Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme

20,942 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
20,942
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
14,676
Actions
Shares
0
Downloads
427
Comments
0
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme

  1. 1. IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero UNITAT 7: ELS SERVEIS. EL TURISME.
  2. 2. Sector terciari o de serveis Agrupa totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials. Es reuneixen aquí totes les activitats que no es poden incloure en els altres dos sectors. Administració pública, serveis financers, comerç, transport, comunicacions, activitats culturals, esport, oci, turisme, serveis sanitaris i educatius, transmissió de la informació (ràdio, TV, premsa, ...), assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.)... Podem distingir Terciari clàssic (que inclou els transports i les feines més rutinàries). Terciari banal (que inclou les activitats de més baixa qualificació). Terciari superior o quaternari (conjunt d'activitats més qualificades i tecnificades i de gestió).
  3. 3. Característiques dels serveis Periples Intangibles i immaterials Sector heterogeni Producció i consum es troben units (són impossibles d’emmagatzemar) Per tal de valorar la importància del terciari podem considerar: El percentatge que representa respecte del total del PIB. El percentatge de treballadors ocupats en el sector respecte del total d'ocupats. La distribució del terciari no és homogènia. La localització es dóna en funció de la població i de l’activitat econòmica, preferentment a les grans ciutats, menys a ciutats petites i zones rurals
  4. 4. INE. Enquesta de Població Activa, comunitats i ciutats autònomes. Serveis, 2017 (T1). Dades % sobre total ocupats. CCAA % Andalucía 63,6 Aragón 64,5 Asturias, Principado de 69,9 Balears, Illes 77,3 Canarias 74,8 Cantabria 69,8 Castilla y León 64,2 Castilla la Mancha 59,4 Cataluña 67,8 Comunitat Valenciana 65,2 Extremadura 59,4 Galicia 63,6 Madrid 79,0 Murcia, Región de 60,4 Navarra 61,9 País Vasco 65,5 Rioja, La 60,5 Ceuta 79,7 Melilla 73,4 Nacional 67,6 INE. Enquesta de Població Activa, Províncies, Serveis. Ocupats en milers.
  5. 5. Implica un augment destacadíssim de la importància del sector terciari (augmenta el nombre de treballadors i la seva aportació al PIB). Les societats desenvolupades viuen un procés de Terciarització econòmica.
  6. 6. Causes de la terciarització econòmica. La competència entre les empreses. Més i millors serveis impliquen un augment de la productivitat (serveis externs a les empreses, auditories, activitats estratègiques...). La demanda internacional de serveis, per la millora de les comunicacions. El creixement del turisme a escala global. El sector terciari acostuma a ser un sector “refugi” en moments de crisi. Els canvis socioeconòmics disparen la demanda de serveis. En el cas espanyol cal destacar la construcció de l'Estat de les autonomies i la incorporació a la UE, que dispara el nombre de funcionaris. Es relacionen amb el grau de benestar de la població (són un indicador de benestar i de desenvolupament econòmic).
  7. 7. Canvis socials que generen més demanda de serveis: - Més nivell de renda - Més esperança de vida - Més taxa d'urbanització - Desenvolupament Estat del Benestar - Incorporació laboral de les dones (calen serveis socials) Atenció!, no sempre l'increment del terciari vol dir desenvolupament econòmic. Als països del S de vegades hi ha molt terciari i poca indústria (molt treball domèstic, molt sector turístic, molt exèrcit, molt funcionaris...).
  8. 8. Classificació dels serveis. Segons la seva aparició històrica. Terciari tradicional. Terciari Modern. Terciari postindustrial Segons la propietat del prestatari. Serveis públics. Serveis privats. Segons la freqüència d’utilització. Terciari banal. Terciari especialitzat. Segons l’activitat desenvolupada. Destinats a infraestructura social. Serveis de distribució. Serveis de producció. Serveis de consum final.
  9. 9. Segons la seva aparició històrica. Terciari tradicional. Activitats presents tradicionalment en les relacions econòmiques i socials: activitats administratives, militars, religioses, comercials, ensenyament, sanitat, transport… Terciari Modern: la seva aparició i màxim desenvolupament coincideix amb la industrialització i l'expansió capitalista: activitats financeres, borsa, serveis a les empreses... Terciari postindustrial: el seu desenvolupament és recent i està lligat a l'aparició de noves tecnologies i serveis molt especialitzats: informàtica, telecomunicacions, consultories...
