Orientació docent en relació als objectius discents. Ester Faura
Processos d'ensenyament i aprenentatge. Mireia Garcia
1. Processos d’ensenyament-aprenentatge
Cicle de xerrades curs 2012-13
·1/3 Requisits de l’aprenentatge
com són els meus alumnes?
·2/3 Les funcions del docent
quin professor sóc? quin professor vull ser?
·3/3 L’acte didàctic
com es produeix l’ensenyament-aprenentatge?
Xerrada a càrrec de Mireia Garcia · psicopedagoga
2. de què parlarem?
1.Investigacions de la funció docent
2.Orientacions conceptuals
3.El professor com a innovador
4.Síntesi
3. 1 investigacions de la funció docent
1.1.paradigma presagi-producte
·quines són les característiques
personals més adequades per a
l’exercici de la funció docent?
·estudis basats en trets de personalitat,
actituds personals i professionals
4. 1 investigacions de la funció docent
1.2.paradigma procés-producte
·quina és l’actuació del professor a
l’aula?
·estudis basats en observacions a l’aula
·estil tradicional/estil progressista
5. 1 investigacions de la funció docent
1.3.paradigma mediador
·quins processos interns es donen en
l’actuació docent?
·el professor pren decisions durant la
planificació, execució i avaluació de la
seva pràctica
6. 1 investigacions de la funció docent
1.4.paradigma ecològic
·com afecta el context al paper del
professor a l’aula?
·el professor com a gestor de la pràctica
a l’aula
·tasques i activitats del professor
7. 2 orientacions conceptuals
2.1.orientació acadèmica
·objectiu de la formació: domini del contingut
2.1.1.enfocament enciclopèdic: la competència
didàctica es basa en l’acumulació de coneixement
disciplinari
2.1.2.enfocament comprensiu: el professor com a
intel·lectual expert en el contingut
8. 2 orientacions conceptuals
2.2.orientació tècnica
·objectiu de la formació: coneixement del
contingut i de les habilitats per a
l’ensenyament
2.2.1.model d’entrenament: entrenament del
professor en tècniques i habilitats eficaces
2.2.2.model presa de decisions: el professor té
capacitat de decisió
9. 2 orientacions conceptuals
2.3.orientació personalista
·objectiu de la formació: centrat en el
desenvolupament de la personalitat
·el professor facilita l’aprenentatge significatiu i
autodirigit
·caràcter personal de l’ensenyament, cada
professor té les seves estratègies particulars
10. 2 orientacions conceptuals
2.4.orientació pràctica
·objectiu de la formació: centrat en la pràctica
directa
·2.4.1.enfocament tradicional: la pràctica es
fonamenta en l’asaig-error
·2.4.2.enfocament reflexiu: a partir de l’experiència el
professor reflexiona i estableix noves guies
d’ensenyament
11. 2 orientacions conceptuals
2.5.orientació social-reconstruccionista
·objectiu de la formació: destaca el caràcter
crític de l’ensenyament
·2.5.1.enfocament de crítica i reconstrucció social:
desenvolupament de la capacitat de reflexió crítica
sobre la pràctica amb compromís polític i social
·2.5.2.enfocament investigació-acció: constant
reflexió sobre la pràctica que possibilita noves
estratègies de formació del professorat
12. 3 el professor com a
innovador
3.1.perspectiva tecnològica
·professor com a executor
·no influeix en la innovació
·paper secundari: segueix les pautes marcades
·relació jeràrquica i de subordinació
·fracassos en les innovacions atribuïts al professor
13. 3 el professor com a
innovador
3.2.perspectiva cultural
·professor com implementador
·importància de la cultura pròpia de l’escola
·més implicació del professor
·certa dependència de l’expert
·visió limitada de la capacitat del professor d’innovar
per si mateix
·
14. 3 el professor com a
innovador
3.3.perspectiva sòcio-política
·professor com agent curricular
·filtra i redefineix la innovació
·paper primari: participa, redissenya i construeix la
innovació
·relació col·laborativa amb altres agents
·innovadors, capaços i qualificats professionalment
15. 4 síntesi
·característiques personals
·actuació a l’aula
Funció docent ·processos interns
·context
·domini del contingut
·habilitats per ensenyar
Orientació
·peculiaritats i personalitat pròpia
Conceptual
·pràctica diaria
·capacitat crítica
·executor
Capacitat
·implementador
d’innovació
·agent curricular
Editor's Notes
Salutació al públic present i agraïment per la presència. Presentació de la xerrada i la ponent. Com es tracta d’un cicle de 3 xerrades, fem una petita síntesi de la xerrada anterior abans de començar. Presentació del títol: Les funcions del docent. Quin professor sóc? Quin professor vull ser? Expliquem que la nostra intenció és que al final de la xerrada el públic es pugui respondre a aquestes dues preguntes. Volem fer reflexionar sobre el nostre paper com a docents.
