Activitats ESO 4

9,013 views

Published on

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
9,013
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
297
Actions
Shares
0
Downloads
220
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Activitats ESO 4

  1. 1. 30/7/08 15:47 RECURSOS PER A L’AULA 830992 _ 0067-0148.qxd Página 67 Aquesta secció recull idees, consells i suggeriments per al dia a dia de la classe i proporciona un índex de tots els recursos que oferim al professor per treballar cada unitat, tant dins com fora de la Guia. Per a cada unitat es presenten els apartats següents: • Suggeriments de diferents itineraris per treballar la unitat, que fan possible explicar-los en tres nivells de dificultat (bàsic, mitjà, alt). Tots sabem que els professors han d’adaptar la seva feina als diferents nivells que hi ha entre els diversos grups i dins de cada grup. En aquesta secció se suggereixen diverses maneres possibles d’enfocar la unitat, seleccionant diferents epígrafs i activitats, la qual cosa permetrà ajustar el nivell de dificultat amb què es tractarà la unitat. • Una taula recull totes les fitxes dels diferents apartats de la Guia que estan relacionats amb la unitat en qüestió. • Més recursos. Per a cada unitat se seleccionen pàgines web, llibres científics, llibres de divulgació, novel·les, documentals i pel·lícules. • S’incorporen diverses fitxes mudes (mapes, esquemes, línies del temps, imatges per retolar...), que el professor pot fotocopiar o imprimir, i després les pot repartir a classe perquè els alumnes les completin i facin activitats sobre els continguts que es van explicant. També es podrien utilitzar com a exercicis d’examen. 67
  2. 2. 830992 _ 0067-0148.qxd 1 30/7/08 15:47 Página 68 El segle XVIII: l’Antic Règim POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT Més recursos ENLLAÇOS El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. Itinerari 1: continguts imprescindibles Com que és una unitat que no presenta excessives complicacions, la major part es pot desenvolupar en aquest itinerari. Els epígrafs 1, 3 i 6 són imprescindibles per comprendre diferents processos i corrents polítics que van tenir lloc al segle XVIII i que van suposar la fi de l’Antic Règim. Els exercicis més adequats per a aquest itinerari són les activitats incloses a l’apartat «Idees clau», i també les activitats 1, 13, 14, 15 i 16. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els epígrafs del text són totalment comprensibles per l’alumnat mitjà. A més dels que s’inclouen a l’itinerari anterior, els exercicis més apropiats per a aquest itinerari són les activitats de reflexió i anàlisi d’aquest segle, concretament les 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 17, 18, 19 i 20. Itinerari 3: continguts més amplis Per a aquest itinerari es podria ampliar la matèria, incloent-hi els apartats «Saber llegir» i «Investigar» que aprofundeixen el contingut d’aspectes concrets de la unitat, i alhora contribueixen a l’exercici de la capacitat procedimental de l’alumnat. http://clio.rediris.es/n30/segunda/ antiguoregsoc.htm http://iris.cnice.mec.es/kairos/ ensenanzas/bachillerato/mundo/ antiguoregimen_00.html http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/ http://www.eduteka.org/Proyectos Webquest3.php?gradox=3 http://www.xtec.es/~jdolcet/socials/4 04.htm BIBLIOGRAFIA DOMÍNGUEZ ORTIZ, A. Las claves del despotismo ilustrado (1715-1789), Planeta, 1990. ENCISO, L. M. La Europa del siglo XVIII, Península, 2001. GIL PUJOL, X. Las claves del absolutismo y el parlamentarismo (1630-1715), Planeta, 1991. PÉREZ SAMPER, M.ª A. Las monarquías del absolutismo ilustrado, Síntesis, 1993. PRATS, J. i VILALTA, J. M. La Europa del siglo XVIII, Anaya, 1994. TOCQUEVILLE, A. L'Antic Règim i la revolució, Edicions 62, 1983. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 34-35) Fitxes de reforç (pàg. 150-155) Fitxa 1: El temps Fitxa 2: Conceptes fonamentals Fitxa 3: La Declaració de drets de la Revolució anglesa Fitxa 4: Felip V i el nou estat després de la guerra de Successió Fitxa 5: La divisió de poders Fitxa 6: Demografia i agricultura a la Catalunya del segle XVIII Fitxes d’ampliació (pàg. 156-158) Fitxa 7: L’Antic Règim al cinema Fitxa 8: L’Antic Règim a Internet Fitxa 9: Cirurgia i enginyeria a la Catalunya del segle XVIII 68 Adaptació curricular (pàg. 276-285) Fitxa 1: Societat i economia al segle XVIII Fitxa 2: Canvis polítics al segle XVIII Fitxa 3: Canvis ideològics i culturals del segle XVIII Fitxa 4: El reformisme borbònic Fitxa 5: La Catalunya del segle XVIII Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 496-500) Lectura 1: L’escassetat d’habitacions a la Barcelona del segle XVIII Lectura 2: Voltaire a Anglaterra Lectura 3: La mort i els funerals de Carles III al dietari del baró de Maldà Cinema i Ciències socials (pàg. 570-571) Esquilache AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  3. 3. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 69 1 RECURS 1. CRONOLOGIA DEL SEGLE XVIII RECURSOS PER A L’AULA • Escriu els esdeveniments en el punt adequat de la línea del temps. 1700 1710 Any 1720 Esdeveniment Tractat d’Utrecht que posa fi a la guerra de Successió per a la corona espanyola. Mor Lluís XIV de França. Lluís XV el succeeix en el tron. 1733-1735 Guerra de successió a Polònia. Guerra de successió austríaca. 1746 Pujada al tron de Ferran VI. 1748 Publicació de l’obra L’esperit de les lleis, de Montesquieu. 1751 Apareix el primer volum de l’obra Enciclopèdia. 1759 Pujada al tron de Carles III. 1756-1763 Guerra dels Set Anys. 1762 Es publica Del contracte social, de Rousseau. 1766 Motí d’Esquilache. 1776 Adam Smith publica La riquesa de les nacions. 1788 Pujada al tron de Carles IV. 1789 1760 1714 1740-1748 1750 Guerra de Successió per a la corona espanyola. 1715 1740 Mor John Locke, pensador i primer teòric del liberalisme. 1701-1714 1730 1704 Comença la Revolució Francesa. 1770 1780 1789 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 69
  4. 4. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 70 RECURS 2. SISTEMES POLÍTICS DE L’ANTIC RÈGIM • Completa l’esquema següent sobre els règims polítics de l’Antic Règim. SISTEMES POLÍTICS PAÏSOS REPRESENTANTS FRANÇA GRAN BRETANYA PODERS DELS REIS ABSOLUTS LÍMITS AL PODER ABSOLUT • POLÍTICA: • ECONOMIA: • ECONOMIA: • SOCIETAT: 70 • POLÍTICA: • SOCIETAT: ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  5. 5. No privilegiats Exterior Página 71 COMERÇ 15:47 Privilegiats INDÚSTRIA IMPULSADA PER 30/7/08 Propietat de la terra INDÚSTRIA I COMERÇ 830992 _ 0067-0148.qxd ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ AGRICULTURA RECURS 3. L’ECONOMIA A L’ANTIC RÈGIM • Completa. L’ECONOMIA DE L’ANTIC RÈGIM Interior A través de PRODUCCIÓ DE SUBSISTÈNCIA 1 1 71 RECURSOS PER A L’AULA
  6. 6. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 72 RECURS 4. IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME • Compara les dues ideologies i indica qui les va aplicar. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA IL·LUSTRACIÓ CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL LIBERALISME POLÍTICA POLÍTICA ECONOMIA ECONOMIA SOCIETAT SOCIETAT • Aquí tens el cas concret dels monarques espanyols del segle XVIII. Aplica el que has vist abans en aquest quadre. MONARQUES FELIP V CARLES III CARLES IV MESURES POLÍTIQUES MESURES ECONÒMIQUES MESURES SOCIALS 72 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  7. 7. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 73 1 RECURS 5. EUROPA AL SEGLE XVIII RECURSOS PER A L’AULA • Escriu el nom dels principals Estats d’Europa del segle XVIII. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 73
  8. 8. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 74 RECURS 6. CATALUNYA AL SEGLE XVIII • Reconeix les imatges següents i anota quina importància tenen en la Catalunya del segle XVIII. El cirurgià Pere Virgili. 74 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  9. 9. 830992 _ 0067-0148.qxd 15:47 Página 75 Les revolucions polítiques (1776-1848) POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT RECURSOS PER A L’AULA 2 30/7/08 Més recursos ENLLAÇOS El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. Itinerari 1: continguts imprescindibles Els epígrafs 2, 3, 4, 5 i 6 del llibre són els que es poden considerar fonamentals per comprendre en què van consistir les revolucions burgeses i la Restauració a Europa. Quant a les activitats, les més idònies són les que apareixen als requadres «Idees clau», així com les que aprofundeixen la comprensió de mapes i les activitats de repàs que apareixen amb les denominacions «Recorda» i «Explica». Itinerari 2: continguts mitjans Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. Pel que fa als exercicis, a més del que hem dit per a l’itinerari 1, recomanem que es facin les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 7 i 10, sobretot les activitats d’anàlisi. Itinerari 3: continguts més amplis Els continguts d’aquest apartat són similars als de l’anterior, i s’hi inclouen, a més, les activitats 8 i 9 i els apartats «Tècniques d’estudi», «Saber llegir» i «Comprendre el present», que ofereixen una altra visió de les revolucions esmentades des del punt de vista de les caricatures i dels drets humans. http://clio.rediris.es/udidactica/ sufragismo2/index.htm http://www.ub.es/histodidactica/ webquests.htm http://inmf.org/eveneno.htm http://www.histoirealacarte.com/ carte/1_histoire-europe-XIXcongres-vienne.php http://www.claseshistoria.com/ revolucionesburguesas/ esquema.htm http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2. jsp?NDCHEC=0055146 BIBLIOGRAFIA BLANNING, T. C. W. El siglo XIX. Historia de Europa, Crítica, 2002. HOBSBAWM, Eric, La era de la revolución, Crítica, 2003. McPHEE, Meter, La Revolución Francesa, 1789-1799, Crítica, 2003. PALMADE, Guy, La época de la burguesía, Siglo XXI, 1990. SOBOUL, Albert, La Revolució francesa, Edicions 62, 1997. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 36-37) Fitxes de reforç (pàg. 159-161) Fitxa 10: El temps Fitxa 11: Conceptes fonamentals Fitxa 12: Simón Bolívar Fitxes d’ampliació (pàg. 162-164) Fitxa 13: Les revolucions polítiques a la literatura Fitxa 14: Les revolucions polítiques al cinema Fitxa 15: Les revolucions polítiques a Internet Adaptació curricular (pàg. 286-301) Fitxa 6: La revolució americana Fitxa 7: L’esclat de la Revolució Francesa Fitxa 8: La radicalització de la Revolució Francesa Fitxa 9: L’època de Napoleó Fitxa 10: La Restauració Fitxa 11: Noves revolucions (1820-1848) Fitxa 12: La independència d’Hispanoamèrica Fitxa 13: L’art Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 501-503) Lectura 4: La Revolució Francesa Lectura 5: La Constitució francesa del 3 de setembre de 1791 Lectura 6: Retrat d’un influent polític francès: Joseph Fouché Cinema i Ciències socials (pàg. 572-573) Historia de dos ciudades AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 75
