Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 15. transició, democràcia i autonomia

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història

  • Be the first to comment

Unitat 15. transició, democràcia i autonomia

  1. 1. Unitat 15: Transició, democràcia i autonomia Júlia López Valera
  2. 2. S U M A R I  Mort Franco, les lleis preveien la continuació del règim franquista transformat en una monarquia no democràtica.  Des del novembre del 1975 s’inicia el procés de transició política: es promulga la Constitució (1978) i s’estableix un sistema de monarquia constitucional.  A CATALUNYA es restableix la Generalitat, s’elabora un estatut d’autonomia i es celebren les primeres eleccions autonòmiques al 1980.  El període de la Transició s’inicia amb l’accés al tron de Joan Carles I i acaba el 1982 amb l’arribada al poder del PSOE.  S’inicia un període de normalitat democràtica en que dos partits es van alternant en el govern:  Espanya i Catalunya han fet un salt modernitzador en la seva estructura política i econòmica. Es va consolidar l’Estat del Benestar i es van donar canvis en la composició i l’estructura de la societat. PSOE 1982-1996 PP 1996-2004 PSOE 2004-2011 PP 2011... Júlia López Valera (Institut Banús)
  3. 3. CRONOLOGIA Júlia López Valera (Institut Banús)
  4. 4. 1.ELSINICISDELATRANSICIÓ(1975-1978) 1.1. Immobilistes, reformistes i rupturistes. Panorama polític després mort de Franco 3 OPCIONS O ALTERNATIVES Continuisme Continuació del règim Franquista transformat en una Monarquia no democràtica. No volen transformacions importants. Només estan disposats a introduir lleugers retocs Arias Navarro i el Búnker (immobilistes) Rupturisme Forces antifranquistes (Platajunta i Assemblea de Catalunya) Reformisme Adolfo SUÁREZ,Fraga Areilza, Garrigues Osorio (exfalangistes) i el REI Creació d’un sistema democràtic a “via lenta”partir de la reforma progressiva de les lleis i institucions franquistes. Trencament amb el franquisme i construcció ràpida d’un sistema polític democràtic liderat per les forces democràtiques. Objectiu: restabliment de la República i l’Estatut de 1932 (Catalunya) Júlia López Valera (Institut Banús)
  5. 5. 1.ELSINICISDELATRANSICIÓ(1975-1978) El govern d’Arias Navarro  El 22 de novembre de 1975, JOAN CARLES de BORBÓ és proclamat rei, segons la Llei de Successió.  Va continuar al capdavant del govern CARLOS ARIAS NAVARRO. Aquest incorporà els reformistes : Manuel Franga Iribarne i José Maria de Areilza. S’esperava que acceleressin les reformes.  Quan Arias Navarro presentà el seu programa es va veure que apostava pel continuisme franquista. Formulava LLEIS EXTREMAMENT RESTRICTIVES sobre el dret de reunió i d’associació que no preveien l’existència de partits polítics. Júlia López Valera (Institut Banús)
  6. 6. 1.ELSINICISDELATRANSICIÓ(1975-1978) Les mobilitzacions populars  L’oposició havia anat creant organismes unitaris per definir un programa comú de totes les forces antifranquistes:  Es van avançar les relacions entre l’oposició catalana i els grups d’oposició a Espanya, que van donar suport a les demandes de restabliment de l’autonomia a les nacionalitats històriques. A ESPANYA: Junta Democràtica Plataforma de Convergència Democràtica S’uneixen en COORDINACIÓ DEMOCRÀTICA. La seva fórmula era la RUPTURA DEMOCRÀTICA: un procediment constituent que per mitjà d’un govern provisional i d’unes eleccions generals, posa les bases d’un nou sistema polítics. A CATALUNYA: Assemblea de Catalunya Consell de Forces Polítiques de Catalunya (finals 75). Format per 11 partits de tot l’espectre polític. Júlia López Valera (Institut Banús)
  7. 7. 1.ELSINICISDELATRANSICIÓ(1975-1978)  Les forces antifranquistes van promoure mobilitzacions populars: manifestacions, vagues i campanyes reivindicatives, demanant: LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES, AMNISTIA, i ESTATUTS D’AUTONOMIA.  La conflictivitat laboral va augmentar i es va polititzar, reivindicacions laborals i salarials i reivindicacions de democràcia i llibertats.  Les mobilitzacions de l’hivern del 75-76, van tenir gran importància a CATALUNYA , al PAÍS BASC i a MADRID. Vagues durant setmanes. La resposta del govern i dels empresaris van ser detencions, acomiadament...  Van destacar per la seva incidència les manifestacions de Barcelona de l’1 al 8 de febrer del 1976, vagues generals de Sabadell i Baix Llobregat. El govern de Suárez i la reforma política  Els REFORMISTES tenien por que el govern d’Arias Navarro pogués desprestigiar la monarquia. Es van esforçar per desplaçar del govern els immobilistes.  El projecte de canvi volia arribar a un PACTE AMB L’OPOSICIÓ per promoure una reforma progressiva del sistema polític a partir de l’EVOLUCIÓ DE LES LLEIS i de les INSTITUCIONS FRANQUISTES.  El rei Joan Carles I i els seus col·laboradors van forçar la dimissió d’Arias Navarro el 30 de juny del 1976. Imposa com a successor ADOLFO SUÁREZ. Júlia López Valera (Institut Banús)
