Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

MODERNISME MALLORQUÍ

1,270 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

MODERNISME MALLORQUÍ

  1. 1. Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves
  2. 2. 46 CASA MILÀ O LA PEDRERA (1907-1910). BARCELONA ANTONI GAUDÍ I CORNET (1752-1926) 1v
  3. 3. Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves
  4. 4. Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves
  5. 5. Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves
  6. 6. NOMS:  Espanya: Modernisme.  França i Bèlgica: Art Nouveau.  Àustria: Sezession.  Anglaterra: Modern Style.  Alemanya: Jugendstil.
  7. 7. Història de l’art contemporani
  8. 8. Modernisme europeu (2a meitat segle XIX principi segle XX)
  9. 9. Modernisme català i mallorquí (2a meitat segle XIX principi segle XX)
  10. 10. Índex Modernisme  Modernisme ondulant  Bèlgica - Víctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble - Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art Nouveau)  França - Héctor Guimard: Castel Beranguer, les estacions de metro  Modernisme geomètric  Gran Bretanya - Charles R. Mackintosh: Salons de té, Escola Art Glasgow  Àustria - Otto Wagner: Metropolità de Viena, Estacions, Casa Majòlica, Caixa d’Estalvis - Olbrich: Edifici Seccesió - Hoffmann: Palau Stoclet  Modernisme català i mallorquí  Lluís Domènech i Montaner: Editorial Montaner i Simón, Cafè- restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música, Casa de Lleó Morera, Gran Hotel Palma  Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Martí  Antoni Gaudí i Cornet: Faroles Plaça Reial, Casa Vicens, Finca i Palau Güell, Parc Güell, Sagrada Família, Casa Batlló i Casa Milà (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lleó, El Capricho Cantàbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc
  11. 11.  Europa a finals del segle XIX.  Explosió de llibertat.  Ruptura amb els estils dominants.  Es desenvolupa en tres ciutats, principalment.  Brussel·les.  Viena.  Barcelona.
  12. 12.  Inspiració en la naturalesa.  Tendència a l’ús d’imatges femenines.  Preferència de l’ornamentació curvilínia.  Gran preocupació por fusionar la vida quotidiana amb l’art.
  13. 13.  Bèlgica: Victor Horta  França: Hector Guimard  Viena: Otto Wagner  Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet
  14. 14. ANTECEDENTS: ARTS & CRAFTS WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya)
  15. 15. Mallorca
  16. 16. MallorcaEl modernisme mallorquí té clara influència catalana, en no existir aquí una alta burgesia com en Catalunya. Cronològicament coincideix amb l’inici del turisme, cosa que fa necessari la construcció de nous edificis i s’incrementen les relacions amb la península. Sorgeix la Renaixença. A Mallorca el modernisme es dóna sobretot en Palma i els voltants. També en Lluc i en Sóller. Palma estava envoltada per murades i se’n comença a xerrar de enderrocar-les per poder engrandir la ciutat. En 1902, Alfons XIII va donar el seu permís per ensorrar-les amb la condició que hi hagués una planificació urbanística que acollís els barris perifèrics.
  17. 17. Mallorca  Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)  Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) La introducció del modernisme a Mallorca es degué a la presència de figures tan representatives del modernisme català com Antoni Gaudí i Cornet i, també, Lluís Domènech i Montaner, entre d'altres, els quals es varen traslladar a l'illa per realitzar-hi algun encàrrec.
  18. 18. La majoria d'obres modernistes es va fer a càrrec de la iniciativa privada, impulsada per la nova burgesia mallorquina, la qual, a començaments del segle XX, es va veure enriquida gràcies al comerç, la indústria i l'emigració. La generació d'arquitectes locals va adoptar el nou estil i deixà la seva empremta a un conjunt d'edificis destinats a la vida social, l'àmbit privat i el món comercial i industrial. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  19. 19. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Fou cridat pel bisbe Pere Joan Campins per a reformar la Catedral (1904-1914).
  20. 20. Catedral de Palma de Mallorca
  21. 21. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes: Traslladà el cor des del centre de la nau central (cor renaixentista) al presbiteri i disposa el cadiram per als cantors a la part de darrere l’altar i amb dos costats de l’altar, és a dir, als murs laterals de la capella Reial.
  22. 22. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  23. 23. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  24. 24. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes: Va fer la decoració de ceràmica, amb els escuts d'armes dels bisbes de Mallorca, ceràmica ubicada al mur de cada costat de la càtedra episcopal (a base de rajoles daurades).
