2. La Farinera (1909) Gran Via 837. Arq. Josep Pericas i Morros. La fàbrica de farines Sant Jaume, propietat d' Andreu Gallarda, va
funcionar fins a l' any 1991.
3. La Farinera. A l' interior de l' avui Centre Cívic, es conserven nombroses peces de maquinària farinera, com els molins accionats
mitjançant rodets.
4. Els veïns van reivindicar el seu ús com a equipament cultural,
va ser expropiada i ara funciona com a Centre Cívic. Institut Salvador Espriu (1996) plaça Glòries Catalanes 2.
5. El parc del Clot (1986) Arqs. Daniel Freixes i Vicente Miranda de 4,04 hectàrees.
6. El que avui és l'espai verd més actiu del barri de Clot va ser fins al 1986 un solar ocupat pels tallers de Renfe i de l'estació de
tren.
7. El parc del Clot integra un conjunt d' elements arquitectònics que són vestigis de les antigues indústries, arcades, murs de maó i
una xemeneia.
8. Parc del Clot les velles parets formen escultures de les seves pedres i creen espais a l'interior del parc.
9. L'Associació de veïns del Clot van fer les reivindicacions per aconseguir convertir-lo en zona verda per al barri.
10. A la plaça Valenti Almirall es troben l'Ajuntament del Clot i la torre de Sant Joan del Clot de la Mel.
11. Ajuntament del Clot (1816-1889) Arq. Antoni Rovira i Trías fins al 1883. Arq. Pere Falqués i Urpí. Seu de l' Ajuntament de Sant
Martí de Provençals, que va ser municipi independent fins al 1897.
12. Torre de Sant Joan del Clot de la Mel estructura dels segles XVI-XVII. Va funcionar com a torre defensiva gràcies a la seva
posició estratègica els límits de la qual anaven des de l'edifici actual fins al mar.
15. Can Paloma del segle XIX. És el punt més cèntric del barri, a la cantonada que s'aboca a la plaça de Font i Sagué, des d'on inicia
el per a vianants carrer de la Séquia Comtal.
16. Carrer de la Sèquia Comtal, carrer del Clot i la plaça Font i Sagué, són zones de vianants que han aconseguit un entorn idíl·lic.
17. Les Cases Baixes (1850-1900) carrer del Clot 2- 34. Conjunt d' habitatges unifamiliars molt senzilla, planta baixa i pis.
18. Les Cases Baixes una vintena d'habitatges destinats als obrers de les fàbriques properes. Es mantenen protegides com a record
del passat.
19. El que avui coneixem pròpiament com a carrer del Clot, era antigament la carretera de Ribes que constituïa una de les
principals vies de sortida de Barcelona.
20. Casa Ramon Aguyé (1920) carrer de Clot 46. Arq. Lluís Callén i Corzan. Molt a prop les cases obreres l'edifici burgès modernista.
21. Casa Josep Lledó (1908) carrer del Clot 36-38. Arq. Joaquim Ribera i Cuadreny.
22. Edifici la Caixa (1915) carrer del Clot 73. Arq. August Font i Carreras, a la part alta de la façana un mosaic que representa
l'escena de Sant Martí donant la capa a un captaire. A sobre un petit campanar metàl·lic.
23. El Clot és un dels nuclis més antics de Sant Martí ja existia a l'època medieval, amb el nom de Clotum Melis. Cases del carrer
del Clot 76.
24. Casa Jaume Patau (1903) carrer del Clot 100. Arq. Francesc de
P. del Villar i Carmona arquitecte municipal de Sant Martí.
Casa Budesca (1920) carrer del Clot 92. Sobre l'antiestètic
bazar xinès, l'edifici corona amb un plafó de ceràmica
policromada en el qual es representen dues granotes
refugiades sota un paraigua.
25. Església de Sant Martí del Clot (1941) plaça del Canonge Rodó 2-3. Arq. Nil Tusquets i Cabirol. Va ser cremada el 1936, acabada
la guerra es va construir el nou temple.
