Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

T2. El sector primari

1,044 views

Published on

3r ESO

Published in: Education
  • Be the first to comment

T2. El sector primari

  1. 1. T2. EL SECTOR PRIMARI I LES GRANS UNITATS DE PRODUCCIÓ
  2. 2. Les activitats del sector primari 1. El sector primari en la actualitat L’alimentació és una de les necessitats bàsiques de l’ésser h u m à . P e r a i x ò o b t e n i r recursos per alimentar-se ha estat una de les activitats prioritàries i erradicar la fam a la Terra és un dels grans reptes del futur. El sector primari inclou les activitats que proporcionen recursos bàsics o primaris, és a dir que s’obtenen directament de la natura. Aquestes activitats són: l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’explotació forestal. POBLACIÓ OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI
  3. 3. La situació actual del sector primari 1. El sector primari en la actualitat CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA PER PAÏSOS La població mundial dedicada al sector primari suposa el 40% del total de la població activa, és un percentatge impor tant que disminueix progressivament. Encara que la productivitat augmenti cada any el seu pés pes econòmic disminueix respecte al pes del sector secuntadiri i terciari. En el 2010, el sector agrari va aportar el 2’8% del PIB mundial
  4. 4. La situació actual del sector primari 1. El sector primari en la actualitat POBLACIÓ ACTIVA EN EL SECTOR PRIMARI
  5. 5. La situació actual del sector primari 1. El sector primari en la actualitat Diferències entre països: Països desenvolupats POBLACIÓ OCUPADA El sector primari ocupa un percentatge petit de la població activa. ( entre l’1% i el 5 %) PRODUCTIVITAT Té una productivitat alta gràcies a la mecanització i els avenços tècnics. PARTICIPACIÓ EN EL PIB La contribució a la riquesa nacional és reduida, menys del 4% del PIB (Producte Interior Brut) Països amb economies emergents i en vies de desenvolupament. POBLACIÓ OCUPADA percentatge de la població ocupada és molt alt ( als països més pobres arriba al 80% de la població activa) PRODUCTIVITAT productivitat és baixa a causa d’una utilització reduïda de recursos tecnològics. PARTICIPACIÓ EN EL PIB L’agricultura és + del 10% del PIB
  6. 6. El despoblament i la recuperació d’àrees rurals 1. El sector primari en la actualitat PARC EÒLIC (CASTELLA-LA MANXA) L’èxode rural cap a les ciutats té varies causes: • Abandonament del camp per la implantació de noves tècniques agràries • Atracció per la via urbana • Catàstrofes naturals • L‘escassetat de la’aigua • Conflictes armats • Problemes mediambientals • Fluctuació dels preus dels productes agrícoles que a vegades arruïna als agricultors. Despoblament Recuperació d’àrees rurals Països en vies de desenvolupament. S’han recuperat àrees agrícoles mitjançant una agricultura de subsistència per garantir prou aliments per a la població. Països desenvolupats Noves activitats a les àrees rurals no agràries: turisme rural, segones residències, infraestructures energètiques ( panells solars, parcs eòlics…) Hi ha població que torna al medi rural. S’entén també l’agricultura a temps parcial: es a dir, complementària d’altres activitats dels sectors secundaris i terciaris.
  7. 7. Característiques de l’agricultura de mercat 2. Els diferents tipus d’agricultura Als països desenvolupats a finals del s. XVIII es va passar d’una agricultura de subsistència a una agricultura de mercat orientada a la producció per a la venda. Per obtenir-ne un benefici més gran l’agricultura té les següents característiques: 1) Especialització de la producció. Es conrea un producte en cada explotació agrícola, la qual cosa simplifica l’ús de la maquinària i augmenta el rendiment. 2) La mecanització de les feines del camp. Permet reduir la mà d’obra i fer les feines més de pressa i a un cost més baix. 3) L’ús de tècniques de conreu avançades. Es fan servir fertilitzants per augmentar la productivitat del sòl, llavors d’alt rendiment, productes que prevenen i curen les malalties de les plantes, es conreen les plantes en hivernacle i sòls artificials. A més els avenços en biotecnologia han permés modificar genèticament les plantes per obtenir millors varietats, són els anomenats trangènics. 4) Els sistemes d’emmagatzematges, transport i comerialització a gran escala. Els productes arriben a mercats llunyans a cost baix.