  25. 25. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  26. 26. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  27. 27. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  28. 28. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  29. 29. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes: Va eliminar el retaule barroc de la capella Reial que impedia la visibilitat de la Capella de la Trinitat.
  30. 30. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  31. 31. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  32. 32. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  33. 33. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  34. 34. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  35. 35. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes: És obra seva la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut de la ciutat.
  36. 36. B. Ramon
  37. 37. Última Hora. Noticias Mercè Gambús y Antònia Reig, responsables de la investigación y la restauración. 31-10-2011 | Jaume Morey
  38. 38. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  39. 39. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  40. 40. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes: Va dur a terme la il·luminació mitjançant canelobres situats en les columnes (els lampadaris o “trobigueres”).
  41. 41. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  42. 42. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes: Instal·la el baldaquí que havia de ser provisional.
  43. 43. SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.
  44. 44. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  45. 45. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  46. 46. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  47. 47. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  48. 48. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes: Comença a obrir vitralls i rosasses, i va fer uns vitralls sobre la verge i els sants.
  49. 49. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  50. 50. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  51. 51. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  52. 52. SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.
  53. 53. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  54. 54. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes: És obra seva la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut de la ciutat.
  55. 55. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  56. 56. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes: Així com el tornaveu de la cantoria o trona major, que es va retirar per la raó de què ja n’hi havia megafonia. Es va tornar a instal·lar una rèplica del de Gaudí, feta per l’arquitecte eivissenc Elies Torres, que s’ha pogut contemplar des de divendres 26 de febrer de 2010, en principi, fins a octubre de 2010, a la mateixa Catedral. La seva instal·lació va suscitar una diversitat d’opinions sobre la conveniència de la seva futura ubicació i, a la fi, va ser desmuntat el dia 11 d’abril de 2013.
  57. 57. SEU DE PALMA. TORNAVEU.
  58. 58. • Dimecres 24 de febrer, 2010 (nota del Govern). El conseller Jaume Carbonero ha presentat avui el projecte de rèplica del Tornaveu de Gaudí que s’ha instal·lat a la Seu de Palma. • L’autor del projecte, Elias Torres, explicarà els principals detalls de l’obra que s’exposa. • Aquesta iniciativa, impulsada per la Conselleria, pretén mostrar fins al mes d’octubre de 2010 una de les petjades més importants que Gaudí va deixar a Mallorca.
  59. 59. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  60. 60. SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.
  61. 61. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  62. 62. SEU DE PALMA. TORNAVEU ACTUAL. SEGONS REFORMA ANTONI GAUDÍ.
  63. 63. va ser desmuntat el dia 11 d’abril de 2013.
  64. 64. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) Reformes: Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió I Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-García. Josep M. Jujol començà a policromar el cadirat i el mur posterior amb una representació de l'univers amb esquitxos de pintura. Aquesta intervenció s'interrompé, tot just començada, per l'oposició que provocà, però la part feta encara és visible.
  65. 65. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) L’obra de Gaudí va ser molt criticada pels mallorquins, que consideraven que els lampadaris de les columnes, sostinguts per anells de ferro, restaven esveltesa a les columnes, el cadiram dels cantors semblava un tramvia …, entre d’altres coses com, la destrucció d'alguns elements com el corredor dels ciris mudèjar. Gaudí se’n va anar de Mallorca i no va acabar la reforma. Es va disposar a fer el projecte de la Sagrada Família (1914), deixant en mans de Joan Rubió i Bellver el que quedava de la reforma de la Seu.
  66. 66. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  67. 67. La Seu de Mallorca i Gaudí - E. Taltavull ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  68. 68. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26) També va reformar l’església, l’hostatgeria i el camí del rosari del monestir de Lluc. Tampoc ho va acabar i se’n va encarregar el seu deixeble, que també va treballar en l’església de Sóller i en la Banca d’estil neogòtic.
  69. 69. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  70. 70. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
  71. 71. GRAN HOTEL, PALMA (1903). LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  72. 72. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER  Lluís Domènech i Montaner (1850-1930). Arquitecte, historiador, humanista i polític català, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Fou un dels principals protagonistes del modernisme català, com a arquitecte es va avançar a les propostes arquitectòniques europees, amb un llenguatge innovador i una arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador de totes les arts, i una concepció global de l’edifici.  Va estudiar arquitectura en Barcelona i Madrid. Fou director de l’Escola d’arquitectura de Barcelona. Era un home molt culte que, de tant en tant, també escrivia articles de premsa.  Són obres teòriques seves: “En busca d’una arquitectura nacional” (1878) i una monumental “Història general de l’art”, que va continuar Puig i Cadafalch.
