• Save
Un mon globalitzat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Un mon globalitzat

on

  • 487 views

 

Statistics

Views

Total Views
487
Views on SlideShare
471
Embed Views
16

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 16

http://femsocials.wikispaces.com 16

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as OpenOffice

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Un mon globalitzat Presentation Transcript

  • 1. UN MÓN GLOBAL
  • 2. ELS RECURSOS DEL MEDI NATURALA la superfície terrestre hi ha una gran diversitat de paisatges, els mésdestacats són:Paisatges de les zones càlides. Hi trobem el paisatge equatorial, elpaisatge tropical i el paisatge desèrtic.Paisatge de les zones temperades. Hi trobem els climes: mediterrani,oceànic o atlàntic i el continentalPaisatge de zones fredes. Hi trobem el paisatge polar i el d’altamuntanya.Els recursos naturals del planeta poden ser renovables i no renovables i esdistribueixen de la manera següent:Els combustibles fòssils ( carbó ( EUA, Xina i Rússia), petroli ( OrientPròxim) i gas natural ( Rússia, Orient Pròxim, Canadà, els EUA, Mèxic inord d’Africa).L’energia nuclear es situa en països desenvolupats: EUA, Japó i païsoseuropeus, i l’urani sol provenir majoritàriament de la Xina, India, Brasil etc.Els jaciments minerals es localitzen en països en vies dedesenvolupament: el ferro al Brasil, Xina, India..., la bauxita a zonestropicals com Guinea, Surinam i el coure a Perú, Indonèsia, EUA, Xile....
  • 3. IMPACTES I RISCOS MEDIAMBIENTALSImpacte ambiental és qualsevol transformació de l’ambient que té repercussionsper al paisatge, els ecosistemes o el benestar de les persones i que és originat demanera directa o indirecta, per l’acció humana. Entre els principals impactesambientals cal destacar:La producció i el consum energètic. La utilització de combustibles fòssils com afont d’energia provoca la contaminació atmosfèrica amb substàncies perillosescom els òxids de carboni i els hidrocarburs. Els seus efectes són la destrucció dela capa d’ozó, l’efecte hivernacle i la pluja àcida.Els usos del sòl. L’explotació dels recursos forestals per a convertir-los en nuclispoblats, camps de conreu o pastures pot provocar la desertificació o erosiógenerada per l’ús inadequat del sòl i per l’acció humana.L’aigua. Es produeixen problemes derivats de l’increment mundial del consumd’aigua i de la contaminació de la mateixa.La biodiversitat. Es el conjunt de les espècies vegetals i animals que existeixenal planeta. La pèrdua de biodiversitat es produeix sobretot per la deforestació deboscos sobretot de tipus tropical, i la sobreexplotació d’espècies quen’amenacen la conservació.Risc ambiental és la possibilitat que es produeixi una catàstrofe en el mediambient a causa d’un fenomen natural o d’una acció humana i pot tenirconseqüències greus sobre les persones i els béns.Entre els riscos naturals destaquen els d’origen geològic ( volcans, terratrèmols,tsunamis, moviments de vessants..), meteorològics ( inundacions, sequeres,huracans i tornados....), físics ( incendis), biològics ( plagues).
  • 4. EL PAISATGE AGRARIEl paisatge agrari és resultat d’una confluència de factors: lescaracterístiques físiques del medi, els models socials etc.La morfologia agrària és el dibuix o l’aspecte que presenta el camp.L’espai conreat es divideix en parcel·les que poden ser:Per la mida : Grans dimensions o latifundis ( més de 100 ha.), mitjaneso minifundis ( inferiors a 10 ha.)Per la forma: regulars o irregularsPels límits: camps oberts o openfield sense parets ni bardisses entrecamps i camps tancats o bocage delimitats per arbres densos obardissesEls sistemes de conreu poden ser : monoconreu on tota l’explotació esdedica a un sol tipus de conreu o policonreu conreu de diversesespècies en una mateixa explotació. Els conreus també poden ser deregadiu, que utilitzen l’aigua del subsòl, rius o pantans per a regar i desecà que només reben l’aigua de la pluja.El tipus d’agricultura i ramaderia es caracteritza per agricultura iramaderia intensiva amb un alt rendiment per superfície. Fa servir màd’obra abundant, adobs i llavors seleccionades... o agricultura iramaderia extensiva orientada a obtenir grans quantitats de producte aun preu baix. S’hi apliquen tècniques modernes, amb selecció de llavorsde les plantes i de races de bestiar, utilitzen molta maquinària i poca màd’obra.
