1. Disseny i creació de materials
didàctics amb TIC (III)
Marta Marimon i Martí
2. Principis de disseny
Principis de
l’aprenentatge
Principis
Principis de
dels
les tasques
materials
3. Principis de l’aprenentatge (Merill, 2002)
Facilitació
• Els alumnes estan implicats en resoldre problemes del món real
Activació
• S’activa l’experiència prèvia rellevant per a l’alumne
Demostració
• La instrucció demostra el que s’ha d’aprendre, enlloc de repetir
informació
Aplicació
• Es requereix que l’alumne utilitzi el seu nou coneixement per
resoldre problemes
Integració
• Es motiva a transferir el nou coneixement a la vida quotidiana
4. Principis de les tasques
Autèntiques: tenir rellevància en el món real
Dèbilment definides: permetre que l’alumne defineixi les tasques i subtasques
per completar l’activitat
Complexes per ser investigades en un període de temps considerable
Examinar la tasca des de diferents perspectives i amb varietat de recursos
Col·laboratives
Reflexar i implicar els valors i creences dels estudiants
Interdisciplinars
Generar productes valuosos, en comptes de només preparar per a una cosa
posterior
Permetre solucions competens i diversitat de resultats
5. Principis dels materials
• Estimular l’activitat intel·lectual i el desig d’anar a altres recursos
1
• Anar del concret a l’abstracte desenvolupant anclatges amb els aprenentatges anteriors
2
• Tenir en compte l’originalitat tant en la quantitat d’informació com en la forma de presentació
3
• Permetre una flexibilitat d’utilització per permetre processos didàctics i situacions educatives
4 diverses
• Presentar continguts que s’integrin en el context afectiu, social i cultural de l’alumne
5
• Adequar-se al ritme d’aprenentatge i a les característiques individuals de l’alumnat
6 (experiència, vocabulari, interessos)
• Adaptar-se a les característiques específiques del mitjà (condicionaments tècnics, estructura
7 comunicativa)
• Adaptar-se a les característiques d’un entorn tecnològic limitat
8
• Facilitar una pràctica educativa activa i eficaç que tingui en compte el rol del professor
9
6. 5 recomanacions per a la incorporació i gestió de mitjans
digitals i materials multimèdia en les institucions
educatives
2. Normes i
1. Una política de procediments
3. Suport institucional
centre clara i definida consensuats que
a les experiències
en relació a la orientin l’ús adequat
d’innovació i formació
selecció, adquisició i dels mitjans i el
basades en mitjans
conservació dels funcionament
digitals
mitjans i materials generalitzat de les
aules específiques
5. Recuperació del
4. Impuls per a la
sentit i de l’activitat
consolidació de la
dels CRP com a
figura del
centres de referència
coordinador/a TIC
pel professorat
7. Disseny i creació de materials
WebQuest
Wikis
Blocs
Web
Presentacions multimèdia (PDI)
Programes d’autor
Aplicacions d’Internet per crear
9. Estructura de continguts sobre WQ
1. Origen, sentit i fonamentació de les WQ.
2. Estructura d’una WQ: apartats principals i secundaris.
3. Localització de portals de WQ a la xarxa.
4. Llocs webs de referència: recursos per a la creació de WQ: cursos,
editors, plantilles, bancs d’imatges.
5. Implicacions metodològiques de la implementació didàctica de les
WQ.
6. Criteris educatius en el disseny d’una WQ.
7. Avaluació d’una WQ.
10. Origen, sentit i fonamentació
• Sorgiment d’experiències educatives innovadores que integren les
TIC en processos formatius
• Una metodologia és la de les WQ
• Metodologia d’aprenentatge en línia de caràcter constructivista i
cooperatiu, basada en la gestió i maneig d’informació cercada a
Internet a través d’un procés guiat
• Aprenentatge autònom
• Plantejament didàctic enfocat al desenvolupament de competències
(disseny, canvis de rols, continguts com a mediadors per
desenvolupar capacitats)
11. Origen, sentit i fonamentació
• Bernie Dodge, professor de la San Diego State University de
Califòrnia, juntament amb Tom March (1995)
• «Una metodologia per iniciar, alumnat i professorat, en un ús
educatiu d’Internet, que estimula la recerca, el pensament crític i
incentiva els mestres a produir materials», els quals «es
construeixen al voltant d’una tasca atractiva i factible que promou
processos de pensament superior d’algun tipus. Es tracta de fer
alguna cosa amb la informació. El pensament pot ser creatiu o crític,
i comporta solucionar problemes, fer judicis, anàlisis o síntesis. La
tasca ha de ser alguna cosa més que respondre simplement
preguntes o reproduir el que surt en una pantalla. Idealment, la tasca
és una versió reduïda d’allò que els adults fan en el seu treball, fora
de les parets de l’escola»
12. Origen, sentit i fonamentació
Els cinc apartats bàsics seqüencials de les WQ són:
• La introducció: explicita els objectius i el context de la WQ.