  10. 10. Segons la propietat del prestatari. Serveis públics: el servei el presten organismes públics, que tenen un objectiu social (sanitat, ensenyament...). Serveis privats: la prestació la realitzen empreses privades, amb l'objectiu d'aconseguir el màxim benefici econòmic (comerç, transport, turisme...) Segons la freqüència d’utilització. Terciari Banal o Ubicu: el seu ús és molt freqüent. La seva distribució territorial és molt generalitzada (comerç al detall). Terciari Anòmal o Especialitzat: el seu ús és menys freqüent. Localització més concreta, prop de la demanda, normalment en grans ciutats (serveis a empreses).
  11. 11. Segons l’activitat desenvolupada. Destinats a infraestructura social. Cobreixen les necessitats bàsiques de la població, són el marc institucional de l’Estat, per això majoritàriament són públics (administració pública, educació, justícia, seguretat social, sanitat ...). Serveis de distribució, per tal d'assegurar la distribució, els fluxes (transports, telecomunicacions, comerç al major, intermediació de la distribució ...). Serveis de producció, adreçats a empreses, base per al desenvolupament de les activitats econòmiques (banca, finances, neteja, investigació, màrqueting, relacions públiques, assessorament ...). Serveis de consum final, destinats als consumidors. Cobreixen les necessitats no bàsiques de la població (comerç al detall, hosteleria, reparació, serveis personals ...).
  12. 12. En els països desenvolupats les activitats terciàries han anat creixent. Són el sector econòmic que ocupa la major part de la població activa. En els països subdesenvolupats hi ha poca activitat terciària productiva i una clara hipertrofia del sector públic. Localització dels serveis. A escala mundial. A escala estatal. La ubicació acostuma a situar-se prop de la demanda (zones més poblades, amb intensa activitat econòmica). Poca presència en les zones poc poblades (món rural). Realitat molt més destacada en els països pobres
  13. 13. La localització ve determinada pel tipus de servei del qual tractem. A escala intraurbana. El comerç minorista especialitzat (tèxtil, calçat...) o altres serveis “generalistes” (dentistes, advocats, administració pública...) tenen tendència a situar-se en el centre urbà. Els serveis “superiors”, com els directius, tenen també tendència a situar-se en la part més prestigiosa de la ciutat (centre i eixamples) Altres serveis cerquen localitzacions perifèriques, com aquells que necessiten molt espai, aquells que es destinen a les empreses localitzades en polígons industrials o aquells que abasteixen a la població resident en l'extraradi (Hipermercats).
  14. 14. Els serveis es concenten allà on es troben els usuaris. Per això a Espanya es localitzen sobretot en zones amb molta població, amb molta activitat industrial o amb molta activitat turística. Els subsectors de serveis socials (sanitat, educació...) tenen molt de pes laboral, i són repartits de manera força equitativa dins el territori. El subsector de les comunicacions, les finances i els serveis a les empreses estan molt relacionats amb la concentració poblacional i el nivell de renda. Per això Madrid i Barcelona són capdavanteres. La major concentració d'empreses comercials es troben a la Comunitat de Madrid, Catalunya, Andalusia, i Comunitat Valenciana. Els serveis al territori espanyol.
  15. 15. INE. Enquesta de Població Activa, comunitats i ciutats autònomes. Serveis, 2017 (T1).
  16. 16. Major índex de terciarització en zones urbanes, desenvolupades i litorales turístics. Menor índex de terciarització en zones interiors, rurals i escassament desenvolupades. La distribució territorial de les empreses es relaciona amb el grau de desenvolupament econòmic, amb el volum de població i amb l'atractiu turístic. Ocupats en el sector terciari per comunitat autònoma, primer trimestre 2017. Unitats en milers de persones. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE. CCAA Ocupados Andalucía 2.189,7 Aragón 385,5 Aragón 297,2 Balears, Illes 394,6 Canarias 716,3 Cantabria 177,5 Castilla y León 670,1 Castilla - La Mancha 524,9 Cataluña 2.379,4 Comunitat Valenciana 1.415,8 Extremadura 259,2 Galicia 726,4 Madrid 2.465,8 Murcia 389,5 Navarra 179,9 País Vasco 626,9 Rioja, La 88,3 Ceuta 27,1 Melilla 24,0
  17. 17. En els països desenvolupats l'Estat, directament o mitjançant empreses privades, garanteix una sèrie de serveis que els ciutadans consideren un dret (administració pública, sanitat, educació, atenció a la tercera edat...). L'administració pública constitueix la branca fonamental de sector públic. El nombre de funcionaris és molt elevat, la qual cosa ha comportat un augment de la burocràcia i la despesa. 6% 22% 51% 21% Universitats Ajuntaments CCAA Estat Funcionaris estat espanyol, 2014. Elaboració pròpia a partir dades diari El País. Caldria reestructurar el funcionariat.
