othom sap que els animals pateixen allò que l’activisme antiespecista descriu amb paraules o mostra amb crues imatges. Tothom sap que “tractar com un animal o pitjor” vol dir tractar de forma inhumana, no tindre consideració per la persona ni respecte a la seua dignitat, no fer cas de les seues necessitats, ni de les seues queixes ni dels seus laments. Vol dir maltractar, i fins i tot esclafar, aixafar, humiliar, menysprear. Vol dir explotar i esclavitzar. Com diuen els testimonis, vol dir torturar i matar. Tothom té al seu cervell la definició de l’especisme que, completa i sense vaguetats, radica en aquesta frase. Tothom sap el que és l’explotació animal, ho sap sense necessitat de veure Earthlings i ho expressa d’aquesta forma una i mil vegades...
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...
“Pitjor que els animals”. L’evidència mil vegades repetida i mil vegades negada.
1. de1 3
“Pitjor que els animals”. L’evidència mil vegades repetida i mil vegades negada.
El documental Els internats
de la por està farcit de1
referents antiespeciestes.
Durant tot el franquisme i
ben entrada la democràcia,
centenars de milers de nens i
nenes passaren anys tancats
en internats. Eren criatures
socialment marcades per
tindre mare soltera o
separada (motiu per el que
perdien la pàtria potestat),
per ser de famílies tan
pobres que no podien cobrir
les seues necessitats
bàsiques, etc. Moltes foren
c o m p r a d e s q u a n e re n
nadons a canvi d’enormes
sumes de diners. Altres
estigueren tancades contra la seua voluntat fins a la majoria d’edat, patint greus càstigs físics i
psíquics, humiliacions i abusos sexuals que restaven impunes. Foren utilitzades com a mà d’obra
forçada als tallers dels centres religiosos, que venien manufactures a preus molt més baixos que
les fàbriques on la gent treballadora cobrava un salari. Fins i tot, algunes foren venudes com a
esclaves i altres foren utilitzades com a conillets d’Índies en diversos experiments mèdics.
Una de les víctimes fou la Quimeta Mayals,
internada des de que nasqué fins als 31 anys.
Com que s’enfrontà a la tirania que imposaven
els centres religiosos que s’encarregaven de la
“beneficència”, fou castigada amb l’internament
al Psiquiàtric de Sant Boi, on la sotmeteren a
tota classe de tortures i vexacions per desobeir
les monges. Destaquen els tancaments a una
cel·la de càstig amb camisa de força durant dies
i dies, sense accés al vàter ni cap mesura
d’higiene, i el sotmetiment a electroxocs que no
tenien cap finalitat curativa. Quasi plorant, la
Quimeta diu: ens tractaven pitjor que animals,
perdó que li digui. Pitjor que animals. Tinc una
espina clavada al cor perquè ho he passat molt
malament a les monges de Sant Boi.
Es pot pensar que aquesta comparació amb el
tracte als animals mostra el triomf d’un criteri
benestarista que ja s’ha instal·lat al subconscient
col·lectiu (“els animals reben un tracte millor que
el que jo he rebut”). No és així: he fet un exercici
ràpid amb els cercadors amb la frase “pitjor que
un animal”. La comparació em porta fins al
testimoni d’un tibetà que denuncia les tortures
patides a mans del govern xinès , o el d’un grup2
de persones migrants que arribaren en caiuc a
una platja canària, on restaren hores sense
Montse Armengol, Ricard Belis. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 2015, 75’. http://www.ccma.cat/tv3/1
alacarta/sense-ficcio/els-internats-de-la-por/video/5510334/
El Mundo, EFE, 24/04/2009, Un tibetano dice que el gobierno chino lo torturó como si fuera un animal. http://2
www.elmundo.es/elmundo/2009/04/24/internacional/1240577110.html
Al pati de les Llars Mundet de Barcelona.
Un dia, ser tractat com un animal serà equivalent a
això. Gat salvat d'un incendi per un bomber.
2. de2 3
atenció per por de l’Ebola . Un article que qüestiona l’actitud d’occidentals que esperaven la3
seua evacuació de Nepal després del gran terratrèmol que acaba de patir el país, diu: protesten
perquè les estan evacuant lentament. Algunes fins i tot es queixen que les estan tractant com a
gossos .
