El treball escrit

2. Índex:
❖ Introducció ( part en anglès )........................................................ (Pàg 2)
❖ Problema i hipòtesi........................................................................ (Pàg 3)
❖ Part documental:........................................................................... (Pàg 4-11)
- Definició d’al·lèrgies.................................................................... (Pàg 4)
- Tipus d’al·lèrgies.......................................................................... (Pàg 4)
- Factors causants de les al·lèrgies............................................... (Pàg 5)
- Com afecten al cos...................................................................... (Pàg 5-6)
- Proves mèdiques per a identificar una al·lèrgia........................... (Pàg 7-8)
- Definició i tipus d’additius............................................................ (Pàg 9-10)
❖ Part experimental:.......................................................................... (Pàg 10-37)
- Entrevista al doctor Alberto Marin Pérez ( alergòleg )..................(Pàg 10-14)
- Enquesta a la població.................................................................(Pàg 15-25)
- Estudi sobre els additius.............................................................. (Pàg 26-37)
❖ Conclusions finals……………………………………………...……… (Pàg 38-39)
❖ Bibliografia....................................................................................... (Pàg. 40)
1

3. Introduction of our project of research
We are Pol Guevara, Marc Andreu, Gabriel Rodríguez and Oriol De Miguel, an this
is our project of research (or PDR).
At the beggining, we were thinking about what we could work on and the
hyphothesis we should do. We started with the idea of doing something quite related
to science or to medicine, and we have kept this idea until now. Our project is about
allergies, and the raise that they have suffered in the last years, and (we think) will
experiment in the following years.
One of the reasons why we chose this project is because we are allergic to
something, or at least one of our relatives is allergic to something too. Also, we
thought that the pollution and the additives of the food could help in the increment of
people that have allergies.
This project is formed by the documental part and the experimental part. The
principal objective of the first part is to inform us and the reader about allergies. All
the informations are from the internet ( the pages are in the blibiography ), books,
press and other sources. The second part is formed by the parts: the first is a survey,
the second is interview and the third is a test. The objective of the experimental part
is to verify the hyphotesis ( or not ) by our own work.
The main objective of our PDR is to inform us about this illness and verify if there is
actually a significant increase of it.
2

4. Problem
We saw that at least one member of a family was allergic to something, and we
decided to inform us about this.
Hyphothesis
The allergies are actually raising and the additives are related to that increment.
3

5. Què són les al·lèrgies?
L'al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l'organisme en entrar en
contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són
nocius i no afecten les persones que no en són al·lèrgiques.
Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d'animals i les
espores dels fongs. La reacció al·lèrgica també pot ser provocada per aliments,
làtex, medicaments, picades d'insectes (vespa, abella), etc.
Tipus d’al·lèrgies
Al·lèrgia alimentària: ​L'al·lèrgia alimentària és una resposta immunològica
exagerada de l'organisme que es produeix en persones hipersensibles com a
conseqüència de la ingestió, inhalació o el contacte amb un aliment determinat o els
seus derivats, o també pot ser provocat per un additiu contingut en aquest aliment.
Cal diferenciar entre al·lèrgia i intolerància alimentària (per exemple, a la lactosa o al
gluten), ja que tot i produir en alguns casos una simptomatologia similar, la
intolerància no desencadena reaccions del sistema immunitari.
Al·lèrgia respiratoria: ​L’al·lèrgia respiratòria, també coneguda com a
hipersensibilitat bronquial o respiratòria, fa referència a aquelles malalties en les
quals hi ha una inflamació de les vies respiratòries causada per una reacció o
4

6. resposta immunitària exagerada del sistema immune que està desencadenada per
substàncies que generalment no són perjudicials.
Factors causants de les al·lèrgies
En els darrers anys s'ha observat un increment en el nombre de persones afectades
per al·lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-lo són
diversos, però hi destaquen: els genètics i els ambientals.
Factors genètics: ​Nens nascuts en families en las quals ja existeixen alergies
tenen un risc més alt de desenvolupar aquestes alergies. Si un dels pares es alérgic
el nen o nena té el doble de probabilitats de desenvolupar l’alergia. Si ambdos pares
padeixen alguna alergia el risc augmenta fins en un 60-80%.
Factors ambientals: la contaminació (principalment la derivada de la combustió de
productes derivats del fuel), i també viure en un entorn amb bones condicions
Sanitàries i higièniques: aquest fet fa que s'hagin reduït els gèrmens amb els
quals el nostre sistema immunitari ha d'enfrontar-se, que aleshores reacciona
atacant substàncies que no són nocives.
Com afecten al nostre
cos?
Les al·lèrgies alimentàries es
produeixen quan ​un aliment o
un dels seus components
(al·lergen) activa el sistema
immunològic provocant una
sèrie de reaccions en cadena,
entre elles la producció
d’anticossos (antigen), que
provoquen, la segregació de
5

