4. ELS PAISATGES VEGETALS
• Espanya és un territori que
presenta una gran biodiversitat,
ocupa el segon lloc després de
les selves tropicals. Això s’explica
per tres factors:
• La situació
• L’efecte refugi
• La presència de sistemes
muntanyosos
5.
6.
7.
8. PAISATGE VEGETAL OCEÀNIC
• A Espanya, aquest tipus de paisatge ocupa la zona
de Galícia i la serralada Cantàbrica, també el
trobem en zones muntanyoses dels Pirineus,
Sistema Central, Sistema Ibèric i Serralades
Costaneres Catalanes.
• Destaca el bosc caducifoli amb espècies com el
roure i el faig, amb un sotabosc pobre d’arbustos i
espècies herbàcies.
• Les rouredes es localitzen a les vessants de les
muntanyes ja que necessiten humitat però
suporten malament el fred i la neu. Les fagedes es
combinen de vegades amb les rouredes, la seva
tolerància al calor és menor i necessiten molta
humitat.
• Allà on el fred o la sequedat dificulten el bosc
atlàntic, hi apareix la landa, matoll atapeït de
brucs, ginebres i ginestes.
12. PAISATGE VEGETAL MEDITERRANI
• Ocupa la major part de la Península Ibèrica. El
bosc típic mediterrani és u n bosc de fulla
perenne, format per l’alzinar, les suredes..,
s’anomena escleròfil perquè està preparat
per a les dures condicions de calor i sequera
estivals. L’acció humana ha provocat la
regressió de l’alzinar i l’expansió del matollar
format per màquies, garrigues i estepes.
• A la Meseta nord hi són abundants el bruc, la
ginesta i l’estepa, a la franja mediterrània
destaquen el coscoll i el lentiscle i a l’extrem
sud-est de la Península hi trobem el margalló (
palmera silvestre) i l’espart.
19. PAISATGE DE LES CANÀRIES
• La vegetació canària és escassa i està adaptada a una intensa aridesa, però
amb una gran varietat d’espècies:
• Per sota dels 400m. hi trobem matollar adaptat a la sequera, amb espècies
com la tabaiba i el cardón. Per damunt, hi creixen boscos de savines,
palmeres i dragos.
• A les zones més humides entre 600-1200m. hi trobem el bosc de laurisilva i
brucs.
• Per damunt de 1500m. hi trobem pi canari i estepes.
• Per damunt dels 2000m. destaca el matollar de cim i per sobre les violetes
del Teide.
24. Per sobre dels 2000 m: matollar de cim
Bàlec i ginestes Violetes del Teide
25. EL PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA
• La vegetació es distribueix en pisos d’altitud
segons les temperatures i les precipitacions.
Destaquen:
• Els Pirineus amb paisatge vegetal alpí on s’hi
distingeix:
• El pis subalpí ( entre 1200-2400m) amb
coníferes ( pi negre i avet), i un sotabosc amb
arbustos com el nabiu i el rododendre.
• El pis alpí ( entre 2400-3000m) només amb
prats.
• El pis nival ( per damunt dels 3000m) amb
només líquens i molsa.
• A les altres muntanyes hi destaca el bosc
caducifoli ( zona atlàntica) i el perennifoli
( zona mediterrània); per damunt, trobem
arbustos ( bruc, ginesta, matolls espinosos) i
per damunt, prats.
26.
27. DESTRUCCIÓ DEL PAISATGE VEGETAL: ELS INCENDIS
• Són una de les causes principals de la destrucció del
paisatge vegetal. Es panya és un país afectat pels
incendis. Les causes poden ser:
• La sequedat dels estius mediterranis per la manca de
precipitacions, les altes temperatures i la manca
d’humitat.
• L’abandonament de les explotacions agràries no
rendibles que incrementa les zones boscoses i redueix la
població rural que tenia cura de les activitats de neteja
dels boscos ( pastures, recollida de llenya...).
• L’augment de segones residències a llocs boscosos i
l’increment de vehicles per accedir-hi fa créixer el risc per
descura o accidents.
• La gestió forestal d’anys enrere on es prioritzava la
substitució de boscos caducifolis per espècies de
creixement més ràpid com els pins i els eucaliptus que
s’utilitzen per a la fabricació de cel·lulosa o pasta de
paper.
