Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 8 El Crac Del 29 Ca

4,620 views

Published on

  • Be the first to comment

Unitat 8 El Crac Del 29 Ca

  1. 1. El crac del 29
  2. 2. 1919 1939 Època de 1929 Època de prosperitat Crac depressió econòmica econòmica
  3. 3. Antecedents Els feliços anys 20
  4. 4. La situació econòmica La guerra mundial i les seves conseqüències (pèrdues humanes i materials, deutes de guerra, recessió dels països derrotats...) van convertir els EE.UU en la primera potència econòmica mundial A causa de Les despeses financeres de guerra i les necessitats de reconstrucció d’Europa Va provocar una Demanda de préstecs i de producció americana Que va crear una Dependència econòmica d’Europa respecte els EE.UU. I va potenciar LA PROSPERITAT AMERICANA Gran Productivitat Gran poder adquisitiu de la població
  5. 5. Prosperitat americana EUA, anys 20, gran bonança econòmica Creixement molt més ràpid que Europa. Balança comercial favorable als EUA ($ supera lliura) Inversions capital americà i exportacions a Europa Desequilibri països industrialitzats i exportadors d’aliments i primeres matèries. Els Feliços Anys 20 Boom econòmic Conservadurisme polític Efervescència cultural Conflictes socials i racials
  6. 6. Els Feliços Anys 20 Consumisme i abús del crèdit La prosperitat Viure el present els portava a Confiança en el sistema Comprar a terminis Demanant crèdits als bancs Això provocava un Endeutament de consumidors i de productors Agreujat per l’especulació borsària Entre 1925 i 1929 Enriquiment ràpid i especulatiu Semblava que tot anava bé, però...
  7. 7. Cadena de muntatge, símbol de l’augment de la producció, i Ford T, símbol de la prosperitat americana dels anys 20. Desenvolupament sector elèctric. A baix receptor de ràdio i una rentadora elèctrica, els electrodomèstics s’estengueren a totes les llars. La publicitat fou un altre element per augmentar el consum.
  8. 8. Nova York als anys 30 Empire State Building, 1931 Chrysler Building, 1930
  9. 9. Construcció del Rockefeller Center a N. York, als anys 20 La renda no es distribuí equitativament, els salares van créixer molt poc.
  10. 10. Superproducció de 1920-1921 Producció americana + producció europea Superproducció Baixen preus provoca Baixa producció Augmenta atur Desequilibri sistema de relacions monetàries internacionals Dificultats convertibilitat monedes en or Els deutes i els crèdits provoquen emissió paper moneda Inflació (Alemanya) crisi
  11. 11. SUPERPRODUCCIÓ mundial Des de 1925 A la producció americana cal sumar l’europea Malgrat això Les empreses no aturen la producció i els governs no intervenen Només pensen en amb Augmentar demanda Publicitat i més crèdits Això provoca més endeutament
  12. 12. Als EUA regnava Tot i això, existien problemes en l’economia nord-americana l’optimisme L’agricultura. Creix menys que la indústria. Els preus agrícoles són baixos (superproducció) Baix nivell de vida (èxode rural) Estancament comerç internacional. Proteccionisme. Perill sobreproducció industrial Sectors industrials amb problemes. Crisi indústria tradicional. Mineria del carbó. Sector naval. Especulació borsària. Bombolla especulativa
  13. 13. La publicitat
  14. 14. Com a resum de la situació econòmica 1919 1929 CRAC Final de la guerra: Ruïna europea i enriquiment dels EE.UU. 1920 - 1921 Crisi de superproducció 1922 comença a millorar la situació econòmica Superproducció “Els feliços anys vint” S’iniciava una època especialment als EE.UU d’un fort consumisme Endeutament de amb abús del crèdit i productors i “Prosperitat americana” especulació borsària consumidors
  15. 15. La situació política Societat nord-americana Harding (1920-24), republicà políticament conservadora Coolidge(1924-28), republicà (Republicana) Hoover (1928-32), republicà Fomentarà el Nacionalisme. Fomentarà l’aïlllacionisme respecte d’Europa. Estimularà el proteccionisme. Es centrarà en Amèrica Llatina (Doctrina Monroe, Diplomàcia del dòlar)
  16. 16. La situació social Als EUA comença a Predomini classe mitjana gestar-se la Uniformitat de gustos societat del benestar Consum massiu (força publicitat) American Way of Life Societat nord-americana - Incorpora noves tecnologies (ràdio, cotxe). - En transformació. - Molt conservadora. - Molt nacionalista. - Pateix importants tensions.
  17. 17. Societat nord-americana pateix importants tensions Conflictes racials Existeix la segregació racial (minoria negra sobretot discriminada) Molta immigració (creix la discriminació i el racisme) Cal restringir l’arribada d’immigrants (sistema de quotes) 1915, neix el Ku-Klux-Klan (anti-catòlica, anti-negres, anti-immigrants) 1920, procés Sacco-Vanzetti Qui són els autèntics americans? WASP Fonamentalisme religiós Puritanisme (moral protestant) Lectura literal de la Bíblia Influeix ciència i ensenyament (el creacionisme negarà Darwin) Oposició al Modernisme
  18. 18. Moral restrictiva Puritanisme (moral protestant) tindrà gran força en la política 1917, esmena en la Constitució. 1919, Acta. Llei Seca, prohibició de les begudes alcohòliques es vol preservar la societat de l’alcohol contraproduent - Augmentà criminalitat (gangsterisme, contraban)
