Com fer programació i UD's per a oposicions a mestre de primària.

1. PROGRAMACIÓ PAS A PAS

2. JUSTIFICACIÓ Cicle, nivell i àrea on es situa la Programació Presentació global de l’àrea per després centrar-se en el cicle escollit. Importància de l’àrea Motiu de l’elecció d’aquest cicle

3. ANÀLISI DEL CONTEXT Ubicació CEIP de .... Comarca Tamany i tipus de població Nivell socioeconòmic del barri Hi ha a l’entorn propostes que tinguin relació amb l’àrea que treballem? Hi ha més CEIP’s a la població? Quina relació en tenim? Organització i estructura Tipus de model organitzatiu S’organitza per cicles o àrees A quin departament o comissió pertanyem? Quina relació té amb l’àrea escollida? Línies i ràtio Recursos Estat de conservació del centre i nivell de dotació Recursos materials, humans i organitzatius lligats a la nostra àrea

4. PEC Breu paràgraf sobre què és, què inclou i com ha de ser Idees generals del PEC del centre Quin tipus de desenvolupament prioritza en els alumnes (global, emocional, social, cognitiu?) Alumnat crític En conseqüència per quin tipus de valors apostarem des de la nostra àrea? Coeducació (atenció a les agrupacions, activitats i rols). Valors democràtics i de consens Integració de les NEE Pluralisme i diversitat d’opinió. Establir l’horari de les sessions Defensar la importància de la nostra àrea Altres documents PAC i MAC

5. VINCULACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ AMB EL CURRÍCULUM Breu introducció on es pot explicar quin a és la idea que seguim en la confecció de les graelles i apartats que es presenten en aquest apartat. Incloure de Finalitats i Objectius de Primària. Incloure breu definició de les competències bàsiques. Incloure Graella d’Objectius d’àrea + Competències pròpies de l’àrea + Continguts de cicle + Criteris d’avaluació (no cal lligats a obj i conting) . (No graella) Aportacions de l’àrea a les competències bàsiques. (No graella) Connexió amb altres àrees.

6. Exemple Graella (CM – llengua) Parlar i conversar Escoltar i comprendre Llegir i comprendre Escriure Coneix, i ús de la llengua i el seu aprenentatge Dim. literària Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetres les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. Competència Oral ... Competència Escrita amb dimensions productiva, de comunicació i creació ... Competència literària ... Comprensió de textos de diferents mitjans de comunicació audiovisual i informàtics per obtenir-ne informació i per aprendre, i valoració guiada de la informació que aporten. Expressió d’idees de forma sintètica a través d’un esquema o imatge Comprendre i extreure informació rellevant de produccions orals, presentades en qualsevol mitjà, distingint entre les idees principals i secundàries. Produir textos audiovisuals senzills tenint en compte els elements bàsics del llenguatge audiovisual per expressar idees, emocions, records. Realitzar breus intervencions davant una càmera de vídeo. Conèixer el funcionament d’una biblioteca escolar i iniciar-se en l’ús de les virtuals. Comprendre i extreure informació rellevant de produccions orals, presentades en qualsevol mitjà, distingint entre les idees principals i secundàries. Produir textos audiovisuals senzills tenint en compte els elements bàsics del llenguatge audiovisual per expressar idees, emocions, records. Realitzar breus intervencions davant una càmera de vídeo. Conèixer el funcionament d’una biblioteca escolar i iniciar-se en l’ús de les virtuals. Comprensió de textos de diferents mitjans de comunicació audiovisual i informàtics per obtenir-ne informació i per aprendre, i valoració guiada de la informació que aporten. Expressió d’idees de forma sintètica a través d’un esquema o imatge. Competència Oral ... Competència Escrita amb dimensions productiva, de comunicació i creació ... Competència literària ... 2) Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetres les reiqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. Exposicions a partir d’un guió, esquema o imatge amb possibilitat de fer-ho davant d’una càmera de vídeo. Ús d’estratègies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta amb el professorat Competència literària ... Competència audiovisual amb dimensió receptiva, productiva i crítica de comunicació i creació. 11) Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comuncicació audiovisual i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents. CRITERIS AVALUACIÓ CONTINGUTS COMP PRÒPIES ÀREA OBJECTIUS ÀREA