• L’acció humana negligent o intencionadament per
interessos vinculats a l’especulació urbanística, per
obtenir fusta a més baix preu o més quantitat de la
permesa, com a represàlia per impedir el pas de bestiar a
zones repoblades, per l’acció de piròmans etc.
28.
29. EL PAISATGE: POLÍTIQUES DE PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ
• EL VALOR DEL PAISATGE
• El paisatge és el resultat de la interacció de factors naturals.
D’ell en depèn la qualitat de vida de les persones, és un
excel·lent indicador de la qualitat del medi. El Conveni
Europeu del Paisatge insta als països europeus a definir els
seus propis objectius de qualitat paisatgística.
• ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS
• Espanya és un dels països d’Europa amb més diversitat
d’ecosistemes, hàbitats i espècies naturals. Espanya forma
part de la Xarxa Natura 2000. Integrats dins d’aquesta Xarxa
Natura 2000 hi ha els LIC ( Llocs d’Importància Comunitària).
Destaquen: Parcs nacionals o regionals, Parcs naturals,
Reserves naturals.
• MESURES DE POLÍTICA AMBIENTAL
• La legislació espanyola , segons directrius de la UE, obliga que
abans que s’aprovi i es comenci la construcció de grans obres
públiques ( carreteres, equipaments, infraestructures..), se’n
faci una Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA) o sigui un
estudi que analitzi les conseqüències que es preveu que l’obra
pot provocar en el medi ambient.
30.
31.
32. ELS PAISATGES DE CATALUNYA
• PAISATGE D’ALTA MUNTANYA
• El trobem al Pirineu. Als cims més alts del Pirineu, la vegetació
és gairebé inexistent, tan sols hi viuen líquens i molses. Per
sota de les neus permanents i fins als 2300m hi trobem els
prats alpins. Entre els 2300 i els 1600m. hi trobem pinedes de
pi negre i avetoses i un sotabosc amb arbustos com el neret,
nabiu i ginebró.
• PAISATGE DE MUNTANYA MITJANA
• Se situa entre els 1600 i 800m., del Prepirineu, Serralades
Costaneres i Serralada Transversal. Hi destaquen els boscos
caducifolis: pinedes de pi roig ( Pirineu, Prepirineu,), fagedes
( Vall d’Aran, Guilleries..), rouredes humides ( Vall d’Aran,
Guilleries, Montseny, ) i rouredes seques (Serralades
Costaneres...).
• Vora els cursos fluvials trobem diverses espècies de d’arbres
caducifolis, són els anomenats boscos de ribera (salzes,
oms,pollancres...).
• PAISATGE DE TERRA BAIXA
• Hi destaca el bosc perennifoli amb domini de l’alzinar i les
màquies , arbustos de garric i arçot amb algun pi blanc molt
poc desenvolupat.
• PAISATGE LITORAL
• Destaquen l’alzinar litoral: alzinar amb marfull, l’alzina surera
i arbustos de llentiscle i margalló.
33.
34. Espècies vegetals a Catalunya:
Zona de muntanya Alta:Avet blanc
Mitjana:Faig
Plana o terra baixa roure, alzina, coscoll i matollar mediterrani.
Costa matollar, alzina, alzina surera, roure.
43. Repercussions ambientals de les activitats econòmiques//
crisis ecològiques globals
• LA CONTAMINACIÓ
• Contaminació atmosfèrica, Contaminació de l’aigua,
Contaminació del sòl, Contaminació química,
Contaminació radioactiva, Contaminació acústica,
Contaminació tèrmica, Contaminació
electromagnètica, Contaminació lumínica,
Contaminació visual.
• EL CANVI CLIMÀTIC
• El canvi climàtic és la modificació que pateix el clima
en relació amb el pas del temps i globalment.
• L’EFECTE HIVERNACLE
• LA DISMINUCIÓ DE LA CAPA D’OZÓ
• PLUJA ÀCIDA I BOIRUM
• DESERTITZACIÓ
• DESFORESTACIÓ
• LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS
• L’EMPREMTA ECOLÒGICA
44.
45.
46.
47.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55. LA SOSTENIBILITAT
• La sostenibilitat consisteix en l’equilibri d’una espècie amb
el seu entorn, en el present i en el futur.
• El 1972 es va celebrar a Estocolm la primera reunió
mundial sobre medi ambient, en la qual van participar 113
països.
