LA REVOLUCIÓ RUSSA

1. La Revolució Russa
Pràctiques del Màster de Formació del Professorat (curs 2016 – 2017)
Daniel García Comas

2. Esquema del
tema
1. La RússiaTsarista.
2. La Revolució de Febrer de 1917.
3. La Revolució d’Octubre de 1917.
4. Els esclats revolucionaris europeus (trienni bolxevic) (1919 – 1921).
5. Guerra Civil Russa i el Comunisme de Guerra.
6. La Nova Política Econòmica (NEP).
7. De l’estat dels soviets a la URSS
1. La construcció de l’Estat dels soviets
2. La creació de la URSS.
8. L’Stalinisme fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial.
1. Les grans lluites internes
2. Stalin, l’amo del poder
3. L’impuls del col·lectivisme
4. El terror estalinista dels anys trenta
5. Les noves institucions polítiques
6. L’URSS i les tensions mundials fins al 1941.

3. La RússiaTsarista

4. “El gran gegant
dels peus de
fang”
 La Rússia tsarista era un imperi endarrerit i en el que encara imperava
l’absolutisme polític.
 Havia penetrat molt poc el capitalisme i estava molt influenciat per
Occident.
 La concentració de la propietat agrícola estava en mans de la noblesa i
les condicions de treball eren molt dures. El 1861 el tsar Alexandre II va
abolir la servitud camperola però els seus efectes foren molt escassos.
 La zona occidental de l’imperi rus era més dinàmica econòmicament
amb una limitada industrialització i en zones molt concretes i la
majoria dels obrers feien feina en empreses de més de 500 obrers.
Molt del capital invertit en aquesta industrialització va ser estranger
sobretot francès.
 El règim tsarista era un règim absolutista on el poder provenia de Déu
i la arbitrarietat eren la norma de l’Estat. El tsar no tenia cap control
en les seves decisions i tenia una burocràcia fidel i un exèrcit
important per mantenir el control de l’Imperi i, per altra banda, tenia
la connivència de l’EsglésiaOrtodoxa com un puntal més del règim.

5. Les forces
d'oposició al
règim
 Les primeres forces d’oposició al règim foren els pagesos (narodniki).
Defensaven la transformació de la societat camperola tradicional i es
presentaven com a enemics del tsar.
 L’anarquisme també va tenir ressò a Rússia creant-se una organització
anomenadaTerra i Llibertat que va practicar el terrorisme.
 Els obrers industrials estaven molt influenciats per les idees marxistes i al 1898
fundaren el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSRD). Aquest partit tenia
com a inspirador a Plekhanov i com a líder destacarVladimir Lenin.
 El 1903 el POSRD es va escindir entre els bolxevics (majoritaris) i els
menxevics (minoritaris) a causa de les seves diferències en la direcció que
havia de prendre el partit:
 Els menxevics defensaven una revolució burgesa a Rússia.
 Els bolxevics defensaven que la revolució havia de ser de caràcter socialista i
impulsada pel proletariat. Els bolxevics eren un partit de revolucionaris
professionals, molt actius i disciplinats, i no com un partit de masses.
 Hi haurà més partits en aquest període de caràcter liberal de composició
burgesa:
 El Partit Constitucionalista Demòcrata KDT (cadets).
 Partit Socialista Revolucionari, SR (esserites): exercien influència sobre els
pagesos ja que defensaven destruir el sistema tsarista i instaurar una societat
col·lectivista de base rural.

6. La revolució de
1905
 Amb la introducció de les idees liberals, l'anarquisme i en menor
mesura del marxisme el sistema tsarista s'anà erosionant. Cap als anys
vuitanta del segle XIX les reivindicacions d'una societat més justa, el
repartiment de la riquesa, les llibertats de premsa i política anaren
prenent força.
 La desfeta de la guerra amb el Japó el 1904 va anar augmentant el
descontentament de la població. Després de la derrota militar es
succeí una crisi que va provocar un esclat revolucionari el 1905.
 La revolta s'inicià en una manifestació pacífica davant el Palau
d'Hivern que reclamava reformes polítiques i socials que fou reprimida
brutalment. Prop de 300 persones moriren i prop de mil ferits. Es va
recordar aquest fet com el Diumenge Sagnant o Negre.
 A partir d'aquest fet es crearen els soviets (consells), unes assemblees
populars compostes d'obrers i pagesos.
 Degut a aquesta situació el tsar Nicolau II va donar embranzida a
tímides reformes com la creació de la Duma (assemblea legislativa) i
el ministre Stolypin proposà una reforma agrària.
 Aquestes reformes no foren suficients per transformar les estructures
socials i polítiques del vell Imperi.