26. Monument al Canonge Francesc Rodó (1949) plaça del Canonge Rodó, obra de Frederic Marès i Deulovol.
27. El Clot un barri que navega entre la recent modernitat de l'eix Glòries, el passat agrícola de Sant Martí i l'industrial que li va
valer l'apoderament del «Manchester català».
28. L' Av. de la Meridiana totalment reformada com a via urbana, amb passeig central Boulevard.
29. El nou edifici de l'Orfeó Martinenc carrer Meridiana 97. Arq. Jordi Romeu i Costa - Manuel Rubio. Té adossat un hotel.
30. Casa Josep Sabadell (1918) carrer de la Corunya 2. Totes les plantes tenen un disseny diferent, amb les obertures de formes
diverses i amb un abundant ús de la ceràmica i els esgrafiats.
31. Casa Josep Sabadell té una tribuna poligonal central inserida en un arc de maó vist.
33. Casa taller del fotògraf Santiago Gambús. (1915) Av. Meridiana 117 carrer Aragó 592. Arq. Joaquim Rivera i Cuadreny.
34. Edifici d'habitatges de la Caixa (1945) Av. Meridiana 90-92. Arq.
Josep M. Sagnier Vidal.
Casa Pedro Rivera i Maria Peris (1906) Av. Meridiana 107.
Arq. Antoni de Facerias.
35. Casa (1890) d'Av. Meridiana 109. Clot MiraBarna Aparts. Casa d' Av. Meridiana 111.
36. Av. Meridiana. El seu nom es deu a la seva ubicació, ja que el seu tram inicial coincideix amb el meridià Dunquerque-Barcelona,
que es va utilitzar el 1791.
37. Rambleta del Clot (carrer d'Aragó) des del seu encreuament amb l'Av. Meridiana fins al carrer Bilbao, és la porta d'entrada a la
Rambla de Guipúscoa.
38. Las Pajaritas de Ramón Acín a l'encreuament de Meridiana amb Aragó, una reproducció de les ja existents al parc Miguel
Servet d'Osca.
39. Las Pajaritas lluny de simbolitzar la innocència d'una joguina infantil típica de la papiroflèxia, ens desvetllen el llegat de Ramon
Acín artista d'ideologia anarquista. Els falangistes van apressar ell i la seva dona, tots dos van ser afusellats l'agost 1936.
40. La Pèrgola (1991) carrer Aragó - carrer del Clot. Obra d'Alfons Soldevila i Barbosa d'una estètica molt elegant.
41. Rambleta del Clot (carrer d'Aragó). Als laterals bancs correguts de maó amb vegetació.
42. Carrer de Rogent, en homenatge a l'Arq. Elies Rogent, una rambla de vianants molt animada amb multitud de petits comerços.
43. Casa carrer de Rogent 31. Obrador.
Casa carrer de Rogent 23. Gent del Barrí.
44. L'Escola d'Arts i Oficis Juan Manuel de Zafra (1911) carrer de Rogent 31. Arqs. Pere Falqués i Antoni Falguera.
45. L' escut de Barcelona presideix l' escola d' oficis.
46. Casa Josep Campí (1900) carrer Mallorca 545. Arq. Jaume
Bayó i Font.
Els tramvies van arribar fins a la cruïlla del carrer Rogent amb
el carrer Mallorca.
47. Casa Teresa Faner (1902) carrer Independència 270 - carrer València 570. Arq. Josep Graner i Prat.
48. Casa Joan Sellarés (1927) carrer Dega Bahi 44. Arq. Josep
Masdéu i Puigdemasa. Representació de la muntanya de
Montserrat, d' estuc en relleu a la façana. Escola Dovella carrer Mallorca 593. Papallones a la façana.
49. Font de l'Oca (1925) en l'encreuament del carrer Rogent,
València i Enamorats. Obra de Frederic Marès. Casa carrer Muntanya 34 - Av. Meridiana 164.
