Tordesillas. Altre any, el segon dimarts de setembre ens ha portat el linxament anunciat del Toro de la Vega. Li deien Volante. Patí durant 21 minuts, i no tingué cap oportunitat. Sembla que l’espectacle avergonyí, fins i tot, el cor de cínics que cobreix la massacre amb la història, la tradició o la sempiterna lluita d’allò que es manté autèntic front a la globalització i la influència cultural anglosaxona . Són, però, la mateixa gent que defensa que la cultura tradicional no creu en la eradicació de la violència, que no cap altra solució que dirigir-la cap a objectius no humans per a evitar així la proliferació d’una violència sense sentit en la societat i els éssers humans. Els mateixos adoradors de l’immemorial torneig...

1. El Toro de la Vega. Publicat el 18/09/2012.
Com a principal participant, el bou té uns drets que se li respectaran estrictament, perquè això ho
dicta el bon sentit i la costum. Que cap persona gose tractar malament el bou, ni viu ni mort, ni
de paraula ni de fet. Que es tracte el bou amb la dignitat i honor que la seua categoria de
tornejant li confereix.
De les Ordenances de l‟Immemorial Torneig del Toro de la
Vega1
Altre any, el segon dimarts de setembre2 ens ha portat el
linxament anunciat del Toro de la Vega. Li deien Volante, i
el vengueren per a que fora massacrat a Tordesillas per un
tumult armat amb llances. Patí durant 21 minuts, i no
tingué cap oportunitat: ja ferit per un matancer a peu,
s’agenollà davant d’un grup a cavall que ni tan sols fou
capaç de respectar les estranyes normes escrites per a que es
puguen presentar com a cavallers3.
Sembla que l’espectacle avergonyí, fins i tot, el cor de cínics
que cobreix la massacre amb la història, la tradició o la
sempiterna lluita d’allò que es manté autèntic front a la
globalització i la influència cultural anglosaxona4. Són,
però, la mateixa gent que defensa que la cultura tradicional
no creu en la eradicació de la violència, que no cap altra
solució que dirigir-la cap a objectius no humans per a evitar
així la proliferació d’una violència sense sentit en la societat
i els éssers humans5.
Els mateixos adoradors de l’immemorial torneig, quan els
convé, ens el presenten com el que és: un linxament
orquestrat que justifiquen com a necessari per a donar
eixida a la violència natural dels animals humans. Diuen
que els mateixos que ens presenten com a intel·lectualment
superiors (per això poden fer el que vulguen amb els altres)
no poden ser fidels a principis ètics perquè la violència
Volante, abans de patir martiri i mort a
forma part d’ells mateixos, encara que siguen anglosaxons.
Tordesillas.
Es veu que hi ha molta gent que, si no pot torturar un bou o
qualsevol altre animal, acaba dalt d’un campanar amb un
rifle de repetició, o fins i tot, té l’ocurrència de muntar avalots per a protestar contra la injustícia o
Trencaré, per primera vegada, amb l’esforç de facilitar la demostració del que s’afirma a aquesta pàgina. No vull cap
enllaç amb el Patronato del Toro de la Vega.
2 Ordenances de l‟immemorial Torneig del Toro de la Vega. Capítol II, que trata estrictament del torneig. 5. Que es
celebre el segon dimarts de setembre. Capítol VI, que tracta de l‟elecció del bou, el seu tancament i la seua solta. 10.
Que en el matí del segon dimarts de setembre, sobre las 10 o les 11, a toc de rellotge i amb la més solemne música que es
puga, es done ordre per a soltar el bou a la plaça i, quan isca, se l col·loque la divisa amb els colors de la Vila.
3 El País, 11.09.2012, Impacientes por matar a „Volante‟.
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/09/11/actualidad/1347348989_893616.html
4 El Mundo, 21.12.2006, Ganaderos y empresarios preguntan al Gobierno si apoya la „reforma‟ taurina.
http://www.elmundo.es/elmundo/2006/12/21/toros/1166697363.html.
(…) Gaspar Llamazares: el coordinador general d‟Esquerra Unida rebutjà la idea i s‟oposà a incorporar a la legislació
els „prejudicis anglosaxons‟ sobre la cultura espanyola.
