Presentació feta al grup d'assessors impulsors del TIL del Departament d'Educació on s'exploren les petjades que deixa la manera pensar de la ciència en els seus textos (articles científics,...) i dinàmiques de comunicació. Es discuteixen maneres de treballar la llengua de manera competencial a l'aula incorporant audiències, contextos i propòsits rellevants, sient conscients de l'ombra epistèmica del discurs de la ciència en la seva comunicació i els seus gèneres lingüístics.
Ponència duta a terme el 21 d'abril 2021 a la trobada de centres STEAMCat, sobre la relació entre pensament i llenguatge i maneres de materialitzar-la a l'aula mitjançant diversos suports i estratègies lingüístiques. Es proposen bastides i materials per a treballar les Destreses de Pensament, les Habilitats cognitivo-lingüístiques, els Gèneres discursius i l'esperit crític des de les matèries STEM.
Llengua i Pensament per a ensenyar Ciènciesjdomen44
Sessió desenvolupada el Març 2022 al CESIRE, en el marc de les trobades “Divendres de Biologia i Geologia”. Durant la sessió es proposen estratègies per potenciar la manera de pensar de la Ciència mitjançant el llenguatge, incorporant eines per al treball de destreses de pensament i habilitats cognitivolingüístiques i els gèneres lingüístics de les Ciències. https://wp.me/p25seH-XQ
Llegir i escriure didàctica, una eina per afinar la pràcticajdomen44
En el marc de la trobada de la Comunitat5 dels centres que participen al Pla STEAMCat, s’ha dut a terme una xerrada i un taller sobre l’escriptura d’articles de didàctica, ambientada en la pel·lícula Blade Runner.
En la xerrada, s’han descrit els tipus i parts d’un article de didàctica i les principals revistes i com abordar de manera organitzada el procés d’escriptura, modelitzant en directe la construcció d’un esborrany d’un article.
Eines i contexts per a l'experimentació a les aules (bloc 1)jdomen44
Presentació que forma part de les sessions de formació per a professorat de Ciències, dins el marc de la proposta “Experimentació a les aules”, de la FCRI 2015. Tant les presentacions com el dossier per als participants són disponibles a: http://wp.me/p25seH-kN
prenentatge Basat en Projectes: La Pel·lícula i el Guió és una xerrada que té lloc el 3 OCT 2021 a Almenar, en el marc de les jornades Almenar Lector. Es discuteixen les motivacions per treballar amb ABP, els tipus d'ABP i aspectes a tenir en compte en el seu disseny i aplicació.
Ponència duta a terme el 21 d'abril 2021 a la trobada de centres STEAMCat, sobre la relació entre pensament i llenguatge i maneres de materialitzar-la a l'aula mitjançant diversos suports i estratègies lingüístiques. Es proposen bastides i materials per a treballar les Destreses de Pensament, les Habilitats cognitivo-lingüístiques, els Gèneres discursius i l'esperit crític des de les matèries STEM.
Llengua i Pensament per a ensenyar Ciènciesjdomen44
Sessió desenvolupada el Març 2022 al CESIRE, en el marc de les trobades “Divendres de Biologia i Geologia”. Durant la sessió es proposen estratègies per potenciar la manera de pensar de la Ciència mitjançant el llenguatge, incorporant eines per al treball de destreses de pensament i habilitats cognitivolingüístiques i els gèneres lingüístics de les Ciències. https://wp.me/p25seH-XQ
Llegir i escriure didàctica, una eina per afinar la pràcticajdomen44
En el marc de la trobada de la Comunitat5 dels centres que participen al Pla STEAMCat, s’ha dut a terme una xerrada i un taller sobre l’escriptura d’articles de didàctica, ambientada en la pel·lícula Blade Runner.
En la xerrada, s’han descrit els tipus i parts d’un article de didàctica i les principals revistes i com abordar de manera organitzada el procés d’escriptura, modelitzant en directe la construcció d’un esborrany d’un article.
