Download to read offline
Uploaded byPediatriadeponent
Sd. febril en el lactant 2019
Revisió de l'evidència sobre la valoració de la síndrome febril en el/la lactant.
More Related Content
Similar to Sd. febril en el lactant 2019
Sd. febril en el lactant 2019
- 1. Nou enfocament dela síndrome febril en el lactant Judith Angel Pediatra Hospital Arnau de Vilanova Cap Capont
- 2. Objectius de lasessió 1.- Conèixer les peculiaritats de la febre en l’infant menor de 36 mesos 2.- Saber identificar el risc d’infecció bacteriana potencialment greu en aquest grup d’edat 3.- Revisar la indicació de les exploracions complementàries en el lactant febril
- 3. I perquè calparlar de febre en el lactant? Infecció Bacteriana Invasiva Hemocultiu Cultiu de LCR (greu)
- 4. I perquè calparlar de febre en el lactant? Infecció Bacteriana Invasiva Edat Febre
- 5. Introducció ● El maneigdel lactant febril SENSE FOCUS està en debat des de fa més de 30 anys ● La majoria d’estudis es basen en població sana ● La gran majoria presentarà una infecció vírica ● Cal saber escollir aquells pacients amb un risc augmentat de patir una IBI ● Hi ha poca adherència a l’ús de guies clíniques entre els pediatres ● Recentment, s’han desenvolupat noves eines per ajudar a la presa de decisions clíniques
- 6. La importància delRISC <1 mes 1-3 mesos 3-36 mesos 2,7 - 8% 1.2 - 4% 0.75%
- 7. Classificació en funcióde l’edat <1 mes - Risc elevat d’IBI - Implicació de gèrmens del canal del part - Sistema immune immadur - Immaduresa barrera hematoencefàlica - Pitjor pronòstic 28-90 dies - Risc moderat d’IBI - Possibilitat d’implicació de gèrmens del canal del part - Sistema immune immadur - Risc elevat d’infecció d’orina 3-36 mesos - Risc augmentat d’IBI - Paper preponderant de gèrmens ORL i E. Coli - Sistema immune en desenvolupament
- 8. NOVETATS Vacuna antipneumocòccica ● Laintroducció de la vacunació antipneumocòccica ha reduït el número de casos de bacterièmia oculta i meningitis tant en nens vacunats com no vacunats (immunitat de grup) pel que s’ha aconseguit un maneig més conservador dels lactants de 3 a 36 mesos ● N. Meningitidis causa més freqüent de sèpsia en > 3 mesos segons un estudi multicèntric realitzat als serveis d’urgències espanyols el 2014, això podria veure’s modificat amb la introducció de la vacuna antimeningocòccica B
- 9. ● Estudi prospectiuque analitza les infeccions bacterianes invasives confirmades en pacients de fins 14 anys publicat el 2017 ● La introducció de la vacuna conjugada anti Haemophilus Influenze B (Hib) ha portat a una erradicació d’aquests microorganisme en les poblacions que es vacunen ● La introducció de la vacuna anti- pneumocòccica ha disminuït el número de casos de malaltia pneumocòccica invasiva ● La vacuna conjugada meningocòccica C ha reduït de forma significativa les infeccions per meningococ ● S. Pneumoniae causa més freqüent de bacterièmia oculta i pneumònia invasiva; i juntament amb N. Meningitis són la causa més freqüent de shock i meningitis
- 10. ● S. Pneumoniaeés responsable en < 2 anys de bacterièmia i meningitis i està involucrat en la meitat de casos amb seqüeles o mortalitat ● La prevalença de S. Pneumoniae s’ha reduït amb la introducció de la vacuna però serà més significativa la reducció millorant la cobertura vacunal ja que la majoria de pneumococs aïllats corresponien a serotips inclosos en la vacuna ● S. Aureus s’associa a infeccions osteoarticulars i de teixits tous i s’ha objectivat un augment de la prevalença de S. Aureus meticillin resistents pel què s’hauria de tenir en compte a l’hora d’escollir l’antibioteràpia ● E. Coli i S. Agalactiae continuen sent més freqüents en lactants petits amb febre sense focalitat
- 11. NOVETATS Biomarcadors ● En elsúltims anys s’han desenvolupat noves tècniques de laboratori (PCR i PCT) que combinades amb criteris clínics han permès seleccionar els pacients candidats a seguir un maneig conservador. ● Un correcte despistatge d’infecció bacteriana i un adequat seguiment posterior ens permet un maneig més conservador i domiciliari PCR PCT
