Unitat 10 els fluxos migratoris

9,686 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
9,686
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5,199
Actions
Shares
0
Downloads
295
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 10 els fluxos migratoris

  1. 1. UNITAT 10.ELS FLUXOS MIGRATORIS
  2. 2. ELS MOVIMENTS MIGRATORISEls moviments migratoris són desplaçaments poblacionals, i shandonat molts al llarg de la història, fins al punt que configurenl’actual situació demogràfica i social del món.Són qualsevol tipus de desplaçament de la població des del seulloc de residència fins a un altre de manera permanent. Qui se’n vaés un emigrant. Qui arriba és un immigrant.Les causes són molt diverses, tot i que destaquen leseconòmiques, les naturals, les polítiques i les sòcio-culturals(religioses).
  3. 3. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNSEls moviments migratoris interns són aquells que es produeixen dinsun mateix Estat.El més important és lèxode rural, labandonament massiu del campper tal de traslladar-se a les ciutats (emigració camp-ciutat). Es donàsobretot a partir de la RI, quan es dispara la població urbana (de fet,ara ja més de la meitat de la població mundial ja viu en ciutats). Esproduí primer als països que s’industrialitzaven.Lèxode rural a Espanya es donà amb una intensitat moderada desde finals del segle XIX. Al segle XX augmentà dintensitat, tot i quees va veure aturat per la Guerra Civil.La seva màxima intensitat es donà entre el 1960 i el 1975.En general, semigrava des de les zones rurals més endarrerides capa les zones industrials. La modernització del camp i de la indústria vapossibilitar aquest fet.
  4. 4. Les migracions internes afectaren pràcticament tot el territori espanyol. Suposaren tant desplaçaments interprovincials (més de 5M) com dins la mateixa província (possiblement 5M més). 11 províncies registraren el 2001 menys habitants que lany 1900 (Terol, Sòria, Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència, Segòvia, Conca, Guadalajara i Osca). Terol i Sòria, per exemple, van perdre la meitat dels seus habitants. Els llocs de destinació de les migracions internes eren sobretot les àrees industrials (Barcelona, Madrid i País Basc).Per províncies, destacaren Barcelona, Madrid, València, Biscaia iAlacant. També foren importants els augments poblacionals aTarragona, Guipúscoa, Àlaba, Girona i les Balears.
  5. 5. Larribada massiva dimmigrantsgenerà problemes a les ciutats.Mancaven habitatges iinfraestructures. Els nouvinguts vanhaver-se dadaptar a les novesrealitats econòmiques i socials.En els països rics es considerenaquests moviments finalitzats. AEspanya, a partir de la crisi delpetroli, 1973.En els països pobres encara és unmoviment migratori molt intens. AlTercer Món anualment, entre 20 i30 milions de persones emigren delcamp a la ciutat, la qual cosagenera una important problemàtica.
  6. 6. MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNACIONALSLactual divisió poblacional global és en part resultat de movimentsmigratoris internacionals. A partir de la RI milloren els transport i lessocietats es fan més complexes ètnicament, la qual cosa potprovocar problemes d’integració i assimilació.Els moviments migratoris internacionals actuals tenen les següentscaracterístiques generals: - Procedeixen del Tercer Món i van al Primer Món. - Els principals països o zones receptores són la UE, els EUA i Austràlia. Per això volen controlar i limitar larribada immigrants (a Espanya tenim la Llei d’estrangeria). - Es tracta de població entre 20 i 50 anys, sobretot homes i amb un grau de qualificació escàs. - Tenen dues grans causes, econòmiques i polítiques.
  7. 7. TIPUS DE MIGRACIONS CAUSA PRINCIPAL INTERNACIONALS1. Forçades: Desplaçaments no volguts, per supervivència- Raons ecològiques Catàstrofes naturals: sequeres, inundacions...- Raons polítiques: refugiats, exiliats Guerres civils, manca de llibertats, no respecte als drests humans...2. Laborals o econòmiques: Desplaçaments vinculats al mercat laboral- Treballadors poc qualificats Millorar les condicions de treball, salari- Treballadors qualificats Millora en recursos de treball, estabilitat o salari Brain drain Estratègia d’empresa / promoció personal Quadres tècnics,directius Expectatives de negoci / qualitat de vida Autònoms i inversors3. Familiars Motivacions familiars- Reagrupament familiar Reunificació dels membres de la família amb l’emigrant4. Migracions de retorn: Nova migració amb destinació al lloc de naixement- Retorn d’actius Manca d’adaptació, treball, estalvis suficients...- Retorn de jubilats Motius familiars o residencials
  8. 8. 5. Migracions residencials: Relacionades amb la qualitat de vida, salut...- Migracions de la Tercera Edat Cerca de llocs càlids, tranquils... sunbelt6. Migracions per formació:-Estudiants Formació i especialització7. Altres:- Cooperants, voluntaris, missioners... Motivacions personals, solidaritat...
