Estem davant del que podria ser un patró. Des de la defensa d’aquests grana negocis, es construeix l’argument d’una fosca indústria milionària amb tàctiques de desinformació per a imposar un discurs acientífic, que manipula les bones intencions de les persones activistes (ecologistes, per una alimentació saludable o antitaurines) fins i tot per a fer accions contra les indústries “científicament correctes”...
Especisme igual a masclisme. Tir i arrossegament (III).
Mans negres. “Mercat de la mascota i indústria orgànica i naturista”.
1. Pàgina de1 2
Mans negres. “Mercat de la mascota i indústria orgànica i naturista”.
Primer foren els transgènics, l’agricultura transgènica millor dit. Aquesta és una lluita diferenciada
de l’antiespecisme i no estic en primera línia. La meua formació sobre el tema és bàsica i,
òbviament, la meua informació no és completa. I si, malgrat això, crec que tinc la suficient per a
estar en contra de l’agricultura transgènica per motius ecològics, de salut i de sobirania
alimentària.
Les dades mostren que la seua producció
resta en mans de grans corporacions que
imposen patents, llavors i monocultius al
servei dels seus comptes de beneficis, i la
promesa d’acabar amb la fam en el món és
una fastigosa utilització d’aquesta realitat. No
tinc la més mínima confiança en la innocuïtat
per a la salut d’aquests productes, de la
mateixa manera que no la he tingut mai amb
el tabac o en molts additius alimentaris que
també s’han volgut amagar darrere la falta
d’estudis i evidències. No vull per a la natura
una invasió de plantes modificades amb
resistències a plagues, majoritàriament animals
que tenen un lloc als seus espais naturals. No vull plantes resistents a productes químics
plaguicides, que podrien hibridar amb les plantes no modificades i incidir sobre els ecosistemes.
En un breu debat sobre aquest tema, em recomanaren la lectura d’un text en castellà titulat
“L’error quan el teu únic argument és Monsanto” , lògicament, com a resposta a la meua1
referència a aquesta gran transnacional. Defensa, bàsicament, que el rebuig als transgènics no
és científic i és responsabilitat d’“estúpids” i “ignorants” i “idiotes útils” per a la “gran indústria
orgànica i naturista” i, fins i tot, pel gran capital dels transgènics. El debat “transgènics si o no”
desvia l’atenció respecte a la necessària definició del bon ús dels transgènics, desenvolupats per
organismes públics mitjançant patents lliures i produïts sota estrictes controls de salut i
mediambientals. Perquè “s’ha demostrat que no s’ha demostrat” que siguen dolents.
M’ha impressionat que el gran exemple d’un bon model pel desenvolupament dels transgènics
siga Cuba. Carlos G. Borroto, un responsable dels programes de biotecnologia cubans al 2010,
diu que l’atribució als transgènics de conseqüències generades “per les regles del capitalisme
ferotge, desvirtua la realitat”. També afirma que s’ha d’”avaluar cada esdeveniment transgènic
abans d’emetre una opinió concreta sobre cadascun”.
Que et diguen que el problema és el capitalisme no és gens tranquil·litzador, i menys quan
sobrevola sobre nosaltres el TTIP, el CETA, l’ISDS … Ens diuen que els transgènics no són bons2
ni dolents per se, però que cal una regulació que els protegisca de les lògiques i interessos
capitalistes per a que puguen arribar a ser bons. Quina regulació és eixa que limita el capitalisme
al si del capitalisme? Quin govern o quin partit polític del món occidental la desenvoluparia? A
les seues universitats i centres públics de recerca, quina investigació és eixa que té vocació i pot
desenvolupar patents lliures?
