1. Educar per a la diversitat: família, aula, centre i societat.L’Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 2011

2. Punts de partidaS’ha produït un canvi demogràfic espectacular.Curs 2009-2010: sense comptar els nacionalitzats, 155.000 alumnes estrangers (167 estats, 115 llengües).La diversitat cultural reclama un esforç actiu de tota la societat: no es pot esperar que l’ensenyament sol asseguri la cohesió social.1.013 aules d’acollida: 19.217 alumnesPerò el sistema educatiu pot ser un bon motor d’implicació social, si compta amb el suport dels poders públics.L’educació lingüística és la base de tota l’educació.

3. Dos temes clauEls objectiusCompetència plurilingüe i intercultural: vivim en una societat cada dia més diversa i tenim relacions amb tot el món.Les condicionsImplicació general en la cohesió intercultural: que hi col·laborin totes les famílies, tot el centre i tota la societat.L’èxit o el fracàs –escolar, personal i social– depèn de tots.

4. Diversitat + desigualtats + crisi = conflictivitat.

5. Necessitem una política intercultural global.GUIÓEls objectiusS’han consolidat els enfocaments comunicatius?Tres noves propostes:Competència plurilingüe interculturalCompetència per al canvi sociolingüísticVoluntat de comunicarUn punt crucial: els prejudicisSón modificables?Les condicionsImplicació general o desresponsabilització?Tenim tots prou presents els objectius pedagògics i socials?El doble paper del centre: projecte lingüístic i pla d’entornAICLE: totes les àrees treballen la llenguaTot el centre transmet (o no) la competència plurilingüe interculturalL’entorn: 4 dimensions a explorar (famílies, lleure, mitjans, treball)

6. A. Els objectius

7. S’han consolidat els enfocaments comunicatius?Aprenentatge de la llengua des d’activitats significatives per als aprenentsMés enllà del concepte de competència lingüística:Domini del sistema de la llengua i del seu funcionament internProducció de significats gramaticals / correctesAdequació dels intercanvis verbals a les situacions de comunicacióDomini d’un repertori de varietats i registresCriteris d’elecció de la varietat adient a cada cas

8. Tres noves propostesCompetència plurilingüe interculturalL’aprenentatge de la llengua té lloc en un context de variació lingüística i de diversitat culturalCompetència per al canvi sociolingüísticAquest entorn multilingüe i multicultural canvia de manera general, ràpida i profundaVoluntat de comunicarLa finalitat última de l’aprenentatge de la llengua és promoure’n l’ús actiu (cohesió intercultural de la societat)

9. DIVERSITAT, CANVI I ÚS, tres idees avui centrals en l’aprenentatge1. Competència plurilingüe intercultural Marc Comú Europeu (Consell d’Europa)Competència plurilingüe:Adquirir un repertori verbal que combini les varietats de la llengua pròpia i les d’altres llengües (1+2).No són competències juxtaposades i simètriquesCompetències diferents en cada llengua (orals, escrites, receptives, productives), segons la pròpia experiènciaComplementàries, interconnectades: transferència de capacitats entre llengüesCompetència intercultural: Saber gestionar les capacitats lingüístiques d’acord amb les relacions interculturalsNo és l’acumulació de competències en cada culturaUna visió conscient i positiva de la diversitatEvolucionen al llarg de la vida: autonomia de l’aprenent

10. Factors interculturals: decisiusImatge social de cada llenguaEstatus / prestigi, utilitat, vitalitat percebudaActituds associades, predisposicionsCognitivesValoratives ComportamentalsActituds entre els grups lingüístics: Compromís / rebuig envers la diversitat sostenible; identificació / distanciament; solidaritat /jerarquia...Primacia de les llengües pròpies (històriques, nacionals, territorials): DUDL El desig de monolingüisme pot ser un indici de fonamentalisme etnocèntric

11. L’experiència, punt de partidaAutobiografia de trobades interculturals: bloc Aprendre llengües (Enric Serra)Guia per a analitzar les pròpies experiències:Identificar estranyesa, valoració positiva o negativaAnalitzar-ho amb altres / contrastar perspectivesReconsiderar estereotips o prejudicisFer-se personalment conscient i responsable de les relacions interculturalsCompartir les experiències presents a la classe

12. Una guia completa i recent

13. 2. Competència per al canvi sociolingüísticEl context multilingüe i de canvi general, ràpid i profund reclama una capacitació especial:Conèixer i exercitar els mecanismes de creativitat i expressivitat: formació de mots; locucions, expressions, frases fetes; expressivitat...Capacitat de seleccionar críticament els manlleus o préstecs d’altres llengües (adopció i adaptació)Invitació amb motiu del centenari de la Secció Filològica i de Joan Maragall:

14. 3. La voluntat de comunicar, finalitat última de l’aprenentatge de la llenguaPromoure la relació activa amb un altre grup humà, amb la seva manera de viure, amb les seves produccions culturals.Descobrir una altra manera de ser humans i entendre millor la nostra, per comparació.Desenvolupar la VOLUNTAT DE COMUNICAR com a objectiu final.MacIntyre et al.: “Un programa que fracassa a l’hora de produir estudiants disposats a utilitzar la llengua és simplement un programa fracassat.”

