Unitat 9 Els Moviments Totalitaris Ca

7,919 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
7,919
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4,958
Actions
Shares
0
Downloads
169
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 9 Els Moviments Totalitaris Ca

  1. 1. Els moviments totalitaris
  2. 2. Antecedents L’aparició dels moviments totalitaris
  3. 3. La crisi de la democràcia Entre 1919 i 1939 Inestabilitat, fragilitat de la democràcia A causa de Èxit del comunisme a Rússia Influència en el moviment obrer europeu Dificultats econòmiques de postguerra i depressió dels anys 30 Base del triomf dels totalitarismes Conservadors Nacionalistes Mussolini, 1922 Racistes Hitler, 1933 Amb el suport de les classes dominants, per por al comunisme i als partits de masses
  4. 4. Règims democràtics Règims autoritaris Aïllar Entre 1919 i 1939 Règims feixistes l’URSS Europa queda dividida i l’URSS
  5. 5. Les doctrines totalitàries Es caracteritzen per: 1. La subordinació dels individus a l’Estat Estat totalitari - Unitari, centralista - Sense democràcia - L’Estat controla la societat tot subordinat Institucions de masses a l’Estat 2. La desigualtat dels individus no hi ha igualitarisme masclisme, racisme, (els homes no són iguals) anti-demòcrates 3. Existència i exaltació d’una elit i un líder carismàtic 5 Duce, Führer Culte a la personalitat
  6. 6. Les doctrines totalitàries 4. Exaltació nacionalista Nació superior Justificació de polítiques expansionistes imperialisme, bel·licisme teoria de l’Espai Vital 5. Rebuig a la raó i exaltació irracional dels sentiments confiança absoluta Intolerància i fanatisme en el líder 6. Exaltació de la violència / Utilització de forces paramilitars Darwinisme social
  7. 7. 7. Concepció antiparlamentària, antimarxista i anticapitalista (en els seus orígens) 8. Règims de partit únic 9. Econòmicament, defensa de l’Estat corporatiu model intermig propietat privada, control estatal capitalisme - comunisme AUTARQUIA, nacionalisme econòmic
  8. 8. El feixisme italià
  9. 9. Itàlia després de la Gran Guerra Insatisfacció pels acords de pau Fort sentiment nacionalista reivindicatiu. “Victòria mutilada Itàlia no obté tot allò que demana Terres irredemptes Imperi Gran inestabilitat política. Governs de coalició liberals Els governs no actuen, burgesia perd poder no solucionen els problemes burgesia molt descontenta Crisi social i econòmica situació econòmica dura (inflació, pèrdua poder adquisitiu) Reivindicacions obreres 1919-20 Vagues, ocupacions... Marea Roja burgesia té por a una revolució bolxevic
  10. 10. Situació complicada, molts volen un Govern Fort Els governs no actuen, no solucionen els problemes Per frenar les reivindicacions socialistes i comunistes, B. Mussolini crea Els fasci di combattimento (1919) Violència contra partits i organitzacions d’esquerra ràpidament reben recolzament patrons 1921, Partit Nacional Feixista com a grup paramilitar té les Esquadres d’Acció (Camises Negres) feixistes més forts, debiliten el moviment obrer sectors poderosos, conservadors, classe mitjana... PRO-FEIXISTES
  11. 11. Programa del PNF senzill i demagògic - Ideologia autoritària - Subordinació a l’Estat - Acció i força per solucionar els problemes - Annexionisme i reivindicacionisme exterior - Alguns elements revolucionaris: - Repartiment de terres - Acabar amb la lluita de classes - Crear impostos sobre el capital elements revolucionaris - S. Universal també per les dones després descartats - Republicanisme L’arribada al poder agost 1922 sindicats convoquen vaga general Estat dèbil Feixistes demostren la serva força Feixistes fan fracassar la vaga
  12. 12. octubre 1922 feixistes demanen al govern duresa amb els sindicats Mussolini anuncia una demostració de força La Marxa sobre Roma Èxit relatiu El 28 d’octubre de 1922 Víctor Manuel III nomena Mussolini cap del govern (mesura legal, gràcies a les pressions del rei i l’exèrcit) Octubre 1922, Mussolini cap de govern, continuant amb la legalitat liberal - Presideix un govern de coalició, amb 4 ministres del PNF - Rep del Parlament poders extraordinaris per un any - Fasci, passen a ser una milícia voluntària de l’Estat
  13. 13. La Marxa sobre Roma
  14. 14. La creació d’un règim totalitari 1922, 1923 manteniment vida parlamentària, manteniment pluralitat de partits i sindicats Mussolini espera el moment oportú per conquerir l’Estat des de dins 1924 assassinat de Matteotti (opositor socialista) final ficció liberal convocatòria d’eleccions amb una nova llei electoral guanyador obtindrà la majoria absoluta (2/3 escons) Feixistes l’Estat tolerarà a més la coacció feixista més forts Victòria aclaparadora del PNF realment pot començar a crear-se un Estat Totalitar