7. substàncies químiques com les ​prostaglandines o histamines​, que són les
causants dels símptomes al·lèrgics.
Procés intervingut per la immunoglobulina IgE o IgG (antigen) enfront de la proteïna
de l’aliment (al·lergen), es manifesta amb una reacció causa-efecte ràpida. Són
reaccions que apareixen com a molt a les 2 hores d’haver-se posat en contacte amb
l’al·lergogen i els signes claus són la urticària, la veu ronca i les sibilàncies.
Els efectes de la histamina són els responsables de les manifestacions de tipus
immediat de l’al·lèrgia com el prurit, urticària, edema, conjuntivitis, rinitis i xoc
anafilàctic. I posteriorment, seguint el procés, es desenvolupa la fase tardana de la
inflamació.
Qualsevol aliment pot causar una reacció al·lèrgica. Els additius dels aliments, com
a colorants, espessidors; antioxidants i conservants (com els sulfits, els parabens i
els benzoats), així com el glutamat monosòdic també poden causar reaccions
al·lèrgiques.
Les manifestacions poden ser de tipus digestives, cutànies, manifestacions
respiratòries:
6

8. Proves per identificar una al·lèrgia
Proves cutànies
Les proves consisteixen a col·locar sobre la pell extractes de determinats aliments,
que es punxen en la pell per observar si hi ha reaccions de coïssor o inflor.
Proves RAST (radioalergosorbents)
Aquestes proves consisteixen a barrejar en una proveta petites mostres de la sang
del pacient amb extractes d’aliments. En cas d’una al·lèrgia real, la sang produeix
anticossos, que poden detectar-se, per combatre la proteïna estranya.
Prova d’estimulació alimentària a doble cec
En aquesta prova d’al·lèrgia, es col·loca l’al·lergogen sota sospita en una càpsula o
s’amaga en un aliment i es dóna de menjar al pacient en condicions clíniques
estrictes. Aquestes proves permeten que els metges especialitzats en al·lèrgies i
intoleràncies alimentàries identifiquin la majoria dels aliments i components
alimentosos que causen efectes adversos.
Test kinesiologic
És una de les formes més senzilles i practiques, a través del test muscular, el propi
cos ens indica que aliments poden ser la causa de les al·lèrgies o les intoleràncies.
7

9. Proves de capacitat respiratòria
Hi ha moltes malalties al·lèrgiques que
deriven en problemes respiratoris com
l’asma. Existeixen proves d’estudi de la
funció respiratòria com l’espirometria:
prova que mesura la quantitat d’aire que
s’inspira i s’espira de forma forçada i ho
relaciona amb els temps que s’utilitza en
realitzar aquestes maniobres.
Proves Epicutànies o del Test del pegat
Són proves cutànies de contacte. Es deposita sobre la
pell paper reactiu cobert amb l’al·lergen sospitós, mesclat
amb vaselina, i es contacte amb la pell de 24 a 48 hores.
Es mesura la reacció cutània.
Proves intradèrmiques
Consisteixen en injectar l’al·lergen a la segona capa de la pell amb una agulla molt
fina. Aquesta prova només es fa en pacients que se sospita que no tindran prou
sensibilitat amb una prova cutània. El procés, consisteix en esperar la reacció al cap
de 15-20 minuts.
8

10. Additius
Els additius alimentaris són substàncies que s'afegeixen a les begudes i als aliments
elaborats amb ​l’objectiu de:
★ Conservar
★ Millorar les característiques
★ Dotar de noves propietats organolèptiques o altres pròpies que s'hagin perdut
durant l'elaboració
★ Millorar o facilitar el seu procés d'elaboració o conservació.
Els additius poden ser d'origen natural o sintètics i s'hi afegeixen en quantitats molt
petites i, en general, no modifiquen significativament les seves propietats nutritives...
No s’autoritza l’ús d’additius:
★ Perjudicials per a la salut.
★ Que alterin els valors nutritius dels aliments.
★ Que permetin que s’emprin primeres matèries no autoritzades.
★ Per ocultar defectes o alteracions dels aliments.
★ Si s’enganya al consumidor sobre el producte.
Tipus d’additius
Els additius s’agrupen segons la funció que fan en l’aliment. Els que més s’utilitzen
són:
★ Acidulants: ​substàncies que augmenten l’acidesa d’un aliment o que li
donen un sabor àcid.
★ Antioxidants: ​substàncies que allarguen la vida útil dels aliments,
protegint-los de l’oxidació.
9

