4. DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL A LA DE MERCAT
AGRICULTURA TRADICIONAL AGRICULTURA DE MERCAT
Països subdesenvolupats i zones
endarrerides del món desenvolupat
Agricultura de subsistència
Predomina el policultiu
Ramaderia extensiva alimentada als
prats naturals.
No coneixen els adobs o utilitzen
adobs naturals ( fems).
S’inverteix poc capital i posseeixen
unes tècniques tradicionals ( arada
amb animals, aixada…).
Baixa productivitat
Països desenvolupats i plantacions de
la zona intertropical.
Agricultura de mercat
Predomina el monocultiu especialitzat
Ramaderia extensiva o intensiva,
normalment estabulada i alimentada
amb pinsos.
Ús d’adobs i fertilitzants
Requereix grans inversions de capital,
la utilització de maquinària moderna
( tractors, recol·lectores..), l’ús de
noves tècniques ( goteig, aspersió..).
Elevada productivitat
5.
6. EL TREBALL AGRARI A ESPANYA
Els tipus de treball a les explotacions agràries espanyoles
és:
Treball familiar. Es dóna en les explotacions petites i
mitjanes on els propietaris són els qui treballen la terra
amb l’ajuda de la família, explotació familiar, o amb la
participació d’un assalariat fix o d’uns quants. Cal tenir
en compte el treball de les dones pageses que ajuden
en les tasques del camp, aquestes taques que representen
una jornada completa en el millors dels casos, són
considerades ajuda familiar a temps parcial. Es sol
donar acada cop més que el pagès combini les tasques
agrícoles amb el treball en un altre sector ( indústria,
construcció, serveis..), és el treball al camp a temps
parcial.
El treball assalariat. Pot ser treball fix, quan es
treballa amb contracte fix per a un empresari agrícola o
treball eventual quan es contracta mà d’obra per a
determinades feines de temporada ( fruita, taronges,
olives, maduixes..). Són contractes laborals estacionals
que porten a Espanya treballadors procedents sobretot
de Romania, Colòmbia, Marroc..., que tornen al país
d’origen un cop acabada la temporada de feina.
7.
8.
9.
10. L’ESTRUCTURA DE LES EXPLOTACIONS
AGRÀRIES
Els latifundis són explotacions de grans dimensions
( més de 100 ha) on es practica una agricultura
extensiva. A Espanya hi predominen a Extremadura,
Castella-la Manxa i Andalusia. Els latifundis actuals
disposen d’una explotació mecanitzada, obtenen
collites importants i la comercialització dels productes
obtinguts els aporta beneficis.
PETITA EXPLOTACIÓ O MINIFUNDI
Els minifundis són explotacions de petites dimensions
( menys de 10 ha). Predominen a la meitat nord de la
Península i als dos arxipèlags. Les petites explotacions
són rendibles si es dediquen a una agricultura
intensiva o molt científica. Ex. hivernacles, conreus
d’horta...
EXPLOTACIONS MITJANES
A Espanya han augmentat les explotacions mitjanes ( 30
ha). Des de la UE s’han afavorit les explotacions
familiars mitjanes i han fomentat la pràctica d’una
agricultura intensiva . Així, s’ha afavorit la
concentració parcel·lària (reagrupament de
parcel·les d’una mateixa explotació) , l’augment de les
seves dimensions per mitjà de crèdits, primes a la
producció etc.
11.
12.
13.
14.
15. LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA –PAC-
Des de la seva fundació el 1957, la CEE va potenciar
l’agricultura. Per fer-ho va subvencionar els productes agraris i
en va comprar els excedents. Els objectius de la PAC eren:
Incrementar la productivitat agrícola
Fomentar el progrés tècnic
Assegurar la correcta utilització dels recursos naturals
Garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola
Estabilitzar els mercats
Garantir la seguretat dels proveïments
Assegurar al consumidor uns preus raonables.
El Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural
2007-2013, que pretén:
Augmentar la productivitat de l’agricultura i de la
silvicultura .