  15. 15. cap de govern Mussolini assumeix plens poders el 1925 secretari d’Estat Comença la creació de l’Estat totalitari serà nomenat Duce controla totalment el poder Duce Identificats amb l’Estat Partit Feixista càrrecs polítics són membres del PNF “Camises negres” Símbols de la Roma Imperial Prohibició dels partits i sindicats (1926) Sense llibertats individuals Premsa controlada Policia política perseguia els opositors Administració depurada
  16. 16. Mussolini manté algunes institucions per exemple la monarquia aconseguir més recolzament també creà de noves en aquest sentit Pactes del Laterà amb Pius XI (1929) Aquest Concordat reconeix: Control Església d’educació i matrimonis La Santa Seu obté la Ciutat del Vaticà Gran Consell Feixista (1928) Proposa candidats a diputats i càrrecs importants Cambra dels Fasci i les Corporacions És una mena de parlament controlat pel PNF Mussolini, “Tot a l’Estat, res fora de l’Estat”
  17. 17. Política exterior d’expansió: ocupació territoris. Bel·licisme, relacionat amb un fort sentiment nacionalista i imperialista Propaganda de l’ocupació d'Etiòpia el 1935
  18. 18. Política econòmica Capitalisme d’Estat. L’Estat és àrbitre, controla, mana, intervé... tot i acceptar la propietat privada. Autarquia (autosuficiència) i Proteccionisme (control del comerç exterior i protecció a la indústria pròpia). Batalla de la lira (aconseguir una moneda forta) Impuls a la producció industrial. Institut per a la Reconstrucció Industrial: l’Estat controla sectors com elèctric, siderúrgic, naval... Grans obres públiques (autopistes, urbanisme, dessecació aiguamolls...) fre a l’atur. Orientació militarista de la indústria, estancament ind. lleugera i de béns de consum. Al camp (agricultura). Impulsa l’augment de la producció (“batalla del gra”) No realitzà la reforma agrària A la llarga, el nivell de vida dels italians baixarà
  19. 19. Mussolini planificant Factoria de cotxes Mussolini a la “batalla del gra”
  20. 20. Corporativisme. Unir a obrers i patrons per superar la lluita de classes. Creació de 22 corporacions (sectors econòmics) Cada corporació dirigida per un organisme amb presència de patrons, obrers i representants de l’Estat. Aquest organisme planifica. 1927, Carta del Lavoro Regula les relacions laborals. Prohibeix vagues i sindicats. Només és legal el sindicalisme feixista
  21. 21. Política social Volia controlar i dirigir tota la societat (afiliació al partit o sindicat) Opera Nazionale Balilla (nens entre 4 i 14 anys), Joventuts Feixistes, Opera Nazionale Dopolavoro (organitzava adults fora del treball). Control de l’Educació, des de Primària fins la Universitat. Catolicisme religió oficial, divorci prohibit, ensenyament religiós. Forta censura en: llibres, ràdio, publicitat, cinema... Impregnats dels “valors feixistes”
  22. 22. Inauguració de Cinecittá
  23. 23. El feixisme rebutja el pacifisme   Per sobre de tot, en allò que fa referència al futur de la humanitat (...), el feixisme no creu en la possibilitat ni en la utilitat de la pau perpètua. Rebutja, doncs, el pacifisme, que amaga una renúncia a la lluita i una covardia davant els sacrificis. Només la guerra pot elevar totes les energies humanes al màxim de tensió i imprimeix un segell de noblesa als pobles que tenen la virtut d'afrontar-la (...). Per tant, una doctrina que es basa en el postulat prèviament establert de la pau és aliena al feixisme (...). El feixisme transporta aquest esperit antipacifista fins i tot a la vida italià (...). Mussolini, B.: La doctrina del fascismo, 1932 Negació de la teoria i la pràctica democràtiques   A més de combatre el socialisme, el feixisme ataca tot el conjunt de les ideologies democràtiques, i les rebutja tant des del punt de vista de les seves premisses teòriques com de les seves aplicacions i instrumentalitzacions pràctiques. El feixisme nega que el nombre, pugui dirigir les societats humanes; nega que aquest nombre pugui governar mitjançant una consulta periòdica; afirma la desigualtat irremeiable, fecunda i beneficiosa dels homes, que no es pot anivellar mitjançant un fet mecànic i extrínsec com és el sufragi universal. Es poden definir com a règims democràtics aquells en què, de tant en tant, es dóna al poble la il·lusió de ser sobirà, però la veritable i efectiva sobirania resideix en altres forces (...). Mussolini, B.: La doctrina del fascismo, 1932.
