Si el que es vol és superar els “defectes” de les organitzacions animalistes mitjançant alternatives de base assembleària, promoure l’acció directa no violenta (o que mai pose en perill la vida i la integritat de cap animal, humà o no) per damunt de qualsevol altra línia d’acció, o fomentar les iniciatives que salven directament vides, no es farà amb aquestes pràctiques. S’hauria de fer mostrant projectes amb objectius, línies estratègiques i projectes treballats. S’haurien d’aportar propostes i generar iniciatives que capten el suport de la gent. S’hauria d’entendre que molta gent no voldrà seguir eixos camins, almenys fins que tinguen indicis que el seu esforç i la seua militància transita per camins viables.

1. Líders, gent il·luminada i gent aprofitada.
Pensa per tu mateix i mateixa, autogestió, autorganització, assemblearisme i alliberament
animal. Ni líders, ni gent il·luminada, ni gent aprofitada. Que no t’enganyen, que no t’utilitzen,
que no et callen. Parla, pensa, critica, destrueix, construeix, lluita, ama, crida, baralla’t, ensenya,
aprèn, explica, escolta, analitza, odia, viu, però no et sotmetes, que no et sotmeten.
Noah Antiespecista1.
El moviment animalista creix, madura i es consolida. S’aconseguisquen noves i importants fites
com l’abolició de la tortura taurina a Catalunya2 i el llançament de la campanya CLAC3, que ens
anuncia la fi definitiva de l’esclavatge animals per a espectacles de circ al territori de la comunitat
autònoma; la publicació de grans treballs d’investigació4 que mostren les mentides que la indústria
d’explotació animal vol ocultar als inferns on es generen els seus beneficis; l’aparició de projectes
informatius com la TVAnimalsta5… Comptem amb organitzacions amb molta experiència com
Libera!6, les recentment fusionades Igualtat Animal7 i Equanimal8, AnimaNaturalis9,
DefensAnimal10…
Altres, com la nostra Iniciativa Animalista11, incorporen l’experiència en altres lluites per a
desenvolupar línies alternatives de treball i impulsar consensos com el que ha portat a la
constitució de la Plataforma Carles Pinazo12 que, només començar a funcionar, aconseguí
mobilitzar molts dels esforços que aturaren la declaració de la tortura taurina com a BIC (be
d’interés cultural) al País Valencià.
Que el moviment pels drets dels animals està fent arribar les seues propostes al conjunt de la
societat queda demostrat pel fet que ja ha estat objecte d’una campanya de persecució orquestrada
que portà 12 persones membres d’Igualtat Animal i Equanimal a la presó, per acusacions sense cap
fonament. La campanya de solidaritat13 amb els companys i companyes ha crescut fins a impulsar
el Congrés contra la Repressió14 que es celebrarà aquest cap de setmana a Madrid.
Per altra banda, gent del moviment és molt crítica amb la situació. Critiquen la falta d’entesa entre
les organitzacions, que fins i tot competeixen amb campanyes diferenciades que persegueixen els
http://www.facebook.com/noah.antiespecista. A través del meu amic Luís Caparrós
(http://www.facebook.com/luis.caparros.7?fref=ts)
2 http://www.prou.cat/
3 http://www.facebook.com/CLAC.cat
4 El més recent ha estat a sobre la terrible tortura dels ànecs a les granges de foie-gras.
http://www.granjasdefoiegras.org/
5 http://www.tvanimalista.com/
6 http://www.liberaong.org/
7 http://www.igualdadanimal.org/
8 http://www.equanimal.org/
9 http://www.animanaturalis.org/home/es
10 http://www.defensanimal.org/
11 http://iniciativaanimalista.cat/
12 http://plataformacarlespinazo.wordpress.com/
13 http://www.unidoscontralarepresion.org/
14 Ateneu de Madrid, 6 i 7 de desembre de 2012. http://www.congresocontralarepresion.org/
1

2. mateixos objectius. Perceben tot plegat com una cursa per a muntar més taules informatives, per a
fer més comunicats a la pàgina web o per a aconseguir més notícies de premsa. Per a fer més actes
front a un zoo, un aquari, una plaça de bous o qualsevol altre centre d’explotació animal, actes
idèntics els uns als altres.
