Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

LA I GUERRA MUNDIAL

1,734 views

Published on

PDF

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

LA I GUERRA MUNDIAL

  1. 1. I GUERRA MUNDIAL (1914-1918) Ciències Socials 4rt d’ESO Alba Tienda
  2. 2.  Al llarg del segle XIX es consolidaren sistemes polítics constitucionals i parlamentaris que garantien:  Separació de poders  Existència cambres representatives  Defensa dels drets individuals i col·lectius  Pluralitat de partits polítics  Països que havien dut a terme processos polítics liberals i avançaven cap a sistemes democràtics: Anglaterra i França.  Dret de vot  Promulgació lleis socials (ensenyament obligatori, assegurances mediques, legislació laboral,etc.).  A l’Imperi Alemany (recordeu l’unificació alemanya del 1871), el kàiser (emperador) exercia el poder de manera autoritària i no era controlat pel Parlament.Tot i així, la democratització va avançar amb:  Introducció del sufragi universal masculí  Aprovació de lleis de protecció social
  3. 3.  Els règims autoritaris (més pròxims a l’Antic Règim) persistien als vells imperis multinacionals:  Imperi Austrohongarès:  Es varen produir algunes petites reformes (sufragi restringit, llibertats públiques, etc.)  L’emperador mantenia el domini sobre els pobles eslaus (serbis, eslovens, croates, etc.) que aspiraven a aconseguir la independència nacional.  Imperi Rus:  Els tsars seguien exercint un poder absolut.  Es realitzen petites reformes liberalitzadores (1861) que foren paralitzades després de l’assassinat del tsar Alexandre II (1881).  Es va intentar dotar l’Imperi d’un parlament i una constitució després de la revolució del 1905.  Imperi Turc:  En decadència. Conserva territoris a Europa, però estava en procés de desmembrament.  Perd la primera guerra balcànica (1912) on s’enfrontà amb la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro). Turquia va haver de cedir tots els seus territoris europeus, a excepció de Constantinoble.
  4. 4.  Alteració en el vell equilibri europeu:  Destitució del Canceller Bismark i ascens de Guillem II  Nova política exterior d’Alemanya: política agressiva que aspirava a l'hegemonia mundial (Weltpolitik)  Guillem II desitjava un imperi colonial que creués el centre d’Àfrica (Mittleafrika), unint els dominis alemanys a la costa occidental del continent (Camerun i Togo) amb els orientals (Burundi, Ruanda i Tanzània) i Namíbia, al sud-est.  No es pot preservar un imperi colonial sense una flota moderna i el kàiser es llança a la modernització i l'augment de la marina militar i de l'exercit.
  5. 5.  Davant el creixent poder alemany, al 1904 França i Gran Bretanya s’alarmen i deixen enrere les rancúnies de l’època napoleònica i les rivalitats colonials per bastir una aliança defensiva.  Neix l’Entente cordiale (1904), un tractat de no agresió entre les dues grans potències.  La Rússia del tsar Nicolau II, incipientment industrialitzada, cerca expandir-se més enllà de les seves fronteres asiàtiques.  Pugnes amb Gran Bretanya per la influència sobre Pèrsia.  Tensió amb el Japó, l’única potència capaç de rivalitzar amb els europeus i els Estats Units.  Russos i japonesos s’enfronten, i el 1905 Rússia es derrotada a la guerra.  Com a resultat d’aquesta derrota, Rússia signa un tractat amb Gran Bretanya (1907) i concentra els seus esforços d’hegemonia sobre els Balcans.  Triple Entensa (1907) -> coalició de Gran Bretanya, Rússia i França.
  6. 6.  Alemanya ratifica l’acord (1882) amb Àustria-Hongria i, més tard s’incorpora Itàlia -> Triple Aliança. *Recordeu que Itàlia canvia de bàndol i el 1915 participa al conflicte donant suport als aliats (Triple Entesa)  Com a resultat… Aquest el sistema d'aliances previ al conflicte.  No s’ha d’oblidar la tensió existent entre Alemanya i França per la qüestió d’Alsàcia i Lorena, que enfrontava a Alemanya i França des de feia segles i que va passar a formar part de l’Imperi Alemany amb la seva victòria a la guerra francoprussiana (1871). Tots aquests successos s’han de tenir en compte, ja que revifen les tensions que porten cap a la I Guerra Mundial!
  7. 7.  Cursa d’armaments.  Rivalitats econòmiques.  Rivalitats colonials.  Nacionalismes.  2ª Revolució Industrial (1850-1970) –imperialisme, maquinisme i gran industria.  Suposa progressos com la introducció de vaixells de vapor, el desenvolupament de l’avió, del tren a vapor i del motor de combustió interna. També s’introdueix l’electricitat.  També va influir en la invenció de nou armament: tancs, llançaflames... Tots aquests factors fan que molts historiadors hagin qualificat la I G.M. com una “guerra anunciada”
