Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament

GLOBALITZACIÓ I SUBDESENVOLUPAMENT

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament

  1. 1. UNITAT 13. UN MÓN GLOBALITZAT. IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
  2. 2. La globalització és la difusió en tot el planeta dels models econòmics, polítics, socials i culturals dels països desenvolupats amb economia de mercat. Hi ha diversos tipus de globalització: econòmica, de la informació, sociopolítica, cultural… La globalització.
  3. 3. La globalització econòmica. Consisteix en la creació d’una gran xarxa de relacions econòmiques, basada en la progressiva internacionalització del treball i en l'especialització geogràfica producció. Així es procedeix la integració de l’economia dels diferents estats en un sol sistema econòmic mundial de base capitalista. La globalització ha propiciat una major interdependència econòmica entre països. En les darreres dècades s'ha produït una generalització dels intercanvis econòmics, creant-se un mercat integrat a nivell mundial, on tot el planeta és un lloc de producció i/o venda.
  4. 4. Les causes de la globalització: La millora tècnica dels transports i la comunicació, ara molt més ràpides i econòmiques. La supressió de les barreres duaneres / aranzelàries, que han possibilitat la creació de grans àrees de lliure comerç, com NAFTA / MERCOSUR / UE... Els teòrics de la globalització són els economistes neoliberals. La liberalització dels mercats és bona, car millora les condicions de vida de molta gent. La liberalització dels mercats és inevitable car ho demana el sistema capitalista. Es poden englobar bàsicament en dos grups.
  5. 5. Els indicadors del procés de globalització són diversos: - Lliure circulació de capitals. Moviments de capitals sense traves entre països faciliten les inversions (de capital productiu o financer). - Liberalització del capital financer. Circula lliurement per les borses de tot el món. - Augment dels fluxos de mercaderies. - Augment dels fluxos de persones. - Augment dels fluxos de serveis. - Augment dels fluxos d’informació.
  6. 6. - Facilitats d’instal·lació per les empreses. Permet a les empreses instal·lar-se allà on troben condicions més favorables. - Especialització geogràfica del procés productiu. Les multinacionals ubiquen en països diferents les diverses fases de la producció o gestió - Externalització i subcontractació Offshoring. Cercant els costos més baixos, es traslladen activitats productives a empreses estrangeres. - Repatriació o reinversió dels beneficis.
  7. 7. El capitalisme presenta una clara tendència a la concentració empresarial. El gegantisme permet limitar la competència i augmentar el control del mercat. Són empreses que realitzen activitats de producció, venda, compra o investigació en més d’un país. Són les grans protagonistes i beneficiàries de la globalització, i gràcies a això han assolit un gran poder. Les multinacionals. En les darreres dècades han experimentat un crement brutal. Ara hi ha més de 60.000, la majoria petites (de butxaca) Les 500 més fortes tenen un poder increïble, superior al d'alguns Estats (controlen el 70% comerç mundial i el 80% inversió estrangera mundial).
  8. 8. La llista global de Fortune 500 està dominada per 134 entitats d'EUA, seguida per la Xina, amb 103 companyies, i el Japó, amb 52 empreses. El Santander és l'única espanyola que apareix entre les 100 més grans per xifra de negoci, en el lloc 75è de la classificació. https://elpais.com/economia/2016/09/29/actuali dad/1475150102_454818.html Estan també Telefónica (137), BBVA (219), Repsol (250), Iberdrola (295) i Inditex (463).
  9. 9. Les més potents són del Nord, perpetuant-se així el domini dels països centrals Cada cop neixen més en els països emergents (Xina, Mèxic, Brasil, Corea S...) L'economia virtual dificulta el seu control. En el mercat global la mobilització és essencial. Multinacionals poden dividir i reintegrar el procés productiu. Els països del sud volen atreure inversions (zones franques (Àsia) / maquilas (A. Llatina). Aquests països reben inversions i riquesa, tot i que s'exposen a certs perills, com les dures condicions feina, l'impacte ambiental o la dependència exterior.
