2. Podríem definir-les
Com el conjunt de revolucions que, dirigides per la
burgesia il·lustrada, es donaren a Europa i les seves
colònies a finals del segle XVIII i durant la primera meitat
del XIX. Aquestes acabaren definitivament amb el sistema
de l’Antic Règim i possibilitaren la implantació del
liberalisme. Significaren el pas cap el món contemporani.
3. El liberalisme polític /
L’absolutisme
Liberalisme Absolutisme
Sobirania Nacional Sobirania Reial
sufragi no hi ha sufragi
Divisió de Poders Concentració en mans del Rei
Llibertats individuals Absència de llibertats
Igualtat davant la llei Privilegis legals
Constitució No hi ha Constitució
4. El liberalisme polític
Tres principis bàsics
Sobirania Nacional
Expressada en alguna mena de sufragi
Universal (tots els homes majors d’edat)
Restringit (s’estableix un criteri per votar)
El principal és el censatari
Divisió de Poders
Legislatiu (Parlament)
Executiu (Govern)
Judicial (Jutges i Tribunals)
Llibertats individuals
Igualtat davant la llei
Aquests principis es recullen en una Constitució
5. Les Revolucions liberals
• La revolució americana
• La revolució francesa
• L’època Napoleònica
• Les onades revolucionàries europees de la
primera meitat del segle XIX
• La Restauració i les onades revolucionàries
• Els moviments nacionalistes
• La unificació italiana
• La unificació alemanya
7. La revolució americana
Al segle XVIII les
Que es
13 colònies provoquen converteix
britàniques Insurrecció colonial Revolució liberal
d’Amèrica del Nord
L’absolutisme de Jordi III
A causa de
L’abús dels impostos ànglesos
Poca llibertat política
Declaració de la Independència Els principals fets
Declaració de la
- 4 juliol de 1776
Independència
- 1783 Derrota anglesa de Yorktown
(Pau de Versalles)
G. Washington - 1787, construcció d’un Estat liberal
Llibertat Constitució Divisió de poders
d’expressió, de República
premsa, de Declaració de drets Federació d’Estats
religió...
10. La Revolució Francesa
El 1789 comença la Crisi estructural de l’AR
transformació A causa
de
de les estructures de Descontentament de la burgesia
l’Antic Règim Difusió de les idees liberals
Crisi conjuntural de la França del moment
Crisi de subsistència; pagesos i baix
poble urbà se’n veuen afectats
Crisi industrial, per la competència
anglesa: atur.
Amplis sectors socials volien canvis
Crisi financera de l’estat (endeutament)
Lluís XVI
12. Crisi econòmica de l’Estat
La Monarquia volia
Provoca una fer pagar impostos a
l’aristocràcia, la qual
Reforma fiscal
s’hi negà.
Provoca una tensió amb
estament privilegiats Convocatòria dels
aquests demanen ESTATS GENERALS
5-Maig-1789
Chaiers de Dolenaces
Aquesta situació permet
La revolta del
Tercer Estat
Tercer Estat demana
Tradicionalment
-Doble representació
-Vot per representant -Vot per estament
Jurament del joc de la Pilota -Deliberacions conjuntes -Deliberació per separat
Amb el Jurament de la Pilota
es crea L’Assemblea Nacional Constituent 20 de Maig de 1789
13. Els Estats Generals,
a Versalles Pamflet de Joseph Sieyes de 1789 que expressa la
consciència i la realitat del Tercer Estat com a grup
social. Sieyes planteja tres qüestions que esdevindran
claus: "Què és el Tercer Estat? Tot. Què ha estat fins
ara en l’ordre públic? Res. Què demana? Arribar a ser
alguna cosa". I esmenta la superioritat numèrica del
Tercer Estat, uns 25 milions de persones, mentre el
clergat representa unes 80.000 i la noblesa 110.000.