  8. 8. 1.ELSINICISDELATRANSICIÓ(1975-1978)  Va iniciar CONTACTES AMB LES FORCES DEMOCRÀTIQUES.  Va promulgar un indult per a una part dels presos polítics.  Va proposar la LLEI de REFORMA POLÍTICA (LRP): reconeixia, amb limitacions, els drets fonamentals de les persones; donava la potestat legislativa a la representació popular i preveia un sistema electoral democràtic. Problema: havia de ser aprovada per les Corts franquistes. Finalment va ser aprovada amb escassa oposició. La llei va ser sotmesa a REFERENDUM el 15 de desembre de 1976, amb el 81 % de vots a favor. L’oposició d’esquerres (a la clandestinitat) demanà l’abstenció perquè la considerada insuficient. Júlia López Valera (Institut Banús)
  9. 9. 1.ELSINICISDELATRANSICIÓ(1975-1978) 1. 2. La construcció de la democràcia.  Durant els mesos posteriors a l’aprovació de la Llei va haver-hi un procés d’intenses negociacions entre el govern i algunes forces polítiques democràtiques i també contactes amb el partit comunista (PCE). L’OBJECTIU era preparar condicions per a la celebració d’eleccions generals.  Al carrer, als centres de treball, les universitats i les associacions portaven a terme mobilitzacions i demandes de democràcia.  El camí cap a la democràcia es va completar amb una sèrie de decrets que van permetre la llibertat sindical, amnistia per a delictes polítics, legalització dels partits polítics.  Es va dissoldre el TOP i es van abolir el Movimiento Nacional i la seva premsa, i el Sindicat Vertical.  Joan de Borbó va cedir els drets successoris al seu fill: Joan Carles.  La LEGALITZACIÓ del PCE i del PSUC era considerada imprescindible per l’oposició democràtica. Suárez va decidir fer-ho (abril-maig) i va provocar una crisi de govern. Júlia López Valera (Institut Banús)
  10. 10. 1.ELSINICISDELATRANSICIÓ(1975-1978) Les primeres eleccions democràtiques  ELECCIONS GENERALS el 15 de juny de 1977. Es presenten la major part dels partits que havien vertebrat l’oposició al règim. PCE: legalitzat abril-77 (Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri) PSOE: socialisme democràtic ( Felipe González i Alfonso Guerra) AP ( 1990 PP):federació de partits d’antics dirigents franquistes ( Fraga Iribarne i López Rodó) UCD:creada per Suárez. Aglutina 15 partits d’ideologia demòcrata cristiana, liberal i socialdemòcrata Júlia López Valera (Institut Banús)
  11. 11. 1.ELSINICISDELATRANSICIÓ(1975-1978)  La jornada electoral va ser de normalitat absoluta, amb alta participació. El triomf va ser per a la UCD que va tenir 166 diputats i el PSOE 118. Tot i no tenir la majoria (Congrés=350 escons). Es constitueix el PRIMER GOVERN DEMOCRÀTIC. Una de les primeres tasques va ser la redacció de la constitució.  La jornada electoral a Catalunya va donar el triomf al PSC-PSOE (liderat per Joan Raventós amb un 28,4%), el PSUC (liderat per Gregori López Raimundo amb un 18,2%), UCD amb una 16,8% i Pacte Democràtic (amb Jordi Pujol amb una 16,8%). Júlia López Valera (Institut Banús)
  12. 12. 1.ELSINICISDELATRANSICIÓ(1975-1978) La Constitució del 1978  Les Corts elegides el 15 de juny de 1977 van iniciar l’elaboració d’una CONSTITUCIÓ DEMOCRÀTICA (encarregada a una ponència formada per diputats de tots els partits amb representació). La redacció fou fruit del CONSENS. Va predominar la negociació i l’acord en les qüestions més cabdals i polèmiques. Va haver generositat de totes les opcions polítiques Es defineix Espanya com un “Estat social i democràtic de dret”. Té un caràcter progressista, tot i que és ambigua, per tal que pogués ser assumida tant per l’esquerra com per la dreta Espanya és una Monarquia parlamentària. El rei té només funció representativa Estat no confessional Àmplia declaració de drets i llibertats individuals i/o col·lectius. Sufragi universal. Divisió de poders. Reconeix la llibertat de mercat (capitalisme), però permet la intervenció de l’Estat en la propietat per motius d’interès general. Preveu un estat autonòmic, que permet a les nacionalitats i regions tenir autonomia política, alhora que reconeix les llengües pròpies de cada territori com a cooficials. Júlia López Valera (Institut Banús)
  13. 13. 1.ELSINICISDELATRANSICIÓ(1975-1978) VA SER APROVADA PER REFERÈNDUM EL 6 DE DESEMBRE DE 1978. 67% PARTICIPACIÓ. 88% VOTS AFIRMATIUS Júlia López Valera (Institut Banús)
  14. 14. 2.LARECUPERACIÓDEL’AUTONOMIA 2.1. El restabliment de la Generalitat de Catalunya  La demanda d’autonomia per a Catalunya va rebre un nou impuls amb la proposat de l’ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS CATALANS (juny 1977). Demanava:  Les mobilitzacions pressionaven també en aquesta direcció.  Suárez va negociar directament amb Tarradellas el RESTABLIMENT de la GENERALITAT PROVISIONAL i el seu retorn com a president després de 30 anys d’exili.  El primer govern provisional es formà el desembre del 1977 amb totes les forces polítiques amb representació parlamentària, menys AP que s’oposava a l’autonomia. Un dels decrets importants que van promulgar tenia a veure amb la introducció de la llengua catalana al sistema educatiu. 1. Restauració de la Generalitat. 2. Retorn del seu president JOSEP TARRADELLAS. 3. Derogació de la llei que abolia l’Estatut del 1932. 4. Constitució govern provisional de Catalunya. Júlia López Valera (Institut Banús)
