T13. Un món globalitzat nou.

1. TEMA 13TEMA 13
UN MON GLOBALITZAT

2. Els recursos delEls recursos del medimedi naturalnatural
 Distribució climàtica Diversitat medi natural.Distribució climàtica Diversitat medi natural.
 Paisatges zones càlides: Zona intertropical (equatorial, tropical, desèrtic).Paisatges zones càlides: Zona intertropical (equatorial, tropical, desèrtic).
 Paisatges zones temperades: Dos hemisferis (mediterrani, oceànic, continental).Paisatges zones temperades: Dos hemisferis (mediterrani, oceànic, continental).
 Paisatges zones fredes: Polar (dos cercles polars)/Alta muntanya (serralades altes).Paisatges zones fredes: Polar (dos cercles polars)/Alta muntanya (serralades altes).
 Recursos naturals:Recursos naturals:
 Recursos renovables: No s’exhaureixen i es regeneren.En perill la sevaRecursos renovables: No s’exhaureixen i es regeneren.En perill la seva capacitat decapacitat de
càrregacàrrega..
 Recursos no renovables: Es troben en quantitats finites i es regeneren lentament.Recursos no renovables: Es troben en quantitats finites i es regeneren lentament.
Recurs renovable crític.Recurs renovable crític.
 Distribució dels recursos naturals:
 Combustibles fòssils: Carbó (Orient Pròxim (50%), EUA, Xina i Rússia) / Gas natural
(Rússia, Orient Pròxim, Canadà, EUA, Mèxic, Nord d’Àfrica).
 Energia nuclear: Centrals nuclears (EUA, Japó, països europeus) / Urani (Xina, Índia,
Brasil).
 Jaciments minerals: Ferro (Xina, Brasil, Índia, antiga URSS, Europa occ, EUA) / Bauxita
(Guinea, Surinam) / Coure (Zàmbia, Perú, Indonèsia, EUA, Xile, Rússia, Japó).

3. Els recursos del medi naturalEls recursos del medi natural
 Impactes mediambientals al món:Impactes mediambientals al món:
 La producció i el consum energètic: Contaminació atmosfèrica, destrucció de la capaLa producció i el consum energètic: Contaminació atmosfèrica, destrucció de la capa
d’ozó, efecte hivernacle, pluja àcida.d’ozó, efecte hivernacle, pluja àcida.
 Els usos del sòl: Provoca desertització.Els usos del sòl: Provoca desertització.
 L’aigua: Recursos hídrics en perill a causa de l’explotació accelerada i la contaminació.L’aigua: Recursos hídrics en perill a causa de l’explotació accelerada i la contaminació.
 La biodiversitat: Desforestació de boscos i sobreexplotació de moltes espèciesLa biodiversitat: Desforestació de boscos i sobreexplotació de moltes espècies
 Riscos ambientals:Riscos ambientals:
 Riscos naturals: - Geològics: Volcans, terratrèmols, tsunamis, moviments de vessants…Riscos naturals: - Geològics: Volcans, terratrèmols, tsunamis, moviments de vessants…
- Meteorològics: Inundacions, sequeres, huracans, tornados…- Meteorològics: Inundacions, sequeres, huracans, tornados…
- Físics: Incendis.- Físics: Incendis.
- Biològics: Plagues.- Biològics: Plagues.
 Riscos tecnològics.Riscos tecnològics.
 Riscos mixtos.Riscos mixtos.
* Zones de risc/Diferències entre països desenvolupats i en vies/Mesures de prevenció i* Zones de risc/Diferències entre països desenvolupats i en vies/Mesures de prevenció i
predicció.predicció.

4. Activitats econòmiques en un món global:
Sector primari
- Morfologia agrària: mida (latifundis, mitjanes, minifundis) / forma
(regulars, irregulars) / límits (open field, bocage).
- Sistemes de conreu: policonreu / monoconreu
regadiu / secà
- Tipus d’agricultura i ramaderia: intensiva / extensiva.
- Països pobres: agricultura de subsistència / autoconsum/ ramaderia
tradicional / nomadisme.
- Països desenvolupats: agricultura de mercat / ramaderia comercial.
- Pesca: Sobresurten Xina, Indonèsia, Índia, Perú, Japó, EUA, Xile,
Rússia, Noruega i Espanya. Motius: plataformes continentals extenses,
contacte entre corrents marins freds i càlids, plàncton…