  73. 73. JOSEP PUIG I CADAFALCH Va ser alumne de Lluís Domènech i Muntaner. Aquest des de la seva posició de director de l'Escola d'Arquitectura va impulsar un estil que hi adaptaren molts dels seus alumnes. Puig i Cadafalch considerava al mestre "l'home d'un període i una escola artística, que ha estat el ressò de desenvolupaments artístics d'altres països, adaptant-los amb un caràcter especial propi, amb un caràcter innovador“.
  74. 74. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER EDITORIAL MONTANER I SIMÓN. SEU DE LA FUNDACIÓ TÀPIES A BARCELONA.
  75. 75. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER CASTELL DELS TRES DRACS (1888, BARCELONA) o CAFÉ RESTAURANT DE L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE BARCELONA.
  76. 76. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).
  77. 77. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).
  78. 78. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
  79. 79. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.
  80. 80. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  81. 81. GRAN HOTEL, PALMA. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  82. 82. G R A N H O T E L Gran hotel = Situat en el número 7 de la palmesana Plaça Weyler, el Gran Hotel és un establiment de luxe, que fou precursor del turisme en Mallorca. Obra arquitectònica realitzada per l’arquitecte català Lluís Domènech i Montaner i acabada el 1903. La direcció d’obres es va encarregar a Jaume Aleñar. L’impulsor fou Palmer, un emigrant que havia fet fortuna i havia tornat a Mallorca. Va considerar que ja que començava el turisme era necessari un hotel de categoria. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  83. 83. Imatge del Gran Hotel i les seves tarifes aparegudes en una guia en francès sobre Palma. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  84. 84. G R A N H O T E L LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER Gran hotel = El Gran Hotel és de planta octogonal, totes les seves habitacions donen a l’exterior, cosa que garanteix una estupenda il·luminació.
  85. 85. GRAN HOTEL, PALMA LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  86. 86. G R A N H O T E L LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER Gran hotel = El vessant modernista català del Gran Hotel, recull elements del naturalisme d’inspiració vegetal i animal.
  87. 87. GRAN HOTEL, PALMA LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER La façana està ricament ornamentada amb elements escultòrics i ceràmica.
  88. 88. G R A N H O T E L Gran hotel = Destaquen les vidrieres, l’ús del ferro i, a més, va dotar l’edifici dels darrers avenços del moment (electricitat i elevador).
  89. 89. G R A N H O T E L LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER Gran hotel = La decoració és floral, zoomorfa i humana.
  90. 90. G R A N H O T E L LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER Són característiques les seves balconades circulars i la ceràmica de la Roqueta en els plafons de mosaic.
  91. 91. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.
  92. 92. G R A N H O T E L G R A N H O T E L LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  93. 93. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  94. 94. GRAN HOTEL, PALMA LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER Tots els elements decoratius han estat tractats amb generositat formal.
  95. 95. GRAN HOTEL, PALMA LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER Gran hotel = Durant el franquisme va estar molt abandonat. La Caixa el va comprar i reformar. La reforma recent ha recuperat la façana i ha alterat l’espai interior per adequar-lo a les funcions pròpies d’un centre cultural i d’exposicions, perquè actualment s’ha reconvertit en el centre cultural, seu de la Fundació la Caixa.
  96. 96. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  97. 97. GRAN HOTEL, PALMA LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  98. 98. Hermenegild Anglada i Camarasa, Barcelona 11 de setembre de 1871 ~ Puerto de Pollença 7 juliol 1959. Gran hotel = Conté una exposició pictòrica permanent, dedicada a Anglada Camarasa i se n’han fet moltes d’itinerants, també interessants.
  99. 99. GRAN HOTEL, PALMA, LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER Representa una de les mostres més importants del esquitxos del modernisme català a l’Illa de Mallorca, així com és un referent de la industria turística balear.