11. ★ Colorants: ​substàncies que donen, reforcen o varien el color dels aliments.
★ Conservants: ​protegeixen els aliments del deteriorament causat per
microorganismes.
★ Edulcorants: ​donen un sabor dolç als productes alimentosos, i també poden
ser utilitzats com a edulcorants de taula.
★ Emulgents i estabilitzadors: ​ajuden a donar i a mantenir la textura i
consistència en aliments elaborats a partir de la barreja d’ingredients que
normalment no es barrejarien, com ara greix i aigua.
★ Espessants:​ augmenten la viscositat d’un aliment.
★ Gasos d’envasat: ​gasos inerts diferents de l’aire, introduïts en un envàs on
hi ha un producte alimentós, per tal de perllongar la seva conservació.
★ Potenciadors dels sabor:​ substàncies que realcen el sabor i/o aroma que té
un aliment.
Entrevista
Després d’haver recopilat diversa informació sobre les al·lèrgies, les seves
conseqüències, els factors causants… hem acudit a la opinió d’un expert sobre
aquest tema del augment dels últims anys de les al·lèrgies. Gràcies a la
col·laboració del doctor Alberto Marin Perez podem trobar en aquesta entrevista el
seu punt de vista:
- Quatre de cada deu persones pateixen alguna al·lèrgia, abans era així ?
Segurament si, però en medicina es complicat de saber, ja que gràcies als avenços
que hi ha ara se sap ben bé la causa d’aquestes al·lèrgies i tenint en compte això
potser l’augment no es tan considerable com sembla.
- Per què creus que els aliments per al·lèrgics o intolerants acostumen a
ser més cars ?
10

12. Tenint en compte que s’ha de portar a terme un treball més minuciós amb més cura
i també que les empreses se’n acaben aprofitant dona el resultat de que acaben
sent més cares
- D’acord amb unes llistes de diferents additius diuen que poden resultar
dolents per la nostra salut, segons el teu criteri, fins quin punt creus
que poden arribar a ser perjudicials per la nostra salut o poder
desenvolupar alguna al·lèrgia ?
Els additius en general tenint en compte les dossis que presenten en teoria no
haurien de presentar cap perill per la nostra salut. Tot i que depèn del additiu podra
arribar a ser algun causant d’alguna que altra al·lèrgia.
- Es pot determinar l’origen d’una al·lèrgia, és a dir, podem saber perquè
s’ha originat ?
L’origen de l’al·lèrgia és un aspecte molt complexe que encara ningú en sap amb
seguritat, i a més tenim en compte que hi ha una gran varietat d’al·lèrgies. Tot i que
hem de tenir en compte que hi ha gent que té més predisposició per
desenvolupar-ne alguna depenen de; el lloc on viu, l’ofici o hereditariament. Per
exemple oficis com la perruqueria que treballen amb tints tenen una major
predisposició per desenvolupar al·lèrgies com es l’asma a causa del contacte físic
amb les mans i tambe l’aire que respiren. També podem destacar que persones que
de petits pateixen alguna al·lèrgia com al plataner, tenen més predisposició per
desenvolupar més en el futur.
- Com afecta la higiene en l’augment de les al·lèrgies? Quin seria el grau
d’higiene idoni?
Està comprovat que les persones que creixen en llocs on hi ha són una mica més
bruts i no és tan net, per exemple a les masies, el sistema immunitari d’aquestes
persones es desenvolupa més potent, és a dir, que té menys predisposició per
desenvolupar alguna al·lèrgia.
11

13. - Creus que en un futur les al·lèrgies es podran prevenir o eliminar
totalment ?
Actualment es poden prevenir alguna a que altra al·lèrgia, per exemple en
laboratoris on es treballen amb animals, l’índex de persones que tenen una
predisposició a patir al·lèrgia al pel d’algun d’aquests animals és més elevat, però si
es fes un protocol més exigent i minuciós es podrien evitar alguna al·lèrgia
d’aquestes. Però al·lèrgies com la del pol·len ja és més complicat prevenir-les ja que
depèn del joc on visquis, si t’envàs amb un vaixell a alta mar és impossible que el
pol·len et produeixi qualsevol reacció al·lèrgica ja que no hi ha. Però en lloc com
aquí Sabadell és molt més fàcil tenir al·lèrgia al pol·len ja que en trobem molt.
També hem de tenir en compte la contaminació hi ha la ciutat fa que el pol·len que
hi hagi sigui més agressiu i aquest mateix ambient contaminat debilita els nostres
pulmons. Aleshores es junten dos factors; un pol·len que és més agressiu i uns
pulmons més dèbils.
També és veritat que actualment alguns ajuntaments intenten prevenir aquesta
al·lèrgia al pol·len plantant arbres que no desprenguin tan pol·len.
I anant a la part de curar-la o eliminar-la completament és pràcticament impossible
curar-la del tot, normalment s’intenta pal·liar però no acostuma a desaperèixer del
tot.
- Creu que la societat té prou en compte els al·lèrgics com fer accions per
ajudar ?
Sí per exemple lo dels ajuntaments, que he comentat abans, que planten arbres que
no produeixen cap al·lèrgia. Encara que és veritat que sempre es pot fer més.
- I relacionat amb l’anterior, creu que haurien de fer campanyes per saber
com respondre davant de reaccions com l’anafilaxia ?
En alguns llocs ja hi han els desfibriladors, per aquestes emergències. I l’altre dia
vaig sentir que hi va haber una reunió entre professors i metges en el qual es
tractava aquest tema. Obviament s’hauria de fer aquestes campanyes, seria bo.
12

