MODERNISME EUROPEU

2,276 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

MODERNISME EUROPEU

  1. 1. Modernisme europeu Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves
  2. 2. Modernisme
  3. 3. Història de l’art contemporani
  4. 4. Modernisme europeu (2a meitat segle XIX principi segle XX)
  5. 5. Índex <ul><li>Modernisme </li></ul><ul><ul><li>Modernisme ondulant </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Bèlgica </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Víctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art Nouveau) </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>França </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Héctor Guimard: Castel Berenguer, les estacions </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Modernisme geomètric </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Gran Bretanya </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Charles R. Mackintosh: Salons de té, Escola Art Glasgow </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Àustria </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Otto Wagner: Metropolità de Viena, Estacions, Casa Majòlica, Caixa d’Estalvis </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Olbrich: Edifici Seccesió </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>- Hoffmann: Palau Stoclet </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Modernisme català i mallorquí </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Lluís Domènech i Muntaner: Editorial Montaner i Simón, Cafè-restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música, Casa de Lleó Morera, Gran Hotel Palma </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Martí </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Antoni Gaudí i Cornet: Faroles Plaça Reial, Casa Vicens, Finca i Palau Güell, Parc Güell, Sagrada Família, Casa Batlló i Casa Milà (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lleó, El Capricho Cantàbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  6. 6. <ul><li>Europa a finals del segle XIX. </li></ul><ul><li>Explosió de llibertat. </li></ul><ul><li>Ruptura amb els estils dominants. </li></ul><ul><li>Es desenvolupa en tres ciutats, principalment. </li></ul><ul><ul><ul><li>Brussel·les. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Viena. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Barcelona. </li></ul></ul></ul>Modernisme
  7. 7. <ul><li>Inspiració en la naturalesa. </li></ul><ul><li>Tendència a l’ús d’imatges femenines. </li></ul><ul><li>Preferència de l’ornamentació curvilínia. </li></ul><ul><li>Gran preocupació por fusionar la vida quotidiana amb l’art. </li></ul>Característiques
  8. 8. <ul><li>Bèlgica: Victor Horta </li></ul><ul><li>França: Hector Guimard </li></ul><ul><li>Viena: Otto Wagner </li></ul><ul><li>Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet </li></ul>Artistes principals
  9. 9. ANTECEDENTS: ARTS & CRAFTS WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya)
  10. 10. Modernisme ondulant
  11. 11. Bèlgica
  12. 12. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA). PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO, 2000.
  13. 13. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA). PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO, 2000.
  14. 14. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (ESCALES)
  15. 15. VÍCTOR HORTA ESCALA CARRER PAUL EMILE , BRUSSEL·LES
  16. 16. VÍCTOR HORTA ESCALA CARRER PAUL EMILE , BRUSSEL·LES
  17. 17. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (INTERIOR)
  18. 18. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (INTERIOR I EXTERIOR)
  19. 19. CASA TASSEL (1892-1893). VÍCTOR HORTA (FAÇANA). PATRIMONI HUMANITAT. UNESCO, 2000.
  20. 20. CASA SOLVAY (1892-1893). VÍCTOR HORTA (INTERIOR I EXTERIOR)
  21. 22. VÍCTOR HORTA
  22. 23. VÍCTOR HORTA
  23. 24. VÍCTOR HORTA
  24. 25. VÍCTOR HORTA
  25. 26. CASA DEL POBLE. VÍCTOR HORTA (FAÇANA). BRUSSEL·LES. 1899.
  26. 27. VÍCTOR HORTA
  27. 29. VÍCTOR HORTA
  28. 30. MUSEU VÍCTOR HORTA (FAÇANA). BRUSSEL·LES. PATRIMONI DE LA HUMANITAT. UNESCO, 2000.
  29. 31. MUSEU VÍCTOR HORTA (FAÇANA). BRUSEL·LES. PATRIMONI DE LA HUMANITAT. UNESCO, 2000.
  30. 32. VÍCTOR HORTA
  31. 33. HENRY VAN DE VELDE
  32. 34. CASA DE HENRY VAN DE VELDE
  33. 38. HENRY VAN DE VELDE
  34. 41. HENRY VAN DE VELDE
  35. 42. HENRY VAN DE VELDE
  36. 43. França
