Document de la Plataforma Carles Pinazo respecte a la carcinogenicitat de la carn roja i processada, establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). - "El nostre argument sempre ha estat la justícia”. Jesús Frare. - “I ara, què farem?”. Manuel Sáez. - "El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer avalua el consum de carn roja i de la carn processada”. Publicació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO), Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC/IARC). - "Classificació estàndard de la IARC”. Publicació de Green Facts.

1. Alimentació, justícia i salut.
Informació sobre la relació entre consum de carn i càncer.
El nostre argument sempre ha estat la justícia. Jesús Frare.
I ara, què farem? Manuel Sáez.
Pàgina de1 11

2. El nostre argument sempre ha estat la justícia.
Jesús Frare, membre de la Folgança d’Algemesí i de la Plataforma Carles Pinazo.
———
L’Organització Mundial de la Salut, a través del seu Centre Internacional d’Investigacions sobre el
Càncer, ha classificat el consum de carn roja amb una carcinogenicitat del grup 2A, és a dir:
probablement cancerígena pels éssers humans a partir d’evidències que són concloents en la
investigació amb animals i que confirmen les obtingudes amb éssers humans. Pel que fa a la
carn processada, la classificació ha estat dins del grup 1: cancerígena pels éssers humans a
partir d’evidencies suficients en les investigacions en éssers humans.
El següent gràfic fa un resum del que significa aquest anunci:
Pàgina de2 11
Aliment avaluat Carn roja Carn processada
Grup de
classificació
pel CIIV-OMS
Grup 2A Grup 1
Probablement carcinogen pels éssers
humans
Carcinògena pels éssers humans.
Proves en
estudis
científics
Limitades en éssers humans.
Suficients en experimentació animal.
Suficients en éssers humans.
Definició
Carn muscular de mamífers
Per tant, no inclou:
Carn de peixos
Carn d’aus
(pollastre, ànecs, titots…)
Tenen la seua pròpia classificació.
Carn transformada a través de:
- El salat.
- El curat.
- La fermentació.
- El fumatge.
- Altres processats per a millorar el seu
sabor o la seua conservació.
Són tractaments que poden anar
associats els uns als altres. El curat va
de la mà del salat i al fermentat, i moltes
carns curades i processades estan
fumades.
Poden contindre carn muscular i altres
com menuts (cor, morella, fetge, cervell,
etc.), subproductes carnis (sang, greix,
pell, budells…) o carns d’aus.
Tipus
Talls de carn de
porc, garrí,
bou, vaca, vedella,
cavall, poltre,
ovella, xai,
cabra, cabrit…
Caça major (cérvol, mufló, senglar…)
per ella mateixa, sense comptar altres
factors de risc com la contaminació per
plom.
…
Pernil curat, cecina (de bou, cérvol, cavall,
etc.).
Embotit sec com la llonganissa de pasqua,
llonganissa, fuet, xoriço, espetec,
pepperoni, pastrami, etc.
Pernil cuit, mortadel·la, titot cuit, etc.
Cansalada.
Embotit fresc com botifarres, llonganisses,
xoriços, etc.
F r a n k f u r t s / s a l s i t x e s , h o t d o g s ,
hamburgueses, mandonguilles, carn
picada i adobada…
Aliments carnis en llanda o en conserva,
salses càrnies.

