... A aquest document gràfic, la germanor entre sistema especista i patriarcal(5) cobra vida. Aquells moviments circulars amb el catèter a dins de la vagina de la porca, sempre en el sentit de les agulles del rellotge, en realitat serveixen per a buidar a l’úter l’esperma que s’ha quedat al catèter i assegurar el procés d’inseminació. Els homes adults, per contra, centren l’atenció en les reaccions de les truges, que alcen la cua mentre es fa aquest procés. Ho identifiquen amb plaer sexual i reclamen tota l’atenció per a aquest fet, ja que el prenen com a justificació. El Cisco l’anomena “gustirrinín”...

1. Benvingut al món, Pepet. El corder de “El Foraster”.
El Show de Truman era una1
vida aparentment idíl·lica i
completament falsa per a
aquest personatge interpretat
p e l J i m C a r r e y. U n a
productora de televisió l’adoptà
legalment per a convertir-lo en
el centre d’un reality que havia
de ser la seua única realitat,
sempre. Per sobre de
l’immens decorat, a dins de la
Lluna, el Christof (Ed Harrys)
generava la veritat convenient i
s’assegurava de neutralitzar
totes les contradiccions.
La visita a Algerri de El
Foraster sembla aquest show2
fet realitat, amb format de baix
pressupost. Dues setmanes abans sentirem els plors de la Nuca durant la visita al Serrat, un
poblat de Queralbs. Era una gossa amb un collar de descàrregues elèctriques que fou castigada
per un pastor d’ovelles malgrat els subtils esforços per a evitar-ho del Quim Masferrer, qui3
després aprofità “l’anècdota” pel seu monòleg. Un dels càstigs davant de càmera fou perquè la
Nuca no complia “correctament” les ordres de conducció del ramat, i l’altre fou perquè si, per
demostrar que es podia fer.
La visita a una granja de porcs
d’Algerri, per a que el Masferrer
coneguera “l’animal estrella de
la zona”, és tot un document ,4
on els talls d’imatge fan que la
realitat desaparega en favor del
gag còmic. Si observem el
procés sense veu, veurem que
“l’objecte” principal de l’escena
és un animal marcat amb una
ratlla de pintura blava a
l’esquena, integrat en una filera
d’individus amb la mateixa
marca i tots a dins d’una
estructura de compartiments
metàl·lics que els immobilitza.
Es pot veure que, mentre els
humans el manipulen, aquest
individu només pot donar passes
EUA, 1998, 103m. Dir: Peter Weir. Guió: Andrew Niccol.1
El Foraster a Algerri (Noguera), programa de TV3, emissió del dilluns, 16/03/2015. http://www.ccma.cat/tv3/el-2
foraster/
El Foraster a Queralbs (Ripollès), emissió de dilluns, 02/03/2015. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-foraster/queralbs/3
video/5473771/.
A partir del minut 12:00, es pot veure la visita al Serrat. Comença amb la imatge d’un gran ramat d’ovelles a dins d’un
tancat i la presentació dels pastors: els germans Sisco i Joan i el seu pare, el Pere. És aquest qui castiga la Nuca.
Comença a partir del minut 4:25 del programa a Algerri.4
Maqueta de Seahaven, el fals poble on tenen el Truman. Són diverses les
realitats construïdes i manipulades, com les d’aquest poblet idíl·lic.
Esquema de la inseminació artificial d'una porca.

2. endavant o endarrere. I el primer que es pot veure és que es tracta d’una femella.
Els “subjectes” són el Quim Masferrer i els seus cicerones, un nen que es diu Màrio i son pare, el
Cisco. Al primer tall d’imatge, veurem com el Màrio neteja la vulva de la porca. Al següent,
cobreixen amb lubricant un llarg catèter i li’l introdueixen, mentre ja podem observar un estri
metàl·lic que descansa sobre el llom de l’animal i que resta encaixat al seu maluc. Fan altre tall
d’imatge, i podem veure una ampolla de plàstic connectada amb un tub al catèter i subjectada per
eixe estri. Quan el Màrio comença a retirar l’ampolla es produeix altre tall i, posteriorment, el
xiquet remena compulsivament el catèter a dins de la vagina de la porca, fins que el retira. En cap
moment s’ha vist la cara de l’animal, només ha aparegut la seua meitat del darrere.
Si incorporem la veu, el Cisco conta que un mascle que no hem vist mai ha desfilat per davant de
les porques, sempre estabulades i immobilitzades, per a detectar les que estan en cel i les que no.
Aprofiten per a fer broma amb el xiquet sobre el tacte de la vulva, i també sobre la longitud del
penis d’un porc, que pot superar els 50cm. Els comentaris del xiquet sobre el que està fent fan
molta gràcia al Masferrer, i els incorpora al seu monòleg de la mateixa manera que va fer amb els
plors de la Nuca.
Al remat, han tergiversat el procés davant del nostres propis ulls, i ens han dit el que hem
d’entendre. El que hem vist és una inseminació artificial, és el que han fet amb l’ampolla de plàstic
amb esperma de porc i el catèter. És una violació, la cosificació d’una femella a la qual han
convertit en un objecte encaixat dins d’un receptacle metàl·lic i que es connecta amb l’ampolleta
d’esperma a través del catèter.
En uns 114 dies, ella parirà i la tornaran a immobilitzar per a que continue sent un engranatge de
la màquina amb la funció d’alletar. Parirà entre 8 i 16 garrins que seran objectes només nàixer,
“productes” sempre processats dins de receptacles com els que pateix sa mare. Seran eliminats

