Introducció al concepte de Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família (CCDF) en l'atenció al nadó prematur. Estrés i desenvolupament neurosensorial, el paper de la família com a cuidadora del nadó. NIDCAP: cura del nadó d'una manera més individualitzada i a través de l'observació. Teoria Sinactiva.

1. 1
Nou paradigma d’atenció
al nen prematur.
Sílvia Bravo Pons
Infermera unitat neonatal

2. 2
Hola sóc la Blau
tinc 39 setmanes
de gestació i
us explicaré una
cosa....

3. 3
Dins la mare sento...
Estic continguda
No sento dolor
Tinc una temperatura constant
Tinc uns límits naturals
Puc olorar i tastar el líquid amniòtic
Distingeixo dia i nit , doncs la llum travessa la paret de l’úter de la mare.
Tranquil·litat
Em bellugo tranquil·la amb la mare
Desenvolupo els meus ulls en la foscor
Escolto el batec del seu cor
Escolto la seva veu
Puc sentir les seves emocions
Noto les seves mans damunt la panxa

4. 4
Al pit de la mare sento..
Reconec dia i nit per la diferència de llum
Em fan mal les punxades
Noto la temperatura constant de la pell de la
mare
Estic segura i tranquil·la
Puc dormir tranquil·la
Obro els ulls i puc establir contacte visual amb la mare
Puc olorar i tastar la seva llet
Puc escoltar la seva veu
Noto calma, alerta tranquil·la
Escoloto els batecs del seu cor
Noto les seves mans com m’acaronen
Em bellugo tranquil·la
Puc percebre les seves emocions
Estic en un lloc segur

5. 5
Individual
• Rol
• Responsabilitats
• Funcions
• Canvi de les expectatives
Parella
• Incorporació d’un nou membre
• Menys temps de dedicació mútua
• Sentiment de sentir-se desplaçat
Social
• Disminució de les relacions socials
• Restricció dels horaris
Els
meus
pares
senten..
.

6. 6
Tinc un bon estat de salut

7. 7
Jo sóc la Blau

8. 8
Però...

9. 9
Hola sóc la Bruna
tinc 28 setmanes
de gestació us
explicaré una
cosa...

10. 10
Dins la mare sento (com la Blau)...
Estic continguda
No sento dolor
Tinc una temperatura constant
Tinc uns límits naturals
Puc olorar i tastar el líquid amniòtic
Distingeixo dia i nit , doncs la llum travessa la paret de l’úter de la mare.
Tranquil·litat
Em bellugo tranquil·la amb la mare
Desenvolupo els meus ulls en la foscor
Escolto el batec del seu cor
Escolto la seva veu
Puc sentir les seves emocions
Noto les seves mans damunt la panxa

11. 11
Decideixo néixer i…

12. 12
Dins la incubadora sento...
Escolto sorolls forts i veus estranyes
Escolto els cops de les portes
de les incubadores
Noto el dolor de les punxades
Noto com algú belluga la
incubadora i també li fa algun
cop
A vegades noto una llum molt brillant per als meus
ulls tan sensibles
Noto canvi de temperatura i corrent d’aire quan obren
la incubadora
Les mans que em toquen fan olor
d’antisèptic i de “plàstic” dels guants.
No puc escoltar la veu de la mare
No estic continguda
No puc escoltar el batec del
cor de la mare
M’alimenten per sonda
Escolto les alarmes dels monitors
Noto veus i mans estranyes
que em toquen

13. 13
Si estic amb la mare (KMC)...
Reconec dia i nit per la diferència de llum
Em fan mal les punxades
Noto la temperatura
constant de la seva pell
Estic segura i tranquil·la
Puc dormir tranquil·la ho
necessito jo i el meu cervell
Obro els ulls
Puc olorar i tastar la seva llet
Puc escoltar la seva veu
Sento calma
Escoloto els batecs del seu cor
Noto les seves mans com
m’acaronen
Em bellugo tranquil·la
Puc percebre les seves emocions
Estic en un lloc segur