Expliquem breument el contingut de la xerrada. 1.Parlarem sobre les investigacions que s’han fet per estudiar la funció del docent, quines variables s’han tingut en compte en aquests estudis. 2.Parlarem sobre les diferents orientacions conceptuals sobre formació del professorat. 3.Parlarem sobre les possibilitats d’innovar del professor. 4.Farem una síntesi final de la xerrada
Expliquem que el paradigma presagi-producte estudia les funcions del docent a partir de les seves característiques personals. Expliquem exemples a partir dels estudis d’alguns autors. Enumerem trets i actituds que es consideren rellevants per a la funció docent. -Nerici (1973): capacitat d’adaptació, equilibri emotiu, capacitat intuïtiva, etc. -Landsheere (1978): actituds envers el coneixement, actitud social positiva, actitud envers els alumnes, etc. Al final es proposa respondre a la pregunta i fer reflexionar al públic sobre quines són les característiques personals en la seva tasca com a docents.
Expliquem que el paradigma procés-producte centra el seu estudi en el comportament del docent a l’aula. Expliquem que a partir dels estudis basats en observacions a l’aula s’han identificat comportaments eficaços i ineficaços. Enumerem alguns exemples (Postic, 1978): -comportament eficaç: viu, entusiasta, alegre, optimista, s’interessa pels alumnes, té domini sobre si mateix, té sentit de l’humor, reconeix i admet els errors, és honest, imparcial i objectiu quant al tracte amb els alumnes, etc. -comportament ineficaç: apàtic, trist, sembla que s’avorreix, sembla que no té interès en els alumnes, deprimit, pessimista, s’exalta fàcilment, és massa seriós, no és conscient dels errors, és injust o imparcial en la relació amb els alumnes, etc. S’expliquen els estudis de Bennet (1979) sobre els estils docents progressista i tradicional i les característiques dels professors. -estil progressista: professor com a guia envers experiències educatives, paper actiu de l’alumne, predomini de tècniques de descobriment en l’aprenentatge, etc. -estil tradicional: professor com a distribuïdor de coneixements, paper passiu de l’alumne, ènfasi en tècniques de memòria, pràctica i repetició, etc. Al final es proposa respondre a la pregunta i fer reflexionar al públic sobre quina és la seva actuació a l’aula.
Expliquem que les variables utilitzades en els paradigmes anteriors no són suficients per explicar la funció docent ja que estan centrades només en la figura del docent. Expliquem que el paradigma mediador incorpora la variable dels processos mentals i cognitius que es donen entre el docent i el discent, per tant, té en compte el comportament de les dues parts. Expliquem que tenir en compte el processos interns permet donar al professor un caràcter més dinàmic. Al final es proposa respondre a la pregunta i fer reflexionar al públic per tal que identifiquin els processos cognitius en la seva actuació docent.
Expliquem que fins ara cap paradigma ha tingut en compte el context en el qual es donen els processos d’ensenyament-aprenentatge. Expliquem que el paradigma ecològic recull les idees dels anteriors paradigmes i afegeix la importància del context. Expliquem que si tenim en compte que la tasca del docent es dóna en un context, a l’aula, el paper del docent s’amplia i passa del clàssic transmissor-informador a un gestor de la pràctica a l’aula. Aquest nou paper del docent s’explica per les diferents activitats que no només es limiten a les activitats d’ensenyament. Expliquem alguns exemples de Gimeno i Pérez (1986): -activitats d’ensenyament -activitats de supervisió i vigilància -atenció personal i tutorial de l’alumne -activitats de coordinació i gestió en el centre -tasques mecàniques -activitats d’actualització -activitats personal culturals Al final es proposa respondre a la pregunta i fer reflexionar al públic sobre el seu paper dintre del context de l’escola
Comencem la segona part de la xerrada. Expliquem que ara mostrarem les diferents orientacions conceptuals sobre formació de professorat. Explicarem que cada orientació té una idea de professor i un objectiu en la seva formació. Expliquem que aquestes orientacions ens ajudaran a veure quin és el nostre paper com a professors i ens oferiran altres possibilitats. Comencem per la orientació acadèmica. Explicarem que el seu objectiu és el domini del contingut. Dintre d’aquesta orientació hi ha dos enfocaments. L’enfocament enciclopèdic té una idea de professor com algú que és capaç d’acumular molts coneixements. I l’enfocament comprensiu veu al professor com un intel·lectual expert en la seva matèria i en la manera d’ensenyar. La diferència entre els dos enfocaments és que en el model comprensiu el professor també té competències en la manera d’ensenyar el contingut que domina.