  9. 9. CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTSMIGRATORIS INTERNACIONALSPer al país dorigen, significa que hi haurà menys població (enalgunes zones pot donar-se el problema del despoblament) ipujarà ledat mitjana. En general, disminueix la pressió social(la zona receptora rep recursos (divises) i disminueix la taxadatur). Ara bé, també es perd mà dobra (generalment jove, devegades formada).Per al país de destinació significa que augmenta la població,que es rejoveneix. Sincrementa la mà d’obra, tot i que devegades també aumenta el mercat negre.Per a la persona emigrant significa un important canvi, queimplicarà adaptar-se a una nova manera de viure. Tot i que lesmigracions fomenten lintercanvi cultural, poden donar-sexenofòbia i racisme
  10. 10. Els moviments migratoris poden produir un important èxode rural,disminuint lactivitat agrícola (abandonament zones de conreu).Igualment, es pot donar un deteriorament urbà (apareixen cinturonsde misèria (barraques / residus)).
  11. 11. LES MIGRACIONS INTERNACIONALS A ESPANYA Tradicionalment Espanya ha estat un país d’emigració. Al llarg del s.XIX i fins mitjans del s.XX es donaren importants emigracions exteriors (destaquen les transoceàniques). Les motivacions van ser polítiques (exilis al llarg del segle XIX i, sobretot, després de la guerra civil, en direcció a Europa i Amèrica) i econòmiques (cap a Algèria i Amèrica Llatina, per tal de “fer les Amèriques”). A partir dels 50s Amèrica Llatina com a destinació anà perdent força.
  12. 12. A partir dels 50s es donenmoviments migratoris nord-sud aEuropa. Els països emissors van serItàlia, Espanya, Grècia, Portugal...Proporcionaven mà dobra a lEuroparica.Daquesta manera, entre els anys60’s i fins el 1975, es produí unanova onada migratòria amb Espanyacom a origen. El camp espanyol esmecanitzava, generant-se excedentsde mà dobra. Paral·lelament,lEuropa del Pla Marshall es refeia, ila creació de la CEE impulsavaleconomia. Es necessitava màdobra.
  13. 13. Les motivacions eren principalment econòmiques (estalviar i enviardivises). Procedents sobretot dAndalusia, Galícia, Extremadura iCastella-Lleó, els emigrants es dirigien a lEuropa rica (Suïssa,Alemanya, França, GB, Bèlgica ...).Sobretot eren homes joves que desenvolupaven feines pocqualificades, dures i mal pagades (agricultura, construcció, indústriai mineria).
  14. 14. Lemigració a Europa suposarà per a Espanya una disminució dela pressió demogràfica i social que suposaven moltes personesjoves sense feina. Igualment, els emigrants enviaven diners acasa seva (Espanya ingressava divises).Hi van prendre part uns 2,6 M. A partir 1973, tornarenaproximadament la meitat.
  15. 15. Actualment, Espanya rep immigrants, a partir sobretot dels 80’s.La substancial millora econòmica espanyola influí en aquestanova onada. Els immigrants ja són més del 12% de la poblacióespanyola. La darrera crisi però, ha aturat clarament larribadadimmigrants.Legalment, els immigrants es classifiquen en tres grups: - Els que obtenen la nacionalitat, i són considerats espanyols de ple dret. - Els que obtenen permís de residència i mantenen la nacionalitat d’origen. Aquests poden ser els que tinguin permís de treball, els residents estrangers, estudiants, refugiats... - Els immigrants il·legals, que no existeixen jurídicamentLa UE i lEstat espanyol volen regular lentrada dimmigrants, quetroben limitacions per accedir al país i obtenir el permís deresidència i treball. Per això alguns entren de manera clandestina(sense papers).
  16. 16. A la darreria del segle XX, el desenvolupament econòmic vaconvertir Espanya dun país demigrants en un país dimmigrants.Aquesta immigració es pot agrupar en quatre grans conjunts:- Persones jubilades procedents dEuropa central i del nord.- Directius dempreses multinacionals, treballadors dalt nivellprofessional, persones del món artístic i de la cultura, procedentsmajoritàriament de la resta de la UE.- Refugiats polítics.- Emigrants de països pobres. És el grup més nombrós,procedents dÀfrica, Amèrica Llatina, Àsia i lest dEuropa.Lobjectiu és trobar feina i millorar les condicions de vida (la majorpart daquest immigrants tenen entre 16 i 44 anys).