14. 14
I els meus pares que deuen sentir al tenir un fill prematur ?
● Impotència
● Busquen constantment la causa per la que he nascut abans de
temps
● S’han de reorganitzar ells i la família
● Es troben en una situació no desitjada
● Desconcert
● Ruptura de les seves il·lusions i expectatives

15. 15
Què els passa als meus pares?
Hauran d’acceptar la nova situació
MOLTS CANVIS EN
POC TEMPS
SITUACIÓ
DESPREVINGUDA
ADAPTACIÓ
ACCEPTACIÓ

16. 16
Què faig jo quan em separen dels pares?
PROTESTO (utilitzo energia). Quan
més fort i assertiu és un bebè, més
protestarà. Els nens preterme sovint
no som prou forts per protestar
-El meu batec cardíac s’accelera
-Respiro més ràpid
-Estenc les mans i els braços
-Estenc les cames
-Faig moviments de recargolament

17. 17
DESESPERACIÓ (el cos conserva
energia per sobreviure)
-Em quedo tranquil
-El meu batec cardíac s’alenteix
-Respiro irregular i lentament
-El meu cos es torna flàccid
Què faig jo quan em separen dels pares?

18. 18
El meu cervell
encara s’està
desenvolupant
Decideixo néixer i..

19. 19
Jo sóc la Bruna

20. 20
Què farem ara ?...

21. 21
Recordeu això…
El meu cervell
encara s’està
desenvolupant

22. 22
Desenvolupament neurosensorial humà
Els sistemes sensorials no es desenvolupen
aïlladament. Al contrari, es desenvolupen i
funcionen concentradament amb altres
sistemes, fins i tot abans de néixer.

23. 23
Tacte
( 7,5-18
setmanes)
Moviment i posició
(20 -25 setmanes)
Gust i olfacte 12-14
setmanes
Oïda 18-36
setmanes
Vista 28 setmanes – 2 anys
23
Desenvolupament neurosensorial humà

24. 24
El cervell és capaç d’integrar la informació
que li arriba a través de diversos sentits per
potenciar-la al màxim i millorar la percepció i
la resposta.
Desenvolupament neurosensorial humà

25. 25
I la meva situació ara és aquesta
Ambient intrauterí
Sobrecàrrega
sensorial tòxica
La meva situació ideal era aquesta
Què em passa al moment de néixer?

26. 26
He de desenvolupar el meu cervell envoltada de molts estímuls,
mireu…
Monitorització
Alarmes
Intubació
Diversos cuidadors
Perfusions EV Posicionament
Soroll
Llum
Alimentació per sonda
Procediments traumàtics
BRUNA
ESTRÈS

27. 27
Reacció fisiològica de l’organisme per afrontar una situació que es percebuda
com una amenaçant o de demanda incrementada.
El cervell detecta el perill ( o se’l imagina)
S’activen els sistemes de resposta
Es retorna a una situació d’equilibri
APRENENTATGE
Què és l’estrès?

28. 28
Activació del
sistema
hipotalam-hipofisari-
suprarrenal
Augment del cortisol i
de les catecolamines
Activació del sistema
nerviós autònom
(simpàtic)
Respostes a l’estrès?

29. 29
POT
PPOSITIVSO
POSITIVA
Breus increments en la freqüència cardíaca, discreta
elevació en els nivells de les hormones d’estrès
TOLERABLE
Resposta d’estrès important, temporal, esmorteida per la
relació d’ajuda
TÒXICA
Activació perllongada dels sistemes de resposta d’estrès,
en absència d’una relació protectora
Com responen els nens a l’estrès?