  8. 8. Tècniques de conreu avançades 2. Els diferents tipus d’agricultura CULTIUS HIDROPÒNICS L’ARENAMENT REGATGE GOTA A GOTA
  9. 9. L’agricultura en les regions en desenvolupament 2. Els diferents tipus d’agricultura En aquests països conviuen diverses formes d’agricultura. Hi han els sistemes tradicionals, explotats per famílies amb pocs recursos i les plantacions, explotades per multinacionals i lligades als mercats internacionals. L’agricultura tradicional S’organitza en petites explotacions familiars i es destina a l’autoconsum i al comerç interior a petita escala. Tipus: 1) Agricultura de subsistència. Es practica per obtenir aliments per a la família pagesa. Es fan diversos conreus en rotació al llarg de l’any. Tècniques tradicionals i productivitat baixa. 2) L’agricultura d’artiga. Es la més arcaica. Es practica a regions d’Àfrica, de l’Amazonia i en alguns llocs d’Àsia i Amèrica central. Consisteix en cremar i desbrossar la zona del bosc que es vol conrear, tot repetint l’operació quan el terreny s’esgota. 3) L’agricultura irrigada monsònica. Es practica a l’est de Xina, Sud-est asiàtic i a la costa oriental de l’Índia. S’hi aprofita la inundació periòdica dels camps per les pluges monsòniques d’estiu pel cultiu de l’arròs que es fa en petites parcel·les. Es necessita molta mà d’obra.
  10. 10. L’agricultura en les regions en desenvolupament 2. Els diferents tipus d’agricultura 1) L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA SISTEMES TRADICIONALS
  11. 11. L’agricultura en les regions en desenvolupament 2. Els diferents tipus d’agricultura 2) L’AGRICULTURA D’ARTIGA SISTEMES TRADICIONALS
  12. 12. L’agricultura en les regions en desenvolupament 2. Els diferents tipus d’agricultura 3) AGRICULTURA D’IRRIGACIÓ SISTEMES TRADICIONALS
  13. 13. L’agricultura en les regions en desenvolupament 2. Els diferents tipus d’agricultura En aquests països conviuen diverses formes d’agricultura. Hi han els sistemes tradicionals, explotats per famílies amb pocs recursos i les plantacions, explotades per multinacionals i lligades als mercats internacionals. L’agricultura de plantacions Aquest sistema va ser implantat pels colonitzadors europeus a Amèrica, Àfrica, l’Índia i el sud-est asiàtic. Són grans extensions de terra dedicada al monocultiu a gran escala. Es fa una gran inversió de capital. El producte està destinat al mercat internacional per la qual cosa està en mans de multinacionals i capital estranger. (Café, sucre, té, cotó, tabac…)
  14. 14. L’agricultura en les regions en desenvolupament 2. Els diferents tipus d’agricultura PLANTACIÓ DE TÉ A L’ÍNDIA PLANTACIONS
  15. 15. 1) El relleu 3. Els paisatges agrícoles El paisatge agrari o agrícola és el que resulta de la pràctica de les activitats del sector primari. La diversitat de paisatges agraris resulta de la combinació de elements físics i elements humans. El relleu condiciona el tipus de paisatge. Com? L’altitud: A mesura que ascendim, les temperatures disminueixen, la qual cosa dificulta el conreu de certes espècies de plantes. Les terres més apropiades per l’agricultura, se situen a menys de 200m. El pendent: Que la inclinació sigui petita, facilita la mecanització de les tasques. per això l’agricultura en general s’estèn per les planes i les valls. A més de 10º de pendent no es pot cultivar. Elements físics que condicionen el paisatge:
  16. 16. 2) Tipus de sòl 3. Els paisatges agrícoles Les plantes absorbeixen del sòl aigua i nutrients. Cada tipus de planta necessita un terreny amb unes característiques determinades. La grandària dels grans de terra i la porositat codicionen la quantitat d’oxigen del sòl i la capacitat per retenir l’aigua. A més, cada sòl té una composició química i biològica que determina el grau d’acidesa i la riquesa de nutrients i matèria orgànica. Sòl argilòs És ric en nutrients però s’embassa fàcilment. Requereix un bon sistema de drenatge perquè les plantes no es podreixin. Sòl sorrenc Humus No reté l’aigua ni els nutrients que necessiten les plantes. Els conreus en aquests sòls requereixen ser adobats, i segons les plantes, un reg freqüents o no. És ric en nutrients per a les plantes, ja que conté una gran qualitat de matèria orgànica en descomposició. Elements físics que condicionen el paisatge:
  17. 17. 3. Els paisatges agrícoles CONREUS AL DESERT, A ISRAEL. Les plantes reben aigua mitjançant reg per aspersió ( com si fos pluja) o per sisrema de reg gota a gota molt modern i costós, però que estalvia molta aigua
  18. 18. 3. Els paisatges agrícoles CONREUS EN HIVERNACLES DE PLÀSTIC, A ALMERIA Aquest sistema impedeix que s’vapori l’aigua de reg i manté la humitat, però obliga a utilitzar molts productes químics per evitar malalties a les plantes, ja que són més vulnerables perquè estan sotmeses a un ambient artificial.