  100. 100. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  101. 101. Mallorca Modernisme historicista
  102. 102. (1) La casa Corbella = de l’arquitecte Nicolau Lliteras. La seva construcció i disseny és del segle XIX. CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS
  103. 103. És troba entre la plaça de Cort i el xamfrà amb Jaume II. Edifici plurifamiliar de 5 plantes (planta baixa i quatre pisos). CAN CORBELLA. NICOLAU LLITERAS
  104. 104. (1) La casa Corbella = La planta baixa està destinada al comerç i presenta arcs de fusta de colors. CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS
  105. 105. La resta de plantes presenten finestres separades per columnes de ferro ornamentades de fusta. A més, la casa està dotada d’una torre d’estil àrab. Els arcs són lobulats. En la part inferior, els arcs són de ferradura. CAN CORBELLA. NICOLAU LLITERAS
  106. 106. CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS
  107. 107. CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS És pot considerar com premodernista per la datació i l’estètica historicista de caràcter neomudèjar. Els vitralls i l’ornamentació denoten la presència del modernisme en Mallorca.
  108. 108. CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS
  109. 109. CAN CORBELLA. MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS
  110. 110. Gaspar Bennàzar Moner, l'arquitecte Fou un famós i reconegut arquitecte i urbanista mallorquí que és recordat, sobretot, per la seva important tasca en termes urbanístics a la Ciutat de Mallorca. Arquitecte municipal molt estimat a Mallorca, va projectar i fou director de l'execució del Pla l’Eixample de Palma de Bernat Calvet, i, finalment, l’únic que es va realitzar va ser les escales que uneixen la catedral amb la part baixa.
  111. 111. Gaspar Bennàzar Moner, l'arquitecte També se'l coneix pels edificis que va fer arreu del centre de Palma. Sobretot pels edificis corresponents a la seva primera etapa com arquitecte (modernisme historicista) d'influència de l'art neoàrab i de l'arquitecte català Lluís Domènech i Montaner: Es Triquet, s'Escorxador, Hotel Príncipe Alonso... La seva obra modernista en general està més aviat marcada pel geometrisme del Secessionisme, tot i que també està influenciat per l'Art Nouveau. GASPAR BENNÀZAR MONER
  112. 112. HOTEL PRINCIPE ALFONSO, DEVORA MARIVENT
  113. 113. HOTEL PRINCIPE ALFONSO, DEVORA MARIVENT
  114. 114. BAR TRIQUET 2) Bar Triquet = destaca, en la part superior, el minaret d’estil àrab, així com les baranes de ferro i l’ús del cristall. Ornamentacions vegetals i florals. GASPAR BENNÀZAR MONER
  115. 115. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR (3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Edifici construït el 1908, fou projectat per Gaspar Bennàzar i Jaume Aleñar, i està majorment influenciat pel modernisme austríac (Secessionisme de tendència vienesa). Això es pot comprovar per l'estètica més aviat geomètrica de les figures de la façana.
  116. 116. ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en el coronament de mig punt dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).
  117. 117. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR (3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Es troba al carrer Colom, al costat d'un altre edifici modernista: la casa Forteza-Rey.
  118. 118. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR. CAN FORTEZA REY.
  119. 119. 3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Els materials emprats per la construcció de la façana són, entre d'altres, el ferro forjat (estructura) i la ceràmica policromada de La Roqueta (decoració). Ambdós materials són molt emblemàtics del corrent modernista ja que l'un era símbol de la Revolució Industrial i l'altre es considera un element molt representatiu de la decoració arquitectònica de llavors i, a més, era la base per realitzar una de les tècniques més identitàries del modernisme: el “trencadís”. És l’edifici on per primera vegada es va utilitzar el ferro com element estructurador, així com per a la decoració, així, el ferro permet la instal·lació de grans vitralls. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR
  120. 120. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEÑAR (3) L’Àguila o Magatzems Àguila = L'edifici consta de tres pisos i planta baixa. A tots els pisos de la façana hi predomina el vidre: hi ha tres obertures (dues petites als laterals i una més gran al centre), que van des del sostre fins el terra de cada planta.
  121. 121. 3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Utilitza principalment una estructura metàl·lica. Al primer i el segon pis aquests finestrals estan separats per sis columnes de ferro (tres a cada banda) i ambdós pisos tenen una balconada de ferro amb una barana també de ferro i de formes ondulades, que produeixen dinamisme. El tercer pis ja no hi ha tant de ferro: tant sols en trobam a les baranes i a l'estructura dels finestrals. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEÑAR
  122. 122. (3) L’Àguila o Magatzems Àguila = El finestral central, més gran que els altres, està emmarcat dins un arc de mig punt fet de marès. Al timpà d'aquest arc hi ha un vitrall decorat amb “trencadís” i motius vegetals i florals inspirat en l’estació de metro de Karlplatz a Viena, projecte d’ Otto Wagner (màxim exponent del modernisme arquitectònic vienès).