  15. 15. 2.LARECUPERACIÓDEL’AUTONOMIA  El gener del 1978 es va crear la COMISSIÓ MIXTA de TRASPASSOS Estat-Generalitat. S’aprova el 6 de gener del 78 el CONSELL GENERAL BASC, majoria de PNB i PSOE. Ramon Rubial lehendakari. Al mes de març XUNTA PROVISIONAL de GALÍCIA, impulsada per UCD. 2.2. L’Estatut d’Autonomia de Sau  L’Assemblea de Parlamentaris Catalans va impulsar l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia. Nomenà una Comissió de 20 diputats per redactar-lo.  El projecte va ser aprovat amb un ampli consens polític, el 16 de desembre del 1978. Al març següent va ser presentat al Congrés dels Diputats. Va ser APROVAT per LES CORTS (amb alguna retallada) el desembre del 1979.  El 15 d’octubre es celebrà a CATALUNYA EL REFERÈNDUM per l’Estatut, amb una participació del 59,6%. A favor: 88,1%. Júlia López Valera (Institut Banús)
  16. 16. 2.LARECUPERACIÓDEL’AUTONOMIA 1.Catalunya és una nacionalitat, constituïda en comunitat autònoma 2.Cooficialitat català-castellà. 3.Àmplies competències legislatives i executives, algunes exclusives, altres compartides en educació, sanitat,obres públiques, ordenació territorial, justícia o política lingüística i cultural.......... 4.Preveia la creació d’una policia autonòmica (mossos d’esquadra). 5. La Generalitat quedava constituïda per un Parlament (poder legislatiu) , un president (elegit pel Parlament) i el Consell Executiu, que com el president tindria funcions executives. 6. El finançament s’aconseguiria a través de les transferències de l’Estat ,dels recursos propis i dels impostos cedits total o parcialment per l’Estat. L’ESTATUT Júlia López Valera (Institut Banús)
  17. 17. 2.LARECUPERACIÓDEL’AUTONOMIA 2.3. L’Estat de les Autonomies  El procés de construcció es va iniciar a partir del moment en què la Constitució va reglar la possibilitat que totes les nacionalitats que ho desitgessin es convertissin en comunitats autònomes, regides per un ESTATUT D’AUTONOMIA, amb un Parlament autònom elegit per sufragi universal i amb un govern propi. Dos procediments d’accés: 1. Article 151: més ràpid i complet per a les nacionalitat històriques (Catalunya, Galícia i P.Basc). 2. Article 143: més lent.  La majoria dels territoris van seguir l’article 143, menys les nacionalitats històriques i Navarra, que es va regir per un mecanisme especial a partir del seu peculiar sistema foral. Júlia López Valera (Institut Banús)
  18. 18. 2.LARECUPERACIÓDEL’AUTONOMIA  Andalusia, va crear una Junta d’Andalucia (abril del 1978). Va ser l’única que va decidir per referèndum el 28 de febrer de 1980, la construcció de l’autonomia per la via més ràpida de l’article 151.  La plasmació jurídica del règim autonòmic va tenir lloc per mitjà de l'aprovació dels ESTATUTS D’AUTONOMIA.  El primer Estatut que es va promulgar va ser el del País Basc, l’any 1979, com el de Catalunya.  El 1995 es van regular règims autonòmics per a les ciutats de Ceuta i Melilla. Júlia López Valera (Institut Banús)
  19. 19. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.CRISIECONÒMICAIOBSTACLESPERALADEMOCRÀCIA 3.1. Un context de crisi econòmica internacional  La Transició va coincidir amb l’inici de la crisi econòmica internacional. PUJA IMPORTANT DEL PREU DEL PETROLI.  A Espanya va ser pitjor perquè es va afegir la incertesa política i el retard a l’hora de prendre mesures contra la crisi.  La crisi energètica va portar a la CRISI INDUSTRIAL, l’ATUR va augmentar, i la renda anual per habitant va disminuir.  El sector secundari que era molt important per a Catalunya, va fer que la repercussió de la crisi fos molt més greu. -Disminució de les exportacions. - Retallada inversions estrangeres. - Caiguda dels ingressos per turisme. - Retorn dels emigrants d’Europa. Des del 1977, CAIGUDA DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA a CATALUNYA. Va superar la mitjana espanyola. L’ATUR va augmentar: 8,1% al 1973 / 19, 9% al 1982. Va frenar el corrent migratori. Va disminuir la taxa de natalitat a Catalunya Estancament creixement demogràfic
  20. 20. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.CRISIECONÒMICAIOBSTACLESPERALADEMOCRÀCIA  La crisi va alterar l’estructura de l’economia i la seva LOCALITZACIÓ TERRITORIAL.  Tèxtil, producció maquinària, construcció i sector agrari , van perdre més del 25% de llocs de treball.  Els serveis van augmentar.  Les comarques industrials tradicionals van ser les més afectades: Vallès, Baix Llobregat i Barcelonès. Unes altres van crear nous llocs de treball: Gironès, Selva, Alt Camp... 3.2. Els pactes de la Moncloa  Per plantar cara a la crisi econòmica era necessari l’entesa entre el govern i els partits de l’oposició.  L’octubre del 1977 les principals forces polítiques van signar els PACTES DE LA MONCLOA. Eren uns acords per sanejar l’economia i un programa d’actuació política.
