La crisi econòmica de postguerra, els "feliços anys 20", el crack de 1929, El New Deal, feixisme, nazisme.

1. TEMA 6: L’ÈPOCA
D’ENTREGUERRES

2. 1. ELS “FELIÇOS ANYS 20” I LA CRISI DE POSGUERRA.
2. LA CRISI DE 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ.
3. LES MESURES PER A EIXIR DE LA CRISI.
4. LES DEMOCRÀCIES DESPRÉS DE LA I GUERRA MUNDIAL.
5. ELS RÈGIMS TOTALITARIS.
5.1. LA ITÀLIA FEIXISTA.
5.2. L’ALEMANYA NAZI.

3. 1. ELS “FELIÇOS ANYS 20” I LA CRISI DE POSTGUERRA.
CRISI DE
POSTGUERRA
1. Descendeix la producció.
2. Devaluació de la moneda.
3. Atur i problemes socials.
1. Destrucció d’indústries i infraestructures per la
guerra.
2. Desordre financer i econòmic.
causes
Afecta a
ALEMANYA
• No podia pagar les reparacions de guerra imposades al Tractat de Versalles.
• França va ocupar les mines del Ruhr com a conseqüència.
• Sorgeix una crisi econòmica i moral.
• Hiperinflació.
• Ajuda dels Estats Units per a eixir de la crisi (Pla Dawes).

5. Deutes entre els estats a l’acabar la I
Guerra Mundial.
Plà Dawes.

7. “En aquells temps les complicacions quotidianes de la vida en la
capital eren tals que es precisaven amplis coneixements
matemàtics per a les qüestions més elementals. La premsa de
cada matí publicava els preus del dia:
Bitllet de tramvia..................50.000 marcs.
Cotxes de cavalls..............300.000 marcs.
Banys públics……………….115.000 marcs.
Assistència mèdica................80.000 marcs.”
Adam Fergusson. Quan moren els diners.

8. “A Alemanya, en 1923, el valor de la moneda es va reduir a una
milionèsima part respecte a 1913, la qual cosa equival a dir que la
moneda va perdre completament el seu valor. Inclús en casos
extrems les conseqüències van ser realment dramàtiques. El iaio
de l'autor, la pòlissa de segurs del qual va vèncer durant el període
de la inflació austríaca, comptava que va cobrar eixa gran suma en
moneda devaluada i que només li va servir per a pagar una beguda
en un bar a què acudia habitualment.”
E. Hobsbawm. Història del segle XX.

10. 2. LA CRISI DE 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ.

11. PRECEDENTS:
• Eufòria econòmica en els anys 20 pel creixement econòmic.
• Especulació en la borsa de valors (Wall Street)
• Les classes mitjanes començaren a invertir en borsa.
• L’agricultura havia quedat en un segon plànol.
EL CRACK DE 1929:
• El 24 d’Octubre de 1929 es posaren a la venda moltes accions
a la borsa i els preus van caure en picat.
• Els inversors van perdre els seus diners i no van poder pagar
als bancs els crèdits que havien demanat per a comprar
accions.
• Molts bancs van tancar i altres van deixar de donar crèdits a
empreses, que també van haver de tancar, provocant el
creixement de l’atur.

12. CONSEQÜÈNCIES: LA GRAN DEPRESSIÓ.
• Reducció de la producció industrial.
• Desocupació en totes les clases socials (no hi havia prestació per atur).
• Expansió de la crisi a tot el món, especialment a Europa (amb qui Estats
Units tenia més relacions comercials).

13. Molt prompte un negoci molt més atractiu que el teatral va atraure la meua
atenció i la del país. Era un assumptet anomenat mercat de valors. El vaig
conèixer per primera vegada cap a 1926. Va constituir una sorpresa agradable
descobrir que jo era un negociant molt astut. O almenys això semblava,
perquè tot el que comprava augmentava de valor. No tenia assessor financer.
Qui el necessitava? Podia tancar els ulls, recolzar el dit en qualsevol punt de
l'enorme tauler mural i l'acció que acabava de comprar començava
immediatament a pujar. Mai vaig obtindre beneficis. Pareixia absurd vendre
una acció a 30 quan se sabia que dins de l'any doblegaria o triplicaria el seu
valor.
El meu sou setmanal era d'uns dos mil, però açò eren monedetes en
comparació amb el que guanyava teòricament en Wall Street. [...] Alguns dels
meus coneguts van perdre milions. Jo vaig tindre més sort. L'única cosa que
vaig perdre van ser $ 240.000 (o 120 setmanes de treball, a 2.000 per
setmana). [...]
El dia de l'afonament final un amic em va telefonar des de Nova York. En cinc
paraules va llançar una afirmació que, amb el temps, crec que ha de
comparar-se favorablement amb qualsevol de les cites més memorables de la
història americana: “la broma s'ha acabat".
GROUCHO MARX, Groucho i jo.