  10. 10. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 76 RECURS 7. CRONOLOGIA DE LES REVOLUCIONS • Calca la línia del temps i indica-hi els esdeveniments de la cronologia. 1787 Revolució Francesa Execució de Lluís XVI (gener). Convenció dels jacobins o montagnards (juliol). Comença el terror. 1794 Reacció termidoriana (27 de juliol). Directori (fins el 1799). Constitució de l’any III. Conspiració dels iguals (Babeuf). Cop d’estat de brumari (Napoleó Bonaparte). Napoleó, emperador de França. Comença l’imperi (fins el 1814). 1808 L’exèrcit napoleònic envaeix Espanya. Comença la guerra de la Independència. 1813 Les tropes franceses abandonen Espanya. 1814 Napoleó abdica. Es restaura la monarquia a França (Lluís XVIII). 1814-1815 Congrés de Viena: nou mapa d’Europa. 1815 Imperi dels Cent Dies (març-juny). Napoleó és derrotat a Waterloo. Confederació Germànica, que substitueix el Sacre Imperi Romanogermànic. Comença el moviment d’independència de Grècia contra el domini turc. Carles X, rei de França. 1830 Revolució de juliol a París. Lluís Felip Josep d’Orleans, nou rei. Turquia reconeix la independència de Grècia. 1831 Independència de Bèlgica. Constitució belga, model de monarquia constitucional. 1834 Creació de la unió duanera alemanya (Zollverein), dirigida per Prússia. 1848 Imperi napoleònic i Restauració 1793 1824 Nova onada revolucionària Destitució de Lluís XVI: es proclama la I República. 1821 76 1792 1804 1848 Primera Constitució francesa. 1799 1821 1791 1797 1815 Constitució Civil del Clergat. 1795 1804 Reunió dels Estats Generals a Versalles: comença la Revolució a França. 1790 1799 Assemblea dels notables. 1789 1787 Revolució democràtica a França. Fi de la monarquia. La revolució s’estén pels estats italians, Prússia, Àustria, Hongria i Estats Pontificis. Assemblea de Frankfurt. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  11. 11. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 77 2 RECURS 8. LA REVOLUCIÓ FRANCESA I LA FRANÇA NAPOLEÒNICA ESDEVENIMENTS DESTACATS RECURSOS PER A L’AULA • Completa els quatres següents. MESURES MÉS IMPORTANTS FASES 1789 1790 ( - ) ( - ) ( - ) ( - ) 1791 1792 1793 1794 1795 1796 1797 1798 1799 ESDEVENIMENTS DESTACATS MESURES MÉS IMPORTANTS FASES 1799 ( - ) ( - ) ( - ) 1803 1804 1814 1815 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 77
  12. 12. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 78 RECURS 9. L’IMPERI NAPOLEÒNIC • Compara els mapes i escriu-hi a sota el nom dels països actuals que van pertànyer, totalment o parcialment, a l’Imperi napoleònic o que en van ser aliats. NORUEGA França el 1789 Conquestes de la Convenció des de 1792 Annexions a l’Imperi des de 1804 SUÈCIA DINAMARCA GRAN BRETANYA Estats dominats per Napoleó IMPERI PRÚSSIA (aliat 1807-1813) Estats independents aliats Principals països adversaris CONFEDERACIÓ Límit de l’Imperi napoleònic RUS GRAN DUCAT DE VARSÒVIA DEL IMPERI AUSTRÍAC (aliat 1809-1813) RIN FRANÇA CONFEDERACIÓ HELVÈTICA REGNE PROVÍNCIES IL·LÍRIQUES SAVOIA O CE À A TL À N TI C D’ITÀLIA Ne gre PO RT UG AL m ar IMPERI ES P A N Y A NÀPOLS OTOMÀ m ar Medit er r an i À F RIC A Imperi napoleònic. Europa a l’actualitat. 78 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  13. 13. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 79 2 1820 RECURSOS PER A L’AULA • Situa en l’eix cronològic les principals revolucions polítiques i nacionalistes del segle XIX. • Situa en el mapa els esdeveniments que has ordenat en l’eix cronològic. REVOLUCIONS LIBERALS UNIFICACIONS NACIONALS RECURS 10. LIBERALISME I NACIONALISME Vermell Revolucions liberals Verd Unificacions polítiques • Destaca el contorn dels nous països sorgits arran de la ideologia nacionalista. Penses que van canviar la fisonomia configurada pel congrés de Viena? • Enumera els estats que van englobar. 1830 Congrés de Viena, 1815. REGNE DE NORUEGA REGNE DE SUÈCIA REGNE Adquisicions territorials Principals estats coixí Unió DE DINAMARCA Estats fundadors de la Santa Aliança RUS Límit de la Confederació Germànica LUX. REGNE IMPERI DE BAVIERA AUSTRÍAC REGNE CONFEDERACIÓ DE HELVÈTICA REGNE FRANÇA LLOMBARDOVÈNETO PARMA MÒDENA TOSCANA IMPERI OCEÀ ATLÀNTIC REGNE DE PORTUGAL IMPERI GRAN BRETANYA REGNE REGNE DELS DE PAÏSOS REGNE DE PRÚSSIA BAIXOS POLÒNIA ESTATS DE L’ESGLÉSIA REGNE OTOMÀ D’ESPANYA 1848 REGNE DE PIEMONT-SARDENYA mar Mediterrani REGNE DE LES DUES SICÍLIES ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 79
  14. 14. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 80 RECURS 11. LA INDEPENDÈNCIA D’AMÈRICA • Dibuixa a la zona d’Amèrica del Nord les Tretze Colònies i marca amb una creu a les ciutats més destacades del procés independentista. • Busca els països d’Hispanoamèrica que es van independitzar a la primera meitat del segle XIX i escriu-hi la data i el protagonista de la independència. 60º 160º 0º cer 140º cle 120º 40º 60º la po àr tic r 160º 60º 40º 40º N 140º 20º trò pic de Cà nc 20º er 20º equad or 0º 20º 20º rni rico ic tròp ap de C 40º 120º 80 40º 100º 80º 60º 40º ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  15. 15. 830992 _ 0067-0148.qxd 15:47 Página 81 La Revolució Industrial POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT Més recursos RECURSOS PER A L’AULA 3 30/7/08 ENLLAÇOS Itinerari 2: continguts mitjans http://iris.cnice.mec.es/kairos/ ensenanzas/bachillerato/mundo/ revolindustrial_00.html http://www.educahistoria.com/ reportajes/mov_obrero/ http://www.spartacus.schoolnet.co.uk http://encina.pntic.mec.es/ ~cgonza37/miWebQuest/ WQRevIndustrial.htm#Credits http://www.xtec.cat/~jbuxader/histori a/temes/contemp/revolucioindust rial.htm http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1750-revindustrial.htm Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. BIBLIOGRAFIA Com a activitats, a més de les esmentades per a l’itinerari 1, són adequats tots els exercicis de la unitat, que se centren en l’anàlisi i comparació de situacions que van conduir al desenvolupament de la indústria, i també en l’aparició de la societat de classes. També es podria fer la resta d’activitats de repàs. BALDÓ, M. La revolución industrial, Síntesis, 1993. ESCUDERO, A. La revolución industrial, Anaya, 1990. VILLAS TINOCO, S. Las claves de la revolución industrial, 1733-1914, Planeta, 1990. SERRALLONGA, J. Els moviments socials, segle XIX, UAB, 2006. FARMAN, J. La Revolució industrial, Molino, 2000. El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. Itinerari 1: continguts imprescindibles En aquest itinerari seria convenient centrar-nos en els apartats 2, 4, 5, 6 i 7, per comprendre el desenvolupament de les diverses revolucions industrials, i també els canvis socials i culturals que van originar. Quant a les activitats de la unitat, és recomanable fer les que es plantegen als apartats «Idees clau» i també els exercicis 1 i 2 de les activitats de repàs. Itinerari 3: continguts més amplis Els apartats més necessaris per a aquest itinerari són les pàgines finals, que aprofundeixen els aspectes concrets de la Revolució Industrial. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 38-39) Fitxes de reforç (pàg. 165-166) Fitxa 16: El context espacial i el temps Fitxa 17: Conceptes fonamentals Fitxes d’ampliació (pàg. 167-171) Fitxa 18: El marxisme Fitxa 19: L’encíclica Rerum Novarum Fitxa 20: La Revolució Industrial a la literatura Fitxa 21: La Revolució Industrial al cinema Fitxa 22: La Revolució Industrial a Internet Adaptació curricular (pàg. 302-317) Fitxa 14: La Revolució Industrial Fitxa 15: La Primera Revolució Industrial Fitxa 16: La revolució dels transports Fitxa 17: La Segona Revolució Industrial Fitxa 18: Efectes de la industrialització Fitxa 19: L’aparició de les classes socials Fitxa 20: El moviment obrer Fitxa 21: El canvi cultural Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 504-505) Lectura 7: Sota terra: el treball a les mines del segle XIX Lectura 8: L’era del petroli Cinema i Ciències socials (pág. 574) Oliver Twist AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 81
  16. 16. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 82 RECURS 12. CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1710 Abraham Darby utilitza per primera vegada el carbó de coc per a la fosa de ferro. 1859 1747-48 Kay introdueix la llançadora volant a França i John Holker, la Jenny. 1864-67 Forn elèctric de Martin i Siemens 1752 Franklin inventa el parallamps. Primera foneria industrial a França. 1763 Hargreaves inventa la primera màquina de filar (la Spinning-Jenny). 1767 Nova màquina de filar d’Arkright (waterframe), moguda per energia hidràulica. 1769 Màquina de vapor, patentada per James Watt. 1771-79 Arkwright i Strutt construeixen la primera fàbrica industrial moderna (Cromford Mill). 1774 Màquina de filar de Samuel Crompton (patent el 1779). 1867 Segona Revolució Industrial 1757 Inici de l’extracció de petroli a Pennsilvània (EUA). Dinamo. 1867 Dinamita. 1867 Formigó armat. 1876 Telèfon. 1877 Fonògraf. 1878 Llum de filament incandescent (bombeta). 1879 Primer gratacel a Chicago. 1885 Automòbil. Producció en sèrie de Ford. 1895 Cinematògraf. 1896 Ràdio. Marconi comercialitza l’invent. James Watt aconsegueix que la màquina de vapor es pugui aplicar al transport. 1897 Telègraf sense fils. 1783 Primera ascensió en globus, de Montgolfier. 1903 Aeroplà, primer vol dels germans Wright. 1785 Primer taller mecànic, patent d’Edmond Cartwright. 1911 Funcionament del primer tanc. 1785 Es construeixen els primers alts forns a França (Le Creusot). 1789 Edmon Cartwright obre una fàbrica a Yorkshire amb 20 telers mecànics moguts a vapor. 1790 Filadora automàtica, de William Kelly, moguda per energia hidràulica. Eli Whitney inventa la màquina de desmotador de cotó. 1796 Parker inventa el ciment. 1800 Primera experiència de fabricació en sèrie (fàbrica d’armes de Whitney, als EUA). 1802 Pila elèctrica, de Volta. 1815 Primera locomotora de Georges Stephenson. 1822 Teler mecànic de Richard Roberts. 1825 Primera línea de ferrocarril a vapor a la Gran Bretanya (Stockton-Darlington). 1829 Robert Stephenson aplica per primera vegada la màquina de vapor al ferrocarril, amb la construcció de la primera locomotora que utilitzava calefacció tubular (la rocket: cohet). 1830 S’inaugura el ferrocarril de Manchester a Liverpool (primera línea regular). 1833 Primer vaixell de vapor que travessa l’Atlàntic (el canadenc Royal William). 1838 El navili de vapor Great Western fa la travessia de l’Atlàntic des d’Anglaterra fins a Amèrica. 1844 Primera línea del telègraf elèctric de Samuel Morse (patent de 1840). 1846 Elias Howe inventa la màquina de cosir. 1848 Primera Revolució Industrial 1782 Primera línea de ferrocarril espanyol (Barcelona-Mataró). The Great Britain, primer navili de vapor de ferro amb hèlix. • Compara i respon: En quins sectors es van centrar les innovacions de la Primera Revolució Industrial? Quins sectors nous es van desenvolupar a la Segona Revolució Industrial? Quines innovacions de la Primera i la Segona Revolució Industrial continuen vigents avui dia? 1864-69 Primer transatlàntic nord-americà. 82 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  17. 17. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 83 3 RECURS 13. LA PRIMERA I LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL RECURSOS PER A L’AULA • Completa el quadre sinòptic per establir les diferències entre la Primera i la Segona Revolució Industrial. SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ÈPOCA EN QUÈ ES VA PRODUIR FONTS D’ENERGIA CARACTERÍSTIQUES MOTOR QUE ES DESENVOLUPA INDÚSTRIES QUE IMPULSEN EL PROCÉS MITJANS DE TRANSPORT QUE ES DESENVOLUPEN PAÏSOS QUE DESTAQUEN • Completa el mapa. Pinta d’un color el país en què es va originar la Revolució Industrial i d’un altre els països per on es va expandir. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 83