  18. 18. Funcionaris estat espanyol, 2014. Elaboració pròpia a partir dades diari El País. Total 2552827 100 Universitats 148697 5,82 Ajuntaments 556260 21,79 CCAA 1277212 50 Estat 540658 21,18 Funcionaris estat espanyol per CCAA, 2015. Empleados públicos en Cataluña y España. 2008-2015. PIMEC.
  19. 19. Ocupats en l’educació a Espanya, 2016. Elaboració pròpia. Dades Ministerio de Educación. Espanya ha de millorar la qualitat de l'educació, car presenta uns índex de fracàs escolar molt destacats. Caldria millorar la formació científica i tècnica, tot augmentant el nombre de professionals formats en aquestes branques. Caldria millorar la formació en idiomes. L'educació a Espanya és obligatòria fins als 16 anys, iniciant-se de fet als 3. La taxa d'escolarització és del 100%. L'educació postobligatòria també ha crescut molt. De fet, el percentatge de població amb estudis superiors és del 18%. Públics no universitaris 682258 Privats o concertats no universitaris 197965 Universitats 148697 Total 1028920
  20. 20. La despesa pública en educació ha augmentat, però encara és lluny dels països que obtenen millors resultats acadèmics. Despesa públida en educació (% PIB) 2014 Alemanya 4,95 Dinamarca 8,55 Espanya 4,3 Finlàndia 7,19 França 5,53 Itàlia 4,14 Portugal 5,12 Elaboració pròpia. Dades OCDE.
  21. 21. La sanitat a Espanya és un dret universal. Progrés social. Genera una gran despesa, sempre en augment. La sanitat a Espanya, com l’educació, és responsabilitat de les comunitats autònomes. Espanya té un molt bon sistema sanitari. Problema de les llistes d’espera. El 2014, a Espanya hi havia prop de 478.000 treballadors en la sanitat pública. La despesa en sanitat és el 9% del PIB, 2015. Hi ha 3,8 metges per c ada 1000 habitants. Pressupostos generals de l’Estat, 2016: La despesa en pensions (38,5%) sanitat (1,14%) i educació (0,71%) representen aproximadament el 40% del total. Base de l’Estat del Benestar. Amb la crisi això ha plantejat problemes econòmics
  22. 22. Ocupen el 74,3% dels treballadors (2016). Importància lleugerament menor que a Espanya (76,2%). Això s’explica per la importància del sector industrial. Els serveis a Catalunya. Font: Idescat, a partir de dades de l'Enquesta de població activa de l'INE. — — 2016 Milers de persones % — — Total 3183,9 100 Agricultura 50,8 1,6 Indústria 583,6 18,3 Construcció 184,2 5,8 Serveis 2365,2 74,3 — —
  23. 23. Una de les característiques més destacades del sistema financer català era la importància de les caixes d’estalvis (70% dels dipòsits privats catalans). Actualment, la crisi econòmica i els canvis legislatius suposaran una transformació radical del sector financer català. La major part de les entitats i de les activitats financeres es concentren a l’àrea metropolitana de Barcelona. Fora d’aquesta a la franja litoral i als principals nuclis de població.
  24. 24. Respecte al I+D, la Comissió Europea va establir un mètode per mesurar l’esforç en innovació, considerant: La despesa en R+D en percentatge del PIB. La formació de la població, considerant el nombre de llicenciats i graduats en ciència o tecnologia o a la participació en formació contínua. L’esforç de les empreses en innovació, en relació amb la xifra de negocis (cal millorar molt, per això es generen tan poques patents). El 2015, Catalunya (0,37) tenia un potencial innovador superior a la mitjana espanyola (0,32), però lluny de la de la UE (0,43). Cal aprofundir en l’economia del coneixement. El 2015, Catalunya destinava 1,47% del PIB a I+D (Espanya, 1,23).
