• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Unitat 10   2013-14 -  els fluxos migratoris
 

Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratoris

on

  • 3,130 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,130
Views on SlideShare
874
Embed Views
2,256

Actions

Likes
0
Downloads
80
Comments
0

11 Embeds 2,256

http://serramarinageobat.blogspot.com.es 1564
http://ccsocials.blogspot.com.es 589
http://esc-sagratscors-centelles.educat1x1.cat 70
http://www.serramarinageobat.blogspot.com.es 12
http://serramarinageobat.blogspot.com 10
http://www.google.es 5
http://serramarinageobat.blogspot.co.uk 2
http://ccsocials.blogspot.de 1
http://ccsocials.blogspot.com 1
https://www.google.es 1
http://ccsocials.blogspot.be 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Unitat 10   2013-14 -  els fluxos migratoris Unitat 10 2013-14 - els fluxos migratoris Presentation Transcript

    • UNITAT 10. ELS FLUXOS MIGRATORIS IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
    • ELS MOVIMENTS MIGRATORIS Són qualsevol tipus de desplaçament de la població des del seu lloc de residència fins a un altre de manera permanent. Qui se’n va és un emigrant. Qui arriba és un immigrant. S'han donat molts al llarg de la història, fins al punt que configuren l’actual situació demogràfica i social del món. Les causes són molt diverses, tot i que destaquen les econòmiques, les naturals, les polítiques i les sòcio-culturals (religioses).
    • L'èxode rural a Espanya es donà amb una intensitat moderada des de finals del segle XIX. Al segle XX augmentà d'intensitat, tot i que es va veure aturat per la Guerra Civil. La seva màxima intensitat es donà entre el 1960 i el 1975. En general, s'emigrava des de les zones rurals més endarrerides cap a les zones industrials. La modernització del camp i de la indústria va possibilitar aquest fet.
    • ELS MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNS Els moviments migratoris interns són aquells que es produeixen dins un mateix Estat. El més important és l'èxode rural, l'abandonament massiu del camp per tal de traslladar-se a les ciutats (emigració campciutat). Es donà sobretot a partir de la RI, quan es dispara la població urbana (de fet, ara ja més de la meitat de la població mundial ja viu en ciutats). Es produí primer als països que s’industrialitzaven. Ara és un fenomen global.
    • Els moviments migratoris poden produir un important èxode rural, disminuint l'activitat agrícola (abandonament zones de conreu). Igualment, es pot donar un deteriorament urbà (apareixen cinturons de misèria (barraques / residus)).
    • Les migracions internes afectaren pràcticament tot el territori espanyol. Suposaren tant desplaçaments interprovincials (més de 5M) com dins la mateixa província (possiblement 5M més). 11 províncies registraren el 2001 menys habitants que l'any 1900 (Terol, Sòria, Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència, Segòvia, Conca, Guadalajara i Osca). Terol i Sòria, per exemple, van perdre la meitat dels seus habitants. Els llocs de destinació de les migracions internes eren sobretot les àrees industrials (Barcelona, Madrid i País Basc). Per províncies, destacaren Barcelona, Madrid, València, Biscaia i Alacant. També foren importants els augments poblacionals a Tarragona, Guipúscoa, Àlaba, Girona i les Balears.
    • Mancaven habitatges i infraestructures. L'arribada massiva d'immigrants generà problemes a les ciutats. Els nouvinguts van haver-se d'adaptar a les noves realitats econòmiques i socials.
    • En els països rics es consideren aquests moviments finalitzats. En els països pobres encara és un moviment migratori molt intens. A Espanya, a partir de la crisi del petroli, 1973. Al Tercer Món anualment, entre 20 i 30 milions de persones emigren del camp a la ciutat, la qual cosa genera una important problemàtica.
    • MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNACIONALS L'actual divisió poblacional global és en part resultat de moviments migratoris internacionals. A partir de la RI milloren els transport i les societats es fan més complexes ètnicament, la qual cosa pot provocar problemes d’integració i assimilació. Els moviments migratoris internacionals actuals tenen les següents característiques generals: - Des del Tercer Món al Primer Món. - Els principals països o zones receptores són la UE, els EUA i Austràlia (volen controlar i limitar l'arribada immigrants -a Espanya tenim la Llei d’estrangeria-). - Població entre 20 i 50 anys, sobretot homes i amb un grau de qualificació escàs. - Dues grans causes, econòmiques i polítiques.
    • TIPUS DE MIGRACIONS INTERNACIONALS CAUSA PRINCIPAL 1. Forçades: Desplaçaments no volguts, per supervivència - Raons ecològiques - Raons polítiques: refugiats, exiliats Catàstrofes naturals: sequeres, inundacions... Guerres civils, manca de llibertats, no respecte als drests humans... 2. Laborals o econòmiques: Desplaçaments vinculats al mercat laboral - Treballadors poc qualificats - Treballadors qualificats Brain drain Quadres tècnics,directius Autònoms i inversors Millorar les condicions de treball, salari Millora en recursos de treball, estabilitat o salari Estratègia d’empresa / promoció personal Expectatives de negoci / qualitat de vida 3. Familiars Motivacions familiars - Reagrupament familiar Reunificació dels membres de la família amb l’emigrant 4. Migracions de retorn: Nova migració amb destinació al lloc de naixement - Retorn d’actius - Retorn de jubilats Manca d’adaptació, treball, estalvis suficients... Motius familiars o residencials
    • 5. Migracions residencials: - Migracions de la Tercera Edat 6. Migracions per formació: -Estudiants Relacionades amb la qualitat de vida, salut... Cerca de llocs càlids, tranquils... sunbelt Formació i especialització 7. Altres: - Cooperants, missioners... voluntaris, Motivacions solidaritat... personals,
    • CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNACIONALS Per al país d'origen. Significa que hi haurà menys població (en algunes zones pot donar-se el problema del despoblament) i pujarà l'edat mitjana. En general, disminueix la pressió social (la zona receptora rep recursos (divises) i disminueix la taxa d'atur). També es perd mà d'obra (generalment jove, de vegades formada).
    • Per al país de destinació. Significa que rejoveneix. augmenta la població, que es S'incrementa la mà d’obra, tot i que de vegades també aumenta el mercat negre. Per a la persona emigrant. Significa un important canvi, que implicarà adaptar-se a una nova manera de viure. Tot i que les migracions fomenten l'intercanvi cultural, poden donar-se xenofòbia i racisme
    • LES MIGRACIONS INTERNACIONALS A ESPANYA Tradicionalment Espanya ha estat un país d’emigració. Al llarg del s.XIX i fins mitjans del s.XX es donaren importants emigracions exteriors (destaquen les transoceàniques). Les motivacions van ser: Polítiques (exilis al llarg del segle XIX i, sobretot, després de la guerra civil, en direcció a Europa i Amèrica). Econòmiques (cap a Algèria i Amèrica Llatina, per tal de “fer les Amèriques”).
    • A partir dels 50's Amèrica Llatina com a destinació anà perdent força.
    • A partir dels 50's es donen moviments migratoris nordsud a Europa. Itàlia, Espanya, Grècia, Portugal..., proporcionaven mà d'obra a l'Europa rica. Entre els anys 60’s i fins el 1975, es produí una nova onada migratòria amb Espanya com a origen.
    • El camp espanyol es mecanitzava, generant-se excedents de mà d'obra. L'Europa del Pla Marshall es refeia, i la creació de la CEE impulsava l'economia. Es necessitava mà d'obra.
    • Les motivacions eren principalment econòmiques (estalviar i enviar divises). Procedents sobretot d'Andalusia, Galícia, Extremadura i Castella-Lleó, els emigrants es dirigien a l'Europa rica (Suïssa, Alemanya, França, GB, Bèlgica ...). Sobretot eren homes joves que desenvolupaven feines poc qualificades, dures i mal pagades (agricultura, construcció, indústria i mineria).