Eines i contexts per a l'experimentació a les aules (bloc 1)jdomen44
Presentació que forma part de les sessions de formació per a professorat de Ciències, dins el marc de la proposta “Experimentació a les aules”, de la FCRI 2015. Tant les presentacions com el dossier per als participants són disponibles a: http://wp.me/p25seH-kN
prenentatge Basat en Projectes: La Pel·lícula i el Guió és una xerrada que té lloc el 3 OCT 2021 a Almenar, en el marc de les jornades Almenar Lector. Es discuteixen les motivacions per treballar amb ABP, els tipus d'ABP i aspectes a tenir en compte en el seu disseny i aplicació.
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...jdomen44
La formació científica dels alumnes té per objectiu formar ciutadans competents científicament, capaços de prendre decisions, avaluar evidències i fer prediccions a partir de models científics. Aquestes són habilitats presents en el currículum, però que es fa difícil promoure a les aules. El taller proposa eines i estratègies senzilles per al disseny d'activitats competencials per a exàmens que avaluin aquestes habilitats, com a via per a portar-les a primer pla i connectar la nostra pràctica amb una perspectiva competencial en l'ensenyament de les ciències. Es proposen eines i procediments desenvolupats conjuntament amb Elisa Goytia, Jesús Gasco i Isabel Besson, del grup de treball EduWikiLab.
El taller es va dur a terme a les IV Jornades sobre l'Ensenyament de la Biologia i Geologia, celebrades els dies 23-25 octubre al Cosmocaixa.
Tècniques i recursos per treballar una estratègia (connectar amb els esquemes previs) a diferents situacions:
Projectes de treball. Durant la fase inicial, què sabem?
Treball amb textos. Comprensió lectora. Abans de llegir i durant-després (amb quins coneixements o experiències puc connectar la lectura)
Projectes de recerca. Abans de fer les hipòtesis. Què sabem.
Jocs de rols i simulacions a tutoria. Quines experiències hem viscut?
Matemàtiques. Quines estratègies conec?
Del dossier a la carpeta d'aprenentatge. Un viatge d'exploració.jdomen44
Es descriu l'itinerari seguit per a millorar el valor pedagògic del dossier, des del dossier convencional, passant per l'ePortfolio i la carpeta d'aprenentatge.
Projectes d'Indagació i Projectes Interdisciplinaris. ABP per a la Competènci...jdomen44
Sessió 1 de Formació sobre Treball per Projectes a les Ciències duta a terme el maig de 2016 al Servei Educatiu de Vall d'Aran, distribuïda en dues sessions, la primera, orientada al desenvolupament de Projectes d'Indagació, en els que es segueixen les pautes de l'Ensenyament de les Ciències Basat en la Indagació i el marc didàctic del Treball per Projectes, i la segona, orientada en com avançar cap a projectes interdisciplinars, des d'activitats convencionals, des de projectes ABP de Ciències i en la construcció de projectes ABP de Centre.
Actituds i habilitats comunicatives pel debat sociocientífic a l'aula.cienciaicontroversia
Ponència sobre Les habilitats comunicatives i les controvèrsies sòcio-científiques, presentada per Laura Farró i Sílvia Lope a les Jornades sobre Controvèrsies Sòcio-Científiques i RRI. #cscrri15
Projectes d'Indagació a les Ciències. Una mirada des de la Competència Cientí...jdomen44
Ponència realitzada el 09/04/2016 a les II Jornades Pedagògiques del Solsonès.La proposta estableix enllaços entre la metodologia de treball per projectes i elements clau de les dimensions conceptual, procedimental i epistèmica de la Competència Científica. Es proposen vies per a desenvolupar projectes d'Indagació, proposant com a exemples projectes del Projecte C3 i ProyectandoBioGeo. En una segona part, es comenten les vies per a avançar cap a projectes interdisciplinars i de centre, amb exemples de la tasca que es desenvolupa a l'Institut de Granollers.
Bases de dades, simuladors, laboratoris virtuals i remots per a l'ensenyament...jdomen44
Es proposen enfocs i estratègies per a promoure un treball indagador mitjançant laboratoris virtuals i remots a la biologia i geologia. Es descriuen alguns exemples i es connecten amb referents pedagògics (indagació, CCBB) i socials (RRI, Ciència Ciutadana).