  25. 25. Cal recordar que en les economies modernes el creixement econòmic i el nivell de vida té una relació directa amb el coneixement. Cal destacar la importància de la RDI (recerca, desenvolupament i innovació tecnològica). Dades de l’INE (2014)
  26. 26. El turisme comprèn les activitats que realitzen les persones durant els seus viatges o quan romanen en llocs diferents al del seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats d'oci, per negocis o d'altres motius (OMT) Turista és aquell que es desplaça per un període de més de 24 hores, i que inclou una pernoctació fora de casa. A finals del segle XIX i sobretot durant la segona meitat del segle XX es va iniciar el turisme de masses: Revolució dels transports Augment del nivell de vida Millores socials (vacances pagades). El Turisme.
  27. 27. Al segle XXI genera molts ingressos i és bàsic en l’economia d’alguns països. En el cas espanyol: Genera una gran demanda de mà d’obra, car calen moltes activitats per a satisfer els turistes. Dades de l’INE, referides al 2016, amb 75,3 M de turistes, Espanya és una potència turística mundial (entre les 5 primeres). Aporta el 13% de l’ocupació. Representa el 11,1% del PIB. Equilibra la balança pagaments.
  28. 28. Font: Organització Mundial del Turisme. Els països rics concentren la majoria dels fluxes turístics. Destacaven EUA, Espanya, França i Itàlia. Ara cal afegir a la Xina. Darrerament augmenten els fluxes vers països del Sud (Carib, Magrib, zones d’Àsia i Àfrica). Aquests països potencien el turisme com a mitjà per desenvolupar-se. Cal combinar factors naturals i socioeconòmics per generar una oferta turística atractiva. Posició País Turistes internacionals (2016) 1 França 83 M 2 EEUU 80 M 3 Espanya 75,3 M 4 Xina 57 M 5 Itàlia 55,2 M 6 Turquia 37 M
  29. 29. Es poden fer diverses classificacions sobre el turisme, segons diversos criteris: Lloc d’origen turistes. Tipus d’activitat turística. Època de l’any en que es desenvolupa l'activitat. Característiques dels turistes. Segons el lloc d’origen dels turistes parlem del: - Turisme interior o nacional, que és aquell procedent del mateix país. - Turisme exterior o estranger, que és aquell procedent d’un altre país.
  30. 30. Cultural. Segons el tipus d’activitat turística podem considerar el turisme: De Salut. De Sol i platja. Ecològic. Religiós. De Neu. Rural. De Negocis. Esportiu. Urbà. ........ Shopping. Gastronòmic.
  31. 31. Turisme de cap de setmana o turisme interior. Turisme de temporada. Cada cop més turisme da cap de setmana estranger (vols barats). Segons l’època de l’any parlem de: És el més important, el més massiu. Es dóna durant els períodes de vacances, sobretot d’estiu. Temporada alta. Utilitza sobretot l'automòbil, produint-se sovint col·lapses en la xarxa carreteres. Abunden els desplaçaments cap a les segones residències
  32. 32. De Masses. Es dóna sobretot a la costa. Turisme de sol i platja. Moltes persones a la vegada en poc espai. Juvenil. Turisme de baix poder adquisitiu. Cerca allotjaments senzills i sistemes de transport econòmic. Familiar. Protagonitzat per famílies amb nens. En Grup. Són visites organitzades. De Minories. Llocs poc visitats. Normalment presenta un bon nivell econòmic i cultural. Segons les característiques dels turistes parlem del turisme: De la Tercera edat. És un turisme en grup, que normalment es dóna en temporada baixa.
  33. 33. Urbà. Normalment es relaciona amb una variada oferta, que inclou el “shopping”. Esportiu. Referit a l’assistència a espectacles esportius o a la participació en els mateixos. De negocis o congressos. Es relaciona amb una ciutat d’atractiva oferta, que inclou el “shopping”. De compres. Productes millors, més econòmics.... Rural. Agroturisme. En localitats petites i entorn rural. Famílies.
  34. 34. Per analitzar la importància del turisme en una zona podem utilitzar diversos indicadors, com ara: Quantitat de places turístiques (llits). Cal establir la relació entre els llits turístics i la població permanent. Les zones molt turístiques són aquelles amb més de 1000 llits per cada 100 habitats. Quantificar el nombre de turistes. Quantificar les pernoctacions, totals o les mitjanes per turista. Quantificar la despesa mitjana per turista i dia. Avaluar les característiques dels turistes (de masses, juvenil, tercera edat ...) o la seva procedència.
