1.
Medicaments que incrementen el risc
de COVID-19
11 de febrer de 2022
Joan-Ramon Laporte

2.
Quetiapina, aripiprazol, olanzapina, risperidona i haloperidol.
Sedació i hipoventilació, efectes immunosupressors.
S’associen a un risc de pneumònia 1,7-3 vegades més alt.
Neurolèptics

3.
Quetiapina, aripiprazol, olanzapina, risperidona i haloperidol.
Sedació i hipoventilació, efectes immunosupressors.
S’associen a un risc de pneumònia 1,7-3 vegades més alt.
Repetits advertiments de l’EMA i l’AEMPS: tractaments
excepcionals i breus.
L’any 2016, a Catalunya, 90.000 >70 anys (7%) rebien un
neurolèptic de manera continuada (mitjana de 8 mesos en un
període de 12 mesos). Igualment un 21% dels >90 anys.
Neurolèptics

4.
De les 62.000 persones a residències, 22.000
(35%) rebien un neurolèptic.
Uns 2.400 en rebien dos de manera simultània.
Neurolèptics

5.
Analgèsics opioides
Tramadol, codeïna, fentanil, tapentadol, oxicodona i morfina.
Depressió respiratòria i efecte immunosupressor.
Incrementen el risc de pneumònia i la mortalitat respiratòria en
un 40% a 75%.
A Catalunya, en un any gairebé 500.000 persones reben un
analgèsic opioide; 54.000 en reben dos de manera simultània.
62.000 persones >70 anys reben un opioide i un hipnòtic o
sedant de manera concomitant.
http://medicaments.gencat.cat/ca/professionals/seguretat/fitxes-seguretat/Riscos-
associats-a-lus-concominant-dopioides-i-benzodiazepines/

6.
Analgèsics opioides
Edat
(anys)
% de la població general
Homes Dones
0-17 0,1 0,1
18-34 1,5 2,0
35-49 3,3 4,5
50-64 6,4 10,3
65-69 9,5 15,5
70-79 12,7 21,9
80-89 18,2 29,2
≥90 24,5 32,7
http://medicaments.gencat.cat/ca/professionals/seguretat/fitxes-seguretat/Riscos-associats-a-lus-
concominant-dopioides-i-benzodiazepines/
• Un 4,5% a 6,5% de les dones de ≥70 anys consumeix un
opioide de manera concomitant amb un hipnosedant.
Un any després de la 1a prescripció d’un opioide, un 18,5% el
continuaven consumint (dels de fentanil, un 23,1%).
• Càncer terminal.
• Cremades de segon grau.
• Intervenció quirúrgica.

7.
Anticolinèrgics
Antihistamínics: clorfeniramina, difenhidramina, hidroxizina.
Antidepressius: amitriptilina, clomipramina, doxepina, imipramina,
paroxetina.
Antiespasmòdics urinaris: flavoxat, oxibutinina, tolterodina.
Antiespasmòdics intestinals: diciclomina.
Fàrmacs per al vertigen: meclizina, prometazina.
Alguns antipsicòtics: clorpromazina, clozapina, olanzapina,
quetiapina.
Altres: opioides, antiparkinsonians, antiepilèptics.
Increment del risc de pneumònia en 1,6 a 2,5 vegades.
Sedació i hipoventilació, formació d’atelèctasis i també
pneumònia per aspiració.
Segons els estudis, entre 4,3% i 20% dels >70 anys en
prenen.

8.
Gabapentina i pregabalina
2017, EMA: risc de depressió respiratòria greu per gabapentina.
Fitxa tècnica de gabapentina: En assaigs clínics la incidència d’infeccions
víriques va ser “molt freqüent” (més de 10%), i la de pneumònia “freqüent”
(entre 1% y 10%).
Fitxa tècnica de pregabalina: risc de rinofaringitis d’1% a 10%.
No tenen eficàcia en la seva indicació més freqüent (i no autoritzada):
lumbàlgia amb possible radiculopatia.