  24. 24. El nazisme alemany
  25. 25. El nazisme alemany Després de abdicació del kàiser Guillem II la Gran Guerra Democràtica, Liberal República de Weimar Presidida per Ebert (socialista) Marcada inestabilitat (crisi permanent) Econòmicament Políticament Fracàs Absolut
  26. 26. Econòmicament Endeutament Gran Guerra Crisi econòmica Reparacions de Guerra (Hiper Inflació, Atur) Millora Pla Dawes 1924-1929 Efectes catastròfics Hiperinflació, atur Crac del 29 Economia molt dèbil
  27. 27. Políticament - Manca tradició Liberal República de Weimar Atacada per - Règim imposat molt inestable dreta i esquerra - Debilitat governs atacada - Crisi econòmica Esquerra - 1918, Intent de Revolució (Munich) - 1919, Revolució Espartaquista Dreta - Por a la Revolució - Desig de Revenja - Tradició Nacionalista Conservadora 1920, cop de força de Kapp 1923, putsch de Munich (Hitler) Alemanya - Perill Guerra Civil Molts conservadors demanen - Perill Revolució un Govern Fort
  28. 28. El naixement del partit Nazi i l’arribada al poder 1919, Munich, Partit dels Obrers Alemanys A. Drexler 1920, Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, NSDAP 1921, NSDAP dirigit per Hitler Austríac Gran Orador reorganitza el partit Agitador Social crea les SA Veterà Gran Guerra Sense Formació SA, Camises Brunes Grup Paramilitar Salutació Romana Creu Gammada
  29. 29. NSDAP lent creixement 1923, Primer Congrés a Munich Jornada Nacional a Nuremberg programa polític Antisemita Antimarxista Denuncia Versalles inconcret Nacionalisme expansiu molt radical Abolició beneficis grans empreses vol mobilitzar les masses 1923, Alemanya no paga reparacions de guerra i França ocupa el Rhur Hitler creu que pot ocupar el poder Putsch de Munich
  30. 30. Putsch de Munich fracàs empresonament de Hitler a la presó, escriu Mein Kampf Hitler, heroi extrema dreta, obté més poder 1925, creació de les SS, guàrdia personal del Führer 1924-1929 millora NSDAP creixement lentíssim situació econòmica a partir augment brutal desastre econòmic NSDAP 1929 de votants i afiliats descontentament social radicalització política violència al carrer
  31. 31. Milions de vots del NSDAP Data eleccions Nombre d’aturats 5-3-1933 17 15 31-7-1932 13 1 19 6-11-1932 14-9-1930 7 5 3 1 1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933 Milions de votants
  32. 32. Hitler aprofita la situació propaganda (ràdio) violència SS, SA (control carrer) més recolzament (a tots els nivells) gran inestabilitat política, molts reclamen un govern fort succeint-se governs i eleccions eleccions 1932 NSDAP, 230 escons (primer partit) 30 de gener de 1933, Hindemburg nomena Hitler canceller Hilter arriba al poder legalment Hilter presideix un govern de coalició únicament 3 ministres nazis
  33. 33. 1928. Acte nazi. Cartell anticomunista i propaganda de les S.A. Bombarders alemanys.
  34. 34. Hitler convoca noves eleccions augment propaganda març 1933 més violència SS, SA més pressió a l’oposició 23 Febrer 1933 incendi del Reichtag excusa per augmentar la repressió contra l’esquerra 28 Febrer 1933 Decret de Protecció de la Nació i l’Estat Hitler inicia el camí de la creació de l’Estat Totalitari - Suspensió llibertats - Suspensió control judicial detencions - Augment penes de mort
  35. 35. nazis, 43% vots eleccions març 1933 esquerres, 30% vots les SA pressionen al mateix Parlament 23 març 1933 vota llei de plens poders per a Hitler durant 4 anys Hitler agost 1934 mort de Hindemburg serà canceller i president es proclama Führer
  36. 36. L’Estat Nazi
  37. 37. L’Estat nazi Líder: Hitler (Führer) IIIr Reich Partit únic Prohibició partits i sindicats Eliminació llibertats individuals Culte a la personalitat Control dels mitjans de Propaganda comunicació, cultura i educació J. Goebbels Estat policial Gestapo SS Himmler
  38. 38. Hitler i Goering. Goebbels Goebbels fou el cap de propaganda del règim. Se suprimí la llibertat d’expressió i s’imposà la doctrina nazi a tots els medis.
  39. 39. Política econòmica Intervencionisme i autarquia H. Göring Obres públiques, indústria pesant, química i armamentística Política exterior Expansionisme “Espai vital”
  40. 40. Política racial Raça Ària provoca antisemitisme 1938 Lleis de Nuremberg “Nit dels vidres trencats” Persecució sistemàtica holocaust
  41. 41. Repressió contra les minories, grups socials, dissidents Dissidents polítics Racisme Jueus, homosexuals, ètnies minoritàries Política de neteja ètnica (raça ària) Decrets antisemites Camps de concentració “Solució final” amb el decret “Nit i boira” (7 desembre 1941) “Totes aquelles persones l’existència de les quals pot ser perillosa per al Reich han de desaparèixer sense deixar rastre en la nit i la boira del desconegut”
  42. 42. El règim nazi ens porta a... La Segona Guerra Mundial Els horrors del nazisme

×