  19. 19. El clima 3. Els paisatges agrícoles
  20. 20. 3) El clima 3. Els paisatges agrícoles Cada planta necessita unes condicions de temperatura, insolació i humitat per a créixer. En cada regió climàtica es desenvolupen més bé uns conreus que altres. Hi ha 4 factors climàtics que limiten l’activitat agrícola: 1. El fred extrem. En general, les plantes no poden créixer en temperatures sota zero. La majoria, fins i tot, no es desevolupen per sota dels 10º. 2. La calor excessiva. Les temperatures molt altes, per damunt dels 45º no són favorables. 3. La humitat elevada. Les pluges abundants i constants afavoreixen el creixement de les males herbes, erosien el sòl i la vegetació desapareix. 4. L’aridesa. L’escassetat d’aigua i la irregularitat de les precipitacions limiten el desenvolupament de l’agricultura. Per això, als pols, els deserts i les selves tropicals, es practica molt poc l’agricultura. Elements físics que condicionen el paisatge:
  21. 21. 4. Els elements humans dels paisatge agrari 1) Les parcel·les L’explotació agrària és l’espai físic on es desenvolupen les activitats pertanyents a una unitat econòmica amb un sol propietari, que pot ser una persona o una empresa. Segons la grandària, poden ser latifundis ( grans) o minifundis ( mitjanes o petites) i segons l’activitat que hi predomina, poden ser agrícoles, ramaderes, forestals o mixtes. Una explotació està formada per una o diverses porcions de terreny o parcel·les. En funció de la forma, la grandària i els límits que tinguin les parcel·les poden ser: 1) SEGONS LA FORMA: Poden ser regulars o irregulars. 2) SEGONS LA GRANDÀRIA: Poden ser petites (1hectàrea), mitjanes ( entre 1 i 10 ha) o grans (+ de 10 ha) 3) SEGONS ELS LÍMITS: Poden ser: Camps oberts, sense tanques, els habitatges solen estar agrupats. Predomina en la submeseta sur d’Espanya. Camps closos, amb parcel·les envoltades de tanques, murs de pedra, filats, arbres. Els pagesos viuen en cases aïllades, prop dels conreus, o en poblets. Paisatge de la cornisa cantàbrica o l’Europa atlàntica.
  22. 22. Paisatge de camps oberts. València 4. Els elements humans dels paisatge agrari
  23. 23. Paisatge regular de camps closos. Normandia, França 4. Els elements humans dels paisatge agrari
  24. 24. Agricultura intensiva de regadiu. Marroc 4. Els elements humans dels paisatge agrari
  25. 25. Agricultura extensiva de secà. Canadà 4. Els elements humans dels paisatge agrari
  26. 26. 4. Els elements humans dels paisatge agrari 2) Els sistemes de conreu Intensiva Es vol treure el màxim profit de la terra. Als països desenvolupats es fan servir tècniques de conreu avançades. Als països en vies de desenvolupament, com que l’agricultura és tradicional, l’aprofitament s’obté amb més mà d’obra però el rendiment és baix. Extensiva Es practica en grans parcel·les en les quals es deixa una part en guaret, és a dir, sense sembrar per facilitar la recuperació de la fertilitat. La producció és elevada perquè hi ha molta superfície conreada. Segons el grau d’aprofitament, l’agricultura pot ser intensiva o extensiva., i segons la manera d’obtenir-ne l’aigua, poden ser de regadiu o de secà.
  27. 27. 4. Els elements humans dels paisatge agrari 2) Els sistemes de conreu Segons el grau d’aprofitament, l’agricultura pot ser intensiva o extensiva., i segons la manera d’obtenir-ne l’aigua, poden ser de regadiu o de secà. Regadiu Els conreus creixen amb l’aigua que s’obté a partir de sistemes artificials de reg: canals, inundació, aspersió… Secà Els conreus es desenvolupen amb l’aigua de pluja, encara que sovint es proveeixen d’aigua, amb sistemes moderns de reg per afrontar els períodes de sequera.