Amb aquestes xifres demana un major nombre de
representants del Tercer Estat. (Vikipedia)
14. Evolució de la Revolució
L’Assemblea Nacional
L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1792
La burgesia moderada té un doble objectiu
Establir un règim liberal de monarquia
parlamentaria
Establir llibertat econòmica (capitalisme)
La pressió del poble, la burgesia radical i l’aristocràcia farà fracassar
aquest projecte
15. L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1791
Amb el recolzament de
les classes populars La Presa de la Bastilla
(14 de juliol de 1789)
Comença la
Construcció de l’Estat Liberal
Monarquia Constitucional (Lluís XVI)
Tasca AN
1.Abolició dels drets feudals
(Les terres han de ser
rescatades)
4.Constitució de 1791
3.Reformes econòmiques i socials
Constitució moderada
Època de tensió (manca consens)
Abolició duanes interiors, gremis, unificació mesures,
descentralització, nacionalització béns eclesiàstics,
nou sistema fiscal... -Divisió de poders
-amplis poders a la Corona
-Vet
2.Declaració dels Drets
-Drets individuals
de l’Home i el Ciutadà -igualtat davant la llei
Llibertat, igualtat, propietat... -Sobirania nacional
-sufragi censatari indirecte
17. La Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789. Una
de les conseqüències amb major abast històric de la revolució
va ser la declaració dels drets de l'home i del ciutadà. Té un
doble vessant, moral (drets naturals inalienables) i polític
(condicions necessàries per a l’exercici dels drets naturals i
individuals), que condiciona l’aparició d’un nou model d'Estat, el
dels ciutadans; l'Estat de Dret, democràtic i nacional. La
Declaració dels Drets de l’Home i dels Ciutadà francesa de
1789 va servir de base i d’inspiració a totes les declaracions
del segle XIX i del XX perquè és indiferent a les
circumstàncies en les quals neix i afegeix als drets naturals,
els drets del ciutadà. Però sobretot, és un text atemporal,
únic, separat del text constitucional i, per tant, amb un
caràcter universal, a més a més, és un text breu, clar i
senzill. Vet aquí la seva transcendència i èxit a França, a
Europa i al món occidental. Els drets més destacats que
estableix la declaració del 26 d'agost de 1789 són: Article
1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions
socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. Art. 2n.
L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets
naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la
llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a
l'opressió. Art. 3r. El principi de tota sobirania resideix
essencialment en la nació. Cap individu ni corporació no pot
exercitat autoritat que no emani expressament d'ella. La
llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica
d'altri (...). Art. 6è. La llei és l'expressió de la voluntat
general. Tots els ciutadans tenen dret a concórrer la llur
formació personalment o per representants. Art. 7è. Cap
home no pot ésser acusat, arrestat ni detingut sinó en casos
determinats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella
(...). Art. 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves
opinions, encara que siguin religioses, mentre la seva
manifestació no torbi l'ordre públic establert per la llei. Art.
11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és
un dret dels més preats de l'home. (Vikipedia)
18. La burgesia moderada vol consolidar els guanys revolucionaris, cercant el consens amb la corona
i l’aristocràcia i marginant el poble
Però... Els problemes socials (crisi), polítics (Lluís XVI), militars (guerra)
Provoquen la radicalització de la Revolució
Problemes -Rei boicoteja (Fugida de Varennes, Conspiracions)
-Oposició de gran part de la noblesa
-Clergat Refractari
-Classes populars volen solucions més radicals
-els camperols volen terres
-sans-culottes
L’Assemblea Legislativa 1791 - 1792
-Crisi econòmica
Lluís XVI
-Guerra exterior (vet del rei)
10 agost 1792 / Assalt a les Tulleries (comença la República)
Comença la fase més radical / del 2 al 5 de setembre
Massacres de Setembre
19. Evolució de la Revolució – La Convenció
Plana i Girondins governen
CONVENCIÓ GIRONDINA (IX,1792 – VI,1793)
Eleccions sufragi universal Execució de Lluís XVI
Masculí: Convenció Nacional
(setembre 1792) Sota la direcció de Danton.
Burgesia moderada al poder.
Política expansionista provoca: gran
coalició europea (Anglaterra,
Àustria, Prússia, el Papa, Holanda i
Espanya) Derrotes.
Insurrecció Vendée: Guerra civil,
rebel·lió absolutista (nobles i
refractaris).
Juny 1793 els jacobins (radicals)
prenen el poder.
Danton i Crisi econòmica. Sans-culottes
Robespierre volen reformes socials igualitàries.
