El fenomen urbà a espanya i a catalunya

726 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
726
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
274
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El fenomen urbà a espanya i a catalunya

  1. 1. EL FENOMEN URBÀ A ESPANYA IA CATALUNYA
  2. 2. LA CIUTAT PREINDUSTRIAL La ciutat romana: Roma va crear una xarxa urbana densa ijerarquitzada. Amb una xarxa unida per vies de comunicació o calçades.Les ciutats romanes solien tenir una estructura ortogonal i disposaven decalçades pavimentades, conduccions d’aigua potable, canalitzacions d’aigüesresiduals, teatre, temples, palaus... La ciutat medieval: Les ciutats medievals cristianes es caracteritzen pel seu caràcterdefensiu i generalment estan envoltades de muralles. Tenen traçatsirregulars, amb carrers estrets, a causa d’un creixement sense planificar(Barcelona, Girona, Avila, Salamanca..). La ciutat medieval musulmana és una ciutat emmurallada amb un nuclicentral, la medina, que allotja la mesquita i el mercat central. A partird’aquest nucli creixen barris, amb mesquites menors. La ciutat moderna: Entre els segles XVI i XVIII, l’augment de la poblacióva suposar el creixement de les ciutats medievals, amb la construcció denous barris en espais situats fora de les muralles. Una de lescaracterístiques principals va ser la construcció de les places majors a propde les portes d’entrada de les muralles. Es van construir nous edificis, ajuntaments, palaus, convents, esglésies...Lacaracterística principal de la ciutat renaixentista és la seva uniformitat,que es resol en carrers i edificis de construcció força semblant. En el segle XVIII, algunes ciutats van experimentar canvis urbanístics queles van embellir. Gràcies a les idees dels il·lustrats, es van intentar reformesper a millorar aspectes higiènics, com el clavegueram, l’enllumenat,l’empedrat dels carrers et. ( Madrid).
  3. 3. Vista aèriaToledo (casc antic)
  4. 4. LA CIUTAT INDUSTRIAL La ciutat industrial del segle XIX. Des de mitjan del segle XIX, lesciutats van experimentar canvis importants a causa de laindustrialització, que va atreure una gran quantitat de població. Perpoder ampliar les ciutats es van enderrocar les muralles medievals.Impulsats per la burgesia, es van construir els eixamples. També es van construir nous ravals, generalment sense cap tipus deplanificació, per a allotjar els obrers a prop de les fàbriques. Es va instal·lari ampliar el clavegueram, la recollida de les escombraries, lesinfraestructures urbanes...La ciutat es va haver d’adaptar als nous tipus detransport per la qual cosa es van construir avingudes o grans vies La ciutat industrial del segle XX. Les transformacions industrials i elcreixement econòmic van generar de nou la necessitat d’habilitar espaistant per als obrers procedents del camp com per a les noves indústries. Vancréixer els eixamples i es van crear els polígons industrials i elsresidencials entre els quals destaquen les ciutats dormitori, als aforesde les ciutats. El creixement de la metròpoli o ciutat central a manera d’una taca d’oli vaacabar enllaçant amb les zones de creixement de les ciutats pròximes, finsarribar a la conurbació o contínuum urbanitzat i d’aquesta a la d’àreametropolitana. Les ciutats van generar una especialització funcional : ciutatsdormitoris, polígons industrials, zones comercials i d’oci... Es va fernecessària una planificació estricta de les infraestructures, els serveis iels accessos.  