  18. 18. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 84 Innovadors Tradicionals Grups integrants Economia preindustrial SOCIETAT Absolutisme Jerarquia social SOCIETAT RECURS 14. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA DE CLASSES 84 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  19. 19. 830992 _ 0067-0148.qxd 15:47 Página 85 Nacions i imperis (1850-1914) POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT RECURSOS PER A L’AULA 4 30/7/08 Més recursos ENLLAÇOS El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. Itinerari 1: continguts imprescindibles Els continguts imprescindibles d’aquesta unitat per entendre els canvis sorgits abans de la Primera Guerra Mundial a Europa i al món són els apartats 1, 2, 4 i 5. Quant a les activitats, si es fan les dels apartats «Idees clau», es reforcen els coneixements bàsics de la unitat. Itinerari 2: continguts clau Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. Caldria insistir que es fessin les activitats dels mapes, per ubicar bé el tema de l’imperialisme, la de l’expansió cap a l’oest dels Estats Units i la unificació d’Alemanya i Itàlia. Concretament, són les activitats 1 i 7 i les de repàs. També caldria que es fessin les activitats 2, 3, 4, 5 i 6 per comprendre els canvis ideològics de l’època. Itinerari 3: continguts més amplis Els continguts més amplis són els apartats «Saber llegir» i «Investigar», que aprofundeixen el tema del colonialisme, així com les activitats relacionades amb la cultura d’aquest període. http://www.artehistoria.jcyl.es/historia /contextos/ www.fortunecity.es/imaginapoder/ humanidades/587/imperialismo.htm www.mgar.net/africa/coloniza.htm www.neoliberalismo.com/ imperialismo_teoria.htm http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i d=18834&p_ex=en%20guardia http://www.catradio.cat/reproductor/a udio.htm?ID=140531 OBRES DE DIVULGACIÓ CÉSAIRE, Aimé. Discursos sobre el colonialismo, Col. Cuestiones de antagonismo. Akal, 2006. COMELLAS, J. l. Los grandes imperios coloniales, Rialp, 2001. PAGÈS, P. Las claves del nacionalismo y el imperialismo, Planeta, 1991. CREUS, J. Àfrica i els europeus: el colonialisme, Graó, 1994. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 40-41) Fitxes de reforç (pàg. 172-176) Fitxa 23: El context espacial Fitxa 24: El temps Fitxa 25: Conceptes fonamentals Fitxa 26: La independència de Grècia Fitxa 27: Els fonaments de l’imperialisme britànic Fitxes d’ampliació (pàg. 177-178) Fitxa 28: Nacions i imperis a la literatura Fitxa 29: Nacions i imperis al cinema Adaptació curricular (pàg. 318-329) Fitxa 22: La unificació d’Alemanya i Itàlia Fitxa 23: Estats Units al segle XIX Fitxa 24: Diversos sistemes polítics del segle XIX Fitxa 25: El perquè del colonialisme europeu Fitxa 26: Principals imperis europeus Fitxa 27: Art del segle XIX Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 507-511) Lectura 9: Conseqüències culturals de l’imperialisme Lectura 10: La conquesta de l’Oest americà Lectura 11: Homes blancs vs. pellroges Cinema i Ciències socials (pàg. 531-534) Allò que el vent s’endugué Cinquanta-cinc dies a Pequín La diligencia AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 85
  20. 20. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 86 RECURS 15. CRONOLOGIA • Completa els esdeveniments que falten a la cronologia. Unificació alemanya 1815 Confederació Germànica (presidida per Àustria). 1834 1863-1864 Guerra pels ducats danesos. 1866 Batalla de Sadová, creació de la Confederació d’Alemanya del Nord. 1870 1871 Unificació italiana 1848 Aixecament dels milanesos contra els austríacs. Derrota dels italians. 1859 1861 Es convoca a Torí un parlament per a tot Itàlia. 1866 Annexió de Venècia a Itàlia. 1870 Construcció dels EUA 1845 La Gran Bretanya cedeix Oregon als Estats Units. Annexió de Texas. 1848 Annexió de Nou Mèxic i Califòrnia. 1845-1870 Expansió cap a l’oest. 1860 1861-1865 1869 Inauguració del canal de Suez. 1877 La reina Victòria d’Anglaterra, emperadriu de l’Índia. 1877 L’expedició de Stanley arriba fins a la desembocadura del riu Congo. 1882 Ocupació anglesa d’Egipte. Expansió imperialista 1884-1885 1887 Creació de la Unió Indoxinesa. 1899-1902 1894-1895 Guerra entre la Xina i el Japó. 1898 Crisi de Fachoda. 1898 Guerra entre Espanya i Amèrica del Nord a Cuba i Filipines. 1900 Rebel·lió dels bòxers. 1905 Guerra entre Rússia i el Japó. 1905 La crisi del Marroc (Tànger). 1911 Itàlia annexiona Líbia. 1911 2a crisi del Marroc (Agadir). 1914 86 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  21. 21. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 87 4 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 16. LES UNIFICACIONS D’ALEMANYA I ITÀLIA 1815 1825 1835 1845 1855 1865 1870 • Situa a l’eix cronològic els principals esdeveniments i etapes de la unificació italiana i alemanya. • Acoloreix els mapes per representar la unificació italiana i alemanya. Fes servir un sol color, però diferents tons. El to més viu representarà el territori que va dirigir la unificació, i tons successius, cada vegada més clars, els diferents territoris que es van anar incorporant als nous estats. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 87
  22. 22. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 88 RECURS 17. EUROPA AL FINAL DEL SEGLE XIX • Situa els diferents països europeus i les seves capitals. • Acoloreix els diferents països segons les llegendes següents: Vermell Verd 88 Països amb sistemes liberals. Països amb monarquies autoritàries. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  23. 23. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 89 4 RECURS 18. ELS PRINCIPALS IMPERIS COLONIALS RECURSOS PER A L’AULA Marró Imperi francès Verd Imperi italià Taronja Imperi britànic POSSESSIONS PACÍFIC OCEÀ O C E À Vermell Imperi alemany A N T À R T I C ÍNDIC C I A L G L A ATLÀNTIC OCEÀ OCEÀ GLACIAL ÀRTIC OCEÀ Morat Imperi holandès PACÍFIC OCEÀ • Acoloreix els imperis segons la llegenda del mapa. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 89
  24. 24. 830992 _ 0067-0148.qxd 5 30/7/08 15:47 Página 90 Espanya i Catalunya en el segle XIX POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT Més recursos El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. ENLLAÇOS Itinerari 1: continguts imprescindibles Tot el tema és important perquè els alumnes comprenguin els canvis tant polítics com socials i econòmics que van tenir lloc a Espanya i Catalunya al segle XIX. Els apartats absolutament imprescindibles són els que fan referència a l’evolució política. Quant a les activitats, són recomanables les incloses a «Idees clau». Itinerari 2: continguts mitjans Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. Encara que en el primer itinerari es recomana estudiar tot el tema, quant a les activitats, seria convenient fer les que acompanyen el text expositiu, així com les activitats de repàs. Itinerari 3: continguts més amplis La resta de les activitats del tema són convenients per al tercer itinerari, sobretot les d’anàlisi de la Constitució de 1812. També són recomanables per a aquest itinerari els apartats «Saber llegir» i «Investigar», sobre les altres constitucions d’aquest segle i la vida quotidiana a Espanya i Catalunya. http://www.historiasiglo20.org/HE/ 9.htm (10 y 11) http://www.iescasasviejas.net/histo/ TEMAAR.htm http://www.artehistoria.jcyl.es/historia /personajes/5597.htm http://www.veuobrera.org/ http://www.xtec.es/~jrovira6/ http://www.uoc.edu/lletra/moviments/ renaixenca/index.html BIBLIOGRAFIA ARTOLA, M. Antiguo Régimen y revolución liberal, 1983. PALACIO, V. La España del siglo XIX, 1808-1898, 1978. PASCUAL, P. Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX, 1990. MARFANY, J. La cultura del catalanisme: el nacionalisme català en els seus inicis, 1995. GALÍ, J. La Renaixença catalana: persones i institucions, 1997. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 42-43) Fitxes de reforç (pàg. 179-187) Fitxa 30: El context espacial Fitxa 31: El temps Fitxa 32: Conceptes fonamentals Fitxa 33: El Decret de València Fitxa 34: La Pragmàtica Sanció Fitxa 35: La revolució de 1868 Fitxa 36: El catalanisme (segle XIX) Fitxa 37: El caciquisme Fitxa 38: La industrialització a Catalunya Fitxa 39: Moviments socials a Catalunya Fitxes d’ampliació (pàg. 188-192) Fitxa 40: Espanya i Catalunya (segle XIX) a la literatura Fitxa 41: Espanya i Catalunya (segle XIX) al cinema Fitxa 42: Espanya (segle XIX) a Internet Fitxa 42: Espanya i Catalunya (segle XIX) a Internet Adaptació curricular (pàg. 330-341) Fitxa 28: La guerra de la Independència Fitxa 29: El regnat de Ferran VII 90 Fitxa 30: El regnat d’Isabel II Fitxa 31: Societat i economia a la segona meitat del segle XIX Fitxa 32: El Sexenni Democràtic i la Restauració Fitxa 33: Industrialització i moviment obrer a Catalunya (segle XIX) Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 512-521) Lectura 12: La fam del poble madrileny durant la dominació francesa Lectura 13: L’epidèmia de febre groga del 1870 a Barcelona Lectura 14: Principis i orientacions de la Institución Libre de Enseñanza Lectura 15: Acords de la Junta Directiva de l’Associació Catalanista de Reus Lectura 16: L’arrencada industrial a Sabadell Cinema i Ciències socials (pàg. 579) El abuelo Al CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  25. 25. 830992 _ 0067-0148.qxd 5/8/08 09:21 Página 91 5 RECURS 19. CRONOLOGIA D’ESPANYA AL SEGLE XIX RECURSOS PER A L’AULA • Distingeix les etapes de la història d’Espanya al segle XIX amb un color diferent i escriu-ne els noms. • Completa el quadre cronològic amb els principals fets de cada període. 1808 1808-1814 1814 1814-1833 1833 1833-1868 1868 1868-1873 1873 1875 1885 1875-1885 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 91
  26. 26. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 92 RECURS 20. CONSTITUCIONS ESPANYOLES DEL SEGLE XIX • Completa el següent quadre comparatiu de les diferents constitucions del segle XIX a Espanya. Pots utilitzar la informació que ofereix la pàgina web: http://www.cefax.org/tecno/aulah02/les_constitucions.htm. CONSTITUCIONS GOVERN 1812 PRINCIPIS POLÍTICS PRINCIPIS SOCIALS ALTRES CARACTERÍSTIQUES Lliberal Corts de Cadis 1837 1845 1869 1876 92 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  27. 27. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 93 5 RECURS 21. PERSONATGES DEL SEGLE XIX 1 2 3 4 5 6 7 8 RECURSOS PER A L’AULA • Escriu el nom que correspongui a cada imatge i també l’any en què va governar. 9 10 1. 6. 2. 7. 3. 8. 4. 9. 5. 10. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 93
  28. 28. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 94 RECURS 22. EL CATALANISME AL SEGLE XIX • Identifica les següents imatges. Assenyala quins fets rellevants mostren o en són testimoni. • Quins continguts es troben al Diari Català? Classifica segons aquests dos adjectius les altres dues imatges. 94 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  29. 29. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 95 5 RECURS 23. CANVIS SOCIALS I ECONÒMICS mar Cantàbric Santander Bilbao Gijón la Corunya FERROCARRIL Via fèrria 1848-1855 a Baiona a Perpinyà Via fèrria 1855-1870 Pamplona Lleó Palència Via fèrria 1870-1890 Zamora Girona Burgos Lleida Valladolid Saragossa a Porto Segòvia Salamanca a Lisboa Àvila O C EÀ ATLÀNTIC RECURSOS PER A L’AULA • Relaciona el dos mapes. Quines zones creus que eren les més industrialitzades? Per què ho penses? Càceres a Lisboa Badajoz a Lisboa Huelva Sevilla Tarragona Madrid Conca Toledo Ciudad Real València Albacete Còrdova Múrcia Granada Cadis Barcelona Alacant MAR M E DI T E RRA N I Màlaga Mapa de la via fèrria d’Espanya al segle XIX. Més de 70 hab./km2 Entre 51 hab. i 70 hab./km2 Entre 31 hab. i 50 hab./km2 Menys de 30 hab./km2 OCEÀ ATLÀNTIC mar Mediterrani OCEÀ ATLÀNTIC Mapa de la població d’Espanya el 1857. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 95