  123. 123. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR
  124. 124. ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en el coronament de mig punt dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).
  125. 125. ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA. OTTO WAGNER (influirà en el coronament de mig punt dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).
  126. 126. OTTO WAGNER Otto Wagner Metropolità de Viena Unit a les formes geomètriques va construir una volta metàl·lica calada que imita talls i fillastres en color daurat.
  127. 127. Otto Wagner Estacions de metro, per exemple en Karlsplatz, Viena Les estructures són de metall. Són edificis, abans de tot, pràctics i la decoració li confereix categoria i luxe. Destaquen les decoracions de gira-sols. OTTO WAGNER
  128. 128. Als laterals de l'arc hi ha ornamentacions vegetals. La decoració dels laterals és policroma amb maons vermells que alternen amb verds i blancs. Finalment, com a coronament de l'edifici en sobresurten dos pilars acabats amb motius de ferro.
  129. 129. (3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Finalment, com a coronament de l'edifici en sobresurten dos pilars acabats amb motius de ferro. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR
  130. 130. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR
  131. 131. (3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Al llarg dels anys ha mantingut el seu ús comercial. En el seus inicis eren uns grans magatzems i, actualment, a la planta baixa s'hi troba una sabateria.
  132. 132. Mallorca Modernisme octogonal
  133. 133. Caixa d’estalvis = és un edifici bastant sobri. Els murs són de càrrega, però utilitza el ferro en la part superior i el deixa a la vista. Té tres plantes. La façana és simètrica.
  134. 134. Caixa d’estalvi i Mont de Pietat de les Balears = Seguim fins al final del carrer Colom, giram a l’esquerra pel carrer Cadena, travessam la plaça de Santa Eulàlia i recte arribam al carrer del Convent de Sant Francesc. Aquesta ens durà a la plaça de Sant Francesc on, a mà dreta, es troba l’edifici. Edifici projectat per Gaspar Bennàzar i construït entre 1904 i 1906, mostra un estil a cavall entre el modernisme i l’historicisme.
  135. 135. Caixa d’estalvis = La plasticitat de la seva façana, rematada per una teulada corba de teules vermelles, el tractament de les superfícies de pedra, els forjats en ferro, els motius antropomòrfics en el cos central i el coronament de l’edifici, així com l’escut central que simbolitza les Balears entrellaçades entre la boca d’un lleó, les fulles de palmera i el rata-pinyada, són els detalls més destacats.
  136. 136. El bar Cristall = té poca decoració i és, per tant, bastant sobri. En la part interior podem trobar una escala amb el passamans de fusta que acaba en un lleó.
  137. 137. S’ESCORXADOR. PALMA.
  138. 138. GASPAR BENNÀZAR
  139. 139. S’escorxador = La seva construcció fou molt criticada. GASPAR BENNÀZAR
  140. 140. Els edificis presenten una planta baixa i 4 pisos, on les habitacions es troben devora la façana, de forma que les dependències es troben perfectament il·luminades. Les obres foren projectats i començades per Francisco Roca i Simó, però es va traslladar a Argentina, deixant la obra a mitges, i l’acabà Guillem Reynés. Can Casasayes i Pensió Menorquina = Aquestes dues construccions es troben en un lateral de la plaça Mercat (abans Santa Catalina Thomàs), pràcticament davant el Gran Hotel. Duen el nom del seu propietari i promotor que va fer construir aquests dos edificis modernistes molt semblants, pràcticament són idèntics separats pel carrer Santa Cèlia; el de l’esquerra s’anomena Can Casasayes (vivenda pels propietaris) i el de la dreta s’anomena Pensió Menorquina.
  141. 141. Can Casasayes i Pensió Menorquina = Els edificis es varen construir amb un any de diferència, entre 1908-1911; l’any 1908 començà Can Casasayes (destinat a casa de pisos) i la Pensió La Menorquina (el de la dreta), en 1909. Estava previst unir-los mitjançant un arc (com una espècie de pont) per a passar d’un edifici a l’altre, però finalment no es va acabar de fer, perquè el govern ho denegà.
  142. 142. Can Casasayes i Pensió Menorquina = L’edifici té gran influència de Gaudí, sembla que l’arquitecte fou alumne seu, això es nota als seus arcs parabòlics i el fet de les parets corbes, a més, les balconades semblen un antifaç o una papallona, la barana està feta de ferro i recorda a la de la casa Batlló o Milà de Gaudí.