- 12. ● Són elsbiomarcadors més precisos per identificar una infecció bacteriana invasiva ● No hi ha una clara evidència que un sigui superior a l’altre ● El tall de PCR i/o PCT per determinar una infecció bacteriana invasiva dependrà de si volem confirmar-la o descartar-la ● Febre sense focus en un lactant→ 24 % de risc d’infecció bacteriana invasiva ○ Si PCR> 80 mg/L el risc augmenta a 72% i si és < 80 mg/L disminueix al 15%, per reduir el risc d’infecció bacteriana invasiva al 5% la PCR ha de ser < 20 mg/L NOVETATS Biomarcadors
- 13. Lab - score ●Lab- score validat al 2008 identifica PCR, PCT i la tira d’orina com marcadors independents de risc d’infecció bacteriana ● PCT o PCR> a 0.5 ng/mL i/o 40 mg/L respectivament→ 2 punts ● PCT> 2 ng/mL i/o PCR > 100 mg/L→ 4 punts ● Tira d’orina positiva → 1 punt ● Especificitat 81% i sensibilitat 94% si Lab- score > 3 punts ● La alta sensibilitat permet disminuir el número de pacients tractats amb antibiòtic que tenen una infecció vírica
- 14. Lab - score ●S'avalua la precisió del Lab- score en lactants de 7 dies a 36 mesos ● El Lab- score és més precís que els marcadors analítics d’infecció bacteriana per separat ● Tot i que és més útil per confirmar que per descartar infecció bacteriana ● La majoria de lactants són portats a urgències les primeres hores de febre, pel què es considera que hauria d’incloure’s la duració de la febre en l’score
- 15. Utilització de PCR,PCT i Lab - Score ● Tant PCR i PCT són bons predictors d’infecció bacteriana invasiva i la duració de la febre afecta els seus valors predictius ● Lab - score obté una discreta millora en la determinació d’infecció bacteriana comparant - lo amb els marcadors per separat ● En molts pacients no està indicat realitzar PCR i PCT i en valors de PCR > 100 mg/L o < 20 mg/L la PCT no aporta informació rellevant ● La tira d’orina patològica confirma però no descarta risc d’infecció bacteriana
- 16. ● Al 2004es va realitzar un estudi prospectiu que relacionava el risc d’infecció bacteriana concomitant amb infecció per VRS: ○ No es va reportar cap cas de meningitis i bacterièmia en > 28 dies de vida ○ Un 5.4% tenien una infecció per VRS i una ITU ● El risc d’infecció bacteriana en pacients amb grip és significativament menor que aquells sense grip, tot i que en alguns casos s’han detectat casos de ITU NOVETATS Proves de detecció ràpida
- 17. ● Un algoritmeque incorporés la detecció ràpida de virus disminuiria el temps d’estada hospitalària, els temps de duració de l’antibioteràpia i reduiria costos ● La majoria d’infeccions virals detectades per PCR són positives durant menys de dues setmanes però en alguns casos poden ser positives fins a 3 setmanes després de la resolució dels símptomes NOVETATS Proves de detecció ràpida
- 18. Nounats (<1 mes) ●Probabilitat d’IBI “alta” - Principalment per E. Coli ● Elevat risc de seqüeles - Immaduresa de la barrera hematoencefàlica ● Implicació de gèrmens del canal del part ● Consens els primers 21 dies de vida ● Entre els 21-28 dies de vida hi ha certa controvèrsia 2.7-8%
- 19. 1-3 mesos TEP inestable? MEG? ALT RISC RISC INTERMIG BAIX RISC <21dies Leucocitúria PCT ≥0.5ng/ml PCR > 2mg/dl ó Neutròfils totals > 10.000cel/microL SI NO NO NO NO NOSI SI SI SI 10,8% 8,5% 3,5% 8,1% 3,4% 0,7%
- 20. 3-36 mesos ● Graninfluència de la introducció de les vacunes en les taxes de bacterièmia en aquest grup d’edat: ○ Vacuna antimeningocòccica C ○ Vacuna antiHiB ○ Vacuna antipneumocòccica 7- valent i després 13 - valent ○ Introducció antimeningocòccica B ● La ITU segueix essent en aquest grup d’edat la infecció bacteriana més freqüent
- 21. 3-36 mesos Febre +TEP estable ITU BAIX RISC AG + HC + Descartar ITU PCR ≥ 2-4mg/dL o PCT ≥ 0,5-0,7ng/dL SI ≥39,5ºC NO ? <39,5ºC 0,6-0,75% NO BAIX RISC TDR?
- 22. CONCLUSIONS ● La febresense focus és un camp en constant evolució ● Pocs canvis en el maneig de la febre sense focus en el nounat de menys de 21 -28 dies ● Introducció de nous algoritmes de presa de decisió en el lactant de 1 - 3 mesos basats en els canvis epidemiològics i els nous tests diagnòstics ● A partir dels 3 mesos la introducció de noves vacunes ha permés un maneig més conservador en aquest grup d’edat ● Convé validar els resultats a cada centre per optimitzar els punts de tall
- 23.