  8. 8.  Imperialisme: gran rivalitat entre imperis per estendre i consolidar els seus dominis colonials extraeuropeus.  Nacionalisme: exaltació dels valors i de la identitat de cada nació.Va generar un clima de desconfiança mútua.  Crisis internacionals:  Crisis colonialistes al Marroc (1905 i 1911): Alemanya volia ampliar els seus territoris colonials imposant-se a França i a la Gran Bretanya.  Annexió de Bòsnia i Hercegovina a l’Imperi Austrohongarès (1908), que va revifar el conflicte dels Balcans, focus de tensions internacionals.  Davant la decadència de l’Imperi Turc, Àustria-Hongria aspirava a expandir-se a la zona dels Balcans, però Sèrbia i Rússia també volien ampliar la seva influencia a la zona i ocupar els estrets del Bòsfor i dels Dardanels.  Successió de 2 guerres balcàniques: 1ª guerra balcànica (1912) i 2ª guerra balcànica (1913). A la segona guerra balcànica, es van enfrontar les dues potències balcàniques, Sèrbia i Bulgària, per l'hegemonia a la regió. Sèrbia va sortir victoriosa i s’erigeix com l’estat més fort de la zona.  Àustria-Hongria temia un aixecament dels pobles eslaus ubicats dins el seu Imperi degut a l’enfortiment serbi encoratjat per Rússia. Per tant, cerca el suport d’Alemanya que es compromet a defensar-la si patia qualsevol agressió bèl·lic.
  9. 9.  El detonant que va provocar l’esclat de la guerra fou l'assassinat a Sarajevo (capital de Bòsnia, ocupada pels austríacs des del 1908) de Francesc Josep I, i la seva esposa, Sofia Chotek, el 28 de juny del 1914.  L'autor de l’assassinat fou Gavrilo Princip, un estudiant que pertanyia a ‘Unió o mort', un moviment terrorista format per ultranacionalistes serbis.  Àustria acusa Sèrbia d'instigar el magnicidi i li va enviar un ultimàtum.  Davant la negativa de Sèrbia, els esdeveniments es varen precipitar i en una setmana, fruit de les aliances prebèl·liques, la guerra es va estendre a altres països.
  10. 10.  Rússia hi va intervenir per protegir a Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França, que estava aliada amb Rússia.  Gran Bretanya va declarar la guerra a Alemanya i a Àustria quan, en les primeres campanyes militars, els exèrcits alemanys, per encerclar els francesos, varen envair Bèlgica, país aliat de França.  Només Itàlia es va mantenir neutral al principi, malgrat la seva aliança amb els imperis imperials. *Subversivo: Que pretende alterar el orden social de un país o destruir la estabilidad política.
  11. 11. En el conflicte de la I Guerra Mundial distingim 3 fases: La guerra de moviments. La guerra de trinxeres. La crisi del 1917 i la fi de conflicte. Ara, les explicarem detalladament…
  12. 12.  Rep la denominació de Gran Guerra perquè fou un conflicte que va implicar països de tot el món, fins i tot extraeuropeus.  A més, va implicar també a la població civil, no tan sols als militars i exèrcits.
  13. 13.  Dos fronts: el front occidental i el front oriental.  Operacions centrades en els esforços alemanys per derrotar a França i, una vegada aconseguit això, aniquilar el exèrcits de Rússia. Durant aquesta fase els alemanys varen utilitzar una estratègia basada en moviments ràpids amb l’objectiu de sorprendre als seus adversaris i poder concentrar tots els seus esforços en el front oriental (Pla Shlieffen).  Les operacions bèl·liques es varen iniciar a front occidental, quan els exèrcits alemanys varen atacar França, entrant per Bèlgica i Luxemburg.  Al començament del mes de setembre de 1914, els alemanys estaven a 40 km de París.  Els exèrcits francès i anglès varen reorganitzar-se i aturar l’avançament a la batalla del Marne.  Al front oriental, els alemanys varen derrotar als russos a la batalla de Tannenberg, però els russos varen reaccionar i varen arribar a les fronteres de l’Imperi Austrohongarès.  Als Balcans, una ofensiva austríaca contra Sèrbia fou aturada.