14. - Quines són les proves per diagnosticar una al·lèrgia ?
Concretament no hi ha una prova per diagnosticar una al·lèrgia. Hi ha la típica que
es coneix, la de les punxades, el prick, que serveix fonamentalment per al·lèrgies
respiratòries i també d’algunes alimentàries, com pot ser a la proteïna de la llet. Hi
ha les proves per inhalació, hi ha les “proves de parche” per al·lèrgies cutànias,
també hi ha per les d’extracció de sang per al·lèrgia al pol·len, àcars…
- A part de l’adrenalina, hi ha algun altre mètode per calmar una reacció
al·lèrgica ?
Si és una reacció que compromet la teva vida sempre s’ha d’utilitzar l’adrenalina.
Les altres reaccions que tenen conseqüències molt menors amb antiestamínics ja
n’hi ha prou.
- Que fan els àcars per produir-te una reacció al·lèrgica ?
En si els àcars no fan res, són els excrements els que provoquen la reacció. Els
àcars que els trobem a la pols, quan deixen aquests excrements i després per
qualsevol cosa s’expulsen i es queden per l’aire.
- Com un metge com vostè, aconsegueix estar al dia de que va passant
en el món de la medicina ?
Jo crec que la millor manera d’estar al dia és treballar en un hospital ja que vas
aprenent dels altres metges quan et pregunten qualsevol cosa d’algun pacient i tal.
També hi ha els congressos mèdics i a més molts metges ens suscribim a revistes
mèdiques tan siguin online com revistes físiques, de paper. També hi ha els
venedors de diferents laboratoris que intenten vendre’t la informació de certs
medicaments perquè tu els receptis als teus pacients, encara que no sempre són
molt fiables.
13

15. Conlusions:
1.- Segons el doctor és cert que hi ha un augment de les al·lèrgies però no tan
considerable com sembla .
2.- Els additius en principi no haurien de provocar ningun efecte,ja que la quantitat
en la qual es troben no fan cap mal. Però potser és veritat que algun additiu pot
arribar a desenvolupar alguna que altra al·lèrgia.
3.- El doctor creu que serà pràcticament impossible eliminar completament una
al·lèrgia, sempre se’n queda alguna cosa. Però es veritat que es poden pal·liar.
4.- Actualment ningú sap amb certesa l’origen d’una al·lèrgia.
5.- La contaminació mediambiental també afecten en el desenvolupament de les
al·lèrgies, per exemple en llocs on ja hi ha presència de pol·len. Si a més afegim
aquesta contaminació, aquest pol·len es trona més agressiu i pot provocar un
augment d’al·lèrgens al pol·len
14

16. Enquesta a la població
Nosaltres, com a part de la part experimental vam decidir fer una enquesta a la
població amb la finalitat de comparar les al·lèrgies d’ara i abans. Per a dur-ho a
terme hem usat els formularis de google. La enquesta consta de 6 preguntes, 3 de
resposta única, 2 de multi-resposta i una de text, totes sobre les al·lèrgies que tenien
els enquestats i les seves famílies. A continuació estan les preguntes amb les
dades, i més tard amb les conclusions. A més a més, tot contrastat amb informació
externa i dades donades principalment per la premsa.
Pregunta 1
Després de la presentació, vam fer començar amb pregunta bàsica, si l’enquestat té
alguna al·lèrgia. D’aquí n’hem extret uns percentatges bastant significatius.
15

17. A simple vista ja sobta veure que quasi el 44% dels enquestats tenen alguna
al·lèrgia. Al principi nosaltres no pensàvem que seria tant, però al comprovar el
resultat amb altres pàgines d’internet vam veure que era verídic.
“​Se calcula que actualmente un 30 - 40% de la población mundial vive
con una o varias enfermedades alérgicas.”
Alérgia Pedriática
“Se calcula que casi 14 de millones de españoles padecen algún tipo de
alergia, lo que supone cerca del 30 por ciento de la población de nuestro
país. Además, los científicos aseguran que en el año 2020 uno de cada
dos europeos tendrá alergia.”
Muy interesante
També cal pensar que els articles fa temps que són escrits, i com que pensem que
hi ha un augment de les al·lèrgies, queda justificat. A més la última frase de l’article
16

