TEMA 7. C. SEXENNI. AMADEU SAVOIA. I REPÚBLICA.

1,772 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,772
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
41
Actions
Shares
0
Downloads
66
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 7. C. SEXENNI. AMADEU SAVOIA. I REPÚBLICA.

  1. 1. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 C Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània ESTAT LIBERAL. SEXENNI REVOLUCIONARI
  2. 2. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTAT LIBERAL. MINORIA ISABEL II.
  3. 3. BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 1a part regències EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.1.- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 1.- Situació de la propietat de la terra. 2.- Què és la desamortització? 3.- Objectius de la desamortització. 4.- Mesures legislatives. 5.- Conseqüències. 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? 2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament 2.1.- Primera etapa (1833-1836). ANNEX: El PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1840). CONSEQÜÈNCIES. Les revoltes socials.
  4. 4. BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 1a part regències EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.1.- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 3v TEXT, op B (2011, setembre). L’he posat en majoria d’edat: context general. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 1v preg. op B (2004, setembre). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v preg. op B (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, juny). 6v preg. op B (2011, juny). 7v preg. op B (2012, juny). 1.- Situació de la propietat de la terra. 2.- Què és la desamortització? 3.- Objectius de la desamortització. 4.- Mesures legislatives. 5.- Conseqüències. 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840). MAPA 13: 1v preg. op B (2008, setembre). 2v preg. op B (2009, setembre). 3v preg. op A (2010, juny). 4v preg. op B (2010, setembre). 5v preg. op A (2011, juny). 6v MAPA, op A (2012, juny). 7v preg. op A (2013, juny). 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? 2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament: 2.1.- Primera etapa (1833-1836). 2.2.- Segona etapa (1836-1839).
  5. 5. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTAT LIBERAL. MAJORIA ISABEL II.
  6. 6. BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 2a part Isabel II EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.2.- El regnat d’Isabel II (1844-868). L’articulació del sistema liberal: Moderats i progressistes. 7.2.0.- Introducció. 7.2.1.- Partits polítics. 1.- Moderats. 2.- Progressistes. 3.- La Unió Liberal. 4.- El Partit Demòcrata. 5.- El Partit Republicà. 7.2.2.- L’exèrcit, les juntes i les milícies, el paper de la premsa i de l’Església. 7.2.3.- La primera dècada moderada (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats. 7.2.4.- El bienni progressista (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. Pasqual Madoz. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68). 7.2.3.- El retorn al moderantisme (1856-1868) i crisi del regne isabelí. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del regne isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).
  7. 7. BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 2a part Isabel II EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.2.- El regnat d’Isabel II (1844-868). L’articulació del sistema liberal: Moderats i progressistes. 1v preg. op A (2010, setembre). 2v preg. op A (2011, juny). 3v TEXT, op B (2011, setembre). 4v preg. op B (2013, juny). 7.2.0.- Introducció. 7.2.1.- Partits polítics. 1.- Moderats. 2.- Progressistes. 3.- La Unió Liberal. 4.- El Partit Demòcrata. 5.- El Partit Republicà. 7.2.2.- L’exèrcit, les juntes i les milícies, el paper de la premsa i de l’Església. 7.2.3.- La primera dècada moderada (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats. 7.2.4.- El bienni progressista (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. Pasqual Madoz. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68). 7.2.3.- El retorn al moderantisme (1856-1868) i crisi del regne isabelí. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del regne isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).
  8. 8. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 C Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània ESTAT LIBERAL. SEXENNI REVOLUCIONARI
  9. 9. BLOC II. TEMA 7/2. ESTAT LIBERAL (1833-1874) 3a part Gloriosa, República EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.3.- El Sexenni revolucionari o democràtic (1868-1874). 7.3.1.- La revolució de setembre de 1868 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). Introducció. 1.- Causes. A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica de 1866 (financera, industrial, de subsistència). B.- Causes socials: conflictivitat i primeres vagues. C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí (Pacte d’Ostende). 2.- Característiques del Sexenni. 7.3.2.- Les fases del Sexenni. 1.- Revolució del 68 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics del Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- La monarquia d’Amadeu I de Savoia (1871-1873). A.- Un monarca democràtic. B.- Oposició a la nova monarquia. C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres. 3.- La Primera República espanyola (1873-1874). A.- La proclamació de la República. B.- La feblesa de la República espanyola. C.- Els partits polítics republicans. D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal: Projecte de Constitució federal i problemes de la República. E.- República presidencialista [3 de gener - 29 de desembre de 1874]. F.- La fi de l’experiència republicana, del sexenni i restauració de la monarquia.
  10. 10. BLOC II. TEMA 7/2. ESTAT LIBERAL (1833-1874) 3a part Gloriosa, República EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.3.- El Sexenni revolucionari o democràtic (1868-1874). 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, setembre). 3v preg. op B (2006, setembre). 4v preg. op B (2007, setembre). 5v preg. op B (2008, juny). 6v preg. op B (2009, juny). 7v preg. op A (2010, setembre). 8v preg. op B (2010, setembre). 9v TEXT, op A (2010, juny). 10v preg. op A (2012, setembre). 11v preg. op B (2013, juny). 7.3.1.- La revolució de setembre de 1868 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). Introducció. 1.- Causes. A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica de 1866 (financera, industrial, de subsistència). B.- Causes socials: conflictivitat i primeres vagues. C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí (Pacte d’Ostende). 2.- Característiques del Sexenni. 7.3.2.- Les fases del Sexenni. 1.- Revolució del 68 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics del Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- La monarquia d’Amadeu I de Savoia (1871-1873). A.- Un monarca democràtic. B.- Oposició a la nova monarquia. C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres. 3.- La Primera República espanyola (1873-1874). A.- La proclamació de la República. B.- La feblesa de la República espanyola. C.- Els partits polítics republicans. D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal: Projecte de Constitució federal i problemes de la República. E.- República presidencialista [3 de gener - 29 de desembre de 1874]. F.- La fi de l’experiència republicana, del sexenni i restauració de la monarquia.
  11. 11. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX (1870-1873) (1868-1874) (1788-1808) (1808-13) (1875-1885) (1814-1833) (1902-1931) (1833-1868) DICTADURA PRIMO RIVERA (setembre 1923- gener 1930) ÍNDEX TEMES BLOC II
  12. 12. TEMA 7.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL I INTENTS DEMOCRATITZADORS (1833-1874). EL REGNAT D’ISABEL II (1833-1868)
  13. 13. TEMA 7.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL I INTENTS DEMOCRATITZADORS (1833-1874). EL REGNAT D’ISABEL II (1833-1868)
  14. 14. 7.3.- SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-74) 7.3.- EL SEXENNI REVOLUCIONARI O DEMOCRÀTIC (1868-1874). 7.3.1.- LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868 (“LA GLORIOSA, 19/09/1868). INTRODUCCIÓ. 7.3.2.- LES FASES DEL SEXENNI. 1.- Revolució del 68 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). 2.- La monarquia d’Amadeu I de Savoia (1871-1873). 3.- La Primera República espanyola (1873-1874).
  15. 15. 7.3.- SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-74) 7.3.1.- REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DEL 68 (“LA GLORIOSA”). INTRODUCCIÓ El sexenni revolucionari (1868-1874) acaba amb el regnat d’Isabel II. Va ser el primer intent d’establir un sistema democràtic, que va fracassar i va donar lloc a la restauració borbònica. (1875-1902).
  16. 16. 7.3.- SEXENNI REVOLUCIONARI (1868-74) 7.3.1.- LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). INTRODUCCIÓ. 1.- Causes. A.- Causes econòmiques: crisi econòmica de 1866 (financera, industrial, subsistència). B.- Causes socials: conflictivitat i primeres vagues. C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí (Pacte d’Ostende). 2.- Característiques del Sexenni.
  17. 17. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) 1.- Causes (econòmiques, financeres, industrials, subsistència, socials, polítiques, Pacte Ostende) En setembre de 1868, a Cadis, l’esquadra dirigida per l’almirall Topete es va alçar militarment en contra d’Isabel II, i tan Prim (exiliat) com Serrano (desterrat a Canàries) ajuden a escampar la revolta. L’almirall Topete i els generals Serrano, Prim, Dulce comencen la revolució, però amb el suport popular, perquè cal destacar el paper de les Juntes Revolucionàries (participació del poble). La revolta s’estén ràpidament per la península i triomfa sense problemes. El govern i la Corona estaven aïllats i les tropes isabelines són derrotades a la batalla del Puente de Alcolea. El govern dimiteix i la reina i la seva família marxen cap a l’exili francès. Aquesta revolució és coneguda com a “La Gloriosa”. És la revolució que acaba amb la monarquia d’Isabel II. ALMIRALL JUAN BAUTISTA TOPETE Y CARBALLO GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ GENERAL JOAN PRIM Y PRATS GENERAL DOMINGO DULCE Y GARAY
  18. 18. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica del 1866 A partir de l’any 1866, una crisi econòmica generalitzada es dóna a tota Europa i, també, a Espanya, que acaba amb el període d’expansió anterior i influirà de ple a la ja feble estructura política espanyola. La crisi afectarà a tots els àmbits: financer, industrial i de subsistència.