Projecte C3, un marc lingüístic per a la indagaciójdomen44
En aquesta comunicació es descriu la via cognitivo-lingüística que proposa el projecte C3 per a l'ensenyament de les Ciències. Mitjançant l'ús de bastides didàctiques i el treball amb els aspectes lingüístics dels gèneres discursius científics (els articles científics, els pòsters i congressos científics, ...) es treballen les habilitats de raonament científic (el disseny d'experiments, l'anàlisi de dades, l'elaboració d'hipòtesis....).
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...jdomen44
La formació científica dels alumnes té per objectiu formar ciutadans competents científicament, capaços de prendre decisions, avaluar evidències i fer prediccions a partir de models científics. Aquestes són habilitats presents en el currículum, però que es fa difícil promoure a les aules. El taller proposa eines i estratègies senzilles per al disseny d'activitats competencials per a exàmens que avaluin aquestes habilitats, com a via per a portar-les a primer pla i connectar la nostra pràctica amb una perspectiva competencial en l'ensenyament de les ciències. Es proposen eines i procediments desenvolupats conjuntament amb Elisa Goytia, Jesús Gasco i Isabel Besson, del grup de treball EduWikiLab.
El taller es va dur a terme a les IV Jornades sobre l'Ensenyament de la Biologia i Geologia, celebrades els dies 23-25 octubre al Cosmocaixa.
Tècniques i recursos per treballar una estratègia (connectar amb els esquemes previs) a diferents situacions:
Projectes de treball. Durant la fase inicial, què sabem?
Treball amb textos. Comprensió lectora. Abans de llegir i durant-després (amb quins coneixements o experiències puc connectar la lectura)
Projectes de recerca. Abans de fer les hipòtesis. Què sabem.
Jocs de rols i simulacions a tutoria. Quines experiències hem viscut?
Matemàtiques. Quines estratègies conec?
Del dossier a la carpeta d'aprenentatge. Un viatge d'exploració.jdomen44
Es descriu l'itinerari seguit per a millorar el valor pedagògic del dossier, des del dossier convencional, passant per l'ePortfolio i la carpeta d'aprenentatge.
Projectes d'Indagació i Projectes Interdisciplinaris. ABP per a la Competènci...jdomen44
Sessió 1 de Formació sobre Treball per Projectes a les Ciències duta a terme el maig de 2016 al Servei Educatiu de Vall d'Aran, distribuïda en dues sessions, la primera, orientada al desenvolupament de Projectes d'Indagació, en els que es segueixen les pautes de l'Ensenyament de les Ciències Basat en la Indagació i el marc didàctic del Treball per Projectes, i la segona, orientada en com avançar cap a projectes interdisciplinars, des d'activitats convencionals, des de projectes ABP de Ciències i en la construcció de projectes ABP de Centre.
Actituds i habilitats comunicatives pel debat sociocientífic a l'aula.cienciaicontroversia
Ponència sobre Les habilitats comunicatives i les controvèrsies sòcio-científiques, presentada per Laura Farró i Sílvia Lope a les Jornades sobre Controvèrsies Sòcio-Científiques i RRI. #cscrri15
Projectes d'Indagació a les Ciències. Una mirada des de la Competència Cientí...jdomen44
Ponència realitzada el 09/04/2016 a les II Jornades Pedagògiques del Solsonès.La proposta estableix enllaços entre la metodologia de treball per projectes i elements clau de les dimensions conceptual, procedimental i epistèmica de la Competència Científica. Es proposen vies per a desenvolupar projectes d'Indagació, proposant com a exemples projectes del Projecte C3 i ProyectandoBioGeo. En una segona part, es comenten les vies per a avançar cap a projectes interdisciplinars i de centre, amb exemples de la tasca que es desenvolupa a l'Institut de Granollers.
Bases de dades, simuladors, laboratoris virtuals i remots per a l'ensenyament...jdomen44
Es proposen enfocs i estratègies per a promoure un treball indagador mitjançant laboratoris virtuals i remots a la biologia i geologia. Es descriuen alguns exemples i es connecten amb referents pedagògics (indagació, CCBB) i socials (RRI, Ciència Ciutadana).