  10. 10. Implantació directa. Crear delegacions en altres països. Les multinacionals desenvolupen diverses estratègies per tal d'adaptar-se al mercat global: Deslocalització. Traslladar activitats a altres llocs, sobretot països emergents Subcontractació internacional (offshoring). Joint ventures. Aliança entre multinacional i empresa local. Franquícies internacionals. D’aquesta manera, la globalització ha comportat una extensió de la indústria als països perifèrics (mà d’obra barata, legislació favorable…). Ha augmentat l’especialització i la competència dels països del sud.
  11. 11. La globalització també ha provocat importants canvis socials. La incorporació de la dona al món laboral (ha repercutit en nous comportaments demogràfics i familiars). Es constata un augment del nivell de consum, amb una clara tendència a la uniformització de gustos. S’ha internacionalitzat el mercat laboral. La globalització social.
  12. 12. La globalització també afecta el món cultural. S'ha fomentat la col·laboració científica, la qual cosa ha incrementat el desenvolupament científic i tecnològic. Els països consideren prioritària la investigació i la inversió en R+D. Destaquen la UE, EUA, el Japó, Xina, Israel i Corea del Sud. La globalització cultural. Els gustos artístics i esportius també s'han uniformitzat (gràcies als mass-media i al desenvolupament de nous canals de comunicació).
  13. 13. Pel·lícules, llibres, grups de música, etc., poden ser seguits a tot el món, a través dels grans grups multimèdia i de les xarxes que Internet posa a l'abast d'un quantitat creixent de persones d'arreu. Seguiment internacional dels grans esdeveniments esportius.
  14. 14. Predomini de l'anglès com vehicle de comunicació o llengua franca internacional. Expansió de les grans marques de moda i alimentació (begudes, fast-food, cadenes de restaurants, etc.) per tot el món.
  15. 15. Els moviments antiglobalització, també anomenats anticapitalistes o altermundistes, ataquen la globalització i als seus grans defensors (BM, FMI, OMC...) Sobretot es centren en dues grans crítiques. És insostenible ecològicament. És inviable socialment i econòmica. Les crítiques a la globalització.
  16. 16. No tots els països es troben en les mateixes condicions. Hi ha zones plenament integrades en el mercat global. Hi ha zones que resten totalment al marge. S’han accentuat les diferències. Econòmicament. Gran divergència. La globalització ha intensificat les diferències de desenvolupament dels diferents països del món. Augmenta els desequilibris mundials i la polarització econòmica. Entre països i dins dels països. En general els pobres són més pobres i els rics més rics. Només en alguns països s'aprecia una certa millora.
  17. 17. L'1% de la població mundial posseeixen tants diners líquid o invertit com el 99% restant de la població mundial. Els 85 dels majors multimilionaris mundials tenen tanta riquesa com la meitat més pobra de la població global. El 0,7% de la població mundial acapara el 45,2% de la riquesa total i el 10% més acabalat té el 88% dels actius totals Normalment es constata una major dependència respecte el N (multinacionals).
  18. 18. En els països rics hi ha una clara tendència a accelerar les diferències socials. En els països pobres també es disparen les diferències socials entre els beneficiats i els no beneficiats. En relació a les desigualtats econòmiques es produeixen fenòmens d’exclusió social a nivell nacional, regional i local. La globalització comporta greus problemes socials. Socialment.
  19. 19. Augmenta l'explotació laboral i l'explotació infantil. Es constata un clar augment dels delictes “internacionals”, com el turisme sexual, les màfies, el terrorisme...
  20. 20. S’introdueixen nous valors occidentals, fonamentats en l’individualisme i el consum que influeixen negativament sobre el conjunt de la societat. En l’àmbit cultural s’està produint una colonització cultural degut a l’extensió del model occidental ... Aculturació.
  21. 21. La globalització comporta una disminució de la capacitat reguladora dels Estats. Sovint prenen decisions en funció dels interessos de les empreses multinacionals o de les imposicions d’organitzacions internacionals com el FMI o el Banc Mundial Políticament. En les darreres dècades s'ha multiplicat l'aparició de conflictes territorials clarament vinculats als interessos econòmics on neoliberalisme i militarisme actuen conjuntament...