7. La Revolució de Febrer

8. Contextualitza
ció
 Les aliances que mantenia amb altres països contendents a la
Primera Guerra Mundial provocà que la Rússia tsarista entrés a la
guerra.
 L'entrada fou un complet desastre. L'exèrcit rus no estava preparat
i degudament equipat. A tot això s'ha d'afegir que es trobaven
amb dificultats econòmiques greus.
 Les derrotes russes davant els alemanys produïren greus pèrdues
territorials, demogràfiques i econòmiques.
 Les desfetes militars i l'enfonsament econòmic (descens de la
producció agrícola, augment de preus, escassetat d'aliments, etc.
Augmentaren el descontentament de la població militar i civil i va
ser un dels detonants d'un nou procés revolucionari.

9. La caiguda del
tsarisme
 La revolució es va iniciar a Petrograd (nom que rebia Sant
Petersburg des de 1914) el 23 de febrer de 1917 (març segons el
calendari gregorià occidental).
 A principis de 1917 les reformes que s’havien posat en marxa per
part del tsar Nicolau II no havien estat suficients i l’estat es
desintegrava i com a causa més immediata fou les pèrdues
humanes i materials que provocà la guerra amb l’Imperi alemany.
 Les intrigues de palau cada vegada anaven en augment sobretot a
les freqüents visites del tsar al front.
 La població civil va sortir als carrers per reclamar el fi de la guerra i
es produí una vaga general que els obrers industrials de Petrograd
tingueren un paper fonamental. A ells es sumaren la guarnició de
la ciutat.
 Els soviets, una part de l’exèrcit i els partits pressionaren per fer
fora al tsar i la negativa del propi tsar i del seu govern a abandonar
la guerra fou decisiu. Degut aquesta situació el tsar decidí abdicar.

10. La caiguda del
tsarisme
 La duma va esdevenir, amb l’aprovació del soviet, en l’organisme
principal i s’establí un govern provisional presidit pel príncep Livov.
 El nou govern va prometre reformes polítiques (llibertat d’opinió, de
premsa, de reunió) i socials (jornada laboral de vuit hores, drets
sindicals, etc.). Es va convocar una assemblea constituent per decidir
el futur de Rússia.
 Livov volia mantenir els compromisos internacionals de Rússia amb
els seus aliats i va mantenir el país a la Gran Guerra. Degut a aquesta
situació la pressió antibel·licista dels soviets es va donar una dinàmica
de doble poder; el del govern provisional i el dels soviets que exercien
una gran influència sobre els obrers.
 Al mes de març aquestes pugnes varen continuar i el govern del
príncep Livov d'inspiració burgesa pels partidaris del KDT (cadets)
quedà molt prest desbordat pels moviments que demanaven
l’aprofundiment de les reformes i la retirada de la guerra.
 Al govern hi havia divisió d’opinions al mateix temps que
s'escampaven les propostes revolucionàries pel soviets i l’exèrcit. Amb
l’arribada del líder dels bolxevics, Lenin, a l’abril el conflicte es va
agreujar.

11. L’aprofundiment
de la Revolució
 Lenin havia viscut exiliat a Suïssa des de la revolució de 1905. El
seu retorn a Rússia, a través de Finlàndia, es produí el 3 d’abril de
1917.
 En aquell moment els bolxevics es trobaven en minoria respecte
als menxevics i socialrevolucionaris. Lenin va exposar al seu article
a les Tesis d’abril va mantenir que la Revolució havia de superar la
fase burgesa per convertir-se en una revolució del proletariat.
 Lenin va fer una crida en favor de la sortida immediata de Rússia
de la guerra i es va ser partidari de retirar el suport dels soviets al
govern provisional, com també prendre el poder per la via
insurreccional.
 Les reformes promeses pel govern provisional del príncep Livov no
arribaven i la popularitat del govern va anar baixant. Les queixes
de la població van anar en augment i demanava subsidis per als
soldats, repartiment de terres i l’abandonament de la guerra i la
constitució d’una república. Livov, davant aquesta situació va ser
substituït per un home que volia aprofundir en les reformes però
no de sortir de la guerra, Alexis Kerenski.