20. Provoca
La L’Època republicana democràtica
l’aparició
radicalització CONVENCIÓ JACOBINA (VI,1793 – VII,1794)
els Jacobins tenen el recolzament dels sans-culottes
CRISI, Govern d’Excepció (organitzat en dos comitès)
Sota la direcció de Robespierre
Comitè de Salvació Pública
Controla el poder, l’exèrcit, el poder local
(representants en missió)
Comitè de Seguretat Nacional
Encarregat de lluitar contra els antirevolucionaris
(Llei de Sospitosos)
Constitució de 1793 Democràtica (mai entrà en vigor)
-Sufragi Universal
-Amplíssims drets
-Sanitat
-Educació
-...
21. Grans reformes socials
-Ensenyament Primari (universal i gratuït)
-Assistència a nens, ancians...
-Creació de l’Exèrcit Nacional (lleves en massa)
Grans reformes econòmiques
- Redistribució propietat agrària
- Llei del Màxim General
- Reglamentació dels Salaris
- Persecució dels especuladors
- Abolició del rescat dels drets feudals
- Salaris mínims
Tardor 1793, aplicació del TERROR
Contra els contrarevolucionaris (aristòcrates, clergat
refractari, especuladors)
-Llei de Sospitosos
50.000 executats
-Tribunals Revolucionaris
El Terror acabarà generant una forta oposició (enragés i moderats)
Finalment, la Plana actuarà amb els Girondins (27,VII,94, cop de Termidor,
juliol). Robespierre i els seus col·laboradors són detinguts i executats
23. La burgesia
moderada Cop d’Estat Termidor
recuperarà el
Època republicana moderada
poder amb
CONVENCIÓ TERMIDORIANA (VII,1794 - IX,1799)
Es vol tornar als principis de 1789
-Fi del Terror
-Fi del poder jacobí
-Fi influència sans-culottes
Constitució de 1795
Restabliment sufragi censatari.
Un cop aprovada, dissolució de la Convenció, donant pas al Directori.
24. Evolució de la Revolució – El Directori
Directori tornada al poder de la burgesia conservadora
acaba amb la democràcia social jacobina
República dels propietaris
nova Constitució (1795)
sufragi censatari
poder executiu en mans d’un Directori (5 membres)
poder legislatiu en dues cambres
Consell dels 500
Consell d’Ancians
25. Evolució de la Revolució – El Directori
Directori greus problemes
marcada inestabilitat
La llibertat econòmica provocà la pujada de preus
Babeuf (conjura dels iguals)
Força dels reialistes (guanyen eleccions 1796)
anul·lades pel Directori
Política exterior annexionista (cerca prestigi i recursos)
nord d’Itàlia, Bèlgica, marge esquerra Rin...
gran força de l’exèrcit (Napoleó)
28. El 18 de
Brumari es dóna A causa de -Continua la guerra i la crisi
el cop d’Estat de -Una part de la burgesia vol
Napoleó més ordre i control
La Revolució ha finalitzat dins de França
cal estendre-la fora de les seves fronteres
L’època NAPOLEÒNICA (1799-1814)
Es divideix
en dues
CONSOLAT (1799-1804)
etapes
IMPERI (1804-1814)
29. CONSOLAT (1799-1804)
Nova constitució (1800)
-Sufragi universal indirecte i no secret
-Legislatiu subordinat a l’executiu
-No hi ha declaració de drets
-Executiu en mans de tres cònsols
(Sieyès, Ducros i Napoleó)
1802, Napoleó cònsol vitalici
Comença àmplia tasca reformadora (centralització i uniformització)
- Codi Civil, Codi de Comerç, Codi Penal
- Llei d’enjudiciament civil, Llei d’enjudiciament criminal
- Concordat amb el Vaticà, restablint el culte catòlic.