5. Activitats econòmiques en un món global:
Sector secundari
* La indústria actual:
• Revolució tecnològica: + productivitat industrial, - costos.
• Nous sectors industrials: Electrònica, informàtica,
telecomunicacions, robòtica…
• Espais industrials més dinàmics: Àsia…
* Espais industrials al món:
• Països desenvolupats: Alt nivell de productivitat, modernitat,
tecnologia, capital, infraestructures, personal qualificat, diversitat
d’indústries, indústries punta, descentralització… EUA, Japó, UE,
Rússia…
• Països en vies de desenvolupament: Contrari als anteriors, gran
dependència dels països desenvolupats, indústries poc
competitives, despunten els països emergents (Brasil, Mèxic, Xina
i Índia)

6. Activitats econòmiques en un món global:
Sector secundari i terciari
• Transports + Comunicacions = Augment de la mobilitat =
Descentralització.
• Noves tecnologies = Globalització de la indústria =
Menys desplaçaments de personal
i
Menys temps de les operacions.
• Tigres asiàtics o els quatre dragons d’Àsia = Hong Kong
(Xina), Singapur, Corea del Sud i Taiwan.

7. Desigualtats territorials:
• Territoris centrals: Tríada (U.SA, UE i Japó)
• Territoris perifèrics: Països oblidats.
• Territoris semiperifèrics emergents: Brasil, Argentina, SudÀfrica,
Índia, Xina, Turquia.
• Països desenvolupats (rics).
• Països en vies de desenvolupament:
(molta població, nivell de vida baix, escassa o incipient indústria...)
Països emergents (G-6): Brasil, Xina,Índia, Argentina, Sud-Àfrica,
Turquia.
Són regions industrialitzades que ofereixen avantatges
interessants davant la deslocalització.
La desigualtat al món pàg. 282

8. • Països pobres:
- El capitalisme explota els seus recursos naturals
en benefici propi.
- Moltes vegades amb governs corruptes.
- La població és pobra.
- La població més preparada ha d’emigrar o ser
refugiats polítics...
• Països oblidats:
- Aquells que al no tenir recursos naturals propis no
són interessants als països rics.
La desigualtat al món pàg. 282

9. • Exercici: “Relació entre centre i
perifèria”. Pàg. 286.
- Esquema: Relacions/intercanvis entre el centre (països
rics) i la resta de països (semiperifèrics de riquesa
mitjana) o perifèrics (pobres).
- Intercanvis de població: Al centre arriben treballadors
no qualificats (mà d´obra barata) i altres sí qualificats
(fuga de cervells) que no poden prosperar al seu país.
Des del centre s’envien quadres tècnics i turistes.
La desigualtat al món pàg. 286

10. • Exercici: “Relació entre centre i perifèria” Pàg. 286.
- Intercanvis materials: El centre ven manufactures d’alt
valor, com també serveis, i obté matèries primeres i
manufactures simples dels països de la perifèria i
semiperifèria.
- En tots aquests intercanvis és evident que es produeix
un dèficit comercial, financer, tecnològic i demogràfic
dels països que formen la perifèria i semiperifèria
respecte als països que es troben al centre.
- Aquesta desigualtat també s’aprecia en un pes polític
més gran del centre.
La desigualtat al món pàg. 286

11. • Exercici: “Relació entre centre i perifèria” Pàg. 286.
- Intercanvis polítics: En el centre es prenen les
dedicions polítiques i militars principals, mentre que els
països menys desenvolupats depenen d’aquestes
determinacions sense participar-hi de manera activa,
encara que els afecti directament.
- Intercanvis de capital: El centre porta a terme
inversions de capital, préstecs i dóna patents a canvi
dels deutes amb els seus interessos corresponents, així
com els royaltys per l’ús de les patents.
La desigualtat al món pàg. 286

12. • El comerç desigual:
Països menys desenvolupats:
 Amb economia de subsistència.
 Amb conreus de productes ben cotitzats (cafè, cotó, cacau,
sucre...)
* D´aquestes exportacions en depenen les economies
nacionals.
Els màxims beneficis són per les multinacionals
intermediàries.
**Aparició del comerç just o solidari.
La desigualtat al món. Pàg. 287.