12. L‘aprofundiment
de la revolució
 Alexis Kerenski es va enfrontar als soviets i, especialment, als
bolxevics. Davant aquesta situació Lenin va haver de fugir i amagar-
se.
 La situació es va complicar quan a l’agost de 1917 es produí un cop
d’estat per part d’un general partidari del tsarisme, Kornilov. Kerenski
va poder esclafar la temptativa colpista amb el suport dels soviets i,
sobretot, dels bolxevics que tenien el control dels barris obrers.
Aquest suport va fer augmentar la influència dels bolxevics sobre les
masses.
 Contràriament el prestigi de Kerenski s’havia afeblit i des d’aquest
moment van ser els bolxevics els que prengueren la iniciativa i va
convèncer al partit bolxevic la necessitat d’actuar. Es va popularitzar la
cèlebre consigna: “tot el poder per als soviets!” defensava la
necessitat de posar fi al govern provisional i crear un nou poder obrer i
que tingués com a fonament els soviets.
 El 10 d’octubre, en el Comitè Central del partit bolxevic, s’enfrontaren
les tesis de Lenin partidari de la insurrecció immediata per aconseguir
el poder i les de Kamenev partidari de continuar col·laborant amb els
menxevics i els socialrevolucionaris. Les tesis de Lenin s’imposaren en
la votació i els bolxevics augmentaren la seva influència sobre els
soviets de Petrograd i de Moscou, els quals donaren suport als seus
plans insurreccionals.

13. La revolució d’Octubre
Octubre Roig

14. Les jornades
d’octubre
 La Revolució d’octubre va ser el punt culminant en la
transformació del tsarisme cap al primer Estat socialista del món i
encara que les reformes que es posaren en marxa en aquest
moment tardaren molts anys en consolidar-se però la Revolució
Soviètica va donar les passes necessàries en aquesta etapa fins la
moment.
 Amb l’accés d’un bolxevic a la presidència del soviet de Petrograd
es convertí en el centre d’oposició al règim.
 Kerenski va voler transformar el règim tsarista en una república
parlamentària i fa organitzar una reunió anomenada Consell de la
República perquè es fes càrrec de la situació fins la instauració
d’una nova Assemblea Constituent que havia de sorgir d’unes
eleccions convocades per al 12 de novembre.
 El soviet de Petrograd ho va boicotejar perquè pensà que amb la
majoria bolxevic havia arribat el moment de la immediata presa
del poder per part dels òrgans populars.

15. Les jornades
d’octubre
 El 25 d’octubre, convocat el II Congrés dels Soviets de tot Rússia,
va ser el dia escollit per a la insurrecció.
 Els mariners de la base naval de Kronstadt, propera a la capital, es
van aixecar seguint la crida de Lenin. Es sumaren els barris obrers
armats procedents dels barris bolxevics. Aquest moviment
provocà la presa dels llocs clau de la ciutat.
 El darrer acte va ser la presa i assalt del Palau d’Hivern on residia el
govern provisional.Allà la major part dels membres del govern van
poder fugir amb l'exempció de Kerenski. Els que van romandre van
ser detinguts.
 L’acció de la Guàrdia Roja, creada perTrotski, va ser fonamental
pel triomf de la revolució a tot Rússia.

16. Trienni bolxevic
1919 - 1921

17. L’expansió
revolucionària
 La Revolució Russa no va ser l’espurna que faria esclatar la revolució mundial,
com Lenin havia dit, a tota Europa es donaren tota una sèrie de processos
revolucionaris com un reflex de tot allò que succeí a Rússia.
 L’any 1919 es va esdevenir un procés revolucionari a Hongria on s’establí un
efímer sistema comunista dirigit per Béla Kun.
 Al mateix any 1919 els espartaquistes, una ala radical de la socialdemocràcia
alemanya, va protagonitzar una insurrecció per aconseguir el poder i va ser
sufocada violentament i que va acabar amb la mort de Karl Liebknecht i Rosa
Luxemburg .
 La influència de la Revolució Soviètica es va fer sentir per exemple a França,
Itàlia i Espanya.
 L’estratègia de Lenin el va dur a posar en marxa una estratègia d’expansió
exterior que arreplegués tots els partits revolucionaris disposats a donar
suport a la Revolució Soviètica i seguir-ne el seu exemple.
 Lenin i els bolxevics promogueren la Tercera Internacional o Komintern el
març de 1919 a Moscou. Els partits que s’adheriren havien d’acceptar les 21
condicions que imposà l’organisme s’anomenaren comunistes. La majoria
d’aquests partits s’escindiren dels partits socialistes. La seu s’establí a Moscou
i fou l’òrgan de difusió mundial de la ideologia bolxevic.