9.
El seu consum s’ha triplicat o quadruplicat a tot el món des
de 2004.
Gabapentina i pregabalina
Malgrat que la fitxa tècnica recomana “precaució” en més
grans de 65 anys i persones amb antecedent cardiovascular, la
meitat dels tractats té més de 65 anys i la meitat té
antecedent cardiovascular.
https://scientiasalut.gencat.cat/handle/11351/4377?locale-attribute=en
A Cataluña el 2014 unes 100.000 persones van rebre tractament
amb un d’aquests fàrmacs.
Gabapentina Pregabalina
Prescripcions en tres mesos 47.104 63.423
> 65 anys
21.345
(45%)
32.612
(51%)
Amb malaltia
cardiovascular
17.716
(38%)
26. 742
(42%)
Primer trimestre de 2015:

10.
Hipnòtics i sedants
En diversos estudis s’hi ha registrat un augment de 20%
a 54% del risc d’ingrés hospitalari per pneumònia en
persones que consumeixen hipnòtics i sedants,
sobretot de manera concomitant amb altres
depressors de SNC (com opioides o gabapentinoides).
A Catalunya un 14% dels >70 anys consumeix com a
mínim un d’aquests fàrmacs, sovint a dosis altes.
http://medicaments.gencat.cat/ca/professionals/seguretat/fitxes-seguretat/riscos-
de-farmacs-que-empitjoren-la-funcio-cognitiva-en-gent-gran-hipnosedants-
anticolinergics-i-estatines/

11.
Hipnòtics i sedants
0
50
100
150
200
250
Edat
2007
2008
2009
2010 Dones
Homes
DDD
por
1.000
habitants
i
dia

12.
Hipnòtics i sedants

13.
Antidepressius
Hi ha menys dades sobre antidepressius i pneumònia.
S’ha registrat un augment de la mortalitat respiratòria
de 26% en pacients amb MPOC exposats a
antidepressiu.
En altres estudis s’hi ha registrat augment del risc de
pneumònia en consumidors d’antidepressiu associat a
un depressor de SNC.
A Catalunya el 2015, més de 230.000 >70 anys (un
30% de les dones i un 14% dels homes) van rebre un
antidepressiu.

14.
Antidepressius
http://medicaments.gencat.cat/ca/professionals/seguretat/fitxes-
seguretat/riscos-us-antidepressius-gent-gran/

15.
Inhibidors de la bomba de protons
L’any 2014, a Catalunya, prop d’1 milió i mig de
persones (gairebé 19% de la població general) va
rebre uns 300 milions de DDD d’un IBP.
Amb aquestes xifres de consum, qualsevol efecte
advers de baixa incidència pot tenir un impacte
sanitari rellevant.
http://medicaments.gencat.cat/ca/professionals/seguretat/fitxes-
seguretat/inhibidors-de-la-bomba-de-protons/

16.
Polimedicació en gent gran

17.
Psicofàrmacs en gent gran
0
10
20
30
40
50
60
70
80
H D H D H D H D H M
%
Població general
Institucionalitzada

18.
Edat
(anys)
N (% sobre població)
Homes Dones Tots
70-79
13.093
(5,2%)
15.965
(5,2%)
29.058
80-89
10.056
(7,2%)
16.139
(7,1%)
26.195
≥ 90
1.129
(5,1%)
2.582
(4,5%)
3.711
Tots
24.266
(5,9%)
34.686
(5,9%)
58.952
Persones que reben ≥10 fàrmacs de manera concomitant.
Un 43,2% va rebre algun fàrmac considerat evitable o inapropiat.
http://medicaments.gencat.cat/ca/professionals/seguretat/fitxes-seguretat/riscs-de-
la-polimedicacio-en-gent-gran/
Polimedicació en gent gran

19.
A Catalunya unes 90.000 persones de més de 70 anys reben
tractament continuat amb neurolèptics (mitjana de set
subministraments mensuals per any).
D’aquestes, unes 22.000 viuen en residències.
Suposem, en una residència:

20.
RR = 1,7
Incidència anual en
no exposats: 10%
Incidència anual en exposats: 17%
7 casos addicionals per cada 100 pacients
(70 per cada 1.000)
Per a 22.000 persones, el nombre anual de
casos addicionals seria 70 x 22 = 1.540.
+

21.
Estudis durant l’epidèmia de COVID-19

22.
• Estudi de cohorts, 111.911 no exposats actuals i
14.163 exposats.
• Corea del Sud 1 de gener a 15 de maig de 2020.
• COVID-19 greu (UCI o mort).
• Ús d’IBP, RR=1,79, RR=1,90 en el 1er mes.

