1. PER QUÈ ENS SERVEIX AVALUAR? Neus Sanmartí Setembre 2011
2. “ És possible una avaluació que sigui útil al professorat en la seva actuació docent, gratifiqui l ’ alumnat en el seu aprenentatge i orienti ambdós en el procés d ’ ensenyar i aprendre? ” M. López, 1991
3.
4.
5.
6. “ Als pobres els feu repetir curs. A la petita burgesia els repetiu les classes (classes particulars). Per a Pierino –el fill del metge- no hi ha problema, tot és repetició . El que ensenyeu ja ho ha escoltat a casa”. Carta a una mestra. Alumnes de l’escola de Barbiana, 1969
7.
8. “ La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d ’ idees, de càlculs, de programes, de projectes. La segona i definitiva és l ’ avaluadora. De res ens serveix que tinguem molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla ” . J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)
9.
10. COMPARTIR OBJECTIUS a) Avaluar-regular la percepci ó sobre els objectius d’aprenentatge
11. Qu è creieu que aprendrem sobre les plantes ? (despr és d’una conversa inicial) (3r CEIP Bellaterra) Què mengen? Com són per dins? El procés de naixement A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar-les fluixet
12. També podem comprovar si comparteixen els objectius després de realitzar una activitat (Exemple d ’escrit en un diari de classe, 2n ESO) R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva
13. “ La persona m és lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fixe” Frank Kafka (1883-1924)
14. ANTICIPAR I PLANIFICAR L ’ACCI Ó b) Avaluaci ó-r egulació de la anticipaci ó i planificació de l ’ acció
15. Anticipaci ó i planificació de l’acció 5 anys CEIP Baloo feta per un nen “ superdotat ” (traducci ó de l’original en català) Com ho aprenen a fer els nois i noies que no aprenen sols?
16. Comencem fent que els nens i nenes expressin les seves idees inicials (en aquest cas, sobre què es descriure i com fer una bona descripció) Merc è Mas CEIP La Roureda, 6èP St. Esteve de Sesrovires
17.
18.
19. Aquests resums (o “ Bases d ’ orientació ” ), que han d ’ elaborar els propis alumnes amb les seves paraules, s ’ han de avaluar-regular molt bé, perquè és el que ha de quedar ben emmagatzemat a la memòria. Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matisant afirmacions…
20. No té massa sentit donar fetes aquestes planificacions i sovint no cal arribar a una única formulació, perquè l ’ alumnat és divers a l ’ inici i divers al final
21. R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva, 1r ESO Títols molt relacionats amb el procediment No pot deixar de posar exemples concrets
22. Títols relacionats amb el model Operacions plantejades de forma abstracte i molt sintètica
23. L ’ anticipació i de la planificació en la realització de qualsevol tasca é s molt important, però... “ Per tenir èxit la planificació sola no és suficient. Una persona també ha de saber improvisar ” . Issac Asimov
24. c) Avaluar-regular la percepció dels criteris d ’ avaluació i si és capaç d’aplicar-los per autoregular-se COMPARTIR CRITERIS D ’AVALUACIÓ
25. Han après a descriure, a partir de descriure una flor, i ara ho apliquen a descriure un pantà més o menys ple
26. Criteris d'avaluació consensuats DESCRIURE Aspectes Estar à ben fet si … Aspectes formals Té un títol que està de acord amb la descripció La presentació és polida Es té cura de l ’ ortografia (màxim tres faltes) Continguts El receptor se ’ n fa una idea pertinent d ’ allò que es descriu El nombre de propietats o característiques és suficient Quan és necessari es qualifiquen i quantifiquen Es fan servir comparacions El vocabulari es precís Organització del text El text segueix un ordre A l ’ inici es fa una presentació general Les frases son curtes i tendeixen a ser coordinades (amb “ i ” ) o juxtaposades (separades per comes) Hi ha separació de paràgrafs
27. Avaluaci ó entre companys de la descripció M. Mas C.P. St Esteve de Sesrovires, 6è
28. Tamb é els petits poden aprendre a coavaluar-se M. Marimon C.P. Baloo, 2n Tamb é plantegen les preguntes I intueixen criteris d ’ avaluació
29. CRITERIS PER AVALUAR EL TREBALL PER PARELLES Cada alumne s ’ autoavalua i tamb é l’avalua la seva parella. Ho fan utilitzant eines del google.doc, i es poden recullir els resultats del grup-classe IS L ’ Estatut. 2n ESO. J.Ll. Estaña
30.
31.
32.
33. a) Un primer problema: Com plantejar preguntes (activitats) per avalu ar la compet ència? (cal recordar que hi ha d’haver molts tipus d’activitats d’avaluació, per tenir dades de totes les dimensions de les competències)
34. La mare de l ’ Anna no vol que vagi a dormir a casa de la seva amiga Teresa, perquè la seva germana petita té la rubèola. L ’ Anna diu que no hi ha cap perill ja que el curs passat la van vacunar. Ajuda l ’ Anna i la Teresa a buscar arguments per conv è ncer la seva mare tenint en compte el que hem apr ès sobre el sistema immunitari. Escriu-los per enviar-los per correu electr ònic. Característiques de les BONES PREGUNTES PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA i en relació a ACTUACIONS DÓNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARI
37. Un segon problema: b) Com qualificar el nivell de compet ència: Necessitat d’explicitar els criteris d’avaluació
38.
39.
40.
41. R úbrica per a l’avaluació: Competència c. lingüística, dimensió E.E. (narrar) Criteris realització Criteris resultats IES Badia del Vallès
42.
43. c) Un tercer problema: Com compartir amb les famílies els resultats del seus fills?
44. 2n primària CEIP Montserrat Solà Informes per a les famílies: . Cada nen/a s ’ autoavalua . Aquesta autoavaluació es dóna a les famílies junt amb un full amb comentaris fet per la mestra Continua amb d ’ altres competències
46. Comentari de la mestra L’autoavaluació s’acompaya d’un escrit de la mestra, que anima als familiars a analitzar-la (i dóna idees sobre com fer-ho) i, al mateix temps, indica el seu grau d’acord amb l’autoavaluació.
47. La funció de l ’ avaluació és molt més que “ posar notes ” . Que l ’ avaluació serveixi per aprendre comporta revisar moltes concepcions i pràctiques. No é s estrany que molts pensin: No em toquis la meva avaluaci ó! Perrenoud, 1993
48. BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora. JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicaci ó i facilitar l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB SANMART Í, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó SANMART Í, N. (2010). L ’ avaluació per millorar els aprenentatges de l ’ alumnat. Departament d ’ Educaci ó. Xarxa de Cb. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Not%EDcies&func=display&sid=126 OCDE-PISA (2000, 2003, 2009). Marc Conceptual per a l ’ avaluació PISA . Consell Superior d ’ Avaluació. http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm . Bibliografia b ásica