  22. 22. Al món hi ha grans desigualtat socioeconòmiques, evidenciades per nivells de vida molt dispars. Clarament hi ha un món ric i un món pobre. Són evidents però, com mesurar-les? Per fer-ho tenim indicadors econòmics, socials i socio-econòmics. El desequilibri econòmic mundial. Indicadors econòmics. Sobre la producció: Mesuren el potencial generador de riquesa. Sobre el consum: Mesuren el grau de benestar de la població (distribució de la renda, capacitat de compra).
  23. 23. - PIB. Valor total de la producció d'un territori durant un any. - PNB. Valor total de la producció d'un territori durant un any considerant només el capital propi (empreses del país). - RFD. Ingressos familiars menys impostos.. - Renda per càpita. PIB d'un territori dividit entre els seus habitants. Sobre la producció: Sobre el consum: Altres possibles indicadors econòmics podrien ser el consum d’energia, l'activitat laboral, la taxa de creixement econòmic, el deute extern, la balança comercial...
  24. 24. Marquen el grau de benestar de la població. Normalment tracten sobre demografia, salut i nivell educacional. Destaquen: - Taxa de creixement vegetatiu - Esperança de vida - Taxa de mortalitat infantil - Taxa de mortalitat materna - Taxa de població activa - Taxa d’analfabetisme - .../... Indicadors socials.
  25. 25. Són una síntesi dels dos anteriors. El més destacat és l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH). L’ONU l’elabora des del 1992. S'estableix una valoració dels països de 0 a 1. IDH Alt (1 – 0,800) IDH Mitjà (0,799 – 0,5) IDH Baix (0,499 – 0,3). No sempre hi ha coincidència entre IDH i nivell de desenvolupament econòmic, car es valoren altres elements. Indicadors socia-econòmics. S’elabora a partir de tres tipus de dades.
  26. 26. Longevitat (esperança de vida) Nivell de renda PIB/càpita (en dòlars) Nivell educacional, considerant la taxa d'alfabetització i les matriculacions escolars a tots els nivells (d’infantil a universitari) Mapa IDH, 2016.
  27. 27. A partir d’aquests indicadors podem CLASSIFICAR els PAÏSOS Països del Nord. També anomenats desenvolupats, centrals o rics. Països del Sud. També dits subdesenvolupats, perifèrics o pobres. Països en vies de desenvolupament. També coneguts com a semiperifèrics o emergents.
  28. 28. Les relacions polítiques, econòmiques, comercials, culturals, etc. són de doble sentit entre els països que pertanyen al Centre i els països de la Perifèria. Ja a mitjans dels anys 70 es creà el model Centre-Perifèria. Països subdesenvolupats, sotmesos al neocolonialisme i a la globalització que els mantenen en una situació de dependència econòmica i tecnològica respecte els països del Centre. Països rics, desenvolupats, amb poder de decisió en els àmbits econòmics, polítics, científics, etc. a escala mundial. Països del Centre. Països de la Perifèria. Països semiperifèrics. Amb carácterístiques dels dos grups.
  29. 29. L’economia dels països de la Perifèria sol ser dual: coexisteixen activitats econòmiques amb grans inversions de capital amb sectors d’economia tradicional o de subsistència. Les desigualtats socials també són extremes entre les èlits que detenten el poder polític i econòmic i la gran majoria de la població que viu en una situació de pobresa.
  30. 30. També es parla del Sistema Món, jerarquitzar en tres nivells. Centres de decisió i producció d’alt nivell es situen en els països desenvolupats, sobretot en grans ciutats, centres econòmics mundials. NY, Londres, París, Tòquio... Centres de producció de nivell mitjà i baix. Seus de grans corporacions i multinacionals. Són el veritable centre econòmic del món. Els països centrals inverteixen en els països emergents (NPI, Amèrica Llatina, Índia, Xina...). Aquests països però, tenen un creixement econòmic massa depenent (Argentina). Països perifèrics pateixen l'explotació i la subordinació econòmica (intercanvi desigual).