18. GuerraCivil Russa i el
Comunisme deGuerra

19. GuerraCivil
Russa i el
Comunisme de
Guerra
 El triomf de la Revolució havia estat exitós en una part de l’imperi
però no va ser total. En àmplies zones fou dubtosa la seva victòria.
 La resistència contra els bolxevics va estar inspirada per part de
l’exèrcit tsarista, per membres de les antigues classes privilegiades
i de la pagesia propietària, i per unes determinades ètnies, com els
cosacs de la conca del riu Don.Aquests oponents formaren
l’Exèrcit Blanc per oposició a l’Exèrcit Roig o revolucionari
 Al costat dels blancs també va lluitar una legió txeca i les potències
occidentals hostils al règim soviètic.
 D’aquesta manera la Rússia revolucionària va haver de fer front a
un bloqueig internacional i a la intervenció de les tropes franceses,
angleses, poloneses, americanes i japoneses.

20. GuerraCivil
Russa i el
Comunisme de
Guerra
 La pressió de l'Exèrcit Blanc va ser molt forta els primers mesos. El
1918 el govern soviètic prengué la decisió d’executar al tsar i la
seva família, presoners als Urals (Ekaterinburg). Posteriorment,
l’Exèrcit Roig va augmentar i es succeïren les victòries fins que en
1921 es declarà vencedor de la guerra.
 El desenvolupament de la guerra influí en la vida civil dels russos.
Es va posar en marxa un potent control de l’economia per part de
l’Estat com a condició important per poder mantenir l’esforç bèl·lic
i accelerar la desaparició de la propietat privada. Aquesta fase de
la revolució es va conèixer com a comunisme de guerra.

21. GuerraCivil
Russa i el
Comunisme de
Guerra
 Per fer front a les necessitats de l’exèrcit l’Estat soviètic va
precipitar l'estatatització de la indústria i el control i la distribució
de la producció agrícola. També es van nacionalitzar la banca, el
comerç interior i exterior, els transports i les empreses de més de
10 treballadors.
 Es va augmentar la disciplina laboral, amb la qual cosa s’arribà a la
gairebé militarització de la producció i es limitaren els drets
sindicals, i es prohibí el dret de vaga per assegurar el proveïment
de l’exèrcit i de les ciutats.
 La producció de blat va ser controlada estretament i es va obligar
els pagesos a lliurar la major part de les seves collites. Les
dificultats eren enormes per a tota la població.

22. GuerraCivil
Russa i el
Comunisme de
Guerra
 Les mesures foren molt rígides i dràstiques que toparen amb la
resistència d’un gran sector de la pagesia i de l’empresariat
industrial, i la Revolució Soviètica les va imposar les mesures per la
força.
 La manca de proveïments a les ciutats va provocar la rebel·lió dels
mariners al port de Kronstadt, el març de 1921, i les revoltes dels
pagesos. És per això que el mateix Lenin, un cop acabada la guerra
civil, al X Congrés del Partit Comunista, va formar una rectificació
d’aquest camí que allunyava el poble de la revolució.

23. La Nova Política
Econòmica (NEP)

24. La Nova
Política
Econòmica
(NEP)
 Es va impulsar una nova
política econòmica (NEP),
que consistí, principalment
en fer una marxa enrere en la
política duta a terme pel
govern soviètic fins a llavors i
dels principis revolucionaris
com la desaparició fulminant
de la propietat privada i el
control estatal de la indústria
i l’agricultura.
 Però, paradoxalment, també
aquesta nova política
econòmica permetia
continuar amb algunes
estructures econòmiques
capitalistes i el retorn a una
economia de mercat que
permetia la propietat i la
iniciativa privada.

25. La Nova
Política
Econòmica
(NEP)
 L’objectiu de la NEP va ser augmentar ràpidament la producció i
millorar les condicions de vida de la població, després de tants
d’anys en constant conflicte bèl·lic tant a la Gran Guerra com a la
Guerra Civil.
 D’aquesta manera es van apavaigar les resistències que provocà el
procés revolucionari a un període molt difícil i captar més als
adeptes a la Revolució.
 Com a resultat, la NEP:
 La producció agrícola i industrial va millorar notablement
 El retorn al mercat va fer pujar els preus i permetre els guanys
privats.
 Van reaparèixer els petits empresaris de la Indústria i els pagesos
propietaris acomodats o kulaks.