  19. 19. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica del 1866 Crisi financera. Es produeix, a la vegada, una caiguda del valor de les accions de les empreses del ferrocarril (no era realment rendible), del valor del Deute Públic i de les entitats financeres (bancs). La construcció de la xarxa ferroviària va suposar una forta inversió en Borsa i els rendiments no foren els esperats. Espanya paga car el seu poc desenvolupament industrial i a seva poca demanda interna.
  20. 20. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica del 1866 Crisi industrial. Crisi de la indústria tèxtil cotonera, sobretot a Catalunya, perquè el cotó nordamericà deixa d’arribar per la Guerra de Secessió a EUA (1861-65). El preu del cotó puja moltíssim, mentre que la demanda nacional de teixits baixa a causa de la crisi general i l’augment dels preus dels aliments → molts petits industrials catalans no poden fer front a la pujada dels preus del cotó i hauran de tancar el negoci, provocant un augment d’atur. Evolució de les importacions de cotó (1840-76)
  21. 21. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica del 1866 Crisi de subsistència. Tres males collites seguides (1866-68) provoquen la disminució de l’oferta de blat i la seva carestia amb un fort increment del preu del pa (el 100% a les ciutats importants com Madrid) i dels productes bàsics → protestes generalitzades dels sectors populars, tant al camp com a les ciutats. Va baixar MÉS el nivell de vida (MERCAT INTERIOR POC DESENVOLUPAT = escàs poder adquisitiu). La combinació de l’augment del preu del blat i de la crisi de subsistència per moltes males collites, el dèficit públic degut a les inversions ferroviàries, el tancament d’indústries a les ciutats, provoquen l’augment de l’atur i fam generalitzada, amb fets greus de violència social, perquè tot plegat fa que la gent estigui descontenta amb els governants i demani canvis
  22. 22. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) B.- Causes socials: conflictivitat i primeres vagues A la difícil situació econòmica cal afegir la proliferació d’idees de l’esquerra (Marx, Bakunin…, marxisme i anarquisme de la primera AIT o Internacional) que provocaran protestes, les primeres vagues i conflictivitat social.
  23. 23. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Gran part de la població espanyola tenia motius per estar en contra del govern isabelí: els inversors en Borsa volen mesures per salvar les seves inversions, els industrials el proteccionisme, els obrers i pagesos denuncien la seva misèria. Per tant, la revolució del 68 és bàsicament política i es tracta d’un cop que donen els progressistes (amb l’ajuda de demòcrates i republicans) contra la monarquia. Els motius polítics són:  Falta de representativitat del Règim.  Per l’exclusió sistemàtica dels progressistes del poder per part de la reina.
  24. 24. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Els motius polítics són:  Falta de representativitat del Règim: El sufragi censatari d’aquell temps permetia tan sols votar a un 3% de la població pel que el règim isabelí no era representatiu del que realment pensava la població.  Per l’exclusió sistemàtica dels progressistes del poder per part de la reina. Efectivament, dels 25 anys de regnat d’Isabel II (1844-1868), els progressistes només governaren dos (el bienni progressista de 1854-1856) i això pel pronunciament militar d’ O’Donnell a Vicàlvaro. Pels progressistes l’única manera d’arribar al poder és acabar amb la reina, ja que és la principal culpable de què no hagin governat. No es tracta de fer un pronunciament per aconseguir el govern, sinó el que cercaven era destronar la reina.
  25. 25. L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ ETAPES (1844-1868) Introducció. En 1843, després de la caiguda d’Espartero, Isabel II fou nomenada reina d’Espanya. El regnat d’Isabel II es caracteritza pels governs dels liberals moderats, distingint-se tres etapes: 1.- Dècada Moderada (1844-54). 2.- Bienni Progressista (1854-56). 3.- Tornada dels moderats (1856-68) amb 3.1.- Un govern unionista fins 1863. 3.2.- Un moderat entre 1863 i 1868.
  26. 26. LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats. La revolta de 1854 i el canvi de govern, ara progressista Des de dins el sistema , els moderats pateixen divisions internes per la pèrdua de popularitat, cosa que va provocar que en 1854 els generals moderats O’Donnell, Dulce i Olano protagonitzen el pronunciament de Vicálvaro (l’anomenada “Vicalvarada”), però veient que no tenen suficients forces, cerquen el recolzament dels progressistes.
  27. 27. LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats. La revolta de 1854 i el canvi de govern, ara progressista Revolta dels progressistes i alguns sectors moderats. Moderats descontents (O’Donnell, que funda la Unión Liberal) i progressistes (Espartero) publiquen dos manifests Manifest de Manzanares (1854) i Manifest d’Aranjuez, que exigien el compliment de la constitució a més de:  Reforma de la llei electoral (ampliar el dret al sufragi).  Ampliació de les llibertats.  Reducció d’impostos.  Restauració de la Milícia i la formació de Juntes i, posteriorment, Corts Constituents. BALDOMERO ESPARTERO , O’DONELL PRINCIPE DE VERGARA
  28. 28. LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats. La revolta de 1854 i el canvi de govern, ara progressista En conclusió, la radicalització de la revolució urbana va amenaçar al tron i Isabel II, no fent abdicar a Isabel, sinó forçant-la a reconèixer les reformes democràtiques iniciades el 1844. Amb l’ajuda de les Juntes, que es formen, i la Milícia (protestes a les principals ciutats) aconseguiren que la reina Isabel, en el 1854, encarrega la formació del nou govern a Espartero, que serà el president del govern i aquest nomena a O’Donnell ministre de la Guerra, donant inici al BIENNI PROGRESSISTA.
  29. 29. RETORN AL MODERANTISME (1856-68) Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868) Existeix una successió de governs. Narváez va tornar al poder i cada cop va ser més autoritari i repressiu. La reina perd el prestigi per diversos escàndols i poca capacitat política i l’únic suport que manté és el dels moderats.
  30. 30. L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
  31. 31. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí A partir del 1866, es va produir la impopularitat del moderantisme. Els moderats són incapaços de solucionar el greu problema de la crisi econòmica. Ramón María Narváez
  32. 32. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Les revoltes no paren, tan al camp com a les ciutats, especialment a partir de 1866.
  33. 33. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí El govern moderat governa de forma autoritària, al marge de les Corts i tots els grups polítics i reprimint durament (amb pena de mort) qualsevol protesta, com per exemple durant la Nit de Sant Daniel (1865) amb la mort de nou estudiants, així l’any 1866, cau Narváez i torna O’Donnell al govern per fer front a les contínues revoltes militars (Nit de Sant Daniel, caiguda de Narváez), que reclamen reformes polítiques i proteccionistes. NIT DE SAN DANIEL (1865)
  34. 34. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Les revoltes no paren, tan al camp com a les ciutats, especialment a partir de 1866.
  35. 35. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Els progressistes veuen que un canvi de govern per via parlamentària és impossible i varen recórrer als pronunciaments militars, però varen ser reprimits per Narváez. Els militars progressistes es pronuncien (Prim), però no es fan amb el poder. Es succeeixen conspiracions contra la corona per part dels progressistes i part de la Unió Liberal.
  36. 36. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Al mateix 1866, desprès de la revolta de sergents de la Caserna de San Gil, O’Donnell va ser separat del govern i fou substituït per Narváez, que va tancar les Corts, les Escoles de Magisteri i les garanties constitucionals. SUBLEVACIÓ DEL CUARTELL DE SAN GIL I AFUSSELAMENT DELS AMOTINATS (1866) Sublevació del Quartell o la Caserna de San Gil (1866). La repressió d’aquesta acaba amb l’afusellament dels amotinats (60 morts). Cau O’Donnell i torna Narváez.
  37. 37. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí Narváez va tancar les Corts, les Escoles de Magisteri i les garanties constitucionals. Davant aquesta situació, la resta de forces polítiques, progressistes (dirigides per Prim) i el Partit Demòcrata, unifiquen les seves accions per acabar amb el moderantisme en el poder. Tota l’oposició s’exilia i progressistes i demòcrates (dins ells els republicans), s’uneixen i signen el pacte d'Ostende (Bèlgica, 16 agost de 1866) on es proposaven dos objectius:  Fi de la monarquia isabelina: Destronar la reina Isabel II i el seu govern, que impedien la vida parlamentària, i crear Juntes Revolucionaries per organitzar les masses populars.  Establir un règim autènticament democràtic i, a tal fi, instaurar un govern provisional, que convoqui una assemblea constitucional (Corts constituents) per Sufragi universal masculí (majors de 25 anys), que dirimirà el tipus de govern (Monarquia o República).
  38. 38. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí El pacte fou signat primer per progressistes (general Joan Prim) i demòcrates, però arran de la mort del general O’Donnell i de l’elecció del general Serrano, els unionistes també s’hi afegeixen (1867) → es comença a preparar la revolució del 68. GENERAL JOAN PRIM Y PRATS GENERAL LEOPOLDO O’DONNELL I JORÍS GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ
  39. 39. L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
  40. 40. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí El setembre de 1868 té lloc la revolució de “La Gloriosa” amb l’enfonsament de la monarquia i l’inici del Sexenni democràtic. La revolució del 68 (“La Gloriosa”), aconseguirà els dos objectius.
