Els espais industrials

1,190 views

Published on

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,190
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
284
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els espais industrials

  1. 1. ELS ESPAIS INDUSTRIALS
  2. 2. LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ• INICI DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA• A Espanya, la industrialització va començar a partir de 1830 ies va localitzar al nord i nord-est de la Península, basada en:• Un important desenvolupament de la indústria tèxtil del cotóa Barcelona i de la llana a Sabadell i Terrassa.• L’explotació i el comerç del ferro a Biscaia i del carbó aAstúries, que va comportar el desenvolupament de lasiderúrgia i de la indústria mecànica.• Altres sectors com la mineria, eren explotats per companyiesestrangeres i no creaven indústries de transformació delmineral; i la indústria agroalimentària era molt tradicional iatomitzada i en petites empreses.• LA INDÚSTRIA ESPANYOLA FINS AL 1939• Durant la Primera Guerra Mundial, la indústria tèxtil isiderúrgica espanyola va subministrar productes als bàndolsenfrontats, però un cop acabat el conflicte va sofrir unarecessió que es va agreujar amb la crisi econòmica mundialdels anys 30.• La Guerra Civil Espanyola ( 1936-39) va suposar la destruccióde la major part del teixit industrial i de les infraestructures.
  3. 3. LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ• L’ESTANCAMENT INDUSTRIAL ( 1939-59)• Després de la Segona Guerra Mundial ( 1939-45), Espanya vaquedar aïllada internacionalment i el règim va instaurar unsistema econòmic autàrquic que consistia en l’autoproveïment ien els mínims intercanvis amb l’exterior. La indústria espanyolava quedar relegada al mercat interior sense competència exteriori per tant, sense estímul per a modernització tecnològica i lainnovació• EL CREIXEMENT INDUSTRIAL ( 1959-1974)• El 1959, el Pla d’estabilització va suposar la fi de l’autarquia i laliberalització de l’economia.• L’expansió econòmica va coincidir amb un període de granexpansió econòmica mundial i un gran nombre de companyiesmultinacionals es van instal·lar al país per diversos motius:• Mà d’obra abundant i barata• Poca conflictivitat laboral ( dictadura franquista)• Facilitats en la instal·lació d’empreses i tecnologia foranies• Creixent demanda de productes industrials.• Les indústries principals van ser : les electromagnètiques,químiques, fabricació d’automòbils, refineries de petroli...
  4. 4. LES ETAPES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ• LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL FINS AL 1975• Els principals factors de localització eren:• Factors socials: Existència d’una classe empresarialorganitzada, mà d’obra abundant , barata i poc conflictiva.• Factors espacials: Proximitat de les matèries primeres,energia, mercats...• Les principals zones industrials se situaven a Catalunya,País Basc, Astúries i Madrid.• LA INDÚSTRIA ESPANYOLA DEL 1975 AL 1985• Es va veure afectada per:• La crisi mundial dels anys 70 o crisi del petroli.• La reestructuració e la indústria espanyola.• La reconversió dels sectors menys productius• L’eliminació de les empreses amb demanda insuficient( calçat tèxtil...).• La reducció del consum del petroli, utilitzant altres formesd’energia ( tèrmica, hidroelèctrica..)• Establiment de zones d’urgent reindustrialització ZUR
  5. 5. MODEL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL• Els principals objectius de les empresesinternacionals són:• Augmentar l’índex de producció industrial• Mantenir la competitivitat en un món d’intercanvisglobalitzats• Oferir productes d’última generació a partir de lainversió en R+D i amb personal altament qualificat.• Els principals factors de localització són:• La proximitat als centres d’alta tecnologia• L’existència de comunicacions eficients id’infraestructures de telecomunicacions.• Perd importància el fet que les empreses estiguinlocalitzades prop dels recursos naturals o del mercatper l’abaratiment dels costos de producció.• Es prioritza el baix cost laboral. Així, moltes empreseses traslladen a països poc desenvolupats on disposend’un gran nombre de treballadors molt pocremunerats i poc conflictius.
