Tatanka Iyotaque podria ser com el voltor que ara planeja sobre una corrent tèrmica esperant trobar-se d’altres, tots volant en la mateixa direcció, o, encara millor, el cadàver d’un animal del que menjar, a qui acusen de tots els mals dels ramaders[2]. I podria ser el nom del llop reproductor d’una llopada del Parc Nacional dels Pics d’Europa, recorrent la seua terra ancestral de caça i trobant-se els seus grans enemics, els éssers humans. Un portaveu dels ramaders sembla la reencarnació del Baum: “el llop és incompatible amb la ramaderia i s’ha d’eradicar”. Diu que no cap altra sol·lució davant dels estralls que generen els llops des de que, fa 20 anys, creuaren de la part lleonesa dels Pics d’Europa cap a l’asturiana. Diu que l’orografia de muntanya dificulta la recollida per les nits tots els animals, i que els ramaders “no poden pujar tots els dies” a ficar els animals a dins d’un tancat...

1. de1 3
El rei dels boscos i les planes.
Jesús Frare.
Lyman Frank Baum és famós per escriure El màgic d’Oz (1900). No és tan famós per haver fet
altres coses bones, com el seu suport a la lluita feminista pel sufragi, i tampoc ho és per ser
partidari de l’extermini dels pobles originaris de les praderies a l’oest del Mississipí.
Una part de la seua vida la passà a Dakota del Sud, terra dels pobles sioux, i a la ciutat
d’Aberdeen fou editor d’un diari anomenat Saturday Pioneer. A finals de 1890, celebrà la mort del
famós cap Tatanka Iyotake (Sitting Bull) amb una editorial del diari, on afirmà que “la millor
seguretat dels establiments fronterers s’assolirà amb l'aniquilació total dels pocs indis restants.
Per què no l’aniquilació? La seua glòria ha fugit, el seu esperit trencat, la seua virilitat esborrada;
millor morir que viure la seua misèria. La història oblidarà aquests últims éssers menyspreables i
parlarà, en edats posteriors, de la glòria dels colons, grans reis dels boscos i les planes”.
Catorze dies després, ja amb el nou any, es produí la massacre de Wounded Knee. El cap Si
Tanka havia fugit amb el seu grup de la reserva on els havien confinat, juntament amb els xeienes,
per a reunir-se amb altres lakota a la reserva de Pine Ridge. Un destacament del famós Setè de
Cavalleria els interceptà sense cap dificultat i els obligà a girar cua, cap a un tren que els havia de
deportar a Nebraska. A Wounded Knee, on havien acampat i on començà el seu desarmament,
els prop de 500 soldats acabaren matant unes 300 persones entre homes, dones i infants, i fins i
tot mataren 6 dels seus a causa del foc amic. La resposta del Baum fou que “la neteja
d’aquestes criatures salvatges i indomables de la faç de la terra” s’hauria d’haver produït abans i
millor .
1
Els reconeixia com a originaris, però ara era el temps de la civilització i no en tenien d’encaix.
Molestaven la gent colona que havia convertit els seus territoris ancestrals en pastures i conreus,
Warwick University (Coventry, UK), L. Frank Baum's Editorials on the Sioux Nation, http://www2.warwick.ac.uk/fac/1
arts/english/currentstudents/undergraduate/modules/fulllist/second/en213/term1/l_frank_baum.pdf
Llop ibèric (Canis lupus signatus).