  35. 35. Quantificar el nombre de turistes. Quantificar el nombre de pernoctacions. Avaluar les característiques del turista.
  36. 36. L'anomenada “indústria turística” es troba en expansió. Es troba dominada, principalment quan parlem del turisme de masses, pels anomenats tour operadors. Es tracta d'agències majoristes intermediàries entre els establiments turístics i les agències minoristes. Els tour operadors són els que confeccionen els programes i els paquets turístics i els ofereixen a les agències minoristes per un preu global en el què s'inclou el transport, l'allotjament i el tipus de règim alimentari des de l'origen del client fins al seu destí final. L'agència minorista el ven directament al client i en cobra una comissió.
  37. 37. De vegades es produeix l'anomenat overbooking. És l'excés de reserves (places d'avió, de tren, d'hotel, etc. ) sobre el nombre de places disponibles. En el món de l'hostaleria i la restauració, es sol aplicar quan un establiment ha sobrepassat els seus límits d'ocupació i té un excés de clients que no pot atendre. Normalment, aquest problema sol ser degut a una mala gestió del Tour Operador, del departament de gestió o del departament de reserves de l'establiment.
  38. 38. Quan valorem l'impacte del turisme normalment emfatitzem els aspectes positius. Creació de riquesa, ocupació, arribada de noves influències culturals, transmissió de nous productes... Per valorar l’impacte del turisme en una zona hem de considerar els aspectes positius i negatius.
  39. 39. El turisme també pot tenir aspectes negatius. Considerant el medi físic. Pot distorsionar l’espai i alterar el paisatge i l’equilibri ecològic. A les zones de costa, s'incrementa la contaminació del mar, es dóna la sobreexplotació dels aqüífers amb pous (salinització), hi ha problemes d’abastiment d’aigua…. Cal afegir a més els efectes negatius derivats de la construcció de ports esportius i de la “marbellització”. L'augment de la pressió humana pot comportar la degradació i destrucció del medi. A la muntanya comporta un augment de la desforestació i erosió, així com una disminució de pastures i pèrdua de la biodiversitat. Cal considerar també l'impacte derivat de l'augment dels residus i la contaminació.
  40. 40. Considerant la població. Si considerem els efectes del turisme en la població, es donen problemes relacionats amb: Respecte la xarxa d’assentaments, aquesta pateix una clara alteració, car es donen canvis en la importància dels nuclis. Respecte les principals destinacions turístiques. Augmenta la despesa pública, car cal millorar els serveis i les xarxes de proveïment i comunicacions. Massificació. Estacionalitat.
  41. 41. Economia submergida. Alteració del paisatge urbà tradicional: - Aparició de franquícies internacionals. - Botigues de records. - .../... Banalització del paisatge: Augment de la inflació. Especulació del sòl. Procés a través del qual el paisatge perd la seva originalitat o interès natural, cultural o simbòlic.
  42. 42. Problemes de convivència amb el turisme per algunes conductes incíviques (problema dels HUT). . Els habitatges o apartaments d'ús turístic són els que generen més conflictivitat. Alguns allotjaments d’aquest tipus són il·legals i s’han implantat sense l’autorització corresponent de l’administració municipal. Es troben inserits en zones residencials, i els horaris i tipus d'activitats desenvolupades pels residents habituals i els turistes no solen coincidir. .
  43. 43. El turisme és, des de fa 50 anys, un dels motors econòmics d'Espanya. Espanya és una potència turística mundial, 75,3 milions de turistes la visitaren el 2016, generant l'activitat turística un 11,1% del PIB i un 13% de l’ocupació. El boom turístic arribà la dècada dels 60. Hi contribuïren factors naturals (clima) i socioeconòmics (bona relació qualitat-preu). Espanya s'especialitzà en el turisme de sol i platja, que encara és vital. Malauradament, aquest presenta el greu problema de l'estacionalitat. El Turisme a Espanya i Catalunya.
  44. 44. Actualment el model turístic espanyol presenta les següents característiques: Oferta centrada principalment en el turisme de sol i platja. Excessiva estacionalitat: saturacions a l'estiu i atur a l'hivern. Demanda massiva, majoritàriament de poder adquisitiu mitjà- baix. Allotjaments majoritàriament de categoria intermitja. Abundant oferta. Dependència del Sector respecte de tour-operadors internacionals. Arribades turistes internacionals per mesos.