• La tasca: indica allò que l’alumnat ha de fer, els continguts o
producte que ha de crear.
• El procés: proposa l’organització i planificació de la tasca o treball i
s’hi indiquen els recursos i documents de consulta en línia.
• L’avaluació: s’hi inclou algunes taules de valoració i de reflexió.
• La conclusió: resumeix el que s’ha fet i après.
13. Origen, sentit i fonamentació
Els apartats de la WQ responen als 5 principis de Merrill:
• Problemes:
Problemes que l’alumnat estigui implicat en la resolució de
problemes i situacions del món real (tasca lligada a la realitat)
• Activació:
Activació que s’activin els coneixements i experiències prèvies
rellevants de l’alumnat, com a fonaments per als nous aprenentatges
de coneixements i destreses (procés parteix del que l’alumne sap)
• Demostració: que es demostri què és el que s’ha d’aprendre (tasca
Demostració
descriu producte final)
• Aplicació:
Aplicació que l’alumnat utilitzi i apliqui els seus nous coneixements i
destreses (tasca comporta creació de continguts)
• Integració que l’alumnat integri els nous coneixements i destreses
Integració:
en el seu món (tasca lligada a la realitat)
14. Origen, sentit i fonamentació >>
• Fonaments i referents psicopedagògics de les WQ: teories del
processament de la informació i plantejaments constructivistes, que
incideixen en els processos d’aprenentatge mediats tant
personalment, instrumentalment, com contextualment.
• Fomenten el desenvolupament de competències, específicament les
informacionals (maneig, planificació, accés, maneig, i ús).
• Integren l’ús de TIC i d’Internet, amb propostes pedagògiques
actives i innovadores.
• Connecten amb el mètode de treball per projectes, amb el de
l’aprenentatge basat en preguntes, i amb la creació de bastides de
Bruner (ajuts educatius). Bastides:
– Cerca guida
– Tasca col·laborativa en interacció amb els companys
– Producció de continguts per part de l’alumnat
– Ús d’eines i recursos tecnològics
16. Localització de portals de WQ >>
• Phpwebquest d’A. Temprado:
– Català http://www.phpwebquest.org/catala
– Castellà http://phpwebquest.org/wq25
• Comunitat Catalana de WebQuest: http://webquest.xtec.cat/enlla/
• Recull de WQ de WEIB del les Illes Balears:
http://weib.caib.es/Recursos/webquest/recull.htm
• Biblioteca semántica de WQ de S. Blanco:
http://cfievalladolid2.net/webquest/common/index.php
• Portal de Webquest.org de B. Dodge (anglès):
http://www.webquest.org/search/index.php
• Bestwebquests de T. March (anglès): http://bestwebquests.com
17. Llocs web de referència
• Cursos de Webquest en línia
–Barba, C.; Capella, S. WebQuest: una metodologia per treballar
amb Internet a l’aula. [en línia]. Octubre, 2007 [Consulta: 28
d’octubre de 2007]. Disponible a:
http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td109/index.
html
–González, Víctor R. (coord.) Enseñar y aprender con WebQuest.
[en línia]. Gobierno del Principado de Asturias, Consejería de
Educación y Ciencia, 2007 [Consulta: 28 d’octubre de 2007].