Critiquen el que podríem anomenar “activisme
teledirigit”, una forma monolítica de concebre els
actes al carrer que consisteix en performances on
les
persones
són
figures
uniformades
(generalment, amb samarreta negra) que no
poden parlar, ni somriure, ni expressar res que
vaja més enllà de consignes llançades des del
megàfon de l’organització, que vol controlar cada
detall i cada moment a través del seu personal de
confiança.
La gent que s’identifica amb la
reivindicació, però no amb l’organització, té
prohibit intervindre o exhibir pancartes
alternatives, fins i tot amb amenaça explícita
d’expulsió. En una ocasió, parlant d’aquest tema
amb Jesús Mosterín, el descriví amb ironia com
l’exèrcit animalista. Jo sempre l’he qualificat
com la síndrome de Bernalda Alba.
I critiquen, per damunt de tot, la falta de debat
intern
d’eixes
organitzacions,
l’existència
d’estrutures
dirigents
centralitzades
i
impermeables que imposen des de la filosofia i
l’estratègia fins als últims aspectes de l’agenda de
treball. No deixarien cap espai per a la creativitat
i les aportacions alternatives ni tan sols de
quadres intermedis, i molt menys de les bases.
Segons aquestes denúncies, no existeix cap
possibilitat d’estructurar una assemblea, no hi ha espai per al debat i no es pot desenvolupar cap
mecanisme de funcionament autònom, per limitat que siga.
La major part d’aquestes denúncies es fan d’una forma més que qüestionable, a través d’estats de
Facebook que reprodueixen sense cap fonament mites i llegendes sobre organitzacions i persones,
entrant massa sovint en el plànol personal, o amb pamflets apòcrifs com El corrompido
movimiento de los derechos animales en España15, que ha tingut certa difusió. Entre altres coses,
el text reclama que s’enfoque el treball cap a l’alliberament animal i no cap a les investigacions en
granges, i que la gent redirigisca les aportacions econòmiques que fa a les organitzacions cap als
santuaris per a individus rescatats de la indústria d’explotació animal. Em recordà la reflexió de
Tom Regan sobre Screaming Wolf a Gàbies buides16.
Solidaridad Vegana, 28.11.2012, El corrompido movimiento de los derechos animales en España.
http://solidaridadvegana.blogspot.com.es/2012/11/el-corrompido-movimiento-por-los.html.
16 Regan, Tom. Jaulas vacías. El desafío de los derechos animales. Barcelona, Fundació Altarriba, Cuadernos para
dialogar sobre animales nº 4, 2006. Traducció de l’anglès al castellà: Boillat de Corgemont Sartorio, Marc. P. 31-32.
Screaming Wolf (Llop udolant) És el pseudònim de la persona anònima que escriví un text que també és famós, amb un
títol que es tradueix com Declaració de guerra: matar humans per a salvar els animals i el medi ambient. Regan es
pregunta cóm és que un text abolicionista va com guant a l’estratègia de la indústria d’explotació animal, que per a
desmuntar l’amenaça animalista la vol presentar com a un perill terrorista i violent. Ens posa l’exemple de David Duke,
el sinistre líder del KKK que reconegué haver escrit dos llibres amb pseudònim que tingueren molta difusió: un com si es
tractara d’una persona afroamericana que defensa la violència injustificada de les bandes urbanes, i altre com si fora una
dona que ataca els valors familiars i religiosos i es proclama partidària de la promiscuïtat sexual, en un to que quasi
convida a la violació.