  5. 5. LA CIUTAT POST INDUSTRIAL Actualment Espanya compta amb més de vint àreesmetropolitanes que concentren una tercera part de la poblacióespanyola ( Madrid, Barcelona, València, Sevilla...). Madrid iBarcelona se situen entre les sis primeres regionsmetropolitanes d’Europa per volum de població i són zonesd’influència considerable. També han crescut les conurbacionsque formen un contínuum de tendència lineal: Tarragona-Reus,Màlaga-Marbella... L’any 2007, la UE va aprovar la Carta de Leipzig sobre ciutatseuropees sostenibles, amb els següents objectius: Fomentar la prosperitat econòmica Afavorir l’equilibri social . Protegir el desenvolupament cultural Algunes ciutats actuals poden assolir el rol de ciutats globalsesdevenint centres neuràlgics imprescindibles. Així, s’hanconstruït xarxes i lobbies de ciutats que cooperen per tal depotenciar capacitats com: foment de la investigació, creativitatcultural, preocupació ambiental, teixit empresarial local,dinamisme social.. Un altre element de la ciutat actual és lacompetència entre ciutats per tal de promocionar-se i aconseguiruna bona imatge internacional: turisme, edificis emblemàtics,promoció d’esdeveniments etc.  
  6. 6. JERARQUIA I XARXES URBANES Les ciutats espanyoles constitueixen una xarxa urbana jerarquitzada pròpia d’unpaís industrialitzat i exerceixen una certa influència sobre la seva àrea circumdant. Les ciutats espanyoles es poden classificar per la seva jerarquia: Metròpolis globals nacionals. Madrid i Barcelona Metròpolis regionals. Regions extenses amb bones comunicacions i dinamismenotable Metròpolis subregionals o de segon ordre. Són àrees metropolitanes petites Ciutats mitjanes. Són capitals de província amb factor d’atracció de població i deserveis Ciutats petites. Ambit d’influència comarcal El sistema urbà espanyol es basa en un nucli central i diversos eixos perifèrics, entreels que destaquen: L’àrea de Madrid. Es l’aglomeració urbana més gran del país situada al mig de laMeseta, cap on exerceix una forta influència. Eix mediterrani. S’estén des de la frontera francesa fins a Cartagena i inclou gransmetròpolis com Barcelona i València. Eix cantàbric. Es prolonga des de la frontera francesa fins a l’aglomeració Oviedo-Gijon. Eix de la vall de l’Ebre. Uneix els dos eixos que acabem d’esmentar a través deLogronyo i Saragossa i de llarg corredor natural que suposa la vall del riu Ebre. Eix atlàntic gallec. Contínuum urbà important entre Ferrol iVigo. Eix andalús. Es divideix en dos: un segueix la vall del Guadalquivir cap a Sevilla iCòrdova i l’altre segueix el litoral fins a Màlaga i Granada. Els arxipèlags balear i canari. Integrats per la seva funció turística.
  7. 7. CANVIS EN LA MORFOLOGIALa polarització econòmica de les ciutats globals es tradueix enuna forta desigualtat interna on s’observen formes desegregació i fins i tot de guetització. Algunescaracterístiques són: Arees de sobrecentralitat on s’hi ubiquen les seus de lesgrans empreses industrials i financeres i les institucionspúbliques. Comunitats tancades on hi trobem zones residencialsexclusives, separades de la resta de la ciutat per murs itanques, amb guardes de seguretat ... Ennobliment o gentrificació és un procés pel qualpersones amb un alt nivell de recursos econòmics així comactivitats comercials i artístiques de gran valor afegit( galeries, botigues de disseny, restaurants de luxe, bars demoda...) s’instal·len a barris fins aleshores degradats. Elsantics residents han d’abandonar la zona perquè no podenpagar els nous lloguers . Perifèries degradades. Aquests barris als extraradis deles , que havien estat la llar de les classes treballadores iobreres, comencen a sofrir l’abandonament per part de lesadministracions i entren en un procés de degradació.  