En tot cas, em crida l’atenció eixa fosca “insdústria orgànica i naturista” sustentada per idiotes
útils. Els mateixos dies, llegia altre article titulat “L’enemic real” , on també apareix una “indústria3
de la mascota” com a un dels nous poders emergits de la globalització i encapçalat per
companyies com Nestlé. Nestlé!!! En aquest cas, les bondats a defensar són las del negoci de la
tortura taurina, amenaçat per l’acceptació d’una “idea social del benestar” que topa amb la forma
Ciencias y cosas, 19/10/2013, El error cuando tu único argumento es Monsanto, http://cienciasycosas.com/1
2013/10/19/el-error-de-cuando-tu-unico-argumento-es-monsanto/. De la conversa amb Javier Guarascio, https://
www.facebook.com/javier.antiespecista/posts/10209186615405030
Barlow, Maude, Lucha contra el TTIP, el CETA i el ISDS: lecciones de Canadá, The Council of Canadinans/Le Conseil2
des Canadiens, octubre de 2015, http://canadians.org/sites/default/files/publications/report-ceta-ttip-isds-1015-esp.pdf
Mundotoro, C.R.V., 30/03/2016, El enemigo real (per principis, no incloc cap enllaç a pàgines taurines). Del mur de3
Facebook de Enrique Zaldívar Laguía, 31/03/2016, https://www.facebook.com/joseenrique.zaldivarlaguia/posts/
10207799182048853?pnref=story
2. Pàgina de2 2
d’entendre “l’animal com a objecte de mercat i de consum”. Insistisc en la idea d’aquest escrit:
l’espectacle de tortura i matança de bous representa una forma com altra d’ús animal, i l’ús dels
animals és allò correcte perquè per a això són els animals. Punt.
Estem davant del que
podria ser un patró. Des
de la defensa d’aquests
g r a n a n e g o c i s , e s
construeix l’argument
d’una fosca indústria
milionària amb tàctiques
de desinformació per a
i m p o s a r u n d i s c u r s
acientífic, que manipula les
bones intencions de les
p e r s o n e s a c t i v i s t e s
(ecologistes, per una
alimentació saludable o
antitaurines) fins i tot per a
fer accions contra les
indústries “científicament
correctes”.
No seria la primera vegada
q u e l a m a n i p u l a c i ó
s’utilitza com a arma. La
tortura taurina és un negoci
extremadament rendible
per a la seua decadent
indústria, que defensa els
seus beneficis garantits
amb el diners públics de les subvencions, la promoció i l’organització de matances per part
d’ajuntaments, diputacions, comunitats autònomes… Pel que fa a l’emergent indústria dels
transgènics, la principal evidència és el poder de les grans corporacions com Monsanto o Bayern,
aquella reconeix que els medicaments són per a qui els pot pagar , aquelles que s’amaguen4
darrere la promesa d’uns transgènics que acabaran amb la fam mundial.
A l’estat espanyol, la tortura taurina gaudeix de blindatges legals i, com ja he dit, els diners
públics són des de fa molt la seua raó de ser. El negoci dels transgènics cerca totes les vies per
a trencar controls i limitacions. Tots dos conformen lobbies de pressió als centres de poder
polític. Tenen presència permanent als mitjans de comunicació i compten amb persones
opinadores per a defensar les seues tesis i per a parlar de desinformació, d’acientifisme i d’alertar
contra eixes “grans indústries”.
Per a manipular, millor que fer creure que no s’esta manipulant, és fer creure que qui manipula és
altre interès. I millor encara si és un interès contrari.
Manifestació taurina a valència, per una suposada agressió a una dona que anava a entrar a la
plaça de tortures i patí ferides al cap pel llançament d’una pedra. Els taurins culpabilitzaren
persones manifestants antitaurines i els mitjans de comunicació afins ho ratificaren sense cap
prova. Els aficionats taurins insulten, amenacen i fins i tot agredeixen les antitaurines, fets
documentats en nombroses ocasions.
El Mundo, redacció, 24/01/2014, La farmacéutica Bayer no fabrica medicamentos 'para indios', sólo para los que4
'pueden permitírselos’, http://www.elmundo.es/salud/2014/01/24/52e210d5e2704e36188b456b.html
Manifestació taurina a valència, per una suposada agressió a una dona que
anava a entrar a la plaça de tortures i patí ferides al cap pel llançament d’una
pedra. Els taurins culpabilitzaren persones manifestants antitaurines i els mitjans
de comunicació afins ho ratificaren sense cap prova. Els aficionats taurins
insulten, amenacen i fins i tot agredeixen les antitaurines, fets documentats en
nombroses ocasions.