Ja fa un temps que ens sedueix l’arribada de la carn in vitro. Segons sembla, aquesta vella idea, que ja ha complert 70 anys, s’està desenvolupant als laboratoris amb avanços importants. Els distints equips que competeixen en aquesta carrera treballen amb dues opcions. La primera i més accessible es la tècnica de bastida, i consisteix en fer proliferar cèl·lules musculars en un cultiu que, mitjançant un aparell bioreactor, s’adhereixen a un suport o bastida (fan servir col·lagen d’origen animal i materials sintètics). Amb aquesta tècnica ja poden fer carn semblant a la picada, amb la que es podrien produir hamburgueses, salxixes, embotit, etc. Els mètodes experimentals, però, encara no poden fer-la amb uns costos assumibles...

1. Carn in vitro. La poma de Blancaneus.
Ja fa un temps que ens sedueix l’arribada de la carn in vitro. Segons sembla, aquesta vella idea,
que ja ha complert 70 anys, s’està desenvolupant als laboratoris amb avanços importants1.
Els distints equips que competeixen en
aquesta carrera treballen amb dues
opcions. La primera i més accessible
es la tècnica de bastida, i consisteix en
fer proliferar cèl·lules musculars en un
cultiu que, mitjançant un aparell
bioreactor, s’adhereixen a un suport o
bastida (fan servir col·lagen d’origen
animal i materials sintètics). Amb
aquesta tècnica ja poden fer carn
semblant a la picada, amb la que es
podrien
produir
hamburgueses,
salxixes, embotit, etc. Els mètodes
experimentals, però, encara no poden
fer-la amb uns costos assumibles.
Fer alguna cosa semblant a un bistec o
Cultius de carn in vitro.
un pit de pollastre és molt més difícil.
Els músculs d’un animal tenen
diversos tipus de cèl·lules, que creixen gràcies als nutrients que el metabolisme del seu cos genera i
aporta a través de la circulació de la sang. Fins ara, l’única cosa que han arribat a aconseguir és que
cresca el múscul que han tret d’un peix mort (l’eufemisme que esperen que utilitzes en aquest cas,
si portes bata blanca, és explant). Ho han fet en un cultiu al que han afegint altres cèl·lules
musculars, però la falta de reg sanguini ha fet que eixe creixement no siga significatiu i que les
cèl·lules s’acaben morint2.
Podem imaginar un món futur sense granges ni escorxadors. La indústria de la carn deixaria de ser
la màquina que mata desenes de milers de milions d’animals cada any. Abandonaria el sistema de
producció especulatiu actual, fonamentat en l’ocupació de grans extensions de terreny, el
malbaratament de milions metres cúbics d’aigua i de tones de productes agrícoles, l’abocament de
quantitats ingents de pesticides i altres contaminants i la generació muntanyes de residus, quasi
sempre als territoris del sud
del món globalitzat3.
El nou seria un negoci
especulatiu semblant al de les
farmacèutiques: del laboratori
al mercat passant per la
fàbrica,
amb
productes
embalats en caixes amb els
colors
corporatius
de
l’empresa
i
noms
com
Pigcomplex, Healthchicken o
Megameat.
La presentació
seria molt semblant a la de les
safates actuals, amb unes
coses a dins d’un color
agradable a la vista i una olor
acceptable,
de
formes
Biounalm.com, 20/12/2010, Carne in vitro. http://www.biounalm.com/2010/12/carne-in-vitro.html
Edelman, P.D, McFarland, D.C., Mironov, V.A., Matheny, J.G., Producción de Carne Cultivada In Vitro, a Revista
Mundo lácteo y cárnico, noviembre/diciembre 2008, p. 15-19.
http://www.alimentariaonline.com/media/MLC027_invitro.pdf
3 Veganisme.cat, sense data, Vuit maneres en què la carn in vitro canviarà les nostres vides.
http://www.veganisme.cat/noticies-detall/vuit-maneres-en-qu-la-carn-in-vitro-canviar-les-nostres-vides/62
1
2