15. Comportament comunicatiu1Nivell IÚs de la L22Intenció de comportamentNivell IIVoluntat de comunicar34Desig de comunicar amb una persona específicaAntecedents situatsNivell IIIEstat d’autoconfiança comunicativa756Propensions motivacionalsNivell IVMotivacióintergrupalAutoconfiançaMotivació interpersonalContext afectiu-cognitiu9810Nivell VActitudsintergrupalsCompetència comunicativaSituació socialContext individual i social1112Nivell VIClima intergrupalPersonalitatExtret de MacIntyre et al., Conceptualising Willingness to Communicate in a L2: A Situational Model of L2 Confidence and Affiliation. The Modern Language Journal. Vol. 82, n. 4 (1998)

16. Un punt crucial: els prejudicisM. BYRAM et al., Developper la dimensioninterculturelle dans l’enseignement des langues. Cd’E, 2002.“La prioritat de les prioritats”.

17. Actitud negativa envers els membres d'un altre grup, basada en una informació sobre el grup que és il·lògica o injustificable.

18. Base dels comportaments discriminatoris.

19. Pot procedir de patrons inherents de pensament, de l’experiència de relació amb l’altre grup, de l’aprenentatge en el propi grup (pares, companys, mitjans de comunicació) o del propi caràcter.ActitudPredisposició de comportament respecte a un objecte determinat.3 components:Cognitiu: idees sobre l’objecte. Esquemàtiques: estereotips.Avaluatiu: valors i emocions associades a l’objecte.Conatiu: intenció de conducta.

20. Modificabilitat de les actitudsFactors interns:Consistència entre els components i la conducta.Consonància amb les altres actituds pròpies i de l’entorn.Funcionalitat –utilitat percebuda.Factors externs:Credibilitat de qui proposa el canvi.Mitjà pertinent de proposar el canvi.Nivell de discrepància acceptable.Suport del grup de pertinença.

21. B. Les condicions: implicació general o desresponsabilització?

22. B. Les condicions: implicació general o desresponsabilització?Que se n’ocupin els altres?La societat delega en les institucions (ensenyament públic) i sovint deseduca!Les famílies deleguen en el centreEl centre delega en els ensenyantsEls ensenyants deleguen en els professors de llenguaNO! Que cadascú s’ocupi de la seva partQue totselsensenyants (i tot el centre) col·laborinambelsprofessors de llengua: PROJECTE LINGÜÍSTICQue les famíliesparticipin en l’educació i en les activitatsparaescolarsQue tota la societathicontribueixiambpropostessocials, culturals, comunicatives i de tempslliure que facilitin (i no contradiguin!) elsprincipis i elsvalors de l’educació.

23. Estudi Balears GADESO 2007: la gestió de la diversitat al sistema educatiu. 2: FAMÍLIESLa participació de les famíliesésdeficitària, iaixòs’agreuja en el cas de les famíliesestrangeres.El seu nivell d’integració i les expectatives sobre el futur dels fills són determinants en l’èxit escolar.Desconeixement del sistema educatiu balearper part de les famíliesestrangeres.Valoren el paper i la tasca del professorat.NO s’observen situacions de rebuig.Necessitat d’un projecte general de relació intercultural.1: CENTRESExcessivadelegació de funcions en elprofessorat de suport,no compartides pertot el claustre.Desconeixementdelssistemeseducatius i delstretsculturalsdelspaïsosd’origendelsalumnes.Poca formació en educació intercultural: les solucions han partit del propi centre ja que la formació externa haestatnul·la o mínima.El PALIC funciona de manera satisfactòria a pocs centres, a la resta haesdevingut un instrumentadministratiumés.

24. Tenim tots prou presents els objectius pedagògics i socials?RESULTATS EDUCATIUS: Facilitar als estudiants una formació (lingüística) que els permeti participar críticament i en igualtat de condicions en la vida social.RESULTATS SOCIALS: Assegurar la cohesió i el benestar social en un pluralisme cultural equitatiu i sostenible (interès general).Les finalitats educatives i l’interès general estan per damunt de les preferències particulars de professors, pares o polítics.El convenciment compartit de la comunitat educativa és més important que l’imperatiu legal.Els marcs legals i les regulacions estan al servei d’aquestes finalitats – no són la justificació final. Els arguments polítics o ideològics solen ser contraproduents.