30. 30
TÒXICA
Activació perllongada dels sistemes de resposta d’estrès, en
absència d’una relació protectora
Aprenentatge
Conducta
Benestar físic i psíquic
Canvis epigenètics (canvis
que activen o inactiven els
gens sense canviar l’ADN,
per edat, exposició a fact.
ambientals)
Properes generacions
Efectes de l’estrès a llarg plaç

31. 31
desapareixen
els estímuls
normals
distres
provocat per
l’excés
d’estímuls
canvi brusc
de les
expectatives
parentals
Dificultats en
la criança
Canvis en el
desenvolupament
del SNC del recent
nascut
SEQÜELES
● problemes visuals
● transtorns de
conducta/emocionals
● problemes d’aprenentatge
● processament del
llenguatge
● hiperactivitat
● repercussions familiars
● transtorns motors fins
Dr. Perapoch
Què em pot passar al néixer prematura i haver d’ingressar?

32. 32
Totes les experiències sensorials tenen un impacte en l’activitat
neuronal i en el desenvolupament de les estructures cerebrals

33. 33
Les conseqüències seran més grans quan més fortes i inesperades siguin les
experiències viscudes, en un moment de màxima vulnerabilitat

34. 34
Com em podeu ajudar?

35. 35
desapareixen
els estímuls
normals
distres
provocat per
l’excés
d’estímuls
canvi brusc
de les
expectatives
parentals
Promoure la
participació dels
pares a les cures i
promoure el
vincle.
Procurar cures
adaptades a les
necessitats del
recent nascut
Reduir l’estrès i
el dolor, evitar
la separació
QUÈ PODEU FER?
Dr. Perapoch
Com em podeu ajudar al ser prematura i haver d’ingressar?

36. 36
Sempre tenir present
Estrès ambiental
Estímuls dolorosos

37. 37
Conductes organitzades
Confort general
Sempre tenir present

38. 38
CCDF

39. 39
• Els estímuls que reben els nens prematurs modifiquen
l’estructura del seu cervell.
• Els sentits maduren amb una cronologia específica.
• Els nens prematurs tenen més problemes de
desenvolupament que els nens nascuts a terme.
Justificació de les CCDF

40. 40
• El tractament del dolor dels nens prematurs es un dret humà
essencial
• Els professionals que treballen des de la perspectiva de les
CCDi F estan més satisfets
• Amb intervencions senzilles i de baix cost podem “protegir”
el cervell dels nens prematurs durant l’ingrés
Justificació de les CCDF

41. 41
4 PUNTS MOLT IMPORTANTS
La família és
essencial per al
desenvolupament
humà
Què son les CCDF?
L’estrès i el dolor
són perjudicials per
al nounat

42. 42
El desenvolupament
del cervell fetal
depèn de l’ambient
Els professionals
viuen un gran
moment de canvi
4 PUNTS MOLT IMPORTANTS
Què son les CCDF?

43. 43
Aquelles cures que tenen per objectiu afavorir el desenvolupament
neurosensorial i emocional del recent nascut.
Les CCDF actuen a tres grans nivells:
Microambient
Macroambient
La família
Ara si, les CCDF són...

44. 44
HUMIT
ACOLLIDOR
CÀLID
VINCLE
SENSACIONS
TÀCTILS
KMC mínim
1h o 90 min
POSICIONAMENT
ALLETAMENT
MATERN
CONTROL
DEL DOLOR
Què volem dir amb el microambient?

45. 45
Control de la llum
Control del soroll
I amb el macroambient?

46. 46
La família és
essencial per al
desenvolupament
de l’ésser humà.
Són el pilar fonamental dins les CCD
Són la constant principal de la vida del nen
I la meva família?

47. 47
El vincle és una
experiència
humana complexa
que requereix de
contacte físic i
interacció
I la meva família?
Són el pilar fonamental dins les CCD
Són la constant principal de la vida del nen

48. 48
La cura de la família
es pot iniciar fins hi
tot abans de néixer
I la meva família?
Són el pilar fonamental dins les CCD
Són la constant principal de la vida del nen

49. 49
Sense deixar de banda
-Situació inesperada
-Acollida al servei
-Procurar esmorteir l’impacte ambiental
-Fer-los sentir ben rebuts i necessaris
-Han de sentir-se inclosos com cuidadors
-Considerar-los únics per al seu fill
Integrar els pares en les cures