  30. 30. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 96 RECURS 24. LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA: CANVIS SOCIALS I MOVIMENT OBRER (SEGLE XIX) Escala 19 ga riu Llobre quilòmetres riu Freser 0 Berga Ripoll Borgonyà riu Ter t Girona riu Ter riu Vic ner rde Ca l’Ametlla de Merola (1871) Manresa riu Sedó (1875) at eg br Llo Güell (1895) 96 Barcelona Colònia indudstrial Sedó Nom i any (1875) de fundació • Assenyala els elements característics de la industrialització que apareixen en la imatge de Barcelona. • On es troben les colònies industrials? Quins avantatges i inconvenients tenen respecte a les localitzacions urbanes? • L’obrerisme de la primera meitat del segle XIX on va ser més significatiu? Per què? • Quins canvis es van produir en el moviment obrer català quan va entrar en contacte amb l’Associació Internacional de Treballadors? ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  31. 31. 830992 _ 0067-0148.qxd 15:47 Página 97 Tensions i conflictes (1914-1939) POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. Itinerari 1: continguts imprescindibles Es pot considerar que l’estudi dels epígrafs 1, 2, 4, 5, 6 és suficient per comprendre els conflictes de la primera meitat del segle XX i concretament la Primera Guerra Mundial. Considerem adequades per a aquest itinerari les activitats referents a mapes i al desenvolupament dels conflictes (les activitats 2, 4 i les categoritzades com a «Recorda» de les «Activitats de Repàs»), a més a més de les incloses a «Idees Clau». Itinerari 2: continguts mitjans Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. Però s’hauria d’aprofundir una mica més en les activitats que estudien els efectes tant dels conflictes armats com del crac del 29. Aquestes activitats són les 3, 5, 6, 7 i 8 i la resta de les activitats de repàs. Itinerari 3: continguts més amplis Les pàgines finals «Saber llegir» i «Comprendre el present» tenen un grau de dificultat més alt que la resta d’activitats de la unitat, i ajudaran els alumnes a aprofundir en temes com els tractats de la postguerra i la igualtat de la dona. RECURSOS PER A L’AULA 6 30/7/08 Més recursos ENLLAÇOS http://clio.rediris.es/udidactica/IGM/ http://www.xtec.es/~jbuxader/historia /temes/contemp/primeraguerram undial.htm http://webs.racocatala.cat/seglexx/i19002000.htm http://iris.cnice.mec.es/kairos/ ensenanzas/bachillerato/mundo/ economia_03_00.html http://www.artehistoria.jcyl.es/ historia/contextos/3112.htm http://www.portalplanetasedna.com. ar/crisis29.htm BIBLIOGRAFIA ABELLA, Rafael, i altres, Siglo XX: los grandes hechos; La Primera Guerra Mundial 1913-1920, Orbis-Fabbri, 1995. ARÓSTEGUI, Julio, La Europa de las grandes guerras (1914-1945), Anaya, 1994. RENOUVIN, Pierre, La crisis europea y la Primera Guerra Mundial: (1904-1918), Akal, 1990. TEMIN, P. Lecciones de la Gran Depresión, Alianza Editorial, 1995. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 44-45) Fitxes de reforç (pàg. 193-197) Fitxa 44: El context espacial Fitxa 45: El temps Fitxa 46: Conceptes fonamentals Fitxa 47: Els Estats Units i la I Guerra Mundial Fitxa 48: La Gran Depressió i el New Deal de Roosevelt Fitxes d’ampliació (pàg. 198-200) Fitxa 49: La Primera Guerra Mundial a la literatura Fitxa 50: La Primera Guerra Mundial al cinema Fitxa 51: La Primera Guerra Mundial a Internet Adaptació curricular (pàg. 342-351) Fitxa 34: Causes i desenvolupament de la I Guerra Mundial Fitxa 35: Conseqüències del conflicte Fitxa 36: Els anys vint Fitxa 37: Els anys trenta Fitxa 38: Canvis socials i culturals en el període d’entreguerres Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 522-523) Lectura 17: Les trinxeres a la Gran Guerra Lectura 18: La lluita a la tercera dimensió: l’aviació a la Primera Guerra Mundial Cinema i Ciències socials (pàg. 580-583) Camins de glòria Els intocables d’Elliot Ness AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 97
  32. 32. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 98 RECURS 25. CRONOLOGIA • Completa els fets que estan en blanc. 1905 Primera crisi marroquina. Pau armada 1907 1908 Crisi de Bòsnia-Herzegovina. 1911 Segona crisi marroquina. 1912 Primera guerra balcànica. 1913 Agost: 1918 Guerra de trinxeres i de desgast. 1914 Novembre: Turquia entra a la guerra al costat dels imperis centrals. 1915 La Gran Bretanya promet donar suport a la independència àrab. 1915 Maig: Itàlia declara la guerra a Àustria-Hongria. 1915 Octubre: Bulgària entra a la guerra al costat dels imperis centrals. 1916 Agost: Romania declara la guerra a Àustria-Hongria. 1917 Abril: 1917 Juny: Grècia declara la guerra als imperis centrals. 1917 Febrer-octubre: 1917 Novembre: Declaració de Balfour: Anglaterra favorable a la creació d’un estat jueu a Palestina. 1918 Març: 1918 Novembre: 1919 Abril: 1919 Juny: 1919 Octubre: Tractat de Saint-Germain (amb Àustria). 1920 Juny: Tractat de Trianon (amb Hongria). 1920 Agost: Tractat de Sèvres (amb l’imperi turc). 1920 Novembre: Tractat de Neuilly (amb Bulgària). 1921 Tractats de pau Juliol: 1914 Primera Guerra Mundial 1914 Abril: Conferència de Londres (fixa l’import de les reparacions alemanyes). 1922-1923 1923 Gener: 1924 Octubre: Acords de Locarno. 1928 Agost: Pacte Briand-Kellog. 1929 Octubre: 1933 Gener: 1933 Anys 20 i 30 1925 Març: F. D. Roosevelt (Partit Demòcrata) inicia la presidència als Estats Units. 1933-1938 98 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  33. 33. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 99 6 RECURS 26. CANVIS TERRITORIALS DESPRÉS DE LA I GUERRA MUNDIAL RECURSOS PER A L’AULA • Completa el mapa superior amb el nom dels països. • Observa els mapes i escriu, al segon mapa, el nom dels estats que van aparèixer a Europa després de la Primera Guerra Mundial. • Fixa’t en l’extensió d’Alemanya abans i després de la Primera Guerra Mundial. Assenyala quins territoris va perdre i enfront de quins països. • Descriu l’evolució que reflecteixen els dos mapes de la divisió territorial europea. OCEÀ ATLÀNTIC mar M e d i t e r r a ni Europa abans de la Primera Guerra Mundial. Nous estats Mandat anglès Mandat francès Zona desmilitaritzada Zones en disputa Sota control de la Societat de Nacions Zones en disputa, desmilitaritzades i pendents de plebiscit Europa després de la Primera Guerra Mundial. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 99
  34. 34. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 100 Conferència 100 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ Socials Polítiques Econòmiques ORÍGENS CRAC DEL 29 CONSEQÜÈNCIES EUA SOLUCIONS RECURS 27. EL CRAC DEL 29
  35. 35. 830992 _ 0067-0148.qxd 15:47 Página 101 L’URSS, un nou model d’estat POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. Itinerari 1: continguts imprescindibles Com que és una unitat breu, tots els epígrafs es podrien estudiar en el primer itinerari, però es podria insistir més en els apartats 1, 3 i 4 per aclarir en què va consistir la revolució bolxevic i la formació de l’URSS. Quant a les activitats recomanades, a més de les incloses als requadres «Idees Clau», també es poden fer les activitats 1, 3, 11, 12, 13, 14 i 15. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. A més, es poden dur a terme les activitats centrades especialment en el tema d’anàlisi i debat sobre el nou sistema polític instaurat a Rússia (activitats 2, 4, 6, 7, 8 i 9). Itinerari 3: continguts més amplis En aquest itinerari caldria aturar-se en les activitats que tracten els aspectes polítics de la revolució bolxevic, així com en l’apartat final «Saber llegir», que estudia tant els cartells de propaganda com la valoració de la Revolució Russa. Més recursos ENLLAÇOS www.artehistoria.com/historia/ contextos/3077.htm http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1917russia.htm http://www.marxists.org/catala/index. htm http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.j sp?NDCHEC=0055151&SFR=1 www.portalplanetasedna.com.ar/ rusa.htm http://personales.com/espana/malaga /Guardiolapage/tema7.html RECURSOS PER A L’AULA 7 30/7/08 BIBLIOGRAFIA CAIRNS, T. El siglo XX, Historia del mundo para jóvenes, Akal, 1996. WEBER, H. Lenin, Edicions 62, 1993. REED, J. Deu dies que trasbalsaren el món, Edicions de 1984, 1986. CORFE, T. Las revoluciones rusas, Historia del mundo para jóvenes, Akal-Cambridge, 1991. DÍAZ DEL CORRAL, F. La Revolución Rusa, Biblioteca Básica, Anaya, 1994. RODRÍGUEZ FIERRO, A. La Revolución rusa y el desarrollo de la URSS, Col. Historia del mundo contemporáneo, Akal, 1991. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 46-47) Fitxes de reforç (pàg. 201-203) Fitxa 52: El context espacial Fitxa 53: El temps Fitxa 54: La revolució soviètica Fitxes d’ampliació (pàg. 204-205) Fitxa 55: L’URSS a la literatura Fitxa 56: L’URSS al cinema Adaptació curricular (pàg. 352-359) Fitxa 39: La caiguda del tsarisme Fitxa 40: La revolució bolxevic (I) Fitxa 41: La revolució bolxevic (II) Fitxa 42: La dictadura estalinista Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 524-527) Lectura 19: La fi d’una era i el principi d’una altra: els esdeveniments del 25 d’octubre Lectura 20: Aparicions públiques de Stalin AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 101
  36. 36. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 102 RECURS 28. CRONOLOGIA DE LA REVOLUCIÓ RUSSA • Completa la cronologia amb els esdeveniments que falten. 1905 1905 1905 Octubre: Manifest imperial. 1906-1911 Fracàs de les reformes promeses pel tsar. 1914 Agost: Rússia intervé a la Primera Guerra Mundial. 1914-1916 Fracàs de les ofensives russes a la Primera Guerra Mundial. Febrer: 1917 Març: 1917 Març-octubre: 1917 Octubre: 1918 Març: 1918 Juny: Dissolució de l’Assemblea Constituent. 1918 Juny: Execució del tsar Nicolau II i de tota la seva família. 1918-1921 Formació de l’URSS: De Lenin a Stalin Fundació del soviet de Sant Petersburg, presidit per Trotski. 1917 Caiguda del tsarisme 1905 Guerra civil russa i comunisme de guerra. 1919 Març: 1921 Març: Motí de Kronstadt. 1921-1928 Nova Política Econòmica (NEP). 1922 Desembre: 1924 1924 Gener: 1923-1929 La lluita pel poder i el triomf de Stalin. 1927 Expulsió de Trotski, Kamenev i Zinoniev del Partit. 1929-1933 Primer pla quinquennal. 1934-1938 1936 1936-1939 Processos de Moscou. 1939-1941 102 Gener: Segona constitució de l’URSS. Tercer pla quinquennal. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  37. 37. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 103 7 Causa Causes profundes immediata RECURSOS PER A L’AULA RECURS 29. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I FORMACIÓ DE L’URSS REVOLUCIÓ SOVIÈTICA ETAPES GOVERN PROVISIONAL DE REVOLUCIÓ D’OCTUBRE GUERRA CIVIL FORMACIÓ DE L’URSS LENIN STALIN Organització internacional Política Política ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 103