4
També recorde les moltes persones que l’han utilitzat per a explicar-me els seus patiments o els
d’altres. M’impressionà la força d’aquesta comparació quan, en l’exposició que traçava la línia
contínua de l’esclavitud humana i l’explotació animal , l’utilitzà una persona que explicava a altres5
l’abast de la primera. Literalment, digué que les persones esclaves negres d’Amèrica “foren
permanentment tractades com a animals, com a inferiors, com a no res”, i ho va fer mentre
recorria l’exposició amb les altres dues persones que l’escoltaven i eren a tres o quatre passes de
creuar la frontera de l’espècie i topar amb les mirades dels porcs i les gallines a l’infern de les
granges, del bou empaitat amb vehicles 4x4 a Galápagos (Guadalajara, Espanya) o de les
tonyines massacrades a les almadraves.
No sóc la primera persona
n i s e r é l ’ ú l t i m a q u e
reflexiona sobre el pes
d’aquesta frase . Sempre6
m’ha paregut la fugida
s u b c o n s c i e n t d ’ u n a
evidència que molta gent té
empresonada al seu cervell.
Tothom sap que els animals
pateixen allò que l’activisme
antiespecista descriu amb
paraules o mostra amb
crues imatges. Tothom sap
que “tractar com un animal
o pitjor” vol dir tractar de
forma inhumana, no tindre
consideració per la persona
ni respecte a la seua
dignitat, no fer cas de les
seues necessitats, ni de les
seues queixes ni dels seus
laments. Vol dir maltractar, i
fins i tot esclafar, aixafar,
humiliar, menysprear. Vol dir explotar i esclavitzar. Com diuen els testimonis, vol dir torturar i
matar. Tothom té al seu cervell la definició de l’especisme que, completa i sense vaguetats,
radica en aquesta frase. Tothom sap el que és l’explotació animal, ho sap sense necessitat de
veure Earthlings i ho expressa d’aquesta forma una i mil vegades.
7
Jo he fet l’experiment de fer-ho constar a la gent que la fa servir i, aleshores, salta un mecanisme
que es resumeix en altra frase: “només és una forma de dir”. L’adoctrinament especista s’imposa
i bloqueja el coneixement amb les seues falsedats i justificacions. De nou, més frases repetides:
les coses han canviat, hi ha normatives estrictes de benestar animal que s’apliquen
escrupolosament, les denúncies animalistes son exageracions a partir d’algunes lamentables
excepcions i del robatori d’imatges per terroristes amb passamuntanyes.
El País, Txema Santana, 12/09/2014, “A Europa ens tracten com a animals perquè els espantem”, http://3
politica.elpais.com/politica/2014/11/12/actualidad/1415821442_006830.html
The Objective.com, Víctor Riberola, 29/04/2015, No son turistas, son pijos maleducados, http://theobjective.com/blog/4
es/Victor_Riverola/2015/04/28/no-son-turistas-son-pijos-maleducados
Animalisme CAT, 05/03/2013, De l’esclavatge humà a l’alliberament animal, http://animalismecat.blogspot.com.es/5
2013/03/de-lesclavatge-huma-lalliberament-animal.html
P. ej., Filosofía Vegana, 30/03/2014, “Nos tratan como a animales”, http://filosofiavegana.blogspot.com.es/2014/03/6
nos-tratan-como-animales.html
Pel·lícula documental completa i subtitulada en castellà: https://www.youtube.com/watch?v=D8mLO9EGCUw7
Salven una ovella del mar.
3. de3 3
Un exercici d’objectivitat a
partir de l’ús subconscient
d’aquesta expressió mostra el
següent model: no fa molt,
no calia justificar res respecte
a l’ús i explotació dels
animals i el tracte que se’ls
donava. No hi havia qui els
defensara i, per tant, no hi
havia debat. Se’ls tractava
c o m a o b j e c t e s q u e
s’utilitzaven, es rebutjaven i
es mataven de la manera que
fóra, donant tot el sentit a la
frase “tractar com es tracta
un animal”.
Han aparegut els moviments
animalistes i la gent que es
qüestiona aquestes formes de
fer és cada vegada més, però
e l s i s t e m a e s p e c i s t a
d’explotació animal continua utilitzant, rebutjant i matant els altres animals com abans, com a
objectes del seu immens negoci que genera bens de consum, sovint, per a molta de la gent que
es qüestiona el maltracte. I és així com apareix la contradicció entre persones que saben el que
significa rebre el mateix tracte que un animal i que ho volen matissar, adornar i fins i tot negar.
El següent pas seria cercar evidències d’eixes matisacions i negacions, enlloc de creure’s sense
més les justificacions elaborades per la indústria d’explotació animal. S’endinsarien en un món
que els permetria de veure com continua sent de real l’expressió “tractar com es tracta un
animal”, i podrien pensar en donar els passos cap al veganisme, que és l’única forma viable per a
fer que siga una expressió del passat.
Rescat obert de pollastres Broiler que, per primera vegada, tindran el tracte
Ser tractats com animals només es bo quan els animals importen. Alliberament de l'ALF.