5 El Mundo-Diario de Valladolid, 22.08.2011, Martín Arias defiende el Toro de la Vega como forma de canalizar la
violencia. A través de la Diputació de Valladolid.
http://www.diputaciondevalladolid.es/si/documentos/2011/agosto/22/000TMW1P.pdf
(…) Amb el títol La festa del Toro de la Vega, violència i representació, Martín Arias defensà, a la Universitat Nacional
de Colòmbia, “la festa més autèntica que es conserva a Espanya i, possiblement, a Europa; a més de ser el festeig de
tauromàquia popular documentat amb major antiguitat”.
(…) Intervenció dirigida a analitzar des d‟un punt de vista antropològic “com en la cultura tradicional no es creu que la
violència es puga eradicar, i per això s‟ha de desviar cap a objectius no humans, mitjançant una festa”. Eixa
“representació carnavalesca” evita, a parer del professor de Valladolid, “la proliferació d‟una violència sense sentit a la
societat i els éssers humans”.
(…) Proposà reflexionar sobre la influència cultural anglosaxona, “que no ha ofert models de gestió de la violència
juvenil”.
1

2. per a reivindicar els seus drets6.
El gran invent medieval del Toro de la Vega serveix per a que s’esbrave aquesta gent que, això si, ha
de respectar unes ordenances que semblen redactades per AlfonsoUssía7 i que tornen a convertir
eixos troglodites sotmesos pel seu instint violent en la personificació de la forma cavalleresca de
ser castellà i de la noblesa de Tordesillas8. Pretenen presentar els fets com a un torneig on el bou
té alguna oportunitat de ser el campió o d’escapar de la mort, fites que no van necessàriament
associades9, i on els humans mostren la seua vàlua10 quan el maten amb una llança que els
garanteix tres metres i mig de distància11 de les banyes de l’animal.
Saben que la naturalesa del bou el farà fugir del perill, i fan com si li donaren una oportunitat. El
solten a la plaça Major i el fan córrer cap l’eixida del poble pel pont sobre el Duero, que creua
empaitat per la gent que té a tocar sense saber que és la porta a l’infern. Tenen previst que, a l’altra
banda del riu, elegirà qualsevol de les tres direccions de fugida que té al davant, i li donen 400m
més de marge; quan passa davant de les sinistres marques de banderes espanyoles, un tro de
pólvora anuncia que ja pot ser víctima de les llances12.
Sobre el paper, l’infern té una entrada i una eixida. Si, en la seua fugida, el bou aconseguira eixir
per davant i només per davant de l’ampla zona marcada per a la seua tortura i matança, no
l’haurien de matar i seria proclamat guanyador13. És, però, una quimera, perquè l’animal acaba
envoltat de llances només entrar; com si s’haguera d’enfrontar als llops, cerca un arbre amb el que
protegir l’esquena mentre es defensa amb les banyes, sense saber que no poden fer front a eixos
ullals de tres metres i mig.
El Toro de la Vega és, segons el reglament d’espectacles taurins populars de la Comunitat de
Castella i Lleó14, un espectacle tradicional15 exempt16 de complir el principi general d’absència de
maltractament als animals17i la prohibició de ferir, punxar, colpejar, subjectar o de tractar de
qualsevol altra forma cruel els bous, així com de matar-los en presència de públic18. És una volta
Op.cit., (…) Les societats que han eliminat totes les festes amb animals, on han nascut els moviments animalistes, “son
las que ara ens ofereixen un tipus de violència que abans no es donava”. Exemples d‟això son els recents tiroteigs d‟Oslo
o las revoltes de Londres. Precisament, Colòmbia “ha aconseguit frenar un mica la violència”, assenyala Martín Arias,
qui pensa que la cultura tradicional pot contribuir a “canalitzar-la”.
6
7
http://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_Uss%C3%ADa
Ordenances. Justificació general.
9 Capítol III, que tracta dels drets del bou. 2. Si el bou, pel seu valor i saviesa guanyara fama, malgrat haver resultat
mort, s‟ha de tindre Consell per si convinguera que fóra declarat guanyador del torneig.
10 Capítol II. Introducció. El torneig del Toro de la Vega es una competència i enfrontament entre l‟humà y el bou; un
armat de llança y l‟altre amb les seues defenses naturals. 2. Ambdós, bou i persona tornejant, han de estar en igualtat
de condicions naturals, per la qual cosa cap tornejant gose acudir al dit torneig en mal estat d‟ànima, ja siga per efecte
de vi o altres substàncies o processos estranys a la bona ordre, ja siga per altra causa que el faça anormal. I s‟ha
d‟entendre el mateix traslladat al bou.
