Universitat de les Illes Balears

               Facultat d’Educació




MANUAL DE PRÀCTIQUES DELS ESTUDIS DE MESTRE

Curs...
SUMARI


0. PRESENTACIÓ
1. EL MODEL DEL PRÀCTICUM
2. CALENDARI DE REALITZACIÓ DE LES PRÀCTIQUES (CURS 2009-2010)
3. OBJECT...
0. PRESENTACIÓ

El manual que teniu a les mans té com a objectiu explicitar les característiques de les Pràctiques pel
que...
1. EL MODEL DEL PRÀCTICUM

A partir dels nous plans d’estudis de Mestre iniciats el curs 2002-2003, el Pràcticum, amb una
...
— Fent possible un treball en col·laboració que incorpori d’una manera efectiva els alumnes en
Pràctiques i els tutors de ...
Lliurament de la memòria                                 23 d’abril de 2010

 Reunió amb el professor tutor de la UIB     ...
dels dos períodes facilita a les persones implicades —alumnat i professorat tutor— poder copsar el
sentit de trajectòria i...
Objectius en relació amb el coneixement de l’escola i de l’aula

                  PRÀCTICUM I                            ...
En relació amb la participació en les activitats del centre

                   PRÀCTICUM I                               ...
1. Recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques generals de l’escola i el seu entorn

En aquest primer treb...
tutor/a de l’aula. En el cas de l’alumnat de l’especialitat d’Educació Especial, la intervenció també
ha d’anar adreçada a...
5. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT PRACTICANT

   5.1. QÜESTIONS GENERALS

A partir dels objectius que s’han explicitat anteriormen...
Per tal de facilitar els elements necessaris per a l’avaluació, a l’annex 6 es facilita una guia on
consten els criteris a...
Durant les Pràctiques

  — Acceptar la responsabilitat com a practicant, col·laborar amb el mestre tutor o la mestra tutor...
— Facilitar a l’alumne/a, sempre que el claustre ho cregui oportú, la seva incorporació a les
  reunions de treball (claus...
Els contactes mínims que han de realitzar són dues visites a l’escola. Cal recordar que, a
  més es poden fer tutories amb...
6.5. FUNCIONS DE LA COMISSIÓ DE PRÀCTIQUES DE LA UNIVERSITAT

Abans de les Pràctiques

— Coordinar l’elaboració del manual...
ANNEX 1. FITXA DEL CENTRE


DADES IDENTIFICATIVES
Nom de l’escola:
Titularitat:
Adreça postal:
Telèfon i fax:
Horari:
Unit...
ANNEX 2. FITXA DEL PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE

       En aquesta fitxa ha de quedar reflectida l’anàlisi i valoració que...
ANNEX 3. FITXA DE L’AULA

Cal recordar que les fonts d’informació principals són l’observació i les entrevistes amb el tut...
ANNEX 4. FITXA D’INTERVENCIONS A L’AULA COM A COL·LABORADOR/A


COL·LABORACIÓ 1
Tipus d’intervenció de l’alumne/a practica...
ANNEX 5. FITXA DE PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA


PARTICIPACIÓ EN SORTIDES I ALTRES ACTIVITATS DE LA CLASSE F...
ANNEX 6. INFORME D’AVALUACIÓ DEL PROFESSORAT TUTOR DE PRÀCTIQUES
        (DE L’ESCOLA I DE LA UNIVERSITAT)


Informació ge...
1. ACTITUD GENERAL DE L’ALUMNE/A                                                                           Valoració
Assis...
3. COL·LABORACIÓ EN L’ACTIVITAT DE L’AULA (l’avaluació d’aquest apartat Valoració
s’ha de completar amb l’avaluació del tr...
ANNEX 7. INFORME D’AUTOAVALUACIÓ DE L’ALUMNE/A


Informació general
Nom de l’escola:
Nom de l’alumne/a:
Nom del tutor/a de...
1. ACTITUD GENERAL DE L’ALUMNE/A                                                                           Valoració
Assis...
3. COL·LABORACIÓ EN L’ACTIVITAT DE L’AULA                                                              Valoració
Actitud a...
ANNEX 8. DOCUMENT DE REFLEXIÓ FINAL SOBRE L’EXPERIÈNCIA

Es demana que l’alumne/a practicant presenti la reflexió sobre el...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Manu P1 Prim I Especial

1,311 views

Published on

Manual Practicum I de les especialitats de Primària i Especial. Curs 2010/11

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,311
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
11
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Manu P1 Prim I Especial

