Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Presentació per a l'alumnat de 4t ESO

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all
  • Login to see the comments

Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

  1. 1. Unitat 2: REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES (1789-1871) Júlia López Valera
  2. 2. Júlia López Valera (Institut Banús) REVOLUCIÓ LIBERAL BURGESA Època de profundes transformacions polítiques a Europa propiciades per les idees il·lustrades i pel creixement econòmic del segle XVIII. Havien iniciat el canvi: el sistema polític anglès i la revolució americana. La Revolució Francesa de 1789 Va assentar el concepte de nació. va proporcionar els programes dels partits liberals . Intent de restaurar l’absolutisme 1830-1870: El liberalisme va aconseguir imposar-se a la major part d’Europa i moltes nacions es van formar en aquest període E. DELACROIX: La llibertat guiant el poble. 1830. Romanticisme
  3. 3. 1.LIBERALISMEINACIONALISME Júlia López Valera (Institut Banús) 1.1. EL LIBERALISME, UN NOU SISTEMA POLÍTIC LIBERALISME: corrent ideològic i també doctrina política econòmica sorgida a partir de les idees de pensadors com John Locke o dels il·lustrats francesos. Societat com un conjunt d’éssers lliures(ciutadans) que gaudeixen d’uns drets i d’unes llibertats fonamentals que l’Estat ha de garantir. PRINCIPIS BÀSICS: SOBIRANIA NACIONAL SEPARACIÓ DE PODERS CONSTITUCIÓ DRET A LA PROPIETAT
  4. 4. 1.LIBERALISMEINACIONALISME Júlia López Valera (Institut Banús) 1.2. LES REVOLUCIONS LIBERALS 1.3. ELS IDEALS NACIONALISTES  La burgesia va fer seves les idees dels il·lustrats i del liberalisme i va impulsar les revolucions liberals burgeses. Van posar fi a l’absolutisme. Origen de l’Estat liberal No va significar el triomf de la democràcia perquè: 1. Es va imposar el sufragi censatari (ciutadans més rics). 2. La democràcia es va anar instaurant al llarg del s. XIX quan es va reconèixer el sufragi universal. Ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi Estat Nació: conjunt d’individus que tenen una sèrie de llaços culturals propis (religió, llengua, tradicions, passat...) i que volen viure en comú. Estat: organització política i administrativa formada per diverses institucions que exerceixen el poder sobre un territori determinat.
  5. 5. 1.LIBERALISMEI NACIONALISME Júlia López Valera (Institut Banús)  A l’Europa de l’Antic Règim i de l’absolutisme, molts pobles vivien sotmesos al domini d’una gran imperi o estaven fragmentats en diversos estats.  El sorgiment del liberalisme va anar acompanyat de l’expansió del nacionalisme, que defensava una Europa de nacions lliures.  Els moviments nacionalistes podien ser: caràcter disgregador o unificador. En els imperis plurinacionals van sorgir moviments independentistes i altres territoris lluitaven per aconseguir la unificació en un únic Estat. 2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓ FRANCESA(1789-1792) 2.1. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ  França estava sumida en una crisi econòmica i social: 1. Males collites que van provocar l’alça del preu dels aliments i el consegüent descontentament popular 2. La burgesia estava descontenta davant la seva marginació política. 3. La monarquia estava sumida en una crisi financera (elevades despeses de l’Estat i de la cort i de l’ajut a la independència dels Estats Units).  La solució passava per una reforma fiscal (aristocràcia pagar impostos) però el monarca no es va atrevir.
  6. 6. 2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓFRANCESA(1789-1792) Júlia López Valera (Institut Banús) 2.2. L’ESCLAT REVOLUCIONARI  La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb una revolta dels privilegiats que es van negar a acceptar el pagament de nous impostos i van exigir a Lluis XVI que convoqués els ESTATS GENERALS, l’únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal.  COM FUNCIONAVEN? 1. El rei plantejava la seva petició. 2. Cada estament es reunia i discutia per separat. 3. Cada estament disposava d’un sol vot.  Els privilegiats no van acceptar una major representació del Tercer Estat i tampoc que el vot fos per persona. Els diputats de l’estat popular van abandonar la reunió dels Estats Generals. Eren una assemblea d’origen medieval on estaven representats els tres estaments socials de l’Antic Règim: 1r estament: CLERGAT 291 representants 2n estament: NOBLESA 270 representants 3r estament: TERCER ESTAT 578 representants 2 VOTS 1 VOT
  7. 7. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓFRANCESA(1789-1792)  Reunits en un pavelló de Versalles es van erigir en Assemblea Nacional (representants de la nació) i es va comprometre a elaborar una constitució que reflectí la voluntat de la majoria dels francesos.  El poble de la ciutat de París va sortir al carrer per donar suport a les propostes.  El 14 de juliol una multitud va assaltar la presó de la Bastilla per apoderar-se de l’arsenal d’armes que s’hi custodiava.  El moviment es va estendre al camp, en forma de revolta antisenyorial.  Es va fer evident el descontentament popular i el suport als diputats del Tercer Estat. La tardor del 1789, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional Constituent.