  6. 6. MODEL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL• Els principals canvis que s’han produït en les indústries són:• Sectors nous com: microlectrònica i de les TIC.• Creació de parcs tecnològics.• Els processos de deslocalització industrial• Les activitats industrials tendeixen a la terciarització.• Les empreses tendeixen a fusionar-se, creant un dens entramatd’empreses mutinacionals .• El procés de producció es fragmenta i es dispersa. Sorgeixenles empreses multiplanta• Les empreses tendeixen a una producció globalitzada. Altresempreses externalitzen operacions , subcontractant processoso serveis ( emmagatzematge, distribució del producte etc.).• Els productes es diversifiquen. Així, hi ha empreses que venenels mateixos productes estandarditzats, fabricats en sèrie..., ialtres que tenen una producció flexible, organitzant laproducció d’acord amb la demanda.
  7. 7. LA CLASSIFICACIÓ DE LA INDÚSTRIA• Podem classificar els diferents tipusd’indústries que existeixen en:• La indústria pesant o de béns d’equipproveeix la indústria lleugera de productessemielaborats i integra les indústriessegüents: siderúrgica, dedicada a l’obtenció deferro i acer, química ...• La indústria lleugera o de béns de consumelabora productes per al consum directe otransforma productes semielaborats de lesindústries pesants.• Les indústries punta, d’alta tecnologia enelectrònica i telecomunicacions , tot i ques’inclouen dins la indústria lleugera, tenen ungran desenvolupament i una gran importànciaindustrial.
  8. 8. LA LOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA AL MÓN• Les grans àrees industrials es concentren especialment enmolt poques zones: l’Amèrica del Nord, Europa i el sud-estd’Asia , tenint en compte la gran empenta industrial de laXina, Brasil , India etc.• Destaca la següent localització industrial:• Presència de països centrals que controlen la indústria ique prenen decisions sobre la producció i explotació demercaderies. Està integrat pels països del Nord (EUA,països europeus...), o G7 ( Grup dels Set).• Concentració industrial en el Nord , amb l’existència dezones on s’ubiquen les centrals de les multinacionals.• Plantes industrials en els països perifèrics per a aprofitarels avantatges de mà d’obra barata i poc controlmediambiental (Ex, Amèrica Llatina.. ( Dracs Asiàtics..).• Les grans concentracions industrials les podem trobar a lacosta oest dels Estats Units, el Japó, un eix imaginari queaniria de Londres a Milà, Rússia, Xina, el sud-est australià,el cinturó industrial de Sao Paulo al Brasil etc.•
  9. 9. ESPANYA I LA UNIÓ EUROPEA• LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA A LA CEE• L’any 1985 es va signar el tractat d’adhesió d’Espanya a laCEE.• L’entrada a la CEE va suposar per a Espanya l’arribada derecursos procedents del pressupost comunitari.• Aquestes mesures van comportar l’augment de lacompetitivitat de les empreses espanyoles per tal que noperdessin quota de mercat interior degut.• LES DIRECTRIUS INDUSTRIALS DE LA UE ACTUAL• Als anys 80 les directrius industrials de la CEE es centravenen la indústria siderúrgica, naval, tèxtil, calçat i haviafomentat el suport a les PIME.• Professionals més ben preparats i més inversió en R+D• Foment de les indústries d’alta tecnologia• Facilitar la deslocalització interna cap a països de la UE• Compromís amb les polítiques mediambientals,fomentant l’aplicació de tecnologies netes ( indústriaverda) .