  41. 41. 7.3.1.- REVOLUCIÓ SETEMBRE 68 (“LA GLORIOSA) 2.- Característiques del Sexenni 1868-1874 Aconseguir una major democratització, per això es diu “Sexenni democràtic”, que es veu en:  Plena Sobirania nacional des del moment en què s’aprova el Sufragi universal masculí.  Reconeixement de tots els drets i llibertats tant individuals com col·lectives (dret de reunió i d’associació, d’impremta, de religió…).  Descentralització: Donarà més poder a les regions i municipis.
  42. 42. 7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).
  43. 43. 7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).
  44. 44. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Dos anys després del Pacte d’Ostende (16 agost 1866), el 19 de setembre del 68, es produeix la insurrecció militar de l’armada atracada a Cadis, al crit del brigadier Topete, “Viva España con honra”. Tan Prim (exiliat) com Serrano (desterrat a Canàries) s’uneixen i s’aixequen en armes contra la monarquia d’Isabel II. El poble de Cadis, ràpidament, donarà el seu suport. ALMIRALL JUAN BAUTISTA TOPETE Y CARBALLO GENERAL JOAN PRIM Y PRATS GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ
  45. 45. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 ¡Españoles!: la ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la armada anclada en su puerto y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos (…) y resuelta a no deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntad y se cumpla. ¿Habrá algún español tan ajeno a la desventura de su país que nos pregunte las causas de tan grave acontecimiento? (…) Hollada (pisoteada) la ley fundamental, convertida siempre antes en celada (oculta) que en defensa del ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza y el soborno; dependiente la seguridad individual, no del derecho propio, sino de la irresponsable voluntad cualquiera de las autoridades, muerto el municipio, pasto la Administración y la Hacienda de la inmoralidad y del agio (del negocio), tiranizada la enseñanza, muda la prensa ¡Españoles!, ¿quién la aborrece tanto que se atreva a exclamar: “Así ha de ser siempre”? (…) (…) Queremos vivir la vida de la honra y de la libertad. Queremos que un Gobierno Provisional que represente todas las fuerzas vivas de su país asegure el orden, en tanto que el Sufragio Universal eche los cimientos de nuestra regeneración social y política. Contamos para realizarlo (…) con el concurso de todos los liberales, unánimes y compactos ante el común peligro; con el apoyo de las clases acomodadas, que no querrán que de sus sudores siga enriqueciendo la interminable serie de especuladores y favoritos (…) con los ardientes partidarios de las libertades individuales, cuyas aspiraciones pondremos bajo el amparo de la ley; con el apoyo de los ministros del altar, interesados antes que nadie en cegar en su origen las fuentes del vicio y del ejemplo; con el pueblo todo y con la aprobación … Acudid a las armas no con la furia de la ira, siempre débil, sino con la solemne y poderosa serenidad con que la justicia empuña su espada. ¡Viva España con honra! Cádiz 19 de septiembre de 1868. Generales Juan Topete, Juan Prim, Domingo Dulce, Francisco Serrano, Rafael Primo de Rivera, Antonio Caballero de Rodas, Ramón Nouvillas.
  46. 46. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Així, els generals Serrano, Prim, Dulce i l’almirall Topete, als que s’uneixen molts d’altres, comencen la revolució. GENERAL JOAN PRIM Y PRATS GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ GENERAL DOMINGO DULCE Y GARAY ALMIRALL JUAN BAUTISTA TOPETE Y CARBALLO
  47. 47. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868
  48. 48. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 La revolució es va estendre per Catalunya, València i Andalusia.
  49. 49. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 La revolució es va estendre per Catalunya, València i Andalusia. La reina Isabel II es nega a canviar res i envia a l’exèrcit fidel a ella a lluitar contra els revoltats.
  50. 50. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Les tropes isabelines son derrotades a la batalla del Puente de Alcolea (28/09/1868), batalla que enfrontarà a les tropes encara fidels a la reina i a les dels amotinats, amb la victòria dels insurrectes.
  51. 51. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 La Gloriosa va triomfar, el govern moderat dimiteix i la reina Isabel II i la seva família han de fugir i del país cap a l’exili francès (29/09/1868).
  52. 52. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 La revolució es va estendre per Catalunya, València i Andalusia.
  53. 53. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Aquesta revolució és coneguda com “La Gloriosa”. És la revolució que acaba amb la monarquia d’Isabel II. La marxa d’Isabel II en 1868. CARÍCATURA PUBLICADA EN 1869.
  54. 54. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Aquesta revolució és coneguda com “La Gloriosa”. És la revolució que acaba amb la monarquia d’Isabel II.
  55. 55. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Gran protagonisme de les forces populars en el triomf de la Revolució, que s’organitzen en Juntes Revolucionàries dirigides per progressistes, demòcrates i republicans.
  56. 56. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) A.- Revolució de 19 de setembre de 1868 Com n’hi havia un buit de poder, en un primer moment, les Juntes Revolucionàries, a moltes ciutats, assumiren el poder de forma provisional i reclamen:        Demandes de llibertats. Sobirania popular i Sufragi universal. Abolició impost de consums i de les “quintes” (lleves). Separació Església - Estat. Estat laic. Repartiment de la propietat. Corts constituents. Proclamació de la República. “Valencianos, sonó la hora de la libertad. Hemos alcanzado la reparación de nuestros agravios, la realización de nuestros deseos y la inauguración de una era que hoy más simbolizará la moralidad, la justicia, y la dignidad. A impulso de un movimiento generoso, nacido al calor de las ideas de unión y fraternidad en los corazones verdaderamente liberales, han caído derrumbados en el polvo de la injusticia de la opresión, la tiranía de los imbéciles y el reinado de las orgías. Premio al trabajo, igualdad de derechos, justicia en todo y para todo; tal es el lema de nuestra santa revolución, la primera que registrará la historia en sus páginas de oro, como el cimiento más sólido de nuestra generación futura. Cobrad aliento, generosos y esforzados valencianos!! La conquista de vuestras libertades, en vuestra cordura, en vuestro acreditado patriotismo, confían hoy más que nunca vuestros conciudadanos para que alleguéis en torno suyo vuestros comunes esfuerzos. Viva la libertad!! Viva la soberanía nacional!!Abajo los Borbones!“ BOZAL, V. Juntas revolucionarias. Manifiestos y proclamas de 1868. Madrid, Cuadernos para el Diálogo, 1968, pp.86-87.
  57. 57. 7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).
  58. 58. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són:
  59. 59. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Coalició governamental monarquico democràtica Tots els que signaren el Pacte d’Ostende (16 agost de 1866 o s’uniren en 1867): progressistes (Joan Prim, Práxedes Mateo Sagasta), demòcrates del Partit Radical (Manuel Ruíz Zorrilla) i unionistes (Serrano, Antonio Ríos Rosas) i monàrquics demòcrates. Joan Prim Francisco Serrano Manuel Ruiz Zorrilla Antonio de los Ríos Rosas Práxedes Mateo Sagasta
  60. 60. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Francisco Serrano Práxedes Mateo Sagasta Joan Prim Manuel Ruiz Zorrilla Antonio de los Ríos Rosas
  61. 61. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Coalició governamental monarquico democràtica Tots els que signaren el Pacte d’Ostende (16 agost de 1866 o s’uniren en 1867): progressistes (Joan Prim, Práxedes Mateo Sagasta), demòcrates (Manuel Ruíz Zorrilla) i unionistes (Serrano, Antonio Ríos Rosas) i monàrquics demòcrates. Recolzats socialment per la burgesia financera i industrial, classes mitjanes urbanes, professions liberals i gran part de l’exèrcit. Defensaren la idea d’una monarquia constitucional i democràtica amb una Sobirania nacional i àmplies llibertats (Constitució del 69). Manuel Ruiz Zorrilla Francisco Serrano Joan Prim Antonio de los Ríos Rosas Práxedes Mateo Sagasta
  62. 62. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: D’extrema dreta. Defensen la monarquia tradicional absolutista en la figura de Carles VII i el catolicisme (la religió catòlica com a única oficial). El Partit Carlí
  63. 63. MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 2)
  64. 64. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: D’extrema dreta. Defensen la monarquia tradicional absolutista en la figura de Carles VII i el catolicisme, la religió catòlica com a única oficial. El Partit Carlí Estaven a les Corts pel suport que gaudien al País Basc, Navarra, l’interior de Catalunya i el Maestrat. Renuncien temporalment a les guerrilles/insurreccions fins la Tercera Guerra Carlina.
  65. 65. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: D’extrema dreta. Defensen la monarquia tradicional absolutista en la figura de Carles VII i el catolicisme, la religió catòlica com a única oficial. El Partit Carlí Estaven a les Corts pel suport que gaudien al País Basc, Navarra, l’interior de Catalunya i el Maestrat. Renuncien temporalment a les guerrilles/insurreccions fins la Tercera Guerra Carlina. Suport social de camperols propietaris, església rural i petita noblesa.
  66. 66. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Els Moderats isabelins (fidels a Isabel II) Ramón María Narváez Estan desorganitzats i pretenen que la reina torni al poder. Burgesia agrària (terratinents).
