1. LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ

2. EL CONCEPTE DE CIUTAT
• La ciutat és un espai heterogeni on es barregen diversos elements
naturals, econòmics, socials, polítics i culturals. Hi ha una sèrie de
criteris que ajuden a definir què és una ciutat:
• El nombre d’habitants. No hi ha unanimitat a l’hora d’establir el
nombre mínim d’habitants
• La concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat.
• L’activitat econòmica.. En una ciutat trobem diversitat d’activitats
• La influència territorial. A la ciutat s’hi concentren moltes activitats
( administratives, polítiques, culturals...), que la converteixen en un
centre de poder, de creativitat, d’oportunitats de tota mena.
• L’arquitectura i l’urbanisme. L’arquitectura de les ciutats es
caracteritza per edificis alts i amples i llargues avingudes.
• L’estil de vida. Les ciutats es caracteritzen per més tolerància i
dinamisme
• La concentració de funcions. Els nuclis urbans concentren una gran
varietat de funcions urbanes

7. ELS AGENTS SOCIALS URBANS
• Els agents socials urbans són persones, grups de ciutadans i
institucions que intervenen en la creació i producció d’espai
urbà. Els agents principals són:
• Els propietaris privats de sòl urbà
• Els empresaris destaquen en la transformació de les ciutats
• Els ciutadans intenten satisfer les seves necessitats bàsiques:
habitatge, transport, educació, sanitat, oci...A més volen
maximitzar els aspectes positius ( parcs, equipaments..) i
minimitzar els aspectes negatius ( contaminació,
aglomeracions...).
• Els poders públics : ajuntaments, diputacions i els governs
autònoms tenen un paper molt especial en el desenvolupament
urbà. Aquests agents representen el conjunt dels habitants i els
interessos dels diferents agents socials i han d’acomplir un paper
arbitral. Mitjançant els plans d’urbanisme els poders públics
s’encarreguen de decidir quins usos s’han d’atribuir a cada
unitat del sòl urbà, com s’ha d’expansionar la ciutat i quina
estructura i morfologia ha de tenir.

10. L’ESPAI URBÀ: UN VALOR DE CANVI
• La ciutat com a mercaderia. La ciutat i els seus elements ( el sòl
urbà, edificis, habitatges...) es converteixen en mercaderia que
s’intercanvia a un preu lliure fixat per l’oferta i la demanda del
mercat.
• El valor del sòl. El sòl urbà és una mercaderia que es compra i es
ven a preu de mercat, però té una limitació, no es pot produir
nou sòl urbà perquè la superfície del sòl urbà està delimitada.
• El valor del sòl urbà és producte de dos elements: situació i
edificabilitat.
• La situació es refereix a la localització del sòl dins del conjunt
urbà. Segons el lloc on està situat ( centre o perifèria, ben
comunicat o no, amb equipaments i serveis), el preu del sòl és
més o menys elevat.
• L’edificabilitat. Els ajuntaments a través dels plans urbanístics
poden decidir a què dediquen la superfície del sòl: habitatges,
escoles, fàbriques.

14. URBANISME I ORDENACIÓ DEL TERRITORI
• L’urbanisme i l’ordenació del territori són el conjunt de
procediments tècnics i polítics que tenen com a finalitat posar
ordre en el desenvolupament urbà d’un poble o d’una ciutat.
• Els plans urbanístics són documents tècnics que tenen una
dimensió política i legal i apleguen totes les disposicions i les
propostes relacionades amb el creixement i l’evolució de la ciutat.
El caràcter dels plans pot ser:
• Condicionat. Es parteix d’una situació preexistent que no es pot
ignorar
• Correctiu. La seva finalitat és pal·liar els dèficits i els problemes
existents
• Prospectiu. Es fa una previsió d’inversions i d’actuacions que
dibuixen un futur possible i desitjable per a la ciutat.
• Normatiu. Es tracta d’una llei el compliment de la qual és
obligatori per a tothom.
• Cal diferenciar els plans territorials que afecten comarques,
regions o països sencers i acostumen a assenyalar les grans línies
de desenvolupament i de transformació del territori ( protecció
natural, infraestructures, serveis, carreteres...) dels plans
urbanístics que acostumen a estar fets a escala municipal o
supramunicipal