Desenvolupar la indústria agroalimentària
Millorar el medi ambient i l’entorn rural
16. LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA
ELS CONREUS DE SECÀ
Els conreus de secà més estesos són els de cereals, vinyes
i oliveres. Els cereals es conreen de manera extensiva; el
blat és el cereal predominant a la Península . La vinya s’ha
especialitzat en produir vins de qualitat ( Rioja, Ribera del
Duero, Priorat...) i vins blancs i caves ( Catalunya). Respecte
a les oliveres ha augmentat la superfície destinada al conreu
de les olives d’almàssera ( per a oli). A les zones de secà
també es conreen fruits secs ( ametllers, avellaners,
nogueres...), oleaginoses ( gira-sols) i lleguminoses.
ELS CONREUS DE REGADIU
Entre els conreus de regadiu destaca la producció de
fruita i horticultura. Els cítrics tenen un gran pes en les
exportacions, sobretot les taronges. Les fruites de llavor
( pomes, peres, nespres) i les fruites de pinyol
( albercocs, cireres, prunes, préssecs....). També s’ha
incrementat el conreu d’hortalisses a la zona mediterrània.
Els conreus de regadiu són més rendibles que els de secà.
17.
18.
19. LA PRODUCCIÓ RAMADERA
Espanya és el segon país de la UE en importància
ramadera. Aporta el 40% de la producció final
agrària. Hi trobem producció ramadera tradicional i
intensiva i les produccions més destacades són:
Bestiar boví. Espanya és el tercer país de la UE en
caps de bestiar boví destinat a la producció de
carn i llet.
Bestiar oví. Han desaparegut les pràctiques
tradicionals com la transhumància. Es destina a la
producció de llana.
Bestiar porquí. La seva producció s’ha
incrementat molt. La cria de porcs es destina al
consum fresc i a la fabricació d’embotits .
Avicultura. La producció avícola està molt
industrialitzada i té uns rendiments elevats. Es
destina a la producció de carn i ous.
20.
21. EL COMERÇ DE PRODUCTES AGRARIS
Espanya ven a la UE el 75% de les exportacions agràries, però li compra el 57% de
les importacions d’aliments: aliments vius, carn, blat per fer pa, begudes....
La comercialització òptima dels productes agraris depèn del grau de
desenvolupament de la indústria agroalimentària perquè un percentatge
important dels aliments que consumeix la població espanyola són productes
industrials. A escala mundial les indústries agroalimentàries es concentren en
empreses multinacionals amb una productivitat elevada i ofereixen aliments cada
vegada més elaborats: refrescos, farinetes, congelats...
La producció de vi és una de les indústries agroalimentàries espanyoles més
rellevants ( exportació a Europa i Amèrica). També creixen les destinades a
l’elaboració d’embotits, pernils, conserves etc.
22.
23. ELS PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA
Un dels factors importants del paisatge agrari é el
climàtic ja que el grau d’humitat, hores
d’insolació, glaçades, sequeres., condicionen el
tipus de conreu, també el relleu influeix en la
distribució i forma de les parcel·les.
Els elements que cal destacar d’un paisatge agrari
són:
El tipus de cobertura vegetal de les zones
conreades ( arbòria, arbustiva, herbàcia...)
La grandària ( latifundi, minifundi) i el tipus
d’explotació ..
La presència de ramaderia estabulada o en llibertat
La fisonomia de l’hàbitat humà i la manera com està
distribuït( dispers o agrupat) .
La presència de les comunicacions...
Els aspectes culturals del paisatge agrari..
24. EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC
Es localitza a la zona litoral i prelitoral de la cornisa cantàbrica i terres gallegues. Hi
predomina el relleu muntanyós i un clima plujós amb temperatures suaus i una
vegetació de prats i boscos caducifolis.
L’agricultura ocupa poca extensió. El policultiu tradicional ha quedat reduït a
algunes zones interiors de Galícia. Predomina el monoconreu de blat de moro
per a farratge i la presència de pomeres per a l’elaboració de sidra.
La ramaderia que predomina és el bestiar boví destinat a la producció de carn i
llet.
L’estructura agrària és minifundista ( Galícia).
El poblament rural és dispers en cases de camp o en poblets.
25.
26. EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI
Es localitza a les terres del litoral i prelitoral mediterrani,
zones de la depressió de l’Ebre i del Guadalquivir que
reben influència mediterrània i les illes Balears.
El relleu és accidentat però també hi ha planes litorals i
valls sedimentàries amb sòls fèrtils. Hi destaca una
agricultura de secà amb cereals, vinya i oliveres i
altres conreus de secà com ametllers, avellaners,
garrofers...