15

3. És, en definitiva, un deliri sobre poderoses organitzacions enriquides per les enormes fortunes que
flueixen fins a les seues arques i que es deriven cap a les butxaques de les cúpules, o sobre el gran
poder del PACMA17 que, per si alguna persona ho ha oblidat, és un partit polític que no ha obtingut
cap representació a cap de les eleccions que s’ha presentat, i que no té cap presència institucional.
La persona autora està molt dolguda pel tracte donat per les “grans organitzacions” a Okupa
Tordesillas18, una iniciativa nascuda com a esdeveniment de Facebook19 a un mes de la matança de
Volante, el Toro de la Vega’2012. Les culpa d’haver
desmobilitzat el miler de persones que com a mínim
anaven a acudir a Tordesillas i que haurien
bloquejat els carrers per a impedir el linxament del
bou, en no haver donat el seu suport explícit o, fins i
tot, per denunciar algunes proclames violentes de
gent adherida a la iniciativa.
Si el que es vol és superar els “defectes” de les
organitzacions animalistes mitjançant alternatives
de base assembleària, promoure l’acció directa no
violenta (o que mai pose en perill la vida i la
integritat de cap animal, humà o no) per damunt de
qualsevol altra línia d’acció, o fomentar les
iniciatives que salven directament vides, no es farà
amb aquestes pràctiques. S’hauria de fer mostrant
projectes amb objectius, línies estratègiques i
projectes treballats. S’haurien d’aportar propostes i
generar iniciatives que capten el suport de la gent.
S’hauria d’entendre que molta gent no voldrà seguir eixos camins, almenys fins que tinguen indicis
que el seu esforç i la seua militància transita per camins viables.
Crec que l’ocupació de Tordesillas amb 1.000 persones hauria hagut d’afrontar la repressió de la
policia: ferides, detingudes, imputades, multades… Hauria hagut de gestionar els enfrontaments
amb la gent partidària del linxament, que podrien generar més d’una desgràcia. Si haguera
aconseguit aturar el “torneig”, s’hauria ajornat per a dies posteriors20, per la qual cosa s’hauria
d’afrontar de nou el repte d’aturar el torneig. Amb 1.000, 2.000 o 5.000 persones i cap d’elles de la
ciutat, no s’hauria canviat el fet que el Toro de la Vega és condemnat a fora i recolzat a dins, ja que
cap de Tordesillas s’atreveix a rebutjar aquesta barbàrie. Lamentablement, no s’hauria pogut
salvar Volante. S’ha de pensar en un futur setembre sense Toro de la Vega, sense setmana taurina
d’Algemesí, i s’ha d’assumir que els setembres que l’han de precedir són temps de lluita front a la
consumació de la barbàrie.
Jo, com molta més gent, vaig ser convidat a participar en l’ocupació a través de Facebook. Per no
interferir i per respecte a les persones que s’implicaren en el projecte, responguí amb un “Hi
assistiré” i desactiví els avisos sobre l’esdeveniment. Tenim dret a seguir els nostres camins, i cap
d’aquestes persones ens pot responsabilitzar de la seua decepció. Qui realment vulga plantejar
alternatives, ha de sumar noves fites a les ja aconseguides pel moviment dels drets dels animals, i
això no es fa amb atacs i condemnes a tota la gent corrupta per no seguir el recte camí de
l’alliberament animal marcat per gent que ens diu que pensem per nosaltres mateixos i mateixes.
17
http://www.pacma.es/
18 http://ocupatordesillas2013.blogspot.com.es/p/contacto.html
http://www.facebook.com/events/426394894091948/?fref=ts
Diuen les Ordenances de l’immemorial torneig del Toro de la Vega que s’ha de celebrar el segon dimarts de setembre,
però contemplen situacions que justifiquen l’aplaçament pel dia següent, com que el bou es ferisca abans d’arribar al
camp, l’espai on el linxen i maten (regla 6 del capítol III, sobre els drets del bou). Per no fomentar visites a la pàgina d’un
dels pitjors espectacles de tortura d’un animal per diversió, no incorpore cap enllaç directe.
19
20