Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ

Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Upcoming SlideShare
Art islàmic
Art islàmic
Loading in …3
×

Check these out next

1 of 316 Ad
Advertisement

More Related Content

Similar to 11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ (20)

Advertisement

More from Assumpció Granero (20)

Recently uploaded (20)

Advertisement

11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ

  1. 1. ART HISPANOMUSULMÀ
  2. 2. Mª Victoria Landa Aqüeducte de “Los Milagros” en Mèrida
  3. 3. Mª Victoria Landa
  4. 4. ART HISPANOMUSULMÀ HISPANOMUSULMÀ O ISLÀMIC 11.- Mesquita de Còrdova (a, b, c) 12.- Alhambra de Granada (a, b, c)
  5. 5. 26 MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987). DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL- MANSUR. a
  6. 6. MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987, ss. VIII, IX i X). Consagrada catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV, època medieval) DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-MANSUR. CÒRDOVA. ESPANYA 26 b
  7. 7. 26 MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987, ss. VIII, IX i X). Consagrada catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV, època medieval) DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-MANSUR. CÒRDOVA. ESPANYA c
  8. 8. 11 MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962- 966, 987). DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL- HAKAM II i AL-MANSUR.
  9. 9. 27 CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII- XIV) DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII. TURÓ SABIKA. VALL RIU DARRO. a
  10. 10. 27 CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII- XIV) DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII. TURÓ SABIKA. VALL RIU DARRO. GRANADA. ESPANYA b
  11. 11. 27 CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII- XIV). DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII. TURÓ SABIKA. RIU DARRO. c
  12. 12. 12 CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII- XIV) DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII. TURÓ SABIKA. VALL RIU DARRO. GRANADA. ESPANYA
  13. 13. CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII- XIV) DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII. TURÓ SABIKA. VALL RIU DARRO. GRANADA. ESPANYA 12
  14. 14. ART HISPANOMUSULMÀ 1.- CONTEXT HISTÒRIC
  15. 15. 1.1.- LOCALITZACIÓ • Enorme imperi que, amb base en la península d’Aràbia (primer) i Síria i Bagdad (més tard), s’estén per tot el nord d’Àfrica fins a la península Ibèrica i pel Pròxim Orient fins el riu Indus.
  16. 16. • S’estén a partir de la fugida de Mahoma de la Meca a Mediana (Hègira, 622) i arriba fins l’actualitat, mentre que a la península Ibèrica va del 711 al 1492. • Mahoma crea un Estat teocràtic (el califa té el poder polític i religiós). 1.2.- L’ISLAM. CRONOLOGIA • La civilització islàmica té l’origen en una nova religió : l’Islam, predicada per Mahoma (571-632). • La seva predicació comença a la Meca i sembla estar basada en les religions de l’entorn.
  17. 17. 1.3.- RELIGIÓ ISLÀMICA • Es basa en les predicacions de Mahoma (571-632), recollides a l’Alcorà, i en els escrits que sobre la seva vida arreplegaren els seus seguidors (la sunna o tradició). A través de la sharia o llei islàmica, basada en l’Alcorà, s’uneixen religió i política, ja que pretén regir tots els aspectes de la vida del musulmà, incloent el govern. • És una religió monoteista amb CINC preceptes o OBLIGACIONS: 1) La professió de fe. 2) Orar cinc vegades al dia en direcció a la Meca. 3) Pelegrinar a la Meca una vegada a la vida. 4) Dejunar durant el dia el mes del Ramadà. 5) Donar almoina als pobres.  
  18. 18. 1.3.- RELIGIÓ ISLÀMICA • Religió monoteista amb CINC preceptes o OBLIGACIONS: 1) La professió de fe. El més important dels pilars de l’Islam consisteix en dir amb convenciment: “No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta”.
  19. 19. 1.3.- RELIGIÓ ISLÀMICA • Religió monoteista amb CINC preceptes o OBLIGACIONS: 2) Orar cinc vegades al dia en direcció a la Meca. - Els musulmans resen cinc oracions diàriament, en forma individual o conjunta. Les oracions són realitzades a la sortida del sol, al migdia, a mitja tarda, a la posta del sol i a la nit. - Cada oració no dura més que uns quants minuts. - L’oració en l’Islam és la connexió directa entre Déu i el creient. - En ella es recita l’Alcorà i es realitzen determinats moviments que simbolitzen l’esperit de submissió. L’oració dispensa dels pecats, enforteix la consciència i l’esperit, i allunyà el creient del mal i d’allò censurable. L’oració serveix al creient per a sentir la pau interior i la felicitat que l’anima.
  20. 20. 1.3.- RELIGIÓ ISLÀMICA • Religió monoteista amb CINC preceptes o OBLIGACIONS: 3) Pelegrinar a la Meca una vegada a la vida. - La peregrinació a la Meca és una obligació a complir una vegada en la vida per als creients que tinguin mitjans per a fer-la. Els ritus de la peregrinació comencen amb la utilització per part dels homes de vestimentes especials, dos peces de tela molt simple, que tracten d’eliminar les distincions de classe, simbolitzant que tots són iguals davant Déu i es presenten iguals davant Al·là.
  21. 21. Una vegada preparats, els creients musulmans donen set voltes a la Kaaba, la pedra negra que s’adora a la Meca, caminant set vegades entre les muntanyes de Safa i Marwa, recordant a Agar, l’esclava dona de Abraham i mare d’Ismael (avantpassat mític de tots els àrabs), a la recerca d’aigua, i finalment es reuneixen en la muntanya d’Arafa per a fer les seves peticions a Al·là.
  22. 22. 1.3.- RELIGIÓ ISLÀMICA • Religió monoteista amb CINC preceptes o OBLIGACIONS: 4) Dejunar durant el dia el mes del Ramadà.   “Aquell que dejuna durant el mes del Ramadà amb fe i esperança en la recompensa de Déu li seran perdonats els seus pecats”.
  23. 23. 1.3.- RELIGIÓ ISLÀMICA • Religió monoteista amb CINC preceptes o OBLIGACIONS: 5) Donar almoina als pobres. - L’obligació de donar almoina es basa en la idea de què totes les coses són de Déu, que permet que estiguen en mans dels homes per a què les administren. Les possessions dels homes necessiten purificar-se i la forma de fer-ho és reservar una petita part dels ingressos per ajudar als més necessitats. Es compara amb esporgar un arbre: en tallar-lo es purifica i permet un nou creixement. Altres característiques són: es permet la poligàmia i es prohibeix menjar porc, beure vi, jugar a jocs d’atzar i representar a Al·là i Mahoma (i als animals de la creació, incloent les persones). En els primers segles també era una obligació defensar la religió i estendre-la per mitjà de la gihad o guerra santa.
  24. 24. 1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM • Mahoma (571-632) funda un Estat teocràtic (el califa té el poder religiós i el polític), uneix els pobles d’Aràbia i comença una ràpida expansió territorial per la península d’Aràbia.
  25. 25. 1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM • Fins la mort de Mahoma (571-632) conquereixen la major part d’Aràbia.
  26. 26. 1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM • Els Califes perfectes o Califat ortodox (632-662) conquereixen la resta d’Aràbia, Mesopotàmica, gran part de Pèrsia, Síria, Palestina i Egipte i organitzen políticament el territori
  27. 27. 1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM • El Califat Omeia (662-750) estableix la capital a Damasc (Síria), conquereixen el nord d’Àfrica i la península Ibèrica (són derrotats a Poitiers pels francs), arriben fins la frontera amb Xina i reforcen el poder del califa.
  28. 28. 1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM • Durant el Califat Abbàssida (750-1050) derroten i exterminen els omeies, fixen la capital a Bagdad (major influència persa), i comencen els conflictes interns, disgregant-se l’Imperi.  
  29. 29. 1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM • Des del segle XI, els turcs es faran amb el poder en l’Islam (seljúcides i otomans).  
  30. 30. 1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM
  31. 31. 1.5.- CIVILITZACIÓ I CULTURA A.- ECONOMIA L’agricultura i la ramaderia són la base de l’economia, però les ciutats, amb l’artesania i el comerç, són molt importants i constitueixen l’eix vertebrador de l’imperi.
  32. 32. 1.5.- CIVILITZACIÓ I CULTURA B.- SOCIETAT I CULTURA Encara que hi ha esclaus estrangers, la majoria són lliures i les diferències són de riquesa i ètniques (els àrabs i la resta). Partint de la base del substrat àrab i les influències grecoromana, a través de Bizanci, i la influència persa, la cultura islàmica s’anirà forjant al voltant de la religió i apropiant-se d’elements de totes les cultures, que incorporen al seu imperi (eclecticisme).
  33. 33. 1.5.- CIVILITZACIÓ I CULTURA B.- SOCIETAT I CULTURA Tot l’imperi té una cultura molt semblant al voltant de la religió que, amb varietats regionals i cronològiques, manté característiques bàsiques comunes. Posen en contacte Orient i Occident, la tradició romana i grega amb les cultures asiàtiques, creant grans biblioteques i fent aportacions noves en literatura, astronomia, medicina, matemàtiques,...
  34. 34. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ • Les tropes de Tariq i Musa ocupen la península Ibèrica entre el 711 (batalla de Guadalete) i el 714, mentre els regnes cristians quedaven confinats a les terres del nord peninsular. Les fases del domini musulmà de la Península Ibèrica són: 1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA. FITXA 11 • Circumstàncies vàries desenvoluparen formes d’Estat diferents a partir del 711, així les fases del domini musulmà de la Península Ibèrica són:
  35. 35. Fases del domini musulmà de la Península Ibèrica 1-Emirat dependent del Califat Omeia de Damasc (711-756). 2-Emirat independent del Califat Abàssida de Bagdad (756-929). Abd al-Rahman I. 3-Califat de Còrdova (929-1031). Abd al-Rahman III. 4-Primers Regnes de Taifes (1031/5- 1085). 5-Període Almoràvit (1086-1144). 6-Segons Regnes de Taifes (1144-1157). 7-Període Almohade (1157-1212). “Navas de Tolosa”. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ 1.- CONTEXT HISTÒRIC. FITXA 11
  36. 36. 1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM
  37. 37. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ • Emirat dependent de Damasc (711-756). Durant el Califat Omeia de Damasc, Al-Àndalus serà una província més del califat, amb un emir que dirigirà la política en nom del califa i depenent d’ell.
  38. 38. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ • Emirat independent de Bagdad (756- 929, del califat abbàssida). • Abd al-Rahman I, únic supervivent de la matança dels Omeies, es refugia en Còrdova, on es proclama emir, políticament independent dels abbàssides de Bagdad, però sotmès a nivell religiós al califa.
  39. 39. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ • Califat de Còrdova (929-1031). Abd al-Rahman III es proclama califa, assumint el poder religiós i encetant el període més brillant d’Al-Àndalus.
  40. 40. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ • Primers regnes de taifes (1031-1085). Les lluites internes divideixen el califat en multitud de regnes musulmans (una vintena de taifes) més febles, i que hauran de pagar impostos (pàries) a canvi de protecció, als cristians del nord, que avancen cap al sud guanyant territoris (Toledo, 1085).
  41. 41. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ • Període almoràvit (1086-1144). Algunes taifes demanen ajuda als almoràvits del nord d’Àfrica contra els cristians, i aquests ocupen tota la zona d’Al-Àndalus, i sotmetent les taifes al seu poder.
  42. 42. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ • Segons regnes de taifes (1144-1157). Novament es disgreguen els territoris musulmans peninsulars i es veuen assetjats pels cristians. • Imperi almohade (1157-1212). Un nou imperi del nord d’Àfrica, els almohades, ajuda els musulmans peninsulars contra els cristians, i adhereix els territoris dels regnes de taifes al seu imperi, però la derrota a la batalla de las Navas de Tolosa (1212), contra els cristians, suposa la decadència final i sols el regne de Granada resistirà.
