1. PER QUÈ ENS SERVEIX AVALUAR? Neus Sanmartí Setembre 2011

2. “ És possible una avaluació que sigui útil al professorat en la seva actuació docent, gratifiqui l ’ alumnat en el seu aprenentatge i orienti ambdós en el procés d ’ ensenyar i aprendre? ” M. López, 1991

3. Un procés que comporta: Recollir informacions (amb instruments o no) Analitzar la informació recollida i emetre un judici Prendre decisions d ’ acord amb el judici emès Qu è entenem per avaluar? QUALIFICACIÓ/ ACREDITACI Ó AVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORA De tipus pedagògic : regular el procés d ’ensenyament i aprenentatge De tipus social : classificar, seleccionar, orientar…

4. Sovint es creu que: L’avaluació i obtenir bones notes és la millor font de motivació i condiciona que l’alumnat “s’esforci” més o menys. A més exàmens (i més repeticions si no es tenen bons resultats), més esforç hi posarà l’alumnat per aprendre. Quina avaluació avaluació afavoreix que l’alumnat “estudiï” i aprengui?

5. Algunes dades i contradiccions Divergència resultats PISA / resultats del país A PISA “suspèn” el 18% de l’alumnat mentre que no aproven l’ESO el 31% (més el 26% que té el títol però sense haver aprovat algunes assignatures). Som un dels països europeus que més repetidors té. Els no aprovats a l’ESO coincideixen amb els repetidors

6. “ Als pobres els feu repetir curs. A la petita burgesia els repetiu les classes (classes particulars). Per a Pierino –el fill del metge- no hi ha problema, tot és repetició . El que ensenyeu ja ho ha escoltat a casa”. Carta a una mestra. Alumnes de l’escola de Barbiana, 1969

7. Per què pot ser útil l ’ avaluació? Com a activitat per aprendre, a partir de regular qu è i com aprenem (base de les competències d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal, a més de tot tipus d’aprenentatges) Com a activitat per comprovar què hem après (i qualificar)

8. “ La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d ’ idees, de càlculs, de programes, de projectes. La segona i definitiva és l ’ avaluadora. De res ens serveix que tinguem molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla ” . J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)

9. Comporta aprendre a regular: La percepci ó dels objectius d’aprenentatge Com anticipem i planifiquem l’acció La percepció dels criteris d’avaluació 1. L’avaluació com a activitat per aprendre, a partir de regular qu è i com aprenem

10. COMPARTIR OBJECTIUS a) Avaluar-regular la percepci ó sobre els objectius d’aprenentatge

11. Qu è creieu que aprendrem sobre les plantes ? (despr és d’una conversa inicial) (3r CEIP Bellaterra) Què mengen? Com són per dins? El procés de naixement A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar-les fluixet

12. També podem comprovar si comparteixen els objectius després de realitzar una activitat (Exemple d ’escrit en un diari de classe, 2n ESO) R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva

13. “ La persona m és lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fixe” Frank Kafka (1883-1924)

14. ANTICIPAR I PLANIFICAR L ’ACCI Ó b) Avaluaci ó-r egulació de la anticipaci ó i planificació de l ’ acció

15. Anticipaci ó i planificació de l’acció 5 anys CEIP Baloo feta per un nen “ superdotat ” (traducci ó de l’original en català) Com ho aprenen a fer els nois i noies que no aprenen sols?

16. Comencem fent que els nens i nenes expressin les seves idees inicials (en aquest cas, sobre què es descriure i com fer una bona descripció) Merc è Mas CEIP La Roureda, 6èP St. Esteve de Sesrovires

17. Imagina ’ t que ets poeta: descriu aquesta flor I magina ’ t que ets una persona que vens flors: descriu aquesta flor I magina ’ t que ets una persona científica: descriu aquesta flor Els animem a distingir entre tipus de descripcions segons la seva finalitat I finalment deduïm què hem de fer per redactar una bona descripció

18. Pensar en: A quin grup pertany -d ’ objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d ’ una planta). Quines parts, propietats o caracter ístiques s ón imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, per ò no totes tenen p ètals ). En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir). Qu è hem de fer per definir (científicament)? (a partir de definir què és una flor) Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta es pugui reproduir”.