3. Les evidències més concloents, tant per la carn roja com per la processada, es refereixen al
càncer colorectal, seguides per les càncer de pròstata i al càncer pàncrees. Segons el
comunicat de l’OMS, per cada 50 grams de carn processada que es consumeixen diàriament, el
risc de patir càncer colorectal augmenta en un 18%.
Com a persones i grups defensors dels drets dels animals, el sensacionalisme i el missatge de la
por no formen part de la nostra estratègia. Des de que existeix el nostre moviment, sempre hem
treballat per mostrar la VERITAT que la indústria d’explotació animal vol amagar per a afavorir els
seus interessos.
Aquest treball per la veritat va dirigit, principalment, a mostrar l’infern de l’explotació animal. Eixe
infern sistemàticament negat, tergiversat, dissimulat o banalitzat per la indústria i el conjunt
d’interessos econòmics abocats en la explotació animal. És eixa veritat ocultada a la ciutadania
que es resumeix en la famosa imatge dels escorxadors amb parets de vidre que començà a
mostrar La Jungla, la famosa novel·la d’Upton Sinclair sobre l’explotació humana i el genocidi
animal als escorxadors de Chicago, de 1906.
Les terribles imatges del que pateixen els animals no tenen altra intenció que obrir les fosques
cortines amb les que tapen la vida dels milions que són criats, torturats i matats per a fer abrics
amb la seua pell, per a menjar la
seua carn, per que servisquen
de conillets d’Índies, per a fer
d e l s e u p a t i m e n t u n
espectacle… Les imatges
obtingudes a les granges, els
escorxadors, els laboratoris, els
circs, els zoos, etc., son les
seues parets de vidre.
Quan la informació trenca amb
l’ocultació, només els queda
tornar a la tergiversació, la
manipulació i la banalització, tot
fonamentat en les tres N:
normal, natural, necessari . Així1
s’ha justificat la indescriptible
vida d’un porc a una granja, la
matança dels vedells que no
s’han de veure la llet de les
s e u e s m a r e s o l a l e n t a
destrucció de gallines a les
granges d’ous. “Sempre s’ha
fet, no té sentit fer-ho d’altra
manera i, encara més important:
ho necessitem”.
L’argument de la necessitat és
una falsedat que creix en
espiral. La mentida inicial és
que la carn és necessària per a
la nostra salut. Després, la
converteixen imprescindible, i a
partir d’aquesta segona mentida
volen convertir les dietes que
rebutgen l’ús d’animals en
insuficients, deficitàries,
generadores de carències i,
Joy, Melany, Por qué amamos a los perros, nos comemos a los cerdos y nos vestimos con las vacas. Una1
introducción al carnismo, Madrid, Plaza y Valdés, 2013. Traducció de l’anglès al castellà: Garcia, Audrey (coordinació);
Asensio, Montserrat (traducció); Cadenas, Olga (revisió). P. 100-115.
Pàgina de3 11

4. finalment, insanes. Finalment, s’arriben a polítiques públiques com les de no permetre dietes
veganes als menjadors escolars, imposant el consum de carn .
2
Per la seua banda, el moviment pels drets dels animals sempre ha defensat la veritat: que una
alimentació vegana, sense cap forma d’ús i explotació animal, és completa i sana, garanteix
l’aportació de tots els nutrients essencials de forma suficient. No s’ha de patir per cap, des de
les famoses proteïnes fins a la B12, passant pel calci, el ferro, etc. Tot està present en quantitats
més que necessàries als aliments d’origen vegetal, com han deixat clar les principals
organitzacions de Nutrició i Dietètica a nivell mundial.
Nosaltres, les persones i els moviments antiespecistes, sempre hem insistit que el veganisme és
un mitjà per a una fi: la justícia. És una eina eficient i sense cap conseqüència
contraproduent per ell mateix, que permet portar fins al final el respecte pels drets fonamentals
que compartim tots els animals amb interessos que ens són propis: l’interès per viure i per ser
lliure, per no patir presó i esclavitud, per no rebre el tracte que es dóna a un objecte que és
propietat d’altre, per mantindre la nostra integritat i no patir dolor, per no patir tortura. El
veganisme ens permet rebutjar l’explotació dels altres animals sense haver de renunciar a una
dieta suficient i sana. A més, la dieta vegana és l’única que pot ser ecològicament sostenible
d’una forma justa, igualitària i, de nou, suficient per a tots els éssers humans del planeta.
El veganisme és la negació de
l’argument de necessitat de la
indústria d’explotació animal,
que es reforça amb el
coneixement científic com el
que acaba d’aportar l’OMS
sobre la carcinogenicitat del
consum de carn, a partir d’un
treball d’anàlisi de més de
800 estudis fets durant els
últims 20 anys i que han
acumulat, lamentablement,
una quantitat incomptable de
víctimes de la experimentació
amb animals.
La carn és eixe aliment que
n o n o m é s n o é s
imprescindible ni necessari,
sinó que ha d’estar molt
limitat en el seu consum tal i
com s’estableix, des de fa
molt, a la pròpia piràmide
càrnia dels aliments.
Repetisc, és senzillament el
que el moviment pels drets
dels animals sempre ha defensat. No ens cal exagerar ni sobredimensionar aquesta informació.
No anem a manipular cap dada com la del 18% d’increment de risc de patir càncer per cada 50gr
de carn processada consumida DIÀRIAMENT. Eixe percentatge depèn de cada persona, de la
seua edat, del temps que porta afectada per cadascun dels factors de risc, etc. Si el risc per a
una persona es poguera avaluar en el 50%, s’incrementarà fins al 59%; si el d’altra és de l’1%,
l’increment és fins a l’1’18%.
No ha tardat en quedar clar, però, que ens caldrà continuar lluitant front a la manipulació amb la
que intenten tapar aquesta informació amb allò de sempre: manipulació, tergiversació,
desinformació, relativització, banalització… Ens tornen a bombardejar amb “persones expertes”
que neguen que els aliments siguen cancerígens, amb suposats estudis científics que demostren
Igualtat Animal, 14/10/2011, Prohibido ser veganx en Francia, http://www.igualdadanimal.org/noticias/6164/prohibido-2
ser-vegano-en-francia
Pàgina de4 11
Piràmide càrnia de l’USDA (Department of Agriculture).