  43. 43. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ • Regne nassarita de Granada (1237-1492). La dinastia local dels nassarites granadins signa un acord amb el rei de Castella i resisteix, a canvi de pagar pàries, fins el segle XV, quan els castellans es decideixen a conquerir-lo (Isabel la Catòlica, 1492).
  44. 44. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ • En els quasi vuit segles de presència a la península Ibèrica, els musulmans deixen una herència cultural important: art, urbanisme, coneixements tècnics, influència cultural,... 10 anys d’enfrontaments i 9 mesos de setge i a la fi, en 1492, Boadbil capitulà i lliurà Granada.
  45. 45. 2.- ARQUITECTURA ISLÀMICA 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS MESQUITA (11) PALAU (12)
  46. 46. FORMACIÓ • És un art ECLÈCTIC, que rep influències molt diverses de tots el territoris que conquereixen. En la formació de l’art musulmà conflueixen les següents tradicions artístiques: –Les influències grecoromanes i bizantines. –El món asiàtic en els vessants cristià i iranià. –El món mediterrani (visigots, egipcis, berbers…). –I d’altres com les influències hindús. • A.- INFLUÈNCIES
  47. 47. • A.- INFLUÈNCIES Influències Grecoromanes: columnes, arc de mig punt, dovelles bicolors, la basílica, ... 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  48. 48. • A.- INFLUÈNCIES Bizantines: utilització de voltes i cúpules, plantes centralitzades, ... 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  49. 49. • A.- INFLUÈNCIES Perses i d’Orient en general: arc apuntat, arc lobulat, iwans, ... 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  50. 50. • A.- INFLUÈNCIES Visigòtiques: arc de ferradura. Altres: egípcia, berber, hindú, ... Malgrat tindre múltiples influències, aconsegueixen un art amb característiques unitàries al voltant de la religió, però amb importants diferències regionals segons la influència predominant en la zona. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  51. 51. • B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSA Tota l’arquitectura està molt influïda per les característiques de la religió islàmica, que ho impregna tot (política, societat, cultura, art,...). ANICONISME: Prohibició, no explícita a l’Alcorà, de reproduir imatges que podrien convertir-se en objectes de culte idòlatra. No es permet representar ni a Déu ni a Mahoma, però aquesta prohibició, encara que en principi no s’aplicarà a les persones i animals en els llibres i palaus, acabarà sent una recomanació complida per tot l’art. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  52. 52. • B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSA L’art es centra en l’ARQUITECTURA i la DECORACIÓ. Arquitectura branca més cultivada. És un art essencialment arquitectònic. La pintura i l’escultura poc desenvolupades, derivat de l’aniconisme anterior, i per la concepció musulmana de la naturalesa, ja que considera efímeres i inútils de reproduir, totes les seves manifestacions. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS •Art dels Omeies: Cúpula de la Roca en Jerusalem, del 691.
  53. 53. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSA És antinaturalista i antirealista (estilització): el fet de no fer decoració figurativa, fa que la decoració sigui a base de composicions geomètriques i abstractes que expressen misticisme i espiritualitat.
  54. 54. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSA Mutabilitat i desmaterialització arquitectònica: la idea de que tot canvia, menys Déu, i tot es desfà, s’expressa a través dels jocs de llum, brillantors i el paper de l’aigua, que desmaterialitzen l’arquitectura.
  55. 55. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSA Importància de la decoració no figurativa en l’interior dels edificis, amb un clar ”HORROR VACUI”.
  56. 56. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSA Quatre tipus ARTS DECORATIVES: Geomètrica o de LLACERIA: decoració amb línies geomètriques Decoració vegetal o d’ATAURIC: profusió vegetal de formes estilitzades. ARABESC: barreja de figures vegetals i línies geomètriques. Cal·ligràfica o EPIGRÀFICA: escriptura cúfica cursiva o aràbiga dels versicles de l’Alcorà.
  57. 57. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSA Geomètrica o de LLACERIA: decoració amb línies geomètriques
  58. 58. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSA Decoració vegetal o d’ATAURIC: profusió vegetal de formes estilitzades.
  59. 59. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSA ARABESC: barreja de figures vegetals (ATAURIC) i línies geomètriques (LLACERIA).
  60. 60. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • B.- INFLUÈNCIA RELIGIOSA Cal·ligràfica o EPIGRÀFICA: escriptura cúfica cursiva o aràbiga dels versicles de l’Alcorà.
  61. 61. ARTS DECORATIVES Epigrafia, o decoració Cal·ligràfica Atauric Llaceria o Geomètrica •Escriptura: destaquen les escriptures cúfica cursiva o aràbiga. •Profusió vegetal de formes estilitzades. •Arabesc: barreja de vegetal i línies geomètriques
  62. 62. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Els edificis són de volums cúbics (formes geomètriques i regulars) amb vistoses cúpules, de poca altura, en consonància amb la naturalesa. Taj Mahal. Conjunt d’edificis (1631-1654), en ciutat d’Agra, estat d’Uttar Pradesh, Índia. Emperador musulmà de la dinastia mogol en honor de la seva dona morta en el part de la seva filla 14 (20.000 obrers).
  63. 63. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Prima la horitzontalitat: edificis poc alts i de major amplitud longitudinal, per això pilars i columnes són més prims, i els arcs, voltes i cúpules són, de vegades, decoratius.
  64. 64. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Solen utilitzar materials pobres i fàcils de treballar: rajoles, fusta, guix o algeps, pedra sense treballar. Mesquita de Bib al-Mardum o Cristo de la Luz, Toledo. Època califal.
  65. 65. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES L’element de suport més utilitzat és: La columna. Al principi utilitzaven les columnes dels edificis clàssics amb capitells corintis o bizantins. La seva pròpia la crearen de fust molt prim, amb anells a la part superior i amb una base elevada (“columna de galgo”). Columna de galgo
  66. 66. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Capitells molt variats: corintis (més esquemàtics), de panell o niu de vespes (decoració vegetal), cúbic (forma de cub), cilíndric (decorat amb cintes).
  67. 67. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Pel que fa als elements sostinguts, empren la llinda (dintel) o l’arc: Utilitzen una gran varietat d’arcs: en principi semicircular o de mig punt, encara que el més característic és el de ferradura, emmarcat en un arrabà (alfiz). En el segle X apareix l’arc de ferradura apuntat (precedent de l’ogival)...,
  68. 68. • C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES. ARCS ..., i l’arc lobulat i polilobulat, entrellaçats o entrecreuats. En el segle XI el mixtilini i el de cortina. A més, s’empraran els arcs falsos (purament decoratius). També s’utilitzen el peraltat i l’arc de mocàrabs amb elements que pengen. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS Mixtilini
  69. 69. Tipologia d’arcs
  70. 70. TIPUS ARCS MÉS UTILITZATS EN ARQUITECTURA ISLÀMICA
  71. 71. Mª Victoria Landa
  72. 72. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Les cobertes: passen dels sostres plans o a dos aiguavessos a una abundant utilització de diferents tipus de voltes (de canó, de creueria, esquifada, d’arcs entrecreuats, de mocàrabs,...) i de cúpules. S’utilitza molt la volta de nervis (bóveda) o nervada califal, nervis que no es creuen en el centre sinó en els costats, deixant un espai lliure, que es sol decorar amb figures geomètriques.
  73. 73. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES A la cultura islàmica li agrada el LUXE i la DECORACIÓ, cosa que explica que qualsevol detall arquitectònic estigui profusament decorat. Aquest interès els du a decorar abundantment els interiors. La decoració no es realitza directament sobre el mur, sinó que es realitza sobre plaques de guix o d’estuc (calç amb algeps o alabastre) que, després, s’aplica sobre el mur.
  74. 74. • C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES S’utilitza també la ceràmica vidrada per decorar la part inferior dels murs o sòcols, formant una mena de mosaic amb policromia de peces grans, anomenat alicatat o enrajolat. Tot ple de motius vegetals (atauric), geomètrics (llaceria) i epigràfics (cal·ligrafia de versicles Alcorà) o arabescs. L’ornamentació integral de tota la superfície, amb nombroses gelosies i enrajolats ceràmics, és un clar exponent d’HORROR VACUI.
  75. 75. Motius decoratius
  76. 76. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • C.- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Pel contrari els exteriors són senzills, modestos i sense decoració, molt sobris, i l’única decoració es troba en les portades.
  77. 77. ARQUITECTURA CARACTERÍSTIQUES• MATERIALS POBRES (maó). • HORITZONTALITAT. • FORMES GEOMÈTRIQUES (cúbiques). • Ornamentació integral de les superfícies amb nombroses gelosies i enrajolats ceràmics (HORROR VACUI). Mesquita de Bib al-Mardum o Cristo de la Luz, Toledo. Època califal.
  78. 78. ELEMENTS CONSTRUCTIUS • Gran varietat i tipologia d’arcs. • Ús de la cúpula. • IWAN (sala coberta amb voltes de canó, oberta per un dels seus costats, on l’emperador, soldà o rei rebia als dignataris i administrava justícia) • Mocàrabs decoratius. MIRADOR DE DARAXA
  79. 79. 2.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS • D.- PRINCIPALS EDIFICIS La mesquita (arquitectura religiosa) i el palau (arquitectura civil), però existeixen d’altres.
  80. 80. MESQUITA planta rectangular «masqid», lloc on es postren de genolls.
  81. 81. 2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA • FUNCIÓ: Edifici consagrat al culte musulmà destinat, bàsicament, a lloc d’oració dels fidels (obligatori el divendres), però també un centre social, polític i cultural de la comunitat.
  82. 82. Parts de la Mesquita Haram Quibla Mihrab Mimbar Maqsura Sahn Sabil Riwaq Alminar o minaret 2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA • La mesquita deu la seva forma horitzontal a la disposició dels fidels en l’oració, formant files allargades mirant cap a la Meca. Es distingeixen les següents PARTS a la mesquita: Haram, Quibla, Mihrab, Mimbar, Maqsura, Sahn, Sabil, Riwaq, Alminar o minaret.
  83. 83. 7.- ALQUIBLE o QUIBLA DE LA MESQUITA (A) SELECTIVITAT setembre 2010/A: Mur de la mesquita orientat a la Meca.
  84. 84. 2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA SAHN o el pati descobert: envoltat d’arcades (RIWAK) amb una font (SABIL) en el centre per a la purificació o les ablucions.
  85. 85. 2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA L’alminar o MINARET: des d’on es crida als fidels a l’oració.
  86. 86. 2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA  La sala d’oració o HARAM: es troba coberta i plena de columnes on es troben: la QUIBLA, el MIHRAB, la MAQSURA i el MIMBAR.
  87. 87. 2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA  a) el mur del fons o QUIBLA: on se situa un petit nínxol o capella semicircular, orientada cap a la Meca (a la mesquita de Cordovà no es compleix, i està orientada cap al Sud com les de Damasc). b) el MIHRAB: petit nínxol o capella on es guarda un exemplar de l’Alcorà.
  88. 88. 2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA c) MAQSURA o espai anterior: on es col·locava el califa. d) MIMBAR o púlpit, des on l’imam dirigeix l’oració.
  89. 89. Parts de la Mesquita Haram Quibla Mihrab Mimbar Maqsura Sahn Sabil Riwaq Alminar o minaret 2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA • La mesquita deu la seva forma horitzontal a la disposició dels fidels en l’oració, formant files allargades mirant cap a la Meca. Es distingeixen les següents PARTS a la mesquita: Haram, Quibla, Mihrab, Mimbar, Maqsura, Sahn, Sabil, Riwaq, Alminar o minaret.
  90. 90. 2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA • SAHN (pati), SABIL (font), i RIWAK: pòrtic amb arcades, prolongació de les naus laterals, envoltant el SAHN.