  31. 31. Alguns autors afegeixen un quart nivell, els països ultraperifèrics, totalment al marge del sistema. Es mouen en un cercle de misèria i no són atractius per a invertir. Bolsas de pobreza o misèria.
  32. 32. Són els països Rics (EUA, Canadà, UE, Israel, Japó, NPI, Austràlia, Nova Zelanda, RSA...). Característiques comunes: Economia de mercat Gran desenvolupament tecnològic Bon nivell de vida (Estat del Benestar) Democràcia Poder de decisió global (són centres econòmics, polítics, científics...) Països centrals.
  33. 33. Crisis econòmiques periòdiques (generen atur, endeutament, concentració empresarial ...) Concentració econòmica i empresarial. Atur (amb la crisi es dispara). Crisi de l'Estat del Benestar (augment de depeses socials). Dèficit comercial. Inflació Problemes ambientals. Important degradació del medi. Endeutament Problemes comuns:
  34. 34. El terme subdesenvolupament va començar a utilitzar-se després de la segona guerra mundial per referir-se a països que incrementaven ràpidament els seus efectius demogràfics, fet que va fer augmentar els seus nivells de pobresa. Subdesenvolupament bàsicament és un terme relacionat amb la pobresa material. Tercer Món (països subdesenvolupats) Estat de depressió econòmica permanent? Etapa prèvia al desenvolupament econòmic (tard o d'hora arribarà És el resultat negatiu del desenvolupament del món ric. Països perifèrics.
  35. 35. Explosió demogràfica. El subdesenvolupament no és només causat per aquest fet, tot i que agreuja la resta de problemes. La població creix massa ràpid, a un ritme superior al desenvolupament econòmic. Important desequilibri població-recursos. Característiques comunes: Caldria controlar la natalitat. Manca d’atenció a les necessitats bàsiques (FAM, desnutrició, problemes sanitaris, educacionals...). Deficiències en l’atenció de les necessitats bàsiques.
  36. 36. Baix nivell cultural (analfabetisme). És un veritable drama, limita el desenvolupament econòmic i la millora social. Per exemple, l'educació de les dones contribueix a aturar el boom demogràfic. Problemes d’urbanització. L’Èxode rural comporta un creixement desordenat de les ciutats, apareixent zones amb una clara misèria urbana. Renda per càpita molt baixa. Sense poder adquisitiu no hi ha mercat. Sense demanda no hi ha estímul per a la inversió. La producció es ven fora i el capital fuig a l’estranger. Cercle de la pobresa o de la misèria.
  37. 37. Grans desigualtats socials. Mentre la majoria de la població viu en la misèria, la minoria dirigent és riquíssima. Les classes populars són oprimides mitjançant l'exèrcit, sovint amb la col·laboració més o menys directa de les potències estrangeres... Agricultura de subsistència. Ocupa la major part de la mà d’obra però la producció i la productivitat són alarmantment baixes (no hi ha inversions en millores tècniques, en la formació de la mà d’obra o en infraestructures). Hi ha seriosos problemes per alimentar la població (FAM). Paradoxalment, també hi ha una agricultura de plantació.
  38. 38. Escàs desenvolupament industrial. La manca d'indústria obliga a importar productes manufacturats. Si aquesta existeix, es troba en mans de les multinacionals (capital estranger) o té una baixíssima productivitat. Problemes comercials. Hi ha una clara dependència econòmica de l’exterior, agreujada per l'intercanvi desigual.Manca tecnologia, inversió, investigació...
  39. 39. Importantíssim deute extern. Quantitat de diners que un país ha de pagar a acreedors privats (bancs) o públics (institucions financeres internacionals, estats). L'intercanvi desigual i la crisi del 73 dispararen els crèdits al S, generant un gran deute extern. Ara: Situació insostenible (l'economia del S es troba controlada pel N). Grans riqueses naturals. Molts països del S tenen important riqueses naturals. Sovint es troben sota control de les multinacionals. S'han de destinar a l'exportació, car no hi ha indústria per aprofitar-les. Els beneficis (relatius, car es produeix l'intercanvi desigual) van a parar a l’elit dirigent.