50. 50
● Afavorir una parla fluida i relaxada
● Facilitar el son dels nens
● Instalar medidors del so
● Control del soroll dintre les incubadores (cobertors, calaixos, etc)
Recomanacions generals CCDF

51. 51
● Disminuir les alarmes de monitors, telèfons..
● Parlar en veu baixa
● Disminuir la intensitat de llum acompanya a parlar més fluix
Recomanacions generals CCDF

52. 52
● Les CCDF no necessiten grans inversions econòmiques.
● Depenen de la formació del personal, de canvi d’actituds i cultura de les
unitats neonatals.
● La majoria d’unn incorporen a la seva pràctica habitual les CCDF.
● La variabilitat en les CCDF genera la necessitat de crear uns estàndards
europeus d’atenció per la salut del recent nascut.
Quin és el principal avantatge de les CCDF?

53. 53
1. Naixement i trasllat 6. Atenció mèdica i pràctica
2. Disseny de la UCI 7. Seguiment i continuïtat de les cures
3. Procediment de cures 8. Presa de decisions ètiques i cures pal·liatives
4. Nutrició 9. Pràctiques d’higiene i seguretat del pacient
5. CCDF 10. Recollida de dades
11. Formació i entrenament de l’equip multidisciplinar
Aquests estàndard es concentren en 11 temes de grups d’experts.
Aquests estàndard serveixen per unificar criteris de les cures al RN. Varen ser
aprovats al Parlament Europeu l’any 2018

54. 54

55. 55

56. 56

57. 57

58. 58
Les Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família són una sèrie
d’intervencions mèdiques i d’infermeria dirigides a disminuir l’estrès del nen,
afavorint el seu desenvolupament neurològic, emocional i a facilitar la
integració dels membres de la familia.
Totes les intervencions es poden integrar a les tasques de la unitat neonatal
des d’una perspectiva individualitzada, entenent el comportament del nen
a través de la observació. Això es NIDCAP.
Repassem

59. 59
Què és NIDCAP?

60. 60
Es tracta d’un Programa i seguiment individualitzat del desenvolupament del
recent nascut.
Aprendre a cuidar al nen d’una manera més
individualitzada i a través de l’observació.
Què és NIDCAP?

61. 61
Les cures centrades en el desenvolupament contemplen a cada nen com un
individu únic, amb les seves competències i el seu propi dintell enfront l’estrès i
la desorganització (Heidelise Als, 1986)
Pionera en ajudar-nos a entendre la conducta del
nen prematur i ens proposa una veritable revolució
en la teràpia intensiva neonatal.

62. 62
● L’any 1982 la Dra. Als facilita una teoria per entendre la conducta dels
prematurs.
● Aquesta conducta del nen s’interpreta en relació a cinc sistemes
Sistemes
● Autonòmic
● Motor
● Estats de consciencia
● Atenció/ interacció
● Autoregulació
Teoria Sinactiva

63. 63
Autonòmic
Valora color de la pell, freqüència
cardíaca, patró respiratori
Motor
Valora to muscular, moviment,
activitat i posició
Estats de consciencia
Categoritza el nivell del SNC en
quant a vigília-son-despertar-plor
(Brazelton)
Atenció / interacció
La capacitat del nen per
interactuar amb el medi
Autoregulació
Valora els esforços del nen per
aconseguir el balanç amb els
altres subsistemes

64. 64
Estabilitat/ organització
● Color rosat
● Batec cardíac estable
● Respiració regular
● Digestió i trànsit regular
Inestabilitat/desorganització
● Color pàl·lid,
cianòtic
● Batec cardíac
irregular
● Polipnea, apnea
● Vòmit, singlot
Sistema autonòmic

65. 65
Posició flexionada
● Mans juntes
● Peus buscant suport
● Mans a la boca. Agafar,
subjectar, succió
● Moviments suaus
● Conservar el to del cos
(consistent)
Posició extensió
● Moviments abruptes de les
extremitats
● Arqueig, recargolaments
● Extensió dels dits dels peus i
mans
● To variable ( hipo-hiper)
● Boca oberta, amb pèrdua
d’expressió
● No tenir to
Estabilitat/ organització
Inestabilitat/desorganització
Sistema motor