  8. 8. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.3. LES FASES DE LA REVOLUCIÓ2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓFRANCESA(1789-1792)  S’inicia el procés de transformar França en un sistema liberal. Es va desenvolupar en diferents fases: FASES REVOLUCIÓ FRANCESA Monarquia Constitucional (1789-1792) Suport de la burgesia conservadora República democràtica (1792-1794) La burgesia radical va proclamar la República. Transformació més profunda de la societat (sufragi universal masculí i lleis socials) República burgesa (1794-1799) Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar el liberalisme censatari
  9. 9. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.ELPERÍODENAPOLEÒNIC(1799-1815) 4.1. NAPOLEÓ : DE CÒNSOL A EMPERADOR  L’any 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804).  Es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució del 1800: no separació de poders, no declaració de drets.  Objectiu: posar fi a la revolució i establir un sistema polític que consolidés algunes de les conquestes revolucionàries.
  10. 10. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.ELPERÍODENAPOLEÒNIC(1799-1815)  Napoleó es proposà donar estabilitat a França. Com? Amb un govern que representés els interessos de la burgesia.  Napoleó se sentia tan poderós que el 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici i el 1804 es corona emperador. • Va restablir el liberalisme econòmic (protecció de la iniciativa privada i els interessos de la burgesia). • Va crear el Banc de França amb l’objectiu d’impulsar la indústria i el comerç. Va emetre bitlles bancaris. • Va buscar la reconciliació dels francesos amb el retorn del exiliats que acceptessin el nou ordre. • Va firmar un Concordat amb l’Església. • Va elaborar una sèrie de codis (civil, penal i de comerç). • Va reordenar l’administració de l’Estat: centralització amb la creació de prefectures (feien complir les ordres de govern). • Va reformar la Hisenda i el sistema d’ensenyament amb la creació dels liceus (escoles) de l’Estat.
  11. 11. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.ELPERÍODENAPOLEÒNIC(1799-1815) 4.2. LA CONQUESTA DE L’IMPERI  El prestigi i el poder de Napoleó es fonamentà en la seva capacitat militar. Va derrotar els monarques absoluts i va conquerir una gran part d’Europa.  A tots els països annexats, els monarques absoluts van ser destronats i es van imposar les idees revolucionàries: supressió drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris i la consagració de la llibertat i de la igualtat legal. Es proclama la llibertat econòmica , el dret a la propietat i la llibertat religiosa.
  12. 12. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.ELPERÍODENAPOLEÒNIC(1799-1815) 4.3. LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ  L’aixecament contra Josep Bonaparte (rei d’Espanya) va marcar l’inici del declivi de l’imperi napoleònic.  El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó abdicà i va ser exiliat a l’illa d’Elba.  Tornà al poder durant Cent Dies el 1815.  Després de ser derrotat a Waterloo (exèrcits britànic i prussià) va abdicar una altra vegada i fou desterrat a l’illa de Santa Helena on va morir el 1821.  Les campanyes de Napoleó van contribuir a l’expansió de les idees liberals per Europa.  Els exèrcits francesos van sotmetre per la força les nacions ocupades i van posar al tron, familiars de Napoleó. Van afavorir els interessos materials de França.  Això va desencadenar sentiments nacionals contra França.  A gran part dels territoris ocupats sorgeixen moviments de resistència a la invasió ( a vegades s’identificaven amb els ideals antiabsolutistes i liberals).
