bloc currículum Orientació educativa

1. CURRÍCULUM
TEMA 1 - Fonamentació psicològica i pedagògica del currículum.
Aportacions de la Psicologia i Ciències de l’educació al disseny
curricular en els seus diferents nivells.
TEMA 2 - Les capacitats com objectiu de l’educació. Els seus
diferents aspectes: valor intrínsec, valor propedèutic, caràcter
funcional en relació a la vida quotidiana.

2. INTRODUCCIÓ
● Objectius del departament del sistema educatiu: desenvolupar un model educatiu alineat
amb l'Agenda 2030, que es concreta en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i
que es basa en el treball competencial, amb una capacitat d'adaptació als canvis constants,
que situï les i els alumnes com a protagonistes actius del seu procés d'aprenentatge i com a
ciutadanes i ciutadans crítics en una societat democràtica.
● Funcions professor orientació educativa:
○ Atenció directa als alumnes
○ Suport a la comunitat educativa: equip docent i equip directiu
● Definició competència : saber (aplicació de coneixement), saber fer (habilitats), saber ser i
saber estar (actituds) a la resolució de problemes en contextos diferents, amb qualitat i
eficàcia. Decret 187/2015: “S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements
i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i en situacions que
requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la
comprensió, la reflexió i el discerniment, tenint en compte la dimensió social de cada situació”.

3. BASES TEÒRIQUES

4. Fonts per a l’elaboració del currículum
● Sociològica: demandes socials i culturals, actituds i valors.
● Psicològica: processos de desenvolupament i
d’aprenentatge dels alumnes.
● Pedagògica: com ensenyar, en com ha de ser la pràctica
educativa del docent i l’orientador educatiu:

5. Definició de currículum ( I )
● Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Currículum: regulació dels
elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cada
un dels ensenyaments. Compren: objectius, els continguts, els mètodes
pedagògics i els criteris d’avaluació.
● DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació
secundària obligatòria: ordena els elements del currículum i desplega les
competències.
● Competències bàsiques. Decret 187/2015: “S'entén per competència la
capacitat d'utilitzar els coneixements i les habilitats, de manera transversal i
interactiva, en contextos i en situacions que requereixen la intervenció de
coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la
reflexió i el discerniment, tenint en compte la dimensió social de cada situació”.

6. Característiques de les competències bàsiques
Segons el Departament:
● Promouen el desenvolupament de
capacitats
● Caràcter aplicatiu dels
aprenentatges
● Caràcter dinàmic.
● Caràcter interdisciplinar.
● Són un punt de trobada entre la
qualitat i l’equitat.
● Canvi conceptual: d’un model
centrar en la transmissió a un
model centrat en la funcionalitat.
César Coll (2007)parla d’alfabetització:
● Alfabetització cognitiva i
metacognitiva.
● Alfabetització emocional
● Alfabetització relacional
● Alfabetització en la ciutadania
● Altres: alfabetització econòmica i l’
alfabetització tecnològica o
audiovisual.

7. CARACTERÍSTIQUES DE LES COMPETÈNCIES
● Fan referència:
○ a coneixements diversos (conceptuals, procedimentals,
actitudinals)
○ processos
que han de mobilitzar-se per fer front de manera eficaç a la resolució de
problemes i situacions de diferent complexitat.
● Integra coneixements funcionals i afavoreix l’autonomia personal
● No invalida l’existència d’àrees o matèries (les finalitats educatives
assenyalades per les competències s’assoleixen principalment a partir
dels continguts de les disciplines). Les àrees o matèries estan al servei
de les competències i no a l’inrevès.

8. Nivells de concreció del currículum
1r. nivell: Disseny curricular de base (DCB), competència de l’Estat i les
Comunitats autònomes
2n nivell: Projecte educatiu de centre ( PEC ); recull tots els documents de
centre entre els que es troba la Programació General Anual (PGA).
3r nivell: Programacions d’aula.
4t nivell: les mesures i suports intensius que necessiten alguns alumnes
(Decret 150/2017): SIEI, SIAL, UEC, etc.

9. ALGUNS AUTORS

10. Vigotsky: Teoria de la zona de desenvolupament proper.
L’ alumne és capaç d’aprendre una sèrie d’aspectes que
tenen a veure amb el seu nivell de desenvolupament.
També existeixen altres que poden ser asimilats amb ajut
d’un adult o iguals més aventajats.
El tram entre el que l’alumne pot aprendre ell sol i amb ajut
és el que s’anomena ZDP.

12. Ausubel: Teoria de l’aprenentatge significatiu
● Protagonisme a l’alumne
● Professor exerceix de mediador
● Diferència aprenentatge significatiu - aprenentatge
memorístic i repetitiu
● Remarca el paper dels coneixements previs
● Significativitat només quan es relacionen els nous
coneixements amb els que ja té el subjecte.