Disponible a: http://web.educastur.princast.es/cursos/cursowq
18. Llocs web de referència
• Editors i plantilles per a la creació de WQ
–Editor en línia Phpwebquest d’A. Temprado:
• català http://www.phpwebquest.org/catala
• castellà http://phpwebquest.org/wq25
–Manuals:
• http://es.geocities.com/webquestub/guia
• http://phpwebquest.org/tutoriales/crear/player.html
• http://phpwebquest.org/?page_id=19
–Editor d’Aula 21 de F. Muñoz de la Peña:
• català http://www.aula21.net/Wqfacil/webcat.htm
• castellà http://www.aula21.net/Wqfacil/index.htm
–Editor en línia InstantWebQuest (anglès):
http://www.instantprojects.org/webquest/main.php
–Editors i plantilles de la Comunitat Catalana de WebQuest:
http://www.webquestcat.cat/
–Plantilles de B. Dodge, traduïdes i adaptades per I. Pérez:
http://www.isabelperez.com/webquest/modelo.htm
19. Llocs web de referència
• Comunitat Catalana de Webquests: http://www.webquestcat.cat/
• Bloc de la Comunitat Catalana de Webquests:
http://blocs.xtec.cat/webquest/
• Bitàcola sobre Webquests d’I. Vidal: http://webquest.wordpress.com
• Webquestpage, Department of Educational Technology, San Diego
State University, Califòrnia: http://webquest.org/index.php
20. Llocs web de referència >>
• Rúbriques:
–Creació automàtica de rúbriques: Rubistar
http://rubistar.4teachers.org/index.php?&skin=es&lang=es
–Rúbriques per a la revisió de Webquests:
• De Bernie Dodge (anglès):
http://webquest.sdsu.edu/webquestrubric.html
• De J.M. González-Serna (adaptació de la de B. Dodge):
http://www.auladeletras.net/webquest/documentos/panor
ama/evalua.htm
• Bancs d’imatges:
–Banc d’imatges i sons del MEC:
http://bancoimagenes.cnice.mec.es/
–Gif i gif animats: http://www.gifmania.com/
–Imatges per compartir: http://www.flickr.com/
–Google, cerca d’imatges:
http://images.google.com/imghpogle.com/imghp
–Freefoto: http://www.freefoto.com/index.jsp
21. Implicacions metodològiques de la
implementació didàctica de les WQ
Canvis en el procés de planificació: Equivalències entre el disseny
tradicional i el disseny mediat per WQ
Apartats de la WQ Elements de Apartats de la MQ
planificació d’una
unitat didàctica
Procés i recursos Continguts Tasca
Introducció i Objectius Escenari
conclusions
Tasca i procés Activitats
d’ensenyament –
aprenentatge
Avaluació Activitats d’avaluació Producte
22. Implicacions metodològiques de la
implementació didàctica de les WQ
Canvis metodològics: rol docent i estratègies d’ensenyament
Rol docent Estratègies d’ensenyament que es posen en joc
Dissenyador o Creació WQ/MQ
seleccionador
Organitzador Planificació i plantejament de la seqüència de treball
Facilitador – Seguiment individualitzat del procés de cada alumne o
orientador grup (ajudes pedagògiques)
Tutor – Seguiment de l’evolució de les tasques (propostes de
assessor millora, resolució de dubtes...) i reflexió sobre la
tasca i sobre l’equip de treball
Mediador Resolució de conflictes i negociació sobre aspectes
derivats del treball en equip, de l’avaluació o altres
que puguin emergir
23. Implicacions metodològiques de la
implementació didàctica de les WQ >>
Canvis metodològics: rol discent i estratègies d’aprenentatge
Rol discent Estratègies d’aprenentatge que es posen en joc
Investigador Capacitat de síntesi, selecció i avaluació de les fonts
d’informació, i capacitat d’indagació i recerca de noves
fonts ⇒ sentit crític
Creador – Capacitat d’elaboració i de transformar la informació en
productor coneixement aplicat ⇒ autodeterminació
Professional Capacitat de transferir coneixement de la pròpia
disciplina, d’altres i de la seva experiència –coneixement
tàcit– per enriquir el producte
Negociador Capacitat de treballar amb altres companys per a la
consecució d’un projecte comú –treball coŀ·laboratiu– i
d’establir una relació interactiva amb el professorat
basada en el diàleg
24. Criteris educatius en el disseny d’una WQ
• Per crear WQ, es comença per fer una primera redacció en un
document de text, per acabar de concretar-se en un document
electrònic únic o en diverses pàgines web seqüencials o
interrelacionades, ubicades a la xarxa.
• La versió electrònica d’una WQ pot crear-se amb HTML, amb un
editor de pàgines web, amb plantilles de creació de WQ, o amb
editors de WQ en línia.
• Crear una WQ no és passar a format i estructura web els materials ja
creats per altres metodologies o formats, com tampoc ho és la
inclusió de llistes d’activitats i, encara menys, d’exercicis, tot i que
estiguin graduats i seqüenciats.
25. Criteris educatius en el disseny d’una WQ
Una vegada seleccionat el tema d’una WQ, Dodge fa cinc suggeriments
previs a la seva primera redacció, que anomena FOCUS:
• F de localitzar (find) llocs web que siguin fabulosos.
• O d’organitzar els estudiants i els recursos.
• C de motivar (challenge) els estudiants a pensar.
• U d’utilitzar tot el potencial del mitjà.