  13. 13. Júlia López Valera (Institut Banús) LAINFLUÈNCIADELAREVOLUCIÓFRANCESAAEUROPA
  14. 14. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.RESTAURACIÓIREVOLUCIONSLIBERALS(1815-1848) 5.1. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ  Entre el 1814 i el 1815 els Estats vencedors de Napoleó es reuneixen amb l’objectiu: Congrés de Viena. Posar fi a l’expansió de les idees liberals i garantir la restauració de l’absolutisme monàrquic a Europa.  Van reposar els monarques als seus trons.  Les quatre grans potències (Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria) van remodelar el mapa d’Europa. Segons els seus interessos.
  15. 15. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.RESTAURACIÓIREVOLUCIONSLIBERALS(1815-1848) 5.1. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ  S’estableixen els principis ideològics de la Restauració:  Malgrat tot, les idees de la Revolució Francesa havien deixat la seva petjada a molts països europeus.  La força del liberalisme i del nacionalisme es va demostrar en tres grans onades revolucionàries. Legitimitat dels monarques absoluts. Negació de la sobirania nacional. Equilibri entre les grans potències (congressos periòdics i dret d’intervenció). Es va crear la Santa Aliança(1815). 1820 1830 1848
  16. 16. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.RESTAURACIÓIREVOLUCIONSLIBERALS(1815-1848) 5.2. LES REVOLUCIONS DEL 1830  Després de la primera onada de revolucions el 1820 que van sufocades, es produeix un segon esclat revolucionari entre el 1829 i el 1835.  Van tenir un suport popular important. On van triomfar, van significar la substitució de l’absolutisme per sistemes polítics liberals.  Es va iniciar a França, on el juliol del 1830, es va enderrocar el monarca absolut Carles X i es va proclamar una monarquia de caràcter liberal en la persona de Lluís Felip d’Orleans.  El 1831 va esclatar una revolta a Polònia, que va ser reprimida durament pel tsar de Rússia.
  17. 17. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.RESTAURACIÓIREVOLUCIONSLIBERALS(1815-1848) 5.3. LES REVOLUCIONS DEL 1848  La revolució del 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics (sufragi universal, sobirania popular, igualtat social), i també el sorgiment dels treballadors com a força política.  Les reformes democràtiques i moltes aspiracions nacionals es van consolidar durant la segona meitat del segle XIX. FRANÇA: -Un aixecament destrona Lluís Felip d’Orleans i proclama la Segona República. - Mesures democràtiques: sufragi universal masculí, llibertat de premsa, abolició de la pena de mort i de l’esclavitud, i reconeixement d’alguns drets per als treballadors. - Lluís Napoleó Bonaparte va acabar imposant el seu poder personal i proclamant el Segon Imperi Francès. IMPERI AUSTRÍAC: -Es produeixen nombrosos esclats revolucionaris. - La revolta té un caràcter liberal a Viena. - També va ser un aixecament nacionalista contra el domini imperial a Hongria, a Bohèmia, al nord d’Itàlia i a la Confederació Germànica.
  18. 18. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.ELSMOVIMENTSNACIONALISTES 6.1. ELS PRIMERS MOVIMENTS NACIONALISTES  L’expansió napoleònica despertà sentiments nacionalistes.  El Congrés de Viena, reordenà les fronteres d’Europa sense tenir en compte la identitat nacional.  Les revolucions liberals acompanyades de reivindicacions nacionalistes. GRÈCIA: -Formava part de l’Imperi Otomà. - Estaven sotmesos a impostos elevats, marginats dels llocs de l’administració... - Es va anar forjant un moviment patriòtic. - El 1821 s’inicià la insurrecció i el 1822 els grecs proclamaren la independència. Suposà l’inici d’una cruel guerra. - El 1827 França i Anglaterra intervenen militarment. L’Imperi Otomà reconeix la independència grega el 1829. BÈLGICA: -Havia estat unida a Holanda el 1815 pel Congrés de Viena. - El 1830 va triomfar la revolució que proclamà un sistema de monarquia liberal i la independència dels Països Baixos. -
  19. 19. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.ELSMOVIMENTSNACIONALISTES 6.2. LA UNITAT ITALIANA COLÒNIES ESPANYOLES DE L’AMÈRICA CONTINENTAL: - Entre el 1808 i el 1826 es rebel·len i es declaren independents. A moltes s’imposen règims inspirats en el liberalisme europeu i nord-americà.  Itàlia estava dividida en diversos estats.  El papa era sobirà d’un d’ells (els Estats Pontificis).  Àustria havia incorporat la Llombardia i el Vèneto (regions riques).  El Piemont sí que volia la unificació.  El 1859 s’inicia el procés unificador quan Cavour inicia una guerra contra Àustria i aconsegueix l’annexió de la Llombardia al Piemonte.  A la mateixa vegada un aixecament popular dirigit per Garibaldi, va enderrocar els monarques dels estats del centre i del sud d’Itàlia.  El 1861, el primer parlament italià proclamà rei d’Itàlia Víctor Manuel II de Savoia, rei del Piemont. El 1866 els austríacs abandonen el Vèneto, i el 1870 són annexats els Estats Pontificis. Roma es convertí en capital.