  45. 45. El turisme estranger o exterior representa 2/3 del volum total. Els turistes que visiten Espanya són bàsicament d'altres països de la UE (Regne Unit, França i Alemanya). Cada cop més arriben turistes de l'Europa de l'Est, Rússia i Xina. La proporció entre turisme nacional i estranger varia molt segons les zones. Normalment, en les zones més turístiques, predomina l’exterior. El turisme interior ha baixat els darrers anys per la crisi. Hi ha zones com les Canàries o les Balears que depenen de manera gairebé exclusiva del turisme. Aquesta dependència no és bona, car una crisi del sector podria ser catastròfica. Dades de l’INE referides al 2016.
  46. 46. Més del 90% de les empreses dedicades al turisme són microempreses, amb pocs treballadors. La feina és estacional i acostuma a estar mal remunerada. Per això hi ha un percentatge elevat de dones i immigrants. Les bones condicions climàtiques d'algunes zones han convertit Espanya en una destinació preferent per a persones jubilades del nord d'Europa.
  47. 47. Dades de l’INE referides al 2016.
  48. 48. La Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. El seu principal atractiu és el mar. Els dos arxipèlags (Canàries i Balears). També destaca l'oferta relacionada amb el sol i la platja. A l’interior Madrid i les “ciutats històriques” (Lleó, Salamanca...). En aquest cas l'atractiu principal és el cultural. A Espanya destaquen com a zones turístiques: La zona Nord (zona atlàntica), és una zona amb un turisme més familiar, i presenta una oferta més diversa: platges, cultura, gastronomia ... Àmplies zones de l’interior desenvolupen el turisme rural. En algunes zones de muntanya destaca el turisme de neu. En menor mesura, cal citar:
  49. 49. Malgrat l'augment del número de turistes i dels ingressos que aporten, es pot parlar d'un esgotament del model tradicional del turisme espanyol: Predomini del turisme de nivell mitjà-baix. Problemes de l'oferta turística: Dependència dels tour- operadors internacionals. Deteriorament mediambiental i alteracions paisatgístiques en algunes zones. - Pujada de preus sense millorar la qualitat. - Manca d'adaptació a les noves exigències de la demanda. - Estacionalitat. - Competència d'altres països mediterranis… Si no es solucionen aquestes qüestions, a llarg termini el sector podria patir una forta crisi.
  50. 50. Caldria una reconversió i una renovació clara del sector, basades en una planificació a llarg termini, que consideri el següent: Disminuir la dependència de l'exterior. Potenciar el turisme de qualitat (de gran poder adquisitiu). Millorar l'oferta per tal de contrarrestar la rigidesa, l'estacionalitat i els desequilibris regionals. Unir desenvolupament turístic i qualitat mediambiental. Aprofitar l'enorme potencial turístic (cultura, natura, gastronomia ...). Fomentar noves modalitats de turisme (per exemple, l'esportiu, el cultural i de ciutat...). Ja es realitzen actuacions concretes, basades en:
  51. 51. El turisme té una gran importància en el sector terciari català i en el conjunt de l’economia És la principal destinació turística d’Espanya. El sector dóna feina a més de 410.000 persones (segons l’època de l’any, genera entre el 10-12,7% de l’ocupació). Amb dades de l’INE i l’Idescat referides al 2016-2017. Supera els 17,9 M de turistes estrangers per any. Supera els 5 M de turistes espanyols per any. El sector aporta aproximadament entre el 10-12% PIB.
  52. 52. Catalunya ha estat tradicionalment una important zona turística. Atractiu natural i cultural. Situació geogràfica. Bona accessibilitat (el 75% del turisme és estranger) Activitat econòmica (turisme de negocis).