  91. 91. Parts de la Mesquita Haram Quibla Mihrab Mimbar Maqsura Sahn Sabil Riwaq Alminar o minaret 7.- ALQUIBLE o QUIBLA (A) Mur final de la Mesquita orientat cap a la Meca. Les naus de la sala d’oració (haram) estan orientades perpendicularment cap a la quibla o alquible i al seu eix central es situa el mihrab. Castellà: Alquibla; quibla.
  92. 92. LA TIPOLOGIA DE LA MESQUITA La primera mesquita fou construïda en Medina, en 622, per Mahoma. Es diu que està basada en la casa de Mahoma, però semblant a la basílica romana. MODELS • Mesquita amb sala hipòstila o mesquita àrab dels Omeies (clàssica). – Mesquita de Damasc, Síria – Mesquita de Còrdova •La mesquita iraní o d’iwans: d’origen persa. •La mesquita turca o mesquita centralitzada: d’origen bizantí. •La mesquita india o mogol.
  93. 93. LA TIPOLOGIA DE LA MESQUITA MODELS •Mesquita amb sala hipòstila o mesquita àrab dels Omeies (clàssica): rectangular, minaret, gran pati amb font (sahn i sabil), doble arcuació, arquitravat, amb un major nombre de naus, generalment de la mateixa altura i perpendiculars a la quibla, coberta plana i gran nombre de columnes que li donen nom de sala hipòstila (haram). – Mesquita de Damasc, Síria – Mesquita de Còrdova
  94. 94. LA TIPOLOGIA DE LA MESQUITA MODELS • Mesquita amb sala hipòstila o mesquita àrab dels Omeies (clàssica): – Mesquita de Damasc, Síria – Mesquita de Còrdova
  95. 95. LA TIPOLOGIA DE LA MESQUITA MODELS • Mesquita amb sala hipòstila o mesquita àrab dels Omeies (clàssica): – Mesquita de Damasc, Síria – Mesquita de Còrdova
  96. 96. LA TIPOLOGIA DE LA MESQUITA MODELS • La mesquita iraní o d’iwans: d’origen persa, es tracta d’un pati central envoltat per 3 o 4 iwans, espais quadrats amb cúpula que s’obrin al pati en forma de volta.
  97. 97. LA TIPOLOGIA DE LA MESQUITA MODELS • La mesquita turca o mesquita centralitzada: d’origen bizantí (recordeu Santa Sofia), consta d’una gran sala d’oracions coberta per una cúpula i, encara que ja existia abans (mesquita de la Roca de Jerusalem), serà el model adoptat pels turcs en conquerir Constantinoble i descobrir Santa Sofia.
  98. 98. LA TIPOLOGIA DE LA MESQUITA MODELS • La mesquita turca o mesquita centralitzada: d’origen bizantí (recordeu Santa Sofia), consta d’una gran sala d’oracions coberta per una cúpula i, encara que ja existia abans (mesquita de la Roca de Jerusalem), serà el model adoptat pels turcs en conquerir Constantinoble i descobrir Santa Sofia.
  99. 99. LA TIPOLOGIA DE LA MESQUITA MODELS • La mesquita india o mogol. Taj Mahal. Conjunt d’edificis (1631-1654), en ciutat d’Agra, estat d’Uttar Pradesh, Índia. Emperador musulmà de la dinastia mogol en honor de la seva dona morta en el part de la seva filla 14 (20.000 obrers).
  100. 100. 2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA • ALTRES edificis religiosos: MADRASSES o escoles alcoràniques i MAUSOLEUS.
  101. 101. 2.2.- ARQUITECTURA RELIGIOSA: LA MESQUITA • ALTRES edificis religiosos: MADRASSES o escoles alcoràniques i MAUSOLEUS.
  102. 102. 2.3.- ARQUITECTURA CIVIL: EL PALAU • Doble funció: pública (centre de poder i administració) i privada (lloc de descans i plaer). • Són una síntesi de la sumptuositat dels palaus orientals i de les vil·les clàssiques.
  103. 103. 2.3.- ARQUITECTURA CIVIL: EL PALAU • Tenien una estructura emmurallada, amb torres en els cantons. No tenen un plànol organitzat, sinó que es construeixen de forma bastant ràpida durant la conquesta i van creixent de forma bastant caòtica en funció de les necessitats.
  104. 104. Harem (part privada) Diwan: Saló del Tron i assumptes oficials Mexuar (assumptes públics i justícia) PRIVADAPÚBLICA • El palau consta de dues parts: A) Part pública. B) Part privada o HAREM.
  105. 105. PALAU • Se solen dividir en dues parts: Harem: funció privada. Diwan: sala coberta amb una volta per assumptes oficials: saló del tron. Mexuar: per assumptes públics i per a l’administració de justícia. PRIVADAPÚBLICA
  106. 106. 2.3.- ARQUITECTURA CIVIL: EL PALAU • El palau consta de dues parts: Part pública: MEXUAR: lloc destinat a les recepcions, sala per a les audiències (assumptes públics) i per a l’administració de justícia.
  107. 107. 2.3.- ARQUITECTURA CIVIL: EL PALAU • El palau consta de dues parts: Part pública: QUAAT AL-ARSH o SALÓ DEL TRON. Diwan: sala coberta amb una volta per assumptes oficials.
  108. 108. 2.3.- ARQUITECTURA CIVIL: EL PALAU • El palau consta de dues parts: Part pública: SALÀMLIK o nucli: destinat a actes públics o espai per a cerimònies importants.
  109. 109. 2.3.- ARQUITECTURA CIVIL: EL PALAU • El palau consta de dues parts: Part pública: Part privada o HAREM: habitacions privades del califa i de les seves dones.
  110. 110. 2.3.- ALTRES CONSTRUCCIONS CIVILS • Altres: ALCASSABES (fortificacions interiors a la muralla).
  111. 111. • Altres: CASTELLS. 2.3.- ALTRES CONSTRUCCIONS CIVILS
  112. 112. 2.3.- ALTRES CONSTRUCCIONS CIVILS • Altres: BANYS PÚBLICS (HAMMAN).
  113. 113. Altres: MAGATZEMS o fundaks , CARAVANSERRALLS (lloc de descans de les caravanes), mercats coberts (SOCS, “ZOCO”), hospitals (MARISTAN). 2.3.- ALTRES CONSTRUCCIONS CIVILS
  114. 114. EDIFICIS•ARQUITECTURA CIVIL: • PALAUS (FITXA 27/12). • ALCASSABES (FORTIFICACIÓ INTERIOR A LA MURADA). • CARAVANSERRALLS. • BANYS PÚBLICS («HAMMAN»). • HOSPITALS PÚBLICS («MARISTAN»). • MERCAT ÀRAB COBERT («SUQ»). •ARQUITECTUR RELIGIOSA: – MESQUITA (FITXA 26/11). – MADRASSA. Urbanisme laberíntic per juxtaposició i ampliació. Ciutats entorn a la medina.
  115. 115. 2.4.- EVOLUCIÓ DE L’ART MUSULMÀ •Art dels Omeies – Cúpula de la Roca en Jerusalem (691). – Gran mesquita de Damasc, Síria (707). •Art dels Abbàssides (s. VIII) – Samarra, Iraq, la residència dels set califes abbàssides del 838 al 889, concentra el més important de l’arquitectura religiosa i civil (helicoïdal, ziggurat). – Mesquita de Ibn Tulun, El Caire, orientalitzada, molts arcs i cúpules (s. IX). • EXEMPLES D’OBRES ARQUITECTÒNIQUES
  116. 116. 3.- L’ARQUITECTURA HISPANOMUSULMANA: CARACTERÍSTIQUES I EVOLUCIÓ 3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES 3.2.- 1r PERÍODE CORDOVÈS (711/756-1031, emirat dependent i independent, i califat). 3.3.- PERÍODE INTERMEDI (1031-1212, fins a Navas de Tolosa en temps dels almohades). Comprèn el segon i tercer període. * 2n PERÍODE REGNE DE TAIFES (segle XI, 1031-1085). * 3r PERÍODE DINASTIES AFRICANES: o Almoràvits (segle XII, 1086-1144). o Almohades (segle XIII, 1157-1212). 3.4.- 4t PERÍODE ART NASSARITA GRANADA (1237-1492)
  117. 117. 3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES • L’arquitectura hispanomusulmana és aquella que van fer els musulmans en els territoris de la península Ibèrica, que dominaven políticament, és a dir, Al- Àndalus entre el 711 i el 1492. • L’arquitectura d’Al-Àndalus comparteix les característiques generals anteriors, però té alguns elements propis que la fan diferent a l’Oriental i propera a la del nord d’Àfrica. • L’originalitat li ve dels seus contactes amb la població visigoda i hispanoromana, incorporant elements com l’arc de ferradura, capitells corintis més estilitzats,...
  118. 118. 3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES • La utilització de materials pobres encara destaca més (rajola, guix, fusta, maçoneria), però recoberts en l’interior per una exuberant i aparentment luxosa decoració per a amagar-los.
  119. 119. 3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES • Edificis de dimensions regulars, de poca altura (horitzontalitat) i cobertes planes (arquitravats).
  120. 120. 3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES • Ús de voltes i cúpules com la volta nervada o califal, la volta de mocàrabs i la cúpula gallonada.
  121. 121. 3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES • Fan servir pilars i columnes prims com a elements de suport.
  122. 122. 3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES • Tot i utilitzar multitud d’arcs (apuntat, lobulat, entrellaçat, de mig punt), el més característic és l’arc de ferradura, pres de l’art visigot.
  123. 123. 3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES • URBANISME: • Les ciutats musulmanes no són el resultat d’una planificació regular. El procés de formació dels edificis i ciutats és per aglutinació o juxtaposició (per necessitats de creixement), donant lloc a plànols irregulars improvisats. • Estan formades per carrers estrets i laberíntics que, a vegades, no tenen sortida; fins i tot, n’hi ha ponts entre casa i casa, i carrers coberts. Aquest traçat laberíntic facilita la defensa, de tal manera que l’ invasor es trobi totalment desorientat en elles.
  124. 124. 3.1.- INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES • URBANISME: • El centre històric i administratiu és la MEDINA, on es troben els edificis més importants, la mesquita principal (ALJAMA), el PALAU i la MADRASSA o universitat o escola alcorànica. • El centre comercial i econòmic és el SOC (mercat) on existeix un gran bullici, que contrasta amb el silenci dels carrerons. • Als afores es troben els barris on els artesans s’agrupen per oficis. • Les úniques construccions públiques que trobem són els BANYS (HAMMAN)  
  125. 125. 3.1.- RESUM CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES •Síntesi d’elements d’altres estils artístics (eclecticisme). •Edificis arquitravats, de poca altura. •Volums simples. •Arc de ferradura més tancat que el visigot (i d’altres). •Volta califal, típica d’Al-Àndalus. •Materials pobres (maó, guix o algeps) revestits de luxe exuberant. •Sensació d’harmonia i integració amb el paisatge. •Abundant decoració: els arcs són constructius, però també decoratius. •Gust per la policromia. •Profusió de decoració d’ataurics, llaceries i epigrafia i arabescs (estuc, rajoles, mocàrabs). •El procés de formació dels edificis i ciutats és per aglutinació o juxtaposició, segons necessitats, i responen a successives ampliacions i modificacions. •Plànols irregulars (improvisats).
  126. 126. EVOLUCIÓ DE L’ART HISPANO MUSULMÀ •1r.-PERÍODE CORDOVÈS (711/756-1031, emirat dependent i independent, i califat). •3r.-DINASTIES AFRICANES: –Almoràvits (segle XII, 1086-1144). –Almohades (segle XIII, 1157-1212). •2n.-REGNE DE TAIFES (segle XI, 1031-1085). •4t.- ART REGNE NASSARITA DE GRANADA (1237-1492). PERÍODE INTERMEDI (1031-1212, fins a Navas de Tolosa en temps dels almohades). Comprèn el segon i tercer període.