18. de “Muy interesante” deixa clar que al 2020 el 50% de la població serà al·lèrgica, i
som al 2017, així que un 44% és raonable.
Pregunta 2
Hem elaborat una taula del percentatge de un tipus d’al·lèrgics respecte tots els
enquestats (al·lèrgics i no al·lèrgics).
17

19. Tipus d’al·lèrgia Nº d’al·lèrgics Percentatge
respecte els
al·lèrgics
Percentatge
respecte els
enquestats
Alimentària 6 15,8% 7,1%
Respiratoria 13 34,2% 15,3%
Pol·len 18 47,4% 21,2%
Animals 9 23,7% 10,6%
Altres 7 18,4% 8,2%
En la taula es pot apreciar que la majoria dels al·lèrgics és al pol·len i de tipus
respiratòria ( inclou asma ). En canvi, la alimentària, que és una mica més
coneguda, és més baix. Les dades també són fiables ja que coincideixen amb altres
webs.
“La rinitis alérgica o fiebre de heno es otra de las enfermedades de causa
alérgica muy frecuente, se estima que del 10 - 30% de la población
mundial la padece. La Rinitis Alérgica es un factor de riesgo para el
desarrollo de asma, sinusitis, poliposis nasal, otitis media con derrame,
infecciones respiratorias entre otras.”
Alergia pediátrica
Cal dir que la rinitis és causada per agents com el pol·len, és a dir, afecten a les vies
respiratòries.
“Cerca del 60% de todas las enfermedades alérgica afectan a las vías
respiratorias. Alrededor de 6 millones de ciudadanos españoles padecen
de rinitis alérgica y casi 3 millones de asma.”
Muy interesante
18

20. Pregunta 3
Aquesta pregunta consistia en que l’enquestat concretés per escrit què causava la
seva al·lèrgia. ( Per exemple: a una persona li afecta la seva al·lèrgia a les vies
respiratòries, però la causa els àcars de la pols. Doncs ara s’hauria d’apuntar:
“Àcars de la pols.” )
19

21. 20

22. En la majoria de les respostes apareixen els àcars, el pol·len o la pols. També és un
altre clar exemple, que relacionat amb l’altra pregunta, les al·lèrgies que afecten a
les vies respiratòries són les més freqüents.
Pregunta 4
En aquest apartat, hem decidit ampliar més les opcions d’un si, preguntant per si
l’enquestat tenia algun familiar amb al·lèrgia a qualsevol cosa. Esperàvem obtenir
una majoria, tot i que depenia de com l’enquestat definia la paraula “família” ( podia
ser els pares amb els germans o bé pares, germans, cosins…). Per aquesta raó i
pel fet de que no hi ha casi estadístiques oficials, no es poden verificar les dades.
A part de tot això, vam decidir que era important fer la pregunta.
21

23. L’al·lèrgia cada vegada està tenint més importància, i aquesta dada és una prova.
Més de vuit de cada deu té com a mínim un familiar amb al·lèrgia. Les conclusions
que se’n poden treure és que, a part de que hi ha més al·lèrgics, no en som del tot
conscients.
Pregunta 5
En quest apartat, hem decidit precisar més en l’aspecte anterior i hem preguntat
sobre quants familiars tenen qualsevol tipus d’al·lèrgia.
22

24. Les conclusions que podem treure és que més de la meitat dels enquestats té més
de 2 familiars amb al·lèrgies. D’altra banda també ens ha sorprès la quantitat de
persones que no saben qui té al·lèrgia de la seva família.
Pregunta 6
Per a acabar la enquesta i com ja vam fer abans, vam preguntar quin tipus
d’al·lèrgia era la més usual, per a veure si la respiratòria seguia dominant.
23

25. Com ja era d’esperar, l’al·lèrgia que afecta a les vies respiratòries ( pol·len i
respiratòries ) segueix sent la més freqüent. També cal destacar un canvi en
l’al·lèrgia alimentària ( augmenta ). També hem fet una taula recollint tots els
resultats:
Tipus d’al·lèrgia Nº de respostes Percentatge
respecte el
nombre de
persones que han
votat en aquesta
pregunta
Percentatge
respecte el
nombre total de
persones que
participen en
l’enquesta
Alimentària 24 34,3% 28,2%
Respiratoria 23 32,9% 27,1%
Pol·len 37 52,9% 43,5%
Animals 16 22,9% 18,8%
Altres 18 25,7% 21,2%
* Els percentatges respecte el nombre de persones que han votat en la pregunta i
en la del nombre total de persones no suma cent, ja que la pregunta, al ser
multi-resposta, es podia votar a més d’un lloc, però es considera una sola persona
en les operacions. ( Exemple: Si 20 persones voten dues vegades cada un, no es
dividirà entre 40, sinó entre 20. )
24