  38. 38. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 104 RECURS 30. LES REPÚBLIQUES SOVIÈTIQUES 104 El 1922 El 1925 El 1929 El 1936 El 1940 Groc Vermell Verd Taronja Marró REPÚBLIQUES SOCIALISTES SOVIÈTIQUES • Escriu el nom de les diferents repúbliques soviètiques que integraven l’URSS. • Completa el mapa segons la llegenda. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  39. 39. 830992 _ 0067-0148.qxd 15:47 Página 105 Feixisme i nazisme POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. Itinerari 1: continguts imprescindibles Tots els alumnes haurien d’estudiar els continguts referents a l’arribada del feixisme italià i el nazisme alemany al poder (apartats 1, 3, 4), a més a més de l’apartat 6, que els ajudarà a comprendre el començament de la Segona Guerra Mundial. També és important que facin les activitats referents als símbols feixistes, així com a l’expansió alemanya (1 i 8). Itinerari 2: continguts mitjans Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. En aquest itinerari es podrien aprofundir una mica més les polítiques dictatorials posades en marxa tant a Itàlia com a Alemanya, sobretot a través de les activitats 2, 3, 6 i 9. Itinerari 3: continguts més amplis En aquest itinerari seria convenient que centrar-nos en els efectes que aquestes dictadures han tingut en el present, així com en els mecanismes de manipulació cultural. A més, són convenients els apartats «Saber llegir», «Comprendre el present» i «Investigar», sobretot per aprofundir el tema de l’Holocaust. Més recursos ENLLAÇOS http://www.educahistoria.com/ reportajes/fascismos/index.php http://www.historiasiglo20.org/ enlaces/fascinazismo.htm http://www.biografiasyvidas.com http://www.amical-mauthausen.org/ http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1922-italia.htm http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1933alemanya.htm http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i d=26023&p_ex=feixisme RECURSOS PER A L’AULA 8 30/7/08 BIBLIOGRAFIA CERVERA JOVER, C. Los fascismos, Historia del mundo contemporáneo, Akal, 1995. FRÍAS NÚÑEZ, M. Las democracias parlamentarias en el período de entreguerras, Historia del mundo contemporáneo, Akal, 1990. JULIÁ, S. i altres, El terremoto nazi. Europa: fascismos y Frentes Populares, Historia 16, 1983. THORNTON, J. M. El nazismo (1918-1945), Oikos-Tau, 1985. ROIG, M. Els catalans als camps nazis, Edicions 62, 2001. BOSWORTH, R. J. B. Mussolini, Península, 2003. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 48-49) Fitxes de reforç (pàg. 206-207) Fitxa 57: El temps Fitxa 58: Conceptes fonamentals Fitxes d’ampliació (pàg. 208-209) Fitxa 59: El feixisme i el nazisme a la literatura Fitxa 60: El feixisme i el nazisme al cinema Adaptació curricular (pàg. 360-367) Fitxa 43: Els feixismes a Europa Fitxa 44: El feixisme a Itàlia Fitxa 45: Alemanya abans de l’arribada de Hitler Fitxa 46: El nazisme Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 528-531) Lectura 21: Les noves angoixes i el feixisme Lectura 22: L’estiu del 1933 a Alemanya Lectura 23: El control del funcionariat en l’Alemanya nazi Cinema i Ciències socials (pàg. 584-585) El gran dictador AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 105
  40. 40. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 106 RECURS 31. CRONOLOGIA • Completa els esdeveniments que falten a les cronologies. 1919 1920 Ocupació de fàbriques i terres. 1921 Fundació del Partit Comunista Italià. La Itàlia feixista 1921 1922 1924 Eleccions de 1924. Assassinat de Matteotti. 1926-1928 Lleis feixistíssimes. 1935 1936 Intervenció a la Guerra Civil espanyola i formació de l’Eix Roma-Berlín. 1937 Pacte... 1939 Pacte... 1939 Invasió... 1919 Aixecament espartaquista. 1919 1921 Hitler, cap del NSDAP. 1923 1925 Hindenburg, president de la República. L’Alemanya nazi 1933 1933 1933 Llei que atorga plens poders al Führer. 1934 Creació de la Gestapo. 1934 1935 1938 1938 1938 Conferència de Munic. 1939 1939 106 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  41. 41. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 107 8 • Completa i compara els quadres amb l’ideari de la Itàlia feixista i de l’Alemanya nazi. • Busca a les imatges els elements que has escrit als quadres. CARACTERÍSTIQUES DEL FEIXISME ITALIÀ CARACTERÍSTIQUES DEL NAZISME ALEMANY ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ RECURSOS PER A L’AULA RECURS 32. IDEARI FEIXISTA I NAZI 107
  42. 42. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 108 RECURS 33. POLÍTICA EXPANSIONISTA ALEMANYA • Completa el quadre a partir del mapa. S U È C IA D IN A M A RC A M AR B ÀL TIC MAR DEL NORD Danzig riu t er s de Su Rin Llocs annexionats P O L Ò N IA a riu riu F R AN Ç A Dan el març de 1939 el setembre de 1939 ul ALEMANYA Renània l’octubre de 1938 st Od el març de 1938 Ví riu Elba el març de 1936 Prússia oriental ri u Berlín TERRITORIS OCUPATS PER ALEMANYA U RS S Memel ub Bohèmia-Moràvia i ÀUSTRIA S U ÏS S A Dates de les annexions Conseqüències de l’expansió • Explica els conceptes següents relacionats amb la política exterior alemanya i a què va portar cada un d’ells: – Pangermanisme: – Teoria de l’espai vital: 108 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  43. 43. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 109 8 • Escriu a l’eix cronològic les principals mesures antisemites nazis. • Relaciona cada imatge amb el període en què es va produir. 1932 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 34: L’ANTISEMITISME A L’ALEMANYA NAZI Imatge que il·lustra: 1937 Imatge que il·lustra: 1942 Imatge que il·lustra: ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 109
  44. 44. 830992 _ 0067-0148.qxd 9 30/7/08 15:47 Página 110 La Segona Guerra Mundial POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. Itinerari 1: continguts imprescindibles Per comprendre tant els orígens com el desenvolupament i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial seria important estudiar tota la unitat en aquest itinerari. En les activitats potser és on es pot matisar i només és necessari fer les que tenen relació amb el desenvolupament del conflicte en mapes (2, 4), l’anàlisi de gràfics (7), les línies del temps (9) i els protagonistes del conflicte (10 i 11). Itinerari 2: continguts mitjans Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. En aquest itinerari, per aprofundir el contingut, es podrien fer algunes activitats més complexes, com la 1, 3, 5, 6 i 8, que tracten l’anàlisi i la interpretació dels efectes del conflicte, i també la creació de l’ONU. Itinerari 3: continguts més amplis El tercer itinerari està pensat per aprofundir aspectes de caràcter ètic i social de la Segona Guerra Mundial, com ara el judici de Nuremberg i la proliferació nuclear, que es troben als apartats «Saber llegir» i «Comprendre el present». Més recursos ENLLAÇOS http://www.aldeaeducativa.com/terra/ temas/tareas2.asp?which=99´ http://iris.cnice.mec.es/kairos/ ensenanzas/bachillerato/mundo/ 2guerramundial_00.html http://2gm.balearweb.net/ http://webs.racocatala.cat/seglexx/h1939guerramundial.htm http://www.edu3.cat/Edu3tv/Cerca?p _tip=&p_cp=1&p_amb=&p_niv= &p_are=&p_ex=segona+guerra+ mundial&p_to=Cle%F2patra&p_ alg=&x=14&y=11 http://www.xtec.cat/~jbuxader/histori a/temes/contemp/segonaguerram undial.htm BIBLIOGRAFIA ARTOLA, R. La Segunda Guerra Mundial, Alianza Editorial, 1998. BRUNET, J. P. i LAUNAY, M. De una guerra a otra. 1914-1945, Col. Iniciación a la Historia, Akal, 1991. CAMBELL, J. La Segunda Guerra Mundial, Aguilar, 1992. BOURKE, J. La Segona Guerra Mundial: història de les víctimes, Empúries, 2003. ARASA, D. 50 històries catalanes de la Segona Guerra Mundial, Laia, 1998. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 50-51) Fitxes de reforç (pàg. 210-215) Fitxa 61: El context espacial Fitxa 62: El temps Fitxa 63: Conceptes fonamentals Fitxa 64: L’expansió alemanya i els anuncis de guerra Fitxa 65: Winston Churchill i la resistència a tot preu Fitxa 66: La Declaració Universal dels Drets Humans Fitxa 48: L’ofensiva alemanya (1939-1941) Fitxa 49: La victòria aliada (1942-1945) Fitxa 50: Els acords de pau Fitxa 51: Les conseqüències de la guerra Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 532-535) Lectura 24: El reglament d’un camp de concentració Lectura 25: La resistència jueva Lectura 26: Hiroshima Fitxes d’ampliació (pàg. 216-217) Fitxa 67: La II Guerra Mundial a la literatura Fitxa 68: La II Guerra Mundial al cinema Adaptació curricular (pàg. 368-377) Fitxa 47: Causes del conflicte 110 Cinema i Ciències socials (pàg. 586-587) U-571 AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  45. 45. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 111 9 • Indica a l’eix cronològic les diferents etapes en què es divideix la Segona Guerra Mundial i les batalles principals. • Situa als mapes els països ocupats per les potències de l’Eix i les principals batalles de l’ofensiva aliada. 1939 1940 1941 1942 1943 1944 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 35. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 1945 Les conquestes de l’Eix. El contraatac aliat. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 111
  46. 46. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 112 RECURS 36. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU • Completa el quadre cronològic sobre les conferències en les quals es va organitzar la postguerra i fes servir el mapa per indicar els canvis que van tenir lloc. CONFERÈNCIES ( - ) ( - ) ( - PAÏSOS PARTICIPANTS LÍDERS ACORDS OBTINGUTS OCEÀ ÀR TIC GL ACIAL 1 ANNEXIONS 1 Salla (Finlàndia) per l’URSS 2 Carèlia (Finlàndia) per l’URSS 3 Estònia per l’URSS 4 Letònia per l’URSS 5 Lituània per l’URSS 6 Prússia Oriental (Alemanya) per l’URSS i Polònia 7 Pomerània (Alemanya) per Polònia 8 Silèsia (Alemanya) per Polònia 9 Bucovina-Galítzia Oriental-Polèsia-Wolínia (Polònia) per l’URSS 10 Carpats ucraïnesos (Txecoslovàquia) per l’URSS 11 Bessaràbia (Romania) per l’URSS 12 Dobrudja (Romania) per Bulgària 13 Ístria (Itàlia) per Iugoslàvia mar de Noruega 2 3 4 mar del Nord 5 6 7 9 8 Frontera anterior a 1945 10 ZONES D’OCUPACIÓ ALIADES D’ALEMANYA I ÀUSTRIA Zona de l’URSS 11 13 12 mar Negre Zona dels Estats Units Zona del Regne Unit Zona de França 112 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ )
  47. 47. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 113 9 Consell de Seguretat Membres permanents Organismes principals ONU Objectius Altres organismes rellevants Organismos especializados RECURSOS PER A L’AULA RECURS 37. L’ORGANITZACIÓ DE L’ONU ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 113