5. el contrari, amb suposades formes per a contrarestar els efectes cancerígens de la carn o, com
no podia ser d’altra forma, amb relativitzacions del nivell d’”alguna cosa hem de morir”.
Responc amb paraules del T. Colin Campbell a l’Estudi Xina , publicat per primera vegada, en3
anglès, el 2005: no és necessari ser una persona científica per a descobrir que la possibilitat de
morir fa molt que es manté estable en el mateix valor: 100%. Només n’hi ha una cosa que farem
segur a la vida, i és morir. Sovint, he conegut persones que recorren a aquest fet per a justificar la
seua ambivalència front a la informació sobre la salut. Jo tinc, però, una perspectiva diferent. Mai
he pretés gaudir d’una bona salut amb l’esperança de ser immortal. Tindre una bona salut
significa ser capaç de gaudir plenament del temps què disposem. Vol dir gaudir del millor estat
possible durant la nostra vida i evitar penoses i prolongades batalles contra la malaltia. N’hi
moltes de formes millors de viure i de morir.
També responc amb les paraules del meu company, Manuel Sáez. La millor de totes les formes
de viure i de morir és fer-ho sense aixafar els i les més febles.
Campbell, T. Collin, Campbell, Thomas M., El Estudio de China, Dallas, BenBella Books, 2012. Traducció de l’anglès3
al castellà d’Editorial Sirio. P. 83: enfermedades de pobres y enfermedades de ricos.
Pàgina de5 11