26. Conclusions:
Després de recollir dades de 85 persones, reunir-les en gràfiques i interpretar-les,
hem arribat a aquestes 10 conclusions ( amb una menció especial, ja que no és
important respecte la part experimental, però ens ha sorprès ).
1.- Quasi la meitat dels enquestats pateix una al·lèrgia ( 44% ).
2.- Les al·lèrgies que afecten a les vies respiratòries són les més comunes.
3.- No tanta gent és al·lèrgica als aliments del que pensàvem.
4.- Els àcars de la pols i el pol·len són els al·lergògens més freqüents.
5.- En les al·lèrgies alimentàries, els al·lergògens més repetits són la llet i el gluten.
6.- Alguns enquestats tenen asma ( no molts ), és a dir, poca presència del asma.
7.- 4 de cada 5 enquestats té ( almenys ) un familiar amb qualsevol tipus d’al·lèrgia.
8.- Dels que tenen familiars amb al·lèrgies, almenys un 60% en tenen dos o més.
9.- En quant a les famílies, la majoria tenen al·lèrgies que afecten a les vies
respiratòries.
10.- En quant a les famílies, les al·lèrgies alimentàries augmenten respecte a la
pregunta individual sobre quin tipus d’al·lèrgia tenia l’enquestat.
Menció especial:
Ens ha sorprès que aproximadament 7 enquestats no sabessin la quantitat de
familiars que tenen al·lèrgia, ja que és una enfermetat que pot arribar a ser greu
( depenent de la persona ).
25

27. Estudi sobre els additius
L’experiment que vam plantejar, pel projecte de recerca, consistia en anar a un
supermercat i observar en alguns aliments diferents tipus d’additius i buscar
informació de les seves característiques. L’objectiu d’aquest experiment és poder
treure unes conclusions a partir dels resultats obtinguts, a partir de l’hipòtesi
plantejada sobre els afectes nocius dels additius. Aquests són els additius que vam
trobar en alguns productes:
E Nivell de
perill
Origen Afectes i
característiques
Tipus
d’additiu
Producte
amb aquest
additiu
100 No és
nociu
Vegetal Colorant groc Colorant
101 No és
nociu
Animal Colorant groc Colorant
102 És nociu Sintètic Colorant groc
Produeix ​asma​ i
al·lèrgies
Colorant
110 És nociu Sintètic Colorant ataronjat
Produeix
al·lèrgies
Colorant
26

28. 120 És nociu Animal Colorant vermell
Produeix
hiperactivitat
Colorant
122 És nociu Sintètic Colorant vermell Colorant
133 Sospitós Sintètic Colorant blavós Colorant
150 Sospitós Indeterminat Colorant marronós Colorant
151 És nociu Sintètic Colorant negre Colorant
160 No és
nociu
Sintètic Colorant ataronjat
Aporta vitamines
Colorant
161 No és
nociu
Sintètic Colorant taronja Colorant
162 No és
nociu
Sintètic Colorant
vermell/morat
Colorant
27

29. 163 No és
nociu
Vegetal Colorant blau,
violeta o vermell
Colorant
170 No és
nociu
Sintètic Colorant blanc/gris Colorant
171 Sospitós Sintètic Colorant blanc Colorant
172 No és
nociu
Sintètic Colorant groc Colorant
200 No és
nociu
Sintètic Evita fongs Conservant
202 Sospitós Sintètic Evita fongs Conservant
203 No és
nociu
Sintètic Evita fongs Conservant
235 Sospitós Sintètic Evita fongs,
espores i microbis
Conservant
28

30. 250 És nociu Sintètic Evita bacteris i
microbis
Conservant
252 És nociu Sintètic Evita bacteris i
microbis
Cancerigen
Conservant
282 No és
nociu
Sintètic Evita floridures,
fongs i bacteris
Conservant
300 No és
nociu
Sintètic Evita l’oxidació Antioxidant
301 No és
nociu
Sintètic Evita l’oxidació Antioxidant
304 No és
nociu
Sintètic Evita l’oxidació Antioxidant
306 No és
nociu
Vegetal Evita l’oxidació de
lípids
Antioxidant
310 Sospitós Sintètic Evita l’oxidació de
lípids
Produeix ​asma​,
al·lèrgies​,
hiperactivitat i
insomni
Antioxidant
29