  48. 48. 830992 _ 0067-0148.qxd 10 30/7/08 15:47 Página 114 Espanya i Catalunya de 1902 a 1939 POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT Més recursos El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. http://www.segundarepublica.com/ index.php?opcion=6 http://www.guerracivil.org/ http://www.aviacioiguerracivil.org/ http://www.mhcat.net/oferta_museal/ exposici_permanent/els_anys_el_ ctrics http://www.xtec.cat/recursos/socials/ eltemps/temps_h15.pdf http://www.catradio.cat/reproductor/ audio.htm?ID=93650 Itinerari 1: continguts imprescindibles En aquest itinerari és important centrar-nos solament en les crisis de la Restauració, la Segona República i l’evolució de la Guerra Civil. Seria convenient fer sobretot les activitats incloses als apartats «Idees clau», així com les de repàs del bloc final. Itinerari 2: continguts mitjans Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. Dins d’aquest nivell seria convenient fer les activitats que acompanyen el text expositiu. Itinerari 3: continguts més amplis En aquest tercer itinerari es poden fer les activitats plantejades al final de la unitat, als apartats «Saber llegir», «Investigar» i «Comprendre el present», que tenen com a finalitat que l’alumnat se centri més en alguns aspectes concrets de la Guerra Civil espanyola. ENLLAÇOS BIBLIOGRAFIA SECO SERRANO, C. i TUSELL, J. La España de Alfonso XIII. El Estado y la política, vol. XXXVIII, Espasa Calpe, 1995. VOLTAS, E. (dir.), La Guerra Civil a Catalunya, Edicions 62, 2004. PRESTON, P. La guerra civil espanyola, Base, 2006. ROGLAN, J. 14 d'abril: la Catalunya republicana (1931-1939), Cossetània, 2006. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 52-53) Fitxes de reforç (pàg. 218-227) Fitxa 69: El context espacial Fitxa 70: El temps Fitxa 71: Conceptes fonamentals Fitxa 72: El regeneracionisme Fitxa 73: El catalanisme a la Restauració Fitxa 74: Judici a la revolta de 1934 Fitxa 75: Espanya després de les eleccions de febrer de 1936 Fitxa 76: La República a Catalunya Fitxa 77: La Guerra Civil a Catalunya Fitxes d’ampliació (pàg. 228-232) Fitxa 78: Espanya (1902-1939) a la literatura Fitxa 79: Espanya (1902-1939) al cinema Fitxa 80: Espanya (1902-1939) a Internet Fitxa 81: Catalunya (1902-1939) a la literatura i al cinema Fitxa 82: Catalunya (1902-1939) a Internet 114 Adaptació curricular (pàg. 378-387) Fitxa 52: El regnat d’Alfons XIII Fitxa 53: La Segona República Fitxa 54: La Guerra Civil espanyola Fitxa 55: República i Guerra Civil a Catalunya Fitxa 56: Vida i literatura als anys vint i trenta Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 536-542) Lectura 27: La fallida de la monarquia d’Alfons XIII Lectura 28: Els costos econòmics directes de la Guerra Civil Lectura 29: Bellver de Cerdanya durant la II República Lectura 30: Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya Cinema i Ciències socials (pàg. 590-591) Las bicicletas son para el verano Investigació (pàg. 607-638) Memòria familiar AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  49. 49. 30/7/08 15:47 Página 115 RECURS 38. CRONOLOGIA D’ESPANYA DE 1902 A 1939 • Indica a la línia del temps les etapes de la història d’Espanya entre 1902 i 1939. • Llegeix les cronologies, selecciona els esdeveniments que et semblin més importants i anota’ls a la línia. Després, justifica per què has seleccionat cadascun dels esdeveniments. 1902 10 RECURSOS PER A L’AULA 830992 _ 0067-0148.qxd 1931 1936 1939 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 115
  50. 50. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 116 Majoria d’edat d’Alfons XIII. 1909 Guerra a Melilla. Setmana Tràgica. 1910 Creació de la CNT. 1912 Assassinat de Canalejas. 1917 Vaga general – Juntes militars de defensa. 1917-23 Governs de concentració. 1918-23 Pistolerisme patronal i terrorisme anarquista. 1921 Desastre d’Annual. 1923 Informe Picasso. 17 de juliol: Aixecament a Melilla. 1936 Dictadura de Primo de Rivera. Febrer: Reunió de la Junta Militar presidida per Sanjurjo. 1936 1923-30 1936 18 de juliol: Aixecament a la resta d’Espanya. Resistència i fracàs de la rebel·lió a àmplies zones. Inici de la guerra. Directori militar. Desembarcament d’Alhucemas. 1925 1936 Rendició d’Abd-el-Krim. 1930 1931 Assassinat del poeta Federico García Lorca. 1936 Setembre: Comitè de No-intervenció: les democràcies aïllen la República. 1936 Arribada de voluntaris d’esquerres, les Brigades Internacionals, a favor de la República. 1936-37 Lluita per Madrid («No pasarán», establiment del front de la Casa de Campo i Ciutat Universitària, batalles del Jarama i de Brunete). Govern de Berenguer. Govern d’Aznar. Victòria republicana a les eleccions municipals. 1931 1936 Dimissió de Primo de Rivera. Eleccions municipals. Proclamació de la República. Agost: «Pas de l’estret»: implicació de l’Alemanya nazi a favor de Franco. Enviament de tropes italianes. Directori civil. Guerra Civil Alfons XIII i dictadura de Primo de Rivera 1902 Exili d’Alfons XIII. Constitució democràtica. Front del Nord: Bombardeig de Guernica. Segona República 1931-33 1937 Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. 1932 Llei de Reforma agrària. 1933 1934 1936 1936 Eleccions: Triomf de les dretes (CEDA). Fundació de Falange Española. Caiguda d’Astúries, Santander i País Basc a mans franquistes. 1937-39 El front de l’Ebre: batalles de Terol, arribada dels franquistes al Mediterrani, batalla de l’Ebre i caiguda de Catalunya (Barcelona, 29-1-1939). 1939 28 de març: Caiguda de Madrid. 1939 1 d’abril: Fi de la guerra. Intent de cop d’Estat de Sanjurjo («Sanjurjada»). 1933-36 116 Governs de centre-esquerra. Bienni conservador. Vaga general revolucionària. Repressió per F. Franco. Eleccions: Triomf de les esquerres (Front Popular). 18 de juliol. Aixecament militar. Inici de la guerra. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  51. 51. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 117 10 • Completa les taules amb els termes següents: Setmana Tràgica, constitució de la Mancomunitat de Catalunya, El Poble Català, Enric Prat de la Riba, Eugeni d’Ors, La Veu de Catalunya, noucentisme, Unió Federal Nacionalista Republicana, aixecament armat a Prats de Molló, Lliga Regionalista, La nacionalitat catalana, dictadura de Primo de Rivera, Francesc Macià, Institut d’Estudis Catalans, episodi del Cu-cut! Política Fets Partits Dirigents Diaris Moviment Obra teòrica Impulsors RECURSOS PER A L’AULA RECURS 39. CATALUNYA AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX Institucions 1901 1905 1909 1910 1914 1923 1926 Cultura 1906 1907 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 117
  52. 52. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 118 RECURS 40. LES POLÍTIQUES DE LA SEGONA REPÚBLICA • Completa el quadre amb les principals mesures que es van prendre a cada etapa de la Segona República. ETAPES REFORMES ECONÒMIQUES REFORMES POLÍTIQUES REFORMES SOCIALS BIENNI PROGRESSISTA (1931-1933) BIENNI CONSERVADOR (1933-1935) FRONT POPULAR (1936) • Uneix cada imatge amb l’etapa a la qual correspon. 118 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  53. 53. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 119 10 RECURS 41. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA mar Cantàbric F R A N Ç A Sant Sebastià Oviedo Burgos Saragossa AL Segòvia Terol Madrid Palma València Càceres PO RT ATLÀNTIC Barcelona Àvila UG OCEÀ RECURSOS PER A L’AULA • Acoloreix els següents mapes muts, seguint l’exemple del primer i la llegenda. Còrdova Sevilla Granada ma r M ed i t erra n i Cadis OCEÀ ATLÀNTIC Santa Cruz de Tenerife Las Palmas de Gran Canaria Ceuta Melilla GUERRA CIVIL ESPANYOLA Territori ocupat per l’exèrcit de Franco Territori ocupat per l’exèrcit republicà Espanya entre agost i setembre de 1936. GUERRA CIVIL ESPANYOLA Blau Zona nacionalista inicial Vermell Zona republicana Verd Avenç nacionalista Espanya entre juliol i març de 1937. Espanya entre abril i octubre de 1937. Espanya entre octubre de 1937 i abril de 1939. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 119
  54. 54. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 120 RECURS 42. CATALUNYA DURANT LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL • Cronologia: completa els fets que estan en blanc. II República 1930 14 d’abril: ... L’Estatut d’autonomia. 1932 ... Esquerra Republicana El president Companys ... 1934 1936 i el govern espanyol ... Febrer: Juliol: Guerra Civil 1936 i es constitueix el ... 1937 ... els fets de maig. La batalla de l’Ebre ... 1939 Abril: • Compara la divisió territorial de Catalunya al 1936 i en l’actualitat. Quines diferències més importants hi trobes? Vall d’Aran Alta Ribagorça Pallars Jussà Aragó França Pallars Sobirà Alt Urgell Andorra Ripollès Garrotxa Berguedà Solsonès Noguera Alt Empordà Cerdanya Osona Pla de l’Estany Gironès Selva Vallès Vallès Oriental Anoia Urgell occidental Maresme Conca Garrigues Alt de Barberà Penedès Barcelonès Baix Alt Baix Priorat Llobregat Garraf Camp Penedès Ribera Baix Camp Tarragonès Terra d’Ebre ma r Alta Pla Segrià d’Urgell Baix Ebre Segarra Bages Mediterra ni Montsià 120 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ Baix Empordà
  55. 55. 830992 _ 0067-0148.qxd 15:47 Página 121 La guerra freda (1945-1991) POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. Itinerari 1: continguts imprescindibles En aquesta unitat, per entendre què va ser la guerra freda i quins dos blocs va enfrontar, seria convenient estudiar els apartats 1, 3, 4 i 5. Pel que fa a les activitats es podrien fer les relatives a les pàgines 1, 5, 7, així com la 3, 8, 9 i 11 dels altres apartats. També seria convenient fer les activitats plantejades als apartats «Idees clau». Més recursos ENLLAÇOS http://www.historiasiglo20.org/GF/ http://www.portalplanetasedna.com. ar/corea_vietnam.htm http://www.solidaritat.ub.edu/observa tori/dossiers/guerrafreda/guerrafr eda.htm http://www.tvcatalunya.com/p30minu ts/30Item.jsp?idint=343&item=re portatges http://cv.uoc.edu/~mat/matII/cursoW eb/guerrafreda/index.html RECURSOS PER A L’AULA 11 30/7/08 OBRES DE DIVULGACIÓ Itinerari 2: continguts mitjans Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. En aquest itinerari es podrien concretar alguns aspectes de la guerra freda, com ara els diferents conflictes de baixa intensitat que van tenir lloc a les diverses etapes (apartats 2 i 6). Les activitats que convindria fer en aquest itinerari se centren en l’anàlisi i explicació de les fases de la guerra freda. Itinerari 3: continguts més amplis Els continguts d’aquest itinerari són similars als de l’anterior, incloent-hi els apartats «Saber llegir» i «Investigar», que se centren en temes com la «guerra de les galàxies» i la carrera espacial. GARCÍA de CORTÁZAR, F. i LORENZO, J. M. Historia del mundo actual, 1945-1992, Alianza Ed., 1991. PANIAGUA, J. El mundo desde 1945, Anaya, 1994. PEREIRA, J. C. Los orígenes de la Guerra Fría, Arco Libros, 1997. TUSELL, J. El siglo XX, Manual de H.ª de España, Historia 16, 1990. VEIGA, F., i altres, La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría 1941-1991, Alianza, 1997. VARELA, A. La guerra freda: Kennedy i Jruschov, Graó, 1993. VEIGA, F. La guerra freda, UOC, 2005. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 54-55) Fitxes de reforç (pàg. 233-235) Fitxa 83: El temps Fitxa 84: Conceptes fonamentals Fitxa 85: John Fitzgerald Kennedy Fitxes d’ampliació (pàg. 236-237) Fitxa 86: La guerra freda a la literatura Fitxa 87: La guerra freda al cinema Adaptació curricular (pàg. 388-399) Fitxa 57: Definició i armes de la guerra freda Fitxa 58: Els blocs en conflicte (I) Fitxa 59: Els blocs en conflicte (II) Fitxa 60: Les etapes de la guerra freda Fitxa 61: Crisis més greus de la guerra freda Fitxa 62: Distensió i rebrot de la guerra freda Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 543-544) Lectura 31: Conflictes regionals de la guerra freda: l’exemple del Congo Lectura 32: La carrera espacial Cinema i Ciències socials (pàg. 592-593) Uno, dos, tres AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 121