  143. 143. CAN CASASAYES I PENSIÓ MENORQUINA (1908). FRANCISCO ROCA I SIMÓ.
  144. 144. CAN CASASAYES I PENSIÓ MENORQUINA
  145. 145. CAN CASASAYES I PENSIÓ MENORQUINA
  146. 146. Can Casasayes i Pensió Menorquina = També n’hi ha modillons de rotllo d’influència àrab. En la zona de l’escala entra una llum zenital gràcies a una volta de vidre.
  147. 147. CAN CASASAYES I PENSIÓ MENORQUINA
  148. 148. Les dues cases destaquen pels motius ornamentals geomètrics i per l’ondulació dels plans de les façanes, que afecten, fins i tot, a la curvatura de les persianes, ja que les persianes estan fetes exclusivament per a aquestes finestres, així s’hagueren de doblegar, una per una, i pel que fa a la decoració, no és abundant, tot i que es poden observar fulles d’acant i papallones als capitells i als balcons. A un dels dos edificis es poden observar les inicials del propietari a la façana (JCC). CAN CASASAYES I PENSIÓ MENORQUINA
  149. 149. CAN CASASAYES I PENSIÓ MENORQUINA (1908). FRANCISCO ROCA I SIMÓ.
  150. 150. CAN CASASAYES I PENSIÓ MENORQUINA (1908). FRANCISCO ROCA I SIMÓ.
  151. 151. Casa de Lluís Segura = construïda per Francisco Roca i Simó. Té quatre pisos i ocupa un xamfrà entre Avinguda Comte de Sallent i 31 de Desembre. Sobresurt la balconada, ja que tot es recte. Destaca el mirador de cristall. La decoració és vegetal.
  152. 152. FRANCISCO ROCA I SIMÓ Casa de Lluís Segura =.
  153. 153. CASA FORTEZA REY Casa de Forteza Rey = Es troba en la plaça Marquès del Palmer, encreuament amb el carrer Monges.
  154. 154. CASA DE FORTEZA REY Casa de Forteza Rey = Era propietat d’un joier que va fer el projecte de la seva pròpia casa, però segurament assessorat per algun arquitecte, donat que ell no tenia coneixements tècnics. Però el disseny de la façana és totalment seu. Forteza Rey com a joier també va dissenyar joies d’estètica modernista. És una vivenda plurifamiliar amb molts d’elements modernistes.
  155. 155. CASA FORTEZA REY Casa de Forteza Rey = La part superior està decorada amb un trencadís. Conté, també, distints tipus d’arcs: conopials, de ferradura, mixtilinis…
  156. 156. CASA FORTEZA REY
  157. 157. CASA FORTEZA REY
  158. 158. CAN FORTEZA-REY. EL’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR Casa de Forteza Rey = La decoració és vegetal, zoomorfa i també humana. La forma de les balconades és molt original. Ús del ferro i de ceràmica de la Roqueta.
  159. 159. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR. CAN FORTEZA REY.
  160. 160. L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA I CAN FORTEZA-REY. Casa de Forteza Rey = Destaca el relleu de l’home amb la boca oberta...
  161. 161. Casa de Forteza Rey = Destaca el relleu de l’home amb la boca oberta flanquejat per dos dracs alats, i del que es desconeix el significat, situat en el mirador del segon pis.
  162. 162. Casa de Forteza Rey = Es creu que Gaudí va col·laborar en el disseny. Aquest edifici és veïnat d’un altre modernista, els magatzems l’Àguila. CAN FORTEZA-REY. EL’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA. GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR
  163. 163. CAN FORTEZA-REY.
  164. 164. CASA FORTEZA REY
  165. 165. TALLER DE FORTEZA REY Taller de Forteza Rey = És un edifici estret de planta baixa i quatre altures. En la façana el maó està a la vista i està decorada amb plafons o plaques de ceràmica, que la cobreixen donant la sensació de rugositat. La forma dels balcons és triangular.
  166. 166. TALLER DE FORTEZA REY
  167. 167. TALLER DE FORTEZA REY
  168. 168. TALLER DE FORTEZA REY
  169. 169. Casa Salas = construïda per Bartolomé Ferrà. Hi ha decoració de ceràmica en les llindes y brancals de les portes. El que més destaca és la decoració de pedra de la part superior que representen escenes de les arts, la indústria, el comerç…, fins arribar al coronament de l’edifici. La decoració és zoomorfa.
