El nom de la pel·lícula Trobades a la tercera fase s’inspira en la classificació Hynek dels contactes entre éssers humans amb alienígenes. La trobada pròxima de tercera fase (RR3) arriba al contacte visual: un individu humà veu alienígenes, fora o dins de les seues màquines. El somni de la comunicació entre uns i altres arriba amb la cinquena fase (RR5). Amb els anys, cada vegada em resulten més difícils les experiències de primer contacte, les trobades amb persones que entenen la vida sense que els altres animals siguen un factor a tindre en compte. Tope amb cosmovisions que arriben de les profunditats de l’especisme, que es mostren a través d’expressions tan punyents que obren un abisme entre elles i jo. Cadascuna de les moltes vegades que tinc una d’aquestes experiències, em venen a la ment aquelles escenes de Ballant amb llops , amb els sioux Zintká Nagwáka i Pehín Otháte i el tinent Dunbar al voltant del foc, buscant la forma de saltar les enormes barreres de comunicació que els separaven.

1. La cinquena fase.
El nom de la pel·lícula Trobades a la tercera fase1 s’inspira en la classificació Hynek dels contactes
entre éssers humans amb alienígenes. La trobada pròxima de tercera fase (RR3) arriba al
contacte visual: un individu humà veu alienígenes, fora o dins de les seues màquines. El somni de
la comunicació entre uns i altres arriba amb la cinquena fase (RR5).
Amb els anys, cada vegada em resulten més
difícils les experiències de primer contacte,
les trobades amb persones que entenen la
vida sense que els altres animals siguen un
factor a tindre en compte. Tope amb
cosmovisions que arriben de les profunditats
de l’especisme, que es mostren a través
d’expressions tan punyents que obren un
abisme entre elles i jo. Cadascuna de les
moltes vegades que tinc una d’aquestes
experiències, em venen a la ment aquelles
escenes de Ballant amb llops2, amb els sioux
Zintká Nagwáka i Pehín Otháte i el tinent
Dunbar al voltant del foc, buscant la forma
de saltar les enormes barreres de
comunicació que els separaven.
Quan aterrem als planetes de la tortura, es donen trobades pròximes de tercera fase que ja formen
part de la monotonia. Apareixen davant nostre eixos individus que fan les seues exhibicions, com
un patètic haka3 que consisteix en torejar un bou imaginari amb una capot imaginari o una muleta
imaginària, mentre la resta de gent com ells aplaudeix i crida “olé”. Repeteixen una i altra vegada
coses com: tu no menges carn? Tu no tens gos i el passeges lligat? Si no t’agrada no vingues!
Què serà de les deveses? És la festa nacional, viva Espanya! Als xiquets els agrada el circ!... No
són arguments ni interpel·lacions, només entrades del catecisme especista que reciten una i altra
vegada, sense que importen els arguments contraris.
Destaquen els vells que decideixen fer evident la misèria que seran fins al dia de la seua mort, ja
sense cap remei. Recorde especialment un de Tordesillas que quasi no s’aguantava dret amb el seu
gaiato, i que es passava el polze pel coll, de banda a banda, com a amenaça cap a nosaltres. O
aquella mòmia que isqué del circ Wonderland, quan era a la plaça de bous de València, per a fer
com que ens crivellava amb les seues mans, amb les que feia la forma d’una metralladora. A
aquests, a tots els que criden “viva
Franco” o ens fan el salut feixista, i a tots
els que s’amaguen darrere la seua edat
per a insultar i agredir, desitge que la
biologia els regale, com a fi de la seua
vellesa, la mort digna i en pau que ells
neguen als animals que torturen pel seu
gaudi. El futur on no hi seran ens espera
a la cantonada.
Formen part d’una enorme col·lecció,
amb milers i milers de casos que es
resumeixen en un. Va passar a l’illa de
Mallorca i estigué protagonitzat per un
inqualificable parell, autors de frases
com: “Filla de puta, vine ací que et fique
1 Títol original: Close Encounters of the Third Kind. 1 977,EUA,137m. Guiói direcció: Steven Spielberg. Amb Richard
Drey fuss, François Truffaut i Melinda Dillon.
2 Títol original:Dances with Wolves. 1990,EUA,183m. Direcció: Kev in Costner. Guió: Michael Blake. Amb Kev in
Costner, Marie McDonnell, Graham Greene, Floy d Westerman, Rodney A. Grant i Wes Studi.
3 Les danses maoris de Nova Zelanda són una meravella quenoes pot comparar ambaquesta cosa. Només ha estat una
llicència.
Escena típica.
Esdev eniment del carall. Per a veure el vídeo,al mateix article
penjat a Animalisme CAT:
http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/08/la-cinquena-
fase.html