13. • Els principals fluxos comercials mundials uneixen:
- Amèrica del Nord.
- UE.
- Japó – Corea.
• Queden aïllades zones d’Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia (que tenen poc potencial,
comunicacions deficients...).
• Països pobres  Balances comercials deficitàries (exporten poc, importen
molt i car).
Deute extern (préstecs del FMI i Banc Mundial).
Acumulació d’interessos.
*Necessitat de condonar el “deute extern”.
La desigualtat al món pàg. 287

14. La població i les ciutats al món.
Distribució de la població mundial:
• 2009: 6755 milions d’habitants / densitat mitjana aprox 50 h/Km2.
• Concentració: Zones riques/Ciutats.
• Distribució per sexes: 50’4% homes / 49’5% dones.
• Distribució per edats: Piràmide amb base ampla, expansiva, per alta
natalitat dels països pobres.
• Edat mitjana població mundial: 29’1 anys. Tendència a
l’envelliment.
• Taxa natalitat països rics: 10%o i 1’6 fills per dona.
• Taxa natalitat països pobres: 40%o i 2’7 fills per dona.
• Taxa de mortalitat població mundial: 8’3%o. Any 2010
• Esperança de vida: 67’6 anys.
• Major nombre d’habitants: EUA, Federació russa, Alemanya,
França, Aràbia Saudita, Canadà, Índia i Regne Unit, per ordre.

15. La població i les ciutats al món.
Polítiques demogràfiques:
• Països desenvolupats: Polítiques natalistes i no dependència
immigració pel baix creixement vegetatiu.
• Països no desenvolupats: Polítiques antinatalistes contràries a la
tradició i les creences religioses. Es fan per disminuir el creixement
vegetatiu ja que les condicions sanitàries han reduït la mortalitat.
• Xarxes urbanes: un món de ciutats.
• 3 veritables ciutats globals: Nova York, Tòquio i Londres.
• Ciutats amb millor qualitat de vida: Viena, Zuric i Ginebra. Factors a
considerar: trets socials i econòmics, creativitat cultural, sanitat i
educació, allotjament i medi ambient…

16. Procés de globalització econòmica pàg.278
• Associat a - Mundialització de l’economia de mercat.
- Progrés de les noves tecnologies de la comunicació.
• Principals països (els que tenen poder econòmic i de decisió,
controlen la informació, el capital i les finances, les empreses més
grans...):
- EEUU
- UE
- Japó (Tríada)
- Xina (afegit recentment)

17. • Progrés de les tecnologies de la comunicació i la
globalització comporta:
- Deslocalització de les empreses.
- Augment dels serveis d’informació i cultura.
- Mobilitat geogràfica a escala planetària.
- Lliure circulació de capitals (el capital es pot invertir sense autoritzacions
prèvies dels governs).
Tipus de capitals  Productiu
 Financer
Procés de globalització econòmica
pàg.278

18. • Liberalització dels mercats financers:
 Compra/venta de valors, accions i opcions de futur.
 Diferents tipus: capitals, assegurances, divises...
- Liberalització al 1979 (Ronald Reagan i Margaret Thatcher).
- Capital concentrat especialment als EEUU, Europa i Japó.
- La inversió de capitals possibilita:
* Desenvolupament industrial i de serveis,
* Creació de feina i riquesa.
* Especulació (si es valora l’empresa per sobre el valor real).
* Possibles crisis econòmiques.
Procés de globalització econòmica pàg.279

19. • Concentració de capital:
- Empreses multinacionals  per fusió/ unió.
 per compra (OPA).
- Monopolis: Control del mercat per 1 sola empresa que pot fixar els preus.
- Oligopolis: Control per un nombre reduït d’empreses.
- Concentren un gran poder econòmic.
- Tenen influència política.
- Grans empreses a Espanya: Santander (banca).
Telefónica.
Repsol.
Procés de globalització econòmica pàg.280

20. • Expansió de les empreses:
- Ubicació en diferents països
- Relacions d’interdependència.
- Inversions en països diferents, però
la majoria de beneficis tornen al país
d’origen.
Procés de globalització econòmica pàg.280

21. • Globalització social:
- Incorporació de la dona al treball remunerat (canvis model familiar,
canvis demogràfics...).
- Mercat laboral globalitzat amb els moviments migratoris.
- Augment del nivell de consum
a escala planetària (consum
uniforme i a vegades compulsiu).
Procés de globalització econòmica
pàg.281