  1. 1. Universitat de les Illes Balears Facultat d’Educació MANUAL DE PRÀCTIQUES DELS ESTUDIS DE MESTRE Curs 2009-2010 Pràcticum I Especialitats d’Educació Primària i Educació Especial 1
  2. 2. SUMARI 0. PRESENTACIÓ 1. EL MODEL DEL PRÀCTICUM 2. CALENDARI DE REALITZACIÓ DE LES PRÀCTIQUES (CURS 2009-2010) 3. OBJECTIUS DEL PRÀCTICUM 4. PLA DE TREBALL DE L’ALUMNAT DE L’ESPECIALITAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA I EDUCACIÓ ESPECIAL 5. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT PRACTICANT 5.1. Qüestions generals 5.2. Informe d’avaluació del professorat tutor de Pràctiques 5.3. Memòria presentada per l’alumne/a practicant 5.4. Autoavaluació de l’alumne/a practicant 6. FUNCIONS DE LES PERSONES IMPLICADES 6.1. Funcions de l’alumnat practicant 6.2. Funcions del professorat tutor de l’escola 6.3. Funcions del professorat tutor de la Universitat 6.4. Funcions dels coordinadors de Pràctiques de les escoles 6.5. Funcions de la Comissió de Pràctiques de la Universitat DOCUMENTACIÓ ANNEXA Annex 1. Fitxa del centre Annex 2. Fitxa del projecte educatiu del centre Annex 3. Fitxa de l’aula Annex 4. Fitxa d’intervencions a l’aula com a col·laborador/a Annex 5. Fitxa de participació en les activitats de l’escola Annex 6. Informe d’avaluació del professorat tutor de Pràctiques (de l’escola i de la Universitat) Annex 7. Informe d’autoavaluació de l’alumne/a Annex 8. Document de reflexió final sobre l’experiència 2
  3. 3. 0. PRESENTACIÓ El manual que teniu a les mans té com a objectiu explicitar les característiques de les Pràctiques pel que fa als objectius, organització i funcions de les persones implicades, el treball que ha de desenvolupar l’alumnat i l’avaluació d’aquest. Pretén ser una eina de treball útil tant per al professorat tutor de les escoles i la Universitat com per a l’alumnat. Com a tal eina, es tracta d’un document flexible, adaptable i obert als suggeriments de totes les persones participants, i esperam que serà enriquit amb les noves aportacions que entre tots i totes fem a partir de l’experiència d’enguany. En aquest sentit, al final de cada curs s’estableix un període de revisió i adaptació, si cal, del document. El propòsit principal de la formació inicial del professorat ha d’orientar-se a facilitar la construcció d’un pensament pedagògic autònom i crític. De forma anàloga a la manera com s’entén l’aprenentatge dels infants, entenem també l’aprenentatge del professorat. El mestre transforma el seu coneixement quan la reflexió sobre la pràctica i el contrast d’interpretacions evidencien les mancances de les seves concepcions i teories pedagògiques, o la inadequació dels seus hàbits de comportament docent. Per aquesta raó, el punt de partida de les propostes sobre la formació inicial se situa en la reconceptualització de les relacions entre el coneixement teòric i el coneixement pràctic, establint com a eix del currículum formatiu les Pràctiques escolars. No es tracta de presentar situacions de la pràctica per il·lustrar-hi el coneixement acadèmic, sinó que aquest coneixement es converteixi en una eina de reflexió sobre aquelles, de forma que permeti als futurs docents reconstruir la seva mirada sobre els fenòmens escolars. Fer de les Pràctiques escolars l’eix del currículum significa transformar-les en àmbit d’indagació a partir del qual adquireixi sentit per als alumnes: a) explicitar el seu propi coneixement experiencial, b) compartir amb els altres aquest coneixement i estar obert a modificar-lo amb altres aportacions, c) accedir a coneixements teòrics que puguin ajudar-los a reinterpretar les situacions reals escolars, i d) cercar formes d’intervenció adients amb les anàlisis realitzades. Així doncs, no es tracta solament d’adoptar models d’actuació del professorat tutor, sinó d’anar construint un pensament pedagògic propi que serveixi de base per a l’actuació i per a la presa de decisions educatives. El període de Pràctiques significa per a l’alumnat dels estudis de Mestre un moment privilegiat per trobar-se amb la realitat del treball que es fa a les aules i a les escoles, i té per finalitat enriquir l’enllaç entre els coneixements teoricopràctics adquirits en l’àmbit acadèmic i els que es construeixen en l’àmbit professional. Cal la integració de tots dos tipus de coneixement, la qual cosa requereix marcs de diàleg en els quals participin els mateixos estudiants, el professorat dels centres i el professorat de la Universitat. Finalment, el període de Pràctiques permet a cada alumne confirmar la seva vocació i capacitat per fer de mestre, prendre consciència dels seus punts forts i els seus punts febles i, amb l’ajuda dels tutors, prendre les decisions de millora que consideri oportunes en relació amb el desenvolupament professional o personal. En resum, el Pràcticum ha de permetre: 1. Integrar en contextos reals els coneixements desenvolupats en les diferents assignatures dels estudis. 2. Desenvolupar competències relacionades amb la pràctica professional, tant les de caràcter pedagògic com les personals i les interpersonals. 3. Comprovar la pròpia motivació i capacitat per fer de mestre i prendre decisions de millora. 3
  4. 4. 1. EL MODEL DEL PRÀCTICUM A partir dels nous plans d’estudis de Mestre iniciats el curs 2002-2003, el Pràcticum, amb una assignació de 32 crèdits, es realitza en dos períodes, inclosos en el segon i el tercer curs respectivament: Pràcticum I i Pràcticum II. El Pràcticum I, que es duu a terme durant un mes del segon curs de la diplomatura, té un valor de12 crèdits; i el Pràcticum II, que es realitza el tercer curs durant dos mesos, té un valor de 20 crèdits. El Pràcticum I té l’objectiu general de proporcionar un primer contacte amb la realitat escolar per conèixer-la amb més profunditat, poder reflexionar sobre la professió de mestre i iniciar la valoració de les pròpies aptituds professionals. El Pràcticum II significa per a l’alumnat la possibilitat de començar a emprar els procediments i els recursos propis de l’activitat docent, d’acord amb els principis educatius de l’escola i adequats a la realitat de l’aula, sigui directament amb l’alumnat o en tasques de planificació i participació en el funcionament general del centre. Significa també l’oportunitat d’una més gran implicació en la dinàmica del centre. A partir de l’experiència dels cursos anteriors i de les avaluacions realitzades, l’alumnat de Primària i Educació Especial realitza les Pràctiques en un sol nivell d’un cicle. Tot i això, sempre que sigui possible i d’acord amb l’organització de l’escola, es considera convenient que l’alumnat de tercer (Pràcticum II) pugui dedicar uns quants dies a realitzar observacions no participants en altres cicles. La finalitat és possibilitar a l’alumnat l’accés, encara que de manera molt limitada, a una visió més global de l’etapa educativa. En qualsevol cas, aquesta proposta s’haurà de consensuar amb el professorat tutor i se n’haurà d’estudiar la viabilitat. Es recomana que l’alumnat d’Educació Primària i Educació Especial faci el Pràcticum II a la mateixa escola on hagi fet el Pràcticum I. La finalitat és aprofundir en els coneixements adquirits durant el període anterior i afavorir una més gran implicació de l’alumnat en la dinàmica del centre. Cal tenir en consideració que l’alumnat d’Educació Especial obligatòriament ha de fer un dels dos Pràcticums en un centre ordinari i, per tant, no es poden repetir les pràctiques en els centres específics. La nova seqüenciació permet als nostres alumnes conèixer la pràctica quotidiana en l’escenari viu i complex de l’escola, assumint de forma progressiva responsabilitats educatives, i al mateix temps, la reflexió en l’escenari universitari a partir de l’accés a les eines de les disciplines. Recordem que el model anterior significava la realització del Pràcticum durant el darrer trimestre del tercer curs i, per tant, no permetia aquest doble escenari formatiu. Tot això implica vetllar perquè els continguts desenvolupats a les distintes assignatures dels estudis tinguin una connexió clara amb el treball pràctic que es desenvolupa a les escoles i amb les preocupacions intel·lectuals i ètiques dels docents; i al mateix temps, que l’estada a l’escola repercuteixi en una millor comprensió del que s’aprèn a les aules universitàries. Ambdós àmbits de coneixement es necessiten mútuament. Per altra banda, volem aprofitar aquesta situació de canvi per afavorir la col·laboració entre els estudis de Mestre i els centres educatius, amb tot el que significa d’il·lusió i expectatives renovades: — Millorant la coordinació i col·laboració entre els tutors de Pràcticum de la Universitat i els tutors dels centres. 4