26. La Nova
Política
Econòmica
(NEP)
 La NEP provocà un debat en
el propi Partit Comunista
entre les tendències més
conservadores, que
defensaven el manteniment
d’una economia mixta (en
part estatal i en part privada),
i les radicals, que
propugnaven l’estatalització
ràpida de tota la producció.

27. De l’Estat dels soviets a
laURSS
La construcció de l’Estat dels soviets
La creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)
Les noves institucions polítiques a l’etapa estalinista

28. La construcció
de l’Estat dels
soviets
 Lenin es convertí en el líder indiscutible del procés revolucionari.
 L’Assemblea Constituent va reunir-se una vegada i va ser dissolta
el 1918. En aquesta sessió es proclamà la Declaració dels drets del
poble treballador i explotat que fou aprovada al III Congrés dels
Soviets. La tasca d'establir les noves institucions de l’Estat
s’encomanaria al Congrés dels Soviets.
 El govern de la Rússia Soviètica va estar format pel Consell de
Comissaris del Poble, presidit per Lenin, que teòricament havia
de retre comptes al Congrés dels Soviets de tota Rússia.
 Al principi aquest Consell no només el formaven els bolxevics
(Trotski, Stalin i Lunatxarski serien els més destacats) sinó tots
aquells que donaren suport al procés com menxevics i socials-
revolucionaris. Però el centre de qualsevol decisió fou dels
bolxevics on la seva direcció suprema es va encarregar a un comitè
anomenat Politburó.

29. La construcció
de l’Estat dels
soviets
 Les institucions del nou Estat
s’establiren en un congrés
dels soviets:
 El Soviet Suprem tenia
dues cambres:
 Soviet de les
Nacionalitats
 Soviet de la Unió
 El Soviet Suprem exercia
un poder legislatiu i els seus
membres votaven el
Presídium, òrgan màxim
del Soviet Suprem, que
exercia de forma
col·legiada les funcions de
direcció de l’Estat.
 El poder executiu era
exercit pel Consell de
Comissaris del Poble o
ministres.

30. La construcció
de l’Estat dels
soviets
 Les primeres grans mesures revolucionaries van anar en dos
sentits: a la terra i les nacionalitats:
 El Consell de Comissaris del Poble decretà l’expropiació de les terres
de la Corona, de l’Església i de la noblesa que van passar als pagesos
que la treballaven.
 Pel que fa als pobles que integraven l’imperi s’associessin com a
repúbliques, al govern de Rússia; però se’ls reconeixia el dret a la
autodeterminació.
 Finalment, es va establir el control obrer sobre les empreses que
tenien més de cinc treballadors.
 La banca es va nacionalitzar.

31. La construcció
de l’Estat dels
soviets
 Un altre dels decrets dels bolxevics va ser
la retirada del país de la Primera Guerra
Mundial i l’establiment de la pau. Lenin ho
considerava imprescindible per avançar en
la Revolució.
 Una delegació soviètica liderada per
Trotski va desplaçar-se fins a la ciutat
polonesa de Brest-Litovsk, on es signà
l’armistici i hi va haver les primeres
converses.
 Les exigències dels alemanys foren
desmesurades i, a més ocupaven bona
part del territori rus. Els alemanys
iniciaren una ofensiva que ocupà els
països bàltics, part de Bielorússia i
Ucraïna, així com tot Polònia. Davant
aquesta situació els bolxevics traslladaren
la capital de l’Estat, de Petrograd a
Moscou.
 Finalment es signà el tractat a Brest-
Litovsk, el 3 de març de 1918. Rússia
acceptava les condicions d'Alemanya i
perdia els països bàltics i Finlàndia,
mentre que Ucraïna es declarava
independent.
 Rússia va perdre una part dels seus
recursos agrícoles i industrials.