  19. 19. D’Europa començaren a immigrar famílies senceres a La immigració començà a controlar-se, i a EE.UU., com aquests eslaus. prohibir-se en molts casos. Una reacció puritana als EE.UU. provocà l’aparició de la “llei seca”, que il·legalitzà el consum d’alcohol, desenvolupant les màfies i la delinqüència. Fitxa policial d’Al Capone
  20. 20. El Crac del 29 i la Gran Depressió
  21. 21. El crac de 1929 Fallida de la borsa 24 0ctubre 1929 dijous negre Perjudica a Empreses i bancs Els inversors particulars han invertit en borsa Molts d’ells són Deutors de crèdits que no podràn tornar En aquests moments d’incertesa L’estalviador retira els dipòsits del banc Això provoca que Els bancs esgoten liquidesa provoca Crisi bancària No hi ha més préstecs Sense ajudes Les fàbriques tanquen ni a consumidors ni a productors Augmenta l’atur
  22. 22. Acció i Borsa de Nova York, a Wall Street. Banc de l’època
  23. 23. Imatges de la Borsa de Nova York i Wall Street el 1929
  24. 24. Wall Street després de la caiguda de la Borsa. A dalt estalviadors retirant els seus diners. A baix cotxes en venda.
  25. 25. Entre 1929 i 1932 L’augment de l’atur 13 milions d’aturats 25% població activa provoca Descens del consum Caiguda dels preus (32%) provoca S’atura la inversió industrial Baixa la producció mundial (-40%) tanquen 100.000 empreses 5000 bancs L’empobriment generalitzat incrementa el subconsum http://www.youtube.com/watch?v=oIzS9jGx6Eo&eurl=http://www.claseshistoria.com/en
  26. 26. Conseqüències socials de la crisi: Augment de l’atur i misèria generalitzada
  27. 27. Hooverville a dalt, família de Califòrnia a baix. Aturats i emigrants a la dreta.
  28. 28. La crisi s’expandeix arreu del món A causa de Enfonsament del comerç internacional Repatriació dels capitals americans invertits per Europa i Amèrica Llatina provoca Enfonsament dels bancs europeus Es va esfondrar tot el sistema internacional d’intercanvis, de producció i de finances
  29. 29. El crac de 1929 als EUA Fallida de la borsa crisi borsària Crisi economia nord- Fallida de molts bancs americana crisi financera Tancament de moltes indústries S’extendrà crisi industrial arreu del món Crisi social
  30. 30. La lluita contra la crisi
  31. 31. Fet de més transcendència econòmica de la Crac del 29 primera meitat del segle XX Per què es va produir? Liberals. És la típica crisi capitalista. Marxistes. És la mostra que el capitalisme no funciona. Monetaristes. Problemes amb el patró or. Keynesians. Desequilibris entre la producció i el consum. Actualment, destaquem tres causes: 1. La sobreproducció de mercaderies. Massa oferta, poca demanda. Estocs. 2. Especulació de capitals. Baixen les inversions productives i el consum. Els préstecs passen a ser especulatius, no productius 3. Desequilibris monetaris. El dòlar és una moneda massa forta. Els EUA controlen la major part de l’or mundial. El patró or no funciona.
  32. 32. La lluita contra la crisi Primer s’apliquen Polítiques tradicionals Com són El proteccionisme i les Després les devaluacions monetàries Teories keynesianes J. M. Keynes Segons aquestes teories: Teoria general de l’ocupació, l’interès i els diners (1936) Les crisis no són passatgeres. Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica. La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi. La inversió depèn, sobretot, del consum i la demanda.
  33. 33. Teories keynesianes Inversió estatal (obres públiques) Creació d’ocupació Finançada per dèficit pressupostari Augment de la Augment dels impostos renda familiar Equilibri directes del dèficit del pressupost Creix el consum Augment en els de les famílies ingressos estatals Augment Augmenta la dels impostos producció indirectes
  34. 34. La lluita contra la crisi Teories keynesianes Inspiraren el New Deal (1933-1938) Franklin D. Roosevelt (president demòcrata, 1933-45) Aplica El New Deal es basa en la Intervenció estatal El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos
  35. 35. New Deal Va en contra de la tradició econòmica nord-americana, per això part quedarà (1933-38) anul·lat pel tribunal suprem dels EUA l’Estat intervé en els tres sectors econòmics Intervencions causants de la crisi (agricultura, finances, econòmiques indústria) l’Estat desenvolupa una Intervencions important política social socials
  36. 36. Intervencions econòmiques Sector Financer Nova organització bancària sota control de la Reserva Federal. Increment del crèdit públic, per estimular la inversió. Control de la massa monetària. Devaluació de la moneda (1934, es devaluà un 41%) Sector Agrícola Agriculture Adjustment Act Pujada de preus, reducció d’estocs (reduir producció, subvencions) Sector Industrial L’Estat impulsarà grans obres públiques (crearà el NIRA i la Tennessee Valley Authority) Les obres públiques fomentaran el sector industrial
  37. 37. Intervencions socials L’Estat ha d’afrontar un fort augment de la conflictivitat social es vol lluitar contra l’atur i augmentar els nivells de renda de la població Reduir l’atur (disminució jornada laboral) Fixació salari mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..) és l’inici de l’actual Estat del Benestar
  38. 38. New Deal (1933-38) sobretot tres grans característiques intervenció estímul del pujada de preus estatal consum la crisi s’aturà i s’estabilitzà l’economia ara bé la recuperació definitiva de l’economia nord-americana no arribarà fins la Segona Guerra Mundial
  39. 39. El New Deal: Obres públiques

×