  5. 5. — Fent possible un treball en col·laboració que incorpori d’una manera efectiva els alumnes en Pràctiques i els tutors de la Universitat en projectes dels centres que suposin millores en relació amb els problemes abordats. És també una ocasió per aprofundir en la tasca de tutorització, tant dels docents de la Universitat com dels docents de les escoles. Entenem que és necessari incidir més en aspectes com: la reflexió i la revisió de les accions observades i de les intervencions pròpies, l’autoavaluació centrada en la identificació de necessitats com a futur mestre i la recerca de solucions, la reflexió sobre la professió docent en una escola diferent d’aquella on es va experimentar anys enrere. Dins la mateixa pretensió de millorar la tutorització de les Pràctiques, tenim en compte la revisió de les funcions actuals dels coordinadors i coordinadores de les escoles. Sabem que el seu paper és fonamental per garantir l’aprofitament de l’experiència i el benestar de totes les persones implicades. En aquest sentit, és la nostra intenció incidir en tasques com: aportar una visió general del funcionament del centre i les seves necessitats, facilitar la participació de l’alumnat en la vida del centre, vetllar perquè la comunicació entre el futur docent i el seu tutor o tutora de l’aula sigui enriquidora per a ambdós. Per altra banda, la implantació del nou pla d’estudis i l’experiència adquirida el curs passat ens animen a continuar la línia de treball iniciada en el Pràcticum 2004-2005. Una línia que implica la seva participació en projectes d’innovació que el centre duu a terme o es proposa començar. L’objectiu d’aquest treball és facilitar als nostres alumnes el desenvolupament d’estratègies i actituds pròpies de la recerca que entenem que són necessàries per a una millora de la pràctica educativa. Esperam que la col·laboració dels alumnes suposarà per al centre de Pràctiques una ajuda real en el seguiment i revisió d’aquests projectes o bé en la seva implantació. Entenem per projectes d’innovació totes les iniciatives, del centre en conjunt o d’algun grup de docents, adreçades a introduir canvis de millora en algun aspecte educatiu. Entenem també que la complexitat i l’extensió dels projectes poden ser molt variades quant al nombre de persones implicades, la seva durada, les finalitats i la coordinació que suposin. Volem que la definició dels projectes sigui oberta perquè hi tingui cabuda un ventall ampli d’iniciatives i propostes dels centres, segons les seves característiques, les seves necessitats i les seves inquietuds. A l’apartat referit al pla de treball de l’alumnat trobareu ampliat el contingut d’aquesta proposta. 2. CALENDARI DE REALITZACIÓ DE LES PRÀCTIQUES (CURS 2000-2010) Els alumnes han de complir tot l’horari del centre, tal com facin els professors i professores. Això suposa la participació en les activitats de tota la jornada escolar, juntament amb el tutor o tutora, incloent-hi els patis, l’hora d’exclusiva i les reunions previstes, o qualsevol altra activitat d’interès organitzada per l’escola. CALENDARI D’ACTIVITATS DE REALITZACIÓ DE PRÀCTIQUES CURS 2009/2010 Període de pràctiques De 15 de febrer a 12 de març de 2010 5
  6. 6. Lliurament de la memòria 23 d’abril de 2010 Reunió amb el professor tutor de la UIB De 17 a 21 de maig de 2010 per comentar l’avaluació Lliurament de notes de pràctiques 4 de juny de 2010 Signatura d’actes 25 de juny de 2010 3. OBJECTIUS DEL PRÀCTICUM Les Pràctiques tenen com a objectiu general iniciar l’alumnat en l’exercici de les tasques professionals que li són encomanades, tenint en compte el fet d’afavorir el desenvolupament integral de la persona. Ens referim a un procés d’adquisició de coneixements, habilitats i actituds. Al llarg de la diplomatura es pretén formar l’estudiant en una sèrie de competències bàsiques que es relacionen directament amb els quatre aprenentatges o sabers fonamentals proposats per Delors (1996) —saber, saber fer, saber estar i saber ser. Així, les competències que preveiem fan referència a quatre àmbits estretament relacionats: 1) Competències per gestionar el coneixement i el mateix aprenentatge, 2) Competències per a l’exercici professional, 3) Competències per a la convivència i les relacions interpersonals, i 4) Competències per a l’ajustament personal. La nostra pretensió és que el període de Pràctiques incideixi especialment en les competències que assenyalam a continuació:  Capacitat d’observació de les distintes situacions de l’aula i d’altres espais escolars  Capacitat de gestionar la informació recollida i la seva anàlisi  Capacitat de prendre decisions  Capacitat per treballar en equip  Reconeixement i respecte envers la diversitat i la multiculturalitat  Sensibilitat i compromís respecte al context social de l’escola  Habilitats en les relacions interpersonals, especialment per al diàleg i la negociació de perspectives  Capacitat d’adaptar-se a situacions noves  Imatge realista d’un mateix com a futur docent  Assumpció de responsabilitats i implicació en el treball docent  Col·laboració amb l’equip docent de l’escola i participació activa en els projectes de l’escola  Assumpció de la dimensió ètica de la professió docent  Ús dels procediments i recursos propis de l’activitat docent, d’acord amb els principis educatius de l’escola  Confiança en les capacitats dels infants i competències per a la comunicació amb ells  Capacitat d’anàlisi del que implica ser mestre/a en la societat actual, de les seves obligacions i els seus reptes Al voltant d’aquestes competències s’articulen els objectius del Pràcticum I i del Pràcticum II. Tot i que aquest manual correspon a un dels períodes de Pràctiques, entenem que conèixer els objectius 6
  7. 7. dels dos períodes facilita a les persones implicades —alumnat i professorat tutor— poder copsar el sentit de trajectòria i de progressiva implicació que té el Pràcticum. Permet així regular l’exigència envers l’alumnat i l’avaluació pertinent. 7
  8. 8. Objectius en relació amb el coneixement de l’escola i de l’aula PRÀCTICUM I PRÀCTICUM II 1. Conèixer el funcionament general del centre a 1. Aprofundir en el coneixement del centre, ampliant partir de la recollida d’informació i la seva anàlisi. la recollida d’informació i l’anàlisi sobre alguns dels Aquest coneixement ha de facilitar a l’alumne aspectes concrets que conformen la realitat de prendre consciència sobre: l’escola. — Els trets que donen identitat a l’escola i com es concreten en la pràctica (de l’escola i de l’aula) — La relació de l’escola amb el seu entorn — Les seves necessitats i les seves dificultats — Els seus reptes específics en el marc de la societat actual 2. Conèixer la dinàmica de l’aula i del grup classe a 2. Aprofundir en el coneixement de l’aula amb la partir de l’observació de la manera de fer del mestre/a recollida d’informació i l’anàlisi al voltant de: i de l’alumnat, del diàleg posterior i de la contrastació — Incidència del projecte educatiu del centre en la amb els plantejaments teòrics treballats a la Facultat. pràctica de l’aula — Principis i valors educatius del mestre/a que sustenten la seva actuació — Preocupacions docents del mestre/a 3. Prendre consciència de les obligacions i 3. Prendre consciència de les obligacions i responsabilitats professionals. responsabilitats professionals. En relació amb la col·laboració en l’activitat de l’aula PRÀCTICUM I PRÀCTICUM II 4. Iniciar-se en la pràctica docent (l’alumnat 4. Assumir de manera gradual i progressiva la d’Educació Especial també com a mestre de suport), intervenció dins el grup classe fins a arribar a amb petites intervencions a l’aula sota la supervisió responsabilitzar-se del grup en determinats períodes. dels tutor o tutora. 5. Dissenyar unitats temàtiques i propostes d’activitats educatives fonamentades i adequades al context, saber aplicar-les i avaluar-ne la posada en pràctica. 5. Desenvolupar la capacitat de diàleg a partir del 6. Desenvolupar la capacitat de diàleg a partir del contrast d’opinions i enfocaments, amb una actitud contrast d’opinions i enfocaments, amb una actitud crítica i reflexiva i mostrant obertura i flexibilitat crítica i reflexiva i mostrant obertura i flexibilitat davant postures i interpretacions distintes. davant postures i interpretacions distintes. 6. Desenvolupar una actitud de confiança envers les 7. Desenvolupar una actitud de confiança envers les capacitats dels infants del grup classe, manifestant capacitats dels infants del grup classe, manifestant interès per les seves preocupacions i interessos i interès per les seves preocupacions i interessos i respectant la diversitat pròpia de qualsevol grup respectant la diversitat pròpia de qualsevol grup d’alumnes. d’alumnes. Participar activament en la recerca de respostes a les seves necessitats educatives. 8