  170. 170. CÍRCULO MALLORQUÍN Cercle mallorquí = L’antic Cercle Mallorquí, en el carrer Conqueridor, va ser reformat en 1913 per Miquel Madorell i Rius en llenguatge modernista.
  171. 171. CÍRCULO MALLORQUÍN Cercle mallorquí = L’edifici està dividit en tres cossos. La reforma va afectar a la fesomia inicial, perquè va augmentar el volum i va ocupar una planta més. La façana és simètrica i l’ornamentació modernista es situa, principalment, entorn a les obertures, en els capitells i en els fusts de les columnes i està inspirada en motius florals.
  172. 172. CÍRCULO MALLORQUÍN
  173. 173. CÍRCULO MALLORQUÍN Cercle mallorquí = Acaba en un arc que sobresurt, on es troba l’escut de Mallorca i el ròtol “Círculo mallorquín”.
  174. 174. Edifici Morell (Casal Solleric) = té influència neoàrab pels detalls que emmarquen les portes i finestres.
  175. 175. EDIFICI MORELL (CASAL SOLLERIC)
  176. 176. EDIFICI MORELL (CASAL SOLLERIC)
  177. 177. EDIFICI MORELL (CASAL SOLLERIC)
  178. 178. Per a arribar a Santa Catalina, seguirem el passeig Sagrera fins al final. Agafarem el carrer de la dreta, Avinguda de l’Argentina. A la nostra esquerra ens trobarem amb els carrers que componen la barriada de Santa Catalina. Algunes de les seves façanes ofereixen exemples del denominat modernisme popular. Destacarem: l’Hostal Cuba (carrer de Sant Magí, 1), edifici en general molt auster, de línies historicistes i d’inspiració àrab, amb un alt minaret en el cantó; la façana de la Ferreteria La Central (carrer de Sant Magí, 37), obra de 1908 que presenta interessants detalls modernistes d’inspiració vegetal en fusta, ferro en les baranes i reixes i pedra en els arcs de les finestres i en les balconades; la façana de Can Palmer (zona plaça Progrés, cantó carrer Quetglas i carrer Despuig), datada el 1910, decorada amb ceràmica de motius florals i geomètrics; la casa situada en el cantó dels carrers Caro i Pou, datada el 1907, amb una interessant tribuna poligonal amb un pilar de pedra amb decoració vegetal a la planta baixa, amb balcó de fusta i vidre, i forja en les baranes dels pisos superiors; Can Pujol (carrer Pou, 24), obra de Gaspar Reynés i Jaume Alenyar amb interessants ornaments florals i vegetals en pedra en les llindes de les finestres, sota les balconades, en el coronament de l’edifici i en les baranes de ferro forjat (únic element tridimensional de la façana). Tret dels ITINERARIS HISTÒRICS DE LES ILLES BALEARS
  179. 179. Façana de la f erreteria La Central = Al carrer de Sant Magí, 37. Obra de 1908, que presenta interessants detalls modernistes d’inspiració vegetal en fusta, ferro en les baranes i reixes ondulants, i pedra en els arcs de les finestres i en les balconades.
  180. 180. Hostal Cuba = Al carrer de Sant Magí, 1. Edifici en general molt auster, de línies historicistes i d’inspiració àrab, amb un alt minaret en el cantó.
  181. 181. HOSTAL CUBA
  182. 182. Forn d´es Teatre = Ubicat en al plaça Weyler, número 9.
  183. 183. Forn d´es Teatre = El Forn del Teatre va ser creat al segle XIX, però la seva façana va ser reformada el 1916, seguint el corrent modernista de l'època, per això és considerat un exemple de modernisme de començament de segle. FORN DES TEATRE
  184. 184. Forn d´es Teatre = El conjunt plàstic del Forn del Teatre presenta una sèrie de panells de fusta amb decoració, que emmarquen la porta d’entrada i les finestres, on es combinen els elements epigràfics, les línies ondulades o sinuoses, i els motius vegetals i florals ondulants en els laterals. Hi destaca la decoració zoomorfa: un àguila i un drac central, alat i de ferro forjat, que estan en la línia de l’Art Nouveau.
  185. 185. Forn d´es Teatre = panells de fusta amb decoració, amb elements epigràfics, les línies ondulades o sinuoses, i els motius vegetals i florals ondulants en els laterals. Hi destaca la decoració zoomorfa: un drac central, alat i de ferro forjat, que estan en la línia de l’Art Nouveau.
  186. 186. Forn d´es Teatre = Hi destaca la decoració zoomorfa: un drac central, alat i de ferro forjat, que estan en la línia de l’Art Nouveau.