Projecte C3, un marc lingüístic per a la indagaciójdomen44
En aquesta comunicació es descriu la via cognitivo-lingüística que proposa el projecte C3 per a l'ensenyament de les Ciències. Mitjançant l'ús de bastides didàctiques i el treball amb els aspectes lingüístics dels gèneres discursius científics (els articles científics, els pòsters i congressos científics, ...) es treballen les habilitats de raonament científic (el disseny d'experiments, l'anàlisi de dades, l'elaboració d'hipòtesis....).
Els Estudis de Cas com a activitat investigativa a l’aula de Ciènciesjdomen44
Sessió “Els Estudis de Cas com a activitat investigativa a l’aula de Ciències” celebrada el 8 de febrer de 2023 en el marc del curs “Investigar en el aula de Biología“, organitzat per el CEFIRE CTEM de la Generalitat de València.
En la sessió es presenten els Estudis de Cas Dirigit com a tipus particular d’Aprenentatge Basat en Projectes, i es descriu com dissenyar-los i aplicar-los, fent atenció a tres eixos clau: l’Escenari, La Demanda i la Seqüència, i la seva relació amb els Continguts a ensenyar, en particular des del punt de vista de la Competència científica i l’activitat investigadora a l’aula de ciències.
Durant la sessió es farà una presentació de materials i eines d’accés lliure del #ProjecteC3 i s’establirà un diàleg amb els participants per cercar, junts, respostes lingüístiques als reptes de pensament científic (o contextos científics per a l’ensenyament de la llengua)
Estudios de Caso como ABP para las Cienciasjdomen44
Sesión realizada el 14 de marzo de 2023 en el máster de profesorado de la Universidad de Zaragoza.
En la sesión se presentan los Estudios de Caso Dirigido como tipo particular de Aprendizaje Basado en Proyectos, y se describe cómo diseñarlos y aplicarlos, prestando atención a tres ejes clave: el Escenario, La Demanda y la Secuencia, y su relación con los Contenidos a enseñar, en particular desde el punto de vista de la Competencia científica y la actividad investigadora en el aula de ciencias. Se proponen y discuten varios ejemplos llevados al aula, que forman parte de itinerarios ABP (Itinerario Minerva, Itinerario Sarasvati, ProyectandoBioGeo…).
“Hi havia una vegada…" El paper de les narracions en els processos de canvi.jdomen44
Xerrada feta a la trobada de persones coordinadores i formadores del Programa Magnet el 14 de febrer de 2023. A la xerrada es descriu el paper que tenen les narracions (individuals i col·lectives) en la consolidació de comunitats de canvi per a fer-ne explícit el sentit. Es descriuen espais i accions de centre (documentació, rebuda de nous professionals, tutories amb alumnes, converses amb les famílies…) que serveixen per a alimentar i modificar les narracions.
Dissenyar i aplicar projectes a Secundària. Tipus i estratègiesjdomen44
Ponència “Dissenyar i aplicar projectes a Secundària. Tipus i estratègies” duta a terme el 9 de febrer de 2023 en el marc del cicle de conferències “El treball per projectes: compartim experiències” organitzat per Docents.cat.
El disseny de propostes ABP implica definir escenaris d’aprenentatge en els que el Context, el Contingut i el Conflicte que demanem als alumnes que resolguin estiguin ben connectats entre sí. En la xerrada es proposarà una plantilla per a dissenyar projectes, i es descriuran 6 projectes de diferents matèries portats a les aules de secundària.
Aplicar ABP als centres educatius també implica aspectes relatius a la gestió de l’aula i l’avaluació, i proposarem diverses eines i estratègies per a abordar aquests aspectes. Es comentaran també aspectes relatius a la interdisciplinarietat i com abordar els reptes i oportunitats logístics i pedagògics que suposa, amb un especial accent al desplegament de l’ABP a nivell de centre educatiu.
Ponència “Situacions d’aprenentatge: Tipus i com dissenyar-les” duta a terme al Col·legi de Llicenciats de Barcelona, el 27 de gener de 2023, dins les jornades “Eines per al desplegament curricular“.