6. I ara, què farem?
Manuel Sáez,
membre de la PUPA-UPV, d’Iniciativa Animalista-PIA i de la Plataforma Carles
Pinazo
———
Publicat a La Veu del País Valencià .
4
Volia escriure un altre article:
“L'Escombreta Del Vàter”, així
que el deixaré per a la següent
com a segona part d'aquest.
El dilluns 26 d'octubre de 2015
es recordarà com un dia molt
important a la vida de totes les
persones del nostre planeta,
també per a tots els animals.
La notícia ha estat un colp
immens. Tant en un, com en
altre sentit.
El dissabte anterior a aquesta
data, estava parlant amb un
a m i c , d e q ü e s t i o n s
vegetarianes. Vam acabar
parlant de l'home més ric del
món, de Bill Gates. Jo deia que
era un visionari, que ho és. I
per casualitat, així ha quedat
palès.
Moltes mares i molts pares, sobretot mares, es fan a hores d'ara aquesta pregunta. Una pregunta
molt delicada per aquest grup de persones. No per a mi ni per a molta més gent, gràcies al destí.
La notícia que ha tingut la valentia d'emetre l'Organització Mundial de la Salut sembla terrible.
Terrible per als omnívors, és clar. Les persones vegetarianes estem molt tranquil·les.
El gir més gran que s'ha donat a Europa sobre el tipus d'alimentació, i als últims cent anys, va ser
al Regne Unit. Es van fer un fum de gent vegetarians i vegetarianes. La culpa d'això va ser la por.
Sí, la por a la síndrome de les vaques boges, i altres malalties provinents de l'ús d'animals.
Després de gairebé quinze anys, l'OMS s'atreveix a dir que la xarcuteria es fica al mateix nivell de
consum perillós com ara el tabac o l'amiant. I sospita que el consum de carn roja també pot anar
en aquest camí. L'estudi original i científic on es basa aquesta recerca data del 1991. Ja ha
plogut.
Schopenhauer deia que davant la veritat, primer es rebutja, després es ridiculitza, i finalment
s'accepta. Moltes persones no donen crèdit a la notícia de l'OMS. El sector implicat ho nega, és
clar. I la confusió està servida. Perquè s'escolten tot tipus d'arguments. I fins i tot hi ha
publicacions on no es diu tot el que es pot dir. Com per exemple un tècnic en nutrició que diu que
l'alternativa a la proteïna de la carn roja és la carn no roja o el peix. Evidentment, tenim una altra
alternativa, molt més segura, els vegetals, que aporten el mateix nivell de proteïna. Tot és qüestió
d'informar-se, mínimament. Una solució meravellosa, exempta de tot dubte. Per què no ho
intentem?
El visionari Bill Gates fa temps que s'ha capficat al negoci de les carns vegetals. És sens dubte un
visionari. Sap que el planeta necessita aquest gir, on el negoci pot ser inacabable. L'altre dia un
bon amic, Deivid, em deia: “No lo veo, pero lo voy a intentar”. Intentar menjar menys carn i anar
cap al vegetarianisme. Crec que aquest és el bon camí. Provar. Per què no? Perquè no us podeu
adonar de com de meravellós pot ser? Les receptes vegetarianes, veganes, són literalment
http://opinions.laveupv.com/manuel-saez/blog/6099/i-ara-que-farem4
Pàgina de6 11

7. encisadores. I si no, mireu pàgines web com la de DimensiónVegana o la de CreativeVegan.
Espectaculars. Tot no és ensalada i verdures a la planxa, no.
En qualsevol cas, crec que no podem jugar-nos la nostra vida, i la de la nostra família, a un simple
número probabilístic. Per tant, la pregunta, sabent que una altra forma d'alimentació és possible,
és:
“ I Ara Què Farem?”
Pàgina de7 11

8. Document 1. El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer avalua el consum de
carn roja i de la carn processada.
Publicació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO), Centre Internacional
d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC/IARC).