  127. 127. •3r.-DINASTIES AFRICANES: • Almoràvits (segle XII, 1086-1144). - Mirhab de mesquita d’Almeria. - Ruïnes de Castillejo de Monteagudo (Múrcia), precedent de l’Alhambra, incorpora jardins i fonts. • Almohades (segle XIII, 1157-1212). - Giralda de Sevilla, antic minaret (alminar) de la mesquita major, que desaparegué quan es va construir la catedral cristiana, convertir en campanar. - “Torre del Oro”, Sevilla •4t.- ART NASSARITA GRANADA (1237-1492). - Alhambra Granada: la roja (1238-1492) • 2n.-REGNE DE TAIFES (segle XI, 1031- 1085). • Palau Aljaferia o “Alfareria”, Saragossa. •Alcassabes Màlaga, Almeria i Granada. • Banys àrabs de Palma, Mallorca. •1r.- PERÍODE CORDOVÈS (711/756-1031, emirat dependent i independent, i califat). • Gran Mesquita aljama Còrdova (785-788, reformes IX i X). • Palau-ciutat de Medina-Al-Zahara (936). •Mesquita Bib al-Mardum o Cristo de la Luz, Toledo. • Castell de Gormaz, Sòria, fortificació i residència califal, devora el Duero. • Pont àrab de Guadalajara sobre el Henares. EVOLUCIÓ DE L’ART HISPANO MUSULMÀ: OBRES
  128. 128. PERÍODE CORDOVÈS (711/756-1031, ss VIII – X) CALIFAL (786-987) • Aquest període inclou l’emirat dependent (711-756), l’emirat independent del califat abbàssida de Bagdad (756-929) i el califat de Còrdova(929-1031). • Fins a Abd al-Rahman I (756-788) l’art islàmic té poc interès, la preocupació major dels emirs dependents era la consolidació de les terres conquistades. •Aconsegueix la màxima esplendor a partir de l’emirat independent i durant el califat de Còrdova, art que influirà en tot l’imperi.
  129. 129. • Materials: carreus de pedra, rajoles per als murs, formigó, maçoneria, fusta i algeps. • Aparell: carreus col·locats de cap i través, a “soga y tizón” (romà). PERÍODE CALIFAL (786-987, ss VIII – X)
  130. 130. •S’adopten els elements hispanoromans i visigots , tot i que els adapten i utilitzen amb unes característiques pròpies, sobretot capitells i columnes. • El suport principal és la columna amb fust i capitells d’influència hispanoromana, d’ordres corinti i compost, però en el segle X necessitaran ornamentar-los amb abundant decoració, així... els estilitzaran, sobretot els capitells (corinti, compost). –primer repetiran els models, amb una tècnica ruda, però d’una regularitat perfecta i..., –, ..., posteriorment, per influència bizantina, els estilitzaran i els faran més geomètrics, i els treballaran amb nova decoració, apareixent els nous capitells de niu de vespes (amb nombrosos i menuts foradets). PERÍODE CALIFAL (786-987, ss VIII – X)
  131. 131. Capitells art islàmic (Al-Àndalus)
  132. 132. • Apareix el pilar compost de planta quadrada o cruciforme i amb columnes adossades. • Es solen posar amples cimacis geomètrics en forma de tronc de piràmide invertida damunt dels capitells com a punt de partida dels arcs. PERÍODE CALIFAL (786-987, ss VIII – X) •Superposen els suports per a guanyar altura: es posa un pilar sobre una columna o altre pilar.
  133. 133. •Arcs. Destaca – L’arc de ferradura: emmarcat per un arrabà (alfiz), amb les dovelles decorades alternant diferents colors (les roges i les blanques) o les decorades i les llises. Però també s’utilitza l’arc de mig punt. – Els lobulats (tres o cinc lòbuls) apareixen en la segona meitat del segle X amb Al-Hakam II. – Els arcs s’entrecreuen i superposen amb freqüència, amb funció purament ornamental: apuntats, mixtilinis, entrellaçats. PERÍODE CALIFAL (786-987, ss VIII – X)
  134. 134. PERÍODE CALIFAL (786-987, ss VIII – X) • Arcs • Els arcs no sempre són elements de descàrrega, poden ser sols decoratius. • Arcs • Els arcs que formen part del mur s’emmarquen amb un arrabà (alfiz), normalment molt decorat. • És a dir, es combina l’arc i la llinda.
  135. 135. •Cobertes – Poden ser planes d’enteixinat o cassetonat de fusta (“artesonado”) o de pedra: voltes de canó, aresta, gallonades, esquifades, destacant la VOLTA NERVADA CALIFAL (nervis entrecreuats en els costats que deixen un espai poligonal en el centre) o voltes falses com la de MOCÀRABS.
  136. 136. •Cobertes – Poden ser planes d’enteixinat o cassetonat de fusta (“artesonado”) .
  137. 137. •Cobertes – Destaca la VOLTA NERVADA CALIFAL (nervis entrecreuats en els costats que deixen un espai poligonal en el centre).
  138. 138. DECORACIÓ • La decoració és complexa i variada: • Modillons o PERMÒDOLS de ROTLLO o de lòbuls (element voladís, una mena de mènsula, que aguanta una cornisa, un aleró o els extrems d’una llinda). Modilló amb perfil lobulat o de rotllos. • MERLETS esglaonats (almenas) decoratius en els exteriors. O arcs entrellaçats. • O convencionalismes ornamentals musulmans: LLACERIA, ATAURIC, ARABESC i EPIGRÀFICA o CAL·LIGRÀFICA.
  139. 139. DECORACIÓ • La decoració és complexa i variada: • O convencionalismes ornamentals musulmans sobre estuc o ceràmica, mosaics,...: – LLACERIA: Decoració geomètrica. – ATAURIC: Decoració vegetal petita i estilitzada amb fulles de palma simples o dobles. – ARABESC: Mixta. – EPIGRÀFICA o CAL·LIGRÀFICA: escriptura cúfica o aràbiga.
  140. 140. Decoració Mirador de Daraxa Epigrafia Mocàrab Estuc Atauric Enrajolat (llaceria i arabesc)
  141. 141. PRINCIPALS MONUMENTS • Gran Mesquita aljama de Còrdova (785-788, segles IX i X) • Palau de Medina-Al-Zahara (936) • El Castell de Gormaz i el Pont de Guadalajara • Mesquita de Bib al-Mardum (999-1000,Toledo, actual església de Cristo de la Luz)
  142. 142. Castell de Gormaz, Sòria, fortificació i residència califal, devora el Duero.
  143. 143. Pont àrab de Guadalajara sobre el Henares
  144. 144. Pont àrab de Guadalajara sobre el Henares
  145. 145. 11. MESQUITA DE CÒRDOVA
  146. 146. 26 MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987). DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL- MANSUR. a
  147. 147. MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987, ss. VIII, IX i X). Consagrada catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV, època medieval) DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-MANSUR. CÒRDOVA. ESPANYA 26 b
  148. 148. 26 MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987, ss. VIII, IX i X). Consagrada catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV, època medieval) DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-MANSUR. CÒRDOVA. ESPANYA c
  149. 149. ÍNDEX HISPANOMUSULMÀ O ISLÀMIC 11 Mesquita de Còrdova 12.- Alhambra de Granada
  150. 150. 11 MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962- 966, 987). DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL- HAKAM II i AL-MANSUR.
  151. 151. FITXA TÈCNICA (documentació general) catalogació i anàlisi formal Títol Mesquita de Còrdova Arquitecte Desconegut Comitent Abd al-Rahman I. Reformada i ampliada per Abd al-Rahman II i Abd al- Rahman III, Abd al-Hakam II i Al-Mansur (el victoriós) Cronologia 785-788 / Ampliada: 833, 855, 962-966, 987 (ss. VIII, IX i X). Consagrada catedral cristiana: 1260, ampliada finals s. XV. Època medieval Estil Art islàmic califal o hispanomusulmà Localització Còrdova (Espanya) Tipologia i funció Arquitectura religiosa de culte comunitari musulmà Material Maçoneria, carreus de pedra calcària, maons. Com a material decoratiu: guix, fusta i marbre Sistema constructiu Arquitravat i voltat Dimensions 178 m x 125 m Models i influències Es va construir sobre l’antiga basílica de San Vicente. Durant el segle XVI es va ubicar, al bell mig de la sala d’oració (haram), una catedral cristiana que va desfer la concepció espacial de la mesquita. Importància La mesquita de Còrdova és una meravella arquitectònica tant pel seu bosc de columnes i arcs, que configuren un espai misteriós a l’interior, com per les solucions tècniques emprades pels arquitectes. És l’obra de l’art hispanomusulmà més gran del món, tret de la mesquita de la Meca.
  152. 152. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ - La cultura musulmana recull les pràctiques culturals dels pobles islamitzats. - Es considera que aquesta cultura va arribar al seu màxim esplendor durant l’Edat Mitjana a Occident, època que coincideix amb la màxima extensió que arribaren a assolir els diferent pobles musulmans, un fet que està estretament lligat amb la seva sòlida doctrina religiosa: l’Islam. - L’origen de la civilització islàmica es troba en les revelacions de Mahoma, el seu profeta. - L’any 622 el profeta Mahoma fuig de la Meca a Medina i inicia les seves predicacions, és la denominada Hègira. 1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA
  153. 153. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ - L’any 632 mor Mahoma, després de crear una forma d’Estat teocràtic que obligava a expandir la nova religió, i els musulmans es llancen a la conquesta del món, mitjançant la Guerra Santa, amb la qual volen estendre el poder de l’Islam. 1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA - D’aquesta manera, entre els segles VII i VIII, creen un gran regne que s’estén des dels Pirineus fins al riu Indus, i conqueriren pobles amb religions politeistes o paganes, i també romanitzats o de religió cristiana.
  154. 154. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ 1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA - A la Hispània visigòtica, les tropes musulmanes, dirigides per Tariq i Muza, ocupen la península Ibèrica entre el 711 i el 714. - L’arribada dels musulmans a la Península no es degué a la necessitat de convertir, sinó que foren requerits per la facció visigòtica de Witiza contrària a la de Don Rodrigo, al qual venceren el 711 a la batalla del Guadalete: riu que neix a Grazalema i va al vessant atlàntic (Port Sta Maria, Cadis). - A partir d’aquest moment té lloc una ràpida expansió, que finalitzarà l’any 732 a la batalla de Poitiers, contra els francs dirigits per Carles Martell. - Conqueriren quasi tota la Península i l’anomenaren AL- ANDALUS, quedant només alguns reductes cristians confinats ales terres del nord peninsular.
  155. 155. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ • Tariq i Musa el 711 (batalla de Guadalete) i el 714, cristians serralada Cantàbrica (regne Astur). Les fases del domini musulmà de la Península Ibèrica són: 1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA • Circumstàncies vàries desenvoluparen formes d’Estat diferents a partir del 711, així les fases del domini musulmà de la Península Ibèrica són:
  156. 156. Fases del domini musulmà de la Península Ibèrica 1-Emirat dependent del Califat Omeia de Damasc (711-756). 2-Emirat independent del Califat Abbàssida de Bagdad (756-929). Abd al-Rahman I. 3-Califat de Còrdova (929-1031). Abd al-Rahman III. 4-Primers Regnes de Taifes (1031- 1085). 5-Imperi Almoràvit (1086-1144). 6-Segones Taifes (1144-1157). 7-Període Almohade (1157-1212). “Navas de Tolosa”. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ 1.- CONTEXT HISTÒRIC MESQUITA
  157. 157. 1.4.- EXPANSIÓ DE L’ISLAM
  158. 158. • Emirat independent de Bagdad (756-929, del califat abbàssida). • Abd al-Rahman I fou el primer emir OMEYA d’AL- ANDALUS, el 755 arribà a Còrdova, procedent de DAMASC, on la seva família califal fou morta pels partidaris del llavors nou califa abàssida que s’instal·là a BAGDAD. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ 1.- CONTEXT HISTÒRIC • Ell fou l’únic que se’n pogué escapar, i després de vèncer algunes resistències fou reconegut EMIR, però no es sotmeté a Bagdad i es declarà EMIR INDEPENDENT, inicià la remodelació del seu Estat, construint una gran mesquita, símbol del renaixement de la seva dinastia. • Mor el 787 i el següent emir fou el seu fill Hishem I.