  67. 67. L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
  68. 68. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Moderats alfonsins o borbònics Partidaris de la restauració borbònica, però no amb Isabel II, sinó amb la figura del seu fill, el príncep Alfons, futur Alfons XII, i la tornada a la política moderada anterior. El principal dirigent del partit alfonsí és Antonio Cánovas del Castillo. Suport de la burgesia agrària latifundista (inclosa la vella noblesa).
  69. 69. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Moderats alfonsins o borbònics Antonio Cánovas del Castillo.
  70. 70. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: El Partit Progressista. Es mantenen monàrquics però antiborbònics. Defensors de la Sobirania nacional i del Sufragi censatari. Representen la burgesia. El seu màxim representant és el general Joan Prim. GENERAL JOAN PRIM Y PRATS
  71. 71. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Unionista o Unió Liberal. Partit liberal més moderat que l’anterior, encapçalat pel general Serrano (Francisco Serrano y Domínguez). Són monàrquics però antiborbònics. Sufragi censatari i gran pes a l’exèrcit. L’annexió dels unionistes va contrarestar el pes dels demòcrates dins el Pacte d’Ostende (a partir de 1867) i li va llevar a La Gloriosa el caràcter revolucionari, encara que utilitzin reivindicacions de llibertat i de justícia social. GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ
  72. 72. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Demòcrata (1849). Partit més a l’esquerra del progressisme, que sorgí d’una escissió d’aquests. Un sector dels demòcrates encara eren monàrquics però antiborbònics, mentre que els altres, cada vegada més, es declaraven obertament republicans, simpatitzants de les idees socialistes. El seu líder va ser Manuel Ruiz Zorrilla. MANUEL RUIZ ZORRILLA
  73. 73. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. Sufragi Universal i República. Són antimonàrquics i partidaris de separar l’Estat de l’Església. Per primera vegada són un grup separat del partit demòcrata, que apareix després de la signatura del Pacte d’Ostende i de la revolució, protagonitzant aixecaments republicans (1868-1869). Defensen reivindicacions populars i controlen les Juntes Revolucionàries i representen el desig del poble. Petita burgesia, classes populars urbanes, part classe obrera. FEDERALS: ESTANISLAO FIGUERES I PI MARGALL UNITARIS: NICOLÁS SALMERÓN I EMILIO CASTELAR
  74. 74. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències:  Partit Republicà Federal. Líders: Estanislau Figueres i Francesc Pi i Margall.  Partit Republicà Unitari. Destaquen Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA FRANCESC PI I MARGALL NICOLÁS SALMERÓN EMILIO CASTELAR
  75. 75. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències:  Partit Republicà Federal. Líders: Estanislau Figueres i Francesc Pi i Margall.  Partit Republicà Unitari. Destaquen Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA FRANCESC PI I MARGALL NICOLÁS SALMERÓN EMILIO CASTELAR
  76. 76. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències: Partit Republicà Federal Fundat en 1868 com una escissió dels demòcrates, demana reformes socials i polítiques democràtiques com la República, la supressió de les quintes o l’abolició de l’esclavitud. Partidaris d’un Estat republicà i descentralitzat, on les diferents regions d’Espanya s’havien de constituir com un Estat Federal (pactes entre els diferents territoris). Líders: Estanislau Figueres i Francesc Pi i Margall. Té el suport de les classes populars, especialment a les ciutats. ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA FRANCESC PI I MARGALL
  77. 77. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències: Partit Republicà Federal ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA
  78. 78. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències: Partit Republicà Federal FRANCESC PI I MARGALL
  79. 79. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències:  Partit Republicà Unitari. Partidaris d’un Estat centralitzat republicà i contraris a les autonomies de les regions.  Destaquen Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. NICOLÁS SALMERÓN
  80. 80. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) B.- Els partits polítics del Sexenni. Les forces polítiques que hi participaren són: Partit Republicà. El republicanisme es divideix en dues tendències:  Partit Republicà Unitari. Partidaris d’un Estat centralitzat republicà i contraris a les autonomies de les regions.  Destaquen Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. EMILIO CASTELAR
  81. 81. L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
  82. 82. Nicolás Salmerón Estanislao Figueres y Morago Emilio Castelar Francesc Pi i Margall
  83. 83. 7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).
  84. 84. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) C.- Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques Tot d’una d’anar-se’n Isabel II (29/09/1868), en octubre es va crear un Govern provisional (Figuerola, Sagasta, Ruiz Zorrilla, Prim, Serrano, Topete, López de Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana).
  85. 85. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) C.- Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques El president del govern provisional fou el general Serrano i el ministre de Guerra fou Joan Prim. El nou govern integrava unionistes i progressistes amb el suport de l’exèrcit, les altres forces polítiques quedaven marginades. GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ GENERAL JOAN PRIM Y PRATS El nou executiu provisional de Serrano (unionistes) i Prim (progressistes), una vegada aconseguit l’objectiu principal, frena la revolució i el primer que ordenen fou la dissolució de les Juntes Revolucionàries i el desarmament de les Milícies (no sense problemes), que tenien realment el poder i havien transformat un pronunciament en una Revolució, deixant clar que una cosa era derrocar Isabel II i una altra qüestionar o dubtar de la propietat privada (unionistes) i voler proclamar una República federal (republicans).
  86. 86. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) C.- Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques
  87. 87. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) C.- Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques El Govern provisional, per donar satisfacció a algunes demandes populars, va activar algunes reformes polítiques democràtiques, decretant: Llibertat d’impremta. Dret de reunió i d’associació. Reforma del l’ensenyament. Sufragi universal masculí (majors de 25 anys). REFORMES POLÍTIQUES Democratització d’Ajuntaments i Diputacions. Emancipació dels fills dels esclaus. Llibertat de cultes. Derogació del furs eclesiàstic Dissolució de la Companyia de Jesús i incautació dels seus béns ENFRONTAMENT AMB L’ESGLÉSIA
  88. 88. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) C.- Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques A continuació es convoquen eleccions a Corts constituents (gener 1869) per Sufragi universal masculí (majors de 25 anys), per a redactar una nova Constitució (la de 1869), que substituís la de 1845 → victòria de la coalició governamental de progressistes i unionistes. El resultat de l’escrutini va ser:       Partit Progressista: 159 diputats. Unió Liberal: 69 diputats. Partits Republicans: 71 diputats (federal 69 i unitaris 2). Partit Demòcrata: 20 diputats. Partit Carlí: 18 diputats. Partit Isabelí: 14 diputats. En les eleccions de 1869 hi destaca el fet d’una falta de cultura política per part del poble, en general, i d’experiència participativa. La victòria va ser per a la coalició de govern, progressistes i unionistes, que són partidaris d’una monarquia, a la cambra també hi havia representació de republicans i demòcrates i un grup de carlins. Els republicans van tenir molt bons resultats a les zones del litoral i als nuclis urbans desenvolupats econòmicament. En febrer, s’elegeix una petita comissió per elaborar una Constitució. Elaboren un programa revolucionari avançat, recollit en la Constitució de 1869.
  89. 89. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) C.- Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques Després de les eleccions, Serrano passa a ser regent i el nou president de Govern va ser Joan Prim i aviat li sorgiren problemes econòmics, socials i polítics, i s’haurà d’enfrontar a un descontent dels sectors populars (que demanen l’abolició de les quintes o lleves), a una forta oposició republicana i, a més, s’ha de triar un rei (per tenir una monarquia constituent), però els republicans no hi volien cap borbó i, a la fi, elegeixen com a rei a Amadeu de Savoia.
  90. 90. 7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).
  91. 91. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) D.- Constitució del 1869 En 1869 es promulgava la nova Carta Magna (primera democràtica d’Espanya). És una constitució d’ideologia marcadament liberal i progressista basada en:
  92. 92. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) D.- Constitució del 1869 En 1869 es promulgava la nova Carta Magna (primera democràtica d’Espanya). És una constitució d’ideologia marcadament liberal i progressista basada en: Principi de Sobirania nacional amb campanya electoral (eleccions dirigides al conjunt de la població) amb publicacions dels partits polítics. Sufragi universal masculí (limitat als homes) pel Pacte d’Ostende. Divisió de poders: El rei té el poder executiu, però no intervé en el poder legislatiu. Corts bicamerals amb Congrés de Diputats i Senat, que tenien el poder legislatiu. Tots els membres elegits per sufragi. Independència poder judicial: oposicions per jutge. Estat monàrquic. Com a forma d’Estat estableix la monarquia parlamentària i constitucional, encara que no n’hi ha rei. La funció del rei és regnar no governar, així la potestat de fer lleis només és del legislatiu. No n’hi ha dret a veto. Àmplia declaració de drets que garantí les llibertats individuals i col·lectius: Llibertat de premsa, inviolabilitat del domicili i de la correspondència, dret a reunió i associació, llibertat d’ensenyament i de culte, és a dir, llibertat de “professar” qualsevol religió (aconfessionalitat de l’Estat). L’Estat, però, manté el culte catòlic. Cuba i Puerto Rico gaudeixen dels mateixos drets que els peninsulars. Filipines, llei especial.