3. com a rebuig si donen problemes o generen massa despesa. Amb 5 mesos de vida hauran arribat
als 120kg de pes i aniran a l’escorxador, sempre com a coses que es desplacen per conductes,
que s’amunteguen en transports, que s’encaixonen per a ser atordides i que s’enganxen en
cadenes per a ser degollades.
Pel conjunt de la societat també fan un tall d’imatge, una manipulació de la realitat que oculta tot el
possible eixe temps en què les coses tenen cara i ulls, criden, ploren i pateixen. Ja matades i
esquarterades, torna la imatge en forma de talls a la carnisseria o als supermercats, generalment
ja preparats i empaquetats amb formes geomètriques, allunyades de la vida. I la femella resta
sempre oculta, com a l’engranatge sense cara ni ulls que manipulen el Cisco i el Màrio.
A aquest document gràfic, la germanor entre sistema especista i patriarcal cobra vida. Aquells5
moviments circulars amb el catèter a dins de la vagina de la porca, sempre en el sentit de les
agulles del rellotge, en realitat serveixen per a buidar a l’úter l’esperma que s’ha quedat al catèter i
assegurar el procés d’inseminació. Els homes adults, per contra, centren l’atenció en les
reaccions de les truges, que alcen la cua mentre es fa aquest procés. Ho identifiquen amb plaer
sexual i reclamen tota l’atenció per a aquest fet, ja que el prenen com a justificació. El Cisco
l’anomena “gustirrinín”.
Transcric del monòleg del Quim Masferrer: “Cisco, jo no em vull posar amb la vocació del Màrio,
però explica-li bé d’on venen els nens.
Perquè d’aquí a 4 o 5 anys, en Màrio
coneixerà una noia, se l’emportarà a sopar i,
si després volen ‘jaleo’, en Màrio traurà un
catèter de 50cm, la tovalloleta i… Vinga!
Ale!”. A dins dels nostres caps ho veiem,
veiem la cosificació i la violació que el
Christof especista ens adorna i ens amaga,
que presenta com a motiu de plaer i de
diversió, que normalitza fent servir nens que
riuen.
Després d’un senglar que fa 10 anys que viu
tancat al corral d’una casa en runes, el
següent protagonista animal és el Pepet, un
corder de la granja de la Clàudia i de sa6
mare, que és de Barcelona i s’enyora la
ciutat, i que traspassà la gelateria familiar al
barri de Gràcia per a anar viure al poble del
seu company.
En aquest cas, les protagonistes són les
cries, la matèria prima de la carn de corder,
amb la seua cara angelical al costat de la
d’aquesta xiqueta tan bonica i envoltada
d’una tendra música. A la granja, primer hi
són unes mares tancades amb les seues
cries, separades les unes de les altres a dins
de compartiments. El Pepet és orfe i és a
dins d’un tancat més gran. Corre cap a la
Clàudia que crida “Lleteta! Lleteta!”, i es beu
un biberó davant de les càmeres. Després,
apareix altre corder acabat de nàixer, i li
curen el cordó umbilical davant de les
Rebelión, Enric Llopis, 10/03/2015, Feminismo y animalismo, dos luchas en común, http://www.rebelion.org/5
noticia.php?id=196282
Visita a la granja de corders, a partir del minut 15:00.6
Una cria marcada per a l’escorxador intenta tornar amb sa
mare.

4. càmeres.
En aquesta situació, convé que les víctimes tinguen cara, perquè la idea del sistema que cura i
acarona és molt potent. La presència silenciosa del pare, que escolta distant, també es molt
potent. És el moment que el sistema es disfressa de femení i usa les dones per a enganyar.
Després, es tallarà la imatge i apareixerà l’autoritat masculina en forma de negociació i venda, de
transports i de ganivets que, lluny dels somriures, tallaran el coll dels pepets. El sistema,
patriarcal i especista, juga amb les llums i amb les ombres per a tergiversar i imposar la seua
veritat.
Al monòleg, el Quim es burla de la gent urbanita a través de les amigues de la mare de la Clàudia
que, amb els seus talons alts i els seus mòbils, que no encaixen dins la puresa del món rural que
representen el Màrio i el Cisco mentre inseminen truges. Jo hi veig la figura de dones
empoderades, com aquelles primeres mestres de la República que arribaven de la ciutat al món
rural amb els cabells curts, les faldilles per sobre del genoll i les sabates planes per a alliberar-se i
i ensenyar a alliberar-se de les cotilles de la tradició. Jo hi veig animalistes, antiespecistes, la
majoria de les quals són dones
com la Sylvia, l’actriu que marxà
del Show de Truman i que, des
de fora, lluita per la seua
llibertat mitjançant la campanya
Free Truman.
Al corder acabat de nàixer, el
Quim li diu “benvingut al món”.
És una frase pròpia del món
irreal de Seaheven, l’aldea dins
d’una campana on viu Truman,
perquè la trista realitat del
corder fa més adient el lema
escrit a les portes de l’infern de
D a n t e : “ A b a n d o n e u t o t a
esperança”. Nosaltres lluitem
per a alliberar tots els Truman
no humans que explota la
industria especista.
El Truman quan fuig de la farsa creada pel Christof. Amb ulls animalistes,
el viatge de Truman pel fals mar del plató representa la lluita antiespecista, i
aquesta ascensió per les escales, tot el que aconseguim. Entre els seus
graons, està el veganisme, que és un pas per a arribar a la fi.