  20. 20. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.ELSMOVIMENTSNACIONALISTES 6.3. LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA  Al començament del s.XIX, Alemanya estava dividida en 36 estats.  El problema para la seva unitat era la rivalitat entre les dues potències que volien liderar-la: Prússia i Àustria.  Prússia, el 1834, va potenciar la unió duanera (Zollverein) que agrupava gran part dels estats alemanys.  El 1848 un parlament reunit a Frankfurt ofereix la corona al rei de Prússia però no l’acceptà .  El 1861, Guillem I accedí al tron prussià i nomenà canceller Otto von Bismarck. El 1864 declarà la guerra a Dinamarca, el 1866 a Àustria i el 1870 a França.  La victòria en tots aquests conflictes li va permetre unir tots els estats sota el ceptre del rei de Prússia.  El 1871 va ser proclamat el Segon Imperi (Reich) alemany amb Guillem I com a kàiser (emperador).
  21. 21. Júlia López Valera (Institut Banús) 1.LIBERALISMEINACIONALISME PRINCIPIS BÀSICS:  El conjunt de ciutadans constitueix la nació, representa la sobirania nacional, i elegeix uns representants que exerceixen el poder en nom seu (sistema representatiu). La voluntat dels ciutadans s’exerceix mitjançant el dret al sufragi en unes eleccions i es canalitzen a través dels partits polítics. Conjunt de ciutadans = SOBIRANIA NACIONAL ELEGEIX REPRESENTANTS Exerceixen el poder en nom seu (SISTEMA REPRESENTATIU) COM? DRET AL SUFRAGI ON? En unes eleccions. ES CANALITZEN A TRAVÉS ... PARTITS POLÍTICS
  22. 22. Júlia López Valera (Institut Banús) 1.LIBERALISMEINACIONALISME PRINCIPIS BÀSICS: La separació de poders. El poder executiu (aplica les lleis) recau en el Govern, el poder legislatiu (elabora les lleis) pertany a una assemblea electiva (Parlament) i el poder judicial (garanteix el compliment de la llei i sanciona els infractors) està en mans dels Tribunals de Justícia, independents dels altres poders. PODER EXECUTIU (aplica les lleis) PODER LEGISLATIU (elabora les lleis) PODER JUDICIAL (garanteix el compliment de la llei i sanciona als infractors) TRIBUNALS DE JUSTÍCIA PARLAMENT (assemblea electiva) GOVERN
  23. 23. 1.LIBERALISMEINACIONALISME Júlia López Valera (Institut Banús)  Existeix una Constitució, elaborada pel Parlament i ratificada pel poble. Garanteix els drets i les llibertats dels ciutadans, així com la igualtat jurídica i fiscal, fixa els límits del poder i defineix les relacions entre els poders de l’Estat i les d’aquests poders amb els ciutadans. PRINCIPIS BÀSICS: CONSTITUCIÓElaborada pel Parlament Ratificada pel poble. Què fa? Garanteix els drets i llibertats dels ciutadans. Igualtat jurídica i fiscal . Fixa els límits del poder. Defineix les relacions entre els poders de l’Estat. Defineix les relacions dels poders de l’Estat amb els ciutadans.
  24. 24. 1.LIBERALISMEINACIONALISME Júlia López Valera (Institut Banús)  El dret de propietat es formula com una llibertat fonamental. L’economia es fonamenta en el lliure mercat. L’Estat no ha d’intervenir en els afers econòmics. PRINCIPIS BÀSICS: DRET A LA PROPIETAT Llibertat fonamental. ECONOMIA LLIURE MERCAT NO intervenció ESTAT en els AFERS ECONÒMICS.