  37. 44. Entrada metro modernista
  38. 45. <ul><li>Dades de l’obra: </li></ul><ul><li>Una de les boques de metro que ornamentaren les ciutats modernistes. </li></ul><ul><li>Característiques que les situen en aquestes moviment: </li></ul><ul><li>Les entrades de metro dissenyades pel modernisme són un clar exponent de l’afany de l’època per transformar la vida quotidiana en art. </li></ul><ul><li>Dotada d’una composició de formes corbes i molt cridaneres al mateix temps que respon, totalment, a la funció de boca de metro. </li></ul><ul><li>Comentari: </li></ul><ul><li>Resulta fascinant i d’un gran encant trobar-se art en caminar pels carrers, realitzant una activitat tan quotidiana com pujar al metro. </li></ul><ul><li>La idea que l’art es fusionés amb activitats i objectes quotidians és realment admirable, donat que caminar pels carrers, amb edificis totalment rectes i iguals, pot resultar monòton i fred, d’aquesta manera, una activitat quotidiana esdevé una contemplació de la bellesa i, a la vegada, un coneixement i gaudiment artístic. </li></ul>Entrada metro modernista
  39. 46. HÉCTOR GUIMARD
  40. 47. HÉCTOR GUIMARD
  41. 48. ESTACIÓ DE METRO DEL BARRI DE MONTMARTRE (1902). HÉCTOR GUIMARD
  42. 50. HÉCTOR GUIMARD
  43. 51. HÉCTOR GUIMARD
  44. 52. HÉCTOR GUIMARD
  45. 53. CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD.
  46. 54. HÉCTOR GUIMARD
  47. 55. CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD
  48. 56. CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD
  49. 57. HÉCTOR GUIMARD
  50. 58. HÉCTOR GUIMARD
  51. 59. CASTEL BERANGER. HÉCTOR GUIMARD
  52. 60. HÉCTOR GUIMARD
  53. 61. HÉCTOR GUIMARD
  54. 62. HÉCTOR GUIMARD
  55. 63. Modernisme geomètric
  56. 64. Gran Bretanya
  57. 65. THE WILLOW TEAROOMS SAUCHIEHALL STREET. CHARLES RENNIE MACKINTOSH.
  58. 66. THE WILLOW TEAROOMS SAUCHIEHALL STREET. CHARLES RENNIE MACKINTOSH. El saló de Luxe en The Willow Tearooms mostra el mobiliari i disseny interior de Mackintosh i Margaret Macdonald.
  59. 67. ESCOLA D’ART DE GLASGOW (1897-1899). CHARLES RENNIE MACKINTOSH.
  60. 68. ESCOLA D’ART DE GLASGOW 1898-1909 CHARLES RENNIE MACKINTOSH
  61. 69. CHARLES RENNIE MACKINTOSH
  62. 70. CHARLES RENNIE MACKINTOSH
  63. 71. CHARLES RENNIE MACKINTOSH
  64. 72. ESCOLA DE SCONTLAND STREET EN GLASGOW. CHARLES RENNIE MACKINTOSH.
  65. 73. Àustria
  66. 74. ESTACIÓ DE METRO DE HOFPAVILLION. OTTO WAGNER.
  67. 75. ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en la coronació de mig punt dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).
  68. 76. ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en la coronació de mig punt dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).
  69. 77. OTTO WAGNER
  70. 78. EXTERIOR DE LA CASA MAJOLIKA. VIENA. OTTO WAGNER.
  71. 79. FAÇANA DE MAJOLIKAHAUS. VIENA. OTTO WAGNER.
  72. 80. DETALL DE MAJOLIKAHAUS. VIENA. OTTO WAGNER.
  73. 81. CAIXA POSTAL D’ESTALVIS DE VIENA. OTTO WAGNER.
  74. 82. PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.
  75. 83. EDIFICI SECESSIÓ. OLBRICH.
  76. 84. J. M. OLBRICH
  77. 85. J. M. OLBRICH
  78. 86. PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.
  79. 87. PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.
  80. 88. PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.
  81. 89. PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.
  82. 90. PABELLÓ EDIFICI SEZESSION. 1898. VIENA. JOSEPH MARIA OLBRICH.
  83. 91. PALAU STOCLET. BRUSSEL·LES. BÈLGICA. JOSEF HOFFMANM. PATRIMONI HUMANITAT UNESCO 2009.
  84. 92. JOSEF HOFFMANN PALAU STOCLET
  85. 93. <ul><li>Imatges: Google i Flickr </li></ul><ul><li>Assumpció Granero. www.slideshare.net </li></ul><ul><li>Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. </li></ul><ul><li>Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. </li></ul><ul><li>SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) </li></ul><ul><li>http://www.wikipediaenciclopedia libre </li></ul><ul><li>sapiens.ya.com </li></ul>BIBLIOGRAFIA
  86. 94. <ul><li>quedearte.blogspot.com </li></ul><ul><li>arteenlasculturas.8m.com </li></ul><ul><li>www.artehistoria.jcyl.es </li></ul><ul><li>www.artecreha.com </li></ul><ul><li>http://es.wikipedia.org </li></ul><ul><li>Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat </li></ul><ul><li>ciencias.sociales2006.googlepages.com </li></ul>BIBLIOGRAFIA
  87. 95. Modernisme europeu Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves

×