  21. 21. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.CRISIECONÒMICAIOBSTACLESPERALADEMOCRÀCIA  Objectiu: REDUIR LA INFLACIÓ i posar en pràctica un CONJUNT de REFORMES. • Política monetària restrictiva. • Reducció de la despesa pública. • Devaluació de la pesseta. • Creixement moderat dels salaris. • Reforma tributària: impost sobre el patrimoni i IRPF. • Control de la seguretat social: augment finançament públic, extensió assegurança d’atur i assistència sanitària, augment pensions jubilació. •Modernització del sistema financer. • Nou marc de relacions laborals.
  22. 22. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.CRISIECONÒMICAIOBSTACLESPERALADEMOCRÀCIA 3.3. Els obstacles per a la democràcia  Alguns sectors promovien la violència per tal d’obstaculitzar la democràcia.  Principals amenaces: a. INVOLUCIONISME: resistència dels sectors franquistes immobilistes al canvi democràtic. b. COLPISME MILITAR: conspiracions i intents de desestabilització. - Operació Galaxia (1978), promogut per grups de militars i incitats per la premsa d’ultradreta. - Cop d’Estat del 23 de febrer de 1981. c. TERRORISME: - Extrema dreta: Guerrilleros de Cristo Rey i la Triple A (formacions d’agrupacions de pistolers)/ Atemptat terrorista al carrer d’Atocha de Madrid (1977). Assassinat de 5 advocats laboralistes vinculats al PCE i CCOO. - Extrema esquerra: Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre (GRAPO)/ Frente Revolucionario Antifascista i Patriótico (FRAP)/ Terra Lliure a Catalunya (terrorisme independentista fins al 95)/Activitat terrorista de l’ETA que refusava la Constitució del 78 perquè no reconeixia el dret d’autodeterminació. 77 mort al 1979 i 95 morts al 1980 (preferentment militars i forces de l’ordre públic). Atemptat Hipercor
  23. 23. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.LACONSOLIDACIÓDEMOCRÀTICA(1978-1982) 4.1. El segon govern de la UCD Marcada per: 1. Avenç cap a la consolidació democràtica. 2. Crisi interna del partit del govern. 3. Intent de cop d’Estat.  Una vegada aprovada la Constitució, Suárez dissol les Corts i convoca ELECCIONS LEGISLATIVES (març 1979).  Els resultats van ser similars als de l’any 1977: UCD, PSOE i PCE (aquest últim a molta distància).  A CATALUNYA les forces d’esquerra PSC i PSUC van ser majoritàries.  UCD formà nou govern presidit per Suárez i en minoria. Continuà amb l’activitat reformista en la línia dels Pactes de la Moncloa. Es promulga l’ESTATUT DELS TREBALLADORS (1980).  Greus problemes d’estabilitat política: Adolfo Suárez discutit com a líder perquè existien diferents tendències dins el partit. També pel fracàs a les primeres ELECCIONS MUNICIPALS DEMOCRÀTIQUES (abril 1979). Molts ajuntaments d’esquerres. A Catalunya la majoria en mans de PACTE DE PROGRÉS (PSC, PSUC, CIU I ERC). Més o menys va passar el mateix a les ELECCIONS AUTÒNOMIQUES.