  56. 56. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 122 RECURS 43. CRONOLOGIA DE LA GUERRA FREDA • Calca la línia del temps i completa-la amb les dades del quadre cronològic. 1946 1950 Guerra de Corea. L’URSS assaja la bomba H. Creació de l’OTASE / Creació del pacte de Varsòvia. Revolta d’Hongria. Guerra al Vietnam. Intervenció francesa. Conferència de països no alineats a Bandung. 1960 Ruptura URSS-Xina. 1961 Construcció del mur de Berlín. 1962 Crisi dels míssils a Cuba. 1963 Inici de l’escalada intervencionista dels EUA al Vietnam. 1965 Invasió nord-americana de la República Dominicana. 1968 Tractat de no-proliferació nuclear. Primavera de Praga. 1970 La RF d’Alemanya inicia l’obertura a l’est (ostpolitik). 1972 Signatura dels acords SALT entre l’URSS i els EUA. 1973 Acords de París entre els EUA i el Vietnam del Nord. Alto el foc al Vietnam. 1973 Cop d’estat de Pinochet a Xile. Guerra del Yom Kippur. 1975 Retirada nord-americana del Vietnam. Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació d’Hèlsinki. 1979 Revolució sandinista a Nicaragua. 1979 Revolució islàmica a l’Iran. Invasió soviètica de l’Afganistan. 1980 Acords SALT 2. 1981 Ronald Reagan guanya les eleccions als EUA. Iniciativa nord-americana de «guerra de les galàxies». Invasió nord-americana de l’illa de Granada. 1985 Gorbatxov arriba al poder a l’URSS. 1987 Tractat de Washington per al desmantellament dels míssils d’abast intermedi. 1988 George Bush (pare) guanya les eleccions als EUA. 1989 Normalització de les relacions Xina-URSS. Caiguda del mur de Berlín. 1990 Reunificació alemanya. 1991 Tensió màxima Creació de l’OTAN. Revolució xinesa. 1959 Època de distensió 1949 1955 Rebrot de la guerra freda Bloqueig de Berlín / Cop de Praga. Ruptura Iugoslàvia-URSS. 1957 122 1948 1956 1991 Doctrina Truman. 1952 1977 Pla Marshall. Kominform. 1947 1956 Informe Jdànov. 1947 1946 Dissolució del Pacte de Varsòvia. Desaparició de l’URSS. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  57. 57. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 123 11 • Acoloreix els mapes d’Europa i del món de manera que s’hi vegi la divisió a les dues àrees d’influència: soviètica i nord-americana. • Situa en els mapes els principals conflictes que van enfrontar els dos blocs durant la guerra freda. GUERRA FREDA RECURSOS PER A L’AULA RECURS 44. EL MÓN DIVIDIT Vermell Influència soviètica Verd Influència nord-americana Conflictes principals ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 123
  58. 58. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 124 RECURS 45. CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA FREDA BLOCS PAÍS HEGEMÒNIC Sistema polític: Divisió de poders: Sistema de propietat: Sistema comercial: Sistema comercial: Sistema de preus: Sistema de preus: Filosofia: Filosofia: Ideòlegs: CARACTERÍSTIQUES IDEOLÒGIQUES Mètode electoral: Sistema de propietat: CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES Mètode electoral: Divisió de poders: CARACTERÍSTIQUES POLÍTIQUES Sistema polític: Ideòlegs: Principis bàsics: Principis bàsics: FORMES D’ENFRONTAMENT 124 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  59. 59. 830992 _ 0067-0148.qxd 15:47 Página 125 La descolonització POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. Itinerari 1: continguts imprescindibles La unitat sobre la descolonització és important en tota l’extensió que té, però si no es vol estudiar cada continent en concret, els epígrafs 1 i 5 en proporcionen una visió general. Quant a les activitats, seria convenient fer les que proposen analitzar els mapes de la descolonització (activitats 2 i 5), així com les incloses als apartats «Idees clau». Itinerari 2: continguts mitjans Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. En aquest itinerari és important centrar-se en cada continent i en com es va dur a terme la descolonització en cada indret. Això es pot concretar en les activitats restants de la unitat, així com en les de repàs. Itinerari 3: continguts més amplis Com que es tracta d’un tema que inclou molts continents, és important situar bé cada zona i sobretot l’estudi de l’Orient Mitjà (un conflicte que encara és actiu). També convindria centrar-se en els apartats «Investigar» i «Comprendre el present», que estudien els temes de les colònies espanyoles i la relació entre descolonització i desenvolupament. Més recursos ENLLAÇOS http://www.historiasiglo20.org/GF/ descolonizacion.htm http://www.un.org/spanish/ descolonizacion/main.htm www.acnur.org/biblioteca/pdf/ 2009.pdf http://www.eumed.net/cursecon/18/ el_circulo_vicioso_del_subdesarr. htm http://www.xtec.es/~jbuxader/historia /temes/contemp/descolonitzacio. htm http://www.intermonoxfam.org/ RECURSOS PER A L’AULA 12 30/7/08 BIBLIOGRAFIA DURET, A. Oriente Medio. Crisis y desafíos, Salvat, 1995. PNUD, Informe sobre Desarrollo Humano 2003, Mundi-Prensa, 2003. SANPEDRO, J. L. i BERZOSA, C. Conciencia del subdesarrollo veinticinco años después, Taurus, 1996. OLIVERES, A. Un altre món, Angle, 2006. USALL R. Algèria viurà! França i la guerra per la independència algeriana, 1954-1962, UdV, 2004. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 56-57) Fitxes de reforç (pàg. 238-240) Fitxa 88: El context espacial Fitxa 89: El temps Fitxa 90: Conceptes fonamentals Fitxes d’ampliació (pàg. 241-242) Fitxa 91: La descolonització a la literatura Fitxa 92: La descolonització al cinema Adaptació curricular (pàg. 400-409) Fitxa 63: La descolonització Fitxa 64: La descolonització a Àsia Fitxa 65: La descolonització a l’Àfrica Fitxa 66: L’Orient Mitjà Fitxa 67: Concepte de Tercer Món Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 545-549) Lectura 33: La descolonització: l’imperi Britànic Lectura 34: Un «negre» pretén conquerir el cel (30 de juny de 1960) Lectura 35: La tragèdia rwandesa Cinema i Ciències socials (pàg. 594-595) Gandhi AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 125
  60. 60. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 126 RECURS 46. CRONOLOGIA DE LA DESCOLONITZACIÓ • Calca la línia del temps i completa-la amb les dades del quadre cronològic. 1947 Independència de l’Índia i el Pakistan. 1947 Guerra entre l’Índia i el Pakistan. 1948 Proclamació de l’Estat d’Israel. Primera guerra araboisraeliana. 1949 Independència d’Indonèsia. 1951 Independència de Líbia 1954 Inici de la guerra d’Argèlia. 1955 Independència del Marroc i Tunísia. 1956 Independència del Vietnam, Laos i Cambotja. 1956 Conferència de Bandung. 1956 Nacionalització del canal de Suez. 1960 Segona guerra araboisraeliana. 1960 Independència de l’Àfrica francesa i Nigèria. 1961 Independència del Congo Belga (Zaire des de 1971). 1962 Independència de Sudàfrica. 1963 Fi de la guerra d’Argèlia i independència. 1963 Independència de Kenya. 1963 Es funda l’Organització de la Unitat Africana (OUA). 1965 Guerra entre l’Índia i el Pakistan. 1967 Guerra del Sis Dies entre Israel i diversos països àrabs. 1967 Secessió i gerra de Biafra (Nigèria). 1968 Independència de les colònies espanyoles d’Ifni i Guinea. 1971 Guerra entre l’Índia i el Pakistan. 1971 Separació de Bangla Desh. 1973 Guerra del Yom Kippur. 1975 Marxa Verda i lliurament del Sàhara Espanyol al Marroc. 1975 Independència de Moçambic i Angola. Inici de guerres civils. 1978 Acords de Camp David entre Israel i Egipte. 1982 Ocupació israeliana del Líban. 1991 Fi de l’apartheid a Sud-àfrica. 1993 Creació de l’autonomia palestina. 1947 1967 1987 1994 1994 126 Enfrontaments tribals a Rwanda. Genocidi de gairebé 500.000 persones. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  61. 61. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 127 12 • Escriu als requadres els noms dels països indicats, l’any d’independència i la potència colonial que els va dominar. • Acoloreix aquests països d’acord amb els criteris següents: RECURSOS PER A L’AULA RECURS 47. LA DESCOLONITZACIÓ A L’ÀFRICA I A ÀSIA Si es van produir conflictes amb la metròpoli per la independència. Vermell Si es va aconseguir la independència mitjançant un acord. Verd ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 127
  62. 62. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 128 RECURS 48. EL CONFLICTE DE L’ORIENT MITJÀ • Completa un eix cronològic sobre el conflicte de l’Orient Mitjà. Escriu les dates dels acords de partició de l’ONU, la creació de l’Estat israelià i els principals conflictes i acords que hi ha hagut en aquest territori. 1947 1967 1987 2007 • Calca el mapa dues vegades i elabora tres mapes segons la llegenda. LÍBAN CONFLICTE ÀRABOISRAELIÀ SÍRIA Primer mapa Verd Israel durant els dos primers conflictes Groc Palestina durant els dos primers conflictes Jerusalem Segon mapa Blau Marró Israel entre el 1967 i el 1993 JORDÀNIA Palestina entre el 1967 i el 1993 EGIPTE PENÍNSULA DEL SINAÍ Tercer mapa Taronja Vermell 128 Israel després dels acords de pau recents Palestina després dels acords de pau recents ARÀBIA SAUDITA ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  63. 63. 830992 _ 0067-0148.qxd 15:47 Página 129 El món de la guerra freda POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT Més recursos ENLLAÇOS Itinerari 2: continguts mitjans http://www.nodo50.org/mujeresred/ historia.htm http://www.cetim.ch/es/interventions_ details.php?iid=90 http://www.granma.cu/ http://www.lanuevacuba.com/ master.htm http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/ specials/2005/china/ http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.j sp?NDCHEC=0113241 http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_i d=30042&p_ex=guerra%20freda Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. RECURSOS PER A L’AULA 13 30/7/08 BIBLIOGRAFIA El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. Itinerari 1: continguts imprescindibles Com que és una unitat més propera a l’actualitat, convindria fer un repàs dels esdeveniments que van tenir lloc als diferents continents durant la guerra freda. Per a una visió general del tema, seria convenient centrar-se en els apartats 1, 3, 5 i 7. Quant a les activitats, a més de les incloses als apartats «Idees clau», també es pot fer l’activitat 2, per conèixer tres crisis polítiques dels Estats Units. En aquest itinerari es podrien aprofundir els altres apartats, a més de fer les activitats restants del tema (de l’1 a la 8). Itinerari 3: continguts més amplis A més del que hem dit per a l’itinerari anterior, en aquest apartat s’haurien de fer les activitats de les seccions «Comprendre el present» i «Investigar» centrades en temes propers, com ara els canvis a la vida quotidiana i les dones. CASTELLS, M. La nueva revolución rusa, Sistema, 1992. GARCÍA DE CORTÁZAR, F. i altres, Historia del mundo actual, 1945-1992, Alianza, 1991. VEGA, E. La mujer en la historia, Anaya, 1992. VEIGA, F. L'Europa Oriental (19451991), Graó, 1999. VERDE, J. Tractats i constitucions per a Europa: 1945-2004, Mediterrània, 2007. PEDRO, P. 30 anys d'història d'europeisme català: 1948-1978, Mediterrània, 1999. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 58-59) Fitxes de reforç (pàg. 243-246) Fitxa 93: El context espacial Fitxa 94: El temps Fitxa 95: Conceptes fonamentals Fitxa 96: La fase final de la guerra freda Fitxes d’ampliació (pàg. 247-249) Fitxa 97: El món de la guerra freda a la literatura Fitxa 98: El món de la guerra freda al cinema Fitxa 99: El món de la guerra freda a Internet Adaptació curricular (pàg. 410-419) Fitxa 68: Els canvis al bloc occidental Fitxa 69: Els Estats Units Fitxa 70: El desenvolupament d’Europa occidental Fitxa 71: Dos casos diferents: el Japó i la Xina Fitxa 72: L’URSS i el món comunista Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 550-554) Lectura 36: L’origen de la CEE: La Declaració de Robert Schuman de 9 de maig de 1950 Lectura 37: El relleu de Stalin: Nikita Khrusxev Lectura 38: La Xina: els caràcters originals del nou règim Cinema i Ciències socials (pàg. 596-599) Els crits del silenci Persèpolis AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 129