Traducció de l’original en castellà: El Centro Internacional de Investigaciones sobre el Cáncer
evalúa el consumo de la carne roja y de la carne procesada .
5
Comunicat de premsa del Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer. Lió.
El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIV), l’òrgan de l’Organització Mundial
de la Salut (OMS) especialitzat en el càncer, ha avaluat la carcinogenicitat del consum de carn
roja i de carn processada.
Carn roja. Després d’una revisió exhaustiva de la literatura científica acumulada, un grup de
treball de 22 persones expertes de 10 països, convocat pel programa de monografies del CIIC,
classificà el consum de carn roja com a probablement carcinogen pels éssers humans (grup
2A), basat en evidència limitada que el consum de carn roja causa càncer als éssers humans i
forta evidència mecanicista recolzant l’efecte carcinogen.
Aquesta associació s’observà principalment amb el càncer colorectal, però també s’han vist
associacions amb el càncer de pàncrees i el càncer de pròstata.
Carn processada. La carn processada es classificà com a carcinògena pels éssers humans
(grup 1) basada en evidència suficient en éssers humans que el consum de carn processada
causa càncer colorectal.
Consum de la carn i els seus efectes. El consum de la carn varia molt entre els països, des
d’un xicotet percentatge fins a un 100% de les persones que mengen carn roja, depenent del
país, i proporcions una mica més baixes en el consum de carns processades.
Les persones expertes conclogueren que cada porció de 50 grams de carn processada
consumida diàriament augmenta el risc de càncer colorectal en un 18%.
“Per a un individu, el risc de desenvolupar càncer colorectal pel seu consum de carn
processada segueix sent xicotet, però aquest risc augmenta amb la quantitat de carn
consumida”, digué el doctor Kurt Straif, cap del programa de monografies del CIIC. “Veient el
gran nombre de persones que consumeixen carn processada, l’impacte global sobre la incidència
del càncer és d’importància per a la salut pública”, afegí.
El grup de treball del CIIC considerà més de 800 estudis que investigaren associacions per a
més d’una dotzena de tipus de càncer amb el consum de carn roja i de carn processada a molts
països i poblacions amb dietes diverses. L’evidència més influent provingué de grans estudis de
tipus prospectiu realitzats els últims 20 anys.
Salut pública. “Aquestes troballes recolzen encara més les actuals recomanacions de salut
pública respecte a limitar el consum de carn”, digué el doctor Christopher Wild, director del CIIC.
“Al mateix temps, la carn roja té un valor nutricional. Per tant, aquests resultats són importants
per a permetre els governs i les agències reguladores internacionals realitzar avaluacions de risc,
amb la finalitat de balancejar els riscs i beneficis de consumir carn roja i carn processada, i poder
oferir les millors recomanacions dietètiques possibles”, indicà.
Nota de redacció:
Carn roja es refereix a tots els tipus de carn muscular de mamífers, com la carn de bou, de
vedell, de porc, de xai, de cavall o de cabra. para los redactores.
Carn processada es refereix a la carn que s’ha transformat a través del salat, el curat, la
fermentació, el fumat o altres processats per a millorar el seu sabor o la seua conservació.
La majoria de les carns processades contenen carn de porc o de bou, però també poden
contenir altres carns roges, aus, menuts i subproductes carnis com la sang. Exemples de
26/10/2015 , http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2015/cancer-red-meat/es/5
Pàgina de8 11