  • 5. AGRICULTURA I RAMADERIA DESUBSISTÈNCIAEs practica als països pobres. Es una agricultura dautoconsum on elsproductes es conreen bàsicament per al consum familiar amn pocsexcedents que solen vendres als veïns o al mercat local.Es treballa manualment, amb molt mà dobra i amb poques eines i ambun rendiment molt baixEs basa en el policonreu en petites superfícies de conreu. Generaproblemes ambientals quan laugment de població fa necessariobtenir més superfície de conreu i destrucció de boscos peraconseguir-la.Predomina a bona part dAsia, Oceania, Amèrica Llatina, Africa ( les3/4 parts dels pagesos del món). En són exemples: ( lagriculturaitinerant per cremació, lextensiva de secà i la irrigada de larròs).La ramaderia tradicional complementa lagricultura; el bestiar sutilitzaper trebalar el camp o per procurar adob. Es practica a zonesintertropicals i de la Mediterrània. En zones molt seques shi practicauna ramaderia de subsistència caracteritzada pel nomadisme.
  • 6. AGRICULTURA DE MERCATLagricultura de mercat es defineix com aquella en què tant lestructura dela producció com el caràcter de les inversions depenen del mercat.Els seus objectius són:Laugment de les vendes i la redució dels costosLa mecanitzacióde les feines del camp. Utilitza molta maquinària i pocamà dobra i aplica tècniques de conreu modernes, amb productivitatelevada i alts rendiments. Destinada als mercats nacional iinternacional.Lespecialització de la producció agrària en un o pocs productes ambun sòlida comercialització i infraestructures de transports.Aquest tipus dagricultura ha provocat problemes mediambientals: lúsexcessiu dherbicides i de fertilitzants per augmentar els rendiments haoriginat la contaminació de les aigües i del sòl.Lagricultura de mercat es practica a: Amèrica del Nord, Europa Occidental,Japó, Austràlia, Nova Zelanda i zones de lArgentina...La ramaderia comercial té com a objectiu vendre la producció al mercat iobtenir el màxim benefici. Hi trobem explotacions intensives dedicades a lacria del bestiar en granges altament tecnofocades i explotacions extensivesque necessiten grans espais per a la pastura dels animals, que salimentendherbes que creixen de manera natural.
  • 7. LA PESCALes principals zones de pesca al món es localitzen on la plataforma continental és extensa ( aigües de lAtlànticNord), on sestableix contacte entre els corrents marins freds i càlids ( mar del japó) i als llocs on hi ha molt plàcton :Perú, sud-oest dAfrica o el banc saharià.Els països que desembarquen més peix solen ser : Xina, Indonèsia, India, Perú, Japó, EUA i Xile i entre elseuropeus, Rússia, Noruega i Espanya.Actualment sha produït una sobreexplotació dels recursos pesquers deguda a les noves tècniques de pesca i alcreixent nombre de vaixells pesquers, que posa en perill la reproducció de les espècies i minva les captures. Shaintentat regular els sistemes de pesca amb la utilització de xarxes de malla més ampla per protegir les cries, méscontrol en les llicències , establiment de temporades de veda, foment del conteu de les espècies o aqüicultura.
  • 8. EL SECTOR SECUNDARI EN UN MÓNGLOBALa)La indústria dels països desenvolupats:Es una indústria moderna,Té un alt nivell de productivitatDisposa de capital , tecnologia avançada, personal qualificat, bonesinfraestructures...Bona situació en el mercat internacionalLes indústries són molt variades des de les tradicionals ( automòbil,alimentació...) fins a les capdavanteres o indústries puntaUn element important és la descentralitzaciób)La indústria dels països en vies de desenvolupamentTé un baix nivell de productivitat ja que disposa de pocs mitjans ( capital,tecnologia, formació de la mà d’obra...).Tenen una gran dependència dels països desenvolupatsOcupen una situació de perifèria en el mercat internacionalLes indústries solen ser poc competitives, basades en l’extracció de matèriesprimeres o en la fabricació de productes amb poc valor afegit.Cal destacar els països recentment industrialitzats o economies emergents.Els transports i les comunicacionsActualment s’ha incrementat la mobilitat degut a la millora dels transports i lescomunicacions.
  • 9. ELS INTERCANVIS COMERCIALS MUNDIALSEls països s’agrupen segons el seu grau de desenvolupament en tresgrans espais:Els territoris centrals estan formats pels països de la Tríada( EUA, UE i Japó) que controlen el comerç i la tecnologia, nivellsalts de productivitat i tenen ingressos elevats. Tenen una situacióde domini i explotació sobre altres països que en depenen.Els territoris perifèrics tenen economies amb baixos nivells deproductivitat, una base agrària i un desenvolupament industrialescàs o incipient. Relacions comercials dependents ambl’exterior. Països de l’Africa subsahariana, amb un nivell de vidabaix i un creixement de la població elevat. Poden tenir nivell depobresa per manca de recursos naturals, guerres sagnants itribals, no interessen al capital i són països oblidats.Els territoris semiperifèrics emergents combinencaracterístiques dels espais centrals i dels espais perifèrics.Continuen seguint les directrius dels països centrals però alhoraestan generant un determinat desenvolupament propi capaç deproporcionar-los-hi pes i influències en les decisionsinternacionals ( Brasil, Argentina, Sud-Africa, India, Xina,Túrquia...)