32. La creació de
laUnió de
Repúbliques
Socialistes
Soviètiques
(URSS)
 Abans de la mort de Lenin, el nou Estat revolucionari es convertí
en una unió federativa de repúbliques. Un cop acabada la guerra
civil es va arribar a la fundació de la Unió de Repúbliques
Socialistes Soviètiques, l’URSS, mitjançant elTractat de la Unió,
que va adquirir la forma definitiva en la primera constitució
soviètica del 1924. Aquesta incloïa:
 Les repúbliques d’Ucraïna i Bielorússia
 Les del Caucas:
 Armènia
 Geòrgia
 Azerbaidjan
 Les repúbliques asiàtiques
 En morir Lenin, aquella URSS tenia una mica més de 130 milions
d’habitants.

33. La creació de
laUnió de
Repúbliques
Socialistes
Soviètiques
(URSS)
 La Revolució va afectar molts aspectes econòmics, socials o
polítics. Es va incidir molt en les llibertats bàsiques, com la
d’expressió o la impremta que van patir grans limitacions.
 Amb la clausura de l’Assemblea Constituent, els bolxevics negaren
el sufragi universal i les regles de la democràcia parlamentària. El
partit bolxevic (denominat Partit Comunista des del 1918) es va
convertir en la institució determinant de la vida política i la
identificació entre el Partit i l’Estat es va anar consolidant
progressivament.
 La revolució va ser enemiga de qualsevol manifestació religiosa, i
la tradicional Església ortodoxa russa, fortament implantada a
l’Imperi, va veure restringides les seves llibertats.

34. La creació de
laUnió de
Repúbliques
Socialistes
Soviètiques
(URSS)
 La cultura va viure un
moment d’esplendor en els
primers anys de la Revolució.
Va sorgir un nou art
revolucionari, el realisme
socialista, que es va estendre
en la literatura i les arts
plàstiques. El cinema va
esdevenir una nova arma
cultural que el poder va
utilitzar hàbilment, tot i que
va produir genis com el
director Sergei Einsenstein.

35. El totalitarisme soviètic:
L’estalinisme
Les grans lluites internes
Stalin, l’amo del poder
L’impuls del col·lectivisme
El terror estalinista dels anys trenta
Les noves institucions polítiques
L’URSS i les tensions mundials fins al 1941.

36. Les grans
lluites internes
 Amb la mort de Lenin el 1924 es va produir un gran debat (1924 –
1928) per decidir qui havia d’ocupar el seu lloc. Un dels noms que
més ressó va tenir va ser Trotski i també va tenir molta influència
Stalin.
 Com s’ha mencionat amb anterioritat hi hagué debats sobre la
pròpia NEP i l’aprofundiemtne de la la revolució socialista que es
dugueren a terme amb Lenin encara viu.
 El propi Lenin havia manifestat marcar un ritme més pausat a la
Revolució però a la vegada augmentant el poder de l’Estat i del
Partit.
 També es questionava el manteniment d’alguns trets democràtics
enfront de l’acumulació de poder de les estructures del nou Estat o
menor llibertat així com l’amplitud de la dictaudra del proletariat.

37. Les grans
lluites internes
 La lluita fou important i pareixia que Trotski era el líder més
destacat. Era radical i representava la part més esquerrana de la
Revolució. Però el 1925 fou destituït del seu càrrec de Comissari
del Poble per a la guerra i es trobà en una posició menys favorable.
 El resultat d’aquest enfrontament conduiria el procés revolucionari
cap a l’establiment d’un règim totalitari, en mans d’un veritable
dictador, establint un centralisme molt marcat i el tancament
absolut de qualsevol via de progrés democràtic per a la revolució.
 La persona que havia d’encarnar aquesta direcció va ser Stalin,
que, tot movent els ressorts interns del Partit, va obtenir un poder
major enfront dels seus antics aliats.

38. Stalin, amo del
poder
 Stalin va aconseguir eliminar la seva oposició a l’esquerra i Troski
va ser el més perjudicat. Va ser separat del partit i el 1927 va ser
desterrat a Sibèria. El 1929 va ser expulsat definitivament del país.
 La concentració de poder en la seva persona fou molt important
no tant sols va eliminar la seva oposició a l’esquerra sinó també a
la seva dreta que havia aprofitat per fer fora aTrotski.
 Des de 1928 va ser l’amo del poder gairebé sense discussió tant de
l’Estat com del Partit i decidí imposar un ritme extraordinari al
procés de transformació socialista.
 El projecte d’Stalin es va orientar cap a la societat sense propietat
privada, i per això va eliminar definitivament la NEP i va impulsar
els plans quinquennals i la col·lectivització.
 Es va donar impuls a la primacia absoluta de la ideologia de Partit i
ja no hi hagué debats interns sinó la submissió de tots els
membres a la seva línia oficial.