  93. 93. Alfons XII, fill de la reina Isabel II d’Espanya i el seu marit , Francesc d’Assis . El fill de l’exiliada Isabel va retornar al tron.
  94. 94. 7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).
  95. 95. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) E.- Política econòmica. Mesures Davant la situació caòtica de la Hisenda i que no hi havia recursos per l’elevat deute públic, era necessari sanejar l’economia, és a dir, transformar i rendibilitzar les estructures del país. La política econòmica pretenia obrir del mercat espanyol a Europa (liberalisme econòmic) i l’entrada de capital estranger, donar un nou impuls i implantar un capitalisme sòlid per protegir els interessos de la burgesia financera i industrial, superant la crisi del 1866.  Supressió dels imposts de consums i es substitueixen per un impost universal i personal (segons renda).
  96. 96. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) E.- Política econòmica. Mesures  Reforma monetària: S’estableix la pesseta com a unitat monetària de tot l’Estat. Es fa per a pal·liar el greu problema del deute públic. Llei de Mines de 1871 Venda i/o concessions dels jaciments miners més rendibles per part de l’Estat i per a llarguíssims períodes de temps, a companyies estrangeres que trauen les matèries primeres per a vendre-les a l’Europa industrialitzada, perdent l’oportunitat d’explotar-les. A canvi aconsegueixen recursos per fer front als interessos que genera el deute.
  97. 97. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) E.- Política econòmica. Mesures La liberalització de l’economia: Llei de Bases Aranzelàries mitjançant l’aranzel Figuerola de 1869, que acaba amb tota la tradició proteccionista i permet l’entrada de productes estrangers (els intercanvis amb l’exterior). Oposició de la burgesia industrial catalana i dels cerealistes castellans de l’interior, que volen el proteccionisme.
  98. 98. 7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).
  99. 99. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits (progressistes, demòcrates i unionistes), però no satisfeia als altres partits i molts sectors que havien recolzat la revolució es mostren descontents. 1.- Els republicans volen la República i no els agrada el sistema monàrquic.
  100. 100. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits (progressistes, demòcrates i unionistes), però no satisfeia als altres partits i molts sectors que havien recolzat la revolució es mostren descontents. 1.- Els republicans volen la República i no els agrada el sistema monàrquic. 2.- Els anticlericals rebutgen el manteniment del culte catòlic i del clergat.
  101. 101. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits (progressistes, demòcrates i unionistes), però no satisfeia als altres partits i molts sectors que havien recolzat la revolució es mostren descontents. 1.- Els republicans volen la República i no els agrada el sistema monàrquic. 2.- Els anticlericals rebutgen el manteniment del culte catòlic i del clergat.
  102. 102. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits (progressistes, demòcrates i unionistes), però no satisfeia als altres partits i molts sectors que havien recolzat la revolució es mostren descontents. 1.- Els republicans volen la República i no els agrada el sistema monàrquic. 2.- Els anticlericals rebutgen el manteniment del culte catòlic i del clergat. 3.- Els sectors populars més pobres demanden canvis del sistema capitalista que queda intacte.
  103. 103. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars 4.- Els carlins tornen a l’activitat insurreccional. Cal cercar un rei i l’establiment d’una nova monarquia va disgustar a republicans, isabelins i carlins. 5.- La situació econòmica és greu. El model socioeconòmic no va canviar: persistien les desigualtats socials, els obrers i els pagesos no veuen millorar la seva situació. 6.- Se succeeixen les revoltes protagonitzades per CARLINS, REPUBLICANS, OBRERS.
  104. 104. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars Cal cercar un rei i l’establiment d’una nova monarquia va disgustar a republicans, isabelins i carlins. La frustració de les aspiracions populars genera una forta conflictivitat social de camperols i obrers: 7.- Els camperols, sobretot els jornalers andalusos i extremenys, demanen repartiment de terres. 8.- Els treballadors de les ciutats organitzen revoltes urbanes contra els impostos sobre el consum, les quintes i les pujades de preus. 9.- Radicalització del moviment obrer.
  105. 105. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La frustració de les aspiracions populars genera una forta conflictivitat social de camperols i obrers: 9.- Radicalització del moviment obrer.
  106. 106. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La frustració de les aspiracions populars genera una forta conflictivitat social de camperols i obrers: 9.- Radicalització del moviment obrer.  En un primer moment les aspiracions obreres i populars s’uniran al republicanisme federal, amb tot un seguit de revoltes republicanes (186869).  En 1869 es produeix una sublevació general republicana que fracassa en no tindre recolzament militar i estar molt desorganitzada.  A partir d’aquest moment el moviment obrer es radicalitza, cada vegada més, i aprofita les noves llibertats per organitzar-se millor al voltant de les noves idees internacionalistes que arriben... Sublevación republicana en Madrid (1869)
  107. 107. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars La frustració de les aspiracions populars genera una forta conflictivitat social de camperols i obrers: 9.- Radicalització del moviment obrer.  A partir d’aquest moment el moviment obrer es radicalitza, cada vegada més, i aprofita les noves llibertats per organitzar-se millor al voltant de les noves idees internacionalistes que arriben (socialisme i anarquisme de la I Internacional) i es “despolititzaran”, passant de demanar augments salarials i millores laborals a demanar un canvi absolut del sistema social i econòmic, i s’allunyen dels partits polítics clàssics (crida a l’abstenció en les eleccions de 1872 i revoltes al carrer).
  108. 108. 7.3.2.- FASES DEL SEXENNI 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics dels Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- LA MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-1873). 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874).
  109. 109. 1.- REVOLUCIÓ DEL 68 (“LA GLORIOSA”, 19/09/1868) G.- Regència S’ha d’implantar una regència, ja que no n’hi ha rei. Les Corts elegiren com a regent al general Serrano i el general Joan Prim és ara el nou president del Govern provisional (fins que trobin un rei). A més a més, Serrano va comanar a Joan Prim la recerca d’un nou monarca. GENERAL JOAN PRIM Y PRATS GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ EL REI AMADEO DE SAVOIA
  110. 110. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic. B.- L’oposició a la nova monarquia. C.- Els problemes: - Inestabilitat política, - conflictivitat social - i guerres..
  111. 111. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic. B.- L’oposició a la nova monarquia. C.- Els problemes: - Inestabilitat política, - conflictivitat social - i guerres..
  112. 112. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic El general Joan Prim va negociar una candidatura de consens i el nou govern va triar, com a candidat successor de la corona d’Isabel, al monarca Amadeu I de Savoia. Nascut a Torí (Itàlia) el 30 de maig de 1845, prové de la casa italiana, era el segon fill del rei Víctor Manuel II d’Itàlia. Subhasta de rei. Caricatura sobre la successió dinàstica. LA FLACA.
  113. 113. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic La seva figura era ben vista per la classe progressista espanyola, ja que el seu pare era considerat un rei liberal, que havia conduït la Unificació d’Itàlia. Finalment va ser elegit, després de moltes discussions, rei d’Espanya amb el suport del sector progressista i dels unionistes (els partits del govern), el 16 de novembre de 1870.
  114. 114. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic Amadeu I arriba al país per Cartagena i el dia 2 de gener de 1871 i és proclamat rei i jura la Constitució davant les Corts, uns dies després de l’assassinat del seu valedor principal, el general Joan Prim. Proclamació del rei i presa de jurament d’Amadeu I davant les Corts
  115. 115. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic A finals de 1870, el 30 de desembre de 1870, tres dies abans d’arribar el nou rei, Prim havia estat assassinat a Madrid.
  116. 116. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic A finals de 1870, el 30 de desembre de 1870, tres dies abans d’arribar el nou rei, Prim havia estat assassinat a Madrid i el Partit Progressista es divideix en dos: una facció conservadora propera als unionistes (Práxedes Mateo Sagasta) i altra més radical i propera als republicans, el Partit Radical (Manuel Ruiz Zorrilla).
  117. 117. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic Francisco Serrano Práxedes Mateo Sagasta Joan Prim Manuel Ruiz Zorrilla
  118. 118. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic Amadeu I de Savoia regnà dos anys, de 1871 al 1873, però haurà de fer front a una gran quantitat de problemes que el portaran a renunciar a principis de 1873. En aquests moments, aproximadament, comencen els actes terroristes a Espanya. Amadeu fou escollit perquè era un rei jove demòcrata liberal i perquè sabien que seria un rei escrupolosament constitucional, era partidari d’una concepció democràtica de la monarquia. Francesc Pi i Margall
  119. 119. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) A.- Un monarca democràtic. B.- L’oposició a la nova monarquia. C.- Els problemes: - Inestabilitat política, - conflictivitat social - i guerres..
  120. 120. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Amadeu es va trobar amb molts problemes, un dels més greus fou l’inici de la Tercera Guerra Carlina, també tingué en contra als republicans, carlins i alfonsins (només té el suport d’una part de progressistes i d’unionistes). GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ GENERAL JOAN PRIM Y PRATS
  121. 121. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Alfonsins. El moderat Antonio Cánovas del Castillo va crear el partit alfonsí (fidels als Borbons), captant més endavant polítics unionistes i progressistes. Des del primer moment, els moderats, l’església i l’aristocràcia mostren hostilitat a Amadeu I i volen la Restauració borbònica en la figura del fill d’Isabel II, el príncep Alfons, futur Alfons XII.