11 Capítol VII, que trata de la llança. 4. Que el pal no puga amidar més de 3,5 metres.
12 Capítol I, que tracta dels límits i cotes per a celebrar el dit immemorial torneig.
13 Capítol II. 1. Que només es puga ferir el bou amb la llança dins dels límits dits i de forma que cap persona gose el dit
bou, ni abans d‟entrar al límit anterior ni després d‟eixir del límit posterior. Capítol III, que tracta dels drets del bou.
8. Si el bou excedira els límits marcats, malgrat que després regressara al camp, doneu-li per guanyador i finalitze el
torneig. 10. Si el bou excedira els límits marcats, guanya el torneig i se li ha de tornar als prats del Zarpadiel, on serà
curat i rebrà els honors corresponents.
14 A Normativa Taurina de la Comunidad de Castilla y León: Reglamento de espectáculos taurinos populares de la
Comunidad
de
Castilla
y
León,
aprobado
por
14/1999
de
8
de
febrero.
(p.
53-65).
http://www.jcyl.es/web/jcyl/binarios/732/43/Normativa_Taurina.pdf?blobheader=application%2Fpdf%3Bcharset%3D
UTF-8&blobheadername1=Cache-Control&blobheadername2=Expires&blobheadername3=Site&blobheadervalue1=nostore%2Cno-cache%2Cmustrevalidate&blobheadervalue2=0&blobheadervalue3=JCYL_ProteccionConsumo&blobnocache=true
15 Reglament, Capítol II (Dels espectacles taurins tradicionals). Art. 28. Els espectacles taurins tradicionals. 1. Els
espectacles taurins tradicionals són aquells festejos populars amb bous de toreig la celebració dels quals, arrelada
socialment, es vinga realitzant a la localitat de forma continuada des de temps immemorials, i es desenvolupen d‟acord
amb la costum del lloc. 2. S‟entén per celebració des de temps immemorial, als efectes prevists al paràgraf anterior,
aquells espectacles que acrediten tindre una antiguitat d‟almenys dos-cents anys.
16 Art 19.2: Allò establert al paràgraf anterior s‟entén sense perjudici de la possible realització d‟aquelles accions
físiques que s‟hagen d‟efectuar sobre els bous de toreig tendents a garantir la seguretat i integritat de les persones
participants, el desenvolupament de l‟espectacle, o aquelles que, excepcionalment, siguen inherents a la celebració d‟un
espectacle taurí tradicional dels previstos al Capítol II d‟aquest Reglament.
17 Art. 2 (Principis generals), apartat b).
18 Art. 19.1
8

3. de clau més de l’excepcionalitat normativa general a l’estat espanyol dirigida a permetre i justificar
la tortura i l’acarnissament que han de patir els bous, totalment exclosos de la protecció d’unes
normes benestaristes que protegeixen ben poc.
I és que, com sol passar amb moltes
normes benestaristes, la seua protecció
s’acaba quan topa amb el més mínim
interés humà que, al caliu del paradigma
especista, no té cap dificultat en imposar-se
per sobre dels interessos i els drets més
fonamentals dels altres animals. Aleshores,
la norma benestarista esdevé paper mullat,
una farsa monumental que es fa més
evident amb els articles de les normes
espanyoles que exclouen els bous de termes
com patiment innecessari o mort ràpida i
sense dolor.
Els interessos que es barregen a Tordesillas
són el gran negoci de indústria taurina,
depenent de les subvencions públiques; la
faena de les persones propagandistes a sou;
les ganes de notorietat de les que han
trobat una forma de fer currículum i de
Forges.
convertir-se en expertes que donen
conferències; l’oportunisme de la gent de la
política que somnia amb banys de masses o la covardia de la que, abraçada a la seua cadira, té por
de moure’s i de no eixir a la següent foto; la falta d’escrúpols de qui gaudeix amb el patiment; la
connivència de qui prefereix la còmoda estabilitat de la injustícia que pateixen altres a la incertesa
d’un futur més just; la falta d’intel·ligència de qui mai s’ha aturat a pensar… Tot contra els altres
animals, a Tordesillas com a qualsevol altre lloc on els torturen.