  159. 159. • Califat de Còrdova (929-1031). • Abd al-Rahman III (912-961) s’independitzà del califat de Bagdad i es proclamà CALIFA de Còrdova, càrrec que englobava poder polític i religiós (príncep del creients). • Va mantenir relacions amistoses amb l’emperador bizantí i amb el germànic. El seu fou el període més brillant d’Al-Andalus. • El succeí Al-Hakam II, gran protector de les Arts. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ 1.- CONTEXT HISTÒRIC
  160. 160. • Califat de Còrdova (929-1031). • A les darreries del segle X, Al-Mansur va acaparar el poder, només era una mena de ministre de Hishem II que vivia reclòs al palau de Madinat al- Zahra. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ 1.- CONTEXT HISTÒRIC
  161. 161. • Califat de Còrdova (929-1031). • Fou famós per organitzà campanyes terrorífiques contra els cristians, a la seva mort es produí una guerra civil que donà lloc a la desaparició del Califat (1031) i a la formació dels primers regnes de Taifes d’identitat ètnica múltiple, que pagaven pàries als cristians, i en la seva defensa acudiren els almoràvits, després dels quals Al-Andalus tornà a fragmentar-se en Taifes, substituïts pels almohades del nord d’Àfrica, però la batalla de les Navas de Tolosa (1212) evidencià la seva pèrdua de poder i l’empenta dels regnes cristians. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ 1.- CONTEXT HISTÒRIC
  162. 162. • La batalla de les Navas de Tolosa (1212) evidencià la seva pèrdua de poder i l’empenta dels regnes cristians. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ 1.- CONTEXT HISTÒRIC • El 1236 Ferran III el sant (rei de Castellà i de Lleó) conquerí Còrdova i obligà l’únic taifa important, el Regne nassarita de Granada a pagar pàries (taxes).
  163. 163. • A partir del s. XIII el centre artístic fou el regne de Granada, amb l’Alhambra i el palau del Generalife, situat al nord de l’Alhambra (s. XIV). 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ 1.- CONTEXT HISTÒRIC
  164. 164. 4t.-REGNE NASSARITA DE GRANADA •SEGLES XIV I XV
  165. 165. • El període nassarita finalitzà el 1492 quan els Reis Catòlics conquistaren el darrer reducte musulmà, el Regne de Granada. 1.6.- AL ÀNDALUS: FASES DOMINACIÓ 1.- CONTEXT HISTÒRIC
  166. 166. • Després de la invasió musulmana de la Península, la ciutat de Còrdova va esdevenir el centre del poder polític, econòmic, religiós i cultural d’Al-Andalus. • Aleshores s’hi van construir unes 300 mesquites i incomptables palaus i edificis públics que no tenien res que envejar als de les capitals de Damasc i Bagdad. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
  167. 167. • L’antiga Basílica visigòtica de San Vicente fou compartida per cristians i musulmans fins l’any 784, quan el califa Abd al-Rahman I decideix construir l’obra mestra de l’art hispanomusulmà: La Mesquita Aljama de Còrdova. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
  168. 168. • La Mesquita Aljama de Còrdova, que es convertirà en la mesquita més gran del món, tret de la de La Meca. 1.- CONTEXT HISTÒRIC • És considerada una meravella tant pel seu bosc de columnes (514 columnes) i d’arcs, que configuren un misteriós espai interior, com per les solucions tècniques emprades pels arquitectes.
  169. 169. • Actualment, es conserva amb tota la seva magnificència, tot i que a la part central s’hi incorporà, al segle XV, una catedral. • Malgrat tots els afegits, que es varen fer en tres segles (fins al 987), l’edifici manté la unitat estilística, tot i que resulti una mica asimètric. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
  170. 170. Minaret o Alminar, Sahn, Sabil, Riwaq, Haram, Quibla, Mihrab, Mimbar, Maqsura 2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR
  171. 171. 2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR • La Mesquita de Còrdova, que es va començar a construir l’any 785, segueix el model de mesquita hipòstila de columnes, com la de Damasc. • Consta de dues parts: una descoberta (SAHN o pati) coneguda com el Patio de los Naranjos o Pati del Tarongers; i una altra de coberta i tancada (HARAM), amb la capçalera cap al sud (en lloc de cap a La Meca, sud-est, per influència síria) i a la que es pot accedir des del pati a través d’arcs. • La part externa, amb el seu aspecte de fortificació, no deixa endevinar la bellesa de l’interior. La Mesquita forma un rectangle, que està envoltat per una recinte massís de murades i contraforts, reforçat per torres quadrades.
  172. 172. 2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR • No té una façana principal, i s’accedia a l’interior per les 19 portes del temple, que s’obrien en els murs de tancament del recinte, decorats amb arcs de ferradura encaixats dins quadrats o rectangles, l’arrabà.
  173. 173. 16.- ARRABÀ (A) • Element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els arcs de les portes i de les finestres en construccions islàmiques. • Requadre exterior que emmarca l’arc islàmic. • Castellà: Alfiz. Arrabà
  174. 174. Art mossàrab16.- ARRABÀ (A, Alfiz) CARCANYOL (A, Enjuta) Espai entre l’enquadrament d’un arc i la seva curvatura.
  175. 175. 2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR • La Porta de Sant Esteban, la més antiga, que reprodueix aquest esquema, serà l’origen dels programes decoratius de la resta de portes de la Mesquita. • Porta que es conserva original, de les quatres primitives, d’època de Hishem I (788, segle VIII), i reconstruïda per Muhammad II (885, segle IX). Donava accés directament al Haram.
  176. 176. 2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR • Actualment s’entra al recinte per la Porta del Perdón, situada al nord (és l’accés principal), que dóna accés al Pati dels Tarongers.
  177. 177. 2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR • En aquest pati immens (SAHN), hi podem trobar el seu característic MINARET (alminar) a un costat del pati, que naixia de les murades exteriors, lloc des del qual el muetzí cridava a l’oració 5 cops al dia, igual que feia fer Mahoma, a ca seva, des del terrat. Estava inspirat en el de la mesquita de Damasc, i va servir de precedent per altres minarets com el de la Giralda de Sevilla. Da planta quadrada, tenia una altura de 23’5 metres i estava construït amb carreus, col·locats de per llarg i de través (“a soga i tizón”).
  178. 178. 2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR • Al mig del sahn o Pati dels tarongers també hi ha 4 fonts rituals (SABILS), per a les ablucions dels fidels. • Els tarongers, que li donen nom, reprodueixen la distribució dels suports del haram. Al fons del pati s’obren 19 arcs de ferradura, que corresponen amb les 19 portes que donen accés a la sala d’oració (HARAM). • Aquestes dues estances formen una sola unitat, i són el perllongament d’una en l’altra.
  179. 179. 2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR • La Mesquita té 19 naus en sentit longitudinal (5/11+8, basílica cristiana + Abd al-Rahman I + Al-Mansur) ) i 36 trams en sentit transversal (11+8+12=31), que formen un autèntic bosc de columnes (514 columnes).
  180. 180. • Aquest bosc, de la que sembla una sala hipòstila, vol representar un jardí d’arbres fruiters, amb el veritable jardí de tarongers i palmeres del pati. Aquestes naus, separades per les arcades i les columnes, estan orientades perpendicularment cap al mur de la QUIBLA, mur de capçalera que, en teoria, hauria d’assenyalar la direcció de la Meca que, en aquest cas i contràriament a la tradició, mira cap al sud, on es troba la “Capilla del Gran Pie”, anomenada així perquè conservava en el seu interior un ós d’un dit del peu del profeta Muhammad. La QUIBLA s’organitza en tres capelles cobertes amb volta. 2. ANÀLISI FORMAL. ESPAI EXTERIOR I INTERIOR
  181. 181. 11. MESQUITA DE CÒRDOVA 3. EVOLUCIÓ DE LES SUCCESIVES AMPLIACIONS
  182. 182. • La Mesquita de Còrdova és una MESQUITA ALJAMA o del divendres, la construcció més important del període califal. • Començada l’any 785 (any 168 de l’hègira) i acabada entre el 785-987. • Es va construir sobre la primitiva basílica paleocristiana visigòtica de Sant Vicent (aprofitant murs, columnes, capitells..., etc.). 3. EVOLUCIÓ DE LES SUCCESIVES AMPLIACIONS
  183. 183. • Fou transformada per Abd al-Rahman I (731-788) d’una església de 5 naus en mesquita de 11 naus i un pati rectangular de 14 metres de llarg que, tot i duplicar la superfície de la primitiva basílica Sant Vicent, ben aviat fou insuficient per a la totalitat de la població cordovesa musulmana, fins convertir-se amb l’ampliació posterior d’Al- Mansur en mesquita de 19 naus. 3. EVOLUCIÓ DE LES SUCCESIVES AMPLIACIONS
  184. 184. EVOLUCIÓ: ABD al-RAHMAN I
  185. 185. PRIMERA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN II
  186. 186. PRIMERA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN II
  187. 187. SEGONA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN III i AL-HAKAM II
  188. 188. SEGONA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN III i AL- HAKAM II
  189. 189. TERCERA AMPLIACIÓ HIXEM II (AL-MANSUR)
  190. 190. QUARTA AMPLIACIÓ
  191. 191. 11. MESQUITA DE CÒRDOVA
  192. 192. Ampliacions de la Mesquita 1) Abd-al-Rahman I (785) - Basílica paleocristiana de Sant Vicent (aprofita elements). De 5 a 11 naus perpendiculars quibla, de12 trams cada una (130 columnes doble arc, 10.600 fidels). Sud com Damasc. Pati davant. 75’73x76’70m, nau central 7’85 i mur 1’14. 2) Abd-al-Rahman II (833) - Ensorra quibla, amplia 11 naus en 8 trams (+25m i +7000), una arcada al pati, un minaret i nou mihrab. Amb Muhammad II (855) porta de sant Esteve. 3) Abd-al-Rahman III (929) - Amplia pati i reforça mur entrada. Minaret definitiu, dos cossos quadrangulars i permòdols de rotllo (reformen cristians). 4) Al-Hakam II (945-961) - Enderroca quibla, cap al sud (+120 columnes, +45’6m). Algeps. Actual mihrab, davant maqsura (arcs lobulats entrellaçats i 3 voltes de nervis entrecreuats, i la califal gallonada). Capella Villaviciosa o Llucernari, com model la maqsura. Exterior tots arcs amb arrabà (19 portes accés) 5)Almanzor (987) - 8 naus est (total 19): mihrab descentrat. Decoració més complexa (arc ferradura apuntat). 6. Pati dels Tarongers. 7. Minaret. Segle XVI. Carles I i V
  193. 193. • Tenia 11 naus perpendiculars als mur de la quibla, amb 12 trams cadascuna d’elles, i està orientada al sud (com les mesquites de Damasc) i no a l’est (cap a La Meca). Tenia cabuda per a 10.600 fidels i unes dimensions de: 75’73 x 76’70m, la nau central de 7’85m, i 1’14 m el grossor dels murs.. ABD al-RAHMAN I i HISHEM I
  194. 194. ELEMENTS ESTRUCTURALS (DE SUPORT I SUPORTATS) 3. EVOLUCIÓ DE LES SUCCESIVES AMPLIACIONS
  195. 195. 11. MESQUITA DE CÒRDOVA: HARAM
  196. 196. HARAM • Organització interior dinàmica, lleugera i lluminosa. • La sala d’oració està conformada per un bosc impressionant de 514 columnes.