7. ORGANITZACIÓ UD SEGONS BLOC DE CONTINGUTS  El conte  Tal com sona  El conte  El conte  El conte 2n TRIM  Les notícies Parlar i conversar D I M E N S I Ó C O M U N I C A T I V A  De mil maneres  Idees clares C, i funcionament llengua i seu aprenentatge  El poema  Les notícies Escriure  El poema  Les notícies Llegir i comprendre  El poema  Les notícies Escoltar i comprendre  El poema 3r TRIM  Les notícies DIMENSIÓ LITERÀRIA 1r TRIM BLOC CONTINGUTS

8. BASES PSICOPEDAGÒGIQUES Idees bàsiques que ens posicionen com a docent Bases Psicopedagògiques Constructivisme Significativitat nivells previs Funcionalitat Transferència Realista Orientacions metodològiques Globalitzat – interdisciplinarietat Motivant treball en grup Lúdic

9. AVALUACIÓ Per a què avaluar? A qui avaluar? alumnes mestres Adequació de la proposta educativa Quan avaluar? Com avaluar? Avaluació a les UD presentades Inicial Formativa Sumativa

10. METODOLOGIA Aspectes metodològics a considerar: Tractament globalitzat dels continguts Valorar el procés d’aprenentatge més que el resultat final. Progrés, participació i actitud Planificar tasques no discriminatòries i adequades a les característiques de l’edat, basades en una bona avaluació inicial. No oblidar la forma lúdica com a mètode natural d’aprenentatge dels infants. Treballar d’allò més fàcil a allò més difícil i dels aspectes més generals als més específics. Potenciació dels hàbits i les tècniques d’estudi. Aprofitament del temps basat en una bona planificació de les sessions. Ús de material divers. Els agrupaments han d’afavorir la bona consecució dels objectius i tasques proposades. Atenció als rols. Utilització de diferents estils d’ensenyament en relació al contingut a treballar (comandament directe, lliure exploració, assignació de tasques, ...)

11. CARACTERÍSTIQUES ALUMNAT Característiques dels alumnes de Cicle --- Característiques socio-afectives Característiques cognitives C. Físico - motores

12. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Paràgraf on s’explica la diferència amb el punt “característiques alumnat” (nivell de concreció) Primer apartat: caracterítiques del grup classe. Segon: Presentació dels casos de NEE

13. UNITATS DIDÀCTIQUES Títol Justificació Número de sessions i temporalització Competències bàsiques Competències pròpies de l’àrea (i d’altres àrees si és un projecte) Aportacions de l’àrea o àrees a les C.B. Objectius Didàctics Continguts de l’àrea o les àrees (repartits per blocs de continguts) Criteris d’avaluació (dividits per àrees si hi ha més d’una) Metodologia específica d’aquesta UD Paper del mestre Caràcter de les activitats Tipus de participació dels alumnes Material Sessions: Activitats d’ensenyament – aprenentatge Inicials Desenvolupament Síntesi

14. UNITATS DIDÀCTIQUES QUÈ S’ENTÉN PER UNITAT DIDÀCTICA? Són el conjunt d’activitats d’E-A ordenades, estructurades i articulades per a aconseguir uns objectius didàctics. Han de tenir un inici i final coneguts (per al professorat i per a l’alumnat). FUNCIONS DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES Donen un alt grau de detall a la programació anual. Es centren principalment en la seqüència didàctica de les activitats i en la metodologia emprada. El conjunt d’UD’s s’ha de correspondre amb la programació anual.

15. COMPONENTS DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES OBJECTIUS DIDÀCTICS Concreten les capacitats i habilitats necessàries per a desenvolupar una competència bàsica. Han d’haver de tipus: cognitiu, metodològic, psicomotriu, actitudinal, emocional, ... Han d’implicar diferent tipus de complexitat. No és el mateix conèixer que crear, memoritzar que analitzar, comprendre que avaluar. S’han de redactar utilitzant un verb en infinitiu que descrigui una acció.