13. Antonio Zabala: aprenentatge competencial.
● Les competències són l’actuació eficient en un context determinat
● Implica coneixements interrelacionats i amb habilitats i actituds
● Han de abarcar l’àmbit social, interpersonal, personal i professional
● L’aprenentatge de les competències és sempre funcional
● Ensenyar competències comporta partir de situacions i problemes reals
● Els mètodes per a l’ensenyament de les competències ha de tenir un
enfoc globalitzador.
● Avaluar competències és avaluar processos en la resolució de
situacions-problema

14. ZABALA: D’un model propedèutic i selectiu a un model integrador i orientador.
Pensament complex i enfocaments globalitzats. Conferènica XIES.

15. Antoni Zabala Vidiella. Pensament complex i enfocaments globalitzats. Conferènica XIES.

16. Antoni Zabala Vidiella. Pensament complex i enfocaments globalitzats. Conferènica XIES.

17. Antoni Zabala Vidiella. Pensament complex i enfocaments globalitzats. Conferènica XIES.

18. NEUS
SANMARTI
LES FINALITATS
DE L’AVALUACIÓ

19. NEUS SANMARTI
Desenvolupar la capacitat d’autoregular-se comporta:
- Identificar els objectius de l’activitat : si no se sap per què es fa el
que es fa i el sentit de l’activitat (per a què serveix) és impossible que
es pugui recononèixer que és el que no s’acaba de fer prou bé.
- Anticipar i planificar l’acció per a realitzar la tasca: les persones
expertes dediquen molt més temps a planificar l’acció que no pas a fer-
la
- Compartir els criteris d’avaluació: per tal que els alumnes sàpiguen
què és lo important a tenir en compte i perquè en fer una tasca.

20. Ainscow, Mel : inclusió
Estudi realitzat al Regne Unit: una versió experimental de l’índex d’inclusió
(media fins quin punt les escoles eren inclusives).
EXEMPLES D’INDICADORS:
● l’ensenyament i l’aprenentatge es planifiquen tenin en consideració a tots
els alumnes
● durant les clases participen tots els alumnes
● s’empren diversos estils i estratègies d’aprenentatge
● els alumnes participen en els sistemes d’avaluació i acreditació
A partir de la determinació del índex de cada centre educatiu s’engega un procés
d’innovació educativa

21. Pujolàs, Pere : treball col·laboratiu
● Tres raons a favor d’una escola per a tothom ( Aprendre junts alumnes diferents: una escola
per a tothom) :
○ 1. Aprendre junts alumnes diferents és just.
○ 2. Aprendre junts alumnes diferents és necessari, per a tothom. Si aconseguim que
aprenguin junts, aconseguim que poden CONVIURE, malgrat les seves diferències.
○ 3. Aprendre junts alumnes diferents és possible: difícil, però possible.
● Els alumnes sobretot cooperant entre si, ensenyant-se els uns als altres .
● Cal comunicar als alumnes amb claredat els objectius i fer alguna activitat per veure si els
han entés
● Un grup de persones formaran un equip cooperatiu si:
○ tenen alguna cosa que els uneix fortament (l’objectiu que persegueixen,...)
○ hi ha relació d’igualtat entre elles (cap se sent superior)
○ el que afecta un membre de l’equip importa a tots els altres
○ no hi ha una relació de competència entre ells sinó de cooperació
○ hi ha una relació d’amistat entre ells

22. Ensenyament - aprenentatge : Elements interpersonals que
intervenen
- Interaccions de primer nivell : Professor- alumne
- Interaccions de segon nivell : Relacions entre companys
- Altres interaccions: entre la institució escolar i la família

23. Professor- alumne
● Professor com a dissenyador de processos: programació,
metodologies, selecció materials,...
● Professor com a autor eficient
○ Personalitat: el millor és el de rol orientador
○ Qualitat en aplicació métodes
○ Tipus interacció amb alumne
● Mediador procés ensenyament - aprenentatge

24. EFECTE PIGMALIÓ

26. INTERACCIÓ
ALUMNES

27. Altres interaccions: entre la institució escolar i la família
La família és un sistema i l’escola un altre. Cal diferenciar-ho. Cadascuna té les
seves funcions i una no pot fer les funcions de l’altre. La família ocupa el primer
lloc en l'educació dels seus fills i filles.
La relació entre els pares i professors
- les dues han de construir un pont basant-se en el respecte mutu i confiança.
- L’alumne se sent sostingut i acompanyat pels adults en el seu aprenentatge.
Qualsevol desordre que es produeixi (ex. si la família no ocupa el seu lloc, si
el professor fa d’amic en lloc de docent o si es vol possicionar per sobre els
pares) tindrà conseqüències en l’aprenentatge.
Els pares han de fer-se responsables del seu lloc de pares i la seva funció. Si
desvaloirtzen la institució escolar i els professors, els seus fills no podran
aprendre.
TRAVESET, Mercè. La pedagogia sistèmica. Graó, 2007.