Expliquem la orientació tècnica. Expliquem que des d’aquesta orientació el professor és concebut com un tècnic que domina tant el contingut com les habilitats necessàries per a l’ensenyament. Expliquem que hi ha dos enfocaments. El model d’entrenament que busca l’eficàcia docent i el professor s’entrena amb tècniques i habilitats que s’han demostrat eficaces en investigacions. I el model de presa de decisions que es centra més en la capacacitat de decisions del professor més que en tècniques específiques i observables.
Expliquem la orientació personalista. Expliquem que aquesta orientació centra l’atenció sobre la persona i respecta les estratègies pecualiars de cada professor. La funció del professor és facilitar l’aprenentatge i fomentar l’aprenentatge significatiu i autodirigit. La formació d’aquests professors passa pel desenvolupament de la seva personalitat i prendre consciència de si mateix amb la finalitat de tenir una maduresa personal i professional adequada per la tasca com a docent. Aquesta orientació es basa en un ensenyament no directiu.
Expliquem que la orientació pràctica té en compte el context on es desenvolupen els processos d’ensenyament-aprenentatge i la pràctica directa en aquests contextos és la base de la formació. Des d’aquesta orientació hi ha l’enfocament tradicional on el procés d’aprenentage del professor passa per l’assaig-error en contextos reals. I l’enfocament reflexiu que veu al professor en formació com reflexiona a partir de l’experiència. El professor és vist com una figura dinàmica que constantment reflexiona a partir de la seva pràctica.
Expliquem que en la orientació social-reconstruccionista destaca el caràcter crític i compromès de l’ensenyament. Des d’aquesta orientació també hi ha dos enfocaments. L’enfocament de crítica i reconstrucció social que entén la pràctica del professor com una oportunitat per desenvolupar la capacitat de reflexió. Des d’aquest enfocament es requereix el compromís polític del professor més enllà de les seves competències tècniques ja que té en compte l’àmbit social i polític que condiciona la seva tasca educativa. I l’enfocament d’investigació-acció que possibilita en si mateixa una estratègia de formació del professorat. Es requereix la participació, el diàleg i la reflexió cooperativa de tot el grup. El professor reflexiona sistemàticament sobre la seva pràctica i es converteix en un investigador a l’aula i això propicia un clima d’aprenentatge professional basat en la comprensió de la pràctica a l’aula.
Comencem la tercera part de la xerrada. Expliquem que avui dia la innovació és essencial en tot canvi educatiu i és important conèixer el paper del professor com a innovador. Expliquem que segons amb quina perspectiva teòrica entenguem la innovació tindrem un paper o un altre del professor com a innovador. Des de la perspectiva tecnològica el professor és un executor que no influeix en la innovació ja que és vist com a executor de les pautes marcades pels experts dissenyadors. Explicarem la relació de subordinació que té el professor respecte els experts dissenyadors i com això repercuteix a que els fracassos en les innovacions siguin atribuïts al professors, ja que s’entén que no han seguit les pautes establertes pels dissenyadors.
Expliquem que desde la perspectiva cultural el paper del professor com a innovador té més importància que en l’anterior ja que es dóna importància a la idiosincràsia i la cultura pròpia de l’escola. Expliquem que tot i que hi ha més implicació del professor, el paper d’aquest en la innovació encara és vist com a secundari i encara hi ha dependència respecte el dissenyador.
Finalment expliquem que desde la perspectiva sòcio-política el professor és vist com a agent curricular que participa, redissenya i construeix la innovació. Per tant, des d’aquesta perspectiva el professor té un paper actiu i primari i una relació directa amb altres agents.
Per acabar la xerrada fem una síntesi de tots els aspectes explicats. Expliquem que la finalitat de la xerrada ha estat oferir una guia que ajudi al públic a definir el seu paper com a professor. Amb aquesta síntesi els oferim les claus per valorar el seu paper com a docents. Donem les gràcies per l’atenció. Recordem la propera xerrada i el cicle de xerrades que estem oferint. Ens despedim.