  10. 10. EL TEIXIT INDUSTRIAL ESPANYOL• En el teixit industrial espanyol destaquen l’eix del Mediterrani , l’eix de la vall de l’Ebre i l’àreade Madrid:• L’eix del Mediterrani. Comprèn les activitats industrials de Catalunya, la ComunitatValenciana i la Regió de Múrcia.• L’eix de la vall de l’Ebre. Connecta l’àrea basca amb la catalana a través dels nuclis deSaragossa i Logronyo. Es vincula amb l’àrea industrial de Madrid.• L’àrea industrial de Madrid. Es troba molt desenvolupada i per la seva centralitat atreusectors d’alta tecnologia i capital inversor estranger.• Andalusia. Les empreses tendeixen a concentrar-se a l’Andalusia occidental ( Sevilla, Huelva,Cadis..). La cornisa cantàbrica i Galícia. La seva indústria es basa en la siderúrgia i enproductes metàl·lics, actualment en crisi. La zona central. Destaquen Valladolid i Burgos, IllesBalears i Canàries. Els arxipèlags estan poc industrialitzats, hi destaquen la indústriaextractiva i del petroli, l’energia i l’aigua per raons de proveïment.
  11. 11. ELS SECTORS INDUSTRIALS A ESPANYA• Sectors industrials madurs. D’intensitat tecnològica baixa ipoca demanda. Està integrat per : La metal·lúrgia, elsproductes minerals, l’alimentació, beguda i tabac. Laindústria tèxtil, de confecció, cuir i calçat. Hi trobem lesmarques blanques (productes barats i sense publicitat) iles marques de prestigi amb un desenvolupament avançatde disseny i moda.• Sectors dinàmics. Tenen una demanda elevada, mésproductivitat i tecnologia intermèdia o alta. Hi formenpart: la indústria de l’automòbil, el sector químic.• Sectors punta. Inclou les tecnologies de la informació,l’automatització, la biotecnologia.• Els principals problemes són:• L’escassetat de grans empreses i un teixit industrial onpredominen les mitjanes i petites empreses (PIME).• La productivitat industrial és inferior a la de la UE, fet queincrementa el cost laboral.• El nivell d’intensitat tecnològica és baix.• La globalització i deslocalització.
  12. 12. EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ• Ha estat un dels motors de l’economia del 1998 al 2007. Es va incrementar molt elpreu dels habitatges i també el nombre de població activa que treballava en aquestsector. Les causes eren variades:• Creença en que el preu de l’habitatge continuaria pujant indefinidament• Els enormes guanys obtinguts amb l’especulació immobiliària• Les facilitats d’accés al crèdit...• Però, la crisi financera global del 2007 va provocar l’esclat de la bombollaimmobiliària i una greu crisi en el sector de la construcció que va comportar unincrement de l’atur en el sector i en els sectors relacionats amb la construcció( pintura, fusta, fontaneria...).
  13. 13. ELS SECTORS INDUSTRIALS A CATALUNYA• El sector metal·lúrgic. Engloba les indústries de transformatsmetàl·lics i les indústries metal·lúrgiques bàsiques.• La indústria tèxtil. Es concentra bàsicament al VallèsOccidental ( Sabadell i Terrassa), Barcelonès, Maresme etc.• La indústria química. Es juntament amb la metal·lúrgia unade les indústries més dinàmiques.• La indústria de l’alimentació, begudes i tabac. Es localitza ales comarques amb una important producció agrícola iramadera• Indústria paperera. S’utilitza per a la producció de pasta depaper i rebuig de paper i cartró.• Indústria de les arts gràfiques. (Editorials, impremtes...). Eslocalitzen majorment en àmbits urbans importants.• Les indústries de materials per a la construcció. Es trobenrepartides per Catalunya .• El sector de la fusta i el suro. Es el que menys pes té dins laproducció industrial catalana.
  14. 14. LOCALITZACIÓ I MODEL INDUSTRIAL CATALÀ• La indústria catalana manté el primer lloc en elconjunt de les comunitats autònomes de l’Estatespanyol, seguida de la Comunitat de Madrid, laComunitat Valenciana, Andalusia i el País Basc.• La indústria catalana es localitza sobretot a l’àreade Barcelona i comarques que l’envolten ( BaixLlobregat, Vallès Oriental i Occidental, Maresme...)i al llarg de les principals vies de comunicació( autopistes A-17, A-2, A-7 i autovies)• CANVI EN EL MODEL INDUSTRIAL• La indústria catalana està canviant de model per aadaptar-se a les circumstàncies d’una Europa mésintegrada i un món més globalitzat.• Seguint les recomanacions de la UE a l’ agenda deLisboa, Catalunya fomenta la recerca i la innovacióde cara a tenir una més gran competitivitat.

×