Es presenten elements definitoris de les situacions d’aprenentatge (Escenari, Demanda i Contingut) i es proposen diversos tipus de Situacions, amb exemples aplicats a l’aula i estratègies per a dissenyar-les. Es comparteixen estratègies per a seqüenciar unitats didàctiques que contenen (o es constituexien en) Situacions d’aprenentatge.
Lengua y Pensamiento para enseñar Cienciasjdomen44
Se proponen estrategias para potenciar la forma de pensar de la Ciencia mediante el lenguaje, incorporando herramientas para el trabajo de destrezas de pensamiento y habilidades cognitivo-lingüísticas y los géneros lingüísticos de las Ciencias. Ponencia celebrada en el marco del curso Ciencia Surround: estrategias metodológicas para STEAM https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/2022/02/08/curso-ciencia-surround-estrategias-metodologicas-para-steam/
ABP. Tipos, Diseño y logísticas de centro en secundaria.jdomen44
Sesión de formación sobre ABP celebrada en distintos espacios formativos, que consta de los siguientes bloques:
Bloque 1: Tipos y ejemplos de proyectos. Núcleo de un proyecto. Contexto, Conflicto y Contenido.
Bloque 2: Estrategias para el diseño. Secuenciación de un proyecto. Andamios e Inputs.
Bloque 3. Estrategias para la evaluación y la organización de centro. Instrumentos y Logísticas.
En las sesiones, los contenidos se intercalan con ejemplos llevados al aula, que se han estructurado en forma de itinerarios aplicables en centros educativos de secundaria:
Itinerario Minerva https://sites.google.com/view/itinerariominerva/
Itinerario Sarasvati https://sites.google.com/view/itinerario-sarasvati/
ABP, ideas para el diseño y la organización del centro educativojdomen44
Seminario llevado a cabo el 26 de noviembre 2021 junto con Pamela Medina, en la Facultad de Educación de la Universidad Alberto Hurtado, de Chile. En el seminario se abordarán distintos tipos de proyectos, con ejemplos prácticos aplicados al aula, y se propondrán marcos y herramientas para el apoyo del alumnado y el desarrollo de habilidades de pensamiento en los ABP, en relación a los Itinerarios ABP STEM Minerva y Sarasvati.
Se describirán ideas para la organización de un centro educativo, desde los proyectos de una sola asignatura a los interdisciplinarios, también comentando las logísticas organizativas de centro y la evaluación.
Disseny de Projectes ABP d'àrea i interdisciplinarisjdomen44
Ponència realitzada a diversos espais educatius sobre l'Aprenentatge Basat en Projectes i algunes claus didàctiques per al seu disseny. Es proposen diverses tipologies de projectes (productes, problemes,...) i eines per al disseny i avaluació.
Ponència feta dins el marc del curs Didàctica de les Ciències amb perspectiva STEM, realitzat de forma virtual per al Servei Territorial de Lleida. Es proposa una definició de Competència científica i es descriu la manera com diversos tipus d'activitats d'indagació poden col·laborar a desenvolupar-la.
Evaluación: un itinerario del dossier a la conversaciónjdomen44
Ponencia virtual realizada en el marco de las Charlas sobre Evaluación, de la Cátedra Aprender-Ikasi de la Universidad de Navarra.
La ponencia, con título “La evaluación, del dossier a la conversación. ¿Qué quería decirnos realmente Spielberg?” es la narración de un itinerario de cambio en la evaluación, en el que a partir del análisis crítico de varios instrumentos y dinámicas evaluadoras poco eficaces, se introducen reflexiones y mejoras y distintas herramientas sobre evaluación (dinámicas, andamios, programas,…) . El itinerario recorre los portfolios y carpetas de aprendizaje, los exámenes y pruebas escritas, la evaluación de proyectos y los retos en relación a la programación didáctica, la autonomía el alumnado y el papel de la calificación en el proceso evaluador.
onencia parte del Programa PIM del CRP María de Ávila, Zaragoza, sobre el diseño de proyectos ABP para la enseñanza en el marco STEM. Se proponen definiciones de STEAM y ABP y se describen distintas experiencias ABP con distintas complejidades organizativas: desde una disciplina, como proyectos interdisciplinarios y como proyectos globalizados.