• S de crear bastides (scaffold) per aconseguir expectatives
elevades.
26. Criteris educatius en el disseny d’una WQ
Dodge proposa que per a la creació d’una bona WQ, aquesta ha de
concretar en la pràctica els seus fonaments, o sigui:
• Ha de tenir una tasca i un context reals i estimulants, potenciadors
de l’atribució de significats
• Ha de suggerir una proposta organitzada de treball cooperatiu
• Ha de proposar la producció de continguts per part dels i les
estudiants
• Ha d’indicar com es farà la seva comunicació i compartició, i ha de
facilitar els processos d’accés, maneig i ús de la informació i la seva
transformació en coneixement.
27. Criteris educatius en el disseny d’una WQ
Quintana i Higueras suggereixen el següent guió per al procés de
disseny i creació d’una WQ:
• Seleccionar un tema que sigui adequat a la metodologia de les WQ.
• Descriure el producte final, presentar els estudiants, i decidir com l’han
de lliurar, exposar o compartir.
• Decidir els criteris de l’avaluació del que els estudiants han d’aprendre,
del que han de fer (producte) i del procés de treball en grup.
• Redactar en un document els continguts dels apartats de la WQ.
• Buscar, seleccionar i incorporar els enllaços a llocs web on els
estudiants podran trobar la informació adequada i de qualitat, i els
materials necessaris per realitzar la tasca.
• Seleccionar les imatges iŀlustratives o explicatives que es creguin
necessàries per complementar la WQ.
• Accedir a una plantilla en línia, o a un editor/generador de WQ en línia, i
introduir-hi els textos, les imatges i els enllaços, i donar-los el format
desitjat.
• Provar la WQ elaborada i, si cal, editar-la i modificar-la.
• Proposar als estudiants la realització de la WQ elaborada.
28. Criteris educatius en el disseny d’una WQ
Traducció al català de Quintana i Higueras (2007). Font: Dodge (2002)
29. Criteris educatius en el disseny d’una WQ >>
Recomanacions per a l’aplicació de WQ:
• Si és el primer cop, cal intentar implementar l’experiència en un grup
petit.
• No s’ha de tenir por al canvi de plantejament pedagògic que
comporta l’aplicació de WQ.
• Cal demanar tasques complexes, però sempre adequant-les al nivell
a què es destinen.
• S’han de proposar tasques preferiblement en equip. Per una banda,
• perquè el treball coŀlaboratiu millora la qualitat dels productes que
demanen les WQ i, en segon lloc, perquè les tasques acostumen a
ser molt elaborades i requereixen d’una correcció que demana
dedicació i temps.
• És molt important elaborar una bona rúbrica d’avaluació. Aquesta
eina serà la que posarà en coneixement a l’alumnat sobre quins
ítems se’ls avaluarà.
• Buscar altres WQ que ja estiguin elaborades per reutilitzar-les o
tenir-les com a referència.
30. Avaluació d’una WQ >>
d´una
Fitxa per a l'avaluació de l'apartat del procés d una WQ (Barba trad./adap.):
• Queda ben clar què ha de fer un dels alumnes i quan ho ha de fer?
• Els rols (si n'hi ha) queden ben definits i són importants per aconseguir els
objectius del treball?
• La manera d'organitzar els grups de treball, els espais, el material, el temps,
etc., és prou clar?
• Els recursos (d'Internet o altres) són suficients? És a dir, els alumnes
trobaran tota la informació necessària per fer correctament totes les
activitats?
• Tenen prou orientació respecte a les activitats que impliquen una
interactuació entre ells?
• Hi ha suficient orientació específica sobre la manera de dur a terme la
tasca?
• El procés és coherent amb la descripció de la tasca?
• Les instruccions s'adrecen als alumnes en segona persona?
• El vocabulari és l'adequat al nivell dels alumnes?
• Les instruccions es donen en llistes numerades o amb guions, els paràgrafs
són curts i la lletra és clara i llegible?
• La informació massa extensa és col·loca en pàgines separades enllaçades
per un mot hipertext?
31. Què aporten les WebQuest?
Una forma d’utilitzar didàcticament Internet
Centrar l’activitat en l’ús de la informació (anàlisi, síntesi,
comparació…) més que en la cerca
Promoure el treball autònom de l’alumnat que construix el
coneixement (el docent orienta el procés)
Promoure l’aprenentatge col·laboratiu
Fomentar les competències derivades de l’ús d’Internet
Sencilles de planificar pel professorat, motivadores per a
l’alumnat i fàcils d’adaptar a les necessitats de l’aula