  53. 53. Comarques amb més oferta de places turístiques (2016). Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat. Comarca Places 1Barcelonés 79455 2Baix Empordà 76234 3Tarragonés 74254 4Selva 67320 5Maresme 51838 6Alt Empordà 51499 7Baix Camp 35632 8Garraf 14011 9Baix Llobregat 13152 10Pallars Sobirà 11239 11Berguedà 10674 12Aran 9687
  54. 54. Establiments Places càmpings total càmpings totalestabliments turisme establiments turisme hotelers rural hotelers rural Catalunya 2.978 350 2.403 5.731 309.486 270.585 18.938 599.009 Metropolità 1.091 40 81 1.212 132.399 24.723 661 157.783 Comarques Gironines 832 140 772 1.744 80.326 130.113 6.315 216.754 Camp de Tarragona 248 49 191 488 54.397 59.019 1.550 114.966 Terres de l'Ebre 97 14 117 228 4.995 7.413 878 13.286 Ponent 90 4 173 267 4.775 1.575 1.390 7.740 Comarques Centrals 159 37 538 734 5.063 13.956 4.320 23.339 Alt Pirineu i Aran 330 55 389 774 16.337 20.796 2.718 39.851 Penedès 131 11 142 284 11.194 12.990 1.106 25.290 Barcelona 1.314 75 614 2.003 143.299 44.028 5.042 192.369 Girona 871 146 810 1.827 82.659 133.131 6.607 222.397 Lleida 414 62 655 1.131 19.743 22.620 4.717 47.080 Tarragona 379 67 324 770 63.785 70.806 2.572 137.163 Font: Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i FamÌlies. Allotjaments turístics. 2016. Establiments i places. Per tipus. Àmbits i províncies.
  55. 55. En els darrers anys, grans esdeveniments internacionals han contribuït a incentivar el turisme, com ara els Jocs Olímpics (Barcelona 92) o el Forum (2004). Sobretot destaca el boom turístic que suposaren els Jocs del 92 per Barcelona, ara una de les principals ciutats turístiques del món. Els principals tipus de turistes que visiten Catalunya es divideixen en quatre grans grups: Els que passen les vacances a Catalunya. Els que es troben de pas vers altres destinacions. Els que hi acudeixen per motivacions professionals El turisme d’interior (de cap de setmana).
  56. 56. Pes dels turistes estrangers per marca sobre el conjunt de Catalunya, mitjana 2005-2010. La principal zona turística de Catalunya és la ciutat de Barcelona
  57. 57. Tradicionalment, gran importància del turisme europeu (França, Alemanya, GB...) Proximitat geogràfica, euro, nivell de vida superior... Cada cop més turisme asiàtic, principalment procedent del Japó i Xina El que més creix proporcionalment. Darrerament increment del turisme de l’est d’Europa i Rússia. Turisme d’alt poder adquisitiu (compres de luxe) Desestacionalització.
  58. 58. Referint-nos a les zones turístiques: Clarament destaquen les zones de costa. Costa Brava Costa Daurada Costa de Barcelona Ciutat de Barcelona. - Atractiu natural per al turisme de sol i platja. - A la Costa Daurada, parcs temàtics. - Importants nuclis pel turisme cultural com les ciutats de Barcelona, Girona i Tarragona Boom en els darrers anys. Ara és la principal zona turística de Catalunya. Oferta variadíssima: Possibilita la desestacionalització. Més ingressos. - Platges - Negocis - Cultura - Shopping…
  59. 59. En els darrers anys comencen a destacar altres zones, com els Pirineus i les Comarques d’interior (Lleida) - Turisme rural - Turisme cultural - Turisme esportiu (esports d’hivern) Proporcionalment, encara la seva importància és reduïda.
  60. 60. Les principals tendències del sector són: - El creixement de la demanda turística (tot i que destaca la força de la marca Barcelona i la franja litoral). - L’augment del nombre d’allotjaments turístics (sobretot hotels de 4 i 5 estrelles i allotjaments rurals). - La diversificació de l’oferta (gran força del turisme rural i d’interior). Tot i que encara hi ha una marcada estacionalitat centrada en el turisme de sol i platja. - L’aparició de les línies aèries de baix cost. - La millora dels equipaments. - La millora de la formació dels professionals.
  61. 61. - Superar l’estacionalitat estival (infrautilització dels equipaments). - Superar la concentració turística a la franja litoral. -Millorar alguns dèficits d’infraestructures en algunes zones (retencions, subministrament d’aigua i electricitat, qüestió dels aeroports...). - Superar la disminució de la despesa mitjana per turista. - Tenir més cura de l’entorn natural i del patrimoni. - Donar més importància als recursos humans i culturals, incrementant la formació. Cal potenciar un turisme de qualitat. Cal realitzar tota una sèrie d'actuacions per superar algunes deficiències.
  62. 62. Bandera blava: guardó que s'atorga anualment a les platges que compleixen uns estàndards de qualitat de l'aigua de bany i sobre d’altres aspectes, tant de tipus mediambiental com referents als serveis i instal·lacions disponibles per als usuaris.

×