Aprenentatge Basat en Projectes per a STEMjdomen44
Ponència duta a terme el 28 d'octubre 2020 en format virtual als CRPs de l'Alta Ribagorça i Val d'Aran, en la que es tracten els conceptes de STEM i ABP, se'n proposen exemples i claus per al seu disseny, aplicació i avaluació
Aprenentatge Basat en Projectes, Tipus i Dissenyjdomen44
Xerrada sobre Aprenentatge Basat en Projectes, en la que es descriuen els tipus de projectes i aspectes a considerar en el disseny i avaluació de projectes, amb l'ajut de diversos exemples aplicats a l'aula, i usant com a fil conductor els títols i arguments de diverses pel·lícules conegudes. Duta a terme el dijous 26 de setembre de 2019 a la Biblioteca La Font de la Mina, en l'acte d'inauguració de curs del CRP de Sant Andreu.
Didactic profiles in PBL STEM Teaching-Learning Sequencesjdomen44
Jordi Domènech-Casal. ESERA Conference Bologna 2019.
Project-Based Learning is a candidate approach as teaching sequences for scientific competence that is being promoted through STEM education. Several didactic components are of interest in the didactic architecture of these sequences: Context, Conflict, Discourse, Content, Openness and Interdisciplinary. We have developed a rubric to assess these components in 87 PBL STEM sequences designed by secondary education teachers. We have identified 4 main profiles in the proposed sequences and discuss its implications on the development of scientific competence through PBL STEM sequences.
Epistemic concerns on student's use of Arguments on Pseudosciencesjdomen44
Jordi Domènech-Casal, Carolina Sepúlveda, Anna Marbà-Tallada. at ESERA Congress 2019 Bologna.
Pseudosciences are becoming a conflict on public health, that can be addressed from Science Education through argumentation and development of the understanding of Nature of Science. We present a preliminary study on (35, 14-years-old) students’ abilities to identify and weight different types of arguments and look for associations with their positioning on Pseudosciences. Our results confirm the gender bias on Pseudociences positioning described in the literature, but not relevant differences on their identification and weighting of different types of arguments. We discuss participation of non-epistemic factors on students’ positioning on Pseudosciences.
Dónde está la bolita: apuntes para el diseño de proyectos ABP-STEMjdomen44
Taller realizado el 10 de julio de 2019 en el curso Aprendizaje activo y significativo en aulas STEM #STEMengancha ,organizado por Ministerio de Educación y Formación Profesional, en colaboración con la Universidad de Jaén y la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, y celebrado en A Coruña. En este taller describiremos porqué STEM no es una metodología y porqué construir cosas no significa siempre construir conocimientos, aunque sea un ABP. Usaremos de forma práctica algunas herramientas para diseñar y mejorar proyectos ABP STEM y discutiremos las formas que puede adoptar en el aula el discurso STEM.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
5. Profe de tecno que no s’adona que la guia de l’usuari és un text
instructiu (separar processos i seqüenciar un per un)
Profe de llengua que no s’adona que un text
instructiu a Tecno té característiques especials
(apartat Troubleshutting)
9. Orientar algú per arribar a algun lloc usa la tipologia textual del text instructiu, però només
és competencial en tant que situat en un context, amb un propòsit i una audiència.
Tipologies textuals Context PropòsitAudiència
10. Orientar algú per arribar a algun lloc usa la tipologia textual del text instructiu, però només
és competencial en tant que situat en un context, amb un propòsit i una audiència.
Tipologies textuals Context PropòsitAudiència
El treball amb tipologies “despullades” dels
gèneres als que participen és competencial?
1. La competència ha de ser situada
13. Les diferents tipologies textuals són
necessàries en els textos de la ciència,
DESCRIPCIÓ
NARRACIÓ
EXPOSICIÓ
ARGUMENTACIÓ
INSTRUCCIÓ
Anàlisi de gràfics, taules, estadístiques,
resultats d’un article, imatges de
microscopi...
Material i mètodes, reconstrucció d’un
procés geològic, cicle cel·lular...