- Reforma Fiscal
- Sistema educatiu centralitzat
30. IMPERI (1804-1814)
El 1804 Napoleó es corona emperador
Expansió territorial Difusió del ideals liberals
La derrota de Napoleó provocarà el retorn de l’absolutisme
33. La Restauració
La derrota de Napoleó provoca el retorn RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
de les monarquies absolutistes 1814-1848
característiques
Es decideixen al
Defensa del legitimisme Congrés de Viena
Defensa de l’absolutisme Per tal de defensar
aquests principis es
Equilibri territorial crea la La Santa Aliança
G.B, Prússia,
Rússia, Àustria
Potències absolutistes:
Àustria, Rússia, Prússia, Reorganitza el
Gran Bretanya i França. mapa d’Europa
34. Congrés de Viena (setembre 1814)
Gran Bretanya, Àustria, Prússia, Rússia i França
inici del sistema Metternich
Acords/Actuacions
-Refer el mapa Europeu
-Principi de Legitimitat monàrquica (absolutisme)
-Dret d’intervenció
-Eliminació idees liberals
-Sistema de congressos internacionals (Viena, 1815;
Aquisgrà, 1818; Troppau, 1820; Laibach, 1821; Verona,
1822)
Per tal de defensar La Santa
aquests principis es Aliança
crea la
G.B, Prússia, Rússia,
Àustria
36. Però la Restauració fou un
període inestable
Època de cicles
revolucionaris Les revolucions liberals
Amb uns
trets Revoltes de les classes populars
generals (reivindicacions socials i econòmiques)
Dirigides per la burgesia (moderada)
Contingut nacionalista
Així, la Restauració s’enfrontà a dos enemics
El liberalisme
El nacionalisme
37. Les Revolucions Liberals
Liberalisme polític = Moviment contradictori
-És revolucionari, car lluita contra l’Antic Règim
-És conservador, car no vol ni la igualtat econòmica ni la social
Formaran societats secretes (francmaçons, carbonaris...)
Inicialment lluitarà contra l’Antic Règim (fins mitjans segle XIX)
Després lluitarà contra el Moviment Obrer (segona meitat segle XIX)
la Restauració s’enfrontà a tres cicles revolucionaris
1820
1830
1848
38.
39. L’onada revolucionària de 1820
1820
Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya,
Portugal, Nàpols i Piemont)
Direcció Militar (pronuncimanent)
Dirigides per la burgesia (moderada)
La Santa Aliança imposa l’ordre
Comença la guerra d’independència de
Grècia i de les colònies llatinoamericanes
Tot i fracassar, debiliten la Restauració
(a partir del 1823 ja no hi ha més congressos)
40. L’onada revolucionària de 1830
1830
es donà entre 1829 i 1839
Més participació de les masses (crisi econòmica i social)
Per aquesta raó tingué més èxit
-A l’Europa occidental significà el final del poder aristocràtic i el
domini de la gran burgesia, partidària del constitucionalisme moderat
(sufragi censatari)
-A l’Europa oriental fracassà totalment (continuà AR)
Independència i liberalisme a Bèlgica (s’independitza d’Holanda, 1830)
Independència de Grècia respecte de l’Imperi Turc (1829-30)
41. Comença a França revolta contra Les Tres Jornades
l’absolutista Carles X Glorioses de Juliol
França viu una greu crisi econòmica
S’imposa un nou rei Lluís Felip d’Orleans
Gràcies al principi liberal Aconsegueix el poder la gran burgesia
42. La revolució de Bèlgica, que s’independitzà d’Holanda després una guerra
contra aquest país, amb el suport francès. El 1931 es formà un govern
reconegut per les potències occidentals. El 1939 Holanda reconegué la
monarquia constitucional belga.
43. La revolució de Grècia s’inicià el 1820, contra l’Imperi turc. El 1822 el Congrés
d’Epidaure proclamà la independència, no acceptada pels turcs fins el 1829,
després d’una llarga guerra. França, Gran Bretanya i Rússia donaren suport als
grecs, per interessos econòmics sobretot.