  40. 40. Passat colonial. Les seves conseqüències encara es pateixen avui en dia. Neocolonialisme (imperialisme informal). Control o influència que sobre el Tercer Món exerceixen els governs del Primer Món o les grans multinacionals. Problemes polítics. En la majoria d'aquests països no hi ha Estat de Dret, manca democràcia (règims corruptes, dictadures). Igualment, les fronteres arbitràries han comportat nombrosos emfrontaments bèl·lics, internacionals o civils.
  41. 41. Contrastos i diversitats del Tercer Món. Existeixen països en vies de desenvolupament, que aconsegueixen deixar aquesta realitat (NPI, països petroliers...). També hi ha el quart món (“els pobres dels pobres”). Per exemple, àmplies zones de l'Àfrica Negra són anomenades pel BM zones de pobresa. Resumint, els Països Pobres tenen tres grans característiques: Gran creixement demogràfic. Herència del colonialisme. Intercanvi desigual.
  42. 42. Bàsicament es parla de quatre tipus d'actuacions: Elevar el preu de les primeres matèries. Aconseguir l'autosuficiència alimentària. Implica més producció agrícola i controlar la població. Crear un mercat nacional. Desenvolupar la indústria. Per trencar aquesta dinàmica, què ha de fer el Tercer Món? Comprar tecnologia (I el deute extern?) Instal·lar multinacionals (I el neocolonialisme?).
  43. 43. L'evidència indica que cal col·laborar econòmicament amb els països del Sud. Fons Monetari Interncional (FMI). Organisme depenent de l'ONU amb seu a Washington. Els estats membres fan aportacions econòmiques segons els seus nivells de riquesa. A més aportació econòmica, més poder decisori, fins al punt que els màxims contribuents tenen dret de vet (EUA, GB, Alemanya, França i Japó). Teòricament, el seu gran objectiu seria promoure l'estabilitat financera mundial.
  44. 44. Tasques FMI. Elabora informes. Recull i publica estadístiques financeres internacionals. Ofereix assessorament tècnic. Dissenya polítiques econòmiques. Fa aportacions econòmiques (préstecs) per restablir la solvència econòmica de països en crisi. Treballa el problema del deute extern FMI, és molt criticat tècnicament i socialment, especialment pels col·lectius altermundistes. FMI: Eina al servei dels països rics del món: Perpetua el seu poder.
  45. 45. És un grup amb 5 institucions diferents, també amb seu a Whasington. Facilita préstecs per afavorir el creixement econòmic. Són préstecs al desenvolupament. La seva principal tasca és reduir la pobresa i potenciar el desenvolupament. - El desenvolupament social - El desenvolupament dels serveis - El desenvolupament econòmic estable - La protecció del medi ambient També imposa mesures econòmiques, per tal d'equilibrar les balances comercials. Banc Mundial (BM). Desenvolupa tota una sèrie de programes específics, per:
  46. 46. Es tracta d'un ajut, sobretot econòmic, proporcionat per països del N al S. Els països rics s'han fixat l'objectiu d'aportar el 0,7% del seu PIB per a l'AOD. - És oficial, per tant sotmesa al problema de la corrupció. - Sovint són préstecs, la qual cosa augmenta el deute extern i amaga interessos poc clars dels països del N. - Sovint és massa puntual (pe: catàstrofes naturals). - Gairebé sempre és interessada (acords bilaterals (entre països) o acords multilaterals (procedents d'organitzacions internacionals). Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD). Els crítics qüestionen si funciona realment.
  47. 47. Els problemes de l'AOD propiciaren el seu sorgiment . Sense afany de lucre. No intervenen els governs (no és oficial). Les seves activitats són més directes i efectives. Creades per la societat civil. Defensen els drets del S, amb un desenvolupament autosostenible, sense dependre del N. Organitzacions no governamentals per al desenvolupamanet (ONGD) Tres grans àmbits de treball: - Actuació directa en zones concretes (en situació de necessitat o emergència) - Sensibilitzar l’opinió pública (recaptar fons) - Relacions amb organismes oficials del S i del N

×