Introducció d’un pòster, , enciclopèdia,
conferència, article científic...
Conclusions d’una recerca, assaig,
seminari de laboratori, debat sòcio-
científic...
Protocol de laboratori, instruccions de
muntatge, instruccions anti-
terratrèmols...
Font:AraEscric
14. Els gèneres de la ciència són composicions
de diferents tipologies...
Article Científic
Introducció
Material i mètodes
Resultats
Conclusions
Text expositiu
Text instructiu
Text descriptiu
Text argumentatiu
15. ...amb causes epistèmiques.
Article Científic
Introducció
Material i mètodes
Resultats
Conclusions
Text expositiu
Text instructiu
Text descriptiu
Text argumentatiu
Exposar bé per situar el problema en el context, instructiu perquè si un experiment no
es pot repetir, no és validable, descriure per “observar” i per comunicar pretensió de
neutralitat, argumentar separadament per permetre que algú altre argumenti diferent
amb mateixos resultats
36. Dissenyant experiments amb sentit
Llavors, això voldria dir...
En conclouria que...
No sabria què vol dir.
Perquè...
Donat que...
Ja que...
https://app.box.com/s/cj8hxduzzs83xi50fl71
38. • Conèixer i identificar el gènere.
• Conèixer els apartats estàndard.
• Paràgrafs i frase i paraules a mitges.
• Numeració taules i figures.
• Tall del paper.
• El contingut.
En què ens hem basat?
42. Entendre el lèxic específic significa
entendre perquè va ser necessari crear-lo.
Claudi Mans
El lèxic científic demana CONTEXTOS i DINÀMIQUES
de creació del coneixement científic
43. Imatge extreta de: http://ceorlandai.blogspot.com.es/2014/01/jornada-de-la-ciencia-als-cicles-mitja.html
Articular els conceptes clau (Core concepts) i
lèxic de matèria en conflictes cognitius
“l’aire està més apretat”
“quant més cosa hi ha, més marca
la balança”
“hi ha aires que pesen menys,
perquè són menys pesants”
Hi ha dos perquès: perquè la
paraula és així.
I perquè la paraula existeix.
46. Dinàmica Argumentació
Argumentar amb el company/a sobre la següent
qüestió:
“L’aigua embotellada és millor per a la salut?”
Intentar arribar a un consens. Anar incloent
persones a la discussió fins que trobem algú
amb qui no estiguem d’acord.
53. Disseny de seqüències lingüístiques a
les àrees
Raonament d’anada i tornada
Encavalcament
Connexió de gèneres amb un propòsit
Lectura i producció
Obertura
Activitats híbrides
55. • Llegir i construir conjuntament el protocol de la pràctica.
• Llegir gràfics en altres idiomes per a explicar què hi passa.
• Llegir models d’articles científics per a escriure un article
científic.
• Llegir dibuixant el model que s’explica en paral·lel.
• Elaborar conjuntament una rúbrica sobre com ha de ser un
pòster científic a partir de la lectura de diferents models.
• Llegir factures de llum, codis informàtics, fórmules d’excel, i
fer prediccions usant aquests codis.
Lectura i producció
56. MODEL
PRODUCTEEXEMPLE
Un model científic, per a la creació de coneixement...
...i d’estratègies lectores
Anàlisi de
models
Elaboració de
bases
d’orientació,
rúbriques...
Aplicació
del model
Lectura i producció
SIAL: Servei d’Acollida i Immersió Lingüística,
Departament d’Ensenyament
61. Nivell centre: altres estratègies d’intervenció
• Pactar bastides compartides de lectura de textos de l’àrea.
• Establir quins gèneres discursius es treballen (pòster
científic...).
• Crear un banc de centre de lectures i establir una progressió.
• Fer llegir als alumnes treballs de recerca com a preparació a
l’elaboració del seu.
• ...
62. Estructurar una acció global de centre
• El problema de les bastides compartides.
• Parlar a partir de produccions d’alumnes.
• Superar la tradició (ortografia) i ser més
ambiciosos.
• Compartir un relat sobre el canvi didàctic-
pedagògic i escriure’l.
• Seqüenciar al llarg d’etapes: 1er desciure 2
explicar, 3er justificar 4rt argumentar.