  14. 14.  Després del fracàs a la batalla del Marne, els alemanys van dur a terme un canvi de estratègia i els fronts es varen immobilitzar, passant a una guerra estable que va immobilitzar als exèrcits en línies de trinxeres.  Atrinxerant-se tractaven de protegir les seves posicions i concentrar les forces de la ofensiva al front oriental. Una vegada derrotada Rússia al front oriental, s’encarregarien de vèncer a França i Gran Bretanya.  Al front occidental es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord, i es va iniciar una fase de la guerra en la qual guanyar un pam de territori a l’enemic significava milers de morts.  Per tant, va caldre cercar nous aliats que aportessin més sodats a la guerra. A la darreria del 1914, Turquia va entrar al conflicte, l’any següent ho varen fer Itàlia i Bulgària, i el 1916 s’hi va incorporar Romania.  Els alemanys al 1914 llançaren una nova ofensiva per rompre el front occidental, però a la batalla de Verdun, els francesos varen resistir durant mesos.  El juliol, britànics i francesos varen atacar les línies alemanyes a la batalla del Somme amb un èxit escàs.
  15. 15. Revolució Tecnològica noves armes (ametralladora, fusell de repetició...)Provoquen l’aparició de les Trinxeres Mines, filferrades, gasos mostasses, llançaflames Ús del morter, artilleria de gran calibrada i transport motoritzat
  16. 16. Gas
  17. 17. La lluita, la vida i la mort a les trinxeres Ineficàcia i deshumanització dels generals (crisi del 17) Van canviar els uniformes (camuflatge) i es van imposar cascos més grans
  18. 18. Destrucció i mort
  19. 19. Immobilitat terrestre Inici de l’aviació militar Batalles a la mar: la lluita pel domini naval la estimula Destrucció de ciutats per l’artilleria i el bombardeig aeri
  20. 20. Implicació de la població civil Guerra psicològica, terror civil Evolució en el paper de la dona Ocupa els llocs professionals fins llavors propis dels homes Llarga durada i expansió geogràfica mundial 32 països de tots els continents 4 anys de combats Destrucció de ciutats per l’artilleria i el bombardeig aeri Mobilització general de recursos humans i econòmics (indústria i agricultura)
  21. 21. La mobilització
  22. 22.  La guerra va atorgar a les dones un nou paper en la societat.  Varen començar a treballar a les fabriques d’armament, als hospitals, en la conducció de tramvies, etc.  Al final del conflicte constituïen el 35% de la mà d’obra industrial d’Alemanya i Gran Bretanya.  La seva incorporació al món laboral va contribuir a augmentar la responsabilitat de les dones a la societat i la seva independència.  Conscients de que tenien les mateixes capacitats però no els mateixos drets que els homes -> SORGIMENT DELS MOVIMENTS SUFRAGISTES, que demanaven el dret a votar.
  23. 23.  L’any 1917 a Rússia va triomfar la revolució bolxevic. Els revolucionaris eren contraris a la participació de Rússia al conflicte, es varen retirar de a guerra i varen signar el tractat de pau de Brest-Litovsk (1918) amb Alemanya.  Com a conseqüència del tractat de Brest-Litovsk Rússia va haver de cedir territoris del Bàltic: Finlàndia, Polònia, Estònia, Lituània i Ucraïna.  Aquesta situació, afavoria a Alemanya però l’abandonament de Rússia va afavorir la intervenció dels Estats Units que decidiren entrar al conflicte a la primavera de 1917 degut a l’enfonsament del transatlàntic Lusitania que transportava passatgers en la ruta Liverpool-Nova York i en el qual viatjaven 123 passatgers estatunidencs. El Lusitania fou enfonsat per un submarí alemany.  Al 1918, al front oriental els britànics, francesos italians varen derrotar als austríacs i els seus aliats. L’Imperi Austrohongarès i l’Imperi Turc varen demanar l’armistici i els combats varen cessar.  Al front occidental, els alemanys foren derrotats en la segona batalla del Marne i es produïren revoltes a l’exèrcit i a la marina, a més de manifestacions obreres contra el govern alemany.  Atemorida per l’esclat revolucionari, l’11 de novembre del 1918 Alemanya va signar l’armistici i Guillem II va abdicar. A Alemanya es va proclamar la República de Weimar.
  24. 24.  El gener del 1919 es va inaugurar a París una conferència per establir les condicions de pau. Hi varen assistir 32 països, però les decisions varen ser preses per les 4 grans potències vencedores:  Estats Units  França  Gran Bretanya  Itàlia  El president nord-americà Thomas Wilson va elaborar el manifest els 14 punts de Wilson, escrit abans de que acabés la guerra. Aportava la seva visió d’una pau fonamentada en la concòrdia i en l’absència de revenja contra Alemanya.  Les potències europees, especialment França, pretenien rebre fortes compensacions dels alemanys per les terribles destruccions i els costs de la guerra.