  24. 24. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.LACONSOLIDACIÓDEMOCRÀTICA(1978-1982) Crisi a UCD+Difícil situació econòmica+Accions desestabilitzadores d’ETA. DEBILITAT EXTREMA DEL GOVERN  El maig del 1980, el PSOE presentà a les Corts una MOCIÓ DE CENSURA. La va perdre per poc.  L’activitat governamental es va paralitzar.  Davant el fraccionament d’UCD i el qüestionament del seu lideratge, Adolfo SUÁREZ VA DIMITIR com a president del govern i del partit el 29 de gener de 1981. Per mitjà de la moció de censura un parlament o un ple municipal pot exigir la responsabilitat política al poder executiu. 4.2. El cop d’Estat del 23 de febrer  L’amenaça principal per al sistema democràtic venia fonamentalment de la pervivència a l’exèrcit de sectors contraris a aquest procés.  El 23 de febrer de 1981, mentre al Congrés dels Diputats es portava a terme la votació d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo un grup de guàrdies civils comandats pel tinent coronel ANTONIO TEJERO, va irrompre a l’hemicicle; interrompre la votació i va retenir els diputats i membres del govern.
  25. 25. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.LACONSOLIDACIÓDEMOCRÀTICA(1978-1982)  A la mateixa vegada el capità general JAIME MILANS DEL BOSCH va declarar l’Estat de guerra a València i va treure les tropes al carrer per forçar un CANVI.  El cop era el resultat d’una trama: 1. Implicats: alts caps militars (generals Armada, Milans del Bosch, coronel Tejero i polítics involucionistes). 2. Objectius: eren confusos, però tots volien PARALITZAR EL PROCÉS DEMOCRÀTIC i donar a l’exèrcit un paper important en el govern posterior.  La compareixença del rei a la TV per desautoritzar els insurrectes i donar suport al règim constitucionals va ser decisiva.  El 27 de febrer es van fer manifestacions multitudinàries en defensa de la democràcia pels carrers de les ciutats espanyoles.
  26. 26. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.LACONSOLIDACIÓDEMOCRÀTICA(1978-1982)
  27. 27. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.LACONSOLIDACIÓDEMOCRÀTICA(1978-1982) 4.3. El declivi de la UCD  Dos dies després de l’intent de cop d’Estat CALVO SOTELO és investit cap de govern.  Hi haurà poca diferència amb la política de Suárez.  El govern va signar amb les organitzacions empresarials i sindical l’ACORD NACIONAL D’OCUPACIÓ per contribuir des del món laboral a l’estabilitat política. S’aprovà la LLEI DEL DIVORCI (abril 1981).  Una de les decisions més importants va ser la petició D'INGRÉS D’ESPANYA A L’OTAN (30-05-1982). Els partits d’esquerra s’hi oposen.  UCD i PSOE pacten per tal d’aprovar la LLEI ORGÀNICA D’HARMONITZACIÓ DEL PROCÉS AUTONÒMIC (LOHPA, 30 de juny de 1982). Objectiu: fixar un sostre a les competències.  Calvo Sotelo no va aconseguir frenar la desintegració del partit.  Suárez abandona el partit i crea el CENTRO DEMOCRÀTICO Y SOCIAL (CDS) al juliol de 1982.  El 28 d’agost de 1982, Calvo Sotelo va decidir dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions generals, octubre del 1982 que guanyarà el PSOE.
  28. 28. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELSGOVERNSDELADEMOCRÀCIA(1982-2008) 5.1. L’etapa de govern socialista (1982-1996)  A les ELECCIONS D’OCTUBRE DEL 1982, el PSOE va obtenir la majoria absoluta. A la campanya se’l presentava com “el cambio”. FELIPE GONZÁLEZ va ser elegit president.  Al 1982 la participació va ser del 80% i el PSOE va obtenir gairebé la meitat dels vots de tot el cens. El PCE va tenir una gran davallada i l’any 1996 va promoure una federació de grups d’esquerra IZQUIERDA UNIDA (IU). -En el govern quatre legislatures. - Majoria absoluta al 1982, 1986 i 1989. - Al 1993 va necessitar el suport dels partits nacionalistes (CiU, PNB i Coalición Canària). El procés reformista  Ampli PROGRAMA DE REFORMA, la prioritat era lluitar contra la crisi econòmica, racionalitzar les administracions públiques i avançar cap a l’Estat del Benestar.
  29. 29. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELSGOVERNSDELADEMOCRÀCIA(1982-2008) Mesures per garantir l’estabilitat financera (reconversió industrial), reduir la inflació, estimular la inversió privada i dur a terme una reestructuració de l’aparell productiu. RECONVERSIÓ INDUSTRIAL= procés d’adaptació dels sectors productius a les exigències del mercat internacional i de l' ingrés a la CEE. Positiu: sanejament financer i adaptació tecnològica. Negatiu: Reducció capacitat industrial i ocupació. Tancament empreses i augment de l’atur que va portar a CONFLICTES LABORALS. REFORMES SOCIALS: -Despenalització de certs supòsits de l’avortament. - REFORMA EDUCATIVA: Llei reforma Universitària (1983); LODE (1985): educació gratuïta fins els 14 anys; LOGSE (1990): obligatòria i gratuïta fins als 16. - Consolidació de l’Estat de les Autonomies. Distribució poders i competències entre CCAA i Estat central, algunes dificultats. L’any 1983, es declaren inconstitucionals 14 articles de la LOHPA. Amb els vàlids es va fer i aprovar una nova LLEI DEL PROCÉS AUTONÒMIC (LPA). El 12 de juny de 1985 es va signar el TRACTAT D’ADHESIÓ a la CEE amb el consens de tots els partits. S’incorpora l’1 de gener del 1986. Referèndum per ratificar l' ingrés d'Espanya a l’OTAN. El govern va emprendre una REFORMA DE L’EXÈRCIT: reduir gradualment la plantilla, modernitzar les estructures i subordinar-lo al poder civil. Per abordar el PROBLEMA TERRORISTA D’ETA es va signar el PACTE D’AJURIA ENEA (1988).