  28. 28. 4. Els elements humans dels paisatge agrari 3) La varietat de conreus Segons la varietat d’espècies conreades en les explotacions agrícoles parlem de: 1) MONOCULTURA. Només es conrea un producte. Això simplifica l’ús de la maquinària. L’objectiu és obtenir la màxima producció amb el cost mínim perquè sigui competitiva. Està destinada a la venda. Grans explotacions. 2) POLICULTURA. Es conreen espècies vegetals diferents en una mateixa explotació. En petites parcel·les. Es destina a l’autoconsum de la família pagesa. Zones d’horta. 4) Altres elements que defineixen els paisatges agraris Als paisatges ramaders, la grandària, forma i delimitació de les parcel·les i el seu aprofitament. Als paisatges forestals, el tipus d’arbres.
  29. 29. 5. La distribució de recursos agraris al món PRINCIPALS ZONES DEL MÓN DE CULTIU DE BLAT SEGONS LA LATITUD
  30. 30. 5. La distribució de recursos agraris al món La distribució de recursos agrícoles al món, està condicionada per factors físics ( clima, mediambient…) i per factors humans ( economia, tecnologia…). Els grans espais agrícoles al món Les zones de clima temperat presenten les zones més productives i extenses del planeta. Ténen sòls adequats i recursos hídrics. S’hi concentren la producció de cereals, la ramaderia extensiva. Són agricultures de mercat, amb tecnologia avançada per maximitzar la producció. A les zones fredes, hi han grans reserves forestals que permeten l’obtenció de fusta a gran escala. Algunes àrees acumulen recursos hídrics i pesquers. A les zones càlides o intertropicals, hi ha grans àrees d’agricultura de subsistència. En algunes zones hi ha desertització. Al sud-est asiàtic, hi ha conreu a gran escala com l’arròs.
  31. 31. 5. La distribució de recursos agraris al món Els factors demogràfics, econòmics i tecnològics La delimitació de les àrees agrícoles al món, està condicionada pels següents factors humans i tecnològics: 1) Grans concentracions de població. Creen grans mercats per als productes alimentaris i proporcionen mà d’obra. 3) La disponibilitat de capitals i mitjans de finançament i disponibilitat d’accès a les xarxes de transport ( ports, ferrocarrils i carreteres…) 5) L’accès a recursos tecnològics com ara la maquinària agrícola, adobs químics, biotecnologia, centres de recerca.
  32. 32. 5. La distribució de recursos agraris al món Els factors medioambientals 1) La distribució de sòls agrícoles està en transformació per la desertizació, l’esgotament i l’increment d’àrees urbanes. 2) La contaminació ambiental afecta a tots els sectors. 3) Els recursos hídrics. El 70 % de l’aigua potable es destina a l’agricultura. Les necessitats del consum humà i la creixent contaminació de les aigües condicionen l’explotació. 4) El canvi climàtic. La desertizació i els canvis de temperatures afecten el rendiment de les explotacions agrícoles i ramaders.
  33. 33. 5. La distribució de recursos agraris al món GRANJA MECANITZADA DE PRODUCCIÓ DE LLET DE VACA
  34. 34. 5. La distribució de recursos agraris al món PAGESOS TREBALLANT AL CAMP. AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
  35. 35. CLICA AQUI Home ("Hogar" en español) es un documental dirigido por Yann Arthus- Bertrand y estrenado en 2009. La película está enteramente compuesta por vistas aéreas de diversos lugares alrededor del mundo junto a la voz de un narrador. Muestra la diversidad de la vida en La Tierra y cómo las actividades humanas se han convertido en una amenaza para el equilibrio ecológico del planeta.
  36. 36. 5. La distribució de recursos agraris al món Els canvis en les explotacions tradicionals L’augment en la demanda mundial d’aliments també incideix en els canvis en les explotacions tradicionals. La creixent demanda de carn produeix una substitució de cultius destinats al consum humà per altres dedicats a l’alimentació del bestiar. Això fa encarir el preu dels aliments bàsics com són els cereals i agreuja les situacions de fam.