  197. 197. HARAM • L’element fonamental de suport és, per tant, la columna. S’utilitzaren 110 columnes per a separar les 11 naus, i un total de 130 columnes. • Per a les columnes del primer edifici, erigit per Abd al-Rahman I, es van utilitzar pilars i columnes amb fusts, de granit, jaspi o marbre, que provenien d’edificis anteriors romans i visigots, i que foren coronats amb capitells corintis i compostos; les ampliacions posteriors ja no aprofitaren elements arquitectònics.
  198. 198. HARAM • Les columnes no eren totes iguals, tot i que tenien característiques similars (marbre o granit), i s’aixequen sobre bases que són diferents pel que fa al tipus de motllura i altura. • Els fusts tenen un diàmetre variable, uns són llisos i d’altres són estriats en vertical o en espiral.
  199. 199. HARAM • Organització interior dinàmica, lleugera i lluminosa. • A l’interior s’observa una superposició d’arcs per quasi tots els indrets. Per compensar la llargària reduïda de les columnes reutilitzades (no eren suficientment altes per a proporcionar lluminositat i altura), s’ideà un enginyós sistema a base de doble arcada, dues superposades, és a dir, s’empra com a recurs la superposició de suports, una innovació en l’arquitectura àrab que permeté que els sostres fossin molt alts i que aconseguí un efecte de lleugeresa gairebé etèria. ABD al-RAHMAN I i HISHEM I
  200. 200. 11. MESQUITA DE CÒRDOVA • Probablement, aquesta nova tècnica aparegué de forma gairebé fortuïta, i no va ser sinó una improvisació afortunada, emperò amb un resultat espectacular.
  201. 201. ABD al-RAHMAN I Per proporcionar lluminositat i altura RECURS INNOVADOR. El sistema consisteix: • Sobre els capitells de cada columna reutilitzada es col·loquen amplis cimacis de planta quadrada i forma tronco piramidal invertida, que serveixen de suport als pilars de secció rectangular, treballats en un sol carreu. • Com aquestos pilars sobresurten pels costats descansen en una base de mènsules decorades amb petites voltes o volutes enrotllades sobre si mateixes, que reben el nom de MODILLONS de LÒBUL o PERMÒDOLS de ROTLLO (modillons de rotllos). El nombre de rotllos varia segons l’altura de les columnes i dels cimacis fins aconseguir un nivell uniforme per a l’arrencada dels arcs. Les columnes són de característiques similars: marbre o granit.
  202. 202. ELEMENTS DE SUPORT I DE CÀRREGACOLUMNES PILARS CIMACIS DE PLANTA QUADRADA MÈNSULES = "MODILLONS O PERMÒDOLS DE L’ÒBULS O DE ROTLLO". ARCS DE MIG PUNT ARCS DE FERRADURA
  203. 203. • Els pilars s’enllacen entre si, a la part superior, mitjançant arcs de mig punt, que se sustenten en els permòdols, mentre que de les columnes sorgeixen arcs de ferradura.
  204. 204. HARAM • Aquesta superposició dels suports dóna una altura major (arriba a 11’5 m) i, a la vegada, fa que s’eviten els tirants de fusta d’altres mesquites, perquè els arcs de ferradura, fan que les columnes no es desplacen, actuant de tirants i acompleixen una funció de contrafort de les pressions laterals que, alhora, permeten establir un segon nivell d’arcs de mig punt, que sustenten directament el sostre horitzontal de la coberta de fusta.
  205. 205. 3. EVOLUCIÓ AMPLIACIONS. ANÀLISI FORMAL • L’aspecte inconfusible de la sala d’oració és atorgat per la policromia, les dovelles bicolors (alternant el blanc de la pedra i vermell dels maons o la rajola), que conformen els arcs.
  206. 206. Aqüeducte de “Los Milagros” en Mèrida • El sistema de suports i la bicromia de les dovelles dels arcs són d’inspiració romana: Aqüeducte de “Los Milagros” en Mèrida.
  207. 207. ABD al-RAHMAN I i HISHEM I • Un perfeccionament posterior d’aquest sistema sustentador consisteix en dues columnes superposades que contenen tres fileres d’arcs lobulats entrellaçats formant una gelosia complicada i ornamental (Capella de Villaviciosa o del Lucernario).
  208. 208. HARAM • El elements decoratius es barregen amb els estructurals o arquitectònics (motius vegetals o atauric, geomètrics o llaceria, i epigràfics).
  209. 209. • El sostre interior és pla i de fusta, d’enteixinat o cassetonat (“artesonado”), mentre que a l’exterior cadascuna de les naus presenta un sostre a dos aiguavessos cobert de teules, amb una canal per a desaiguar entre les naus. 3. EVOLUCIÓ AMPLIACIONS. ANÀLISI FORMAL
  210. 210. PORTES EXTERIORS Merlets Galeria d’arcs cecs Exemple de porta lateral. Aparell del parament a cap i través. Bloc a “soga y tizón”. • L’exterior és molt sobri i amb escassa decoració, si exceptuem algunes portes amb arcs de ferradura, i murs rematats amb merlets i/o galeries d’arcs cecs.
  211. 211. 3. EVOLUCIÓ AMPLIACIONS. ANÀLISI FORMAL • Els materials de construcció predominants són els carreus dels murs amb els paraments d’aparell a cap i través (blocs a “soga y tizón”), però també s’utilitzen la rajola (en ornamentació) i la fusta (sostres).
  212. 212. EXTERIOR
  213. 213. • Hishem I, fill d’Abd al-Rahman I, seguí la construcció amb el MINARET (alminar) a un costat del pati. També féu construir uns pòrtics per a permetre les dones de participar en l’oració, i la porta principal d’accés, dita de San Esteban (788, s. VIII, reconstruïda s. IX). 3. EVOLUCIÓ AMPLIACIONS. ANÀLISI FORMAL
  214. 214. Mesquita de Còrdova (785-987) (II) Porta que es conserva original, de les quatres primitives, d’època de Hishem I (788, segle VIII), i reconstruïda per Muhammad II (885, segle IX). Donava accés directament al Haram. Arc de ferradura emmarcat per un arrabà (alfiz). 16.- ARRABÀ (A, Alfiz) CARCANYOL (A, Enjuta) Espai entre l’enquadrament d’un arc i la seva curvatura.
  215. 215. 3. EVOLUCIÓ AMPLIACIONS. ANÀLISI FORMAL Porta principal de San Esteban, d’accés directe a l‘Haram. Es conserva original, de les quatres primitives, d’època de Hishem I (788, segle VIII), i reconstruïda per Muhammad II (885, segle IX). Imitada, posteriorment, per a la construcció de les portes d’accés en les següents ampliacions de la mesquita. • Altra porta d’accés a la mesquita (la decoració exterior era molt austera, excepte a les portalades i zones cupulades).
  216. 216. PRIMERA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN II (833-48)
  217. 217. 3. EVOLUCIÓ AMPLIACIONS. ANÀLISI FORMAL • El 833 farà la primera ampliació a causa del creixement de la població, per augmentar la capacitat ensorra el mur de la QUIBLA originari, prolonga les 11 naus en 8 trams més de columnes (80 en total), cap al sud en direcció al riu Guadalquivir (al 76’70m sumà 25m més), mantenint les característiques anteriors, i construeix un nou mihrab. • Construeix, també, una columnata amb arcades, que dóna al pati (riwak) i un minaret. • La reforma va permetre que hi poguessin accedir 7.000 fidels més.
  218. 218. PRIMERA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN II
  219. 219. MIHRAB • Les columnes d’aquesta ampliació no tenien base i els capitells eren de procedència romana, visigòtica o bizantina. • L’aportació més significativa foren 4 columnes de marbre verd intens, dotades de bases àtiques i d’esvelts capitells corintis amb pedres blanques incrustades, que es col·locaren davant del nou MIHRAB de volta octogonal (l’anterior va ser tombat en desplaçar la quibla) les columnes foren traslladades en cada ampliació. PRIMERA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN II (833-48)
  220. 220. • Muhammad II (855) Es construeix la Porta de Sant Esteve definitiva: arc de ferradura emmarcat per un arrabà (alfiz). Una de les portes que queden originals.
  221. 221. • Ab-al-Rahman III (950) • Període de major intensitat constructiva, en general. Els seus constructors crearen un llenguatge nou agafant elements formals romans de capitells i bases de columnes pel palau de Madinat al-Zahara. No obstant això, les seves obres a la mesquita no foren de les més significatives, però el 954 amplia i completa el pati, reforçant els murs de la façana del pati amb contraforts. • Mana construir un nou minaret o ALMINAR de planta quadrada, el definitiu (després reformat pels cristians), amb dos cossos quadrangulars i decoració de permòdols de rotllo, d’uns 48 m d’altitud, el més alt d’Occident del moment. El seu fill i successor Al-Hakam II va ampliar la sala d’oració (Haram).
  222. 222. SEGONA AMPLIACIÓ ABD al-RAHMAN III i AL-HAKAM II (945)
  223. 223. AL-HAKAM II (945) • Segona gran ampliació (961), la més luxosa i interessant, per la decoració i, també, per l’extensió, s’enderroca el mur de la QUIBLA i part de les obres anteriors, i es torna a allargar la mesquita 46 m cap al sud. • A les 11 naus s’afegeixen 12 nous trams, fins arribar a les murades que envolten la medina, en la riba dreta del riu Guadalquivir. • Al-Hakam incrementa, notablement, l’espai de la sala d’oracions (HARAM), d’acord amb les bases d’un Califat ja consolidat.
  224. 224. AL-HAKAM II (945) • Es comença a utilitzar algeps en la construcció. • Les columnes es treballem expressament, alternant uns capitells d’ordre corinti (però amb les fulles molt simplificades) amb altres d’ordre compost. No tenen base. Els cimacis són de tipus bizantí, de planta cruciforme. • S’utilitzen arcs de diferents tipus, sense cap tipus de funció de suport i de gran bellesa: ferradura, mig punt, lobulats, polilobulats i entrellaçats. • S’introdueixen moltes novetats que suposen el desenvolupament de l’art califal, sense rompre amb l’organització anterior de l’espai. Aquest sobirà fou molt respectuós amb la remodelació i respectà la part existent.
  225. 225. AL-HAKAM II (945) • A destacar que Al-Hakam fou l’introductor, per primer cop, dels arcs apuntats de ferradura (d’origen oriental, Síria), i dels arcs polilobulats (d’origen mesopotàmics) formats, generalment, per 5 petits arcs, el central dels quals adaptava la forma perquè donés la impressió d’arc apuntat, amb funció decorativa i constructiva o arquitectònica que, generalment, s’entrecreuen. • En la superposició d’arcs, l’inferior és lobulat i el superior és de ferradura. Aquesta tipologia, originària del món oriental, substituí progressivament l’arc de
  226. 226. • AL-HAKAM II (945) • Les dovelles de les arcades alternen una dovella llisa i altra treballada amb relleus de motius vegetals,ornamentació cromàtica que ja no depèn dels materials de les dovelles (blanc de la pedra i vermell dels maons).
  227. 227. SEGONA AMPLIACIÓ AL-HAKAM II (945) • Construeix l’actual MIHRAB, on hi ha disposat l’Alcorà. És el nínxol o fornícula, a mena de capella central de la QUIBLA (mur, en aquest cas, orientat al sud). Mihrab d’Al- Hakam II que perdrà la seva centralitat degut a la darrera ampliació d’Al-Mansur.