  9. 9. En relació amb la participació en les activitats del centre PRÀCTICUM I PRÀCTICUM II 7. Participar progressivament en les diferents accions 8. Assumir un paper més rellevant en les diferents i activitats que es duen a terme fora de l’aula accions i activitats que es duen a terme fora de l’aula (reunions de cicle, comissions, activitats (reunions de cicle, comissions, activitats extraescolars…), mostrant capacitat de comunicació i extraescolars…), mostrant iniciativa, capacitat de una actitud de respecte. comunicació i una actitud de respecte. 9. Implicar-se en el treball de l’escola participant de forma activa i responsable en projectes o activitats i en l’elaboració de recursos. En relació amb el coneixement d’un mateix PRÀCTICUM I i PRÀCTICUM II — Conèixer-se a si mateix en una situació real de pràctica professional, conèixer les pròpies dificultats i capacitats, així com els aspectes que cal millorar. — Analitzar els sentiments i actituds que les Pràctiques mobilitzen i aprendre a regular-los. — Reflexionar juntament amb el professorat tutor de l’escola i/o de la Universitat sobre les pròpies concepcions i les accions dutes a terme. Valorar-les. 4. PLA DE TREBALL DE L’ALUMNAT DE L’ESPECIALITAT D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA I EDUCACIÓ ESPECIAL El treball que desenvoluparà l’alumne/a practicant l’ha d’ajudar a desenvolupar les seves capacitats d’observació, les de col·laboració i les d’intervenció, dins un procés constant de reflexió sobre allò que s’ha observat i sobre allò que s’ha fet. Aquest procés reflexiu no s’exhaureix en la vida de l’aula, sinó que comprèn també els moments de planificació del que es vol fer i els de valoració sobre el que ja s’ha fet. Una activitat en què l’alumnat de Pràctiques ha de suplir el mestre / la mestra en la seva actuació professional sense un guiatge específic i adequat, es desvia dels criteris bàsics que caracteritzen el període de Pràctiques i es considera poc adient. PRÀCTICUM I 1. Recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques generals de l’escola i el seu entorn. 2. Recollida d’informació i anàlisi del projecte educatiu del centre. 3. Recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques i la dinàmica de l’aula. 4. Intervencions a l’aula com a col·laborador/a del mestre/a. 5. Participació en les activitats de l’escola. 6. Elaboració de la memòria de Pràctiques. 9
  10. 10. 1. Recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques generals de l’escola i el seu entorn En aquest primer treball es demana la recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques generals del context de l’escola, i sobre els elements educatius generals que la identifiquen (ràtios, serveis de què disposa, etc.). Els treball fet es presentarà a la fitxa del centre (annex 1). 2. Recollida d’informació i anàlisi del projecte educatiu del centre Entenem el projecte educatiu com a element que dóna identitat i perspectiva de futur a l’escola. No ens referim sols als principis i objectius que figuren al Projecte educatiu de centre, sinó que tenim en compte també el seu desenvolupament en altres documents de l’escola com ara: el Projecte curricular d’etapa, el Projecte lingüístic, el Reglament de règim interior, etc. Es demana que l’alumne/a analitzi i valori no sols la formulació d’intencions i els principis ideològics i pedagògics, sinó també algunes de les seves concrecions en altres àmbits de definició. El treball realitzat es presentarà a la fitxa del Projecte educatiu del centre (annex 2). Aquestes dues primeres activitats impliquen per part de l’alumnat la consulta dels documents que el coordinador o coordinadora consideri adient, entrevistes amb aquesta mateixa persona o altres membres de la comunitat educativa i l’observació de totes aquelles evidències que informen sobre el funcionament i el projecte de l’escola. Aquesta tasca de recollida d’informació la poden fer conjuntament el/les alumnes que fan les Pràctiques en un mateix centre. 3. Recollida d’informació i anàlisi sobre les característiques i la dinàmica de l’aula Aquesta tercera tasca implica per part de l’alumnat un treball exhaustiu de recollida d’informació (a través de l’observació i les entrevistes al seu tutor o tutora) i d’anàlisi sobre l’aula i el grup classe, per poder veure la incidència dels aspectes anteriors en la pràctica educativa real. Aspectes com l’estil de planificació, les estratègies d’intervenció, les formes de comunicació amb els infants, el tipus d’avaluació, la forma d’organitzar l’espai i el temps, els moments quotidians…, poden ser fonts d’informació rellevants sobre la relació establerta a l’escola entre els propòsits i la realitat. Per a la presentació del treball fet s’utilitzarà la fitxa de l’aula (annex 3). Per a aquesta activitat es recomana la confecció d’un DIARI DE PRÀCTIQUES. El diari és un document escrit on cada alumne/a recull observacions rellevants, sentiments, reflexions, intervencions personals, situacions viscudes que criden l’atenció, descobertes, dubtes…, de forma sincera, sense restriccions ni limitacions. És important que les anotacions del diari no siguin únicament descriptives sinó que, a més, continguin reflexions, valoracions i propostes de canvi. Les preguntes següents poden orientar en aquest sentit: Què passa? Com valoro el que passa? Què seria bo que passàs? El fet d’escriure condueix a una reflexió i sistematització més serioses. Tot i que és una eina de treball de l’alumne/a, contrastar les anotacions amb el professorat tutor a les sessions de tutoria possibilita al professor/a tutor/a un seguiment i una orientació individual del procés d’aprendre a ensenyar que cada estudiant construeix. 4. Intervencions a l’aula com a col·laborador/a del mestre/a Es tracta d’intervencions senzilles, de manera que l’alumne/a es vagi introduint en l'activitat professional de forma progressiva i amb la guia del seu tutor/a. Ajudar en la revisió dels treballs dels infants, participar en el temps dels racons, contar un conte, ensenyar un joc…, són alguns exemples d’intervenció inicial. Cal que les intervencions posteriorment siguin valorades amb el 10
  11. 11. tutor/a de l’aula. En el cas de l’alumnat de l’especialitat d’Educació Especial, la intervenció també ha d’anar adreçada a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Si el tutor/a de l’aula ho considera oportú, pot plantejar-se que les intervencions s’ampliïn fins a assumir la responsabilitat d'un petit grup d'alumnes o del grup classe durant estones curtes. Per a la presentació escrita de les intervencions es proposa emplenar la fitxa d’intervencions a l’aula com a col·laborador/a (annex 4). 5. Participació en les activitats de l’escola L’alumne/a ha de participar en les activitats que el centre realitza, des de les habituals (reunions de cicle, claustre…) a les més puntuals (sortides, activitats extraescolars, celebracions…). Aquesta activitat complementa la tasca realitzada a l’aula de pràctiques. Els treball fet s’ha de presentar a la fitxa de participació en les activitats de l’escola (annex 5). 