  25. 25.  El tractat més important que va ser acordat fou el tractat de Versalles, en el qual es declarava a Alemanya com l’única culpable de l’esclat del conflicte i se li exigia el pagament de fortes reparacions de guerra.  També se l’obligava a desarmar-se, a desmantellar el seu exèrcit, a cedir territoris i a renunciar al seu imperi colonial.  Els alemanys varen considerar el tractat com una imposició humiliant (Diktat) que va acabar exacerbant el seu nacionalisme i el seu desig de revenja en el futur.  A París també es varen signar una altra sèrie de tractats:  Saint Germain amb Àustria  Trianon amb Hongria  Neuilly amb Bulgària  Sèvres amb Turquia
  26. 26.  Les cessions territorials dels vençuts, juntament amb la posició expressada pel president Wilson de que cada nació tenia dret a formar un Estat independent, van donar lloc a una profunda remodelació d’Europa.  L’Imperi Turc va desaparèixer gairebé completament i va quedar reduït a l’actual Turquia. Part dels seus antics territoris varen passar a Grècia, i al Pròxim Orient també varen sorgir països com ara Iraq, Síria, Líban i Palestina, encara que com a protectorats britànics o francesos.  L’Imperi Austrohongarès es va desintegrar. Àustria va perdre totes les seves possessions i es va convertir en una república. Hongria es va establir com un Estat independent i va cedir part del seu territori a un altre nou país: Txecoslovàquia. També es va independitzar Sèrbia, que es va convertir en el cap d’un nou estat: Iugoslàvia (reunia als eslovens, croates i bosnians).  Altres remodelacions tenien l’objectiu d'aïllar la nova Rússia revolucionària. Es va crear una gran Polònia i una gran Romania, que havien de fer de tap davant de Rússia, malgrat que per a això haguessin de reunir diverses nacionalitats dins de les seves fronteres.  Recordeu el tractat de Brest-Litovsk: als territoris cedits per Rússia es varen constituir com a estats independents Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània.  Alsàcia i Lorena passaren a formar part de França.
  27. 27.  Socials  La guerra va causar prop de 10 milions de soldats morts en combat. A aquesta xifra, cal afegir-hi les víctimes civils, afectades per la subalimentació i les malalties i un elevat nombre de ferits i mutilats.  2 milions de viudes i 4 milions d’orfes.  Econòmiques  Els camps de cultiu, la xarxa de ferrocarrils, les carreteres, ponts, ports i altres infraestructures foren destruïts. Es varen perdre vaixells, fabriques, maquinaria… Nombroses ciutats i pobles foren total o parcialment arrasats.  La riquesa dels estats va sofrir un descens dramàtic. Per fer front a les necessitats bèl·liques, els estats varen haver d’emetre més moneda i deute públic, i demanar préstecs a l’exterior. Aquest endeutament va dificultar la recuperació econòmica i va provocar una gran inflació.  La guerra va beneficiar a alguns estats que es varen mantenir neutrals i s’havien convertit en proveïdors de matèries primeres i d’aliments per als contendents (Brasil, Argentina i Espanya).  Va consolidar l’hegemonia d’una gran potència: els Estats Units, que va experimentar un creixement important de la seva producció industrial i de les seves exportacions, i va passar a ser el principal prestador dels aliats bèl·lics.
  28. 28.  Es va crear la Societat de Nacions (SDN), proposta pel president nord-americà Wilson.  Nova organització que havia de garantir la pau.  Seu a Ginebra.  Es varen establir dos organismes:  Una Assemblea, de la qual havien de formar part tos els estats membres  Un Consell, constituït per les potències vencedores.  El fet de que els EE.UU no s'integressin a l'organisme, així com l’exclusió inicial de la URSS i la retirada ‘d'alguns països descontents amb el resultat de la pau (especialment Alemanya i Itàlia) varen convertir la Societat de Nacions en una organització de vencedors, sense mitjans per imposar les seves decisions.
  29. 29. 1. Llegir el títol per saber el tema que es tracta. 2. Fixar-se en la data o període cronològic al que es refereix. 3. Fixar-se en l’àmbit geogràfic. 4. Llegir la llegenda: el significat dels colors, les trames, els símbols... 5. Relacionar el contingut del mapa amb l’època històrica a la que es refereix 6. Redactar una introducció (s’ha de situar breument el mapa: tema, cronologia, àmbit geogràfic, etc.). 7. Explicar les causes de la situació que apareix al mapa. 8. Explicar els aspectes socials, econòmics o polítics als que es fa referència. 9. Redactar unes conclusions.

×