2. geomètricament suaus, i que no sabem quan de temps fa que “moriren” ni que són realment.
Continuarien tenint colorants i conservants i continuarien amagant secrets inconfessables fins que
es començaren a comptabilitzar morts humanes. Aleshores, la televisió tornaria a mostrar fogueres
de paquets de carn que haurien tret de les fàbriques, i tornarien a dir que tot plegat ha estat un
accident.
Si arriba aquesta bona nova, no canviarà el de sempre: la propietat de les patents protegiran els
beneficis al si del mercat liberal, i les poques mans del capital es continuaran apropiant dels fruits
de les matèries primeres i del progrés científic i tecnològic, sempre abaratits amb tota classe de
beques i subsidis públics. S’apropiaran del treball i del consum de la majoria, i tornaran a rebre
més incentius, ajudes, desgravacions i subsidis públics. Coses del laissez faire, laissez passer, de
capitalistes i neoliberals que diuen que arrisquen i es fan a ells mateixos.
La reforma sempre amagarà al seu darrere la creu de la reacció. Els interessos que no inverteixen
en aquest futur ja caven les seues trinxeres per a fer-li la guerra. La vella indústria de la massacre
vol que no s’acabe el negoci d’eixos inferns on els porcs reben colps de ferro al cap, els vedells
acabats de nàixer són “abocats” vius en contenidors de fem i els pollets mascles són esclafats en
màquines trituradores, i que depenen d’escorxadors amb les parets i el terra coberts de sang.
Interessos que no tardaran a apel·lar a la tradició, la natura i les famílies que viuen de tot això
(recordeu és molt més fàcil veure a les deveses un porc ibèric que un bou brau). Fins i tot ja
s’atreveixen a dir que la carn in vitro consumiria massa energia i massa aigua4.
És un futur que has d’esperar assegut mentre la Ciència en majúscules el fa realitat, treballant
sense descans. No podem saber quants explants s’han podrit, es podreixen i es podriran a les seues
provetes, com la resta dels cadàvers dels animals de totes les espècies imaginables d’on els
arrenquen. És el preu del Progrés. Un dels molts preus del progrés, que paguen els animals “de
laboratori” amb les seues vides.
Aquest guió està massa vist. És el dels cotxes elèctrics i les energies renovables, que sempre donen
un pas endavant i que cada vegada estan més a prop, però que porten dècades i dècades a l’ombra
del petroli i els altres combustibles fòssils i de l’energia nuclear, a un racó de l’economia dominada
per aquests valors. És el guió de la vacuna contra el SIDA o la cura contra el càncer, que sempre
estan a punt d’arribar i que mai arriben, mentre uns medicaments caríssims, pensats per convertir
les persones malaltes que els poden pagar en cròniques depenents, omplen els comptes de
beneficis de la indústria farmacèutica.
També s’assembla molt al
guió del benestarisme, que
vetlla per arribar a formes
d’esclavitzar
i
matar
compassives, lluny del
patiment innecessari i del
maltractament
injustificat, sempre que
siga tècnicament possible i
econòmicament viable. El
benestarisme que porta
dos segles de tradició en la
recerca
d’aquest
Sant
Greal, i que espera trobar
ben aviat malgrat que
sempre se li escapa de les
mans.
Es la poma de Blancaneus.
Es tracta de justificar un present injustificable amb un futur prometedor: ara tenim això i no tenim
alternativa. Necessitem cada vegada més energia, o més cotxes, o els [suposats] beneficis de la
carn. Quan l’alternativa siga viable, canviarem. Per això, de moment, està be fer com sempre
4 3tres3.com,
la página del cerdo, 22/09/2011, Impacto medioambiental de la producción de carne in vitro.
http://www.3tres3.com/buscando/impacto-medioambiental-de-la-produccion-de-carne-in-vitro_30139/

3. hem fet. De moment, la promesa de la carn in vitro acaba justificant, fins i tot, els interessos que la
combaten des de les trinxeres de la indústria immobilista.
Nosaltres no esperem que els laboratoris anuncien fumata blanca. No sabem con van les coses per
allí, però allò segur és que no treballen per l’alliberament animal. Eixa no és la nostra lluita.
L’instrument principal de la nostra lluita és el veganisme, la autèntica forma de viure sense ús i
explotació animal, sense patiment ni maltractament i, amb tota seguretat, la forma més
compassiva de fer-ho. És, també, el recurs de lluita que més inquieta el sistema especista, i el
motiu per a que faça volar coloms que trau del seu barret, com el benestarisme o la promesa de la
carn in vitro.
No dic que eixe futur amb carn sense patiment que ens anuncien siga absolutament rebutjable. Si
arriba el príncep blau, tot allò que puga aportar de positiu serà benvingut. Només dic que, de
moment, ni hi és ni se l’espera.