16. 3. LES MESURES PER A EIXIR DE LA CRISI.
MESURES PROTECCIONISTES
S’estableixen taxes o impostos duaners
(aranzels) als productes importants per a
protegir la indústria nacional.
MESURES LLIURECANVISTES
Defensa de la llibertat de circulació de les
mercaderies sense que els estats
intervinguin per tal de regular el mercat
internacional.

17. EL “NEW DEAL”
Franklin D. Roosevelt guanya les eleccions a Estats Units a
1932 i aplica aquest pla per a revitalitzar l’economia.
REFORMES
ECONÒMIQUES
REFORMES
INDUSTRIALS
REFORMES
AGRÀRIES
REFORMES
SOCIALS
Control de l’Estat sobre els bancs, crèdits per a la inversió
empresarial, protecció als inversors front a possibles fraus.
Subvencions a la indústria per a fomentar la seua
recuperació, projectes d'obres públiques.
Subvencions als productors a canvi de la disminució de la
producció per tal que augmentaren els preus.
Salaris mínims, reducció de la jornada laboral, creació d’un
sistema d’assegurança per atur i pensions.

19. La nostra major tasca, la primera, és tornar a donar treball al poble. Açò no és
un problema insoluble si nosaltres ho afrontem amb prudència. Això pot
realitzar-se, en part, per mitjà d'una contracta directa a través del govern, com
en cas de guerra, però al mateix temps duent a terme per mitjà d'esta contracta
els treballs més necessaris per a estimular i reorganitzar l'ús dels nostres
recursos naturals. Paral·lelament a aquesta acció, hem de reconèixer
francament que els nostres centres industrials estan superpoblats. Ens
comprometem a una nova distribució del cos social i a esforçar-nos en que es
faça un millor ús de la terra per aquells que són els més aptes per a això.
És possible treballar en aquesta tasca per mitjà d'esforços precisos per a elevar
el preu dels productes agrícoles i, amb ells, el poder de compra que absorbirà la
producció de les nostres ciutats. (…)
És necessari treballar en això induint a les administracions dels Estats i locals a
què reduïsquen enèrgicament les seues despeses. S'ha de treballar unificant les
activitats de socors que pateixen hui de dispersió, de balafiament, de
desigualtat.
És d'esperar que el joc dels poders executiu i legislatiu serà perfectament apte
per a emprendre la tasca sense precedents que esperem realitzar. Però açò serà
possible sempre que una exigència sense precedents d'una acció urgent force a
un abandó temporal d'este joc normal del comportament públic.
F. D. Roosevelt. Discurs de presa de possessió de la presidència. 1933.

20. 4. LES DEMOCRÀCIES DESPRÉS DE LA I GUERRA MUNDIAL.

21. RÈGIMS DEMOCRÀTICS DESPRÉS DE LA GRAN GUERRA
ALEMANYA:
• Es va proclamar la República de Weimar.
• Constitució amb sufragi universal, igualtat entre sexes i àmplia declaració
de drets.
• Crisi social i econòmica en els anys d’entreguerres.
FRANÇA:
• Govern d’unitat de l’esquerra (Front Popular) per a frenar a l’extrema
Esquerra.
GRAN BRETANYA:
• Solidesa de les seues institucions polítiques.
ESTATS UNITS:
• Aïllats a nivell internacional (no entraren en la SDN).
• Ascens del puritanisme i del conservadorisme.

22. CRISI DE LES DEMOCRÀCIES.
CAUSES DE LA CRISI DE LES
DEMOCRÀCIES
ECONOMICO-SOCIALS:
•Crisi econòmica del
sistema capitalista (crisi de
postguerra i crack de
1929)
•Enfortiment dels sindicats
obrers.
POLÍTIQUES:
Inestabilitat als estat
creats després de la I
Guerra Mundial.
Por a l'expansió del
comunisme per part
dels partits burgesos.
Rebuig als partits
obrers en els
parlaments.
IDEOLÒGIQUES:
Ruptura de la confiança
en la raó humana
(irracionalisme)

23. 5. ELS RÈGIMS TOTALITARIS.

24. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS RÈGIMS TOTALITARIS:
• Nacionalisme radical. Afirmació de superioritat de la raça o la pàtria.
Apareix la xenofòbia.
• Règims de partit únic (prohibició de la resta de partits polítics).
• Exaltació del líder.
• Estat corporatiu. Organització social i econòmica en corporacions
dirigides per una elit.
• Política exterior agressiva.
• Autarquia. Control de l'economia per part de l’Estat per tal de ser
autosuficients.
• Irracionalisme: violència, culte a la guerra, a la força,…
• Antiliberalisme. Derogació de les constitucions i dels drets de l’individu.
• Anticomunisme.
• Antifeminisme. Model de societat patriarcal.

25. 5.1. La Itàlia feixista.
CAUSES DE L’APARICIÓ
DEL FEIXISME:
• Arrels al nacionalisme
del segle XIX
(unificació).
• Frustració després de
la I Guerra Mundial:
• “Victòria mutilada”.
• Crisi econòmica i
política.
• Irracionalisme.