6. Elaboració de la memòria de Pràctiques La memòria de Pràctiques és la reflexió personal escrita, l’aprofundiment formalitzat en un treball del que ha estat l’experiència a l’escola i del que s’ha après. És l’explicació, l’anàlisi i l’avaluació del treball realitzat, valorat a partir de les observacions recollides, del diàleg amb el professorat tutor de l’escola i de la Universitat, amb altre professorat de l’escola, amb els infants, amb els companys de curs. És també la reflexió sobre les pròpies expectatives de fer de mestre i sobre els canvis aptitudinals i actitudinals que un mateix es proposa. La memòria és formada pels elements següents:  La fitxa del centre  La fitxa del projecte educatiu del centre  La fitxa de l’aula  La fitxa d’intervencions com a col·laborador/a  La fitxa de participació en les activitats de l’escola  L’autoavaluació de l’alumne/a en pràctiques (vegeu annex 7)  El document de reflexió final sobre l’experiència (vegeu annex 8) És especialment important que als documents no hi apareguin referències concretes (noms de mestres o alumnes), així com imatges de l’alumant. S’assenyalen a continuació els criteris que es tindran en compte per a l’avaluació de la memòria: — Correcció en la presentació, l’expressió escrita i l’organització del treball. — Referència correcta de les citacions bibliogràfiques que s’han fet servir (llibres, articles, pàgines web, etc.) i de les fonts documentals de l’escola. — Capacitat de síntesi en la presentació de les dades. — Rigor i profunditat en l’anàlisi i en les valoracions del que s’ha observat. — Rigor en l’autoavaluació i en les aportacions personals sobre l’experiència de pràctiques. 11
  12. 12. 5. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT PRACTICANT 5.1. QÜESTIONS GENERALS A partir dels objectius que s’han explicitat anteriorment, l’avaluació s’adreçarà a constatar en quina mesura han estat assolits. La funció d’avaluar l’alumne/a practicant és pròpia del professorat tutor de l’escola i del professorat tutor de la Universitat. Aquests hauran de realitzar una avaluació individualitzada de cada alumne/a de Pràctiques. És especialment important garantir durant tot el procés un seguiment i una valoració conjunts entre cada estudiant i els seus tutors, de manera que puguin prendre consciència dels progressos i les mancances i posar les mesures adequades per assolir els objectius perseguits. L’avaluació final serveix per valorar globalment l’alumne/a practicant i determinar la qualificació que constarà a les actes. En l’avaluació final també es tindrà en compte l’autoavaluació de l’alumne/a. Proporció indicativa de la valoració dels participants en l’avaluació final  Avaluació conjunta del professorat de l’escola i la Universitat: 90% (45% memòria i tutories, 45% avaluació tutors UIB/Escola).  Autoavaluació de l’alumne/a practicant: 10%. Voldríem recordar la importància del Pràcticum en el procés formatiu de l’alumnat, per la qual cosa demanam el màxim de rigor i serietat en l’avaluació de l’alumnat practicant, amb vista a superar la tradició d’avaluar el Pràcticum de forma massa benvolent i protectora, sense considerar la importància cabdal d’aquest període formatiu. 5.2. INFORME D’AVALUACIÓ DEL PROFESSORAT TUTOR DE PRÀCTIQUES L’informe d’avaluació s’entén com un balanç global del procés de Pràcticum que permeti destacar el grau d’implicació de l’estudiant, les seves actituds i capacitats per a la docència i els principals aprenentatges assolits en aquest període de la seva formació. Es considera desitjable que el contingut de l’informe d’avaluació del professorat de l’escola i de l’informe del professorat de la Universitat sigui el resultat de l’intercanvi i el contrast de la informació i valoració d’ambdós tutors i, obligatòriament, s’ha d’elaborar de manera conjunta. També és important l’intercanvi i el contrast amb l’estudiant per intentar que aquest comprengui les valoracions que es fan i incorporar en la mesura en què sigui possible el seu punt de vista, ja que, si això no s’aconsegueix, poca utilitat tindrà en el seu futur professional. És important que únicament s’expressin opinions i valoracions a l’informe quan es consideri que hi ha prou indicis i observacions en relació amb l’aspecte considerat (en aquest sentit, no s’han d’emplenar aquells apartats sobre els quals no es disposi d’informació suficient). Igualment, és convenient que, quan hi hagi valoracions discrepants entre els tutors o entre tutors i estudiants, es recullin totes i s’indiquin els motius pels quals es discrepa, ja que tot això és fonamental per garantir el caire formatiu de l’avaluació. 12
  13. 13. Per tal de facilitar els elements necessaris per a l’avaluació, a l’annex 6 es facilita una guia on consten els criteris a tenir en compte. La majoria dels apartats són comuns a totes les especialitats, atès que es refereixen a aspectes que consideram propis de qualsevol professor/a, independentment de l’etapa i de l’àrea que s’imparteixi. 5.3. MEMÒRIA PRESENTADA PER L’ALUMNE/A PRACTICANT Vegeu el punt 6 del pla de treball de l’alumnat. Sempre que sigui possible, l’avaluació de la memòria es farà conjuntament entre el professorat de l’escola i de la Universitat. 5.4. AUTOAVALUACIÓ DE L’ALUMNE/A PRACTICANT Per a l’autoavaluació que es farà constar a la memòria, l’alumne/a haurà de valorar-se de forma global i crítica els aspectes següents: — L’aprenentatge realitzat durant tot el procés. — L’actitud, la participació, les tasques desenvolupades i el grau de compromís o implicació durant el període de Pràctiques. — L’esforç personal i les reflexions realitzades. L’informe d’autoavaluació és el que es presenta a l’annex 7. És pràcticament el mateix que l’informe que fa servir el professorat del centre i de la UIB per a l’avaluació de l’alumne/a per tal de facilitar el contrast de la informació obtinguda. 6. FUNCIONS DE LES PERSONES IMPLICADES En les Pràctiques hi intervenen de forma determinant tres protagonistes: el professorat tutor de la Universitat, el professorat tutor de l’escola i l’alumne/a practicant. Aquests tres protagonistes cal que actuïn de manera coordinada i conjunta per poder portar a terme una bona realització de les Pràctiques. Així mateix hi ha altres agents que participen, encara que no tan directament, en el seu desenvolupament: els coordinadors de les Pràctiques a les escoles i la Comissió de Pràctiques de la Universitat. Aquesta comissió és formada per professors/es representants de cada una de les cinc especialitats i dues persones encarregades d’organitzar la planificació i el desenvolupament de les Pràctiques. 6.1. FUNCIONS DE L’ALUMNAT PRACTICANT Les principals tasques que han de fer els estudiants en relació amb el Pràcticum són les següents: Abans de les Pràctiques — Assistir a una sessió informativa sobre el Manual de Pràctiques a càrrec del coordinador/a de l’especialitat, en la qual també es farà l’adjudicació de les escoles. — Assistir a una sessió de tutoria amb el professor/a tutor/a per rebre les orientacions oportunes sobre les tasques que s’hauran de realitzar a l’escola i sobre les reunions de seguiment que es faran en aquest període. 13
  14. 14. Durant les Pràctiques — Acceptar la responsabilitat com a practicant, col·laborar amb el mestre tutor o la mestra tutora i l’equip docent i fonamentar l’actuació en el respecte, la comunicació i la cooperació en objectius i problemes comuns. — Acceptar i complir les normes de funcionament de l’escola. — Complir l’horari de l’escola, amb puntualitat i justificant les faltes d’assistència. — Dur a terme el pla de treball de Pràctiques de l’especialitat. — Assistir a les reunions de tutoria a les quals convoqui el professor tutor o la professora tutora de l’escola i/o de la Universitat. L’assistència i la participació a aquestes reunions són obligatòries i seràn avaluades. Es recomana que s’utilitzi el correu electrònic i/o l’entorn virtual de Campus Extens com a eina bàsica d’atenció a totes les qüestions que es derivin del dia a dia a l’escola. Després de les Pràctiques — Assistir a la tutoria d’avaluació que convoquin els tutors de Pràctiques (de l’escola i de la Universitat). — Lliurar la memòria de les Pràctiques en les dates establertes. — Reunir-se amb el professor tutor o la professora tutora de la Universitat per comentar la memòria i la nota final obtinguda. — Realitzar l’autoavaluació final de Pràctiques i comentar-la amb els seus tutors/es. 6.2. FUNCIONS DEL PROFESSORAT TUTOR DE L’ESCOLA Els mestres tutors de les escoles són els professionals que acullen i tutelen l’estudiant que fa pràctiques al seu centre i que posen a disposició dels estudiants la seva experiència i formació. Les seves tasques són les següents: Abans de les Pràctiques — Conèixer el Manual de Pràctiques i les seves funcions com a tutor/a. Durant les Pràctiques — Coordinar-se amb el professor tutor de la Universitat per determinar els aspectes relacionats amb el Pràcticum dels estudiants. — Facilitar al practicant tot tipus d’informació i orientació sobre l’organització i el funcionament del centre, el grup classe i els programes que va duent a terme en la seva tasca docent. — Guiar-lo en l’observació, l’anàlisi i la reflexió. És important trobar moments perquè es pugui dur a terme un diàleg obert entre l’estudiant i el mestre que permeti sistematitzar el que passa a l’aula i les raons d’actuació del mestre. — Assessorar l’estudiant en la preparació d’activitats educatives i animar-lo a intervenir i a participar a la classe, inicialment programant activitats puntuals o avaluant treballs concrets fets pels infants i progressivament prenent iniciatives diverses. 14