  30. 30. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELSGOVERNSDELADEMOCRÀCIA(1982-2008) El desgast del govern  Les reformes econòmiques van ser la causa del deteriorament de les relacions entre els sindicats i el govern.  La forta oposició de CCOO més l’UGT (1988), van donar lloc a una VAGA GENERAL el 14 de desembre del 1988.  El govern va respondre amb una sèrie de MESURES SOCIALS I LABORALS entre 1990-1995: -Universalització de l’assistència sanitària gratuïta. - Enfortiment del sistema de protecció contra la desocupació. - Consolidació i garantia del sistema públic de pensions mitjançant el Pacte de Toledo.  La situació més greu van ser els casos de CORRUPCIÓ atribuïts a persones vinculades al govern.  Es va conèixer l’anomenada “GUERRA BRUTA” contra el terrorisme: GRUPOS ANTITERRORISTAS DE LIBERACIÓN (GAL).  L’erosió del govern socialista es va incrementar a partir del 1992 amb l’arribada de la RECESSIÓ ECONÒMICA D’ABAST MUNDIAL.
  31. 31. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELSGOVERNSDELADEMOCRÀCIA(1982-2008) 5.2. Els governs del Partido Popular  Les ELECCIONS DEL 1996 les guanya el PP. JOSÉ MARÍA AZNAR és elegit president del govern. No té majoria absoluta i necessita el suport de les formacions nacionalistes (CiU, PNB i Coalición Canaria). La legislatura en minoria  El primer govern d’Aznar va tenir una ORIENTACIÓ CENTRISTA per mantenir el suport dels seus socis de govern.  La tasca prioritària va ser la política econòmica.  Va mantenir una POLÍTICA SOCIAL que assegurés l’Estat del benestar: diàleg amb els sindicats i empresaris.  L’èxit econòmic més important va ser assolir les condicions que exigia la UNIÓ EUROPEA. Es va portar a terme la privatització d’empreses públiques per recaptar els ingressos per equilibrar els pressupostos de l’Estat.  Deteriorament de les relacions entre el govern i el PNB: polarització política al PAÍS BASC. -L’any 1997: massives mobilitzacions de protesta contra l’assassinat del regidor M. A. Blanco a mans d’ETA. - PNB trenca la coalició de govern amb els socialiste i impulsa el PACTE DE LIZARRA (1998). Incorporava l’esquerra abertzale. No acords amb els partits no nacionalistes.
  32. 32. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELSGOVERNSDELADEMOCRÀCIA(1982-2008) El govern en majoria  Les ELECCIONS LEGISLATIVES DE L’ANY 2000 van donar al PP la majoria absoluta.  Bona situació econòmica.  L’executiu va governar de manera desigual:  El PP es va enfrontar a qüestions que van provocar una gran tensió social: 1. Modificació legislació socialista. 2. Elaboració de noves lleis: LLEI D’ESTRANGERIA (entrada i estada a Espanya dels estrangers) LLEI ORGÀNICA D’UNIVERSITATS (reduïa l’autonomia universitària). LLEI ORGÀNICA DE QUALITAT DE L’ENSENYAMENT LLEI DE PARTITS (il·legalització dels partits que no condemnin la violència) SUPRESSIÓ DEL SERVEI MILITAR OBLIGATORI PLA HIDROLÒGIC NACIONAL: Transvasament d’aigua d’unes conques fluvials a unes altres.
  33. 33. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELSGOVERNSDELADEMOCRÀCIA(1982-2008) Desastre ecològic del PRESTIGE (2002). Reforma del subsidi d’atur va provocar una VAGA GENERAL el 20 de juny de 2002. Molt èxit. Suport del govern espanyol a la INVASIÓ de l’IRAQ. Oposició opinió pública.
  34. 34. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.ELSGOVERNSDELADEMOCRÀCIA(1982-2008)  A les eleccions del 2004 el PP va designar MARIANO RAJOY com a candidat. L’11 de març, tres dies abans de les eleccions, esclaten 10 bombes en tres de rodalies a l’ESTACIÓ D’ATOCHA. Desconfiança de les explicacions del govern. 5.3. Els socialistes tornen al poder  El 14 de març del 2004 les eleccions són guanyades per JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO.  El clima polític va estar caracteritzat per un alt grau de crispació i d’enfrontament.  Què va fer?:  A les eleccions de març del 2008, el PSOE va revalidar el triomf i encetà una segona legislatura. 1. RETIRADA IMMEDIATA de les TROPES espanyoles de l’Iraq (abril 2004), distanciament dels EUA, retorn a l’alineament amb la política exterior europea. 2. Va derogar el Pla Hidrològic Nacional. 3. Va reformar les dues lleis educatives. 4. Va promulgar noves lleis socials: - LLEI ORGÀNICA PER A LA IGUALTAT EFECTIVA DE DONES I HOMES. - LLEI DE DEPENDÈNCIA. - Agilització dels tràmits de divorci. - Regularització d’immigrants. - Casament entre persones del mateix sexe. 5. Es van renovar ALGUNS ESTATUTS D’AUTONOMIA: Catalunya, Cmunitat Valenciana i Andalusia.