23.
Increment del risc de
covid greu: ventilació
mecànica, UCI o mort

24.
• 28% vs 6% després d’aparellament.
• Varen ser diagnosticats de Covid-19 un 28% dels
consumidors d’IBP, comparat amb 1,6% dels no
consumidors.
• Resultats en la mateixa direcció en consumidors de
famotidina: 14% vs 7,6%).

25.
Altres estudis COVID i consum de medicaments

26.
• Tots els casos de COVID-19 greu (UCI o mort) a Escòcia des de
l’inici de l’epidèmia (n=4.251).
• Comparats amb 36.738 controls aparellats per edat, sexe i CAP.
• Risc de COVID-19 associat a fàrmacs no cardiovasculars.

27.
• Tots els casos a Escòcia des de l’inici de l’epidèmia (n=4.251).
• Comparats amb 36.738 controls aparellats per edat, sexe i CAP.
• Risc de COVID-19 associat a fàrmacs no cardiovasculars.
• Prendre ≥12 fàrmacs confereix un RR=10,8 (8,8-13,3).
• Confirmació previsions a l’inici de la pandèmia.

28.
• Tots els casos a Escòcia des de l’inici de l’epidèmia (n=4.251).
• Comparats amb 36.738 controls aparellats per edat, sexe i CAP.
• Risc de COVID-19 associat a fàrmacs no cardiovasculars.
• Prendre ≥12 fàrmacs confereix un RR=10,8 (8,8-13,3).
• Confirmació previsions a l’inici de la pandèmia.
• Fracció etiològica poblacional de 38%!

29.
Neurolèptics 4,18 (3,42-5,11)
IBP 1,81 (1,66-1,98)
Analgèsics opiacis 2,60 (2,32-2,92) *
Gabapentinoides 2,29 (1,98-2,65)
Hipnòtics 1,74 (1,45-2,09)
Ansiolítics 1,25 (1,04-1,51)
Antidepressius
tricíclics
1,59 (1,38-1,83)
Antidepressius ISRS 1,60 (1,40-1,83)
Altres antidepressius 2,71 (2,34-3,14)
Antihistamínics 1,61 (1,40-1,85)
* Equivalents de 50 mg de morfina.

30.
Riscos relatius d’ingrés hospitalari i de mort a hospital
Ingrés a
hospital
Mort
Consum d’antidepressius 1,60 (1,57-1,63) 1,31 (1,28-1,33)
Consum d’antipsicòtics 2,18 (2,11-2,26) 3,03 (2,83-3,23)

31.
Aragó, estudi de cohorts

32.
Homes Dones
Neurolèptics 1,71 (1,18-2,48) 1,96 (1,41-2,73)
Antidepressius 1,30 (0,94-1,79) 1,33 (1,02-1,73)
Ansiolítics (N05B) 1,52 (1,05-2,22) 1,32 (0,98-1,78)
Hipnòtics i sedants (N05C) 1,04 (0,64-1,69) 0,92 (0,60-1,39)
Opioides 1,13 (0,75-1,71) 1,30 (0,92-1,83)
IBP i antihistamínics H2 1,45 (1,13-1,86) 1,32 (1,02-1,71)
Diürètics nansa 1,79 (1,30-2,49) 1,71 (1,29-2,27)
Diürètics estalviadors K+ 2,52 (1,27-4,97) 2,86 (1,50-5,44)

33.
• En el context de la pandèmia actual, el nombre de casos de pneumònia
i morts atribuïbles a diversos medicaments d’elevat consum pot ser
particularment elevat, de l’ordre de centenars o milers.
• Diferents estudis han demostrat de manera repetida que una gran part
dels pacients exposats ha rebut un o més d’aquests fàrmacs sense raó
clínica aparent, i ni tan sols per a indicacions autoritzades.
• En la pràctica clínica, la revisió, ajust o interrupció d’aquests
tractaments podria evitar un nombre important de complicacions de la
COVID-19. La revisió crítica i sistemàtica de la seva prescripció és una
estratègia factible de minimització de riscos, sobretot en residències.
• Les organitzacions sanitàries haurien de publicar recomanacions per
evitar els tractaments innecessaris i nocius.
Conclusions

34.
Moltes gràcies
jrl@icf.uab.cat
@joanrlaporte