  • 10. EL COMERÇ DESIGUALEn els països menys desenvolupats el volum comercial és escàs a causa de:Poca producció, bàsicament de subsistència, que no accedeix als mercatsinternacionalsDependència de l’exportació en un 80% o 90%, de productes tropicalscom el: cacau, cafè, sucre, cotó..., Els preus d’aquests productes esfixen a les borses de Nova York, Londres, París, on les multinacionalsobtenen grans beneficis amb el seu paper d’intermediarisQueden al marge del tràfic de mercaderies, dels grans fluxos comercialsque uneixen Amèrica del Nord, la Unió Europea, Japó-Corea. Així,àrees extenses de l’Amèrica Llatina, d’Africa i d’Asia queden aïlladesde les rutes comercials.Les balances comercials d’aquests països són deficitàries, perquèexporten pocs béns a baix preu, mentre que importen productesmanufacturats a preus molt alts, procedents del món desenvolupat.Tenen problemes de deute extern que amenacen la seva economia. ElFons Monetari Internacional FMI o el Banc Mundial els atorguenpréstecs que no poden tornar i se’ls augmenten els interessos que hande pagar. Els és molt difícil sortir de la pobresa si no se’ls condona eldeute extern.Per tots aquests motius , ha sorgit un tipus de comerç alternatiu basat en lasupressió dels intermediaris, salaris justos etc., anomenat comerç just osolidari.
  • 11. LA POBLACIÓ MUNDIALa) La distribució de la població mundialLa població mundial l’any 2009 va ser de 6755 milions d’habitants, amb uncreixement de l’1,15%. La població es reparteix de manera molt desigual i esconcentra a les zones més riques o a les zones on l’economia desubsistència necessita grans quantitats de mà d’obra. També sol concentrar-se més a les ciutats que a les zones rurals.La distribució de la població mundial per sexes és molt similar, amb unapiràmide de base ampla, expansiva a causa de l’elevada natalitat de païsospobres.b) Dinàmiques demogràfiques i economiaLa població actual presenta una desacceleració que es manifesta amb lareducció de la taxa de natalitat. Als països rics, la taxa de natalitat se situa alvoltant del 10% i 1,6 fills per dona, enfront dels països pobres on la taxa denatalitat pot superar el 40% i 2,7 fills per dona. L’esperança de vida se situael 2010 als 67,6 anys.Les migracions s’han incrementat durant els darrers 30 anys, amb fluxosdirigits cap als països desenvolupats i cap als emergents.c)Polítiques demogràfiquesEl creixement vegetatiu és baix als països rics i alt als països pobres. Així, elspaïsos desenvolupats, amb taxes baixes de fecunditat promocionen lespolítiques natalistes per tal de reduir l’envelliment de la població sensedependre de la immigració.
  • 12. LES CIUTATS AL MÓNEl lloc que una ciutat ocupa en el marc global de ciutat depèn de diferents factors:Les interrelacions que cada ciutat crea dins l’economia mundialEl nombre i l’àmbit de les funcions que desenvolupaEl nivell d’influència que exerceix ( a escala estatal, continental, mundial)El pes polític i econòmic que té com a centre de decisions.Es considera que hi ha tres veritables ciutats globals: Nova York, Toquio i Londres. Les ciutats demés de 20 milions d’habitants se situen a països subdesenvolupats o en vies d’expansió: Seül, Ciutatde Mèxic, Delhi, Bombai, Sao Paulo...Les ciutats amb millor qualitat de vida són : Viena, Zuric iGinebra.
  • 13. LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICAEn la globalització econòmica actual hi han influït les noves tecnologies de la comunicació ,en els aspectes següents:La deslocalització i la desestructuració industrials.L’augment dels serveis d’informació i cultura.La mobilitat geogràfica. Desplaçar-se fàcilment a escala planetàriaLa lliure circulació de capitals. Destaca el capital productiu que s’inverteix en activitatsempresarials de tipus industrial o de serveis, així, quan les empreses necessiten capitalsolen emetre accions i les venen a la borsa o el capital financer que opera en borsatant a curt termini com a llarg termini.La liberalització dels mercats financers. En els mercats financers es possible compraro vendre valors, accions i opcions de futur, basant-se en l’especulació ( Ex la borsa).El mercat financer que més ha crescut és el mercat de capitals . Els dinerss’inverteixen en les borses dels països que ofereixen oportunitats més avantatjoses i ons’espera que s’obtindran més beneficis. Ara bé, si la pressió que exerceixen elsinversors sobre les accions de les empreses té com a resultat valorar l’empresa i lesseves possibilitats molt per sobre del valor real. Aquest fet pot crear situacions de crisi.L’economia global també es caracteritza per la formació de grans empreses multinacional.L’expansió de les empreses comporta que els centres de producció i gestió s’ubiquin adiversos països del món. Aquesta inversió genera capacitat productiva i llocs de treball als llocson s’ubiquen i solen repatriar els beneficis, només una petita part dels beneficis es queda alpaís. (Ex. RepsolYPF, Iberdrola i Telefònica..)