44. L’onada revolucionària de 1848
Punt culminant de les revolucions del segle XIX
-Fi definitiu del sistema Metternich
-Irrupció classe obrera
Europa Occidental
-Revolta Social i Política
-Apareixen idees més democràtiques
-Sobirania Popular
-Sufragi Universal
-Els obrers són ja una força política independent
(reclamen millores)
Europa Oriental
-Lluita anti-absolutista
-Fort component nacionalista
-Fracàs total
45. 1848 França
Doble origen revolució:
-Desencant Polític
- Crisi Agrícola i Industrial
Febrer Participació masses i burgesia mitjana
-Abdicació de Lluís Felip d’Orleans (II República)
-Creació d’un govern provisional (republicans moderats,
republicans radicals, socialistes, un obrer)
-Sufragi universal per votar una Assemblea Nacional Constituent
-Multituds de decrets
-Socials
-Dret del Treball
-Limitació Jornada Laboral
-Creació de Mútues
-Creació dels Tallers Nacionals
-Polítics
-Sufragi Universal, Dret de Vaga
-Eliminació pena de mort per als delictes polítics
46. 23 abril 1848, eleccions a l’Assemblea Nacional
Victòria moderada, gràcies als camperols
Assemblea Nacional Constituent
Anul·la gran part de la tasca del govern provisonal
Juny Unió de la gran i la mitjana burgesia, marginant les masses
Insurrecció Obrera i d’Esquerres
La burgesia s’uneix i exerceix una dura repressió
(primer enfrontament entre burgesos i obrers)
Desembre 1848, eleccions presidencials
Victòria de Lluís Napoleó Bonaparte
1851, es proclama emperador
47. Els moviments nacionalistes
El nacionalisme reclama els drets polítics d’una nació
-Vinculat amb el liberalisme (llibertat individual i col·lectiva)
-Vinculat amb els interessos econòmics de la burgesia
(creació d’un mercat nacional)
-És revolucionari car no accepta la legitimitat dinàstica ni el mapa
del Congrés de Viena (no respecta els nacionalismes)
-Té dues ideologies bàsiques: Liberal i Conservador (Volksgeist)
-Actua en un doble sentit:
-Com a força unificadora (Alemanya, Itàlia)
-Com a força disgregadora (I.Àustro-Hongarès)
48.
49. Els moviments nacionalistes
Amb la Il·lustració apareix un
nou concepte de nació Drets dels ciutadans i de la nació
L’aparició del L’imperialisme napoleònic
nacionalisme es veu
influenciat per Ideals liberals (drets del ciutadà)
Romanticisme
Durant la Restauració
El nacionalisme es
converteix en Dret a constituir
Llengua, història,
corrent ideològic Estats que
s’identifiquin amb territori, arrels
nacions ètniques...
Dues tendències
Inspirades en ideals de la Itàlia de G. Mazzini “Voluntat del poble”
Revolució francesa
Inspirades en els ideals Alemanya de Herder i Fichte _ Volksgeist
conservadors del Romanticisme
50. Els moviments nacionalistes
Unificació italiana i alemanya
- Unitat dirigida en profit de la zona més desenvolupada
- Burgesia serà la classe rectora, pactant amb l’aristocràcia
- Es donaran importants conflictes armats
- Canviaren el mapa d’Europa (liquidaren el sistema Metternich i
plantegen qüestions que portaren a la Gran Guerra)
51. La unificació italiana
La unificació d’Itàlia Existien 8 Estats Piemont-Sardenya, Estats
(1859 - 1870) italians Pontificis, El Regne de les Dues
Sicílies, Vèneto, Llombardia,
L’Estat unificador Parma, Mòdena i la Toscana
serà
El Regne de Piemont Víctor Manuel II de Savoia Suport de la
Amb uns protagonistes Cavour, el primer ministre burgesia del
nord d’Itàlia
Garibaldi
Cavour
Garibaldi
52. Antecedents de la Unificació
- Moviment Intel·lectual
- Rissorgimento (romanticisme)
- Opcions polítiques
- Opció monàrquica (Cavour)
no uneix revolució i unificació
- Opció Republicana (Mazzini)
uneix revolució i unificació
- Opció neogüelfa (Gioberti)
- Opció guerrillera (Garibaldi)
uneix revolució, república i democràcia
amb els Camises Roges conquerí Nàpols
- Factors Econòmics
- Nord industrial, resta del país agrícola
- Burgesia necessita un mercat nacional
- Factors Polítics
el 1849 arriba al tron Victor Manuel II (Cavour)
Piemont impulsarà el liberalisme i la industrialització
53. Etapes del procés de la unificació
1859, aliança amb Napoleó III (Plombiers, 1857).