  64. 64. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 130 RECURS 49. CRONOLOGIA DEL MÓN DE LA GUERRA FREDA • Calca la línia del temps. Anota a la dreta els esdeveniments relacionats amb el bloc occidental i a l’esquerra els del bloc comunista. 1984 1986 130 1951 Tractat de Pau de San Francisco (entre els EUA i el Japó) i fi de l’ocupació nord-americana. 1956 1956 1957 1958-1964 1958-1961 1959 1960 1960 1961 1961 1962 1964-1982 1965-1970 XX Congrés del PCUS. Insurrecció polonesa a Poznan. Repressió soviètica. Tractat de Roma. Neix la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Mandat de Khrusxov a la URSS. Crisi econòmica a la Xina: fam. Revolució cubana. Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA). Ruptura entre la Xina i l’URSS. Primer vol espacial tripulat soviètic (Gagarin). Ruptura de relacions Albània-URSS. Assassinat de John F. Kennedy. Mandat de Brejnev a l’URSS. Revolució cultural a la Xina. Assassinat de Martin L. King, líder per als drets de la població negra als EUA. 1968 1968 1970 1973 1973 1974 Acord General de Tarifes Duaneres i Comerç (GATT). Nova Constitució al Japó. Pla Marshall. Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE). Creació del COMECON. Mandat de Mao Zedong a la Xina. Comença la «cacera de bruixes» organitzada pel senador J. R. McCarthy. Creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA). 1968 1964 Creació de la República Socialista de Iugoslàvia. Tito, president. 1947 1947 1948 1948 1949 1949- 1976 1950-1954 1951 1954 Conferència internacional de Bretton Woods. Les dones obtenen el dret de vot a França i Itàlia. 1946 1944 1944 1945 Maig revolucionari a França. Primavera de Praga. Govern d’Unitat Popular a Xile. Salvador Allende, president. Adhesió a la CEE del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca. Crisi del petroli. Dictadura militar a Xile. 1975 Fi de les dictadures als països europeus mediterranis (Espanya, Portugal i Grècia). 1975 1976 1977 1978-1982 1978 1979 1979 1979 1980 1981 1981 1982-1984 1982-1987 1984 1984-1985 1986 Fi de la guerra del Vietnam. Dictadura militar a l’Argentina. Fins el 1983. Inclusió d’Etiòpia a l’òrbita soviètica. Mandat de Deng Xiaoping a la Xina. Vietnam entra al COMECON. Triomf de la revolució islamista a l’Iran. Nova crisi del petroli. Guerra entre el Vietnam i Kampuchea (Cambodja). Invasió xinesa del Vietnam. Mort de Tito. Adhesió de Grècia a la CEE. Apareix el sindicat Solidaritat a Polònia. Mandat d’Andròpov a l’URSS. Mandat de Zhao Ziyang a la Xina. Reformes econòmiques a la Xina. Mandat de Txernenko a l’URSS. Adhesió d’Espanya i Portugal a la CEE. Es crea l’Europa dels dotze. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  65. 65. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 131 13 RECURS 50. ELS ESTATS UNITS I L’URSS (1945-1991) President Anys de presidència Fets principals President Anys de presidència RECURSOS PER A L’AULA • Completa els quadres amb els principals presidents. Fets principals E S T A T S U N I T S U R S S ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 131
  66. 66. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 132 RECURS 51. EL NAIXEMENT DE LA CEE • Completa l’eix cronològic amb les principals fites del procés d’unitat europea. 1945 1955 1965 1975 1985 1986 • Acoloreix el mapa de la Comunitat Europea segons la llegenda. Vermell Europa dels sis (1958) Verd Europa dels nou (1973) Blau Europa dels deu (1981) Taronja Europa dels dotze (1986) 132 ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  67. 67. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 133 13 • Acoloreix, en el mapa, els països més industrialitzats d’Àsia, diferenciant el Japó i dels «dragons asiàtics». RECURSOS PER A L’AULA RECURS 52. EL DESENVOLUPAMENT DELS PAÏSOS ASIÀTICS • Completa el quadre sinòptic per resumir els factors d’industrialització d’Àsia (inclou-hi també el cas de la Xina). REGIONS INDUSTRIALITZADES FACTORS COMUNS D’INDUSTRIALITZACIÓ FACTORS SINGULARS D’INDUSTRIALITZACIÓ ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 133
  68. 68. 830992 _ 0067-0148.qxd 14 30/7/08 15:47 Página 134 Espanya i Catalunya sota el franquisme (1939-1975) POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT El contingut de la unitat es podria estudiar en tres nivells d’aprofundiment. Itinerari 1: continguts imprescindibles Convindria conèixer les etapes per les quals va passar el règim franquista a Espanya i Catalunya, que s’estudien en els apartats 2, 3, 4, 5 i 6. D’altra banda, l’activitat 1 serviria per conèixer els símbols franquistes i la resta de les activitats incloses a «Idees clau», per reforçar els continguts bàsics de la unitat. Més recursos ENLLAÇOS http://www.historiasiglo20.org/ HE/15.htm http://www.cervantesvirtual.com/ portal/exilio/presentacion.shtml http://www.memoriacatalunya.org/ http://www.cefid.uab.cat/ http://www.tvcatalunya.com/franquis me/ http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/ catalunyasotaelfranquisme.htm Itinerari 2: continguts mitjans Tots els epígrafs del text expositiu són comprensibles per l’alumnat mitjà. En aquest itinerari es podrien fer la resta de les activitats proposades en la unitat. Itinerari 3: continguts més amplis A més a més d’estudiar el que recullen els itineraris anteriors convindria aturar-se en els apartats «Saber llegir» i «Comprendre el present», que estudien la repressió i els símbols franquistes amb més detall i el cas d’Espanya com un país d’emigrants en aquest període. BIBLIOGRAFIA TAMAMES, Ramón, Estructura económica de España, Alianza Universidad, 2000. MOLINERO, Carme, Catalunya durant el franquisme, Empúries, 1999. MOLINERO, Carme, El Règim franquista: feixisme, modernització i consens, UdG, 1992. RIERA, Ignasi, Opressió i resistència: el franquisme (1939-1975), Barcanova, 1991. SOLÉ, Queralt, A les presons de Franco, Proa, 2004. RECURSOS RELACIONATS AMB LA UNITAT A LA GUIA Programació d’aula (pàg. 60-61) Fitxes de reforç (pàg. 250-253) Fitxa 100: Conceptes fonamentals Fitxa 101: La Llei de successió de 1947 Fitxa 102: La renovació del socialisme Fitxa 103: Conceptes fonamentals Fitxes d’ampliació (pàg. 254-257) Fitxa 104: Espanya (1939-1975) a la literatura Fitxa 105: Espanya (1939-1975) al cinema Fitxa 106: Catalunya (1939-1975) en la literatura i el cinema Fitxa 107: Espanya i Catalunya (1939-1975) a Internet Adaptació curricular (pàg. 420-433) Fitxa 73: Característiques i etapes del franquisme Fitxa 74: La postguerra (1939-1945) 134 Fitxa 75: L’establiment del règim (1945-1959) Fitxa 76: El desenvolupament econòmic dels seixanta Fitxa 77: Els canvis socials dels seixanta Fitxa 78: Catalunya sota el franquisme Fitxa 79: La fi de la dictadura Educació multicultural (pàg. 460-493) Temps de lectura (pàg. 555-559) Lectura 39: Francisco Franco Lectura 40: Preses i presos en el franquisme Lectura 41: L’art català en el primer franquisme Cinema i Ciències socials (pàg. 600) Bienvenido, Mr. Marshall Investigació (pàg. 607-638) Memòria familiar AL CD multimèdia hi ha material per treballar la unitat a l’aula. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  69. 69. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 135 14 • Calca la línia del temps. Distingeix els períodes i escriu-hi els fets que es recullen a la cronologia. 1939 La postguerra L’establiment del règim Enviament de la División Azul a l’URSS. Llei de Corts, de referèndum i «fuero» dels espanyols. Arran de la derrota de l’Eix a la guerra, Espanya es desvincula de la ideologia nazifeixista i el règim canvia d’orientació. 1945-1959 Franco concedeix preeminència a la família catòlica del règim i relega la falangista (supressió de la salutació feixista). Ofensiva diplomàtica internacional. 1945-1950 Aïllament internacional i bloqueig de fronteres, només trencat pel recolzament econòmic i alimentari de l’Argentina. 1953 Concordat amb la Santa Seu. Acord amb els EUA. (Bases de Torrejón, Rota, Morón, Saragossa...) 1955 Entrada a l’ONU. Sorgeix una nova oposició al règim (estudiants, democratacristians, nova esquerra). 1957 L’època del desenvolupisme 1941 1956 1959 1940 Llei de repressió de la francmaçoneria i el comunisme. Llei d’organització sindical. Espanya passa de ser neutral a ser «no bel·ligerant» a la Segona Guerra Mundial. Entrevista de Franco amb Hitler a Hendaia. 1945 1945 Instauració de la dictadura. Espanya es declara neutral a la Segona Guerra Mundial. 1942 1939 Nou govern amb abundància de ministres tecnòcrates. Devaluació de la pesseta. 1959 RECURSOS PER A L’AULA RECURS 53. CRONOLOGIA DE LA DICTADURA DE FRANCO Pla d’estabilització, caracteritzat per una clara política liberalitzadora de l’economia. Creació d’ETA. Anys de desenvolupament econòmic, afavorit pel creixement de la «indústria» turística, les inversions de capital estranger i les remeses de diners de més d’un milió d’emigrants espanyols a Amèrica i, sobretot, Europa. Anys 60 Fortes migracions interiors del camp a les ciutats. L’espanyol mitjà comença a gaudir de l’estat del benestar. La seguretat social, un fet. Evolució dels plantejaments de l’Església (concili II del Vaticà) que implica un allunyament més gran del règim. La universitat es mou i es va radicalitzant en contra del règim. Apareixen els sindicats de classe, que al final del període tindran més força que el sindicat oficial. 20 de desembre: mor en atemptat d’ETA el president del Govern, Carrero Blanco. Franco entra en un estat de decadència física. 1975 Penes de mort contra membres del FRAP i ETA, que provoquen un aixecament internacional contra el règim franquista. A l’interior, l’oposició comença a organitzar-se i a prendre posicions. 1975 Conflicte amb el Marroc a causa del Sàhara Espanyol, que finalment és abandonat a les mans del Marroc i Mauritània. 1975 1975 La crisi final 1973 20 de novembre: mor Franco. ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 135
  70. 70. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 136 RECURS 54. ETAPES DE LA DICTADURA DE FRANCO • Completa els quadres amb les mides principals de cada etapa del franquisme. LA POSTGUERRA (1939-1945) POLÍTICA SOCIETAT ECONOMIA L’ESTABLIMENT DEL RÈGIM (1945-1959) POLÍTICA SOCIETAT ECONOMIA EL DESENVOLUPISME I LA CRISI FINAL (1959-1975) POLÍTICA 136 SOCIETAT ECONOMIA ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯
  71. 71. 830992 _ 0067-0148.qxd 30/7/08 15:47 Página 137 14 • Acoloreix, en el mapa actual d’Europa, els llocs als quals van anar principalment els emigrants espanyols. RECURSOS PER A L’AULA RECURS 55. MIGRACIONS INTERNES I EXTERNES DELS ANYS 60 EMIGRACIÓ A EUROPA PAÏSOS % Suïssa 38,5% República Federal d’Alemanya 34,9% França 20,8% Holanda 3,8% Gran Bretanya 1,2% Bèlgica 0,5% • Marca, en el mapa d’Espanya, unes fletxes que vagin dels llocs d’origen dels emigrants als de destí. Quins devien ser els motius d’aquestes migracions? EMIGRACIÓ INTERIOR ORIGEN DESTÍ Madrid Castella i Lleó País Basc Madrid Extremadura Andalusia Catalunya Andalusia CastellaLa Manxa Catalunya Comunitat Valenciana Madrid Aragó Catalunya ࡯ HISTÒRIA 4t ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯ 137

×