  35. 35. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.LACATALUNYAAUTÒNOMA 6.1. El sistema de partits a Catalunya  La dinàmica de la societat catalana i les seves tendències electorals va crear a Catalunya un SISTEMA DE PARTITS DIFERENCIAT de la resta de l’Estat:  El PSC neix de la fusió de dos grups socialistes de tradició catalanista amb la federació catalana del PSOE (finals 1970).  CiU de la unió de CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA I UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA.  La crisi del PSUC dóna lloc a la formació d’INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS (1987), que integra col·lectiu procedents de l’esquerra marxista i de l’ecologisme.  ERC patí crisis internes. Finalment articulà un discurs nacionalista i millorà la seva incidència electoral.  PP, dreta catalana allunyada del nacionalisme i amb febles resultats electorals. DIFERENT CORRELACIÓ DE LES FORCES POLÍTIQUES -Sistema més PLURIPARTIDISTA (parlamentaris com a mínim de 5 partits). - CiU forta presència. - PP força minoritària. DIFERENT COMPORTAMENT SEGONS E TIPUS D’ELECCIÓ -A les eleccions autonòmiques millors resultats els nacionalistes. - A les eleccions generals i municipals les esquerres.
  36. 36. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.LACATALUNYAAUTÒNOMA
  37. 37. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.LACATALUNYAAUTÒNOMA 6.2. L’hegemonia de Convergència i Unió a la Generalitat  El 20 de març del 1980 es celebren les primeres eleccions autonòmiques. JORDI PUJOL forma un govern en minoria amb el suport d’ERC. Objectius: desenvolupament de l’Estatut, construcció autogovern, negociació del traspàs de competències a la Generalitat.  L’aprovació de la LLEI ORGÀNICA D’HARMONITZACIÓ DEL PROCÉS AUTONÒMIC (LOHPA) l’any 1982 va ser molt mal rebuda, ja que va dificultar les relacions amb el govern central.  A les eleccions del 1984, CiU va obtenir la MAJORIA ABSOLUTA, revalidada el 1988 i el 1992. A les del 1995 va tenir majoria simple.
  38. 38. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.LACATALUNYAAUTÒNOMA  La tasca del GOVERN CATALÀ va estar dirigida a: 1. consolidar les institucions pròpies amb les lleis sobre l’organització del govern, de la funció pública, de la policia autonòmica (Mossos d’Esquadra)... 2. impulsar el desenvolupament de matèries bàsiques: ensenyament, sanitat...  La qüestió lingüística i la catalanització de la societat van ser un espai d’atenció preferent. Calia RECUPERAR UNA LLENGUA i UNA CULTURA, però també preservar una cohesió social. Com?  Es va aprova la LLEI D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI (1987): 41 comarques i possible creació de consells comarcals.  La MILLORA de les INFRAESTRUCTURES materials i dels serveis públics, van portar al tema del FINANÇAMENT AUTONÒMIC. Les principals entrades econòmiques són les transferències de recursos de l’Estat.  LLEI DE NORMALITACIÓ LINGÜÍSTICA (1983).  Català llengua vehicular a l’ensenyament.  Creació de tres canals TV: TV3, Canal 33 i 3/24 i emissores de ràdio.
  39. 39. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.LACATALUNYAAUTÒNOMA 6.3. El govern tripartit d’esquerres  PSC va ser el partit més votat per un estret marge, però CiU el superava en nombre d’escons.  La unió de PSC, ERC i ICV va elegir PASQUAL MARAGALL.  La coalició del tripartit tenia un programa conjunt = PACTE DEL TINELL. -Millorar l’autogovern català a partir de la redacció del nou Estatut. - Canviar el sistema de finançament autonòmic. - Millorar la presència de Catalunya a la UE. - Impulsar la política social.
  40. 40. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.LACATALUNYAAUTÒNOMA  El principal projecte va ser l’elaboració d’un NOU ESTATUT que reconegués el caràcter nacional de Catalunya, ampliés la qualitat de les competències de la Generalitat, millorés l’autonomia tributària i proclamés drets i deures dels ciutadans. • Aprovat pel PARLAMENT de CATALUNYA el 2 de setembre del 2005, amb el vot favorable de tots els partits menys el PP. • Discussió al Congrés llarga i difícil. Forta campanya anticatalana. • Notable retallada. • Aprovat al març del 2006. • PP i ERC demanaven el vot en contra per raons oposades. • El REFERÈNDUM del 18 de juny de 2006 ratificà l’Estatut amb el 73,9% però amb una abstenció molt alta. • El PP va interposar davant el Tribunal Constitucional un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut.  El vot negatiu d’ERC va suposar la remodelació del govern que passarà a estar format per PSC i ICV. Es van convocar eleccions anticipades. JOSÉ MONTILLA va ser designat nou candidat.  A les eleccions del novembre de 2006, CiU va ser la guanyadora amb el 31% dels vots. Però la unió dels partits PSC, ERC i ICV va reproduir la fórmula del tripartit.