25. El doble paper del centreImplicar les famílies i la societat amb un bon pla educatiu d’entornComunitat educativa: famíles, altres centres, entorn social.Activitats paraescolars amb les AMPAImplicació de tot el teixit associatiu de l’entornProgrames de relació interculturalAssegurar les competències lingüístiques amb un bon projecte lingüístic de centreLlengües vehiculars de les diferents matèries: AICLE.Ús suficient del català en la vida del centre i les activitats paraescolars.Ús del català en les relacions interpersonals de professors i alumnes.El centre com a primera experiència de convivència intercultural.

26. AICLE: Totes les àrees treballen la llenguaAICLE: aprenentatge integrat de contingut i llengua en totes les matèries (no sols llengua vehicular estrangera!):Un bon revulsiu per als projectes lingüístics de centre?Establir objectius en els dos fronts i estratègies lingüístiques de suport: facilitar i comprovar l’adquisició del llenguatge específic de la matèria.Atenció especial al pas gradual de l’aula d’acollida a l’ordinària (Joaquim Arnau).Prodigar formes de treball interactives i intensives en comunicacióIntegració en grups de treball amb alumnes competentsAprenentatge entre iguals: tutorització de companys-guia, parelles lingüístiques, acollida dels petits pels més grans...Estratègies de motivació al llarg del procés d’aprenentatge (Dörnyei)

27. Crear les condicions bàsiques de motivacióComportaments apropiats del professor

28. Un ambient agradable i animador a la classe

29. Un grup d’aprenents cohesionat, amb normes de grup apropiadesGenerar la motivació inicialMillorar els valors i les actituds dels aprenents respecte a la L2

30. Augmentar l’expectativa d’èxit dels aprenents

31. Augmentar l’orientació dels aprenents cap als objectius

32. Fer que els materials d’aprenentatge siguin rellevants per als aprenents

33. Generar una confiança realista en l’aprenentEncoratjar una autoavaluació retrospectiva positivaPromoure atribucions motivatives

34. Proporcionar retroalimentació motivativa

35. Augmentar la satisfacció de l’aprenent

36. Oferir recompenses i notes de manera motivadoraPràctica educativa de motivacióMantenir i protegir la motivacióFer l’aprenentatge estimulant i distret

37. Presentar les tasques de manera motivadora

38. Establir objectius específics de l’aprenent

39. Protegir l’autoestima i augmentar l’autoconfiança de l’aprenent

40. Permetre als aprenents mantenir una imatge social positiva

41. Facilitar l’autonomia de l’aprenent

42. Promoure estratègies d’automotivació

43. Promoure la cooperació entre els aprenentsExtret de Z. Dörnyei, Motivational Strategies in the Language Classroom (2001)

44. Tot el centre transmet (o no) la competència plurilingüe interculturalReconeixement (visible, pràctic) i valoració de totes les llengües i cultures d’origen. Diversitat sostenible com a projecte universal.Tot el personal (també el no docent) és un referent per al comportament lingüístic –especialment el de llengua familiar no catalana.Totes les comunicacions (multilingües) del centre han de ser coherents amb els objectius d’aprenentatge i diversitat sostenible.Assegurar contextos variats que facilitin l’ús no acadèmic del català: monitors de menjador, esports, jocs, festes activitats extraescolars (gestionades pels pares?)...

45. L’entorn: 4 dimensions a explorarRelacions amb les famílies:Acolliment inicialImplicació de les AMPAOrientacions sobre l’educació multilingüe.Suport familiar a l’aprenentatge (lectura, tv, activitats culturals).Programes de lleure intercultural: Acords amb ens locals, caixes i món associatiu:Entitats esportivesTallers de teatre, cançó (música, ball)Mitjans de comunicació locals:Tallers de ràdio o de vídeoEl món del treball:Formació ocupacional, sindicats, visites a empreses

46. Educació lingüística familiarUn error freqüent: sacrificar alguna de les llengües familiarsAprendre de petits 2 o 3 llengües és possible i positiu.Cada persona una llengua.Practicar-les de forma equivalent.Buscar un equilibri compensat entre les llengües familiars, les de l’escola i les de l’entorn.Identificar i corregir prejudicis?

47. Dos temes clau complementarisEls objectiusCompetència plurilingüe i intercultural: vivim en una societat cada dia més diversa i tenim relacions amb tot el món.Les condicionsImplicació general en la cohesió intercultural: que hi col·laborin totes les famílies, tot el centre i tota la societat.L’èxit o el fracàs –escolar, personal i social– depèn de tots.

48. Diversitat + desigualtats + crisi = conflictivitat.

49. Necessitem una política intercultural globalGràcies per la vostra atenció