    • L'emigració a Europa suposarà per a Espanya una disminució de la pressió demogràfica i social que suposaven moltes persones joves sense feina. Igualment, els emigrants enviaven diners a casa seva (Espanya ingressava divises). Hi van prendre part uns 2,6 M. A partir 1973, tornaren aproximadament la meitat.
    • A partir dels 80’s, i sobretot als 90’s, es produeix un gran canvi. Els immigrants passaren a ser més del 12% de la població espanyola. Augmenta la població (saldo migratori positiu) Espanya comença a rebre immigrants. La substancial millora econòmica espanyola influí en aquesta nova onada (destaca període 20002008). La darrera crisi però, ha aturat clarament l'arribada d'immigrants. Disminueix la població (saldo migratori negatiu). Molts immigrants marxen. Molts espanyols (joves) emigren.
    • La UE i l'Estat espanyol volen regular l'entrada d'immigrants, que troben limitacions per accedir al país i obtenir el permís de residència i treball. Per això alguns entren de manera clandestina (sense papers). - Els que obtenen la nacionalitat, i són considerats espanyols de ple dret. Legalment, els immigrants es classifiquen en tres grups: - Els que obtenen permís de residència i mantenen la nacionalitat d’origen (amb permís de treball, residents estrangers, estudiants, refugiats...). - Els immigrants il·legals, existeixen jurídicament que no
    • A la darreria del segle XX, el desenvolupament econòmic va convertir Espanya d'un país d'emigrants en un país d'immigrants. - Persones jubilades procedents d'Europa central i del nord. Aquesta immigració es pot agrupar en quatre grans conjunts: - Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell professional, persones del món artístic i de la cultura, procedents majoritàriament de la resta de la UE. - Refugiats polítics. - Emigrants de països pobres.
    • Els emigrants procedents de països pobres són el grup més nombrós. Procedents d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i l'est d'Europa. L'objectiu és trobar feina i millorar les condicions de vida. La major part d'aquest immigrants tenen entre 16 i 44 anys. Practiquen el reagrupament familiar.
    • Des de l'any 2000 al 2008, Espanya va ser el país del món que més immigrants va rebre, després dels EUA. Els immigrants representaven el 2008 més de 5,22 milions de persones, més de l'11% de la població total. Actualment, l'INE calcula que a Espanya hi resideixen uns 5730600 immigrants, que representen el 12,15 % dels 47150000 habitants de l'Estat. Amb tot, l'INE estima que en el darrer any el nombre d'immigrants s'ha reduït en un 0,3%. El gruix de la població immigrada (63%) té entre 16 i 44 anys.
    • La immigració comporta un augment poblacional. Arriba població Augmenta la natalitat.
    • Per nacionalitats, actualment hi ha un predomini de persones procedents de Romania, Marroc, Equador, Regne Unit i Colòmbia. Dins la UE hi ha lliure circulació de persones, (Romania, Regne Unit). Proximitat geogràfica (Marroc). Vincles històrics i culturals (Equador i Colòmbia).
    • Segons l'INE, només l'1,1% dels immigrants residents a Espanya entraren de manera clandestina. Aquests immigrants il·legals provenen sobretot del nord d'Àfrica i de l'Àfrica sudsahariana. Intenten accedir per Ceuta, Melilla, Canàries o creuant l'estret de Gibraltar.
    • El 2008 la UE aprovà el Pacte Europeu de la Immigració. Immigració legal i ordenada. Regulació del dret d'asil a la UE. Control de fronteres, regulació de l'accés i la permanència d'estrangers en territori comunitari... Expulsió il·legals Per tal de retornar immigrants hi ha d'haver països disposats a rebre'ls, per això són imprescindibles els acords polítics.