  15. 15. — Facilitar a l’alumne/a, sempre que el claustre ho cregui oportú, la seva incorporació a les reunions de treball (claustres, cicles, departaments...). — Fer reunions periòdiques amb l’alumne per tal de dur a terme la seva avaluació formativa. — Intercanviar informacions, observacions i reflexions amb el professorat tutor de la Universitat sobre les qualitats i la formació de l’alumne/a practicant. — Realitzar l’avaluació de mig període de Pràctiques, juntament amb el tutor/a de la Universitat, de l’estudiant per reflexionar-hi conjuntament. Després de les Pràctiques — Realitzar l’avaluació final de l’alumne/a practicant, juntament amb el professor de la Universitat segons l’informe que s’adjunta. 6.3. FUNCIONS DEL PROFESSORAT TUTOR DE LA UNIVERSITAT Els tutors del Pràcticum de la Universitat són professors i professores de les diferents àrees que intervenen en els estudis de Mestre. Les seves funcions són: Abans de les Pràctiques — Assistir a les reunions que organitzen els coordinadors de Pràctiques. — Preparar adequadament el procés de de Pràctiques i identificar-se amb els seus objectius i plantejaments. — Realitzar una sessió de tutoria amb els estudiants per conèixer-los i informar-los del Pràcticum, i per especificar les reunions de seguiment que es faran. Durant les Practiques — Vetllar pel mateniment de la filosofia del Pràcticum als centres educatius i fomentar el diàleg, la reflexió i l’intercanvi d’experiències entre els mestres tutors i l’alumnat. — Coordinar-se amb el professor tutor de l’escola per determinar els aspectes relacionats amb el Pràcticum dels estudiants, per intercanviar informacions, observacions i reflexions sobre la formació de l’alumne/a practicant. — Fer el seguiment com a tutor dels alumnes per assessorar-los en el treball de Pràctiques: afavorir l’anàlisi fonamentada i reflexiva del que s’observa, intercanviar experiències i reflexions sobre la feina feta i orientar-los en els possibles problemes, dubtes o qüestions que es plantegin, així com en la confecció de la memòria. — Notificar qualsevol problema o novetat organitzativa a la Comissió de Pràctiques. — Realitzar l’avaluació formativa i de mig període de Pràctiques dels alumnes. Aquesta avaluació es farà juntament amb el professorat tutor de l’escola. Les visites dels professors tutors de la Universitat a les escoles seran obligatòries i serviran per conèixer directament el treball de l’estudiant i per potenciar el treball de col·laboració entre els tutors de la Universitat i els mestres de l’escola. 15
  16. 16. Els contactes mínims que han de realitzar són dues visites a l’escola. Cal recordar que, a més es poden fer tutories amb l’alumnat a la mateixa Universitat: Després de les Pràctiques — Portar a terme l’avaluació final dels alumnes de manera conjunta amb el professorat tutor de l’escola. — Avaluar la memòria presentada per l’alumne/a practicant. — Valorar i comentar amb l’estudiant el període de Pràctiques: actuació personal, aprofitament, reflexió, dificultats i aportacions i participació en les tutories, memòria presentada, avaluació de les pràctiques... — Preparar el seminari posterior a les Pràctiques i participar-hi per tal d’intercanviar experiències i reflexions entre els estudiants de forma conjunta i enriquidora. — Lliurar les notes i emplenar les actes en les dates establertes. 6.4. FUNCIONS DELS COORDINADORS DE PRÀCTIQUES DE LES ESCOLES A més de les que els poden correspondre com a tutors o tutores. Abans de les Pràctiques — Assistir a la reunió de Pràcticum que organitza la Comissió de Pràctiques de la UIB. — Coordinar la tasca prèvia entre els tutors de les escoles i la Comissió de Pràctiques. — Assignar els alumnes practicants al professorat tutor de l’escola. Durant les Pràctiques — Organitzar la recepció de l’alumnat el primer dia de Pràctiques (visita guiada al centre, presentació dels / de les tutors/es...). — Facilitar a l’alumnat tot tipus d’informació i orientació sobre el centre, els programes i projectes que s’hi duen a terme. — Afavorir la integració dels alumnes practicants en les diferents activitats que es considerin oportunes. — Vetllar pel seguiment dels objectius de les Pràctiques a l’escola. — Vetllar pel compliment de l’horari i l’assistència de l’alumnat en Pràctiques. — Notificar qualsevol problema o novetat organitzativa a la Comissió de Pràctiques. Després de les Pràctiques — Fer una valoració general del funcionament de les Pràctiques (us enviarem el qüestionari pertinent). — Recollir del professorat de l’escola i fer arribar a la Comissió de Pràctiques els suggeriments sobre la planificació i el desenvolupament de les Pràctiques. 16
  17. 17. 6.5. FUNCIONS DE LA COMISSIÓ DE PRÀCTIQUES DE LA UNIVERSITAT Abans de les Pràctiques — Coordinar l’elaboració del manual de Pràctiques de cada especialitat. — Mantenir contactes i reunions amb els responsables de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports i amb els coordinadors de les escoles. — Assignar els alumnes a les escoles. — Informar les persones implicades en relació amb els objectius, funcions i tasques que s’han de desenvolupar durant les Pràctiques. — Coordinar i participar en les sessions informatives sobre la realització de les Pràctiques. Durant les Pràctiques — Atendre les consultes i resoldre els problemes que sorgeixin, tant de l’alumnat com de les escoles. Després de les Pràctiques — Organitzar i coordinar les corresponents reunions de Pràctiques. — Recollir els suggeriments sobre les Pràctiques amb la finalitat d’optimitzar-ne el funcionament. — Avaluar el desenvolupament de les Pràctiques. — Elaborar un informe valoratiu de les Pràctiques per presentar-lo al Consell d’Estudis. 17
  18. 18. ANNEX 1. FITXA DEL CENTRE DADES IDENTIFICATIVES Nom de l’escola: Titularitat: Adreça postal: Telèfon i fax: Horari: Unitats en funcionament: Ed. Infantil Ed. Primària ENTORN ESCOLAR: característiques de la població o barri en què es troba l’escola Situació de l’escola i mitjans d’accés al centre Característiques socials i econòmiques de la població o barri Sectors de treball Equipaments culturals, sanitaris i de serveis socials existents Llengua predominant Relació de l’escola amb entitats, organitzacions i serveis de la població o barri ALUMNAT, PROFESSORAT I FAMÍLIES Nombre d’alumnes i ràtios Característiques a destacar de l’alumnat de l’escola (si escau) Mesures per a l’acolliment de l’alumnat nouvingut a l’escola Mesures per atendre les necessitats educatives especials de l’alumnat Professorat del centre i personal no docent Estructura organitzativa (equips docents, comissions de treball…) Participació de les famílies (AMPA, comissions de treball, activitats generals del centre, escola de pares…) Activitats anuals per a tota l’escola (sortides, festes, activitats culturals, activitats esportives…) EDIFICI ESCOLAR Característiques generals de l’edifici Nombre i característiques generals de les aules Descripció dels patis Instal·lacions i espais específics: descripció i ús Condicions de seguretat i higiene Barreres arquitectòniques SERVEIS COMPLEMENTARIS DE L’ESCOLA Menjador, transport escolar… Activitats extraescolars Escola matinera Altres REFLEXIONS PERSONALS SOBRE LES DADES RECOLLIDES 18