2. el badall pel cony”. La cinquena fase només es produirà a un lloc molt allunyat d’ells. La
comunicació és impossible.
És amb altra gent que mantenim eixe somni i amb la que, tan sovint, la realitat ens cau a sobre com
un poal d’aigua freda. El diumenge passat, vaig veure el capítol del programa 33 Revolucions4 on
intervenia el músic Joan Colomo, que va parlar de la seua joventut com a personatge estrany que
no menjava carn. En altre moment, apareixia a la cuina mentre tallaven pit de pollastre pel dinar,
i explicà5:
Jo vaig ser vegetarià dels 15 als 25, i la veritat és que no he canviat gaire la meua idea que
l’explotació animal és bastant cruel i es podria fer una mica més ètica, no? El que passa és que
arriba un moment en que jo sobreposo la meva satisfacció i el meu plaer i la meva felicitat a tot
això, no? Amb l’activisme polític m’ha passat una mica el mateix, no? Potser si que, quan érem
adolescents érem més combatius i, a nivell de lletres, era molt més clar. Jo crec, però, que sempre
queda el teu posicionament ideològic i, a les teves cançons, alguna cosa ha d’aflorar.
Al Ple de juliol de l’Ajuntament
d’Almàssera també passà una
cosa semblant. A partir d’una
pregunta de la ciutadania, es
tornà a debatre sobre la situació
dels animals tancats al Museu de
l’Horta. És una instal·lació
inaugurada com a museu
etnològic6 el 1999, i que manté un
espai a l’aire lliure amb parcel·les
de conreu i, a més, un conjunt de
gàbies on sempre s’han exhibit
animals de granja (actualment
només aus de corral7 ). El debat,
que sempre s’inicia al voltant de
plantejaments benestaristes sobre
les condicions de vida dels animals, no tarda en deixar-los de banda.
La persona que plantejà la qüestió volia impulsar una nova gestió dels espais, per a que
s’adequaren a les necessitats zoològiques de cada tipus d’animals. Deixà els arguments a favor de
canviar la forma de la gàbia i llançà una queixa sobre els problemes de salut que poden generar els
animals que viuen en eixes condicions a les persones que viuen a prop, com ella mateixa. Altra
persona del públic proposà solucionar el problema repartint els animals entre la gent del poble que
passa fam. La resposta de les persones responsables consistí en afirmar que el benestar dels
animals sempre estarà supeditat a la seua finalitat, que és la de formar part del museu com a
objectes d’exhibició pels grups que el visiten, que sovint veuen allí una gallina o un ànec per
primera vegada. “Per a menjar són massa vells, i no viuen a un refugi. El fi del museu sabeu quin
és”, sentencià.
És gent normal que ha normalitzat aquest discurs, com hem fet nosaltres abans. El pes de
l’omnipresent discurs especista fa que digues que sobreposes el teu plaer a la injustícia de la que
dius ser conscient, un plaer del que gaudeixes a través de les víctimes d’eixa injustícia, dels seus
propis cossos després que hagen estat tancats, torturats i matats. Que fa que no pugues mantindre
un discurs que no els deixe de banda, ni tan sols quan penses defensar el seu “benestar”.
4 http://www.tv3.cat/33revolucions. Direcció: Joan Simói Jordi Fàbregas. Producció: Mertxe Larumbe. Ajudant de
producció: Hanneke Van Spaandonk. Producciómusical:Micky Forteza. Guió: TxellBonet, Dimas Rodríguez,Pep Blay.
Operadors de càmera: Joan Simó, Jordi Fàbregas i Josep Mar ia Salat. Disseny musical: Josep Maria Salat, Jordi
Fàbregas i Joan Simó.
5 Programa del diumenge,28/07/2013: Joan Colomo, Joan Pons i Mau Boada. A partir del minut 1 6:03. Sobre les
experiències i el treball dels músics Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Joan Colomo i Dalmau Boada (Esperit!).
6 Animalisme CAT,20/04/2013, Etnologia icultura de l’especisme,
http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/04/etnologia-i-cultura-de-lespecisme.html
7 Iniciativa Animalista, 30/07/2013, Primerrescat d'Iniciativa Animalista al Museu de l'Horta d'Almàssera,
http://www.iniciativaanimalista.cat/index.php/item/2226-primer-rescat-diniciativa-animalista-al-museu-de-lhorta-
dalmàssera
La gàbia dels ànecs i les oques al museu de l'Horta d'Almàssera.

3. Moltes d’aquestes persones no han sentit a parlar mai de drets animals, ni s’han parat a pensar mai
que una gàbia sempre serà una gàbia, ni que poden viure perfectament sense un zoo ple de gàbies
amb aus de corral condemnades a cadena perpètua. Intente construir un discurs propi d’un primer
contacte de cinquena fase, i veig que no ho aconseguisc en el seu gest, les seues expressions facials i
corporals. S’allunyen de mi fins i tot físicament, s’allunyen de la idea de considerar els animals per
damunt de la seua utilitat per a elles i ells. Altres vegades, ni tan sols ho intente perquè, després
del que han dit, pense que és un repte enorme i que em supera.
Afortunadament, queda el suport moral dels contactes amb èxit. Són tots aquells on s’ha pogut
establir una comunicació, molts, i dels que han eixit noves converses i, fins i tot, canvis importants.
A la recerca d’aquestes contactes tan necessaris, continue buscant el millor llenguatge per fer-ho.