  122. 122. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia
  123. 123. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia
  124. 124. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Als moderats alfonsins es sumaran part de l’exèrcit (una part de l’exèrcit no vol jurar-li fidelitat), l’església, contrària a la nova Constitució i al fet que els seus membres hagueren de jura-la, i que va donar suport al partit alfonsí perquè Prim (abans de morir) els havia obligat a jurar la Constitució del 1868. També, l’església espanyola va estar en contra d’Amadeu I de Savoia, perquè el seu pare, Víctor Manuel II, havia conquerit Roma, capital dels Estats Pontificis i l’havia convertit en capital d’Itàlia (1870).
  125. 125. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia La vella noblesa també s’afegeix a la causa alfonsina, Cánovas els va convèncer tot explicant que els borbons garantirien l’ordre. A més, l’elit dels diners, l’alta burgesia es mostrava oposada a un govern que legislava contra els seus interessos (amb la política democràtica i de llibertats del nou monarca): abolició de l’esclavitud a Cuba, jurats mixtos, regulació del treball infantil,... → conspiracions.
  126. 126. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Els republicans eren partidaris d’una República, sense rei, i de què fos el poble qui triés el cap d’estat; estan dividits entre unitaris (estat centralista) i federalistes (estat federal) i entre parlamentaris (la via electoral com a forma d’arribar al govern) i intransigents (la insurrecció com a forma de lluita); i en 1872 es produiran insurreccions de caire federalista, que combinen l’acció dels republicans amb la influència de les idees internacionalistes. Camina la Verge pura amb Sant Josep Liberal per al sant naixement de la República Federal --------------------------------Van venir els pastorets a besar-li els peus i mans. Jesús Crist molt content perquè eren republicans. ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA (Cançons de Nadal (1872) FRANCESC PI I MARGALL NICOLÁS SALMERÓN EMILIO CASTELAR
  127. 127. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Els carlins, partidaris de Carles VII, dividits en dos sectors: els neocatòlics (amb les eleccions com a forma d’arribar al poder), és un sector carlí que es va convertir en una força política d’orientació ultracatòlica i conservadora contrària a Amadeu; i l’altre sector insurreccional que, al 1872, provoquen insurreccions carlines armades (inici Tercera Guerra Carlina, 1872-76), produint un focus permanent de problemes durant tot el període d’Amadeu de Savoia. Visca Jesús de Natzaret, jutge de la nostra religió. Visca Jesús de Natzaret i Carles de Borbó. Cançons de Nadal (1872)
  128. 128. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Els sectors populars i obrers, descontents amb un monarca que manté el sistema capitalista i, amb ell, la misèria d’aquests sectors → alçaments i revoltes.
  129. 129. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Però el problema principal és la desintegració de la coalició governamental: unionistes, progressistes i demòcrates, ja que els partits que havien apostat per ell (Partit Progressista, Unió Liberal i Partit Demòcrata) no es posaven d’acord entre ells i criticaven al nou rei. Francisco Serrano Manuel Ruiz Zorrilla Antonio de los Ríos Rosas Joan Prim i Prats Práxedes Mateo Sagasta
  130. 130. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia Entre 1871-1872, hi ha un moment d’alta inestabilitat política i els progressistes es dividiren (ja assassinat Joan Prim) en constitucionalistes, una facció conservadora propera als unionistes (Práxedes Mateo Sagasta) i altra més radical i propera als republicans, el Partit Radical (Manuel Ruiz Zorrilla). Práxedes Mateo Sagasta Joan Prim i Prats Manuel Ruiz Zorrilla
  131. 131. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) B.- Oposició a la nova monarquia
  132. 132. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres Amadeu I no té el suport de la majoria dels partits, ni moderats ni liberals, ni església, ni noblesa, ni burgesia, ni exèrcit. A aquesta falta de suport s’afegeix una inestabilitat permanent: 1.- L’aixecament carlí. Els carlins declaren novament la guerra, en 1872, per instaurar a Carles VII al tron: la Tercera Guerra Carlina (1872-76), serà especialment important al País Basc, Navarra i l’interior de Catalunya, tot i que mai va ser un gran perill, es va convertir en un focus permanent de conflictes i inestabilitat.
  133. 133. MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 2)
  134. 134. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres
  135. 135. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres 2.- En 1868, amb el “Crit de Yara” comença a Cuba la “Guerra dels Deu Anys” (1868-78), els criolls (classe rica local) demanen la independència i volien l’abolició esclavitud, però als sectors econòmics espanyols (catalans) no els interessava. Amadeu I intenta frenar la revolta amb un projecte d’abolició de l’esclavitud i reformes polítiques, però la burgesia comercial s’oposa.
  136. 136. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres
  137. 137. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres 3.- Les insurreccions federalistes de 1872: sectors republicans i anarquistes es revolten en diferents llocs del país. → però van fer augmentar la inestabilitat política de la monarquia. Les revoltes són durament reprimides i gran part dels sectors populars s’allunyaran encara més del govern → Vayan los consumos fuera, que así lo pide el pueblo; los derechos de puerta, fuera, que es lo que al pueblo conviene. También el de hipotecas, que molestados nos tiene; y las contribuciones indirectas, que a todo el pueblo conviene. No poner más policía de la que está existiendo; armar toda la milicia, y a la instrucción prontamente. Coples populars (1870-71).
  138. 138. 2.- MONARQUIA D’AMADEU IDE SAVOIA (1871-73) C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres 4.- Les revoltes i les contínues vagues i manifestacions obreres, que es succeeixen per tot el país. Estanislao Figueres y Morago Francesc Pi i Margall
  139. 139. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres Tot i les dificultats, Amadeu I vol dur a terme reformes polítiques, però davant la negativa dels sectors econòmics espanyols amb interessos a Cuba, es va frustrar una solució pacífica del conflicte. Forta inestabilitat política i incapaços de solucionar els problemes econòmics, socials i polítics: en dos anys, durant el seu regnat, hi haurà 6 governs i 3 eleccions o convocatòries a Corts amb una participació escassa i gran abstenció (pocs vots i molts en blanc), però el país continua tenint greus problemes econòmics, n’hi ha conflictes amb els carlins, alfonsins i continues mobilitzacions a Cuba (quintos, lleves).
  140. 140. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres Davant d’aquesta crisi governamental i privat de tot suport es produeix l’abdicació d’Amadeu. Cal recordar que mentre Amadeu viatjava a Madrid per prendre possessió, el general Joan Prim, el seu principal valedor, mor assassinat a Madrid el 30 de desembre de 1870. La mort de Prim provoca que la coalició governamental (progressistes, unionistes i demòcrates) s’acabi esquerdant, degut a les disputes entre els partits que la formen.
  141. 141. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres Crisi final: El 10 de febrer de 1873, Amadeu, fart de la situació i de l’escàs recolzament, presenta la seva renúncia al tron davant les Corts i se’n torna a casa (fins i tot després d’haver patit diversos intents d’assassinats, tot i que alguns interpreten amb covardia) i va abandonar Espanya amb la sensació de ser una país ingovernable i contrari a la monarquia democràtica, així, fracassa l’intent de monarquia constitucional. Acomiadament d’Amadeu I (1873)
  142. 142. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73)
  143. 143. 2.- MONARQUIA D’AMADEU I DE SAVOIA (1871-73) C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres Amadeu I no té el suport de la majoria dels partits, ni moderats ni liberals, ni església, ni noblesa, ni burgesia, ni exèrcit. A aquesta falta de suport s’afegeix una inestabilitat permanent: 1.- Tercera Guerra Carlina (1872-76), proposa a Carles VII (al País Basc, Navarra i interior de Catalunya). 2.- En 1868, amb el “Crit de Yara” comença a Cuba la “Guerra dels Deu Anys” (1868-78), els criolls (classe rica local) demanen la independència i volien l’abolició esclavitud, però la burguesia comercial s’oposa. 3.- Insurreccions federalistes de 1872: sectors republicans i anarquistes es revolten en diferents llocs del país, que són durament reprimides i part sectors populars s’allunyen més del govern. 4.- Revoltes i contínues vagues i manifestacions obreres es succeeixen per tot el país. Amadeu I vol dur a terme reformes polítiques, però negativa dels sectors econòmics espanyols amb interessos a Cuba, es va frustrar una solució pacífica del conflicte. Forta inestabilitat política: en dos anys de regnat, 6 governs i 3 eleccions a Corts. Mentre Amadeu viatjava a Madrid per prendre possessió, el general Joan Prim, el seu principal valedor, mor assassinat a Madrid (30-XII-1870) → la coalició governamental (progressistes, unionistes i demòcrates) s’acaba esquerdant. Crisi final: El 10 de febrer de 1873, Amadeu, fart de la situació i de l’escàs recolzament, presenta la seva renúncia al tron davant les Corts i va abandonar Espanya amb la sensació de ser una país ingovernable, així, fracassa l’intent de monarquia constitucional.