39. Impuls al
col·lectivisme
 Una de les vies que imposà Stalin en
el camí cap a una societat socialista
va ser la col·lectivització dels sectors
de la producció i de la distribució de
la riquesa. Però aquest procés va
conduir cap a la estatalització de tots
els sectors econòmics.
 Aquest procés tenia com a objectiu
principal la consecució de la Unió
Soviètica en un país plenament
industrialitzat. En 1929 es produí la
col·lectivització massiva de
l’agricultura. Els kulaks foren
eliminats (també físicament) i
s'establiren dos tipus d'explotació:
 Els koljòs eren granges col·lectives
de pagesos que eren administrades
per una cooperativa.
 Els sovjòs eren també granges que
eren controlades directament per
l’Estat i es dedicaven a altres
tasques.
 El ritme de col·lectivització fou molt
ràpid, de fet, el 1933 gairebé dos
terços de les terres productives del
país estava col·lectivitzat.

40. Impuls al
col·lectivisme
 Els problemes al camp foren majors que a les ciutats. La producció
no va créixer molt i la mecanització de l’agricultura va ser lenta. El
control absolut de l’Estat sobre la producció trobà resistències i
no va ser del tot eficaç. Es produïren moments d’escassetat que
foren duríssims sobretot els primers anys.
 La pressió política fou molt forta i un immens aparell de
propaganda es posà al servei de la col·lectivització. L’Estat va fer
ús de la coerció i milers de persones foren deportades encara que
la propaganda deia tot el contrari.

41. Impuls al
col·lectivisme
 La planificació de l’economia a gran escala es va iniciar amb el Primer
pla quinquennal (1928 – 1933), que seria seguit d’uns altres. La seva
direcció s’establí mitjançant el Gosplan o gran organisme directiu de
la planificació. L’objectiu era doble:
 Convertir l’URSS en un país plenament industrialitzat.
 Fer del seu sector agrari un nucli de producció extraordinari a través de
l’explotació col·lectivitzada.
 Per fomentar el creixement de la producció industrial, es va socialitzar
tota la indústria, que va passar a mans de l’Estat en la seva totalitat.
 Es donà prioritat a la indústria pesada deixant de banda els béns
intermedis i de consum.
 La revolució socialista pretenia suprimir el mercat però no suprimí la
moneda i redistribuir tots els recursos econòmics des de l’Estat.
 Els capitals necessaris per expandir la indústria sorgiren de
l’agricultura, la mineria i d’altres activitats primàries.
 D’aquesta manera es deixaren poc recursos per millorar el nivell de
vida. Van ser socialitzats tots els béns immobles, els transports i els
instruments financers.

42. Impuls al
col·lectivisme
 Els resultats del gran esforç col·lectivista, en concloure el Primer
pla quinquennal, van ser desiguals, però el Partit va utilitzar-los
per fonamentar una gran propaganda sobre l’edificació del
socialisme.
 La propaganda parlava que amb aquest procés era la passa
fonamental per a la creació d’un home nou i el procés
industrialitzador donava llum a nous tècnics i obrers sobre els
quals edificar la nova societat comunista, més justa i igualitària, i
amb un valors morals prou allunyats de l’interès individualista.
 Aquesta moral col·lectivista va produir herois utilitzats per la
propaganda soviètica com el miner Stakhanov, que donà el nom
d’stakhanovisme o l’esforç per la superació contínua en el
rendiment del treball.

43. El terror
estalinista dels
anys trenta
 El procés revolucionari que havia emmirallat bona part dels
obrers de tot el món s’havia convertit en una dictadura molt
forta amb unes estructures estatals cada vegada més rígides.
 Les purgues al llarg de la dècada dels anys trenta foren una
constant en aquest període per les quals sotmetia tot l’Estat sota
la direcció d’Stalin i sense cap tipus de dissidència. Tot allò que es
mostrava contrari era deportat o eliminat físicament passant per
processos judicials o sense.
 Les purgues van passar per antics líders de la Revolució, generals
de l’Exèrcit Roig o qualsevol persona acusada de dissidència. Es
posà en marxa una policia d’Estat clau en aquest procés.
 Als primers anys de la Revolució es va crear la Txeca que feia
aquesta feina i evolucionà amb els serveis secrets GPU i NKVD
(precursora del KGB).
 Entre 1936 i 1938 es donaren els processos de Moscou on moriren
milers de persones acusades de ser enemigues de l’Estat. E calcula
que foren assassinades entre dos i tres milions de persones.