  37. 37. 6. La ramaderia La ramaderia en l’actualitat La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar- ne els productes que donen ( carn, ous, llet, llana, mel, etc.), o també la força de treball o simplement destinar-los a la reproducció. En els països en vies de desenvolupament complementa l’agricultura i en els desenvopulats, és una activitat d’alta rentabilitat. Es una activitat en creixement. El 30% de la superfície del planeta està ocupada per pastures i el 33% de les terres cultivables es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar. Les espècies més nombroses són el bestiar porcí, boví, oví i aviari A més també en alguns llocs destaca el bestiar cabrú, equí, la cria de conills o cunicultura i l’apicultura, o cria d’abelles
  38. 38. 6. La ramaderia La ramaderia en l’actualitat En l’últim segle, la investigació científica ha permès obtenir races selectes que proporcionen rendiments elevats i que van permetre vèncer moltes malalties que afectaven al bestiar. Les noves tecnologies han incrementat la producció i han facilitat el transport de productes ramaders a llarga distància. Hi ha una gran polèmica a voltant: • Les deixalles animals, el fertilitzants i els pesticides emprats en els conreus farratgers contaminen els sòls, l’atmòsfera i les aïgues. • Aquesta contaminació, els antibiòtics i les hormones que s’apliquen als animals poden afectar negativament la nostra salut. • La tala abusiva de boscos per generat prats que serveixin per alimentar el bestiar és un gran problema. En Amèrica llatina el 70% dels boscos talats es dedica al pasturatge.
  39. 39. 6. La ramaderia Ramaderia sedentària, nòmada i transhumant La ramaderia sedentària és la més estesa al món. El bestiar no es desplaça, perquè disposa de pastures o de pinso. En la ramaderia nòmada es bestiar es desplaça permanentment a la recerca de pastures. Es practica al nord de l’Àfrica septentrional i subsahariana, l’Àsia Central i el Pròxim Orient. Si el desplaçament és estacional ( a l’hivern cap a les valls i a l’estiu cap a les muntanyes), parlem de ramaderia transhumant.
  40. 40. 6. La ramaderia RAMADERIA EXTENSIVA
  41. 41. 6. La ramaderia RAMADERIA INTENSIVA
  42. 42. 6. La ramaderia Intensiva També anomenada industrial. Es practica en explotacions petites i especialitzades en una espècie. EEUU, Canadà, Europa Occidental, Sud d’Austràlia i Nova Zelanda. El bestiar està estabulat, es cria en estables on se’n controla l’alimentació, la salut, l’engreix. Es creen condicions de temperatura, llum i humitat artificials per augmentar la producció en el mínim temps possible. Aquest tipus de ramaderia ha augmentat la producció però causa problemes mediambientals i de estrès pels animals i en alguns casos de salut. Ramaderia extensiva i intensiva Extensiva Es desenvolupa en grans explotacions en les quals el bestiar vaga pel camp i s’alimenta de pastures naturals. Oest de EEUU, pampa argentina, est de Brasil, sud de Rússia, Austràlia, Espanya i Sud-àfrica. Requereix escasses inversions, però té una productivitat baixa. El bestiar és l’oví, cabrú, i boví. Els productes es destinen a la venda ( països desenvopats) o a l’autoconsum ( països en vies de desenvolupament)
  43. 43. 6. La ramaderia Contrastos entre països PAÏSOS DESENVOLUPATS La ramaderia respón a les exigències del mercat: 1. Se seleccionen les races ramaderes per aconseguir més productivitat. S’abandonen les races autòctones. 2. El bestiar s’alimenta de pinsos per engreixar-se ràpidament, i es cria en granges amb centenars d’animals en règim intensiu. 3. La cura del bestiar està mecanitzada: netaja d’estables, subministrament d’aliment i aigua, recollida de llet i ous… 4. Els escorxadors i càmares frigorífiques permeten l’emmatzematge, la comercialització i la distribució dels productes ramaders.
  44. 44. 6. La ramaderia Contrastos entre països PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT Predomina una ramaderia tradicional combinada amb l’agricultura. S’hi crien animals autòctons, que es dediquen a l’alimentació i s’utilitzen com a força de treball. Es una ramaderia extensiva, sedentària, nòmada o tranhumant sense mecanització, per la qual cosa la rendibilitat és baixa.