  19. 19. ANNEX 2. FITXA DEL PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE En aquesta fitxa ha de quedar reflectida l’anàlisi i valoració que l’alumne/a fa sobre els principis educatius i les intencions de l’escola que consideri més rellevants, i ha de justificar la seva tria. Per tant, no es tracta de copiar el que apareix als distints documents del centre. Es demana també que l’alumne/a analitzi com es concreten en els distints documents i a través de quines mesures i accions es duen a la pràctica. PRINCIPIS EDUCATIUS I INTENCIONS MÉS RELLEVANTS CONCRECIÓ EN ELS DISTINTS DOCUMENTS MESURES I ACCIONS PER A LA SEVA POSADA EN PRÀCTICA REFLEXIONS PERSONALS SOBRE L’ANÀLISI FETA 19
  20. 20. ANNEX 3. FITXA DE L’AULA Cal recordar que les fonts d’informació principals són l’observació i les entrevistes amb el tutor/a de l’aula. DESCRIPCIÓ DE L’AULA Dimensions, il·luminació, condicions acústiques, mobiliari, decoració… Materials i recursos didàctics (murals, jocs, llibres, fitxes, material per a experiències, material per a audicions, pintures…). És important descriure què hi ha, la seva procedència, com es fa servir i quin paper tenen els alumnes en la seva organització i gestió. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DE L’ESPAI Horari dedicat a les diferents àrees curriculars o als diferents àmbits d’experiència, activitats diàries, moments quotidians… Utilització de l’espai per a les distintes activitats. ALUMNAT Nombre d’alumnes Característiques a destacar de l’alumnat de l’aula Mesures per a l’acolliment de l’alumnat nouvingut a l’aula Mesures per atendre les necessitats educatives especials de l’alumnat Ubicació dels infants a l’aula (permanent o canviant, criteris d’ubicació i agrupament…) CONVIVÈNCIA A L’AULA Normes explícites que es fan servir i participació dels infants en la seva definició i compliment Rutines de l’aula Resolució dels conflictes i participació dels infants Altres àmbits que regulen la convivència i el clima de treball i relació a l’aula INTERVENCIÓ DOCENT Formes més habituals de comunicació amb els infants (verbals i no verbals) Estratègies per a l’ensenyança de les distintes àrees curriculars Estil de planificació del mestre/a L’avaluació (activitats, recursos, criteris, participació dels infants…) Canals de comunicació amb les famílies REFLEXIONS PERSONALS SOBRE LES DADES RECOLLIDES (és important tenir en compte el treball fet a les fitxes anteriors) 20
  21. 21. ANNEX 4. FITXA D’INTERVENCIONS A L’AULA COM A COL·LABORADOR/A COL·LABORACIÓ 1 Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant (data de realització, en què consisteix, materials emprats…) Resposta dels infants Comentari del tutor/a i suggeriments Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…) COL·LABORACIÓ 2 Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant (data de realització, en què consisteix, materials emprats…) Resposta dels infants Comentari del tutor/a i suggeriments Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…) COL·LABORACIÓ 3 Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant (data de realització, en què consisteix, materials emprats…) Resposta dels infants Comentari del tutor/a i suggeriments Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…) COL·LABORACIÓ 4 Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant (data de realització, en què consisteix, materials emprats…) Resposta dels infants Comentari del tutor/a i suggeriments Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…) COL·LABORACIÓ 5 Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant (data de realització, en què consisteix, materials emprats…) Resposta dels infants Comentari del tutor/a i suggeriments Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…) COL·LABORACIÓ 6 Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant (data de realització, en què consisteix, materials emprats…) Resposta dels infants Comentari del tutor/a i suggeriments Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…) 21
  22. 22. ANNEX 5. FITXA DE PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA PARTICIPACIÓ EN SORTIDES I ALTRES ACTIVITATS DE LA CLASSE FORA DE L’AULA (cal presentar totes les activitats realitzades i la data corresponent) Tipus d’intervenció de l’alumne/a practicant Resposta dels infants Comentari del tutor/a i suggeriments Comentari personal de l’alumne/a practicant (valoració, encerts i errades, propostes de canvi…) PARTICIPACIÓ EN LES REUNIONS DEL PROFESSORAT (cal indicar totes les reunions a les quals s’ha assistit i la data corresponent) Tipus de reunió Temes tractats a la reunió Conclusions i acords Comentari personal de l’alumne/a practicant 22
  23. 23. ANNEX 6. INFORME D’AVALUACIÓ DEL PROFESSORAT TUTOR DE PRÀCTIQUES (DE L’ESCOLA I DE LA UNIVERSITAT) Informació general Nom de l’escola: Nom de l’alumne/a: Nom del tutor/a de l’escola: Grup classe: Nom del tutor/a de la UIB: Criteris d’avaluació Emplenau les caselles amb el nombre que assenyali el criteri escollit: 4 = Molt adequat / Sempre / Actitud molt positiva / Molt d’esforç / Molt alt 3 = Adequat / Quasi sempre / Actitud positiva / Alt 2 = Poc adequat / Poques vegades / Actitud indiferent / Regular 1 = Gens adequat / Quasi mai / Actitud passiva / Necessita l’ajut continu del / de la prof. / Poc esforç / Baix Voldríem recordar la importància del Pràcticum en el procés formatiu de l’alumnat, per la qual cosa demanam el màxim de rigor i serietat en l’avaluació de l’alumnat practicant, i que se superi la tradició d’avaluar el Pràcticum de forma massa benvolent i protectora, sense considerar la importància cabdal d’aquest període formatiu. És important que únicament s’expressin opinions i valoracions a l’informe quan es consideri que hi ha prou indicis i observacions en relació amb l’aspecte considerat (en aquest sentit, no cal emplenar aquells apartats sobre els quals no es disposi d’informació suficient). Igualment, és convenient que, quan hi hagi valoracions discrepants entre els tutors o entre tutors i estudiants, es recullin totes i s’indiquin els motius de les discrepàncies, ja que tot això és fonamental per garantir el caire formatiu de l’avaluació. QUALIFICACIÓ FINAL (de 0 a 10) = ________ ______________, ____ d _____________ de ________ Tutor/a de l’escola Tutor/a de la UIB 23
  24. 24. 1. ACTITUD GENERAL DE L’ALUMNE/A Valoració Assistència i puntualitat Acceptació i compliment dels hàbits i normes establerts a l’escola És responsable en el compliment dels acords i compromisos adquirits Actitud d’interès per conèixer i integrar-se a l’escola i a l’aula Respecte i actitud comunicativa en les relacions amb el professorat de l’escola Comentaris: 2. CONEIXEMENT DE L’ESCOLA I DE L’AULA (per avaluar alguns ítems, pot ser Valoració convenient demanar la valoració del coordinador/a de Pràctiques. L’avaluació d’aquest apartat s’ha de completar amb l’avaluació del treball presentat per l’alumne/a a les fitxes del centre, del projecte educatiu i de l’aula) Ús de les fonts recomanades en la recollida d’informació sobre el centre i l’aula Actitud d’interès per aclarir els seus dubtes (fa preguntes, cerca més informació, demostra que ha reflexionat sobre les dades…) Identifica els elements rellevants que caracteritzen el centre, el projecte educatiu, l’aula (davant les preguntes del seu tutor/a, quan analitza accions i propostes del centre o del seu tutor/a de l’aula, quan reflexiona sobre determinats esdeveniments…) Presenta la informació recollida i la seva anàlisi de forma sintètica i clara (davant la demanda del seu tutor/a o del coordinador/a de Pràctiques) Rigor i profunditat en les anàlisis i en les valoracions personals de la informació recollida Relaciona els trets que donen identitat a l’escola i les accions que es duen a terme a l’escola i a l’aula Analitza els vincles que l’escola estableix amb l’entorn en funció del seu projecte educatiu (davant les preguntes del seu tutor/a, quan analitza accions i propostes del centre o del seu tutor/a de l’aula, quan reflexiona sobre determinats esdeveniments…) Capacitat d’anàlisi al voltant de les necessitats i dificultats de l’escola i sobre els seus reptes específics en el marc de la societat actual Es mostra conscient d’algunes de les obligacions i responsabilitats professionals Coneixement del funcionament general de l’aula i de la seva organització: materials i recursos, procedència, organització quotidiana del treball, normes i acords d’aula i forma d’establir-los, organització de l’espai, etc. a partir de l’observació i del diàleg amb el seu tutor/a de l’aula Identifica alguns dels valors i principis pedagògics del seu tutor/a de l’aula, a partir de l’observació i del diàleg posterior Participa activament en el diàleg amb el seu tutor/a (escolta, expressa les seves interpretacions, els seus dubtes, és receptiu/iva als suggeriments…) Comentaris: 24