  17. 17. Des de lany 2000, Espanya és el país del món que més immigrantsha rebut, després dels EUA.El padró municipal ens mostra que en quatre anys (2004-2008) lapoblació augmentà en més de 862.000 habitants. Aquest fet va serdegut en gran mesura a la immigració. Aquesta ja representava el2008 més de 5,22 milions de persones, més de l11% de la poblaciótotal. Actualment, lINE calcula que a Espanya hi resideixen uns 5730600 immigrants, que representen el 12,15 % dels 47150000 habitants de lEstat. Amb tot, lINE estima que en el darrer any el nombre dimmigrants sha reduït en un 0,3%.El gruix de la població immigrada (63%) té entre 16 i 44 anys.
  18. 18. Per nacionalitats, actualment hi ha unpredomini de persones procedents deRomania, Marroc, Equador, RegneUnit i Colòmbia.Cal considerar que dins la UE hi halliure circulació de persones ,(Romania, Regne Unit) la proximitatgeogràfica (Marroc) i els vincleshistòrics i culturals (Equador iColòmbia).
  19. 19. Segons lINE, només l1,1% dels immigrants residents a Espanyaentraren de manera clandestina. Aquests immigrants il·legalsprovenen sobretot del nord dÀfrica i de lÀfrica sudsahariana.Intenten accedir per Ceuta, Melilla, Canàries o creuant lestret deGibraltar.
  20. 20. El 2008 la UE aprovà el PacteEuropeu de la Immigració. Elpacte proposa una immigraciólegal i ordenada, inclou el controlde fronteres, la regulació delaccés i la permanènciadestrangers en territoricomunitari... Proposa, perexemple, fomentar la contractacióen origen.Per tal de retornar immigrants hiha dhaver països disposats arebrels, per això sónimprescindibles els acordspolítics.El pacte també regula el dret dasila la UE.
  21. 21. El debat sobre la immigracióa EspanyaEspanya necessita immigrants?. La majoria dels estudis creuenque és positiva econòmicament, demogràfica i cultural.En tot cas, la immigració continuarà, car cal respectar dos dretsfonamentals: el drets al reagrupament familiar i el dret dasil.La legislació espanyola permet el reagrupament familiar alsresidents legals estrangers al cap duna any de permanència alterritori espanyol, i si tenen autorització per residir-hi un any més,com a mínim.El dret dasil està reconegut per els que pateixen persecució en elseu país dorigen.
  22. 22. La immigració a CatalunyaLa població catalana nascuda a la restadEspanya representa prop del 22% del total.Daltra banda, en els darrers anys Catalunyaha estat la comunitat autònoma que ha rebutmés immigrants, prop del 15% de la poblaciótotal. Aquesta nova onada ha plantejatproblemes per tal dadaptar-se a aquestincrement poblacional (serveis sanitaris,escolars, vivendes...).Segons lIdescat, el 2010 hi havia aCatalunya 1.091.433 estrangers amb permísde residència,la qual cosa suposaactualment el 14,5% dels 7.535.251habitants de Catalunya.
  23. 23. La immigració procedent dAmèricaLlatina (Equador i Colòmbia) i el Marrocsón les més destacades.La immigració procedent de la UE cadacop té més importància. Cal diferenciarentre els procedents de països menysdesenvolupats (Romania, Bulgària... quecerquen feina) i els procedents dels mésrics (Alemanya, GB... que acostumen atenir més nivell de formació iespecialització o a ser jubilats.).La immigració procedent daltres llocs,com ara Àsia o Àfrica ha augmentatmolt, tot i que encara representenpercentatges molt discrets.
  24. 24. Entre els immigrants de Catalunya la mitjana dedats és duns 30anys. Domina la població masculina madura-jove, destacant elgrup dedat entre els 25 i els 34 anys. Això comporta un paperrejovenidor de la piràmide dedats catalana.Segons la procedència, hi ha més immigració masculina (61% dela marroquina) o femenina (53% de lequatoriana o 57% de laboliviana). Això és degut a raons culturals.La qualificació professional acostuma a ser baixa. Malgrat tot,cada cop augmenta més el nombre de dones i de persones ambestudis secundaris i universitaris.
  25. 25. La població estrangera troba feinasobretot en la restauració, hostaleria,servei domèstic i datenció a la gent gran,activitats agrícoles i construcció. Sovint estracta de feines amb un nivell dequalificació escàs, i per tant malremunerades.Els immigrants més preparats, a la llarga,poden ocupar feines més qualificades.La crisi econòmica ha afectat de maneraespecial la població estrangera, disparant-se latur en aquest col·lectiu.
  26. 26. La immigració estrangera és important sobretot a les grans ciutats (sobretot a làrea metropolitana de BCN), concentrant-se en les comarques amb més activita t econòmica, (franja litoral, algunes zones pirinenques).En les comarques amb un sector primari important també hi ha una gran presència de mà dobra immigrant (comarques dinterior).La província amb més percentatge de població estrangera ésTarragona.Sha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de lamateixa procedència es concentren en determinats llocs.

×