22. • Globalització cultural:
- Ciència
 Vincles de cooperació per realitzar estudis mèdics, científics..
 Nous productes i noves tecnologies (grans transformacions).
 Més recursos en I + D (sobretot en la Triada).
 Concentració de patents en els països rics.
- Art i Esports
 Uniformitat gràcies als mitjans de comunicació (Internet i Multimèdia).
Procés de globalització econòmica
pàg.281

23. GEOPOLÍTICA pàg.294
• Nou ordre mundial  Hegemonia dels EEUU.
Democràcia occidental (política).
Economia de mercat (capitalisme).
• Desordre mundial  Grans desigualtats.
En perill el medi ambient.
• Ciència que, a través de la història, la geografia política... estudia la causalitat
espacial dels successos polítics i els seus futurs efectes.

24. Panorama actual:
- Islamisme com a guia política (rebuig del capitalisme, polítiques violentes:
Iran, Algèria, Afganistan).
- Conflicte Israel – Palestina (enfrontament entre alguns països àrabs i
Occident).
- Xina: política comunista amb un sistema d’economia de mercat i
potència mundial (molta població i alta competitivitat).
- Conflicte Rússia i Geòrgia (2008): Rússia com a gran potència
mundial.
- SOLUCIÓ: Negociacions i acords entre països.
- ONU: Creada per garantir l’ordre i la pau al món però caldria
redefinir el seu funcionament.
GEOPOLÍTICA pàg.294

25. ONU (Organització de les Nacions Unides).
- Formada per països que:
- Accepten els principis establerts a la carta de les Nacions Unides.
- Col·laboren en la seva organització i finançament.
Els representants es reuneixen:
- 1 cop l´any. En l´Assamblea General
- Quan hi ha conflictes
RECOMANACIÓ (APROVADA X 2/3)
Consell de Seguretat (l´aplica)
• Consell de Seguretat: Format per 15 països, 5 d’ells permanents (EEUU, Rússia, Xina,
França i Regne Unit) amb poder per vetar les recomanacions.
GEOPOLÍTICA pàg.295

26. Les organitzacions internacionals
• Són les organitzacions que inclouen
membres de 2 països o més que busquen:
- Resoldre conflictes internacionals.
- Gestionar eficaçment els recursos.
- Un flux fàcil de d’informació, intercanvis i tecnologia.

27. • Poden ser:
- Públiques  Els membres són Estats sobirans.
Ex: ONU.
- Privades  No governamentals.
Ex: ONG´s com la Creu Roja...
- De cooperació política  Busquen arribar a acords de diferents
tipus entre els Estats membres.
Ex: OCEA (Org. D’Estats Americans)
- De cooperació militar  destinades a la seguretat.
Ex: OTAN
Les organitzacions internacionals

28. - Globalitzadores  Acostumen a afavorir/ beneficiar països ja
privilegiats política o econòmicament.
Ex: FMI
- Antiglobalitzadores  Integrades sovint per ONG´s, descontentes
amb el procés d’integració econòmica
global.
Ex: Fòrum Social Mundial.
Les organitzacions internacionals

29. Espanya a escala mundial
• Posició mundial:
- Extensió: Relativament gran, 505.909 km².
51è en el rànquing mundial.
- Població: Volum considerable de població (46 milions).
- Riquesa: País ric amb un PIB elevat ja que forma part de la UE.
- Desenvolupament: Mesurat per IDH indica un bon nivell de
benestar 16è en el rànquing mundial).
PIB: Valor de la producció anual dividit pel nombre d’habitants.
IDH: Índex de Desenvolupament Humà mesurat amb l’esperança de vida, l’índex
D’escolarització i el PIB d’un país.

30. • Projecció cultural al món:
País multilíngüe  Riquesa cultural.
Castellà  Gran presència mundial en totes les seves modalitats.
• Organitzacions:
- Forma part d’importants organismes internacionals entre els que destaquen
l’ONU (1955), la UE (1986) i l’OTAN (1986).
Organitzacions defensives per a la seguretat internacional: OTAN(Organització del Tractat
de l’Atlàntic Nord), UEO (Unió Europea Occidental), OSCE (Organització per a la Seguretat i Cooperació Europea).
Organitzacions econòmiques:
OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), FMI (Fons Monetari Internacional),OMC
(Organització Mundial del Comerç).
Espanya a escala mundial