  45. 45. 7. La pesca i l’explotació forestal La pesca en l’actualitat CAPTURES DE PEIX PER PAÍS La pesca és la captura de peixos i altres espècies aquàtiques a mars, rius i llacs. El 85% es destina al consum humà i la resta a la producció d’alis i farines de peix. Segons el lloc on es fan les captures es distingueix: 1. Pesca d’autoconsum. A la vora de la costa, en petites embarcacions i fent servir mètodes artesanals. Les captures es destinen al mercat local i a l’autoconsum. 2. La pesca litoral o costanera. A prop de la costa, en periodes d’un dia com a màxim, en embarcacions petites o mitjans amb ormeigs adequats a les espècies que es volen capturar. Les embarcacions tenen instal·lacions per conservar les captures que es destinen al mercat. 3. La pesca d’altura. Es fa a alta mar amb vaixells factories de gran tonatges, que a la vegada processen el peix per lliurar-lo al mercat llest per al consum. Es pesca durant setmanes o mesos.
  46. 46. 7. La pesca i l’explotació forestal La pesca en l’actualitat PRINCIPALS CALADORS MUNDIALS
  47. 47. 7. La pesca i l’explotació forestal Les zones pesqueres i l’aqüicultura Els llocs on la pesca és més abundant, els caladors, es concentren a les plataformes continentals riques en plàncton, per la confluència de corrents marines o desembocadures de rius. Els estats tenen el control de les seves zones de pesca des de la costa fins a 370 km mar endins. Les captures en aigües internacionals s’estableixen en acords pesquers. L’increment de captures posa en perill algunes espècies. Per satisfer la demanda, es recorre a l’aqüicultura, que és la cria controlada de peixos en captivitat en piscifactories, en aigües dolces o en espais acotats al mar.
  48. 48. Planet ocean trata de explicar algunos de los más grandes misterios naturales del planeta. A la vez, intenta transmitir la importancia de que la humanidad aprenda a vivir en armonía con nuestros océanos. Planet Ocean es un recordatorio de los lazos entre la especie humana y la naturaleza, así como la obligación de los humanos de proteger y respetar a nuestro planeta. Uno de los directores del documental, Yann Arthus-Bertrand, creó la Fundación GoodPlanet -implicada en la realización de Planet Ocean- en 2005. Su objetivo es incrementar la conciencia y educar al público sobre la protección medioambiental. CLICA AQUI PER VEURE'L
  49. 49. 7. La pesca i l’explotació forestal L’explotació forestal LES PRINCIPALS ZONES DE BOSCOS AL MÓN
  50. 50. 7. La pesca i l’explotació forestal L’explotació forestal L’aprofitament dels boscos amb finalitat econòmica es coneix com a explotació forestal. Se n’obtenen molts productes com ara: resines, suro, cautxú, matèries primeres per a la indústria farmacèutica i fusta per la construcció, la indústria del moble i la producció de paper. L’obtenció de fusta està relacionada amb l’explotació de grans àrees boscoses del planeta. Els majors rendiments s’obtenen al nord del planeta on hi ha boscos de coníferes (pins i avets) i a les regions tropicals per l’abundàcia i varietat d’espècies.
  51. 51. 7. La pesca i l’explotació forestal L’explotació forestal La gran demanda ha provocat la sobreexplotació i el perill de desaparició dels boscos originals, i en alguns llocs la desertització Per mantenir una explotació comercial sostenible, s’ha introduit la silvicultura o replantació de boscos per explotar-los racionalment. En alguns països es redueix l’explotació del bosc autòcton i es reforesta amb espècies de fora de creixement ràpid com ara l’eucaliptus. En alguns casos aquestes espècies de fora, degraden el sòl i desplacen les espècies autòctones, per la qual cosa han de ser controlades.
  52. 52. 9. El sector primari a Espanya PES DE LA POBLACIÓ ACTIVA OCUPADA EN EL SECTOR PRIMARI Les característiques del sector primari Aquest sector ocupa poca població ocupada ( 4’2% del total) i l’aportació al PIB és baixa ( 2’7%). Tot i això és important per: 1) Espanya és un dels països de la UE amb un sector primari més potent. Ocupa el primer lloc pesquer, i l’11% del conjunt de la producció agrària. 2) Els productes agraris i pesquers són les matèries primeres de moltes indústries espanyoles. 3) Prop del 15% de les exportacions són aliments.
  53. 53. 9. El sector primari a Espanya Les característiques del sector primari LA MECANITZACIÓ HA PERMÉS QUE HI HAGI POCA GENT TREBALLANT AL CAMP
  54. 54. 9. El sector primari a Espanya Les característiques del sector primari Punts febles del sector: 1. Població envellida. + del 61% té més de 55 anys. 2. Predominen les petites i mitjanes explotacions que dificulten la producció competitiva 3. Escassa productivitat de l’agricultura de secà, per una inversió escassa. 4. Baixa productivitat de la ramaderia extensiva i dependència de la ramaderia intensiva.