16. COMPONENTS DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES COMPETÈNCIES BÀSIQUES Com l’objectiu didàctic ja apunta a la contribució de la competència, només cal destacar, fer evident, a quina competència ens referim. S’escriurà el nom de la competència bàsica que desenvolupa. En alguna ocasió podria haver algun tret específic o fer referència a la competència pròpia de l’àrea. Exemples: CB: “Competència d’aprendre a aprendre” CB: “Competència d’aprendre a aprendre (adquisició consciència de les pròpies capacitats”. C pròpia àrea: “coneixement de codis artístics” (àrea Ed Artística).

17. COMPONENTS DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES CONTINGUTS D’APRENENTATGE Els continguts, seleccionats d’acord amb el document prescriptiu del currículum i del PEC, han de donar resposta a la pregunta “què hem d’ensenyar perquè l’alumnat assoleixi xxx competència? Han d’haver continguts actitudinals, teòrics i pràctics. Aquesta tipologia de continguts ha d’aparèixer barrejada ja que a la pràctica no s’assoleixen de forma aïllada sinó integrats i en una situació real que requereixi una acció. Ara bé, en el moment d’escriure’ls es poden separar per facilitar la visualització dels mateixos. Es poden relacionar amb els objectius didàctics o no.

18. COMPONENTS DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES METODOLOGIA Part molt important ja que el currículum competencial implica més un canvi de metodologia que de conceptes. Es demana una acció educativa més centrada en l’alumne i menys en la lògica de cada disciplina. S’ha de procurar el desenvolupament de capacitats que permetin utilitzar el coneixement i no tant l’acumulació d’aquest últims. Atendrem a diferent tipologia d’agrupacions i d’utilització de l’espai. Activitats diversificades que generin interès. Ús de material i recursos com a facilitador de competències.

19. COMPONENTS DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES METODOLOGIA II: Orientacions Idees per des de la metodologia desenvolupar algunes competències: Aprendre a aprendre: Dedicar temps a la reflexió col·lectiva o individual. Activitats d’autoavaluació o coavaluació. Millorar la motivació i esforç amb activitats voluntàries. Millorar hàbits amb tècniques d’estudi (subratllat, esquemes, resums, ...) Planificar-se i utilitzar bé el temps via agenda individual o grupal. Autonomia i iniciativa personal: Millora la iniciativa i la creativitat amb activitats on s’hagi d’escollir i justificar l’elecció. Activitat on s’hagin de compartir coneixements permeten potenciar la iniciativa i aprendre a compartir.

20. COMPONENTS DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES METODOLOGIA III: Orientacions Tractament de la informació i competència digital: Des de totes les àrees planificar activitats d’expressió i comprensió oral i escrita i audiovisual. Competència social i ciutadana: Fer activitats que no excloguin ningú i que siguin respectuoses amb la diversitat personal i cultural de tothom. Potenciar activitats on es posi a prova la convivència o la participació activa com a ciutadans. Atenció a la diversitat Ha de ser coherent amb el PEC (organització i mètode). Ha de contemplar: Plans Individuals Grup ordinari Desdoblaments Grups Flexibles Reforços Sobredotació Si són molt extenses es poden redactar apart.

21. COMPONENTS DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES ACTIVITATS D’E-A Han d’expressar-se de forma molt concreta. Han de tenir un ordre lògic que possibiliti assolir les competències apuntades pels objectius didàctics. Es poden dividir en tres grans grups: Activitats inicials Per saber les idees prèvies dels alumnes o per “negociar” o fer saber quins són els objectius d’aprenentatge. Activitats de desenvolupament Per afavorir la construcció de nous coneixements sempre des d’activitats significatives. Activitas de síntesi Per transferir els coneixements o aplicar-los en situacions pràctiques i en diferents contextos. Haurien de reconèixer la utilitat dels nous aprenentatges assolits.

22. COMPONENTS DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ Han de contemplar dos aspectes importants: Funció qualificadora. S’avalua l’aprenentatge. Ens fixem en el resultat final. Funció formadora Importa també el procés i el progrés. Ús de l’autoavaluació i la coavaluació (aprendre a aprendre). Poden haver un o més criteris d’avaluació per a cada objectiu ja que aquest pot tenir associat més d’un contingut. Hem de planificar una avaluació per a cada moment (quan avaluar). No sempre ha d’haver una prova o exercici avaluador per això el criteri pot associar-se a objectiu i també a l’activitat. Han de ser públics pels alumnes i preferiblement observables o mesurables.