64. • Domènech-Casal, J. (2016). Proyecto C3: indagación científica,
lengua y contextos en la ESO. Aula de Secundaria, 19, 15-19.
• Domènech-Casal, J. (2019). Apuntes lingüísticos para el tránsito a
la competencia científica. Leer para indagar en el aula de
ciencias. Didacticae, Revista de Investigación en Didácticas
Específicas, 5, 85-98.
• Domènech-Casal, J. (2019). Estrategias lingüísticas para el
tránsito a la competencia científica. Hablar y escribir para pensar
en el aula de ciencias. Investigación en la escuela, 97, 50-68.
65. • Besson, I., Goytia, E., Miró, M. y Domènech, J. (2015). Pràctiques mudes, congressos
científics, seminaris de recerca i altres dinàmiques científiques d’oralitat al laboratori i a
l’aula. Revista Ciències, 29, 15-24.
• Bravo, B., Puig, B. y Jiménez-Aleixandre, P. (2009). Competencias en el uso de pruebas en
argumentación. Educación Química, 137-142.
• Domènech-Casal, J. (2017). Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica de
Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos actividades alrededor de la genética.
Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias 14(3), 601–620.
• Domènech-Casal, J. (2019). Aprenentatge basat en projectes, treballs pràctics i
controvèrsies. 28 propostes i reflexions per a ensenyar Ciències. Rosa Sensat: Barcelona.
• Domènech-Casal, J. (en edición). Escalas de certidumbre y balanzas de argumentos. Una
experiencia de construcción de marcos epistemológicos para el trabajo con
pseudociencias. Ápice. Revista de Educación Científica, (en edición)
• Farró, L., Lope, S., Marbà, A. y Oliveras, B. (2015). Les Controvèrsies Sòcio-Científiques com
a contextos d’aprenentatge i comunicació a l’aula. Anàlisi crítica de la informació i
habilitats comunicatives. Revista Ciències, 30, 39-46.
• Hernández, L. y Hernández, C. (2011). La expresión oral y escrita como proceso clave en el
aprendizaje de las ciencias. Didáctica de las ciencias experimentales y sociales, 25, 213-
222.
• Lemke, J. L. (1997). Aprender a hablar ciencia. Lenguaje, aprendizaje y valores. Barcelona:
Paidós.
66. • Marbà A., Márquez C., y Sanmartí, N. (2009). ¿Qué implica leer en clase de ciencias?
Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales, 59, 102-111.
• Márquez, C., y Prat, A. (Eds). (2010). La competència científica i lectora a secundària.
Dossiers Rosa Sensat, Barcelona.
• Oliveras, B., Márquez, C., y Sanmartí, N. (2012). Aprender a leer críticamente. La
polémica por los bañadores de Speedo. Alambique Didáctica de las Ciencias
Experimentales, 70, 37-45.
• Sanmartí N. (coord.) (2003). Aprendre ciències tot aprenent a escriure Ciència. Barcelona:
Ed 62.
• Sanmartí, N., Izquierdo, M. y García, P. (1999). Hablar y escribir, una condición necesaria
para aprender ciencias. Cuadernos de pedagogía, 281, 54-58.
• Sanmartí, N. Márquez, C. (2012). Enseñar a plantear preguntas investigables. Alambique,
Didáctica de las Ciencias Experimentales, 70, 27-36.
• Solbes, J., Ruiz, J.J., Furió, C. (2010). Debates y argumentación en las clases de física y
química. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales , 63, 65-75.
• Toulmin, S. E., Rieke, R. D. y Janik, A. (1984). An introduction to reasoning. New York
London:Macmillan.
• Trinidad, O. (2010). Producción de argumentaciones escritas en las clases de física.
Alambique,Didáctica de las Ciencias Experimentales, 63, 50-56.
• Trujillo, F. (Coord.) (2015). Proyectos lingüísticos de centro. Monográfico julio 2015.
Cuadernos de Pedagogía, 485.
67. Pensant i aprenent amb mig motor.
Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenyar llengua
Jordi Domènech | @jdomenechca | jdomen44@xtec.cat