  144. 144. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) A.- La proclamació de la República. B.- La feblesa de la República espanyola. C.- Els partits polítics republicans. D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal: - Projecte de Constitució federal. - Problemes de la República. E.- República presidencialista [3 de gener - 29 de desembre de 1874]. F.- La fi de l’experiència republicana, del sexenni i restauració de la monarquia.
  145. 145. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) A.- La proclamació de la República Davant l’abdicació d’Amadeu I (10 de febrer 1873) i del fracàs de la monarquia constitucional, les Corts reunides en sessió conjunta del Congrés i del Senat i, per àmplia majoria, votaren la proclamació de la Primera República l’11 de febrer del 1873 i fou elegit president Estanislau Figueres (republicà federal). Estanislao Figueres y Morago
  146. 146. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) A.- La proclamació de la República Partit Republicà Federal ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA
  147. 147. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) A.- La proclamació de la República Tot i que la majoria dels parlamentaris eren monàrquics, va ser un diputat republicà (Francesc Pi i Margall) qui va presentar una proposició en nom d’altres diputats republicans com Figueres, Salmerón: “La Asamblea Nacional asume los poderes y declara como forma de gobierno la República, dejando a las Cortes Constituyentes la organización de esta forma de gobierno”. ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA FRANCESC PI I MARGALL NICOLÁS SALMERÓN EMILIO CASTELAR
  148. 148. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) A.- La proclamació de la República Seguidament, Emilio Castelar va pronunciar el següent discurs: “Señores, con Fernando VII murió la monarquía tradicional; con la fuga de Isabel II, la monarquía parlamentaria; con la renuncia de don Amadeo de Saboya, la monarquía democrática; nadie ha acabado con ella, ha muerto por sí misma; nadie trae la República, la traen todas las circunstancias, la trae una conjuración de la sociedad, de la naturaleza y de la Historia. Señores, saludémosla como el sol que se levanta por su propia fuerza en el cielo de nuestra patria”.
  149. 149. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) A.- La proclamació de la República Després del discurs de Castelar, entre els forts aplaudiments, va ser proclamada la República espanyola amb el següent resultat: “258 vots a favor i tan sols 32 en contra”. “La Asamblea Nacional resume todos los poderes y declara la República como forma de gobierno de España, dejando a las Cortes Constituyentes la organización de esta forma de gobierno. Se elegirá por nombramiento directo de las Cortes un poder ejecutivo, que será amovible y responsable ante las mismas Cortes”.
  150. 150. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) A.- La proclamació de la República. B.- La feblesa de la República espanyola. C.- Els partits polítics republicans. D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal: - Projecte de Constitució federal. - Problemes de la República. E.- República presidencialista [3 de gener - 29 de desembre de 1874]. F.- La fi de l’experiència republicana, del sexenni i restauració de la monarquia.
  151. 151. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola La Primera i jove República va tenir problemes més greus per a consolidar-se, que el regnat d’Amadeu de Savoia, degut a la desconfiança tant dels polítics com de part del poble, a més de les intervencions hostils dels grups autoritaris del país. Neix en un context de crisi econòmica greu: agrícola, hisendística i per la destrucció causada per les revoltes i guerres (Catalunya, València, País Basc, Andalusia,...).
  152. 152. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola Es van constituir Juntes Revolucionàries per substituir els càrrecs municipals dels ajuntaments monàrquics.
  153. 153. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola Les classes populars es desencanten amb ella i reclamen la necessitat urgent de canvis econòmics i socials per damunt dels polítics introduïts per la República → la majoria de republicans més radicals s’uniran al nou moviment obrer (socialistes i anarquistes).
  154. 154. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola Les classes populars es desencanten amb ella i reclamen la necessitat canvis econòmics i socials per damunt dels polítics introduïts per la República → la majoria de republicans més radicals s’uniran al nou moviment obrer (socialistes i anarquistes).  A Andalusia: protestes dels camperols, demanant el repartiment de terres dels latifundis.  A les ciutats mobilitzacions populars (els obrers sortien als carrers), especialment a Catalunya, reivindicant la reducció de la jornada, l’augment del salari i es va proclamar un Estat Federal Català dins la República espanyola, aconseguint l’oposició dels republicans unitaris a aquesta. Enfrontaments entre unitaris i federalistes.
  155. 155. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola Les classes altes (burgesia i vella noblesa), la major part de l’exèrcit i l’església consideren amenaçada la seva situació per la nova República i conspiren contra ella.
  156. 156. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola Les classes altes (burgesia i vella noblesa), la major part de l’exèrcit i l’església consideren amenaçada la seva situació per la nova República i conspiren contra ella.
  157. 157. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola Sols les classes mitjanes poc nombroses (professionals liberals, intel·lectuals) recolzen realment la República (escàs recolzament social).
  158. 158. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola No hi havia un programa de govern coherent i homogeni i la fragmentació política i discussió entre els mateixos republicans era molt greu.
  159. 159. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola Ha de fer front a problemes greus heretats del període anterior: la Tercera Guerra Carlina (187276) i a la de Cuba, revoltes socials,...
  160. 160. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola És a dir, que el context polític i econòmic era molt complex. La proclamació de la República va ser la sortida més fàcil davant la renúncia d’Amadeu de Savoia i una solució temporal. Com que gran part de la cambra era monàrquica, el seu suport a la República va ser una estratègia per guanyar temps i organitzar la tornada dels borbons al tron espanyol, i per això la República va néixer amb poques possibilitats d’èxit, que es va fer evident amb l’aïllament internacional del nou sistema.
  161. 161. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola No té el recolzament d’altres països, ni tan sols el reconeixement: sols Estats Units i Suïssa van reconèixer a la nova República. Però, tot i així va ser rebuda amb entusiasme per les classes populars, però exigint demandes.
  162. 162. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola Però, tot i així va ser rebuda amb entusiasme per les classes populars, però exigint demandes.
  163. 163. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola Front a les demandes del poble, el govern republicà de Pi i Margall reprimeix les revoltes, insisteix en la dissolució de les Juntes i defensa la legalitat de l’ordre liberal burgés. Les classes populars es distancien de la República. Malgrat la inestabilitat i una vegada pacificat el país, Pi i Margall convoca eleccions a Corts constituents (10 de maig), guanyades pels republicans de manera àmplia, però amb una forta abstenció del cos electoral (60%) i amb els republicans dividits.
  164. 164. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola Pi i Margall convoca eleccions a Corts constituents (10 de maig), guanyades pels republicans de manera àmplia, però amb una forta abstenció del cos electoral (60%) i amb els republicans dividits. FRANCESC PI I MARGALL
  165. 165. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) B.- La feblesa de la República espanyola Els republicans dividits.
  166. 166. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) A.- La proclamació de la República. B.- La feblesa de la República espanyola. C.- Els partits polítics republicans. D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal: - Projecte de Constitució federal. - Problemes de la República. E.- República presidencialista [3 de gener - 29 de desembre de 1874]. F.- La fi de l’experiència republicana, del sexenni i restauració de la monarquia.
  167. 167. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) C.- Els partits polítics republicans Els partits tradicionals: els moderats anomenats ara alfonsins (Cánovas del Castillo), els unionistes (Serrano) i els progressistes (Sagasta i Ruiz Zorrilla) i els demòcrates es veuen superats pel triomf dels republicans. Antonio Cánovas del Castillo Manuel Ruiz Zorrilla Antonio de los Ríos Rosas Práxedes Mateo Sagasta
  168. 168. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) C.- Els partits polítics republicans Dels demòcrates sorgiren els republicans. Els republicans s’agrupen en el Partido Demócrata Republicano Federal, dirigit per Francesc Pi i Margall. Per primera vegada són un grup separat del Partit Demòcrata (escissió), que apareix després de la signatura del Pacte d’Ostende i de la revolució Gloriosa. FRANCESC PI I MARGALL
  169. 169. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) C.- Els partits polítics republicans Ideologia: federalisme (l’Estat espanyol com a pacte lliure entre els diferents territoris històrics que el conformen, organitzat de baix cap a amunt), el Partit Republicà és antimonàrquic i defensa la forma republicana de govern, laïcisme, anticlericalisme, antimilitarisme, defensa les reivindicacions populars plantejades a les Juntes Revolucionàries i amplis drets democràtics i la intervenció de l’Estat en la regulació laboral,... ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA FRANCESC PI I MARGALL NICOLÁS SALMERÓN EMILIO CASTELAR Suport social: petita burgesia, professions liberals, intel·lectuals i, al principi, les classes populars urbanes i el moviment camperol i obrer.
