.. Entre Canavero, els seus nous Walt Disney i Valeri Spiridónov, només queden les objeccions que no permeten aquest últim exercir el seu dret a decidir. Segons sembla, la voluntat d’Spiridónov també és una barrera entre gent experta en bioètica i les vides dels “animals grans, molts”, que reclamen. Aprofite per a recordar el Chiqui, una de les moltes víctimes de les investigacions sobre tetraplegia de la famosa investigadora Almudena Ramón i dels tripijocs al Centre d’Investigació Príncep Felip-CSIC de València al voltant de les patents(8), abans que aquest centre fora una de les insignes víctimes de la fallida econòmica propiciada pels PP valencià. Coses de l’ètica especista.

1. Històries d’humans i rates (II). Trasplantament de cap: paradigmes i barreres mentals.
El neurocirurgià italià Sergio
Canavero diu que està en
disposició de donar els últims
passos cap a un trasplantament
de cap amb èxit. La comunitat
científica no creu demostrat que
es puguen donar eixos últims
passos, que impliquen la unió de
“la medul·la espinal i els milions
de terminacions nervioses que
fan possible que es mogui el
nostre cos”, i Canavero respon
q u e l a c l a u e s t à e n e l
polietilenglicol, un pegament que
està revolucionant la cirurgia (1).1
El 1970, Robert J. White culminà
un trasplantament de cap i deixà
enrere desenes i desenes de
micos com a víctimes, fins que
l’activisme animalista ho
aconseguí aturar. Els seus
experiments demostraren que el
destí de l’individu trasplantat era
la tetraplegia mentre no es trobara la forma de fusionar la medul·la espinal entre el cap i el cos (2).2
Com he dit, aquesta evidència científica és el principal qüestionament les tesis de Canavero.
Canavero està disposat a tirar endavant l’operació i ha trobat una persona disposada a fer de
voluntària pel trasplantament (3). Valeri Spiridónov és un jove rus que pateix una forma3
progressiva d’atròfia muscular espinal (4) que l’incapacita per a suportar el pes més mínim. Per4
iniciativa pròpia, contactà amb Canavero i s’oferí voluntari per a la intervenció de trasplantament.
Segons les seues paraules: “òbviament, el pitjor escenari és que em mora. Però no m’amoïna
deixar d’estar en aquesta situació. I, en qualsevol cas, hi hauria moltes dades científiques
interessants que ajudarien a fer operacions més exitoses en el futur. Així que aquesta operació
s’hauria de permetre”.
Sergio Canavero està a punt de presentar el projecte, anomenat HEAVEN-GEMINI (Head
Anastomosis Venture) a la 39a Conferència anual de l'Acadèmia Americana de Neurologia i
Cirurgia Ortopèdica (5) que es va a celebrar a Annapolis (Maryland, EUA). S’enfronta al que5
anomena “barreres mentals” de la bioètica i que, a hores d’ara, fan pràcticament impossible que
l’operació es puga dur a terme a qualsevol país del món.
El Periódico, EFE, 20/05/2015, El neurocirurgià Sergio Canavero assegura que "molts rics" volen un trasplantament de1
cap, http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/neurocirurgia-sergio-canavero-trasplantament-cap-rics-4202774
Animalisme CAT, 11/12/2010, Històries d’humans i rates. El bé de la ciència, http://animalismecat.blogspot.com.es/2
2010/12/en-construccio.html?q=humans+i+rates
TV3, TeleNotícies Migdia 09/06/2015, Manel Alías, La primera persona que es vol sotmetre al trasplantament de cos.3
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/la-primera-persona-que-es-vol-sotmetre-al-trasplantament-de-cos/video/
5531234/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Atròfia_muscular_espinal4
The American Academy of Neurological and Orthopaedic Surgeons, 39a Conferència Anual, 12-13 de juny de 2015,5
Westin Hotel, Annapolis, MD. Conferència magistral: HEAVEN-GEMINI: Trasplantament de cap: el futur és ara (original
en anglès: “HEAVEN-GEMINI: Head Transplantation: The Future Is Now”). Sergio Canavero, Director del Gruppo
Avanzato di Neuromodulazione di Torino (Advanced Neuromodulation Group, Turin, Italy). http://aanos.org/meetings/
next-meeting/
Víctimes dels experiments de Robert J. White.