9. carns processades inclouen frankfurts (hot dogs/salsixes), pernil, llonganisses, carn en
conserva (corned beef), cecina, carn en llanda i les preparacions i salses a base de carn.
Un resum de les avaluacions finals està disponible en línia a The Lancet Oncology, i les
avaluacions en detall es publicaran com a volum 114 de les monografies del CIIC.
El Centre Internacions d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC) forma part de l’Organització
Mundial de la Salut. La seua missió és coordinar i realitzar investigacions sobre les causes del
càncer en éssers humans, els mecanismes de la carcinogènesis, i desenvolupar estratègies
científiques pel control del càncer. El Centre està involucrat en la investigació epidemiològica i la
investigació de laboratori, en la disseminació d’informació científica a través de publicacions,
reunions, cursos i beques.
Per a més informació, pose’s en contacte amb:
Véronique Terrasse, responsable de premsa-CIIC. Mòbil: 33 472 738 366. Mail: terrassev@iarc.fr
Nicolas Gaudin, comunicacions-CIIC. Mail: com@iarc.fr
Pàgina de9 11

10. Document 2. Classificació estàndard de la IARC.
Publicació de Green Facts. Traducció de l’original en castellà: Clasificación estándard de la
IARC .
6
Composts o factors físics sobre carcinogenicitat pels éssers humans, avaluats per la IARC
(Agència Internacional per a la Investigació del Càncer).
Classificats en 4 grups, en base a proves científiques existents sobre carcinogènesis.
GRUP 1. CARCINOGEN. Proves suficients que confirmen que pot causar càncer.
L’agent (o mescla) és carcinogen pels éssers humans. Les condicions de l’exposició comporten
exposicions carcinògenes pels éssers humans.
Aquesta categoria s’aplica quan existeixen proves suficients de carcinogenicitat en éssers
humans. Excepcionalment, un agent (o mescla) pot ser inclòs en aquesta categoria si les proves
en éssers humans no són suficients, però si ho són en animals d’experimentació i existeixen
proves contundents en éssers humans exposats que l’agent (o mescla) actua mitjançant
mecanismes rellevants per a la carcinogenicitat.
Alguns exemples són els asbests, el benzè i la radiació ionitzant.
GRUP 2. En aquesta categoria estan els agents, les mescles i les condicions d’exposició per a les
què s’ha demostrat, en un extrem, que les proves sobre la carcinogenicitat pels éssers humans
són probablement suficients i, en l’altre extrem, que no n’hi ha de proves sobre la carcinogenicitat
pels éssers humans però si pels animals de laboratori. Els agents, les barreges o les condicions
d’exposició es classifiquen en el grup 2A (probablement carcinogen pels éssers humans) i el 2B
(possiblement carcinogen pels éssers humans) segons proves epidemiològiques o de laboratori
sobre carcinogenicitat i altres dades importants.
GRUP 2A. PROBABLEMENT CARCINOGEN. Proves suficients que pot causar càncer, però
actualment no són concloents.
L’agent (o mescla) és probablement carcinogen pels éssers humans. Les condicions de
l’exposició comporten exposicions probablement carcinògenes pels éssers humans.
Aquesta categoria s’utilitza quan existeixen proves limitades de la carcinogenicitat en éssers
humans i proves suficients en experimentació animal. En alguns casos, un agent (o mescla) es
pot incloure en aquesta categoria si existeixen proves inadequades de carcinogenicitat en éssers
humans i proves suficients en animals d’experimentació, existint una forta evidència que en la
carcinogènesi estan implicats mecanismes que també operen en els éssers humans.
Excepcionalment, un agent, mescla o condició pot ser classificat en aquesta categoria únicament
en base a proves limitades de carcinogenicitat en éssers humans.
Alguns exemples són els gasos d’escapament dels motors dièsel, el formaldehid i els PCB.
GRUP 2B. POSSIBLEMENT CARCINOGEN. Algunes proves que pot causar càncer, però de
moment estan lluny de ser concloents.
L’agent (o mescla) és possiblement carcinogen pels éssers humans.
Les condicions de l’exposició comporten exposicions possiblement carcinògenes pels éssers
humans. Aquesta categoria inclou agents, mescles o condicions d’exposició pels que existeixen
proves limitades de carcinogenicitat en éssers humans i proves insuficients en experimentació
animal. També pot ser utilitzada quan existisquen proves inadequades de carcinogenicitat en
éssers humans, però suficients en experimentació animal.
Ocasionalment, un agent, mescla o condició d’exposició pels que existisquen proves inadequades
de carcinogenicitat en éssers humans, però limitades en animals d’experimentació juntament amb
altres dades significatives de recolzament, pot ser inclòs en aquest grup.
http://www.greenfacts.org/es/glosario/abc/clasificacion-iarc.htm#a106
Pàgina de10 11

11. Alguns exemples són la llana de vidre, l’estirè i els gasos d’escapament dels motors de gasolina.
GRUPO 3. NO POT SER CLASSIFICAT. Cap prova que els cause.
L’agent (o mescla o condició d’exposició) no es pot classificar respecte a la seua carcinogenicitat
pels éssers humans.
Aquesta categoria és utilitzada àmpliament per a aquells agents, mescles o condicions
d’exposició per a les quals existeixen proves inadequades de carcinogenicitat en éssers humans i
inadequades o limitades en animals d’experimentació. Excepcionalment, aquells agents (o
mescles) pels quals les proves de carcinogenicitat són inadequades en éssers humans, però
suficients en animals d’experimentació, poden ser inclosos en aquesta categoria quan
existisquen fortes evidències que el mecanisme de carcinogenicitat en animals d’experimentació
no opera en éssers humans.
S’inclouen en aquesta categoria aquells agents, mescles i condicions d’exposició que no poden
ser catalogats en altres grups. Alguns exemples són l’antracè, la cafeïna i la il·luminació
fluorescent.
GRUP 4. PROBABLEMENT NO CARCINOGEN. Proves suficients que no en causa.
L’agent (o mescla) és probablement no carcinogen pels éssers humans.
En aquesta categoria s’inclouen els agents o mescles pels quals existeixen proves que
suggereixen l’absència de carcinogenicitat en éssers humans i en animals d’experimentació. En
alguns casos es pot incloure en aquest grup els agents o mescles pels quals les proves de
carcinogenicitat en éssers humans són inadequades, però amb proves que suggereixen absència
de carcinogenicitat en experimentació animal, confirmades congruentment per un ampli espectre
d’altres dades significatives.
L’únic agent d’aquest grup es la caprolactama.
Font: UIPAC Glossary of Terms Used in Toxicology Classification of Carcinogenicity. Traduït al
castellà per Green Facts.
Pàgina de11 11