  187. 187. FORN DES TEATRE Forn d´es Teatre = Destaca la decoració zoomorfa: un àguila de ferro forjat, que està en la línia de l’Art Nouveau.
  188. 188. Forn d´es Teatre = El forn està especialitzat en ensaïmades, llises o farcides, que van des del cabell d'àngel a la xocolata. Pels que prefereixen alguna cosa més, hi ha sobrassades de Montuïri, empanades, cocarrois i rebosteria variada. També es poden trobar, als seus prestatges, una gran varietat de licors tradicionals mallorquins com les Herbes.
  189. 189. Forn d´es Teatre = Des del 2008, l'emblemàtic forn s'ha expandit al cafè del costat, que ofereix una àmplia carta de menjars i vins, fent èmfasi en els productes mallorquins i la seva cultura culinària. Ambdós poden gaudir-se a la seva terrassa o en el seu interior d'estil rústic.
  190. 190. Forn Fondo = al carrer Unió, 15. Conserva el seu passat modernista de tendència Art Nouveau, en la decoració i en els detalls de la façana, està decorat amb vidres pintats, però ha perdut interès arquitectònic pel que fa als interiors.
  191. 191. Ca’n Joan de s’Aigua = destaca la làmpada, els mobles i el plafó de ceràmica.
  192. 192. Estació de Sóller = destaca la volta de cristall.
  193. 193. Altres obres artístiques
  194. 194. CASA CHAPA (1914). EN L’EIXAMPLA
  195. 195. ESTACIÓ ATOCHA, MADRID
  196. 196.  Construït devora el llac artificial del Retiro, com un hivernacle per a plantes. La seva estructura és totalment de ferro, i està recobert de plaques de cristall.  Recorda qualsevol palau de conte o de somni.  És un obra de Ricardo Velázquez Bosco. EL PALAU DE CRISTALL (1887). MADRID.
  197. 197. “PALAU DE CRISTALL”. MADRID. RICARDO VELÁZQUEZ BOSCO
  198. 198.  L’autor és l’arquitecte Joaquín de Vargas Aguirre. Es tracta d’una planta rectangular amb quatre entrades principals. Edifici realitzat amb ferro fos i maó. Cal destacar els vitralls de les finestres. MERCAT CENTRAL DE SALAMANCA (1899-1909)
  199. 199. MERCAT CENTRAL DE SALAMANCA (1899-1909)
  200. 200. MERCAT CENTRAL DE SALAMANCA (1899-1909)
  201. 201.  L’autor d’aquesta obra arquitectònica és el mateix que el del mercat central de Salamanca, Joaquín de Vargas Aguirre. En aquest cas, fou un encàrrec de l’industrial Miguel de Lis. La seva estructura és de ferro i destaquen les seves enormes vidrieres policromades i l’escalinata de l’entrada principal. Actualment és un museu d’Art-Nouveau. LA CASA LIS. SALAMANCA.
  202. 202. ESTACIÓ DEL NORD DE VALÈNCIA (1906-1917)
  203. 203.  Fou construïda per Demetri Ribes. El seu estil ja és modernista. La seva estructura és metàl·lica, i la seva decoració combina la ceràmica, les vidrieres i la forja. És un edifici que encara avui té la mateixa funció, és l’Estació del Nord. ESTACIÓ DEL NORD DE VALÈNCIA (1906-1917)
  204. 204. ESTACIÓ DEL NORD DE VALÈNCIA (1906-1917)
  205. 205. MERCAT CENTRAL (1914). VALÈNCIA.
  206. 206. MERCAT CENTRAL (1914). VALÈNCIA.
  207. 207. MERCAT DE COLOM (1914-1916). VALÈNCIA
  208. 208. MERCAT DE COLOM (1914-1916).VALÈNCIA
  209. 209.  Imatges: Google i Flickr  Assumpció Granero. www.slideshare.net  Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.  Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.  SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)  http://www.wikipediaenciclopedia libre  sapiens.ya.com BIBLIOGRAFIA
  210. 210.  quedearte.blogspot.com  arteenlasculturas.8m.com  www.artehistoria.jcyl.es  www.artecreha.com  http://es.wikipedia.org Wikimedia Commonswww.enciclopedia.cat  ciencias.sociales2006.googlepages.com BIBLIOGRAFIA
  211. 211. Història de l’art IES RAMON LLULL (PALMA) Ma Assumpció Granero Cueves

×