Des de la seua primera formulació teòrica al 1944, el veganisme és una eina de lluita contra l’ús i l’explotació animal i és, senzillament, una acció directa i individual de boicot a totes les indústries que fan dels animals la seua matèria prima. Aquestes indústries necessiten d’una construcció ideològica, anomenada especisme, per a justificar un sistema de dominació i explotació tan antic i tan transversal per tots els modes de producció com ho és l’heteropatriarcat o la supremacia clànica, racial, nacional. Aquest sistema ideològic converteix els animals directament en propietats i qualsevol altra consideració, com la dels seus drets fonamentals a la vida, a la llibertat i a poder eludir el dany, el dolor i la por, queden supeditats als interessos dels seus amos humans. Aquests interessos són els de convertir-los en aliment o en productors d’aliment, en vestit i en objectes d’investigació o per a l’entreteniment...

1. El socialisme serà antiespecista o no serà. Recollint la proposta el Roger Castellanos.
La lectura del text “El socialisme serà
animalista o no serà”, del Roger
Castellanos, ha estat molt emocionant.
Com a militant antiespecista, m’he vist
arrencat de colp del fang fosc que pasta
l’alcalde d’Algemesí i el seu equip de
govern. M’ha llançat disparat a mil anys
llum de distància de les mentides
descarades, vomitives manipulacions i
caceres de bruixes impulsades per aquest
cap local del Movimiento amb aires de
cacic aldeà que es diu Vicent Ramón
Garcia Mont, i més lluny encara del seu “els
bous no pateixen” o “a qui no li agraden,
que no vaja”. Necessitava d’aquesta
medicina. Estic molt agraït, de veritat.
La llista d’acords absoluts amb el que diu
Castellanos és llarga. El més important és
que, certament, queda oberta “la caixa dels
trons del debat sobre el carnivorisme”. El
problema és que la seua fi s’anuncia com
un adveniment associat a la victòria final
del comunisme mundial, i és a partir d’ací
on vull plantejar les meues objeccions a
mode de propostes de debat.
Des de la seua primera formulació teòrica al
1944, el veganisme és una eina de lluita
contra l’ús i l’explotació animal i és,
senzillament, una acció directa i individual
de boicot a totes les indústries que fan dels
animals la seua matèria prima. Aquestes
Boicot a l'esclavitud. Segle XIX - Segle XXI
indústries necessiten d’una construcció ideològica, anomenada especisme, per a justificar un
sistema de dominació i explotació tan antic i tan transversal per tots els modes de producció com
ho és l’heteropatriarcat o la supremacia clànica, racial, nacional.
Aquest sistema ideològic converteix els animals directament en propietats i qualsevol altra
consideració, com la dels seus drets fonamentals a la vida, a la llibertat i a poder eludir el dany, el
dolor i la por, queden supeditats als interessos dels seus amos humans. Aquests interessos són
els de convertir-los en aliment o en productors d’aliment, en vestit i en objectes d’investigació o
per a l’entreteniment.
El boicot és una vella arma de
les lluites justes, i una de les
s e u e s c a r a c t e r í s t i q u e s
principals està en apel·lar al
poder que és a les mans
d’aquelles persones que l’han
d’exercir. Aquestes persones,
sovint, són les directament
oprimides i que s’enfronten a
l’opressió, com passà amb les
vagues de t ramv ies de
Barcelona al 1951 i al 1957, o
com passà al boicot dels
autobusos de Montgomery, Alabama, encapçalat per la Rose Parks al 1956. Altres vegades, és el
poder de persones que es solidaritzen amb les oprimides, com passà amb el boicot del segle XIX
al sucre i el cotó fet per mans esclaves, o al del segle XXI contra l’esclavatge infantil que s’amaga
d’arrere del cafè, el cacau, el sucre o les pilotes de futbol. Aquest últim és el cas de la gent
antiespecista.

2. La pel·lícula que sempre he volgut proposar com a eina per a generar debat en clau antiespecista
és La llista de Schindler. És un cant a la conscienciació des del privilegi i a partir del contacte
amb la pell de les víctimes. Schindler, des de lluny, només ve la gent jueva com a un instrument,
una oportunitat per a fer-se ric. Després, quan té contacte amb “els seus jueus”, algunes
persones jueves, les converteix en les seues mascotes. Quan veu la massacre del gueto de
Varsòvia es trenca alguna cosa dins seu, però no és fins que és veu a ell mateix com a
“responsable” de l’infern d’Auschwitz que no comença a fer la seua llista.
I és que el veganisme ens crida a prendre consciència de la nostra condició dins del mecanisme
d’opressió. Pel que fa al sistema especista, no som classe obrera alienada, no som esclaves
sense consciència de la seua condició. El sistema ens converteix en consumidores que, amb
cada compra, engeguem els motors dels camions de transport que van cap a l’escorxador.
Nosaltres movem ara mateix i cada dia de la nostra vida la maquinària del Treblinka etern, com
anomenava a l’explotació animal el premi Nobel jueu Isaak Bashevis Singer.
Per a alguna gent, el veganisme pot
ser una forma d’alimentació sana
sense més consideracions o, fins i
tot, un “estil de vida compassiu”,
però el veganisme, fonamentalment,
és una eina antiespecista. Una de
les seues característiques és que
s’ha de fer ara, ja, i per això és
també una crida a prendre partit per
allò que és just. Les persones
veganes, cada vegada més al tot el
món, estan exercint un boicot que
serveix, a més, de mecanisme de
conscienciació per a la lluita
antiespecista. A lluitar s’aprèn
lluitant, i el veganisme és el primer
graó d’aquest aprenentatge.
Existeixen moltes propostes que
cauen en el parany adventista que
en aquest cas, repetisc, és “la
victòria del comunisme mundial”. El
comunisme no és una punta
d’iceberg que un dia emergirà completament per a traure a la llum tot el que mantenia submergit.
El socialisme no pot ser un mecanisme de retenció, i la lluita antiespecista no ha arribat per a
agafar número a cap sala d’espera. Està ací per a fer tremolar els ciments del nostre
adoctrinament especista i això sol provocar, en primera instància, una xicoteta “reacció” semblant
a la que generaren el repte al sistema heteropatriarcal i el repte ecologista.
Al meu parer, aquesta reacció de flaires conservadors és el que lliga i alenteix la valenta proposta
del Roger Castellanos. No passa res: estic segur que trencarà aquells lligams, com hem agut de
fer abans totes les persones antiespecistes. Una gran part del camí ja està fet.