31. 330 Sospitós Sintètic Evita l’oxidació
Corrector de
l’acidesa
Erosió en les
dents
Antioxidant
331 Sospitós Sintètic Evita l’oxidació
Corrector de
l’acidesa
Erosió en les
dents
Antioxidant
334 No és
nociu
Sintètic Evita l’oxidació
Corrector de
l’acidesa
Antioxidant
338 Sospitós Sintètic Evita l’oxidació
Corrector de
l’acidesa
Produeix
hiperactivitat
Antioxidant
341 No és
nociu
Sintètic Evita l’oxidació
Corrector de
l’acidesa
Produeix
hiperactivitat
Antioxidant
401 No és
nociu
Indeterminat Espessidor Estabilitzant
407 És nociu Indeterminat Espessidor i
gelificant
Produeix
al·lèrgies
Cancerigen
Estabilitzant
30

32. 410 No és
nociu
Indeterminat Espessidor i
gelificant
Estabilitzant
412 No és
nociu
Indeterminat Espessidor i
gelificant
Estabilitzant
414 No és
nociu
Indeterminat Espessidor i
emulsionant
Produeix
al·lèrgies
Estabilitzant
415 Sospitós Vegetal Espessidor i
gelificant
Estabilitzant
422 No és
nociu
Sintètic Humectant i
edulcorant
Estabilitzant
435 És nociu Sintètic Emulsionant
Cancerigen
Estabilitzant
440 No és
nociu
Vegetal Espessidor Estabilitzant
31

33. 444 Sospitós Sintètic Emulsionant Estabilitzant
445 Sospitós Sintètic Estabilitzant
Aporta un sabor
dolç
Estabilitzant
450 És nociu Sintètic Estabilitzant
Corrector de
l’acidesa
Produeix
hiperactivitat
Estabilitzant
451 És nociu Sintètic Estabilitzant
Corrector de
l’acidesa
Produeix
hiperactivitat
Estabilitzant
460 No és
nociu
Sintètic Espessidor Estabilitzant
466 Sospitós Sintètic Espessidor Estabilitzant
470 Sospitós Sintètic Emulsionant Estabilitzant
471 Sospitós Sintètic Emulsionant i
antioxidant
Estabilitzant
32

34. 472 Sospitós Sintètic Emulsionant i
antioxidant
Estabilitzant
475 Sospitós Sintètic Emulsionant i
antioxidant
Estabilitzant
477 Sospitós Sintètic Emulsionant i
antioxidant
Estabilitzant
481 Sospitós Sintètic Emulsionant Estabilitzant
491 Sospitós Sintètic Emulsionant i
antiescumant
Estabilitzant
500 No és
nociu
Sintètic Antiaglomerant
Corrector de
l’acidesa
Estabilitzant
516 Sospitós Sintètic Estabilitzant
Corrector de
l’acidesa
Estabilitzant
621 És nociu Sintètic Potenciador de
sabor
Produeix ​al·lèrgia​,
asma ​i adicció
Saboritzant
33

35. 627 És nociu Sintètic Potenciador de
sabor
Produeix ​al·lèrgia​,
asma​,
hiperactivitat​ ​i
adicció
Saboritzant
631 Sospitós Animal Potenciador de
sabor
Produeix ​al·lèrgia​,
asma​,
hiperactivitat​ ​i
adicció
Saboritzant
950 Sospitós Sintètic Endolceix 200
vegades més que
el sucre
Edulcorant
952 És nociu Sintètic Endolceix 50
vegades més que
alguns altres
edulcorants
Cancerigen
Edulcorant
955 Sospitós Sintètic Endolceix 600
vegades més que
el sucre
Edulcorant
1105 No és
nociu
Animal S’obté de la clara
d’ou
Conservant
1412 Sospitós Sintètic Espessidor per
congelats
Produeix
hiperactivitat
Estabilitzant
34

36. 1422 Sospitós Sintètic Espessidor per
congelats
Produeix
hiperactivitat
Estabilitzant
1450 Sospitós Sintètic Espessidor per
congelats
Produeix
hiperactivitat
Estabilitzant
1520 Sospitós Sintètic Suport per
additius
Disolvent
Com identificar els Additius que conté un producte?
Els diferents additius que porta un aliment
consten en la part on hi diu els diferents
ingredients. Es representen amb una “E” i un
número entre 3 i 4 xifres.
35

37. Resultats:
Conclusions:
1. Més de la meitat dels additius utilitzats per l’experiment són nocius o
sospitosos (61,8%), però realment només són nocius si el consum d’aquests
és alt.
2. Més de tres quartes parts dels additius utilitzats són sintètics (77,9%).
3. Alguns dels additius utilitzats poden produir al·lèrgies i asma cosa que
confirma l’hipòtesi sobre l’afecte dels additius en al·lèrgies i problemes
respiratoris (E-102, E-110, E-310, E-407, E-414, E-621, E-627).
36