19. Aquests resums (o “ Bases d ’ orientació ” ), que han d ’ elaborar els propis alumnes amb les seves paraules, s ’ han de avaluar-regular molt bé, perquè és el que ha de quedar ben emmagatzemat a la memòria. Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matisant afirmacions…

20. No té massa sentit donar fetes aquestes planificacions i sovint no cal arribar a una única formulació, perquè l ’ alumnat és divers a l ’ inici i divers al final

21. R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva, 1r ESO Títols molt relacionats amb el procediment No pot deixar de posar exemples concrets

22. Títols relacionats amb el model Operacions plantejades de forma abstracte i molt sintètica

23. L ’ anticipació i de la planificació en la realització de qualsevol tasca é s molt important, però... “ Per tenir èxit la planificació sola no és suficient. Una persona també ha de saber improvisar ” . Issac Asimov

24. c) Avaluar-regular la percepció dels criteris d ’ avaluació i si és capaç d’aplicar-los per autoregular-se COMPARTIR CRITERIS D ’AVALUACIÓ

25. Han après a descriure, a partir de descriure una flor, i ara ho apliquen a descriure un pantà més o menys ple

26. Criteris d'avaluació consensuats DESCRIURE Aspectes Estar à ben fet si … Aspectes formals Té un títol que està de acord amb la descripció La presentació és polida Es té cura de l ’ ortografia (màxim tres faltes) Continguts El receptor se ’ n fa una idea pertinent d ’ allò que es descriu El nombre de propietats o característiques és suficient Quan és necessari es qualifiquen i quantifiquen Es fan servir comparacions El vocabulari es precís Organització del text El text segueix un ordre A l ’ inici es fa una presentació general Les frases son curtes i tendeixen a ser coordinades (amb “ i ” ) o juxtaposades (separades per comes) Hi ha separació de paràgrafs

27. Avaluaci ó entre companys de la descripció M. Mas C.P. St Esteve de Sesrovires, 6è

28. Tamb é els petits poden aprendre a coavaluar-se M. Marimon C.P. Baloo, 2n Tamb é plantegen les preguntes I intueixen criteris d ’ avaluació

29. CRITERIS PER AVALUAR EL TREBALL PER PARELLES Cada alumne s ’ autoavalua i tamb é l’avalua la seva parella. Ho fan utilitzant eines del google.doc, i es poden recullir els resultats del grup-classe IS L ’ Estatut. 2n ESO. J.Ll. Estaña

30. L ’èxit dels aprenentatges es juga més en la correcció dels errors i en l ’ (auto) regulació contínua que no pas en la genialitat del mètode” Philippe Perrenoud

31. Com plantejar preguntes-activitats que avalu ï n la compet ència? Com qualificar el grau de compet ència? Com compartir l ’ avaluació amb les famílies Com atendre la diversitat que l ’ avaluació posa de manifest? – d ’ aquest aspecte no en parlarem- 2. L’avaluació per qualificar el grau de competència

32. T é sentit u na activitat d'avaluació “ final ” ? Serveix per posar a prova si s ’ ha après Possibilita reconèixer quins aspectes encara cal aprofundir Però només si: És coherent amb el procés d ’ ensenyament Hi ha probabilitats de tenir èxit

33. a) Un primer problema: Com plantejar preguntes (activitats) per avalu ar la compet ència? (cal recordar que hi ha d’haver molts tipus d’activitats d’avaluació, per tenir dades de totes les dimensions de les competències)

34. La mare de l ’ Anna no vol que vagi a dormir a casa de la seva amiga Teresa, perquè la seva germana petita té la rubèola. L ’ Anna diu que no hi ha cap perill ja que el curs passat la van vacunar. Ajuda l ’ Anna i la Teresa a buscar arguments per conv è ncer la seva mare tenint en compte el que hem apr ès sobre el sistema immunitari. Escriu-los per enviar-los per correu electr ònic. Característiques de les BONES PREGUNTES PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA i en relació a ACTUACIONS DÓNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARI

35. CEIP Bellaterra. 3º EP Un bon exemple de pregunta

36. Un dels millors instruments per avaluar aprenentatges competencials: La carpeta d ’aprenentatge o portafolis Inclou tot el proc és d ’aprenentatge i “metareflexions” dels alumnes sobre el seu progrés i les seves dificultats (tipus “diari de classe”). L ’alumne escull, entre les tasques realitzades, les que creu que millor reflecteixen els seus aprenentatges, perquè el professorat valori els seus resultats. Necessitat de revisar l’activitat d’avaluació “dossier” perquè sigui útil. http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm http://blocs.xtec.cat/portfolioproject/

37. Un segon problema: b) Com qualificar el nivell de compet ència: Necessitat d’explicitar els criteris d’avaluació

38. Qu è haurem de planificar per qualificar aprenentatges competencials? D’una banda, definir les dimensions bàsiques de cada competència (el Departament d’Ensenyament està elaborant un document per explicitar les més bàsiques) D’una altra, identificar en quines disciplines -projectes – tallers... es treballen i s’avaluaran. Finalment, caldria anar elaborant rúbriques, consensuades entre el professorat del centre, que ens possibilitin identificar el progrés de l’alumnat. http://rubistar.4teachers.org/index.php

39. Dimensions de la competència comunicativa lingüística Comprensió oral Comprensió escrita Expressió oral Expressió escrita Interacció en situacions comunicatives Plurilingüisme i interculturalitat -de les que es podrien identificar subdimensions-.

40. Dimensió: expressi ó escrita Esborrany provisional Dimensió Què integra Exemples de tasques d ’ aprenentatge (i avaluació) Expressió escrita Escriure per elaborar i expressar idees, opinions i sentiments. Reflexionar sobre el que s ’ escriu i prendre consciència del procés i del producte que en resulta. Conèixer i utilitzar els diferents tipus d ’ estructura textual que organitzen les idees. Conèixer el lèxic i estructures morfonsintàctiques diferents de la llengua oral. Elaborar missatges escrits cercant la informació de diferents fonts. Analitzar textos-exemple escrits per d ’ altres. Reelaborar-millorar textos. Creació de diferents tipus de textos: argumentatius, informes administratius, narratius... Elaboració de textos escrits amb mitjans audiovisuals, TIC... ...

41. R úbrica per a l’avaluació: Competència c. lingüística, dimensió E.E. (narrar) Criteris realització Criteris resultats IES Badia del Vallès

42. Algunes reflexions No té sentit separar l’avaluació de coneixements-competències No té sentit qualificar a partir establir una “mitjana” dels resultats a les respostes a preguntes que avaluen aspectes diferents d’una competència. El més normal és que l’alumnat, a l’inici d’una etapa, estigui en un nivell baix, però l’objectiu és que al final de primària i de l’ESO el 85% estigui entre els nivells 3 i 4.

43. c) Un tercer problema: Com compartir amb les famílies els resultats del seus fills?

44. 2n primària CEIP Montserrat Solà Informes per a les famílies: . Cada nen/a s ’ autoavalua . Aquesta autoavaluació es dóna a les famílies junt amb un full amb comentaris fet per la mestra Continua amb d ’ altres competències

45. Exemple d ’ autoavaluació d ’ un nen

46. Comentari de la mestra L’autoavaluació s’acompaya d’un escrit de la mestra, que anima als familiars a analitzar-la (i dóna idees sobre com fer-ho) i, al mateix temps, indica el seu grau d’acord amb l’autoavaluació.

47. La funció de l ’ avaluació és molt més que “ posar notes ” . Que l ’ avaluació serveixi per aprendre comporta revisar moltes concepcions i pràctiques. No é s estrany que molts pensin: No em toquis la meva avaluaci ó! Perrenoud, 1993

48. BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora. JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicaci ó i facilitar l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB SANMART Í, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó SANMART Í, N. (2010). L ’ avaluació per millorar els aprenentatges de l ’ alumnat. Departament d ’ Educaci ó. Xarxa de Cb. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Not%EDcies&func=display&sid=126 OCDE-PISA (2000, 2003, 2009). Marc Conceptual per a l ’ avaluació PISA . Consell Superior d ’ Avaluació. http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm . Bibliografia b ásica