• El 1887 a partir de les conclusions de la Conferència
d’Estocolm , es va redactar un document titulat El nostre
futur comú. Gràcies a aquest informe, l’ONU va crear la
Comissió Mundial del Medi Ambient que va definir el
concepte de desenvolupament sostenible . A l’Informe
Brundtland hi van quedar definits els tres pilars que s’han
de tenir en compte en una perspectiva de
desenvolupament sostenible: el progrés econòmic, la
justícia social i la preservació del medi ambient.
• Per tal de potenciar aquest desenvolupament sostenible,
el juny de 1992 es va celebrar a Rio de Janeiro ( Brasil) el
que es coneix com la Cimera de Rio . Destaca sobretot
l’Agenda 21. Hi ha hagut moltes altres reunions i
convencions. Paral·lelament a aquestes cimeres es va anar
imposant la consciència ecològica.
56.
57.
58.
59.
60.
61. SOLUCIONS PER A LA SOSTENIBILITAT
• L’EDUCACIÓ AMBIENTAL
• L’educació ambiental consisteix en un procés d’aprenentatge
que faciliti comprendre la realitat del medi ambient i del procés
que ha contribuït al seu deteriorament actual.
• EL CONSUM RESPONSABLE
• Implica consumir menys i de manera més racional evitant la
influència de la publicitat i de les modes.
• EL RECICLATGE
• Per al tractament dels residus podem utilitzar: La reducció o
producció en menor quantitat de residus. La reutilització o
tornar a utilitzar per a un mateix ús un determinat producte ( Ex.
ampolles de vidre). El reciclatge o procés necessari per preparar
els residus per a una nova utilització. ( Ex. paper.) La recuperació
energètica en plantes com les incineradores, tot i que són
costoses i contaminants.
• LA BANCA ÈTICA ,també coneguda com banca social, sostenible,
alternativa o responsable.
• L’agricultura ecològica o orgànica o biològica és un sistema de
conreu basat en la utilització òptima dels recursos naturals sense
fer servir llavors transgèniques
62.
63.
64.
65. ELS RISCOS NATURALS
• Els riscos naturals són els que no estan causats per la
intervenció humana. Destaquen:
• Els terratrèmols o moviments sísmics. Es produeixen
quan s’allibera de manera brusca l’energia acumulada
per les tensions entre plaques tectòniques
• Les erupcions volcàniques. Els volcans solen formar-se
en zones de fricció entre plaques, per les quals el
magma originat a la base de l’escorça terrestre tendeix a
sortir i forma volcans
• Despreniments i esllavissades. Els moviments de terres
solen produir-se amb pluges abundants o per la
desforestació.
• Riscos causats pels vents. Els vents més potents i
destructius són els tornados, grans remolins que, a les
planes centrals dels EUA poden girar a més de 500km/h.
Les tempestes tropicals o ciclons poden arribar als
117km/h., valor a partir del qual s’anomenen huracans,
vents molt destructius que poden superar els 300 km/h.
• Els aiguats i les inundacions. Els aiguats, pluges intenses
i torrencials, poden causar greus inundacions.
66.
67.
68.
69.
70.
71.
72. LA PROTECCIÓ DELS ESPAIS A CATALUNYA
• El 1985 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei
d’Espais Naturals per tal de preservar el medi ambient .
• Els Parcs Nacionals, Destaca El Parc Nacional
d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’únic parc
nacional de Catalunya. Està cogestionat pel ministeri de
medi ambient i la Generalitat.
• Els Parcs Naturals, Catalunya té 11 parcs naturals entre
els que destaquen: Cadí-Moixeró, Aiguamolls de
l’Empordà, Delta de l’Ebre, Montserrat, Montseny,
Montsant, Cap de Creus.
• Els Paratges Naturals, Catalunya té 3 paratges naturals:
Pedraforca, Poblet, l’Albera.
• Les Reserves Naturals, Reserva Natural del Delta del
Llobregat. I com a reserves marines, les Illes Medes.
• Espais d’Interès Natural –PEIN- : El PEIN o Pla d’Espais
d’Interès Natural va ser aprovat a partir de la llei de
1985, amb la intenció de crear una xarxa d’espais
protegits. Dins del PEIN estan incloses les ZEPA ( Zones
d’Especial Protecció de les Aus) així com les zones
d’especial conservació ZEC, delimitades dins la Xarxa
Natura 2000