També es practica una agricultura de regadiu
moderna. Els conreus principals són les hortalisses
(Andalusia), cítrics ( València), fruites tropicals
( Andalusia).
La ramaderia de bestiar oví i cabrum és extensiva a les
zones de secà. La de bestiar boví i porquí és estabulada.
L’estructura agrària es caracteritza per explotacions
de secà de dimensions mitjanes, menys a Andalusia
( latifundis). A les zones litorals les explotacions petites,
conreades intensivament.
El poblament rural sol ser concentrat .
27.
28. EL PAISATGE AGRARI D’INTERIOR
Es localitza a les terres interiors de Castella
i Lleó , Castella-La Manxa, depressions de
l’Ebre i del Guadalquivir.
El clima és de tendència continental.
El conreu més destacat és els cereals,
amb rotacions de conreu, blat i sobretot
ordi, destinat a l’alimentació del bestiar.
La ramaderia que predomina és el bestiar
oví i ramaderia estabulada a les proximitats
dels nuclis urbans. Trobem ramaderia
extensiva de bestiar porquí, oví i boví a les
deveses extremenyes i salmantines.
L’estructura agrària es caracteritza pel
predomini de latifundis.
El poblament rural és concentrat
29.
30. EL PAISATGE AGRARI D’ALTA MUNTANYA
Es localitza en zones muntanyoses de la Península, amb clima fred i
precipitacions en forma de neu.
Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per
l’aprofitament dels prats per a pastura, dels boscos i alguns conreus.
L’explotació forestal es basa en l’aprofitament de faigs i castanyers per a
fusta, també de pins i d’eucaliptus. La ramaderia predominant és bovina i
ovina, criada de manera extensiva.
L’estructura agrària és formada per petites propietats d’àrees
conreades a les valls i al peu de les muntanyes.
El poblament rural és escàs i es concentra a nuclis petits de les valls.
31.
32. PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES
Factors físics. De sòls volcànics s’aprofiten
barrancs, cims i vessants per a l’agricultura.
Sistemes agrícoles i ramaders. El
producte principal són els plàtans
( Tenerife i la Palma), després destaquen els
tomàquets , patates...
La ramaderia predominant és el bestiar
cabrum, després destaca el bestiar oví.
Estructures agràries. El tipus de
propietat és variat, petites ( interior),
extenses (costa). L’hàbitat rural està
concentrat.
Explotacions forestals. Bona part de la
superfície forestal està protegida,
especialment els boscos de pi canari i la
laurisilva.
33.
34. L’ACTIVITAT PESQUERA
Els caladors solen estar situats a les plataformes
continentals, en zones on hi ha corrents marins
freds rics en plàcton.
Les plataformes continentals espanyoles no són gaire
aptes per pescar-hi.
La flota pesquera espanyola ha de buscar altres
caladors:
La mar del Nord, on hi pesquen les flotes d’altura de
Galícia i del Cantàbric.
Les aigües de Terranova, on hi solen pescar
bacallans i halibuts.
El banc saharià tot i que ha de signar acords de pesca
amb el Marroc, Senegal i Mautitània
La UE ha fixat per al període 2007-2013 un nou Fons
Europeu de la Pesca (FEP) La Política Pesquera
Comuna (PPC) defensa una explotació sostenible del
medi marí .
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43. EL SECTOR PRIMARI CATALÀ
A la façana marítima, plana litoral i cursos baixos del
riu,s’hi dóna una agricultura intensiva d’elevada
productivitat : flors, arròs,fruiters ( pera, poma,
préssec...)
A les terres litorals i prelitorals i a l’interior s’hi conreen
cereals, olivera, vinya, amb un alt grau d’especialització:
ordi a la Segarra, olivera a les Garrigues, vinya al
Penedès, Priorat i Camp de Tarragona, avellaner i
garrofer al Camp de Tarragona.
A Catalunya hi predominen les propietats petites i
l’explotació familiar, amb un alt nivell de
capitalització i amb una estructura productiva
moderna.
Destaca la importància del sector porquí seguit del boví.
Ports pesquers importants són : Sant Carles de la Ràpita,
Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Roses... I les captures més
importants: sardines, seitó, varat, lluç.....
Es considera que l’aqüicultura pot tenir futur.