  25. 25. 3. COL·LABORACIÓ EN L’ACTIVITAT DE L’AULA (l’avaluació d’aquest apartat Valoració s’ha de completar amb l’avaluació del treball presentat per l’alumne/a a la fitxa d’intervencions a l’aula com a col·laborador/a) Actitud activa en la participació com a col·laborador/a en les tasques que el seu tutor/a li encomana Iniciativa en la col·laboració, més enllà de les demandes o propostes del seu tutor/a Acceptació i compliment dels hàbits i normes establerts a l’aula Coneixement dels infants del grup classe, actitud de confiança envers les seves capacitats, interès per les seves preocupacions i interessos i respecte a la diversitat pròpia de qualsevol grup d’alumnes Establiment de relacions d’empatia amb els infants de l’aula, capacitat d’atreure la seva atenció i estimular-los a la participació Adequació del seu llenguatge a l’edat i els coneixements dels infants Comentaris: 4. PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DEL CENTRE (l’avaluació d’aquest Valoració apartat s’ha de completar amb l’avaluació del treball presentat per l’alumne/a a la fitxa de participació en les activitats de l’escola) Participació activa en les activitats que es duen a terme amb els infants fora de l’aula: sortides, pati… Actitud d’interès per conèixer el treball que es fa a les reunions del professorat Comentaris: 5. CONEIXEMENT D’UN MATEIX Valoració Capacitat d’avaluar la pràctica pròpia (reflexió crítica sobre les pròpies concepcions i actuacions, capacitat de qüestionar-les i modificar-les si cal) Capacitat d’anàlisi i d’autoregulació dels sentiments i les actituds que les Pràctiques mobilitzen Assumpció de les pròpies dificultats, així com dels aspectes que cal millorar, i receptivitat a les valoracions i els suggeriments del tutor o tutora de l’aula i de la Universitat Comentaris: 25
  26. 26. ANNEX 7. INFORME D’AUTOAVALUACIÓ DE L’ALUMNE/A Informació general Nom de l’escola: Nom de l’alumne/a: Nom del tutor/a de l’escola: Grup classe: Nom del tutor/a de la UIB: Criteris d’avaluació Emplenau les caselles amb el nombre que assenyali el criteri escollit: 4 = Molt adequat / Sempre / Actitud molt positiva / Molt d’esforç / Molt alt 3 = Adequat / Quasi sempre / Actitud positiva / Alt 2 = Poc adequat / Poques vegades / Actitud indiferent / Regular 1 = Gens adequat / Quasi mai / Actitud passiva / Necessita l’ajut continu del / de la prof. / Poc esforç / Baix Voldríem recordar la importància del Pràcticum en el procés formatiu de l’alumnat, per la qual cosa demanam el màxim de rigor i serietat en l’avaluació de l’alumnat practicant, i que se superi la tradició d’avaluar el Pràcticum de forma massa benvolent i protectora, sense considerar la importància cabdal d’aquest període formatiu. És important que únicament s’expressin opinions i valoracions a l’informe quan es consideri que hi ha prou indicis i observacions en relació amb l’aspecte considerat (en aquest sentit, no cal emplenar aquells apartats sobre els quals no es disposi d’informació suficient). Igualment, és convenient que, quan hi hagi valoracions discrepants entre els tutors o entre tutors i estudiants, es recullin totes i s’indiquin els motius de les discrepàncies, ja que tot això és fonamental per garantir el caire formatiu de l’avaluació. QUALIFICACIÓ FINAL (de 0 a 10) = ________ ______________, ____ d _____________ de ________ 26
  27. 27. 1. ACTITUD GENERAL DE L’ALUMNE/A Valoració Assistència i puntualitat Acceptació i compliment dels hàbits i normes establerts a l’escola És responsable en el compliment dels acords i compromisos adquirits Actitud d’interès per conèixer l’escola i l’aula i integrar-s’hi Respecte i actitud comunicativa en les relacions amb el professorat de l’escola Comentaris: 2. CONEIXEMENT DE L’ESCOLA I DE L’AULA Valoració Ús de les fonts recomanades en la recollida d’informació sobre el centre i l’aula Actitud d’interès per aclarir els seus dubtes (fa preguntes, cerca més informació, demostra que ha reflexionat sobre les dades…) Identifica els elements rellevants que caracteritzen el centre, el projecte educatiu, l’aula (davant les preguntes del seu tutor/a, quan analitza accions i propostes del centre o del seu tutor/a de l’aula, quan reflexiona sobre determinats esdeveniments…) Presenta la informació recollida i la seva anàlisi de forma sintètica i clara (davant la demanda del seu tutor/a o del coordinador/a de Pràctiques) Rigor i profunditat en les anàlisis i en les valoracions personals de la informació recollida Relaciona els trets que donen identitat a l’escola i les accions que es duen a terme a l’escola i a l’aula Analitza els vincles que l’escola estableix amb l’entorn en funció del seu projecte educatiu (davant les preguntes del seu tutor/a, quan analitza accions i propostes del centre o del seu tutor/a de l’aula, quan reflexiona sobre determinats esdeveniments …) Capacitat d’anàlisi al voltant de les necessitats i dificultats de l’escola i sobre els seus reptes específics en el marc de la societat actual Es mostra conscient d’algunes de les obligacions i responsabilitats professionals Coneixement del funcionament general de l’aula i de la seva organització: materials i recursos, procedència, organització quotidiana del treball, normes i acords d’aula i forma d’establir-los, organització de l’espai, etc. a partir de l’observació i del diàleg amb el seu tutor/a de l’aula Identifica alguns dels valors i principis pedagògics del seu tutor/a de l’aula, a partir de l’observació i del diàleg posterior Participa activament en el diàleg amb el seu tutor/a (escolta, expressa les seves interpretacions, els seus dubtes, és receptiu/iva als suggeriments…) Comentaris: 27
  28. 28. 3. COL·LABORACIÓ EN L’ACTIVITAT DE L’AULA Valoració Actitud activa en la participació com a col·laborador/a en les tasques que el seu tutor/a li encomana Iniciativa en la col·laboració, més enllà de les demandes o propostes del seu tutor/a Acceptació i compliment dels hàbits i normes establerts a l’aula Coneixement dels infants del grup classe, actitud de confiança envers les seves capacitats, interès per les seves preocupacions i interessos i respecte a la diversitat pròpia de qualsevol grup d’alumnes Establiment de relacions d’empatia amb els infants de l’aula, capacitat d’atreure la seva atenció i estimular-los a la participació Adequació del seu llenguatge a l’edat i els coneixements dels infants Comentaris: 4. PARTICIPACIÓ EN LES ACTIVITATS DEL CENTRE Valoració Participació activa en les activitats que es duen a terme amb els infants fora de l’aula: sortides, pati… Actitud d’interès per conèixer el treball que es fa a les reunions del professorat Comentaris: 5. CONEIXEMENT D’UN MATEIX Valoració Capacitat d’avaluar la pràctica pròpia (reflexió crítica sobre les pròpies concepcions i actuacions, capacitat de qüestionar-les i modificar-les si cal) Capacitat d’anàlisi i d’autoregulació dels sentiments i les actituds que les Pràctiques mobilitzen Assumpció de les pròpies dificultats, així com dels aspectes que cal millorar, i receptivitat a les valoracions i els suggeriments del tutor o tutora de l’aula i de la Universitat Comentaris: 28
  29. 29. ANNEX 8. DOCUMENT DE REFLEXIÓ FINAL SOBRE L’EXPERIÈNCIA Es demana que l’alumne/a practicant presenti la reflexió sobre el que ha significat l’experiència viscuda a l’escola: 1. Què ha après, com ho relaciona amb els seus coneixements previs, amb els coneixements construïts a la diplomatura, quins canvis ha provocat en la visió del que significa ser mestre. 2. Quins sentiments i actituds ha provocat l’experiencia de Pràctiques. 3. Com valora el que ha pogut observar i fer a l’escola. 4. Com valora el desenvolupament de les tutories amb els tutors/es de l’escola i la Universitat. 5. Expectatives personals i propòsits de millora. 29

×