2. Sembla que no té cap intenció d’adornar les derivades d’aquest avanç que, segons ell, canviarà
per sempre la història humana. Afirma que s’obrirà la capsa de Pandora i que les persones riques
es podran comprar un nou cos quan arriben a velles. Diu que ja han contactat amb ell
moltíssimes, i que no li falten els 11 milions de dòlars que calen pel HEAVEN-GEMINI (6). Amb6
total seguretat, afirma que “donarà un nou cos” a aquestes persones privilegiades, les úniques que
ho podran pagar, i que quan arriben als 80 anys tindran per davant 40 més de vida, qui sap si
podran viure indefinidament.
Després de dir que només tindrà aquesta operació la poca gent que la podrà pagar, que només la
gent rica tindrà dret a la immortalitat, després de de parlar de mòmies podrides de diners que es
compraran cossos al mercat que s’haurà d’habilitar, o que s’habilitaran elles, es recordà del
voluntari Spiridónov, de la seua malaltia i dels grans objectius de la medicina. Diu que el Valeri és
“la seua resposta a l’ètica, perquè no hi ha cap persona que vulga estar com ell”. No sembla,
però, una argumentació massa coherent.
Pel que fa a les argumentacions bioètiques, també són prou peculiars (7). Per una banda,7
s’insisteix que l’acord entre dues parts i no és suficient, perquè els drets no són absoluts. És el
mateix principi que opera sobre qüestions com l’eutanàsia o el suïcidi assistit, sobre la interrupció
voluntària de l’embaras, sobre la gestació subrogada… Davant de situacions personals on només
es pot optar per l’opció menys dolenta, aquesta no s’estableix en funció de les pròpies
circumstàncies de les persones afectades i de la seua voluntat. El teu cos, la teua vida i la teua
dignitat no et pertanyen, i la teua decisió en qüestions tan cabdals s’ha d’ajustar a uns valors
mediatitzats per les costums i les tradicions, el poder de les esglésies, els interessos populistes,
les idees conservadores…
Es parla de la validació per part de la comunitat científica, amb arguments tan hilarants com els
del senyor Jaume Tort, Director de l’Organització Catalana de Trasplantaments. Literalment, diu:
“Teòricament, [Sergio Canavero] ho ha d’haver provat amb animals, molt, amb resultats molt
bons… Clar, això no ho ha vist la comunitat científica (…) Si s’hagués provat i publicat que en
WebNews TV, Cristiano Ghidotti, 13/04/2015, Il primo trapianto di testa sarà italiano, http://www.webnews.it/6
2015/04/13/primo-trapianto-testa-italiano/
TV3, TeleNotícies Migdia 09/06/2015, Marta Arrufat, Mònica Bertran, Oriol Esteve, Andreas Kierulf. El debat ètic,7
científic i legal obert pel trasplantament de cos. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/el-debat-etic-cientific-i-
legal-obert-pel-trasplantament-de-cos/video/5531257/
Valeri Spiridónov i Sergio Canavero

3. animals grans això funciona… Home, clar,
llavors comença aquest debat ètic sobre la
viabilitat d’això”.
Així s’explica “l’ètica” que, repetisc, prohibeix
que es complisca la voluntat d’una persona
condemnada per una malaltia a una vida que
no vol viure, que prefereix assumir els
enormes riscos i les conseqüències d’optar
per la seua única i xicoteta possibilitat. Ens
proposen reprendre la proposta de Robert J.
White al punt on aquest fosc personatge
l’hagué de deixar, per suposat, ocultant tot el
que significaren. Aquest senyor es parla de
“començar un debat ètic” sobre una muntanya
de cadàvers d’animals grans, i l’ètica no pot
començar allà on ens interessa.
Això mateix és el que deien genocides com
Shiro Ishii o Josef Mengele, que també
s’atreviren a parlar de l’ètica de les seues
investigacions, que també justificaren, amb els
seus resultats i els seus avanços mèdics, els
abusos comesos contra individus humans què,
desposseïts del seu dret més fonamental a no
ser utilitzats com a propietats, caigueren a les
seues mans. Parlaven d’una suposada ètica
limitada a un context convenient als seus
interessos, reclamant una tètrica foscor ètica
sobre les seues pràctiques. És el cas de
l’actual investigació amb animals.
En resum, estem davant d’un personatge com
aquests mercaders espavilats que tota la vida
han venut cures miraculoses i han buidat les
bosses de la classe alta. Diu que vol trencar
barreres mentals amb milions de dòlars pagats per gent rica que vol ser immortal, i no tinc res a
objectar, ja diu el refrany que el lladre crida que li roben, si no fóra pels recursos públics que de
bon segur engreixaran eixe pressupost d’una manera o altra. Per altra banda, tenim una persona
disposada a fer aquest pas voluntàriament, perquè ha valorat que els pros d’un improbable èxit i
de l’obtenció de dades científiques per a avançar cap a l’èxit, i perquè considera que estan molt
per damunt dels contres del fracàs, de la tetraplegia o de la mort al quiròfan, de la realitat de la
seua vida tal i com és ara o com s’anuncia per la seua degeneració progressiva. Res a objectar,
tampoc.
Entre Canavero, els seus nous Walt Disney i Valeri Spiridónov, només queden les objeccions que
no permeten aquest últim exercir el seu dret a decidir. Segons sembla, la voluntat d’Spiridónov
també és una barrera entre gent experta en bioètica i les vides dels “animals grans, molts”, que
reclamen. Aprofite per a recordar el Chiqui, una de les moltes víctimes de les investigacions sobre
tetraplegia de la famosa investigadora Almudena Ramón i dels tripijocs al Centre d’Investigació
Príncep Felip-CSIC de València al voltant de les patents (8), abans que aquest centre fora una de8
les insignes víctimes de la fallida econòmica propiciada pels PP valencià.
Coses de l’ètica especista.
Antiguo Bloc de Mino, 02/08/2011, Dossier: Regeneración de la Médula Espinal, https://soymino.wordpress.com/8
2011/07/29/dossier-regeneracion-de-la-medula-espinal/
Almudena Ramón acaronant un gos. No podia ser d'altra
manera.