44. El terror
estalinista dels
anys trenta
 La clau d’aquesta repressió va ser la lluita de poder mencionada
però es va agreujar ja que Stalin va empitjorar la seva fixació pels
dissidents i en aquesta etapa veia molts més enemics per tot arreu
dins i fora de la URSS.
 Va ser una de les conseqüències de la doctrina marcada per Stalin
sobre el socialisme en un únic país que va creure’s sempre assetjat
per enemics i per tota classe de conspiracions.
 Una de les seves fixacions era Trotski. L’acusació de trotskisme es
va convertir en una forma de denominar als enemics de la Unió
Soviètica. Stalin, per tal d’acabar amb ell, ordenà el seu assassinat
el 1941.
 Com afirmà el propi Trotski la URSS va passar d’una dictadura del
proletariat a una “dictadura sobre el proletariat”.
 El propi Stalin va ser objecte d’un culte a la personalitat molt
marcat (va augmentar després de la Segona Guerra Mundial). La
seva figura fou quasi venerada i les seves decisions obeïdes
cegament.

45. Les noves
institucions
polítiques
 A l’era de Stalin es van anar consolidant canvis decisius en les
estructures de poder soviètic. El 1935, el Congrés dels Soviets de
tot Rússia va procedir a elaborar una nova constitució de l’URSS,
que es promulgà l’any següent i que significà la cristal·lització del
nou aparell socialista del país.
 Els soviets es convertiren en l’espina dorsal del sistema
d’estructuració política i ja no eren fòrums de discussió sinó
formaren part de l’aparell de l’Estat.
 Les eleccions a diputats als soviets va ser un altre element de
burocratització de l’Estat i només es presentaven els candidats
oficials del PCUS.
 Les estructures es van mantenir més o menys intactes però cada
vegada amb una major identificació entre Partit i Estat.

46. Les noves
institucions
polítiques a
l’etapa
estalinista
 L’organisme deliberatiu
superior va ser el Soviet
Suprem, al capdavant del
qual es situava el Presídium, i
el Govern va continuar estant
format per comissaris, cada
vegada però sempre
subordinats amb més poder
al de Stalin.
 Un altre dels elements que va
canviar va ser el sistema
federatiu i la qüestió de les
nacionalitats. El dret a la
autodeterminació no va ser
exercit mai i el sistema
federal es va mantenir.

47. L’URSS i les
tensions
mundials fins
al 1941
 Un dels objectius essencials fou mantenir la URSS protegida de
tots els seus enemics exteriors. Als anys vint la nova URSS tenia
intenció d’entrar a la Societat de Nacions i mostrar-se al món com
un país pacífic.
 Amb l’ascens dels feixismes es va entendre que tant Hitler com
Stalin representaven dues concepcions del món i estratègies
incompatibles i el conflicte era imminent.
 Les potències feixistes varen subscriure el Pacte Antikomintern
per tal d’estar unides enfront tot allò que representava la URSS.
 La Unió Soviètica va donar suport a la Segona República Espanyola
durant la Guerra Civil amb armes i tècnics previ pagament. La seva
participació va ser molt menys directa que la d’Alemanya i,
sobretot, Itàlia.

48. L’URSS i les
tensions
mundials fins
al 1941
 Els occidentals rebutjaren la URSS
i cada vegada Hitler era més
agressiu Stalin signà el Pacte
germanosoviètic l’agost de 1939.
 Va ser un tractat de no-agressió
que agafà a tot el món per
sorpresa però tant Hitler com
Stalin sabien que no seria durador.
 Hi havia una clàusula secreta per la
qual Alemanya i la URSS es
repartien Polònia una vegada
envaïda l’1 de setembre de 1939.
L’Exèrcit Roig atacà Polònia el 3 de
setembre.
 El pacte germanosoviètic es va
trencar l’estiu de 1941 quan
l’exèrcit alemany va envair la URSS
amb l’objectiu de posar fi al règim
comunista i apropiar-se dels
recursos soviètics (aliments,
minerals, petroli...).

49. L’URSS i les
tensions
mundials fins
al 1941

50. Per consolidar
el tema…