  170. 170. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) C.- Els partits polítics republicans El republicanisme es divideix en dues tendències: Els republicans moderats o “unitaris”: de dretes, partidaris d’un un major conservadorisme social i polític, d’un estat republicà fort i centralitzat, i contraris a les autonomies de les regions. Destaquen Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. Divisió Els republicans “federals”: partidaris d’un estat republicà i descentralitzat, on les diferents regions d’Espanya s’havien de constituir com un Estat federal, mitjançant un pacte entre municipis i regions..., de tal manera que tinguin una autonomia front al govern central. Líders: Estanislau Figueres i Francesc Pi i Margall. Els republicans federals es subdivideixen en 2 subgrups: Els “benèvols” de centre, contraris a l’ús de la força i les revoltes, volien una República federada per la via parlamentària de dalt a baix (Pi i Margall). Federals ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA FRANCESC PI I MARGALL Els “intransigents” d’esquerra, partidaris d’utilitzar la força per proclamar una República Federal i Social a nivell provincial implantada de baix a dalt per la via armada (José Mª de Orense). NICOLÁS SALMERÓN EMILIO CASTELAR JOSÉ MARÍA DE ORENSE
  171. 171. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) A.- La proclamació de la República. B.- La feblesa de la República espanyola. C.- Els partits polítics republicans. D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal: - Projecte de Constitució federal. - Problemes de la República. E.- República presidencialista [3 de gener - 29 de desembre de 1874]. F.- La fi de l’experiència republicana, del sexenni i restauració de la monarquia.
  172. 172. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Durant la República (11/02/1873), la divisió entre els republicans provoca quatre governs diferents en menys d’un any, tingué 4 presidents en 10 mesos: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar. ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA FRANCESC PI I MARGALL NICOLÁS SALMERÓN EMILIO CASTELAR
  173. 173. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Durant la República (11/02/1873), la divisió entre els republicans provoca quatre governs diferents en menys d’un any, tingué 4 presidents en 10 mesos: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar. ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA FRANCESC PI I MARGALL NICOLÁS SALMERÓN EMILIO CASTELAR
  174. 174. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal 1.- Estanislau Figueres, primer president de la República (11 febrer 1973 – 11 juny 1973), era català i republicà federal. El dia 1 de juny de 1873 es produeix l’obertura d’unes Corts constituents i el dia 7 la proclamació de la República democràtica federal (president Estanislau Figueres). Les primeres mesures foren: supressió dels consums i de les quintes. La falta de recursos i la desorganització de l’exèrcit provocaren la dimissió de Figueres i és llavors quan es va anomenar a Francesc de Pi i Margall president. Ell serà l’encarregat d’elaborar la nova Constitució federal de 1873. Estanislao Figueres y Morago ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA
  175. 175. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal 2.- Francesc Pi i Margall, el segon president (juny 1973 - juliol 1973), era català i republicà federal. Proclamà l’Estat català (dins de la República federal espanyola) i elabora la teoria del republicanisme amb una Constitució federal (1873), que seguia la línea de la del 1869 (plantejament del liberalisme espanyol): FRANCESC PI I MARGALL
  176. 176. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) A.- La proclamació de la República. B.- La feblesa de la República espanyola. C.- Els partits polítics republicans. D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal: - Projecte de Constitució federal. - Problemes de la República. E.- República presidencialista [3 de gener - 29 de desembre de 1874]. F.- La fi de l’experiència republicana, del sexenni i restauració de la monarquia.
  177. 177. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Projecte de Constitució federal de la República espanyola de 17 de juny de 1873 El cap de la República serà un president. Corts bicamerals: Es mantindran les dues cambres (Congrés i Senat). Llibertat de culte i separació entre església i Estat. Àmplia declaració de drets i llibertats. Abolició de l’esclavitud. Supressió de quintes (lleves). Reforma d’impostos. Abolició impostos sobre el consum. Inici de legislació proteccionista en millores laborals: reducció jornada laboral i control treball infantil. REPÚBLICA FEDERAL com a forma de l’Estat amb 383 diputats (als 350 diputats es van afegir 15 de Puerto Rico i 18 de Cuba). FRANCESC PI I MARGALL Nova estructura estatal: es formarà un Estat no centralista. Espanya passà a tenir 17 Estats federals (15 a Espanya, més Cuba i Puerto Rico) el poder emanarà de tres nivells: municipi, Estats regionals i Estat Federal. Els Estats regionals federats tindran autonomia econòmica, administrativa i política “compatible amb l’existència de la Nació”, poden també elaborar les seves constitucions, compatibles també amb la de l’Estat federal. La proclamació de la República federal va fer esclatar el problema cantonal.
  178. 178. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Projecte de Constitució federal de la República espanyola de 17 de juny de 1873 Artículo 1º. “Componen la nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba , Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico , Valencia, Regiones Vascongadas. Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales”. FRANCESC PI I MARGALL
  179. 179. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Projecte de Constitució federal de la República espanyola de 17 de juny de 1873 FRANCESC PI I MARGALL
  180. 180. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) A.- La proclamació de la República. B.- La feblesa de la República espanyola. C.- Els partits polítics republicans. D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal: - Projecte de Constitució federal. - Problemes de la República. E.- República presidencialista [3 de gener - 29 de desembre de 1874]. F.- La fi de l’experiència republicana, del sexenni i restauració de la monarquia.
  181. 181. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Problemes de la República 1.- Problemes econòmics greus heretats de fases anteriors: crisi agrícola i hisendística (dèficit públic). 2.- Insurrecció carlina. Durant el Sexenni esclatà la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que finalitza durant el regnat d’Alfons XII. Les insurreccions carlines es van convertir amb un autèntic conflicte armat.
  182. 182. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Problemes de la República 2.- Tercera Guerra Carlina (1872-1876) Hi haurà un domini efectiu dels carlins damunt àrees tradicionalment carlines (Catalunya, País Basc, Maestrat). A les zones insurrectes es va articular un embrió d’Estat amb el control dels ajuntaments i diputacions (drets forals, llengua i institucions regionals), però no dominaran cap ciutat important.
  183. 183. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Problemes de la República 2.- Carlisme.
  184. 184. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Problemes de la República 3.- La Guerra dels Deu Anys a Cuba (1868-78), que va començar l’any 1868 amb el “Grito de Yara”, també continua i el problema colonial a Cuba s’estenia ràpidament (baixa influència republicana). Es tracta d’un aixecament independentista de la colònia cubana que no va triomfar. Les autoritats de l’illa són monàrquiques (volien la Restauració borbònica) i, juntament amb els monàrquics hispans, van obstaculitzar el programa reformista del Sexenni i, dins ell, de la República. Els republicans intentaran un acord donant-li autonomia a Cuba i abolint l’esclavitud en el projecte de Constitució de 1873, però la Constitució no és aprovada i la guerra continua, amb un fort cost econòmic i social.
  185. 185. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Problemes de la República 4.- El cantonalisme o alçaments cantonals fou el conflicte més greu. Moviment federal a favor de l’autonomia de les regions, que es va iniciar en juliol 1873, en molts llocs d’Espanya. Així, seguint la divisió político-administrativa i federal de Suïssa, quan Francesc Pi i Margall, durant la Primera República federal proclamà l’Estat federal a Catalunya, el federalisme és mal interpretat i moltes ciutats i pobles s’autoproclamaren Estats federals (primer a Cartagena i després s’estengué per la resta del litoral mediterrani), regions pràcticament independents a nivell polític, governs autònoms i amb legislació particular a la manera dels “cantons suïssos”.
  186. 186. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Problemes de la República 4.- Alçaments cantonals: conflicte més greu (juliol 1873), moltes ciutats i pobles s’autoproclamaren Estats federals (primer a Cartagena...)...
  187. 187. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Problemes de la República 4.- Alçaments cantonals: conflicte més greu (juliol 1873), moltes ciutats i pobles s’autoproclamaren Estats federals (primer a Cartagena i després s’estengué per la resta del litoral mediterrani), regions pràcticament independents a nivell polític, governs autònoms i amb legislació particular a la manera dels “cantons suïssos”.
  188. 188. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Problemes de la República 4.- Alçaments cantonals: conflicte més greu (juliol 1873), moltes ciutats i pobles s’autoproclamaren Estats federals (primer a Cartagena i després s’estengué per la resta del litoral mediterrani), regions pràcticament independents a nivell polític, governs autònoms i amb legislació particular a la manera dels “cantons suïssos”. “El 30 de junio el ayuntamiento de Sevilla acordó transformarse en República Social. Una semana más tarde, en Alcoy se desató una ola de asesinatos y ajustes de cuentas al calor de una huelga revolucionaria. Era sólo el aperitivo. El 12 de julio se produjo la sublevación de la base naval de Cartagena, instalándose en Murcia una Junta Revolucionaria presidida por un tal Antonio Gálvez, conocido como el Toñete. La chispa no tardaría en prender por toda la Piel de Toro. El 13 la insurrección alcanzó Valencia, el 19 Almansa y Cádiz; a finales de mes, lugares tan distantes entre sí como Granada, Salamanca, Córdoba o Castellón se proclamaron cantones independientes. Pi y Margall, superado por la realidad, dimitió, sin entender muy bien qué es lo que pasaba.” Mapa del conflicte cantonal en la Primera República.
  189. 189. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Problemes de la República 4.- Cantonalisme. És un fenomen complex per part dels sectors populars, on es mesclen aspiracions autonomistes (republicans federals intransigents) i aspiracions de revolució social inspirades per les noves idees internacionalistes (sobretot anarquisme, però també marxisme).
  190. 190. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Problemes de la República 4.- Cantonalisme. Ciutats cantonalistes són Cartagena, Sevilla, Cadis, Andújar, Tarifa, Castelló, València, Salamanca…
  191. 191. 3.- LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74) D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal Problemes de la República 4.- Cantonalisme.

×