  55. 55. 9. El sector primari a Espanya Les característiques del sector primari
  56. 56. 9. El sector primari a Espanya Les característiques del sector primari L’agricultura 1) Té un paper predominant. Desprès de França, és el país que més territori destina a l’ús agrícola (34’4%. D’aquest territori el 80% es dedica a conreus de secà i el 20% a conreus de regadiu. 2) Té una gran diversitat productiva. Destaca la producció de fruites, hortalisses, vinya, olivera i cereal. 3) S’exporta majoritàriament a la UE
  57. 57. 9. El sector primari a Espanya Les característiques del sector primari La ramaderia Té un pes important. Aporta el 35% del valor de la producció agrària final. Espanya és el segon lloc de la UE en bestiar oví, porcí i cabrú. El bestiar porcí suposa un terç de la producció animal. Catalunya i Aragó concentren més de la meitat. El bestiar oví ocupa el segon lloc. Aporta el 28% de la producció animal. Destaca a Castella i Lleó, Galícia i Extremadura. Predomina la ramaderia intensiva i estabulada amb fortes inversions, elevat grau de mecanització i alts rendiments.
  58. 58. 9. El sector primari a Espanya Les característiques del sector primari La pesca Espanya ocupa el primer lloc en la UE en grandària de flota i en el tonatge i el volum de captures. Desprès de Japó és el segon país del món en consum de peix. La pesca artesanal conviu amb la pesca industrial. La plataforma pesquera és estreta i el que se n’obté és insuficient per proveir el consum. Per això hi han acords pesquers amb altres països.
  59. 59. 9. El sector primari a Espanya Les característiques del sector primari Contrastos i desequilibris Els últims anys s’han fet grans inversions en el sector agropecuari a través de fons europeus (PAC, Política Agrària Comuna Europea). Els beneficis no s’han repartit per igual. En la costa mediterrània destaca el mercat de fruites i hortalisses. En canvi la ramaderia bovina de la cornisa cantàbrica i els cereals o la vinya de l’interior han sofert restriccions. En les regions en que la crisi en el sector agrícola i ramader ha estat més forta s’ha produit el despoblament de zones rurals.
  60. 60. 10. El sector primari a Catalunya La producció agrícola ha disminuit a Catalunya. Actualment aporta l’1’29% del PIB català. L’espai rural, el que no és ni urbà ni industrial, presenta el 70% del territori català, la major part del qual està ocupat per superfícies boscoses o ermes (no cultivades), mentre que la superfície agrícola utilitzada representa el 27%. La població ocupada en el sector primari, representa l’1’49% del total de la població activa tot i que en 1975 representava el 8%.
  61. 61. 10. El sector primari a Catalunya Hi ha molta diversitat: 1) L’agricultura mediterrània de secà. Al sud-oest, dedicada al conreu de cereals i a la vinya, l’olivera i la fruita seca. Són àrees que han adaptat les explotacions en funció de les noves orientacions del mercat de la indústria agroalimentària i de la Política Agrària Comuna. S’ha reduit el conreu de blat i h’ha augmentat la producció de cereals per fer pinsos. 2) El regadiu es concentra al voltant de canals ( d’Urgell, de la Infanta al Baix Llobregat, els de l’Ebre i del delta del Llobregat. Destaquen els fruiters de Lleida, els arrossars del delta de l’Ebre i a l’Empordà. Es creen nous regadius per una agricultura intensiva d’hivernacle d’hortalisses i flors. Els paisatges agrícoles catalans
  62. 62. 10. El sector primari a Catalunya ARROSARS A PALS. ALT EMPORDÀ
  63. 63. 10. El sector primari a Catalunya Hi ha molta diversitat: 3) L’agricultura consolidada. En comarques com Osona, el Bages, l’Alt Penedès o l’Alt Camp. La producció agrícola està integrada amb la indústria agroalimentària. 4) L’agricultura periurbana. En espais al voltant de ciutats, especialment Barcelona que es veu amenaçada per la construcció d’urbanitzacions. 5) L’agricultura a la zona pirenenca. Ha hagut un abandonament progressiu de l’activitat. Els paisatges agrícoles catalans
  64. 64. 10. El sector primari a Catalunya SUPERFÍCIE AGRÀRIA CONREADA I TIPUS DE CONREUS
  65. 65. 10. El sector primari a Catalunya La importància del sector ramader La producció agrària està formada per un 59’5% per l’activitat ramadera mentre que un 37’5% per l’activitat agrària i un 3% d’altres productes. 1) El porcí. Amb 6’7 milions de caps. Representa el 65% de la producció final del sector. Lleida i Osona. 2) L’aviram. En creixement. s’orienta a la producció de carn i ou. 3) El boví. S’ha reduit el bestiar de producció lleter i per contra ha augmentat el ramat destinat a la producció de carn. 4) L’oví i el cabrú, no té la importància que va tenir en la ramaderia tradicional.