    • El debat sobre la immigració a Espanya Espanya necessita immigrants?. La majoria dels estudis creuen que és positiva econòmicament, demogràfica i cultural. S’ha acabat l’onada massiva, però tot I això la immigració continuarà. Reagrupament familiar (residents legals estrangers amb un any de permanència al territori i autorització per residir-hi un any més, com a mínim). Dret d'asil està reconegut per els que pateixen persecució en el seu país d'origen.
    • La immigració a Catalunya La població catalana nascuda a la resta d'Espanya representa prop del 22% del total. En els darrers anys Catalunya ha estat la comunitat autònoma que ha rebut més immigrants, prop del 15% de la població total. Aquesta nova onada ha plantejat problemes per tal d'adaptar-se a aquest increment poblacional (serveis sanitaris, escolars, vivendes...). Segons l'Idescat, el 2012 hi havia a Catalunya 1.186.779 estrangers amb permís de residència,la qual cosa suposava més del 15,5% dels habitants de Catalunya.
    • Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Total 181590 257320 382020 543008 642846 798904 913757 972507 1103790 1189279 1198538 1185852 1186779 % 2,90% 4,05% 5,87% 8,10% 9,44% 11,42% 12,81% 13,49% 14,99% 15,91% 15,95% 15,73% 15,68% Evolució del nombre total d’immigrants i percentatge sobre el total de la població catalana (20002012). Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.
    • Evolució del nombre total d’immigrants i percentatge sobre el total de la població catalana (2000-2012). 118 58 52 118 9 2 79 119 8 53 8 118 6 779 110 3 79 0 9 72 50 7 9 13 757 79 8 9 0 4 642846 54 3 0 0 8 382020 2 573 2 0 18 159 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat. 2010 2011 2012
    • La immigració més destacada el 2012 és la procedent del Marroc (20,16%), Romania (8,93%), Equador (5,01%), Bolívia (4,23%) i Xina (4,23%). Constatem un gran augment de xinesos (4,23%) i Pakistanesos (4%) La immigració procedent de la UE cada cop té més importància: Romania (8,93%), Itàlia (4,14%), França (2,85%), Alemanya (1,91%) i Regne Unit (1,76%). Cal diferenciar entre els procedents de països menys desenvolupats (Romania) que cerquen feina i els procedents dels més rics (Alemanya, GB...) que acostumen a tenir més nivell de formació i especialització o a ser jubilats.).
    • Entre els immigrants de Catalunya la mitjana d'edats és d'uns 30 anys. Domina la població masculina madura-jove, destacant el grup d'edat entre els 25 i els 34 anys. Això comporta un paper rejovenidor de la piràmide d'edats catalana. Segons la procedència, hi ha més immigració masculina (61% de la marroquina) o femenina (53% de l'equatoriana o 57% de la boliviana). Això és degut a raons culturals. La qualificació professional acostuma a ser baixa. Malgrat tot, cada cop augmenta més el nombre de dones i de persones amb estudis secundaris i universitaris.
    • La població estrangera troba feina sobretot en la restauració, hostaleria, servei domèstic i d'atenció a la gent gran, activitats agrícoles i construcció. Sovint es tracta de feines amb un nivell de qualificació escàs, i per tant mal remunerades. Els immigrants més preparats, a la llarga, poden ocupar feines més qualificades. La crisi econòmica ha afectat de manera especial la població estrangera, disparant-se l'atur en aquest col·lectiu. La taxa es situava el 2013 en aproximadament el 37% (un 12% superior a l’espanyola).
    • La immigració estrangera és important sobretot a les grans ciutats (sobretot a l'àrea metropolitana de BCN), concentrant-se en les comarques amb més activitat econòmica, (franja litoral, algunes zones pirinenques). En les comarques amb un sector primari important també hi ha una gran presència de mà d'obra immigrant (comarques d'interior). La província amb més immigrants és Barcelona. La que té el percentatge més alt de població estrangera sobre el total és Girona. S'ha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de la mateixa procedència es concentren en determinats llocs.