66. 66
● Son estable i ben definit,
descansa
● Es mou suaument des del
son a l’alerta tranquil·la
● L’estat d’alerta que
ofereix es clar, amb
atenció, mirada brillant
● Plor fort
● Son difús
● Canvia amb freqüència
d’estat
● L’estat d’alerta es difús,
mirada de pànic o perduda
● Plor dèbil
Estabilitat/ organització
Inestabilitat/desorganització
Estat de consciència

67. 67
● Alerta tranquil·la
● Cara oberta
● Front arrugat
● Capacitat d’habituar-se a
estímuls repetits
● Somriu
● Estats d’alerta apagats o
hiperalerta
● Apàtic
● Gestos d’enuig
● Protesta
● Incapacitat per habituar-se.
● Obligatòriament respon a
estímuls
Estabilitat/ organització
Inestabilitat/desorganització
Atenció/interacció

68. 68
ESFORÇOS: Què tracta el nen d’aconseguir?
ESTRATÈGIES: Què fa per aconseguir els seus objectius?
RESULTAT: Aconsegueix el que vol? Quin cost li suposa?
Quanta ajuda necessita del cuidador
El comportaments que l’ajuden a ser estable han de ser potenciats/recolzats
Sistema de regulació

69. 69
1. Facilitar cures terapèutiques òptimes per prevenir que el cervell sigui
danyat per una estimulació inadequada
2. Ajuda a conservar energia per al creixement, reduint les activitats
energètiques
3. Que les experiències diàries l’ajudin en el seu normal desenvolupament
4. Reduir les interrupcions de son, el son és essencial per al desenvolupament
cerebral
Quins beneficis persegueix el NIDCAP?

70. 70
Es registra la conducta abans,durant i
després de la manipulació
Com es registra la observació de la conducta?

71. 71
(cada full, són 10 minuts d’observació)
Full d’observació

72. 72
Full d’observació

73. 73
Es l’atenció domiciliària d’infermeria ADE al nen prematur pròxim a l’alta al seu
domicili.
● normalitza la situació familiar
● afavoreix l’alletament matern
● desenvolupament del nadó preterme
● durant aquest temps no es poden rebre visites
Alta a la HODO

74. 74
La infermera visita al nadó al seu domicili uns dos o tres cops per setmana
fins que el nadó pesa uns 2300 gr aproximadament.
Assolit aquest pes es realitza una visita pediàtrica a l’hospital, amb la
finalitat de donar-li l’alta.
Hi ha uns requisits necessaris a complir per poder accedir al programa
Els nadons han de tenir
Edat corregida > o = a 33 setmanes
Exploració del nadó normal
Alimentació per boca sense dificultat
Manteniment de la temperatura corporal
Increment de pes en els últims dies
Alta a la HODO

75. 75
● Disminueixen la necessitat de VM
● Disminueixen els casos de DBP moderada/severa
● Disminueix el temps de NPT
● Disminueix els casos d’enterocolitis
● Disminueix els dies d’ingrés
● Redueix les despeses hospitalàries
Per què les CCDF?

76. 76
● Milloria del neuro desenvolupament als 9 mesos
● Milloria conductual i motora als 5 anys
● Incrementa la confiança dels pares
● Milloria en l’evolució familiar
Per què les CCDF?

77. 77
Dues dates importants a recordar

78. 78
❏ Les experiències primerenques canvien la funció i l’estructura
cerebral.
❏ Totes les experiències importen.
❏ Tu importes.
❏ Un cervell per tota la vida.
Als 2017

79. 79
Per endur-se a casa
El Yin-Yang del desenvolupament infantil
dolor
estrès
aïllament
inseguretat
separat del pares
tranquil·litat
pau
KMC
interacció
participció pares
Gràcies

80. 80