26. L’ARRIBADA AL PODER DELS FEIXISTES:
• 1921. Mussolini va fundar el PNF (Partit Nacional Feixista).
• El moviment va créixer ràpidament pel descontent de la població.
• 1922. Marxa sobre Roma dels “camises negres” (membres del PNF).
• El rei Víctor Manuel III li va encarregar govern a Mussolini després de la Marxa
sobre Roma.

27. “Ell (Mussolini) és nomenat i revocat pel rei davant del qual és responsable de
l'orientació de la política general del govern; és l'encarnació suprema del poder
executiu; tria els seus ministres que són responsables davant del rei, però també
davant d'ell; ell decideix el nombre de ministeris i pot assumir personalment
unes quantes carteres ministerials; forma part del Consell de tutela dels
membres de la família reial i exerceix les funcions de camarlenc de la Corona;
les Cambres no poden abordar cap qüestió sense el seu consentiment previ;
transcorregut un termini de tres mesos, té el dret a tornar a presentar un
projecte de llei prèviament rebutjat per una de les dos Cambres; de la mateixa
manera pot tramitar i sotmetre a votació d'una de les dos Cambres una
proposició de llei rebutjada per l'altra Cambra (...). Qualsevol que atempte contra
la vida, la integritat física o la llibertat del cap del govern serà mereixedor d'una
reclusió la duració de la qual no serà inferior a quinze anys, i en cas d'un
atemptat fatal, se li castigarà amb la pena de mort. Qualsevol que ofenga amb
actes o paraules al cap del govern serà castigat amb una pena de reclusió de sis
a trenta mesos.”
Llei del 24 de desembre de 1925.

28. ELS FEIXISTES AL PODER:
• En arribar al poder, Mussolini desmantella les institucions democràtiques.
• Control ideològic, polític i social exercit pels feixistes.
• Eliminació de l’oposició (assassinat de Matteotti).
• Dissolució del Parlament  Dictadura.
• Control de la política, l’economia i la societat.
• Política de construcció d’obres públiques.
• Expansió imperialista (Àfrica).
• Implantació d’una autarquia en economia (abastir-se sols de productes
italians).
• Aliança amb l’Alemanya nazi (Hitler).

30. 5.2. L’Alemanya nazi.

31. L’ASCENS DEL NAZISME:
• Les càrregues econòmiques del Tractat de Versalles van perjudicar a Alemanya.
• Crisi de postguerra  Hiperinflació  Pobresa i misèria en la població.
• Fundació del NSDAP (Adolf Hitler).
• Putch de Munich. Hitler és empresonat i escriu “Mein kampf”.
• Ideologia nazi:
• Adhesió a un líder indiscutible (Führer).
• Superioritat de la raça ària sobre les altres.
• Necessitat d’expansió per aconseguir “l’espai vital”.
• Antisemitisme.
• Revengisme contra França.
• Ajudes del Pla Dawes a Alemanya i lleu estabilitat.
• Crisi de 1929  Afecta molt a Alemanya (s’interromp el crèdit d’EUA)  Menys
producció  Atur.
• Afebliment de la República de Weimar.

33. ELS NAZIS AL PODER:
• Ascens electoral del NSDAP al final dels anys 20 i inici dels 30. En 1933 Hitler és
nomenat Canceller.
• Hitler desmunta el sistema democràtic de la República de Weimar.
• Fundació del III Reich  Poder absolut per a Hitler.
• Funden un Ministeri de Propaganda (Goebels), que reprimeix l’oposició.
• Funden cossos paramilitars (SS, SA) i policia secreta (Gestapo).
• S’elimina a l’oposició política de dins i de fora del partit.
• Política expansionista (annexió d’Àustria i invasions).
• Antisemitisme:
• Lleis de Nuremberg (prohibició de matrimonis, prohibició per als jueus
d’anar a llocs públics,...).
• 1938  Nit dels vidres trencats. Destrucció de comerços jueus.
• 1939  Estrela a la roba i reclusió dels jueus en guetos.
• 1941  “Solució final”. Extermini dels jueus.

34. “Mentre se'm permeta triar, només viuré en un país en què hi haja
llibertats polítiques, tolerància i igualtat de tots els ciutadans
davant de la llei. La llibertat política implica la llibertat d'expressar
les pròpies opinions polítiques verbalment i per escrit; la tolerància
implica el respecte per totes i cada una de les creences individuals.
Aquestes condicions no existeixen a Alemanya, hui. Els que més
han fet per la causa de la comprensió internacional, entre els que
es troben molts artistes, pateixen, en ella, persecució.
Tot organisme social pot desequilibrar-se psicològicament, tal com
ocorre amb els individus, en especial en temps difícils. Les nacions,
normalment, sobreviuen a eixes malalties. Tinc l'esperança que ben
prompte la normalitat torne a imposar-se a Alemanya i que en el
futur els seus grans homes, com Kant i Goethe, no siguen recordats
de tant en tant, sinó que els principis que ells van defendre i van
ensenyar es prenguen en compte en la vida pública i penetren en la
consciència general.”
A. Einstein. Les meues idees i opinions. Març de 1933.