2. de2 3
suposaven un obstacle per a la construcció de carreters i vies de tren i eren una font permanent
de conflictes i guerres. L’extermini era, senzillament, allò més còmode (pels blancs, clar).
Tatanka Iyotaque podria ser com el voltor que ara planeja sobre una corrent tèrmica esperant
trobar-se d’altres, tots volant en la mateixa direcció, o, encara millor, el cadàver d’un animal del
que menjar, a qui acusen de tots els mals dels ramaders . I podria ser el nom del llop reproductor2
d’una llopada del Parc Nacional dels Pics d’Europa, recorrent la seua terra ancestral de caça i
trobant-se els seus grans enemics, els éssers humans.
Un portaveu dels ramaders sembla la reencarnació del Baum: “el llop és incompatible amb la
ramaderia i s’ha d’eradicar” . Diu que no cap altra sol·lució davant dels estralls que generen els3
llops des de que, fa 20 anys, creuaren de la part lleonesa dels Pics d’Europa cap a l’asturiana.
Diu que l’orografia de muntanya dificulta la recollida per les nits tots els animals, i que els
ramaders “no poden pujar tots els dies” a ficar els animals a dins d’un tancat.
Presenta els ramaders a la competida candidatura dels “primers ecologistes de la història”, on
s’ha de trobar al costat de caçadors i taurins. Diu que ja no pot ser com “fa 30 anys” (parlem dels
anys 1980?), quan els pastors pujaven a la muntanya amb tota la família, deixaven a càrrec del
ramat les dones i els xiquets “que ara han d’anar a l’escola” i marxaven a segar. Ara s’apropien
de la muntanya a través d’uns animals que deixen allà per a que convertisquen les pastures en la
carn que ells convertiran en euros, com una espècie de dipòsit a termini on els predadors són
inconvenients a eliminar.
També ens deia, el 2013, que molts atacs de llops no es denunciaven davant les administracions,
perquè no eren indemnitzables o perquè estaven coberts per assegurances privades. Que no n’hi
ha denúncies falses, i que posa la mà en el foc per la resta de ramaders d’Onís. Ara, quan el PP
ha portat fins al ridícul això de posar la mà en el foc per altres, també sabem de les operacions
Skol i Loki , de les que resulta un frau de 200.000€ a les arques públiques amb denúncies de4
falsos atacs.
Per a documentar els fraus, s’ha fet servir diverses vegades el mateix animal mort amb fotos des
de diferents angles i, fins i tot, retallant la mateixa foto. S’han donat per bons ossos i cadàvers
putrefactes al costat d’animals acabats de morir i s’han acceptat animals que havien mort pel
La Vanguardia, bloc EcoGallego, José Luís Gallego, 06/04/2016, Los buitres no cazan, ni atacan, http://2
www.lavanguardia.com/natural/20160406/40942501747/buitres-no-cazan-ni-atacan-ecogallego.html
La Nueva España, Ramón Díaz, 21/11/2013, "El lobo es incompatible con la ganadería, no existe más solución que3
erradicarlo”, http://www.lne.es/oriente/2013/11/21/lobo-incompatible-ganaderia-existe-solucion/1503096.html
La Vanguardia, bloc Natural, redacció, 18/07/2016, El lobo era inocente: 20 investigados por cobrar ayudas por4
ataques falsos, http://www.lavanguardia.com/natural/20160718/403298615325/guardia-civil-investigacion-fraude-
ataques-lobos-asturias.html
Cartell de recompensa per la captura del Tatanka Iyotake, i notícia de la seua mort (15/12/1890).

3. de3 3
malalties, amb la connivència de fins a 11 guardes d’Astúries que validaven la mentida. A més,
moltes falses denúncies s’han cobrat per doble vIa, a través de les assegurances privades i de les
indemnitzacions públiques.
Sembla que és el que proven de fer fa temps amb els voltors, als que volen convertir en
rapinyaires que ataquen ramats per a tindre algú a qui culpar de falsos atacs. Hem vist molts
vídeos que volen ser la prova definitiva d’aquests atacs i que només mostren cotxes perseguint
voltors i un homes que assenyalen animals moribunds que ens volen presentar com a sans.
Eixes vaques, ovelles i cabres, plorades com a mercaderies malaguanyades, són les víctimes de
l’explotació animal. Senzillament, ha mort abans del que estava previst i fora de l’engranatge de
la indústria.
El voltor i el llop són allà on sempre han estat, i no poden estar a cap altre lloc. N’hi ha que trau
molt de profit del clima de rebuig que aconsegueixen generar amb els seus contes de Pere i el
llop, unflant els subsidis d’aquesta activitat que diuen justifica l’extermini d’animals salvatges.
Per altra banda, i amb tota la hipocresia del món, trauen les seues escopetes i llancen ràtzies que
acaben en massacres, evidenciades amb els cadàvers de llops penjats per tot arreu.
Aquest és, altra vegada, 126 anys després, el rei dels boscos i les planes de Lyman Frank Baum.
A l’esquerra, foto del cadàver del cap Si Tanka (Big Foot), víctima de la matança de Wounded Knee.
A la dreta, llop matat i penjat d’un senyal a Astúries.