  8. 8. Ciutat Badia (BCN)
  9. 9. IMPACTE AMBIENTAL DE LAURBANITZACIÓ Segons l’Agència Europea de Medi Ambient AEMA, els principalsproblemes mediambientals que afecten la qualitat de vida dels habitants deles ciutats hi ha: L’expansió urbana descontrolada quan la taxa de l’augment de sòl urbàés superior a la taxa de creixement demogràfic, comporta més contaminació El model urbà dispers ha comportat una acceleració en l’ocupació del’espai, més mobilitat individual La contaminació atmosfèrica es deu sobretot a les emissions de diòxid decarboni d’automòbils i fàbriques. Aquesta contaminació influeix en el climaurbà ja que segons les condicions atmosfèriques es queda estancada,produeix una boirina desagradable i incrementa la temperatura de l’aire dela ciutat, donant lloc al fenomen de l’ illa de calor, provocada per lacombustió en els automòbils, en les indústries i en les calefaccions quegenera un efecte hivernacle local. Els residus urbans s’han incrementat degut al model de vidaconsumista, tot i les legislacions en matèria de reciclatge. Les principalsactuacions se sintetitzen en les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar. Lareducció pretén reduir el volum de residus,però és difícil d’aconseguir. Esnecessària la implicació dels consumidors . El reciclatge de productesen permet l’aprofitament per mitjà de procediments diversos: plantes detractament de residus, centres industrials de reciclatge, plantes decompostatge, plantes de biogàs.
  10. 10. EL PROCÉS D’URBANITZACIÓ ACATALUNYA La primera xarxa urbana catalana es constitueix en l’èpocaibèrica. Eren poblats fortificats, protegits amb muralles, carrers bendelimitats, espais públics, subministrament d’aigua .. L’època medieval i moderna. Destaquen : Barcelona, les capitals deles vegueries i les ciutats episcopals ( Lleida, la Seu d’Urgell..), lesanomenades vil·les franques, ciutats mercat etc. Aquest model urbà esva mantenir durant els segles XVI i XVII. L’expansió urbana del segle XIX. Creix la població dels nuclisurbans i municipis rurals esdevenen ciutats. La causa de l’expansiófou la industrialització, que féu progressar les ciutats tèxtils ( Barcelona,Sabadell, Terrassa) i les comercials i costaneres El creixement urbà al segle XX. Cap al 1930 el 50% de la població deCatalunya era ja població urbana i Barcelona arriba al milió d’habitants.A partir dels anys seixanta, la ciutat de Barcelona i les del voltants’engrandeixen amb rapidesa, hi arriba població immigrada procedent dediverses àrees d’Espanya que busca feina a la indústria i serveis La xarxa urbana: Barcelona i el seu paper dominant. La xarxaurbana és molt densa a la zona litoral i prelitoral i poc densa a l’interior .Area metropolitana de Barcelona i les seves corones. Hi trobem dosnivells: El primer nivell o primera corona, està format per Barcelona i la sevaàrea metropolitana, la segona d’Espanya després de la de Madrid. El segon nivell o segona corona, amb ciutats una mica més allunyades Ciutats fora de l’àmbit de l’àrea metropolitana. Constitueixen 3nivells jeràrquics: Les capitals de província. Les capitals comarcals. Ciutats petites a lacosta
  11. 11. L’ESPAI URBÀ A CATALUNYA Actualment, l’àrea metropolitana de Barcelona, malgrat la incorporaciód’immigrants estrangers perd pes econòmic i densitat de serveis, que guanyenles ciutats mitjanes. Aquest model urbà comporta l’augment de consum de sòl urbà, intensificaciódel trànsit, creixement del cost de les despeses energètiques... La ciutat de Barcelona té una gran importància com a nucli urbà, però tambécreixen altres ciutats com Tarragona, Reus, Girona.., situades a l’eix europeumediterrani, la capitalitat del qual és una aspiració de Barcelona. S’intentaintensificar la connexió amb nuclis de l’estat espanyol com València i de la restad’Europa (Marsella, Milà..). Les ciutats de Catalunya tendeixen a formar una xarxa de municipis cadavegada més interconnectada i connectada també amb els grans eixos urbans ide comunicacions de l’Estat espanyol i d’Europa.

×