18. LA MORFOLOGIA URBANA: EL PLÀNOL DE LA
CIUTAT
• Plànol irregular: Al món occidental correspon a la part antiga de les
ciutats i fa referència a la ciutat preindustrial
• Plànol radiocèntric. Els carrers parteixen d’un punt central, que pot
ser una plaça, com si fossin els radis d’una circumferència.
• Plànol ortogonal. En aquest tipus de plànol, els carrers són rectilinis i
es creuen en angle recte, formant quadrícules o plànol reticular
• La morfologia urbana al segle XX. Hi ha dos models bàsics
d’arquitectura i d’urbanisme característics de les ciutats del segle XX:
• La ciutat jardí: Proposta de l’urbanista anglès Ebenezer Howard qui
davant dels problemes de la ciutat industrial, va elaborar un projecte
per construir ciutats totalment noves al marge de les que ja hi havia.
• La ciutat funcionalista o racionalista: A començaments del S.XX,
arquitectes com Le Corbusier i altres urbanistes, gràcies a les noves
possibilitats tècniques que oferia el formigó, van proposar construir
blocs molt alts de pisos amb l’objectiu d’alliberar s’ol per a zones
verdes obertes.
• A Espanya, des de la dècada dels anys seixanta als vuitanta es va
modificar aquest model de ciutat funcionalista o racionalista, de
manera que es van construir barris i polígons residencials en forma
de concentració de blocs de pisos .

21. Vista aèria Vitòria
(traçat radial)

22. Vista de Burgos
(traçat lineal)

25. LES FUNCIONS URBANES
• Funció residencial: Es dóna en totes les ciutats, ja que són
llocs de residència de les persones. La funció residencial
inclou tota la ciutat, però pot ser escassa a l’àrea més
central i pràcticament nul·la a les zones industrials.
• Funció comercial: Les ciutats són el centre d’intercanvis de
productes i de serveis
• Funció industrial: Les ciutats actuals han crescut paral·leles
al desenvolupament industrial, concentrant la població
obrera i augmentant l’espai urbà.
• Funció militar: Antigament la funció militar era el motiu
fundacional de moltes ciutats, perquè servien com a refugi
o base estratègica
• Funció política i administrativa: Es una altra de les funcions
de les ciutats. La capital ( d’un país, regió, província)
acostuma a ser un lloc on abunden els funcionaris públics ,
la burocràcia i les empreses dedicades al terciari superior.
• Funció cultural: Algunes ciutats tenen l’origen en una
funció religiosa com a santuaris o llocs sagrats.
• Funció lúdica i turística: Algunes ciutats tenen com a funció
principal el turisme

29. L’ESPAI URBÀ CATALÀ
• Les ciutats catalanes mostren una morfologia urbana similar a
altres ciutats d’Espanya: Hi destaca sempre el nucli antic situat en
un lloc estratègic ( vora del mar, un riu, cruïlla de camins, castell..).
A mitjan del segle XIX es construïren els eixamples de traçat
regular i carrers amples. Actualment, moltes ciutats segueixen
l’expansió en barris perifèrics a vegades ben diferenciades al
plànol.
• La problemàtica urbana catalana és la següent:
• La segregació social: La forta immigració dels últims anys ha
provocat la saturació dels barris vells de Barcelona
• La mobilitat residencial: Les famílies benestants es traslladen a
habitatges espaiosos, cases adossades, de ciutats inferiors a
100.000 habitants,situades fora de les zones metropolitanes.
• L’impacte ambiental. Es manifesta amb nivells de sorolls, densitat
de trànsit, emissió de gasos, consum d’aigua, residus....
• La política territorial catalana: La política territorial catalana va
destinada a frenar el consum de sòl, a millorar la cohesió social, a
protegir el patrimoni urbanístic,... . L’any 2007 es van crear les
ARE ( Arees Residencials Estratègiques) distribuïdes per tot el
territori català per tal de poder-hi intervenir d’una manera ràpida
en la construcció d’habitatges protegits i serveis.