  228. 228. ELEMENTS DECORATIUS • S’entra al mihrab mitjançant un arc central de ferradura bastant pronunciat, enquadrat en un arrabà (alfiz) rectangular, amb dovelles més allargades quan més amunt, i carcanyol molt decorat . • L’arc se sustenta en un parell de columnes, a cada costat.
  229. 229. FAÇANA DEL MIHRAB 16.- ARRABÀ (A, Alfiz) FAÇANA DEL MIHRAB
  230. 230. MIHRAB • El mihrab és molt gran, amb planta poligonal (octogonal) i està cobert per una VOLTA CALIFAL d’algepseria o guixeria, en forma de conxa gallonada (volta nervada excèntrica sobre trompes), i les parets internes del mihrab de mosaics amb finíssimes decoracions de motius epigràfics i vegetals, i arcs lobulats. SEGONA AMPLIACIÓ AL-HAKAM II (945)
  231. 231. MIHRAB MIHRAB • Les parets internes del mihrab de mosaics amb finíssimes decoracions de motius epigràfics i vegetals, i arcs lobulats.
  232. 232. MIHRAB • Es barregen amb els estructurals o arquitectònics. • Motius vegetals, geomètrics, i epigràfics. ELEMENTS DECORATIUS
  233. 233. SEGONA AMPLIACIÓ AL-HAKAM II (945) • Davant del mihrab es construeix la MAQSURA, oratori exempt, un espai privilegiat reservat al califa o a les autoritats, precedit per una arcada amb els arcs lobulats entrellaçats i cobert per una espectacular volta central califal gallonada, que li dóna un caràcter monumental.
  234. 234. Maqsura de la mesquita de Còrdova. Decoració vegetal en estuc Columnetes adossades al pilar SEGONA AMPLIACIÓ AL-HAKAM II (945)
  235. 235. MAQSURA Arcs apuntats de ferradura (orientals), i arcs lobulats (mesopotàmics), s’usen com a solució no tan sols amb funció decorativa sinó també constructiva o arquitectònica. •Arcs lobulats que es solen entrecreuar.
  236. 236. • ANÀLISI FORMAL. La maqsura, element que no existia a la casa del profeta a Medina. • Aquest espai fou introduït per aïllar el sobirà de la resta de fidels i per protegir-lo. •La primera era de fusta i la instal·là Muhammad I el 873. MAQSURA
  237. 237. • ANÀLISI FORMAL. A la dreta del mihrab hi havia el MIMBAR, un púlpit mòbil d’èban, boix i sàndal, mena de trona introduïda pel propi Mahoma per comentar els textos sagrats, per això constitueix una part del mobiliari imprescindible en una mesquita i des d’on l’IMAN dirigeix l’oració (té un efecte amplificador de la veu).
  238. 238. • La mesquita era molt obscura a l’interior, només penetrava un poc de llum a través les gelosies del costat de la porta de San Esteban, per això se li procurà una major lluminositat fent un sòtil pla decorat amb fustes molt ben llaurades. • L’enteixinat (“artesonado”) del sostre, molt valuós, cobert amb pintures variades i versicles de l’Alcorà. 3. EVOLUCIÓ AMPLIACIONS. ANÀLISI FORMAL
  239. 239. •En total són quatre voltes (quatre cossos de llum), tres voltes en la maqsura (davant o anteriors al nou mihrab, davant la porta del Sabat i davant la porta de la Cambra del Tresor), i una als peus de la nau central, totes elles formen una mena de creuer devora el mur de la quibla i davant del mihrab. Les tres voltes de la maqsura s’organitzen estructuralment sobre una base quadrada, i la dels peus sobre una base rectangular. VOLTA DE NERVIS O CALIFAL • És més, la gran profunditat de la mesquita després de les ampliacions successives no permetia que la llum del pati arribés al fons. •Per això, Al-Hakam II va introduir les VOLTES DE NERVIS O CALIFALS, que alternen amb les cobertes enteixinades (artesonadas).
  240. 240. • El cos central, situat entre la MAQSURA i el MIHRAB, correspon a la volta principal, és una VOLTA NERVADA o CALIFAL, els nervis de la qual s’encreuen i dibuixen un octàgon al centre. En les voltes de grells, els nervis delimiten els espais de la plementeria.
  241. 241. VOLTES DE NERVIS O CALIFALS
  242. 242. VOLTA DE NERVIS O CALIFAL • SIMBOLOGIA. Aquestes voltes de nervadures creuades esdevingueren l’element més característic de l’arquitectura hispanomusulmana i la imatge simbòlica del poder diví, el representant del qual és el califa.
  243. 243. • La manca de llum originà, també, la construcció de l’esplèndida volta de la CAPELLA del LLUCERNARI, anomenada avui Capella de VILLAVICIOSA (962- 965), allà on s’iniciava l’ampliació de la sala. 3. EVOLUCIÓ AMPLIACIONS. ANÀLISI FORMAL
  244. 244. • La construeix seguint el model de la maqsura, i és l’arrencada de l’ampliació d’Al-Hakam II, la més rica en decoració de totes (un ventall d’arcs polilobulats). VOLTES DE NERVIS O CALIFALS
  245. 245. • La solució del Llucernari és un cimbori curt, conformat dins la mateixa cúpula a partir d’un espai rectangular, quasi quadrat, del que sortien 4 petits espais quadrats, coberts per petites voltes de nervadures dibuixant estrelles, octàgons o hexàgons. • El quadrat central donà lloc a 4 petites trompes que definien un petit octàgon, cobert amb una petita cupuleta. • La cúpula de galló central s’alçava sobre un tambor octogonal. Les puntes d’estrelles i altres triangles produïts fora de les trompes cegaven els buits amb porcions esfèriques i cilíndriques, paredades amb maons, de forma que les voreres esdevenen llunetes. El resultat fou un conjunt original, magistrals i de gran bellesa.
  246. 246. Capella de Villaviciosa o del Llucernari (962-965).
  247. 247. Cúpula nervada excèntrica Trompes Capella de Villaviciosa o del Llucernari (962-965). Ventall d’arcs polilobulats. Actualment és nomenada així, i és l’arrencada de l’ampliació d’Al-Hakam II, la més rica en decoració de totes.
  248. 248. TERCERA AMPLIACIÓ HIXEM II (AL-MANSUR, 987) • La darrera ampliació la va dur a terme Al-Mansur, el 987, dirigida per ABD ALLAH IBN SAID. En no poder ampliar longitudinalment, cap el sud (degut al riu), ho va fer transversal, cap l’est. El més important de l’ampliació fou l’afegit de 8 naus en un lateral (assolí 19 en total), trencant la regularitat de la planta, la Mesquita adquirí l’aspecte d’un immens quadrilàter, però l’ampliació resulta de poc interès des d’un punt de vista compositiu.
  249. 249. TERCERA AMPLIACIÓ HIXEM II (AL-MANSUR, 987)
  250. 250. TERCERA AMPLIACIÓ HIXEM II (AL-MANSUR, 987) • Va conservar el MIHRAB d’Al-Hakam II, però va perdre la centralitat. • La part nova i la vella es comuniquen a través de grans arcs.
  251. 251. • La decoració és fa més complexa i l’ampliació d’Almanzor utilitza arcs de ferradura i el superior és semicircular, i arcs de ferradura apuntats, destacant també la bicromia de les dovelles (“dovelas”, blanques i vermelles).
  252. 252. • Tot i així, totes aquestes successives ampliacions responen no només a les necessitats de donar cabuda als fidels dins un espai sagrat a causa del creixement de la ciutat, sinó a una actitud política, ja que la mesquita era també símbol de poder i grandesa i s’havia de convertir en una obra pública monumental. 3. EVOLUCIÓ DE LES SUCCESIVES AMPLIACIONS
  253. 253. 3. EVOLUCIÓ DE LES SUCCESIVES AMPLIACIONS • A més, després de la Reconquesta, els cristians vencedors inclouen a l’interior de la Mesquita més de 50 capelles, on enterren, entre d’altres, a Alfons X el Savi, Ferran IV, i Alfons XI.
  254. 254. • Es va convèncer als Reis Catòlics per a construir en el centre una capella major, es procedirà a l’enderrocament de l’àrea central interna, i l’edifici va quedar definitivament alterat en la seva estructura en el segle XVI, quan Carles I, va permetre la construcció de l’altar major de la catedral en el centre de la mesquita, tirant part de la mesquita i destruint part de les ampliacions d’Abd-al-Rahman II (2) i d’Almanzor (5, al plànol).
  255. 255. QUARTA AMPLIACIÓ. CARLES I (s. XVI)
  256. 256. 11. MESQUITA DE CÒRDOVA
  257. 257. • Així, la Capella Reial preexistent serà convertida en la gran catedral cristiana, i esdevindrà un símbol opressor de l’església de Crist, la dels vencedors, col·locat al bell mig del símbol de la fe musulmana. La catedral resultarà una mescla d’estils gòtic, isabelí, plateresc i manierista, i la capella més gran, la de Santa Teresa, és de planta octogonal, obra de l’artista barroc Francisco Hurtado. 3. EVOLUCIÓ DE LES SUCCESIVES AMPLIACIONS
  258. 258. 11. MESQUITA DE CÒRDOVA
  259. 259. Ampliacions de la Mesquita 1) Abd-al-Rahman I (785) - Basílica paleocristiana de Sant Vicent (aprofita elements). De 5 a 11 naus perpendiculars quibla, de12 trams cada una (130 columnes doble arc, 10.600 fidels). Sud com Damasc. Pati davant. 75’73x76’70m, nau central 7’85 i mur 1’14. 2) Abd-al-Rahman II (833) - Ensorra quibla, amplia 11 naus en 8 trams (+25m i +7000), una arcada al pati, un minaret i nou mihrab. Amb Muhammad II (855) porta de sant Esteve. 3) Abd-al-Rahman III (929) - Amplia pati i reforça mur entrada. Minaret definitiu, dos cossos quadrangulars i permòdols de rotllo (reformen cristians). 4) Al-Hakam II (945-961) - Enderroca quibla, cap al sud (+120 columnes, +45’6m). Algeps. Actual mihrab, davant maqsura (arcs lobulats entrellaçats i 3 voltes de nervis entrecreuats, i la califal gallonada). Capella Villaviciosa o Llucernari, com model la maqsura. Exterior tots arcs amb arrabà (19 portes accés) 5)Almanzor (987) - 8 naus est (total 19): mihrab descentrat. Decoració més complexa (arc ferradura apuntat). 6. Pati dels Tarongers. 7. Minaret. Segle XVI. Carles I i V
  260. 260. • Construït en el segle X por ordre d’Abd al- Rahman III per a la seva “favorita”, amb materials més nobles i rics que de costum (marbre, ivori, pedra,...) i una exuberant decoració, especialment ataurics, i destaquen les decoracions d’algepseria i els capitells de nius de vespes. Situat en els afores de Còrdova, més que un palau és una ciutat emmurallada i estructurada en tres nivells, integrant-se en els desnivells dels terreny. PALAU-CIUTAT de MEDINA al-ZAHARA (936-970, Ciutat de la flor)
  261. 261. PALAU DE MEDINA al-ZAHARA (palau-ciutat de la flor, s. X) •912-961 Abd al-Rahman III •961-976 Al-Hakam II A prop de Còrdova, actualment es troba en molt mal estat degut als diversos incendis i saquejos patits, però ha estat restaurat darrerament.
  262. 262. PALAU DE MEDINA al-ZAHARA (palau-ciutat de la flor, s. X) •Tenia un gran estany amb la representació de Mercuri i una gran perla en el seu interior. Construcció ocupada durant els mandats d’Abd al- Rahman III (912-961) i Al- Hakam II (961-976).
  263. 263. PALAU DE MEDINA al-ZAHARA (palau-ciutat de la flor, s. X)
  264. 264. • Planta ??? Forma ??? Influència ??? • Número columnes suport ??? • Número trams ??? • Número i tipus de voltes ??? • Mateixa forma o disseny ???