  41. 41. Júlia López Valera (Institut Banús) 7.DESENVOLUPAMENTECONÒMICICANVISSOCIALS 7.1. El creixement econòmic (1985-2008)  A partir del 1986 Espanya i Catalunya va començar un procés de recuperació i de creixement econòmic degut sobretot a l’entrada a la UE, reduint la distància amb els països avançats.  Fases de l’economia espanyola: CREIXEMENT:1986-1991 Després de la reconversió industrial i del sanejament bancari: Reactivació de la inversió bancària. Augment del PIB. Disminució de la taxa d’atur. RECESSIÓ:1991-1997 A conseqüència de l’enfonsament de l’URSS, la unificació d’Alemanya i la recessió econòmica dels EUA. Reducció del PIB. Augment de la inflació. Augment de l’atur. Al 1994 hi havia un 24% d’atur de la població activa. CREIXEMENT:1997-2008 Basat amb una etapa de recuperació mundial de l’economia afavorida per l’entrada a l’economia de l’euro. La baixada del tipus d'interès va fomentar la inversió i el consum.
  42. 42. Júlia López Valera (Institut Banús) 7.DESENVOLUPAMENTECONÒMICICANVISSOCIALS PROBLEMES ESTRUCTURALS DE L’ECONOMIA ESPANYOLA  Taxa d’atur elevada.  Dèficit exterior.  Endarreriment tecnològic.  Disminució de la productivitat de l’economia en la indústria i els serveis.  El lideratge de la construcció que ha generat demanda en uns altres sectors (materials de construcció, equipaments de la llar, sector automobilístic, etc.).  El boom immobiliari potenciat per: - Tipus d’interès baixos. - Abundància de préstecs hipotecaris. - Gran demanda d’habitatges.  Abusos especulatius i especialment “hipoteques escombraries” dels EUA que van provocar l’enfonsament de la borsa de tot el món.  Retrocés radical en la concessió de préstecs. CREIXEMENT ECONÒMIC basat en: CRISI FINANCERA MUNDIAL
  43. 43. Júlia López Valera (Institut Banús) 7.DESENVOLUPAMENTECONÒMICICANVISSOCIALS CONSEQÜÈNCIES Crisi Immobiliària Descens del consum Dificultats financeres Crisi industrial Notable augment de l’atur Inici de la recessió econòmica (disminució del PIB en un 2,9 % al principi del 2009) MESURES PER PAL·LIAR LA CRISI Ajudes públiques a sectors en crisi com el financer i l’automobilístic. Promoció de programes de despesa pública i de protecció social.
  44. 44. Júlia López Valera (Institut Banús) 7.DESENVOLUPAMENTECONÒMICICANVISSOCIALS 7.2. El canvi demogràfic i social i la nova estructura laboral  El creixement demogràfic s’estancà als vuitanta amb la caiguda de la natalitat i la fi de la immigració espanyola.  La desigual distribució territorial de la població ha tendit a reduir-se.  Els darrers anys s’ha viscut una onada d’immigració procedent d’altres països que planteja nous reptes polítics i socials, doncs avancem cap a una societat multicultural.  Increment de la població ocupada degut sobretot a la incorporació massiva de la dona al treball.  Augment de la precarietat laboral per aconseguir una major competitivitat.  Transformació del mercat de treball (sectors terciari i secundari).
  45. 45. Júlia López Valera (Institut Banús) 7.DESENVOLUPAMENTECONÒMICICANVISSOCIALS 7.3. La transformació de les mentalitats  Conjuntament amb el canvis socioeconòmics, s’ha produït una transformació en les mentalitats, les actituds i els costums. NOVA ESTRUCTURA FAMILIAR que ha comportat la fi de la família tradicional i el sorgiment de models de família alternatius. També s’han democratitzat les relacions familiars i s’ha retardat l’emancipació dels joves (precarietat laboral i prolongació dels estudis). SECULARITZACIÓ DE LA SOCIETAT que ha comportat una vida social més civil i al marge de l’Església. L’Estat s’ha laïcitzat. EQUIPARACIÓ DE LA DONA A L’HOME ha augmentat però encara queda molt camí per fer en l’àmbit familiar i en relació a la violència contra les dones. GENERALITZACIÓ D’ACTITUDS MÉS TOLERANTS ENVERS ELS DIFERENTS COMPORTAMENTS SOCIALS.
  46. 46. REPASSAL’ESSENCIAL Júlia López Valera (Institut Banús)
  47. 47. REPASSAL’ESSENCIAL Júlia López Valera (Institut Banús)

×