Guerra contra Àustria
Napoleó III abandona el Piemont (signant la pau amb Àustria)
Annexió de la Llombardia
Revolta i annexió de Parma, Mòdena i Toscana
1860, campanya de Garibaldi
Garibaldi negocia amb VMII i li cedeix Nàpols (reafirmat en un plebiscit)
Annexió de Sicília i Nàpols.
Víctor Manuel Rei d’Itàlia (1861).
1866, Guerra Àustro-Prussiana (Piemont aliat)
Annexió del Véneto
1870, desfeta de Napoleó III
França abandona el Papat
Itàlia ocupa els Estats Pontificis
1871, Roma capital del Regne d’Itàlia
54. Etapes
de la unificació
1ª Guerra contra Àustria, 1859
Pau de Zúrich
LLOMBARDIA
VENETO Annexió de la Llombardia,
PIEMONT PARMA Parma, Mòdena i Toscana
MÒDENA
2ª La guerra contra Nàpols,
Expedició dels mil (Garibaldi),
TOSCANA 1860
Annexió de les Dues Sicílies
ROMA
Estats Pontificis 3ª Annexió de Venècia (durant
la guerra austro-prussiana,
1866)
REGNE DE 4ª Annexió dels Estats
LES
DUES SICÍLIES Pontificis (durant la guerra
franco-prussiana, 1871)
55. La unificació alemanya
Existien 38 Estats
La unificació d’Alemanya que formaven la Confederació Germànica
(1860 - 1870)
L’Estat unificador precedents
serà
Revolucions liberals dels 20, 30 i 48
El Regne de Prússia 1834, creació del Zollverein
Amb uns
Guillem I Hohenzollern Suport de la
burgesia del nord
protagonistes Otto von Bismarck d’Alemanya, els
(“canceller de ferro”) junkers...
Bismarck
56. Antecedents de la Unificació
- Moviment Intel·lectual
- Domini del nacionalisme conservador (Volksgeist)
- Herder, Fichte, Hegel
- Factors Econòmics
- 1850-70, gran desenvolupament econòmic i industrial
- Ferrocarril i telègraf uneixen el territori
- Burgesia necessita un mercat nacional
- List, Zollverein (unió duanera)
- Prússia esdevé el gran motor econòmic
- Factors Polítics
-1861, Guillem I, rei de Prússia
-1862, Canceller prussià, Otto von Bismarck
- Unificació des de dalt, via conservadora i autoritària
- Realpolitik
- Gran força exèrcit (Moltke), car la guerra és inevitable
57. Etapes del procés de la unificació
Guerra contra Dinamarca (Guerra dels Ducats), 1863-65
Disputa amb Dinamarca per Holstein i Schelesvig
Negocià amb Àustria (obté el Holstein)
Desfeta danesa
Annexió de Lauenburg i Schelesvig
Guerra contra Àustria (1866)
Bismarck preprar el conflicte
-A l’exterior pactà amb Napoleó III, Rússia i el Piemont
-A l’interior va prometre un parlament i sufragi universal
Acusà a Àustria d’abús de poder al Holstein
Victòria total de Sadowa.
Annexió de Holstein, Hannover, Nassau i Hessen, Frankfurt.
Creació Confederació d’Alemanya del Nord (1867)
-Dirigida per Prússia
-Parlament per sufragi universal
58. 1870, guerra contra França
Per unir el sud necessita un enemic exterior (França, per Alsàcia i Lorena)
Excusa, Hohenzollen rei d’Espanya
Victòria total de Sedan
Annexió del sud, Alsàcia i Lorena
1871, Guillem I coronat emperador, creació del II Reich
59. Etapes
1ª La qüestió dels ducats
2ª La guerra contra
Àustria
3ª La guerra contra
França
60. Els moviments nacionalistes
Nous Estats
Grècia, 1830
De la desintegració i Apareixen
Romania i Sèrbia, 1878
debilitat de l’Imperi nous
Estats als Balcans Bulgària i Albània, 1913
Otomà
Amb inestabilitat
política i territorial
Interessos de Rússia, Àustria i Anglaterra
Apareixen nous
En el Japó del segle
canvis La Revolució Meiji (1868)
XIX
1853, EUA obre el mercat japonès
1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional
-Supressió del règim feudal
-Constitució
-Monarquia autoritària
-Modernització i occidentalització