  265. 265. MESQUITA DE BIB al-MARDUM (999-1000,Toledo), actual església de Crist de la Llum •Té planta central centralitzada de creu grega inscrita en un quadrat (influència bizantina), dividida per quatre columnes en nou trams. • Trams coberts per voltes nervades califals, totes elles diferents. • Arcs de ferradura a l’exterior.
  266. 266. MESQUITA DE BIB al-MARDUM (999-1000,Toledo), actual església de Crist de la Llum
  267. 267. MESQUITA DE BIB al-MARDUM (999-1000,Toledo), actual església de Crist de la Llum • Està construïda de maó a l’exterior. • La part central està més elevada i permet l’entrada de llum (gelosia).
  268. 268. •3r.-DINASTIES AFRICANES: • Almoràvits (segle XII, 1086-1144). - Mirhab de mesquita d’Almeria. - Ruïnes de Castillejo de Monteagudo (Múrcia), precedent de l’Alhambra, incorpora jardins i fonts. • Almohades (segle XIII, 1157-1212). - Giralda de Sevilla, antic minaret (alminar) de la mesquita major, que desaparegué quan es va construir la catedral cristiana, convertir en campanar. - “Torre del Oro”, Sevilla •4t.- ART NASSARITA GRANADA (1237-1492). - Alhambra Granada: la roja (1238-1492) • 2n.-REGNE DE TAIFES (segle XI, 1031- 1085). • Palau Aljaferia o “Alfareria”, Saragossa. •Alcassabes Màlaga, Almeria i Granada. • Banys àrabs de Palma, Mallorca. •1r.- PERÍODE CORDOVÈS (711/756-1031, emirat dependent i independent, i califat). • Gran Mesquita aljama Còrdova (785-788, reformes IX i X). • Palau-ciutat de Medina-Al-Zahara (936). •Mesquita Bib al-Mardum o Cristo de la Luz, Toledo. • Castell de Gormaz, Sòria, fortificació i residència califal, devora el Duero. • Pont àrab de Guadalajara sobre el Henares. EVOLUCIÓ DE L’ART HISPANO MUSULMÀ: OBRES
  269. 269. •3r.-DINASTIES AFRICANES: • Almoràvits (segle XII, 1086-1144). - Mirhab de mesquita d’Almeria. - Ruïnes de Castillejo de Monteagudo (Múrcia), precedent de l’Alhambra, incorpora jardins i fonts. • Almohades (segle XIII, 1157-1212). - Giralda de Sevilla, antic minaret (alminar) de la mesquita major, que desaparegué quan es va construir la catedral cristiana, convertir en campanar. - “Torre del Oro”, Sevilla •4t.- ART NASSARITA GRANADA (1237-1492). - Alhambra Granada: la roja (1238-1492) • 2n.-REGNE DE TAIFES (segle XI, 1031-1085). • Palau Aljaferia o “Alfareria”, Saragossa. •Alcassabes Màlaga, Almeria i Granada. • Banys àrabs de Palma, Mallorca. •1r.- PERÍODE CORDOVÈS (711/756-1031, emirat dependent i independent, i califat). EVOLUCIÓ DE L’ART HISPANO MUSULMÀ: OBRES • 3.3.- PERÍODE INTERMEDI (1031-1212). Aquest període inclou els períodes de desintegració en Regnes de Taifes (segle XI) i els dominis dels imperis o dinasties africanes: Almoràvit (primera meitat segle XII) i Almohade (segona meitat segle XII).
  270. 270. 2n.-REGNES DE TAIFES (SEGLE XI, 1031-1085) PALAU DE LA ALJAFERIA (SARAGOSSA) ALCASSABES DE MÀLAGA, ALMERIA I GRANADA • Prenen com a referència l’arquitectura califal, però és una època de decadència, els edificis no tenen la mateixa grandesa. • Sols s’utilitzen materials més pobres i lleugers (rajoles, algeps, maó, maçoneria), intentant transmetre sensació de riquesa i luxe amb una decoració sobrecarregada, així, utilitzen els arcs més complicats: mixtilinis, polilobulats, entrellaçats, de ferradura... • Són freqüents, també. els capitells de “niu de vespes”, que per la seva decoració menuda i profunda recorden un rusc (“colmena”) de vespes, tal com indica el seu nom.
  271. 271. 2n.-REGNES DE TAIFES (SEGLE XI, 1031-1085) ORNAMENTACIÓ CARREGADA
  272. 272. PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  273. 273. PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  274. 274. PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  275. 275. PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  276. 276. PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  277. 277. PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  278. 278. PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  279. 279. PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  280. 280. PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  281. 281. ALCASSABA D’ALMERIA
  282. 282. ALCASSABA D’ALMERIA
  283. 283. ALCASSABA D’ALMERIA
  284. 284. ALCASSABA D’ALMERIA
  285. 285. ALCASSABA DE MÀLAGA I GRANADA
  286. 286. ALCASSABA DE MÀLAGA
  287. 287. ALCASSABA DE MÀLAGA
  288. 288. ALCASSABA DE MÀLAGA
  289. 289. Jardins de Can Fontirroig, carrer Can Serra, 7. De les poques restes d’arquitectura musulmana conservades a l’illa. Una sala quadrada amb 12 columnes que sustenten una cúpula amb diverses obertures rodones. BANYS ÀRABS DE PALMA
  290. 290. 3r.-DINASTIES AFRICANES ALMOHADES, SEGLE XIII -Mirhab de mesquita d’Almeria. -Ruïnes de Castillejo de Monteagudo (Múrcia), precedent de l’Alhambra, incorpora jardins i fonts. ALMORÀVITS, SEGLE XII - Giralda de Sevilla, antic minaret (alminar) de la mesquita major, que desaparegué quan es va construir la catedral cristiana, convertir en campanar. - “Torre del Oro”, Sevilla
  291. 291. GIRALDA DE SEVILLA (s. XII) Planta quadrada, amb accés a planta superior per rampes. Decoració exterior en tres franges verticals, la central amb finestres i les laterals amb “paños de Sebka” una mena de xarxes romboïdals. Arcs cecs horitzontals ornamentals. Minaret convertit en campanar pels cristians, se li va afegir “el giraldillo”, penell buit de bronze, símbol de la fe victoriosa. Ciments de pedra
  292. 292. Decoració geomètrica en forma de xarxa de rombes: “draps de sebka”. Eix de simetria Maó Loggia d’arcs secs entrecreuats Arc cortina Arc polilobulat Finestres geminades, amb arcs de ferradura Balustrada renaixentista Torre original
  293. 293. Arcs entrecreuats Remat renaixentista Penell de bronze, “Giraldillo” Afegit renaixentista El SEBKA és un traçat enfonsat de formes curvilínies subjectes a una xarxa poligonal estricta, generalment romboïdal, a vegades amb aparença vegetal.
  294. 294. Les ciutats solien tenir doble murada, a la barbacana, la murada inferior, s’intercalaven torres, a vegades separades del mur i en posició avançada, per vigilar. La torre de l’or té planta poligonal, estava recoberta per rajoles daurades. És una torre dins un altra torre. Parteix d’un petit nucli poligonal envoltat per una escala de caragol que du a la part superior, també poligonal. Merlets, arcs túmids, polilobulats i de ferradura. TORRE DE L’ORO Sevilla
  295. 295. Mª Victoria Landa 4t.-REGNE NASSARITA DE GRANADA •SEGLES XIV I XV

Editor's Notes

  • El elemento fundamental será la columna, utilizándose columnas y pilares de edificios anteriores romanos y visigodos.
    ABDERRAHMÁN I:
    Se utilizaron 110 columnas para separar las once naves. Las columnas no eran todas iguales, aunque sí de características similares: mármol o granito, de unos 4,20 de altura, y sobre basas que difieren el tipo de moldura y la altura. Los fustes tienen un diámetro variable de 18 a 22 centímetros y unos son lisos y otros son estriados verticales o en espiral.
    Las columnas no eran lo suficientemente altas para proporcionar luminosidad y altura, por lo que se recurre a la siguiente solución:
    Sobre los capiteles de las 110 columnas se colocan cimacios de planta cuadrada y forma tronco piramidal que sirven de apoyo a unos pilares de sección rectangular labrados de un solo sillar. Al sobresalir por sus lados descansan, estos pilares, en unas ménsulas decoradas con volutas enrolladas sobre sí mismas que se conocen como " modillones de rollo". El número de rollos varía según la altura de las columnas y cimacios hasta lograr un nivel uniforme para el arranque de los arcos.
    Estos pilares se enlazan entre sí por arcos de medio punto en la parte superior y de herradura en la parte media. Sobre los arcos de medio punto descansa la techumbre del edificio. Esta, se cree que era horizontal, formada por tableros de madera sobre vigas transversales al eje de la nave y que se desmontó en el siglo XVIII.
    Mediante la superposición de soportes y de la doble arquería se consigue, en primer lugar, una altura mayor (8,60 metros) y a la vez evitar los tirantes de madera de otras mezquitas, pues los arcos de herradura, sirven para que no se desplacen las columnas .
    También se crea una organización interior característica desde el punto de vista estético, pues se crea una sensación dinámica, ligera y luminosa. A ello contribuye la bicromía de las dovelas de los arcos.
    Este sistema de soportes, así como la bicromía parece ser que es de inspiración romana: acueducto de los milagros en Mérida -.
    AL-HAQUEM II
    Se introducen novedades. Supone el desarrollo del arte califal, sin romper con la organización espacial anterior:
    A las once naves se le añaden doce nuevos tramos manteniendo la anchura del espacio y de cada una de las naves, lo mismo que su doble arquería.
    Las columnas están labradas expresamente, alternando unos capiteles de orden corintio, con otros de orden compuesto. No tienen basa. Los cimacios son de tipo bizantino, de planta cruciforme; de dos de sus tramos arrancan los arcos medios, y de los otros dos es donde se apoyan los modillones (en la nave central estos son dobles o emparejados).
    Se amplía el uso del arco, a la vez que cambia su tipología, especialmente en la nave central y en los tramos próximos a la Maxura y al mihrab. En el resto de las naves los arcos superiores son de medio punto con sus dovelas en piedra, aunque alternativamente esta piedra se cubre con un chapado para que se asemeje al ladrillo rojo. Los arcos de herradura se mantienen con sus primeras dovelas enjarjadas en los pilares, aunque son diferentes en flecha , por lo que la altura del peralte es mayor.
    Se introducen los arcos apuntados de herradura (orientales), para aligerar los empujes, y arcos lobulados (mesopotámicos) empleándose no sólo con función decorativa sino también constructiva. Estos arcos se suelen entrecruzar (solución decorativa y arquitectónica). De esta manera se dota de mayor resistencia a las arquerías.
    Otra novedad es la sensación de importancia que adquiere la nave central, aunque su anchura sigue siendo la misma en los tramos correspondientes a Abderrahmán I y II. (vía triunfal que conduce al mihrab con mayor riqueza decorativa).
    Se introducen bóvedas de nervios que se alternan con las ricas cubiertas artesonadas. Son cuatro: tres en la maxura y una a los pies de la nave central de la ampliación de Al-haquem II, formándose así una especie de "crucero" junto al muro de la qibla y delante del mihrab. Las tres bóvedas de la maxura se organizan estructuralmente sobre una base cuadrada y la de los pies sobre una base rectangular.
    La entrada al mihrab se realiza mediante un arco central de herradura bastante pronunciado, encuadrado en un alfiz rectangular que se apoya en un par de columnas a cada lado. El mihrab es muy grande, con planta octogonal y bóveda de yeso en forma de concha.
    En cuanto a las diez salas, correspondientes a las naves laterales, del piso inferior, están cubiertas con bóvedas de medio cañón.

×