Aquesta sensació del després només es superada per la sensació del durant, tan habitual per a la gent animalista com la primera. La gent animalista vetlla sentenciats a mort el dia de la seua execució a la plaça de tortures, mentre crida amb ràbia per l’abolició. Pesones animalistes passegen i fotografien condemnats a mort a les gosseres mentre intenta trobar una adopció contra rellotge, amb l’espasa de Dàmocles dels 15 dies de termini per a l’execució a la cambra de gas. Persones animalistes graven imatges per a mostrar la veritat mentre degollen porcs, mentre unflen a puntades vedells que acaben de nàixer, mentre rebenten conills contra el terra, mentre els visons que es podreixen a dins de les gàbies de la granja els miren fixament. Mentre, encara a dins de la gàbia del laboratori de vivisecció, els macacos Rhesus dibuixen el terror a les seues cares i els Beagle mouen la cua quan veuen la persona amb bata blanca que els va a torturar...