38. 4. Els aliments que contenen més additius nocius són la brioixeria i els embotits.
5. Alguns productes no especifiquen els additius amb la “E” i el número, cosa
que dificulta la identificació dels additius per aquells que no coneixen el nom
específic d’aquests. Llavors a simple vista dona la impressió que no en portin
cap, però nosaltres estem convençuts que sí, ja que hi podem trobar paraules
relacionades amb els additius com conservant, corrector d’acidesa,
antioxidants... A part d’això, al no especificar clarament el additiu impedeix
poder buscar els seus efectes.
37

39. Conclusions finals
Primer de tot hem fet una part documental en la qual trobem que és una al·lèrgia, els
seus factors causants, les conseqüències i també informació del additius i del seu
objectiu. Aquesta informació serveix per tenir una idea de quin tema estavem
tractant i ens ajuda també a verificar diferents conclusions de la part experimental.
Gràcies als resultats de l’enquesta tenim una idea del nombre de persones que
tenen alguna al·lèrgia, a que són al·lèrgics, si algun familiar dels enquestats té
alguna al·lèrgia i també a que són al·lèrgics aquests familiars. Hem obtingut uns
bons resultats que estan contrastats amb altres enquestes i els percentatges són
bastant semblants, que els dona veracitat. La conclusió que n’hem pogut extreure és
que quasi la meitat dels enquestats tenen una al·lèrgia i la majoria tenen algun
familiar amb alguna al·lèrgia.
A l’entrevista hem pogut gaudir de la opinió d’un expert, l’alergòleg Alberto Marin
Perez. Gràcies a la seva amable col·laboració ens ha ajudat a saber més sobre les
al·lèrgies i el món de la medicina. Segons el criteri d’aquest argeòleg creu que
d’aquest augment que tan es parla si que hi és però no tan com sembla, és a dir,
que si hi és, però no és tan considerable. El doctor afirma que si es veu un nombre
més alt de persones amb alguna al·lèrgia és perquè ara la medicina ha avançat molt
i ara se sap que li passa ben bé a algú, si es una al·lèrgia o si pateix qualsevol altra
malaltia. En relació amb la nostra hipòtesis, el doctor confirma aquest augment però
tenint en compte que no és tan considerable. També segons el doctor aquest
augment de les al·lèrgies depen del lloc on vivim, l’ofici el qual ens dediquem i els
gens heredats.
Amb l’experiment dels additius comprovem que diversos aliments, sobretot els
embotits i la brioixeria, contenen diversos additius nocius que poden desenvolupar
alguna que altra al·lèrgia, cosa que afirma la relació entre l’augment de les al·lèrgies
i els additius.
38

40. En resum, gràcies als resultats obtinguts de la part experimental, afirmem que hi ha
un augment de les al·lèrgies en els últims anys. Encara que si tenim en compte l’
opinió del doctor aquest augment no és tan considerable. També hem de tenir en
compte els gens heredats, de que treballem i on vivim, ja que tindrem més o menys
predisposició a desenvolupar alguna al·lèrgia.
39

41. Bibliografia
- Al·lèrgies respiratòries-----------​ ​http://www.perparesimares.com
- XTEC-------->​http://www.xtec.cat/~amore/3eso/Web/mminarro/mapresp.html​ :
8/03/2017 (16:05)
- ELPERIÒDICO----------->​http://www.elperiodico.com/es/noticias/sabadell/saba
dell-supera-los-niveles-particulas-contaminantes-aire-5027635​ : 8/03/2017
(16:12)
- GENERALITAT-------->​http://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/a/allergies/aller
gies/​ : 08/03/2017 (16:02)
- FAROS--------->​http://faros.hsjdbcn.org/adjuntos/346.2-Pindola_2cat.pdf
08/03/2017 (16:36)
- BLOGMEDICINA--------->​http://blogmedicina.com/por-que-aumentan-las-alerg
ias/​ 08/03/2017 (16:40)
- ABC--------->​http://www.abc.es/familia-vida-sana/20150516/abci-razones-som
os-alergicos-201505141356.html​ 08/03/2017 (16:47)
- MEDLINEPLUS---------> ​https://medlineplus.gov/spanish/allergy.html
15/03/2017 (17:11)
EXPERIMENT
- https://ecocosas.com/salud-natural/conservantes-colorantes-aditivos-edulcora
ntes/
- http://www.aditivos-alimentarios.com/2014/01/e1520-propilenglicol.html
- http://e-aditivos.com/
40