  • 14. GLOBALITZACIÓ SOCIAL I CULTURALHa contribuït als canvis següents:La incorporació de la dona al mercat del treball remunerat juntamentamb altres canvis com: nous models familiars ( famílies monoparentals),nous comportaments demogràfics ( endarreriment de ledat de maternitat)etc., han modificat la vida familiar tradicional.Laugment de nivell de consum, que fomenta un consum compulsiu i unauniformatització dels gustos.La globalització del mercat laboral que fomenta els moviments migratoris detreballadors.La globalització culturalHa sofert també els canvis següents:La cooperació i col·laboració en temes científics. Així, les empreses i elspaïsos inverteixen cada cop més recursos en R+D ( recerca idesenvolupament). Destaquen les inversions de països com EUA, la UE,Japó, Corea del Sud etc.La uniformització de gustos artístics i esportius. Gràcies a Internet espoden seguir esdeveniments artístics, esportius, culurals.., i fer-ne lapromoció. El món tendeix a uniformitzar-se mentre que les societatsintenten mantenir les seves especificitats o trets didentitat i defineixen lescaracterístiques que els són pròpies.
  • 15. LA GEOPOLÍTICAEl sistema capitalista ha creat riquesa però també desigualtats i problemesmediambientals. Els canvis geopolítics que podem observar són:El declivi relatiu de lordre mundial establert pels EUA, país quecada cop té més dificultats per exercir el comandament mundialmalgrat el seu poder econòmic i militar ( Ex. Iraq)Importància a partir de 1980 de lislamisme com a guia políticadavant el fracàs de les polítiques de desenvolupament capitalista iels problemes de corrupció i desigualtat. Sha incrementat elradicalisme islamista i han proliferat accions terroristes islàmiques( atemptats 11-M a lestació dAtocha de Madrid.El conflcte entre Rússia i Georgia ( 2008) demostra el ressorgimentde Rússia com a gran potència mundial i la seva oposició a lapenetració dels EUA al Caucas per tal devitar el control americàsobre les rutes dels hidrocarburs procedents del mar Caspi.La solució als problemes mundials requereixen organitzacionssupranacionals que regulin leconomia i la justícia a nivell mundial.Destaca lOrganització de les Nacions Unides ONU creada pergarantir lordre i la pau al món i on caldria redefinir el seufuncionament per tal de posar fi al poder de vet dalguns païsosmembres i ampliar la seva capacitat per dur a terme les pròpiesresolucions.
  • 16. E x e m p l e :C o n t r o l d e le s r e s e r v e s d e p e t r o lid e l’O r ie n t M it j à p e r p a r t d e ls E U A .
  • 17. LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALSS’entén per organització internacional aquella que inclou membres de dos països o mésque cerquen una cooperació política, econòmica o d’un altre tipus. Actualment es podenclassificar en:Organitzacions internacionals públiques o intergovernamentals integrades per estatssobirans. El millor exemple és l’ONU a la qual pertanyen pràcticament tots els estatsdel món i que té per objectiu: vetllar per l’equilibri mundial i solucionar els conflictespolítics, socials i territorials.Organitzacions internacionals privades o no governamentals ,ONG. Destaquen:Creu Roja, Amnistia Internacional , Metges Sense Fronteres... Són entitats queno depenen de cap institució estatal ni pertanyen a cap grup polític. Són associacionsindependents de persones que actuen de manera voluntària i conscienciades peralguna problemàtica concreta: malbaratament i destrucció de la natura, fam,desigualtats econòmiques i socials....Organitzacions internacionals de cooperació política i militar. Destaquen:l’Organització d’Estats Americans OEA, la Unió Africana UA, la Lliga Arab etc.que busquen acords entre els estats membres. Altres organitzacions estan destinadesa la seguretat i la cooperació militar , com l’OTAN Organització del Tractat del’Atlàntic Nord, de la qual Espanya n’és membre des de 1982.Organitzacions globalitzadores i antiglobalitzadores. Destaquen: el Fons MonetariInternacional FMI, l’Organització per a la Cooperació i el DesenvolupamentEconòmics OCDE i el Grup G7+1, són lobbies o estructures organitzatives que elspaïsos centrals i del nord utilitzen com a àmbits de decisió i de pressió en la defensa iimposició dels seus propis interessos econòmics i polítics.