  25. 25. Júlia López Valera (Institut Banús) LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)  La nova Assemblea Nacional Constituent inicià un procés reformista per abolir l’Antic Règim i convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. 2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓFRANCESA(1789-1792) DECLARACIÓ DE DRETS DE L’HOME Igualtat en drets L’assemblea Nacional Legisla: Constitució Drets naturals: - Llibertat individual - Propietat sagrada i inviolable - Seguretat - Resistència davant l’opressió Règim polític: Monarquia parlamentària i limitada Separació de poders:el parlament escollit legisla, el rei governa, els tribunals escollits jutgen. Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens). ALTRES REFORMES Expropiació béns de l’església Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses, de comerciar, de posar preus, etc... Igualtat en drets Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens) l’església Monarquia Els grups populars
  26. 26. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAPRIMERAREPÚBLICAFRANCESA(1792-1799) LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)  Oposició de la família reial i dels privilegiats a acceptar els canvis que es proposaven. Lluis XVI fuig per unir-se a l’exèrcit austríac (fugida de Varennes, juny 1791).  El rei va ser descobert i detingut, l’abril de 1792 els austríacs van envair França i arribaren a les portes de París. LA CONVENCIÓ GIRONDINA  Clima de revolta. El 10 d’agost del 1792, els sans-culottes van assaltar el palau reial “les Tulleries”, van empresonar el monarca i van proclamar la República (setembre de 1792).  La República va quedar en mans dels girondins. Es creà la Convenció Nacional elegida per sufragi universal masculí. Judici contra Lluís XVI i Maria Antonieta: acusats de traïció, condemnats i executats a la guillotina.  Les monarquies europees es van aliar i van formar una coalició absolutista contra França.  A l’interior del país van esclatar revoltes contrarevolucionàries i conspiracions reialistes. Són les masses urbanes, en particular les parisenques, que van anar prenent un clar protagonisme en el procés revolucionari. Aquesta gent modesta no portava culotte (maies o calzes) sinó que vestien uns pantalons que els arribaven fins als talons.
  27. 27. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAPRIMERAREPÚBLICAFRANCESA(1792-1799) LA CONVENCIÓ JACOBINA  El juny de 1793 els jacobins van aconseguir el poder i la revolució va entrar en la fase més radical.  Es va promulgar una nova constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat.  L’executiu quedà en mans d’un Comitè de Salvació Pública, que donà tot el poder a Robespierre.  Es va impulsar la política del Terror. El Comitè va suspendre les llibertats i es va castigar amb la presó o la guillotina qui hi estava en contra (Llei de sospitosos). Es va organitzar un nou exèrcit (reclutament forçós dels homes solters d’entre 18 i 25 anys)
  28. 28. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAPRIMERAREPÚBLICAFRANCESA(1792-1799) LA CONVENCIÓ JACOBINA  El Comitè de Salvació Pública va aprovar una sèrie de lleis socials: control dels preus o dels salaris (Llei del màxim), la distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els indigents, la venda de les terres del clero i a la instrucció obligatòria.  Es van tancar les esglésies, es va iniciar un nou calendari i es va establir el culte a la deessa Raó.  L’estiu de l’any 1794 els perills van disminuir. La radicalització de la revolució, el Terror i el govern dictatorial van provocar l'oposició de gran part de la població.  El juliol del 1794, l’alta burgesia va propiciar un cop d’Estat per posar fi a la radicalització de la revolució.
  29. 29. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAPRIMERAREPÚBLICAFRANCESA(1792-1799) LA REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)  La burgesia va tornar a agafar el control de la revolució, volien tornar als principis del 1791.  El liberalisme d’aquesta república se situava entre l’absolutisme i la democràcia social dels jacobins.  Oposició tant de l’aristocràcia (que volien restaurar la monarquia) i de les classes socials (donaven suport als jacobins). L’exèrcit va ser l'única institució capaç d’imposar l’ordre a l’interior del país i derrotar els exèrcits invasors.  L’any 1799 Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d’Estat que va posar fi al Directori. La seva intenció era consolidar la revolució, tot i que només en els aspectes més moderats. Va clausurar el club dels jacobins. Va derogar la Constitució del 1793. Va anul·lar les lleis jacobines. Va promoure el retorn dels exiliats Es va elaborar una nova constitució (1795). Poder executiu: govern col·legiat (Directori). Poder legislatiu: Consells dels Cinc-Cents i Consell dels Ancians. Sufragi censatari.
  30. 30. Júlia López Valera (Institut Banús)
  31. 31. Júlia López Valera (Institut Banús)

×