  66. 66. 10. El sector primari a Catalunya La pesca S’ha centrat en la pesca costanera. Destaquen els ports de Roses, Tarragona i Sant Carles de la Ràpita. Es va renovar tecnològicament tot i que el nombre de vaixells es va reduir. S ’ h a d e s e n v o l u p a t t a m b é l’aqüicultura. El sector forestal Tot i la quantitat de boscos l’explotació de fusta i suro representa una part poc important del producte final agrari.
  67. 67. 11. Els problemes de sostenibilitat del sector primari Els reptes mediambientals de l’agricultura i la ramaderia Des de que utilitzem recursos biotecnològics per augmentar la producció agrícola, l’impacte sobre el medi ha augmentat. Els impactes es manifesten en: 1) Els sòls. Són un recurs no renovable. La degradació dels sòls es produeix per la sobreexplotació agrícola, els pasturatge intens, la urbanització i l’impacte de les obres de infraestructures ( ponts, autovíes, etc.) També per la desertització produïda per la tala de boscos i el canvi climàtic. Què és pot fer? • Selecció d’espècies adients per al policultiu • Ús d’adobs i nutrients adeqüats • Extensió de l’agricultura orgànica.
  68. 68. 11. Els problemes de sostenibilitat del sector primari Els reptes mediambientals de l’agricultura i la ramaderia 2) L’aigua. El reg incontrolat malbarata l’aigua potable. L’excès de fertilitzants químics i pesticides s’acaba abocant als rius i a les capes freàtiques.Les dejeccions animals producte del gran nombre de granges, contaminen l’aigua també. Què es pot fer? • Planificar el reg • Utilitzar aigües per a regar no potables. • Control dels abocadors ramaders • Practicar una agricultura ramaderia biològica i sostenible.
  69. 69. 11. Els problemes de sostenibilitat del sector primari Els reptes mediambientals de l’agricultura i la ramaderia 3) La biodiversitat. Es veu amenaça per l’ampliació de la urbanització. L’extensió del monocultiu té efectes sobre els recursos fitogenètics, la diversitat genètica dels vegetals i els sòls. Al mar i rius, l’excès de pesca pot amenaçar les pervivència de les espècies. Què es pot fer? Garantir la biodiversitat.
  70. 70. 11. Els problemes de sostenibilitat del sector primari Definició i principals zones afectades Quan els boscos desapareixen com a resultat de l’activitat humana, l’anomenem deforestació. Moltes superfícies boscoses es desforesten per: • Obtenir fusta, • Guanyar terres cultivables • Crear pastures • Explotar els minerals dels subsòl • Construcció urbana • Vies de comunicació
  71. 71. 11. Els problemes de sostenibilitat del sector primari Definició i principals zones afectades Els boscos tenen un gran interès econòmic i una extraordinària importància pel medi ambient. • Absorbeixen diòxid de carboni • Produeixen oxigen. • Són medi natural per a milions d’espècies • Cobreixen els sòls i aporten humus i els protegeixen de la desertització • Refresquen les temperatures terrestre • Participen en l’elaboració de l’aigua.
  72. 72. EL PROCÈS DE DESFORESTACIÓ MUNDIAL
  73. 73. 11. Els problemes de sostenibilitat del sector primari Definició i principals zones afectades En els últims 5000 anys, s’ha perdut el 30% de la coberta forestal del món. Ha estat més greu en els últims 40 anys, tot ique en els últims anys ha hagut una disminució de la desforestarció. La desforestació es greu en les selves pluvials de la zona intertropical. Cada any es perd l’1 i 2% de las selves tropicals. Les selves tropicals contenen més de la meitat de les espècies animals i vegetals del món.
  74. 74. SUPERFÍCIE AGRÀRIA CONREADA I TIPUS DE CONREUS LA PETJADA ECOLÒGICA

×